Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
498 declaraciones · página 2 de 17
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Votarem no a la PNL i a mesures futures que vagin en contra de Catalunya. Gràcies. Gracias, presidente. Estos días hemos visto a Yolanda Díaz invocando a la ciudadanía para que se manifieste contra el Gobierno que ella misma vicepreside. Yo no sé si esto ha pasado en otros Gobiernos del entorno europeo; sinceramente, lo dudo. Creo que tienen más conciencia de la responsabilidad de Gobierno que la que tiene Yolanda Díaz. Y es de vergüenza ajena que un miembro del Ejecutivo saque la pancarta del activismo para tapar el desastre de sus políticas de vivienda, suyas, porque gobiernan en coalición y son solidariamente responsables de todo lo que hacen y de todo lo que han hecho unos y otros: PSOE, SUMAR, Unidas Podemos o los Comunes, con Ada Colau a la cabecera en una Barcelona donde, mientras ella era la alcaldesa, hubo 14 000 desahucios. Y digo esto porque esto es una falta de respeto a la ciudadanía y también al trabajo parlamentario. También lo es que vuelva a suceder una vez más que un grupo parlamentario de Gobierno se inste a sí mismo a través de una iniciativa no vinculante. ¿No se dan cuenta de que es ridículo? Aún más cuando en la propia exposición de motivos de esta PNL -proposición no de ley, insistimos, no vinculante- para crear un instrumento europeo temporal de solidaridad sobre los beneficios extraordinarios de las empresas energéticas, se explica que cinco Gobiernos europeos, entre ellos el español, ya han dirigido una carta a la Comisión Europea pidiendo que se estudie este instrumento. Ya solo por eso el voto sería un no. Pero es que, además, recordémoslo, Junts prioriza la defensa de la economía productiva, la industria y las inversiones en Cataluña. Y aquí tenemos un precedente muy claro, a finales de 2024 ya advertimos que no daríamos apoyo a medidas que pusieran en riesgo inversiones estratégicas, especialmente en el Camp de Tarragona. En aquel momento denunciamos los riesgos del gravamen energético que comportaban para el proyecto de la ecoplanta y para los miles de trabajos directos e indirectos. Los votos de Junts fueron decisivos para garantizar la inversión de 800 millones de euros de la ecoplanta de Tarragona, y por coherencia no vamos a dar apoyo, lógicamente, a instrumentos que puedan volver a poner en riesgo o en cuestión inversiones industriales estratégicas en Cataluña.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Gràcies, president. Bé, aquests dies hem vist Yolanda Díaz invocant a la ciutadania perquè es manifesti contra el govern que ella mateixa vicepresident. Jo no sé si això ha passat en altres governs de l'entorn europeu. Sincerament, ho dubto. Crec que tenen més consciència de la responsabilitat de Govern que la que té Yolanda Díaz. I és de vergonya aliena que un membre de l'executiu tregui la pancarta de l'activisme per tapar el desastre de les seves polítiques d'habitatge, seves perquè governen en coalició i són solidàriament responsables de tot el que fan i de tot el que han fet uns i altres: PSOE, SUMAR, Unidas Podemos o els Comuns, amb Ada Colau al capdavant en una Barcelona on, mentre ella era l'alcaldessa hi va haver 14 000 desnonaments. I els dic això perquè això és una falta de respecte a la ciutadania i també al treball parlamentari. També ho és que torni a passar una vegada més, que un grup parlamentari de Govern s'insti a si mateix a través d'una iniciativa no vinculant. No s'adonen que és ridícul. Encara més quan en la mateixa exposició de motius d'aquesta PNL, Proposició no de llei, hi insistim no vinculant, per crear un instrument europeu temporal de solidaritat sobre els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. Com deia, l'exposició de motius explica que cinc governs europeus, entre ells l'espanyol, ja han adreçat una carta a la Comissió Europea demanant que estudiï aquest instrument. Ja només per això el vot seria un no. Però és que a més, recordem que Junts prioritza la defensa de l'economia productiva, la indústria i les inversions a Catalunya. I aquí tenim un precedent molt clar: a finals del 2024 ja vam advertir que no donaríem suport a mesures que posessin en risc inversions estratègiques, especialment al Camp de Tarragona. En aquell moment vam denunciar els riscos que el gravamen energètic comportava per al projecte de la planta i per milers de llocs de treball directes i indirectes. Els vots de Junts van ser decisius per garantir la inversió de 800 milions d'euros de l'ecoplanta de Tarragona. I per coherència, no donarem suport, lògicament, a instruments que puguin tornar a posar en risc o en qüestió inversions industrials estratègiques a Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Como se ha confirmado en el discurso de la señora Gamarra, que ha presentado la proposición de ley, cuando se habla del Consejo General del Poder Judicial o de la formación de los jueces, y siempre vamos a parar a una lucha eterna, a una guerra civil en miniatura entre el bando de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos del Partido Popular y de la derecha judicial y el correspondiente bando del PSOE y de la progresía judicial y fiscal. Porque tenemos que decir una cosa y nadie tiene que extrañarse: a nosotros, los independentistas catalanes, tanto nos han perseguido los unos como los otros; para nosotros, tan tóxicos y antidemocráticos han sido los unos como los otros. Por eso, cuando hablamos del Poder Judicial, lo único que queremos es salir de esta batalla, no ir a buscar la protección de los unos o de los otros, sino salir de esta batalla e ir ahí donde realmente hay justicia, que es a Europa. Ninguno de los dos partidos que se autollaman de Estado defiende una justicia realmente independiente, imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad y, aún menos, con la realidad nacional y lingüística del conjunto del Estado y, en concreto, de Cataluña. Ninguno de los dos defiende una justicia europea: no la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños, que, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, en lugar de plantear soluciones estructurales, se limita a promover medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial; pero evidentemente tampoco la defiende el Partido Popular, que, aunque plantea medidas razonables como la que hoy nos propone, al fin y al cabo, lo único que le preocupa es justamente consolidar este artefacto que está ya dañado por el corporativismo, que es el Poder Judicial español.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, el Grupo Popular nos propone una reforma muy concreta sobre el curso de selección de los aspirantes a ingresar en la carrera judicial. Es la misma propuesta que el Consejo General del Poder Judicial aprobó por unanimidad el marzo pasado. Y tenemos que decir de entrada que estamos de acuerdo. Nos parece una buena idea agilizar y compactar el curso de selección, reforzar las prácticas y cambiar las fases sucesivas por una evaluación continua y, evidentemente, también nos parece buena idea suprimir la fase de sustitución y refuerzo, que se ha constatado que no funciona, porque no parece buena idea destinar a jueces en prácticas a un juzgado al que nadie quiere ir, que es lo que suele pasar en esta fase, y menos que estos jueces dicten sentencias sin haber ingresado formalmente en la carrera judicial. De hecho, el PSOE también ha propuesto reformar el artículo 307, y lo ha hecho en su proyecto de ley de acceso a las carreras judicial y fiscal y aún ha querido darle una vuelta más presentando una autoenmienda a su propio proyecto de ley, donde propone reforzar el curso de selección para los jueces procedentes del cuarto turno. Tenemos que decir que estamos a favor del cuarto turno. Estamos a favor de llevar la experiencia jurídica a la magistratura, pero no vemos claro eso de dejar en manos del señor Bolaños una vía de acceso a la carrera judicial donde la discrecionalidad pueda tener tanto o más papel que el mérito y la capacidad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Perquè hem de dir una cosa i ningú se n'ha d'estranyar: a nosaltres, els independentistes catalans, tant ens ha perseguit els uns com els altres. Per a nosaltres, tan tòxics i antidemocràtics han estat els uns com els altres. I per això, quan parlem del poder judicial, l'únic que volem és sortir d'aquesta batalla, no anar a buscar la protecció dels uns i dels altres. Sortir d'aquesta batalla i anar allà on realment hi ha justícia, que és Europa. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensa una justícia realment independent, imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat, i encara menys amb la realitat nacional i lingüística del conjunt de l'Estat i en concret, de Catalunya. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis Bolaños, que sota l'aparença de mesures modernitzadores, en lloc de plantejar solucions estructurals, es limita a promoure mesures partidistes per defensarse en la batalla amb la dreta judicial. Però tampoc, evidentment, no la defensa el Partit Popular, que encara que plantegi mesures raonables com la que avui ens proposa, al cap i a la fi, l'únic que li preocupa és apuntalar aquest artefacte polititzat i corcat i corcat pel corporativisme que és el poder judicial espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. El Partit Popular ens proposa una reforma molt concreta sobre el curs de selecció dels aspirants a ingressar a la carrera judicial. És la mateixa proposta que el Consell General del Poder Judicial va aprovar per unanimitat el març passat i hem de dir d'entrada que hi estem d'acord. Ens sembla bona idea agilitzar i compactar el curs de selecció, reforçar les pràctiques, canviar les fases successives per una avaluació contínua. I també, evidentment, ens sembla bona idea suprimir la fase de substitució i reforç que s'ha constatat que no funciona perquè no sembla bona idea destinar jutges en pràctiques a un jutjat on ningú vol anar, que és el que sol passar en aquesta fase, i menys que aquests jutges dictin sentències sense haver ingressat formalment a la carrera judicial. De fet, el PSOE també ha proposat reformar l'article 307. Ho ha fet en el seu projecte de llei d'accés a les carreres judicials, judicial i fiscal. I encara hi ha volgut fer una volta més presentant una esmena al seu propi projecte de llei on proposa reforçar el curs de selecció per als jutges que provenen del quart torn. Hem de dir que estem a favor del quart torn. Estem a favor d'aportar l'experiència jurídica a la magistratura, però no veiem clar això de deixar en mans del senyor Bolaños una via d'accés a la carrera judicial on la discrecionalitat pugui tenir tant o més paper que el mèrit i la capacitat, com s'ha confirmat en el discurs de la senyora Gamarra, que ha presentat la proposició de llei, sigui parlant del Consell General del Poder Judicial, sigui parlant de la formació dels jutges, sempre anem a parar a una lluita eterna, a una guerra civil en miniatura entre el bàndol dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius del Partit Popular i de la dreta judicial, i al corresponent bàndol del PSOE i de la progressia judicial i fiscal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Acabo, presidenta. Los problemas de la educación catalana y los de Cataluña en general no nos los solucionarán ni el PP ni el PSOE desde aquí en Madrid, pero tampoco lo hará el auto mal bautizado Gobierno de todos del fiel vasallo de España y de su amo y señor Pedro Sánchez desde Cataluña. La alternativa: capacidad real de decisión para Cataluña y control de los recursos que Cataluña ya genera. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Acabo, presidenta. Els problemes de l'educació catalana i els de Catalunya en general no ens els solucionaran ni el PP ni el PSOE. Des d'aquí, a Madrid, però, tampoc ho farà l'autor, mal batejat govern de tothom, del fidel vassall d'Espanya i del seu amo i senyor Pedro Sánchez des de Catalunya. L'alternativa, capacitat real de decisió per a Catalunya i control dels recursos que Catalunya ja genera. Visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Esta moción pone sobre la mesa problemas que existen también en Cataluña; problemas que nosotros no tenemos ningún interés en negar, porque nos preocupa que demasiados alumnos acaben la enseñanza obligatoria con dificultades de comprensión lectora o de matemáticas. Nos preocupa el desgaste de los docentes, nos preocupa la excesiva burocracia, la falta de recursos y que la educación ya no ejerza su función de ascensor social. Pero, señorías del Partido Popular, discrepamos de su receta, porque, ante cada problema educativo, ustedes acaban proponiendo una nueva decisión adoptada desde Madrid. Y, evidentemente, nos preocupa PISA. En Cataluña, lo saben, hemos tenido un problema añadido, porque las incidencias en la muestra, por la incompetencia y la desidia de la consejera Niubó, nos han dejado sin datos propios comparables. En Junts, ya hemos pedido su cese y explicaciones a la Generalitat y al ministerio, pero lo que no puede pasar es que los malos resultados educativos y el mal gobierno de Illa sean la excusa para darle más poder a Madrid sobre la escuela catalana. Y sí, señorías, hay que recuperar la exigencia, el esfuerzo y garantizar los aprendizajes básicos, pero no con propuestas contradictorias como las del Grupo Popular, que piden autonomía de centros y, a la vez, quieren regular al detalle desde el Estado el tiempo de lectura, las pantallas, la evaluación, la inclusión o la política docente.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Y, ante todo eso, el presidente de la Generalitat sigue sin hacer que se oiga la voz de Cataluña. El presidente Salvador Illa no es solo presidente de la Generalitat, también es el primer secretario del PSC, y el PSC tiene 19 diputados aquí en el Congreso. ¿No tiene nada que decir ante un decreto que deja a Cataluña fuera de estas dos vías? ¿Sus diputados votarán a favor, como si no pasara nada, sin abrir la boca? Porque entonces dejan muy claro hasta dónde llega la diferencia entre el PSC y el PSOE, cuando hay que defender los intereses de Cataluña. El presidente de la Generalitat debería defender a Cataluña ante el Estado, también cuando gobiernan los suyos en Madrid. Nosotros tenemos muy claro qué hacemos aquí. No somos del bloque de PSOE y SUMAR ni del bloque PPVOX. La Palma siempre tendrá nuestro apoyo, pero nuestros votos no son para salvar a ningún Gobierno de Madrid, son únicamente para defender a Cataluña y a los catalanes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I davant de tot això, el president de la Generalitat continua sense fer sentir la veu de Catalunya. El president Salvador Illa no és només president de la Generalitat. És també el primer secretari del PSC i el PSC té 19 diputats al Congrés. De debò no té res a dir davant d'un decret que deixa Catalunya fora d'aquestes dues vies? Els seus diputats hi votaran a favor com si res, sense obrir la boca, perquè aleshores deixen ben clar fins on arriba la diferència entre el PSC i el PSOE quan s'ha de defensar els interessos de Catalunya. El president de la Generalitat hauria de defensar Catalunya davant de l'Estat, també quan a Madrid hi governen els seus. Nosaltres tenim molt clar què fem aquí. No som del bloc del PSOE, SUMAR. No som del bloc del PP, VOX. La Palma tindrà sempre el nostre suport, però els nostres vots no són per salvar cap govern de Madrid, són únicament per defensar Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I la meva pregunta és senyors del PSOE, vostès han utilitzat mai del PSCPSOE? Han utilitzat mai el tren diàriament per anar a treballar? I aprofito per contestar algun portaveu demagog. Jo ho he fet durant gairebé vuit anys de la meva vida professional i vostès no crec que tinguin ni idea de l'estrès, de l'angoixa que representa per als usuaris diaris no saber si tindran plaça en un tren fins al darrer moment. No tenen ni idea del mal que fa el transport públic tenir un servei tan deficient i s'ho fan vostès tot solets. I aquest és el resultat. El tren d'alta velocitat amb parada a Lleida perd 675 000 viatgers en nou mesos. Senyors socialistes, aquest és el resultat també per la pèrdua de freqüències d'alta velocitat que encara ara no s'han recuperat. La seva incompetència és el pitjor enemic per al foment del transport públic. Senyor diputat del Grup Socialista que ha intervingut en aquest punt i el millor amic de les emissions de CO2. La pèrdua de 400 places diàries davant fa que la gent se'n torni al cotxe privat, el Blablacar i el cotxe privat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«I, acabo. Senyora Belarra, nosaltres no serem l'escull a la seva iniciativa perquè a diferència de vostès, no busquem excuses per tombar iniciatives només perquè no ens agrada qui les presenta. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. No es esta la primera vez que en esta Cámara debatimos sobre una reivindicación que hace demasiados años que espera una respuesta, por lo tanto, este no es un debate nuevo. Para este debate no falta información, no falta diagnóstico, tampoco ha faltado iniciativa e, incluso, por no faltar, no han faltado ni mayorías en esta Cámara; lo que ha faltado es convertir esas mayorías en una solución de hablar, de anunciar y gesticular. Algunos saben mucho, pero eso no es sinónimo de solución. Debemos ser conscientes de que hablamos de una generación que empezó a trabajar muy joven -nos lo decían ahora-, personas que empezaron a trabajar y a cotizar con 14, 15, 16 años, en jornadas más largas, con menos derechos laborales que tenemos hoy y con trabajos especialmente duros en la industria, en la construcción o en el campo o en muchos otros sectores exigentes. Y como ya dijimos en esta tribuna, tampoco podemos olvidar que muchas de las jubilaciones que jurídicamente se califican como voluntarias no lo han sido realmente. Detrás de ellas hay despidos, expedientes de regulación, reconversiones industriales, cierres de empresas, personas que después de cuarenta años trabajando simplemente no han podido seguir. Aprovecho en este momento para saludar al colectivo ASJUBI40, que hace años que da voz a esta realidad y que lidera la reivindicación sin descanso. Ellos saben que a los de Junts nos han tenido, nos tienen y nos tendrán a su lado porque lo que exigen es de justicia. Pero hoy, además de hablar de su reivindicación, también nos vemos obligados a hacer memoria, porque algunos de los grupos con responsabilidades de gobierno durante los mandatos del presidente Sánchez, como el propio Grupo Parlamentario Socialista, en 2020 ya presentó un texto para mejorar la protección de las personas que se jubilaban anticipadamente después de largas carreras de cotización. Por lo tanto, ustedes ya hace tiempo que conocían el problema y, a pesar de que lo conocían, en 2021 desaprovecharon una oportunidad extraordinaria para darle respuesta. De hecho, el Gobierno del PSOE y de Podemos, de Unidas Podemos, a este colectivo les mantuvo la penalización, porque ustedes, señora Belarra, en la anterior legislatura estaban en el Gobierno. Eran Unidas Podemos y estaban en el Gobierno. ¿Y qué hicieron? Pues cerrar los ojos y hacer como si no pasara nada. Por no hablar de Rajoy, que sin hacer nada también hacía. Lo dijimos hace unos meses y lo repetimos hoy: si esta medida es necesaria hoy, también lo era cuando ustedes, señores de Podemos, estaban en el Gobierno. Pero ya sabemos que ustedes, los de Podemos, cuando están en el Gobierno pasan las cosas, tragan y, cuando no, gesticulan. En 2025 ya debatimos una moción que reclamaba impulsar las reformas legislativas necesarias para que no se aplicaran los coeficientes reductores a las personas con carreras largas, tanto a las que ya están jubiladas como a las que lo estarán en el futuro. Es importante contar lo que sucedió aquel día. La moción se aprobó con 180 votos a favor, ningún voto en contra, y entre esos 180 votos favorables estaban los de los socialistas. Votaron a favor de impulsar las reformas para que no se aplicasen coeficientes reductores a las personas que hubieran cotizado durante cuarenta años. ¿Y qué ha pasado desde entonces? Nada. Eso ya nos lo conocemos. El ejecutivo de Pedro Sánchez sigue gobernando de espaldas al Parlamento. Cuando quieren, desatendiendo los mandatos legislativos, y cuando quieren saltarse al Parlamento, lo hacen por la puerta de atrás con reales decretos. Y yo me pregunto: ¿por qué han querido desobedecer el mandato de esta Cámara? ¿Es que ha habido una llamada del Ministerio de Hacienda? Hemos tenido que esperar a que sea una proposición de ley de un grupo parlamentario la que intente convertir en ley aquello que la Cámara ya aprobó. Y, sobre todo, ¿de qué sirve aprobar un texto si después quien ostenta la responsabilidad de gobierno no lo aplica? Esta es una pregunta que el Grupo Socialista debería respondernos, porque el recorrido empieza a ser demasiado largo: años de reivindicación, de iniciativas parlamentarias, de reformas a medio gas, de buenas intenciones, y hoy volvemos, señorías.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. No és aquesta la primera vegada que en aquesta cambra debatem sobre una reivindicació que fa massa anys que espera una resposta. Per tant, aquest no és un debat nou. Per aquest debat no falta informació, no falta diagnòstic. Tampoc ha faltat iniciativa i fins i tot per no faltar. No han faltat ni majories en aquesta cambra. El que ha faltat és convertir aquestes majories en una solució de parlar, denunciar i gesticular. Alguns en saben molt. Però això no és sinònim de solució. I hem de ser conscients que parlem d'una generació que va començar a treballar molt jove. Ens ho deien ara persones que van començar a treballar i a cotitzar amb 14, 15 o 16 anys, amb jornades més llargues, amb menys drets laborals que no tenim avui i sovint amb feines especialment dures a la indústria, a la construcció o al camp o en molts altres sectors exigents. I com ja vam dir des d'aquesta tribuna, tampoc podem oblidar que no totes les jubilacions que jurídicament es qualifiquen de voluntàries ho han estat realment. Al darrere hi ha acomiadaments, expedients de regulació, reconversions industrials, tancaments d'empreses. Persones que després de quaranta anys treballant, senzillament no han pogut continuar. Aprofito en aquest moment per saludar al col·lectiu ASJUBI40, que fa anys que posa veu a aquesta realitat i lidera la reivindicació sense descans. Ells saben que en els de Junts ens han tingut, ens tenen i ens tindran al seu costat, perquè el que exigeixen és de justícia. Però avui, a més de parlar de la seva reivindicació, també estem obligats a fer memòria perquè alguns dels grups amb responsabilitats de Govern durant els mandats del president Sánchez, com el mateix grup Parlamentari Socialista. L'any 2020 ja va presentar un text per millorar la protecció de les persones que es jubilen anticipadament després de llargues carreres de cotització. Per tant, vostès ja fa temps que coneixien el problema i malgrat que el coneixien el 2021 van desaprofitar una oportunitat extraordinària per donarhi resposta. De fet, el Govern del PSOE i Unidas Podemos a aquest col·lectiu els hi va mantenir la penalització. Perquè vostès, senyora Belarra l'anterior legislatura estaven al Govern, era Unidas Podemos al Govern? I què va fer, doncs? Tapar els ulls i fer veure que no passava res mimetitzant Rajoy, que sense fer res també feia? Ho vam dir fa uns mesos i ho repetim avui. Si aquesta mesura és necessària, avui també ho era quan vostès, senyors de Podemos, eren al Govern. Però ja sabem que vostès, els de Podemos, quan son al Govern, empassen i quan no gesticulen i exigeixen. El novembre del 2025 ja vàrem debatre una moció que reclamava impulsar reformes legislatives necessàries perquè no s'apliquin els coeficients reductors a les persones amb carreres llargues, tant a les que ja estan jubilades com a les que hi accediran en el futur. És important explicar què va passar aquell dia. La moció es va aprovar amb 180 vots a favor, cap en contra i entre ells 180 vots favorables. Hi havia els dels socialistes van votar a favor d'impulsar les reformes perquè no s'apliquessin coeficients reductors a les persones que hagin cotitzat durant 40 anys. I què ha passat des d'aleshores? Res. I això ja ens ho coneixem. L'executiu de Pedro Sánchez continua governant d'esquenes al Parlament quan volen, desatenent els mandats legislatius i quan volen saltarse el Parlament. Ho fan per la porta del darrere, amb reials decrets. I jo em pregunto, per què han volgut desobeir el mandat d'aquesta cambra? Què hi ha hagut una trucada del Ministerio de Hacienda? Hem hagut d'esperar que sigui una proposició de llei d'un grup parlamentari la que intenti convertir en llei allò que la cambra ja va aprovar. I sobretot, de què serveix aprovar un text si després qui té la responsabilitat de Govern no ho aplica? Aquesta és una pregunta que el Grup Socialista ens hauria de respondre perquè el recorregut comença a ser massa llarg. Anys de reivindicacions, d'iniciatives parlamentàries, de reformes a mig gas, de bones intencions i avui tornemhi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La CUME es una prestación para que los padres y madres de hijos con cáncer o con una enfermedad muy grave puedan pedir una reducción de jornada laboral para cuidarlos, para estar con ellos, para compartir momentos que pueden ser muy duros, de dolor, de angustia, de horas de hospital, o para estar con ellos en casa, porque no hay nadie mejor que una madre o un padre para cuidar a sus hijos. La CUME les compensa la pérdida de ingresos que supone esta reducción. Pero la prestación actual es casi inflexible y no tiene en cuenta que, por equidad y por justicia, tendría que estar en manos de ambos progenitores. El PSOE nos ha vetado las enmiendas que habíamos aprobado en el Senado y ahora nos llaman oportunistas. ¿Por hacer el trabajo que tendrían que haber hecho ustedes? ¿Por resolver una situación que está estancada desde hace dos años en un real decreto ley que, en vez de ampliar derechos los recorta o les pone fecha de caducidad? ¿No entienden que cuando un hijo con una discapacidad muy grave cumple los 26 años, el problema no desaparece? ¿No entienden que la necesidad de cuidarlos sigue? ¿Intentar corregir esta barbaridad es ser oportunista? No. Es ser oportuno, que no es lo mismo. Es ahora, ahora, cuando se tiene que resolver el problema. Pero ustedes también nos han vetado eliminar el límite de edad y no es el único derecho que han hecho caer. También han hecho caer la enmienda para terminar con el copago de las personas en situación de dependencia extrema. A mí me gustaría que el Gobierno explicara por qué personas que se han pasado toda la vida cotizando tienen que poner dinero para poder tener cuidadores que les pueden salvar la vida. ¿Qué pensarían si alguien les dijera: Le financiamos la quimioterapia, pero en función de su renta tendrá que pagar una parte? Seguro que pensarían que es una vergüenza, que es inadmisible. Pues también lo es que el Gobierno obligue a copagar la atención sanitaria veinticuatro horas cuando estamos hablando de personas en riesgo de muerte evitable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, president. Donem la benvinguda a les associacions que són aquí, a l'hemicicle i en altres sales. I bé, i comencem la nostra intervenció recordant el que ens van dir ahir oportunistes. Això és el que ens va dir la part socialista del Govern espanyol. Els grups que hem presentat esmenes al Senat per flexibilitzar la prestació CUME. Nosaltres no hem fet res més que acompanyar i donar resposta als CUME i per suposat, a la plataforma de famílies catalanes afectades ASFACUME i aquesta plataforma de famílies catalanes s'han manifestat avui i hem estat al seu costat, com també altres companys d'aquest hemicicle. La CUME és una prestació perquè els pares i les mares amb fills amb càncer o amb una malaltia molt greu puguin demanar una reducció de la jornada laboral per cuidarlos, per estar amb ells, per compartir moments que poden ser molt durs, de dolor, dangoixa, dhores dhospital o per ser amb ells a casa, perquè ningú millor que el pare o la mare per tenir cura dels seus fills. La CUME els compensa la pèrdua d'ingressos que comporta aquesta reducció. Però la prestació actual és gairebé inflexible i no té en compte que per equitat i per justícia hauria d'estar a l'abast dels dos progenitors. El PSOE ens ha vetat les esmenes que havíem aprovat al Senat i ara ens diuen oportunistes per fer la feina que haurien d'haver fet vostès per resoldre una situació que està estancada des de fa dos anys en un Reial decret llei que enlloc d'ampliar drets, els retalla o els posa data de caducitat. No entenen que quan un fill amb una discapacitat molt greu compleix els 26 anys, el problema no desapareix. No entenen que la necessitat de cuidarlos segueix intentar corregir aquesta barbaritat és ser oportunista, no ésser oportú. Que no és el mateix, és ara. Ara que s'ha de resoldre el problema, però vostès també ens han vetat eliminar el límit d'edat. I no és l'únic dret que han fet caure. També han fet caure l'esmena per acabar amb el copagament de les persones en situació de dependència extrema. A mi m'agradaria que el Govern expliqui per què persones que s'han passat tota la vida cotitzant han de posar diners per poder tenir cuidadors que els poden salvar la vida. Què pensarien si algú els digués li financem la quimioteràpia, però en funció de la seva renda haurà de pagar una part. Oi que pensarien que això és una vergonya? Que això és inadmissible? Doncs també ho és que el Govern obligui a pagar l'atenció sanitària 24 hores quan estem parlant de persones en risc de mort evitable.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, avui el Govern ve aquí a demanar centenars de milions d'euros per tapar la seva incapacitat. Aquesta és la realitat d'aquest govern. No estem davant d'un pla d'èxit. No estem davant d'una política preventiva, estem davant de la factura d'un fracàs polític. Primer no van arribar a temps amb les decisions i ara volen tapar amb diners que tornen a anar tard. I aquesta és una manera de governar que és massa habitual entre els socialistes. Quan falla la política que passa, sovint apliquen el PSOE. Quan falla la previsió que passa, sovint apareixen les lluvia de millones i quan cal assumir responsabilitats no apareix ningú, perquè tota aquesta milionada no la pagarà el ministre d'Interior. Tota aquesta millora ara no la pagarà el president Sánchez. Tota aquesta milionada no la pagarà cap dels responsables polítics d'aquesta crisi. La seva mala gestió la pagarem entre tots els ciutadans i, per tant, la pregunta és molt senzilla: com hem arribat fins aquí? Com ens han portat vostès fins aquí? Davant d'aquest Reial decret i la resposta també és molt senzilla i a la vegada és molt incòmode per vostès. Ens trobem aquí perquè vostès no van fer la feina quan tocava, perquè governar no és arribar amb el BOE i la cartera oberta després d'una crisi. Governar és prevenir la crisi. Governar és anticiparse a una crisi. Governar és coordinar la resposta davant d'una crisi. Governar és liderar i governar és prendre decisions abans que el problema esclati.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Ayer el compañero Cervera nos contaba que el ayuntamiento del Port de la Selva, cuando él era alcalde, compró veinte viviendas que hoy están alquiladas en alquiler asequible para veinte familias y jóvenes de su pueblo. ¿A partir de ahora ya no podrán hacerlo? ¿No podrán comprarlas? ¿No podrán hacer más esto? Eso no aparece tampoco en las excepciones. Y una empresa municipal de vivienda tampoco. ¿Y si la Generalitat quiere adquirir viviendas para ampliar el parque público? Tampoco. Presentan una ley para facilitar el acceso a la vivienda y se olvidan precisamente de aquellos que tienen la obligación de ampliar el parque público: cooperativas, ayuntamientos, Generalitat, empresas públicas... Ni Casa47. No sé si los socialistas van a votar a favor de esto. No lo han previsto. También es cierto que, si el Gobierno del PSOE da apoyo a esto, tendrá que explicar muy bien por qué permite que Florentino Pérez compre tantos pisos como quiere, pero el ayuntamiento del Port de la Selva ya no pueda hacerlo. Por cierto, parece que solo afectaría a viviendas en estado de uso. ¿Me pueden decir jurídicamente qué significa esto exactamente? Porque las interpretaciones son infinitas. Y eso lo presenta un grupo que, de hecho, forma parte del Gobierno de España. Es decir, no son ustedes un estudiante de Derecho que llega tarde a entregar un trabajo; es una proposición de ley. En Cataluña, además, tenemos competencias, legislación e instrumentos propios de vivienda. Tenemos, por ejemplo, nuestro propio y diferente derecho de tanteo y retracto para incorporar determinadas viviendas a políticas públicas; también a través de municipios, entidades públicas, etcétera. Eso no encaja con su texto. No han hecho este encaje de bolillos; no lo han previsto. Con la cédula de habitabilidad, igual; legislan como si existiera y funcionara por todos lados del mismo modo, y no es así, ya lo saben. ¿Y qué pasa con la dación en pago o una adjudicación hipotecaria? Tampoco lo resuelven. Y venga inseguridad jurídica a tutiplén. ¿Es eso técnica legislativa? No, es improvisación, es un desastre.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Ahir el company Cervera ens explicava que l'Ajuntament de Port de la Selva, quan era alcalde, va comprar 20 habitatges que avui ja estan llogats a lloguer assequible per a 20 famílies i joves del seu poble. A partir d'ara ja no podran comprar. Ja no ho podran fer més. No apareix entre les excepcions i una empresa municipal d'habitatge tampoc. I si la Generalitat vol adquirir habitatges per fer habitatge públic, doncs tampoc presenten una llei per facilitar l'accés a l'habitatge. I s'obliden precisament dels que tenen l'obligació d'ampliar el parc públic. Cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques. Ni Casa47. No sé si els socialistes votaran això, no ho han previst. També és cert que si el govern del PSOE hi dona suport, haurà d'explicar molt bé per què permet que Florentino Pérez compri tants pisos com li doni la gana. Però lAjuntament de Port de la Selva ja no pugui fer més. Per cert, sembla que només afectaria viviendas en estado de uso. Em poden dir jurídicament què significa això exactament? Perquè les interpretacions són infinites. I això ho presenta un grup que, de fet, formen part del Govern d'Espanya. És a dir, que no són un estudiant de dret, que arriben tard a entregar un treball. És una proposició de llei a Catalunya. A més, tenim competències, legislació i instruments propis d'habitatge. Tenim, per exemple, el nostre propi diferent dret de tanteig i retracte per incorporar determinats habitatges a polítiques públiques, també a través de municipis i entitats públiques, etcètera. No encaixa amb el seu text. No han fet l'encaix? No ho han previst amb la cèdula d'habitabilitat? Igual legislen com si existís i funcionés arreu. I no és així, i ja ho deuen saber. I què passa amb una dació en pagament o una adjudicació hipotecària? Tampoc ho resolen. Vinga! Inseguretat jurídica a manta, vegades a tutti pleni. Això és tècnica legislativa, no és improvisació, és un desastre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I per acabar, negociació prèvia al Consell Interterritorial i amb els col·legis professionals catalans abans de tramitar qualsevol mesura d'aquest abast. Gràcies. Gracias, presidente. Bien, antes que nada, quería dar la bienvenida a las asociaciones de biólogos, biólogas y trabajadores sociales. Desde el primer minuto queremos decir que desde Junts per Catalunya no nos oponemos al reconocimiento profesional de biólogos y trabajadores sociales cuando ejercen las funciones claramente asistenciales dentro de la sanidad. Y también seríamos partidarios de estudiar la incorporación de otros perfiles profesionales como, por ejemplo, los de los audiólogos. Lo que sí cuestionamos, en línea también de la intervención del diputado del PNV, es el cómo y el desde dónde se realiza este reconocimiento. La proposición de ley del PSOE es una nueva muestra del modelo centralista que pretende ordenar las profesiones sanitarias desde Madrid, ignorando las competencias de la Generalitat en materia de sanidad y ordenación profesional y sin tener en cuenta la realidad del sistema sanitario catalán. Y ahora me van a entender. Esta proposición se ampara en la Ley 44/2003 de ordenación de las profesiones sanitarias, pero justamente lo que nosotros defenderíamos es una modificación de esta ley para hacer posible que se tenga en cuenta, por ejemplo, al consejo interterritorial y, por lo tanto, a las diferentes comunidades autónomas a la hora de establecer cuáles son las profesiones sanitarias tituladas y reguladas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Gràcies, president. Bé, abans que res, donar la benvinguda a les associacions de biòlegs, de treballadors socials i deixar molt clar des del primer minut que des de Junts per Catalunya no ens oposem al reconeixement professional de biòlegs i treballadors socials quan exerceixen les funcions clarament assistencials dins de la sanitat. I també seríem partidaris d'estudiar la incorporació d'altres perfils professionals, com ara dels audiòfons. El que sí que qüestionem, en la línia també de la intervenció del diputat del PNB, és el com i el des d'on es fa aquest reconeixement. La proposició de llei del PSOE és una nova mostra del model centralista que pretén ordenar les professions sanitàries des de Madrid, ignorant les competències de la Generalitat en matèria de sanitat i ordenació professional i sense tenir en compte la realitat del sistema sanitari català. I ara, m'entendran. Aquesta proposició s'empara en la Llei 44/2003 d'ordenació de les professions sanitàries. Però justament el que nosaltres defensem és una modificació d'aquesta llei per fer possible que es tingui en compte, per exemple, el Consell Interterritorial i, per tant, les diferents comunitats autònomes a l'hora d'establir quines són les professions sanitàries titulades i regulades.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Por ello, desde una perspectiva catalana e independentista, no nos ponemos al lado ni de unos ni de los otros. Abominamos del acuerdo de 2024 entre unos y otros, porque bajo el disfraz de un pacto de Estado y un consenso institucional, lo que hicieron fue resetear, es decir, dar unos años más de margen a un régimen, a un reparto de cuotas que huele a corporativismo podrido. Si desean una auténtica reforma del Consejo General del Poder Judicial, se la proponemos ahora mismo: que los miembros pierdan el cargo y dejen de cobrar cuando terminan mandato -esto también lo ha dicho algún magistrado del Tribunal Supremo- y que los nombramientos no se hagan por filiación política y mercadería de favores, sino que se rijan por criterios objetivos y transparentes. En el Estado español, la imparcialidad y la independencia judicial son pura ficción y los partidos del bipartidismo, PSOE y PP, PP y PSOE, son quienes mantienen esta ficción, son los encargados de mantener esta ficción, también ante las autoridades europeas, e incluso a veces consiguen engañarlas. Y sabemos de qué hablamos, ¿eh?, porque el diseño de la justicia española, también el de su órgano de gobierno, ha permitido criminalizar al independentismo a través de la criminalización del ejercicio de los derechos políticos más básicos, como votar, manifestarse o ejercer el derecho de representación que otorgan las urnas. La justicia española no garantiza los derechos fundamentales de las minorías políticas, todo lo contrario, los persigue. Por ello, hemos tenido que recurrir a Europa y a los tribunales internacionales para buscar la justicia que el Estado español nos ha negado y que nos niega. Por cierto, hemos ido a Europa, hemos ido a los tribunales internacionales con bastante éxito, como podemos ver, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal de Justicia de julio pasado, que con toda contundencia riñe a la justicia española, dice que no hubo delito el 1 de octubre y dice que fue un referéndum de independencia el del 1 de octubre, sin calificarlo de ilegal ni de ilegítimo. Termino. Mañana es la Diada Nacional de Cataluña. Las calles se van a llenar de esteladas y de esperanza por un futuro libre y digno para nuestro país. Y se lo aviso, no habrá policía española ni justicia española que puedan terminar con el anhelo de libertad de nuestro pueblo. ¡Visca Catalunya lliure! Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Avala que no hi va haver delicte en l'1 d'octubre i estableix que l'1 d'octubre va ser un referèndum d'independència sense qualificarho, d'il·legal o il·legítim. Acabo. Demà és la Diada Nacional de Catalunya. Els carrers s'ompliran d'estelades i d'esperança per un futur lliure i digne per al nostre país. I els aviso. No hi haurà mai ni policia espanyola, no hi haurà mai ni justícia espanyola que pugui acabar amb l'anhel de llibertat del nostre poble. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, bajo la apariencia de una propuesta de consenso avalada por Europa, lo que tenemos en realidad es, de nuevo, mucho postureo y muy pocas ganas de entrar en el fondo del problema de la justicia en el Estado español, porque el modelo de justicia merece ser tratado con seriedad. Nosotros quisiéramos entrar en este debate, porque en ello nos van los derechos y las libertades, pero, al final, cuando hablamos de justicia siempre terminamos en el mismo lado, en una confrontación estéril y retórica entre los dos bandos: el de los intereses ideológicos, pero sobre todo económicos y corporativos de la derecha judicial y del Partido Popular, y el de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos de la progresía judicial y del PSOE. Ninguno de los dos partidos que se autodenominan de Estado defienden una justicia independiente e imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad. Ninguno de los dos defiende una justicia europea. No la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños. En vez de plantear soluciones estructurales, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, promueve medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial. Naturalmente, tampoco lo hace el PP, que dice defender una justicia independiente, imparcial y europea. Dice seguir esta retórica, pero lo hace con la misma finalidad que el señor Bolaños y compañía: defender medidas por su interés parcial. Es exactamente lo que ocurre con la proposición de ley del Grupo Popular que nos ocupa y que, además, es un perfecto ejemplo de cómo hacerse trampas al solitario, porque se ampara en una concatenación falaz de argumentos para llegar a la conclusión de que no interesa. Primero, empiezan con un autoengaño. La Ley Orgánica 3/2024, una tapadera que nadie se creyó y que no servía para nada más que para disfrazar de consenso institucional uno de los espectáculos más repugnantes que ha vivido el bipartidismo español, ni más ni menos que el reparto de puestos en el consejo general que pactaron Bolaños y González Pons en una habitación oscura de Bruselas para poner fin así a un bloqueo de más de cinco años. Es el famoso acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial y el estatuto fiscal del 25 de junio de 2024. En ese acuerdo el tema no era la reforma del Poder Judicial, el tema era, como sabemos todos, mucho más prosaico, no era otro que el reparto de cargos en el Consejo General del Poder Judicial que figuraba en el anexo segundo del acuerdo, diez para unos y diez para los otros, porque, naturalmente, por mucho que lo dijera la Ley 3/2024, no ha habido propuesta alguna del Consejo General del Poder Judicial para reformar el Poder Judicial. Lo que ha habido, como es lógico, son dos propuestas, una por bando, firmadas, evidentemente, por los miembros de cada cuota partidista. Por tanto, la pretensión del PP de sacar las consecuencias que le interesan de los informes del consejo general, de la Comisión Europea, del GRECO y de la Comisión de Venecia no tiene justificación alguna. Si existe un órgano politizado por definición, no es otro que el Consejo General del Poder Judicial, un órgano formado por jueces partidistas, cuya principal función es designar jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Lo que prevalece es la fidelidad política, funciona a base de consignas, y quien no las sigue, pierde la silla, un órgano disfuncional hasta la médula, que, en lugar de hacer de gobierno del Poder Judicial, que es lo que debería hacer, hace de controlador político del Poder Judicial. Y la propuesta del Grupo Popular no pretende cambiarlo, únicamente pretende perpetuar su predominio y el de sus acólitos de este órgano con un tópico falso y sobado, que es que deben ser los jueces quienes eligen a los jueces.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per això, des d'una perspectiva catalana independentista, no ens posem al costat ni dels uns ni dels altres. Abominen de l'acord del 2024 entre els uns i els altres, perquè sota la disfressa d'un pacte d'Estat i d'un consens institucional, el que van fer va ser resetejar durant uns anys més de marge a un règim, a un repartiment de quotes que fa olor de corporativisme podrit. Mirin, si volen una reforma de veritat del Consell General, nosaltres els proposem ara mateix que els seus membres perdin el càrrec i que deixin de cobrar quan acaba el mandat. Això també ho ha dit algun magistrat del Tribunal Suprem i que els nomenaments no es facin per afiliació política i mercadeig de favors i que es regeixin per criteris objectius i transparents. A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són pura ficció. I els partits del bipartidisme, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE són els que mantenen aquesta afició. Aquesta ficció, els encarregats de mantenir aquesta ficció també davant de les autoritats europees i fins i tot a vegades aconsegueixen enganyarlos i tot. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el del seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar, manifestarse, exercir el dret de representació que donen les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, els persegueix i per això hem hagut d'anar a Europa i els tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat espanyol ens ha negat, que l'Estat espanyol es nega a donarnos. I per cert, hem anat a Europa, hem anat als tribunals internacionals amb bastant èxit, com podem veure, per exemple, en les sentències del Tribunal de Justícia de juliol passat que amb la mà plana retornen a la justícia espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Sota l'aparença de proposta de consens avalada per Europa, el que tenim en realitat és, una vegada més, molt postureig i molt poques ganes d'entrar al fons del problema de la justícia a l'Estat espanyol, perquè el model de justícia mereix ser tractat amb seriositat. Nosaltres voldríem entrar en aquest debat perquè ens hi van els nostres drets i llibertats, però al final, quan parlem de justícia, sempre anem a parar allà mateix, a una confrontació estèril i retòrica entre els dos bàndols, el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la dreta judicial i del Partit Popular, i el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la progressia judicial i del PSOE. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensen una justícia independent i imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis. Bolaños, on en lloc de plantejar solucions estructurals, sota l'aparença de mesures modernitzadores, promou mesures partidistes que, per defensarse en la batalla amb la dreta judicial tampoc. Naturalment, el PP defensa una justícia independent, imparcial i europea. Sí que fa servir aquesta retòrica, però ho fa amb la mateixa finalitat que el senyor Bolaños i companyia per defensar mesures favorables al seu interès parcial. Això és exactament el que passa amb la proposició de llei del Partit Popular que ens ocupa, que a més a més, és un exemple perfecte de com ferse trampes al solitari perquè s'empara en una concatenació d'arguments fal·laç per arribar a la conclusió que li interessa. Primer comencen amb un autoengany amb la Llei Orgànica 3/2024, una tapadora que ningú es va creure i que només servia per disfressar de consens institucional un dels espectacles més repugnants que ha viscut el bipartidisme espanyol. Ni més ni menys que el repartiment de llocs al Consell General que van pactar Bolaños i González Pons en un quarto fosc de Brussel·les per posar fi a un bloqueig de més de cinc anys. El famós acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial y el Estatuto Fiscal de juny de 25 de juny de 2024. Un acord on el tema no era cap reforma del poder judicial. El tema, com tothom sap, era molt més prosaic. El tema era el repartiment de càrrecs en el Consell General del Poder Judicial, que figurava a l'annex 2 de l'acord 10 pels uns i 10 pels altres. Perquè, naturalment, per molt que ho digués la Llei 3/2024, no hi ha hagut cap proposta de consens del Consell General del Poder Judicial per reformar el Poder Judicial. El que hi ha hagut, lògicament, són dues propostes, una per cada bàndol obedientment signades pels membres de cada quota partidista. Per tant, la pretensió del PP de treure les conseqüències que li interessen dels informes del Consell General de la Comissió Europea, del Greco i de la Comissió de Venècia no té cap justificació. Si hi ha un òrgan polititzat, per definició, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan format per quotes partidistes la principal funció del qual és designar jutges d'acord amb quotes partidistes. Un òrgan on el que preval és la fidelitat política. Un òrgan que funciona a base de consignes i qui no les segueix per la cadira és un òrgan disfuncional fins a la medul·la que, en lloc de fer de govern del poder judicial, que és el que hauria de fer, fa de controlador polític del poder judicial. I la proposta del PP no pretén canviar. Això pretén només perpetuar el seu predomini i el dels seus acòlits en aquest òrgan, amb el tòpic fals i suat de que siguin els jutges els que elegeixin els jutges.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«En Cataluña nos faltan entre 125 000 y 140 000 viviendas, y el Gobierno sigue pensando que la vivienda se resuelve desde el BOE, imponiendo más regulaciones sobre un parque absolutamente insuficiente, y se equivoca. Lo que hace falta es conseguir más vivienda, más soluciones residenciales, construir vivienda pública, también privada, y rehabilitando, recuperando viviendas vacías o facilitando la cooperación públicoprivada, claro que sí, pero, sobre todo, entendiendo que no todo el mundo necesita el mismo tipo de vivienda. No tiene sentido entender que un estudiante, una persona mayor que ya vive sola, un trabajador temporal o alguien en situación de emergencia tengan que competir por el mismo piso que necesita una familia. Hay que priorizar residencias de estudiantes, viviendas con servicios para las personas mayores y alojamientos temporales dignos para las emergencias; soluciones adaptadas a cada necesidad, que permiten reservar las viviendas convencionales para quienes necesitan hogares estables. Esta también es una diferencia principal con la moción de ustedes. Nos dicen que hace falta más oferta y movilizar suelo. Sí, muy bien, pero siguen pensando esencialmente en la vivienda convencional, sin concretar siquiera con qué recursos, y, con el déficit fiscal que recientemente sufrimos los catalanes, resulta totalmente imposible ampliar el parque de vivienda y ustedes se niegan de forma recurrente a revertirlo. Además, cuando se concreta aparece una vieja costumbre del Partido Popular, que es meterse en lo que le compete a Cataluña. Nosotros no pretendemos que se haga eso mediante la intervención del PSOE o mediante lo que plantea el PP, pero, mientras que unos sobrerregulan y otros recentralizan, hay personas que necesitan soluciones, y anunciar 15 000 nuevas viviendas no paga el alquiler ni la hipoteca del mes que viene a nadie.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Mirin, l'any 2024, després de cinc dies de reflexió del president Sánchez per condicionar les eleccions al Parlament de Catalunya, el seu Govern va presentar el Plan de Acción por la Democracia. Trentauna mesures de regeneració democràtica, ens deien. Ja preveien llavors reformar el reglament de les Corts Generals en relació a les declaracions dels diputats i senadors. Parlem del 2024. Som al 2026. Què han fet durant aquests dos anys? Han culminat aquella reforma? I quina és la gran novetat que ens presenten avui? Només assenyalar específicament al cap de l'oposició, senyories socialistes, s'han d'esforçar una mica més i fer normes que vagin més enllà dels càrrecs a qui els ocupa. Perquè la transparència ho és per a tothom o deixa de ser un principi per convertirse en una arma partidista. I una última consideració. Avui és gairebé obscè que el PSOE pretengui donar lliçons de transparència quan arrosseguen Koldo, Ávalos, Cerdán, Aldama, després Leire Díez i fins i tot el seu far moral, Zapatero. Un Zapatero que 180 dies després de trobar una caixa forta plena de joies, encara ens ha d'explicar d'on han sortit. És aquesta la seva transparència, senyories socialistes?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Mirin, nosaltres el que pensem és que vostès ara volen aprofitar una causa justa i la nostra bona predisposició amb les causes justes per donar una mica d'oxigen a aquesta legislatura. Perquè això sembla que és l'únic que els interessa. I si és per això, senyories del PSOE, no comptin amb nosaltres. El Regne d'Espanya, maltractat històricament. El poble sahrauí com a potència colonial, no va fer el que tocava i va deixar a les mans del Marroc el seu futur. Més de 50 anys després dels acords de Madrid de l'annexió del Sàhara Occidental pel Marroc i Mauritània i de l'inici del conflicte armat entre el Front Polisario i el Marroc. Més de trenta anys després de l'alto el foc promogut per les Nacions Unides, el poble sahrauí continua sent un poble abandonat per l'Estat espanyol, que, a més, sota el govern socialista de Pedro Sánchez, s'ha decantat clarament pels interessos de la dictadura marroquí. Com dèiem abans, Pedro Sánchez, per carta personal, sense passar per aquesta cambra, sense passar pel Consell de Ministres, va abandonar a la seva sort, canviant pel seu compte i risc 50 anys de posició d'Estat sobre el Sàhara Occidental, una posició d'estat obligada, segons recordava l'ONU el 2022 per la seva condició d'única potència administradora del territori no colonitzat com és el Sàhara Occidental. Una posició basada en el dret d'autodeterminació del poble sahrauí, reconegut per les Nacions Unides i ratificat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2024. Un canvi que algú algun dia ens haurà d'explicar. En tot cas, un canvi que ha donat a la dictadura alauita la sensació d'impunitat que hi ha darrere de l'augment de la repressió contra el poble sahrauí, amb les vagues de fam dels presos polítics Gaspar i Mohamed Lamine a dir què hi ha darrere de l'escalada de les autoritats militars dels darrers mesos per part del Marroc, com l'assassinat amb drons de diversos membres del Front Polisario o, naturalment, què hi ha darrere del cop geopolític viscut a Ceuta el passat mes de juliol?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Presidenta, senyories, representants del poble saharaui que avui ens acompanyen. El poble sahrauí mereix justícia, reparació històrica i responsabilitat humanitària per part de l'Estat espanyol. En canvi, el que ha trobat sempre ha estat menyspreu, abandonament i supeditació de la seva antiga metròpoli als interessos del seu ocupant. Al Marroc, el Partit Socialista, els militants del qual s'enorgulleixen legítimament d'acollir els nens sahrauís, ha estat el primer a desentendre's del seu futur. L'any 2022, en un gir diplomàtic inexplicable d'esquena a la majoria d'aquesta cambra per carta personal al rei del Marroc, en contra del que sempre havia defensat el seu partit, el senyor Pedro Sánchez va renunciar a la legalitat internacional i al dret a l'autodeterminació del poble sahrauí per acceptar el Pla d'Autonomia del Marroc. En aquesta línia, en la passada legislatura el PSOE va votar en contra emparantse en motius jurídics de la concessió de la nacionalitat i va repetir el vot en contra el febrer de l'any passat en la presa en consideració d'aquesta llei. Sorpresivament, ningú ha explicat per què el passat mes de juliol va decidir impulsar la tramitació. Una setmana després es produïa l'entrada massiva a Ceuta de 80 000 persones amb 140 morts. Uns fets que segurament han fet replantejar, a més d'algú al Govern l'aprovació d'aquesta llei.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Ante este panorama, en Junts per Catalunya tenemos claro lo que hay que hacer. Hay que planificar ahora la transformación del paisaje que nos impone el cambio climático; hay que gestionar de forma activa los bosques; hay que recuperar el paisaje mosaico; hay que mantener y fomentar la agricultura y la ganadería; hay que crear economía forestal, y hay que invertir en el mundo rural. Para hacer esto, en el caso de Cataluña, es tan importante creérselo como revertir el expolio fiscal y la infrafinanciación crónica que sufrimos. Porque con la voluntad no es suficiente. Hacen falta recursos. Sí, muchos recursos. Recursos que no nos va a dar el mal llamado modelo de financiación singular, un modelo de financiación singular que se defiende como si no existiera alternativa por los mismos que hace nada nos decían desde aquí también que solo la independencia le va a dar a Cataluña la capacidad de decidir. Sí, señora Jordà, va por usted. Si de verdad creen que Cataluña necesita la independencia, ¿no les parece que tendrían que estar de nuestro lado y no del del Gobierno socialista del presidente Illa, que cada paso que da nos aleja de ello? ¿No le parece, señora Jordà, que tendría que estar a nuestro lado y no rendir pleitesía al PSOE del presidente Sánchez, como tantas otras veces le hemos visto hacer a su portavoz en esta Cámara? Muchas gracias. ¡Viva Cataluña libre!»