Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
67 declaraciones · página 2 de 3
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Ets metge? També et veuràs obligat a anar a la vaga, si ets metge, per evidenciar que, malgrat l'enorme recaptació de l'Estat espanyol, la més gran de la història, el sistema sanitari cada vegada està més col·lapsat, que les llistes d'espera creixen, que la qualitat assistencial no es pot garantir amb guàrdies de 24 hores seguides per part dels metges i que et fa falta l'estatut mèdic propi dels metges que el Govern et nega. Ets autònom? Tu que no pots parar ni un sol dia, que cada final de mes has de patir per si et sortiran els números, que cada trimestre t'angoixa perquè arriba el moment de pagar l'IVA. Tu que pràcticament no tens cap protecció per l'atur o per si et poses malalt. Tu hauràs d'escoltar el Govern que et diu que t'estàs forrant. El mateix Govern que ha decidit que Espanya sigui l'únic país de la Unió Europea en què els autònoms que facturin menys de 80 000 euros no puguin operar sense IVA. L'únic país. El mateix Govern que ha intentat apujar-te les quotes indiscriminadament i que no ho ha aconseguit perquè Junts per Catalunya es va plantar i va impedir-ho. El mateix Govern que no et permet desgravar-te les despeses del teu cotxe, que fas servir per treballar, o del mòbil que utilitzes per a la feina. Aquest Govern et diu que 'España es la mejor economía del mundo'. Això sí, mentre tu no et pots permetre ni unes vacances com a autònom, la mateixa vicepresidenta que t'ha acusat que t'estàs forrant es permet anar a la gala dels Oscars pagant les despeses entre tots.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«És una mesura que reivindica tot el món local, que és de sentit comú i que no entenem com el PSOE l'ha tingut bloquejada en contra dels interessos dels ciutadans tot aquest temps. És una mesura que fa front a l'infrafinançament que arrosseguen les administracions locals i que ara, gràcies a Junts, permetrà que els ajuntaments puguin destinar el seu superàvit a habitatge públic i a la resta d'inversions que considerin necessàries per al benestar dels seus veïns. En segon lloc, hem aconseguit ajornar l'entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una mesura que els autònoms i les pimes del teixit productiu de Catalunya demanaven, perquè la seva implantació és molt costosa i complicada. Quin és el problema amb aquesta mesura? Doncs que van tard, senyors del Govern, van tard, van molt tard. Fa mesos que saben que això s'havia de fer. S'hagués hagut de fer fa molt de temps i ho fan ara, a quatre dies d'entrar en vigor. I ara ens trobem que les empreses que van fer la sol·licitud per entrar al SII, al subministrament immediat d'informació, per evitar el VERI*FACTU resulta que estan condemnades a quedar-se en aquest sistema tot l'any que ve. I les empreses que van entrar voluntàriament al VERI*FACTU, per preparar-se i fer proves, no poden sortir-ne fins a finals del 2026. En els dos casos cal que aquestes empreses puguin fer marxa enrere. No pot ser que el benefici sigui només per als que ho deixen tot a última hora i que es penalitzi els que han estat previsors i ho han volgut fer bé. Prenguin nota. Prengui nota. Solucionin aquest problema que han generat amb el seu retard. Per fer-ho, no cal cap canvi legislatiu. Amb normes reglamentàries i unes instruccions clares per part de l'AEAT, que és l'organisme que ho ha de gestionar, n'hi ha prou. En altres ocasions, quan els ha interessat, ho han fet així i no ha passat absolutament res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Com deia, hi votarem a favor, perquè aquesta és una llei de les poques lleis en les que s'ha respectat l'acord arribat amb Junts i, per tant, un cop incorporades les nostres propostes i tenint en compte que aquestes són positives i necessàries per als catalans, nosaltres complirem la nostra part de l'acord. Passada aquesta, ja només els quedaran quatre lleis i amb la que tractarem després en el punt següent, ja només en quedaran tres, tres. Gaudeixin del que han aconseguit amb la seva irresponsabilitat. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Un total de 469 días para empezar el trámite parlamentario con la constitución de la ponencia: 67 semanas de espera por no entender que, sin mayoría absoluta, hacen falta acuerdos. Segundo, una ley recentralizadora. La propuesta inicial de la ley atentaba directamente contra las competencias exclusivas atribuidas a la Generalitat de Catalunya en materia de consumo, de acuerdo con lo establecido en el artículo 123 del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Por tanto, como decía, esta era una ley recentralizadora, de hecho, como todas las leyes que impulsa el Gobierno, con la excusa de coordinar mejor la acción política, con la excusa de crear una agencia estatal, un programa nacional o el enésimo observatorio sectorial; con la excusa de homogenizar los trámites que han de hacer los ciudadanos, con la excusa de movilizar recursos económicos de diferentes Administraciones o, directamente, con la excusa de establecer el mejor criterio del Estado en aquella materia, por encima del criterio que pueda tener la Generalitat de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Molta gent està fins als nassos de no arribar a final de mes mentre veuen que els seus impostos no van a posar fi a la tortura diària de Renfe, o a ajudar a la gent a aixecar els seus negocis, o a generar llocs de treball digne, o a finançar com caldria l'ensenyament i la sanitat, o a facilitar l'accés a l'habitatge, sinó que van a pagar rescats de les estrelletes de la flotilla, a finançament il·legal de partits, a prostitució, a festes o a pagar favors d'alguns mitjans de comunicació. Han aconseguit que la gent estigui fins als nassos de tots. I després diran que, què ve la dreta, es culpa nostra. Acabo, senyor Sánchez. Potser s'hauria de parlar menys de canvis d'horari i començar a parlar, senyor Sánchez, de l'hora del canvi. Moltes gràcies. Gracias. Voy a ser muy clara, señor Sánchez. A usted ya no le sirve envolverse con la bandera palestina, ahora lo hace con la del cambio horario, y así no se habla de lo que realmente hace perder el sueño a muchísimas personas. Dígame usted, señor Sánchez, ¿cuántos autónomos son perseguidos día a día por ustedes para que devuelvan, por ejemplo, las ayudas que recibieron durante la COVID? ¿O cuántos autónomos tendrán que bajar sus persianas si siguen ahogándoles, subiéndoles las cuotas y con impuestos? ¿O cuántos pisos públicos han construido ustedes en Cataluña, señor Sánchez? No hablo del número de pisos que llevan años anunciando que quieren construir, sino de los que han hecho, hablo de los reales. ¿Cuántos, señor Sánchez? ¿O cómo explican las izquierdas españolas que con una mano defiendan una familia-un hogar y con la otra quieren aprobar una ley que firman todos ustedes en cuyo primer artículo pone que hay que considerar una casa, una vivienda, una habitación? Por lo tanto, ¿una familia-una casa o una familia-una habitación, señor Sánchez? ¿Cuántos pisos siguen okupados en Cataluña mientras ustedes bloquean aquí la ley de ayudas contra las okupaciones? ¿Cuántos delincuentes siguen en la calle mientras ustedes siguen bloqueando aquí la ley de Junts contra la multirreincidencia?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«El reencuentro del que tant parlen el necessiten vostès, perquè qualsevol que passegi per Madrid se n'adona que vostès tenen un greu problema de convivència. I han aconseguit que el clima sigui literalment irrespirable. Quan aquell deia que 'antes se romperá Cataluña que España' s'equivocava, perquè Catalunya aguanta. El poble de Catalunya resisteix i la que s'està trencant és Espanya. I tot això no té res a veure amb la confrontació de dos models. Té a veure amb el poder. Vostès, alguns aquí, volen fer creure que s'ha de frenar la dreta, però la realitat és que els únics que han pactat amb la dreta són vostès, senyor Sánchez. Vostès han pactat amb el PP el Consejo General del Poder Judicial i els seus socis ni s'han escandalitzat ni li han retirat el suport, ni han gesticulat com avui. Vostès governen a Barcelona perquè van pactar amb el PP i els seus socis ni es van indignar ni van retirar el suport. Dit d'una altra manera, senyors socialistes, aquest PP tan dolent no és tan dolent, és més, és bo per fer fora Junts de l'alcaldia de Barcelona.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«El seu és un govern que es permet la degradació dels serveis públics. En tenim evidències cada setmana a Catalunya. Ja voldria jo pagar els impostos que paguen a Europa de mitjana i tenir els serveis públics amb la qualitat que tenen els altres països europeus. El problema és que paguem el mateix que es paga a Europa i tenim uns serveis absolutament tercermundistes. El seu és un govern que justament amb el bloc de l'oposició degrada les institucions públiques. Ho hem vist aquest de matí en un debat absolutament acarnissat, indigne d'aquest hemicicle. El seu és un govern en empresofòbic, que posa en risc el desenvolupament econòmic i, en conseqüència, el futur dels treballadors. Un govern que ha estat més anys sense pressupostos aprovats que amb pressupostos aprovats. El 2019, el 2020, el 2024 i el 2025 estan funcionant amb pressupostos prorrogats. Dels set anys de govern, només han aprovat tres pressupostos i en aquest mandat no han aconseguit aprovar ni un sol pressupost, ni tan sols s'ha atrevit a tramitar-lo. Per tant, el seu govern és un govern d'una enorme irresponsabilitat i incapacitat. Només cal aixecar una mica la mirada i veure-ho.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En altres casos, a més de l'esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l'arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l'arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l'activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d'interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d'interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra. Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d'un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l'any, no només els mesos d'estiu. Això no és tan difícil d'entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I quina és aquesta feina? No és ni propaganda ATRAE, ni batalla partidista, ni tampoc batalla ideològica. És molt més senzill. El que ha de fer el seu Govern és el que calgui, sobretot posar els diners que calguin perquè els projectes d'investigació que avui existeixen gràcies al finançament dels fons competitius d'agències governamentals dels Estats Units no s'esfumin. Perquè aquesta és la qüestió: garantir que els grups que estan en marxa i que fan recerca amb el finançament de fons competitius americans, obtinguts gràcies al seu esforç i als seus mèrits i que, per cert, es concentren especialment a Catalunya, puguin continuar investigant; que els grups de recerca no quedin a l'estacada i que cap dels investigadors se n'hagi d'anar al carrer. Nosaltres ens comprometem a vetllar perquè el seu Govern compleixi amb la seva obligació, que, insistim, és compensar els fons que deixin d'arribar dels Estats Units. I això no ho diem per dir-ho. Catalunya té un ecosistema de recerca especialment viu, molt potent i arrelat a la societat catalana i al teixit productiu del país, amb un enorme prestigi i projecció internacional. Mirin si té força aquest ecosistema de recerca català que, malgrat totes les adversitats que comporta la dependència d'Espanya, ha aconseguit créixer captant fons competitius americans i europeus per cobrir les mancances de finançament que pateix. Com a dada rellevant, Catalunya ocupa la tercera posició de la UE-27 en nombre d'ajuts de l'European Research Council per habitant, i se situa al nivell dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Noruega. Malgrat l'infrafinançament crònic, malgrat la burocràcia espanyola, sense el benefici de la capitalitat de l'Estat que té Madrid, Catalunya disposa d'un sistema universitari d'excel·lència i centres d'investigació referents, com l'ICREA, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Institut Català d'Oncologia o el Centre de Regulació Genòmica. La recerca catalana lidera el rànquing estatal de producció científica, malgrat la baixa inversió en recerca i desenvolupament, i lidera també el rànquing en publicacions científiques amb un impacte semblant a països com Canadà, Singapur o Finlàndia. I és també líder en patents i transferència tecnològica, gràcies a la participació del teixit empresarial del país, la col·laboració publicoprivada.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«No hi ha mesures de suport a la indústria calorintensiva com sí que existeixen al nord d'Europa. I a més a més, ho saben, per exemple, els ramaders: no tot es pot fer amb electricitat. El Govern va vetar la pròrroga per a les instal·lacions de cogeneració de tractament de purins. Junts l'ha aconseguit tirar endavant en dues ocasions, però el Govern espanyol l'ha tombat també dos cops. Primer retirant un projecte de llei i després vulnerant el reglament d'aquesta cambra, com demostrarà el Tribunal Constitucional, però massa tard per als propietaris de les plantes de cogeneració i també per als ramaders, els que necessiten de debò aquest tractament per als purins que generen amb el seu negoci. Això ho sap el secretari d'Estat d'Energia. Estem esperant propostes i, és clar, amb tot l'anterior, com han de tenir confiança els inversors? Que és el que també demana Europa. Com s'han de creure que l'Estat espanyol sigui un entorn jurídicament segur, com demana la Comissió Europea? Hi ha un problema de confiança greu i, des de la gran apagada, hi ha un problema de confiança fosc.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Una de les esmenes que hem aconseguit que s'introdueixi a la llei, per exemple, en el terreny de la sostenibilitat és que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a preveure i definir una superfície per tal de generar energies renovables orientades a l'autoconsum dels aeroports, a l'autoconsum de la infraestructura. Això a Europa ens porten un avantatge de dècades, perquè els aeroports, com vostès coneixen, tenen una gran quantitat de superfície afectada per la seguretat i per l'activitat aèria, i aquella superfície normalment és idònia, vostès ja s'imaginaran que no és idònia per posar molins de vent, però sí que és idònia per posar plaques fotovoltaiques. En l'etapa de president d'Aeroports de Catalunya vam aconseguir que la xarxa d'aeroports de Catalunya fos neutra en CO2. I per tant, hi ha molt recorregut per fer. És sorprenent que encara ara els plans directors dels aeroports, que inclouen infinitat de situacions a tractar i analitzar, no incloguin aquests espais de generació d'energies renovables. Hem introduït una esmena per promoure els serveis atesos per aeronaus no tripulades, els drons. Els drons és una explosió en l'activitat aeronàutica i cada vegada té més aplicacions i més interès en la vigilància de línies elèctriques, en la inspecció de línies elèctriques, en tractaments agrícoles, per exemple. I la normativa que s'aplica és extraordinàriament restrictiva i limitant. Per tant, el que diem és que es faciliti això, es promogui, se simplifiqui, perquè ofereix molts avantatges en reducció de costos, en sostenibilitat i desenvolupa una activitat professional molt important.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Gràcies, president. Bé, avui el Grup Socialista podríem dir que li fa la feina a l'Executiu, perquè presenta una proposició per recuperar la tramitació d'un projecte de llei que ve d'una directiva europea que modifica el règim de comerç dels gasos d'efecte hivernacle i que era molt important i molt urgent, moltíssim. Fins que els va importar molt més tombar les nostres esmenes que mantenir la tramitació del projecte de llei al qual obliga la Unió Europea. El Govern el va retirar per carregar-se l'aconseguit per Junts per Catalunya. Sí, va ser així. Gairebé tots els partits van donar suport a les esmenes registrades per aquest grup parlamentari, però que van ser transaccionades i millorades per altres grups. Una era, com s'ha recordat, per eliminar l'impost a la generació elèctrica que tant perjudica el desplegament de les renovables, especialment necessari a Catalunya, amb la dependència que tenim de l'energia elèctrica d'origen nuclear. L'altra era per prorrogar la vida útil regulada de les plantes de cogeneració, mentre fan camí cap a la descarbonització i mentre esperen, i desesperen, esperant una convocatòria de subhasta que es va anunciar el 2019 i encara no ha arribat. I també recordem-ho, algunes d'aquestes plantes de cogeneració són de tractament de purins. A hores d'ara està en joc, i no és cap exageració, està en joc la supervivència de més de 100 granges de porcí petites i mitjanes a Catalunya, a les comarques d'Osona i a la comarca del Segrià. Dues plantes que tractaven més de 200 000 tones de purins a l'any estan aturades, una a Alcarràs i l'altra a les Masies de Voltregà. No podem subsistir econòmicament sense ajudes i els ramaders no tenen cap alternativa eficient, mediambientalment sostenible i econòmicament assumible per tractar els purins. Per això, quan vostès van retirar el projecte al Congrés, des de Junts i altres formacions, vàrem presentar l'esmena a la tramitació de la Llei de malbaratament alimentari al Senat, i es va tornar a aprovar. Es va tornar a aprovar perquè la gran majoria vol una solució per als ramaders. I què fa el Govern? Vetar des del Congrés unes esmenes ja incorporades en el text del Senat. Senyories, el que arriba del Senat no es veta, es vota. Si una esmena no els agrada, la voten en contra, cap problema, i s'accepta el resultat. Però el veto ja se'ls va passar el moment de fer-ho, que era, en tot cas, al Senat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Les nostres esmenes han anat, i seré sintètic en aquells punts que nosaltres posem en valor d'aquesta llei per votar a favor del dictamen, per exemple, assegurar-nos de que els petits pagesos quedin exclosos d'algunes obligacions que la llei els imposava amb una càrrega burocràtica difícil d'assumir. Hem buscat també un equilibri entre exigències i regulació burocràtica. I per cert, aprofito que veig molts representants del sector agrari i ramader aquí per saludar-los, perquè quan defensem això estem pensant en ells. Estem pensant en el sector i en els pagesos i els ramaders. Hem aconseguit també amb les nostres esmenes, que la prohibició de la comercialització de productes d'aprofitament excepcional i per les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre. Hi havia esmenes que volien que es prohibís la comercialització d'aquests productes fora de les línies comercials habituals. Doncs bé, a petició d'aquests sectors, hem aconseguit que això quedi exclòs. Hi ha hagut també altres esmenes que és veritat que no formen part del cos articulat de la llei, que tenen a veure amb el sector productor o amb els residus, etcètera, etcètera, amb altres qüestions que són col·laterals. I un bloc d'aquestes són les que fan referència a la representativitat del sector del sector agrari. S'ha aprofitat aquesta llei? És veritat? Per actualitzar la representativitat del sector agrari i el reconeixement a les entitats més representatives. Nosaltres hem participat d'aquest consens i per això hi votarem en contra de totes les esmenes que venen del Senat, eliminant tota aquesta part, perquè és veritat que això ha representat un gran consens. També és cert que hauria sigut millor fer-ho amb un altre vehicle o amb una altra oportunitat, però això era una oportunitat d'un tema que feia molts anys que estava al damunt de la taula i que estava pendent. S'ha insistit també en algunes esmenes que fan referència a la qüestió de les dues tarifes d'accés a la xarxa elèctrica. Insistir en aquest tema perquè és un tema que ja s'ha aprovat a nivell parlamentari i no s'està aplicant. Les cooperatives i les comunitats de regants tenen puntes de consum en determinades èpoques de l'any i tenen molta època de l'any que pràcticament no consumeixen. Té sentit que tinguin dues tarifes d'accés. Amb els nostres vots, s'han modificat les condicions laborals del sector agrari. Sí, sí, és així, però no per deixar ningú desemparat, sinó per emparar els pagesos, especialment els petits i els mitjans, perquè puguin fer contractes temporals en comptes de fixes discontinus. Això és un niu d'endarreriments, de tràmits burocràtics inútils, de pèrdua de temps i d'eficiència. És una activitat no només temporal, sinó que una bona part d'aquests treballadors és una activitat molt volàtil i viatgen contínuament i amb moltes dificultats per localitzar-los i, per tant, el que fem aquí és donar facilitats als pagesos perquè puguin fer contractacions més àgils, que això no vol dir la desaparició del fixe discontinu, però que tinguin també aquesta eina per poder treballar. Hem introduït també una esmena perquè es reconeguin dos recs del Pirineu i el Prepirineu, pendents encara de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb des de fa 25 anys enrere i que siguin declarats d'interès general. Hem rebutjat esmenes que anaven en contra de l'espigolament o de l'aprofitament d'aquests productes per al consum humà, d'acord amb el Banc dels Aliments, amb Càritas, amb altres entitats del tercer sector.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica en la que se encuentran los autónomos?
«En definitiva, tot i ser gairebé un 20 % dels treballadors que cotitzen, els autònoms són els grans castigats quan vostès fixen les seves polítiques. Vostè em dirà que no i jo li diré que sí, perquè si no, per exemple, vostè no permetria que avui els autònoms visquessin amb l'angoixa de no saber si podran continuar treballant per mòduls. Angoixa perquè vostè encara no ha aconseguit aprovar el reial decret econòmic que els ha d'actualitzar. Un reial decret que, per inexistent, posa en risc molts altres sectors i que el seu immobilisme els acosta perillosament al precipici. Moguis, que després tot seran excuses i lamentacions. Faci via a negociar perquè ja sap que amb nosaltres les presses no serveixen. Faci via a negociar perquè ja sap que amb nosaltres no podrà sortir el president Sánchez agraint-los els nostres vots a canvi de res. Como ya nos tiene acostumbrados, su mirada sobre el día a día muchas veces es miope. Fíjese, en Cataluña hay 567 000 autónomos, que son, por lo tanto, un pilar fundamental de la economía. Un autónomo que tenga unos rendimientos de 40 000 euros anuales pagará, entre Seguridad Social y coste fiscal, 12 400 euros, un 31 % de los rendimientos; sin embargo, un autónomo tributará un 21 % más que si trabajara exactamente en lo mismo a través de una sociedad limitada; un autónomo tributará un 65 % más que si hiciera exactamente lo mismo a través de una gran empresa.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Però la proposició que avui ens presenten no només aborda la reducció de la taxa d'alcohol. Es proposa una altra mesura, una disposició que apunten que va dirigida a sancionar la difusió pública dels controls policials d'alcoholèmia i drogues. Però en realitat, en la seva literalitat no és així. El redactat literal de la modificació de l'article 13 depassa, i al nostre entendre, molt, el que vostès anuncien en la justificació. De fet, si llegeixen l'article que no el llegiré, aquí ja parlen de difondre per qualsevol mitjà públic o privat, ja no xarxes públiques, de qualsevol dada o qualsevol informació, home, respecte d'ubicació de controls, així com de qualsevol altre dispositiu, no sabem, establert per raons de seguretat vial, que podria ser qualsevol cosa. És una disposició massa general, al nostre entendre, és oberta, poc concreta i depassa, ho he dit abans, i molt, el que suposaria una norma en equilibri amb la preservació dels drets fonamentals de les persones. Parlen, en l'exposició de motius, de WhatsApp i de Telegram, però precisament ambdues, fins i tot hi ha discussió, estan a mig camí de ser xarxes o missatgeria, serveis de missatgeria. L'increment de control que proposen en els usuaris particulars xoca amb la llibertat d'expressió i de comunicació. Tots sabem de la pressió sobre els serveis de missatgeria, ho hem vist mil vegades en estats autoritaris, que no dic que sigui aquesta la voluntat, però que no ens agrada. Deia fa dies el director general de Trànsit: 'Prohibirem la informació', deia públicament. 'Prohibirem la informació dels controls policials d'alcoholèmia a les xarxes socials. El text està llest. Veurem com encaixar-lo jurídicament'. Ja hi veien problemes. Doncs mirin, no ho han aconseguit. No han fet un bon encaix jurídic. La proposta que fan no és una anècdota, no és un mer tràmit. Cal, al nostre entendre, una anàlisi profunda amb la mirada situada a la preservació dels drets fonamentals i possiblement hauria de ser abordada amb una llei que li seria més pròpia, com el de seguretat ciutadana. Junts per Catalunya, ho saben bé, sempre estarem amatents a impedir que s'aprovin normes contràries als drets inherents a les persones, perquè són inviolables. I avui, tal com plantegen la modificació de l'article 13, directament els estan dinamitant.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui, senyora Belarra, hem estat parlant molta estona, al matí també, tots els membres de la Comissió d'Habitatge. Avui i aquesta tarda, doncs seguim amb més. No, segurament molts estaríem d'acord que ni les ocupacions són un problema per l'habitatge ni els rendistes tampoc. Són molts i variats i complexos els problemes que tenim actualment en habitatge i darrerament és cert que en aquest hemicicle les comissions en parlem molt. Tots sabem la gravetat d'aquest problema, però també és cert que, lluny de millorar aquests darrers anys, cinc o deu anys, de fet cada cop està empitjorant molt més, segurament degut a aquestes propostes darreres que són més ideològiques a vegades que no pas útils. Perquè jo crec que si preguntéssim als ciutadans si els darrers deu anys hem millorat en polítiques d'habitatge i d'accés al lloguer, coincidiríem que no. I en polítiques d'habitatge relatives a la venda també coincidiríem que no. Per tant, crec que aquest tema és diàfan i que el problema el tenim i el tenim a sobre. I el que és pitjor, és que amb alguns d'aquests invents estrambòtics que s'han fet darrerament, això ara ja no només afecta els col·lectius més vulnerables, que ja era gravíssim. Era gravíssim que la gent més vulnerable no pogués tenir la protecció que es mereix. És que ara, a sobre, s'ha aconseguit universalitzar els problemes d'accés a l'habitatge. Ara ja els tenen tothom, d'arreu, de qualsevol classe, excepte els rics, és clar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«També hem aconseguit que finalment es creï el partit judicial de Sant Cugat. Però sobretot -sobretot-, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat el manteniment de la justícia de pau com a òrgans judicials efectius i plenament integrats al poder judicial, i ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté, la competència de Catalunya en justícia de pau no es toca, els jutges de pau no es toquen, les competències judicials dels 898 jutges de pau catalans no es toquen. En la tramitació d'aquesta llei, hi insisteixo, el nostre esforç ha estat per acostar la llei, massa corporativista i allunyada de la realitat, a un model de justícia proper als ciutadans i respectuós amb el territori. Senyories, hi ha un tòpic que he sentit dir aquí alguna vegada i que és fals, o que almenys s'ha demostrat fals en aquesta tramitació legislativa: és allò de que la pressió fa diamants. És mentida, perquè les presses i la pressió no fan diamants, i menys en una tramitació legislativa tan complexa com la que ens ocupa.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«... o amb transaccions que la llei incorpori elements que per nosaltres eren importants. Primer, ens hem assegurat que es respecti la competència de Catalunya i la llei catalana -per entendre'ns, eh?-, que té normativa pròpia, que hi hagi un principi de subsidiarietat -a les esmenes del PNB, per exemple, també s'hi ha fet referència, i hi donarem suport-, i perquè són polítiques que s'han de gestionar des de la proximitat, perquè hi ha elements de polítiques socials, de la producció agrària de proximitat, etcètera. Hem garantit això. Hem intentat un equilibri en algunes votacions entre una burocratització excessiva i la necessitat de que hi hagi, lògicament, normes que impulsin i que potenciïn la reducció d'aquest malbaratament. A totes les lleis ens hauríem de posar al cap la necessitat de reduir la burocràcia i l'excessiva normativització. Un punt prioritari per nosaltres ha estat protegir els petits agricultors d'una normativa que aquest projecte li generava un excés de burocràcia. Però no només el criminalitzava; criminalitzava moltes vegades el petit pagès o el productor de decisions que no li corresponen i que no les controlen. Hi ha collites que el pagès produeix, perquè és la seva feina, però que és la comercialització la que no li compra, la que no li accepta aquell producte, per motius estètics, de vegades, però són decisions que el petit pagès no controla. Hem tret els microempreses, però també les petites empreses agràries d'aquesta burocràcia, com dic, d'aquest control i d'aquesta responsabilitat. Hem aconseguit la prohibició de comercialització de productes d'aprofitament, però que s'excepcionin les entitats del tercer sector social sense ànim de lucre -molt important també.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital. L'acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d'altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l'espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Per això les nostres prioritats, insistim, són unes altres en matèria de justícia, com ho són establir un sistema de responsabilitat penal per als jutges que faci que abans de prevaricar s'ho hagin de pensar almenys dues vegades, com obligar que coneguin les llengües oficials on estan destinats, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, o com eliminar l'Audiència Nacional, un òrgan inacceptable en cap estat democràtic. Tornant a la llei que ens ocupa, creiem que pot portar a una indesitjable administrativització de la justícia, és a dir, a una justícia formalista i allunyada dels ciutadans i de les seves necessitats. No volem una eficiència en el Servei de Justícia... No volem una eficiència en la justícia corporativista en interès només dels jutges, dels LAJ i dels funcionaris, en lloc d'una eficiència en la justícia per als ciutadans. I per això hem intentat retornar la llei als ciutadans, a la realitat social, a la realitat territorial, a la realitat lingüística. Per això nosaltres creiem que no és menor haver aconseguit que la llei, en primer lloc, com ressaltava el diputat Mikel Legarda, no és menor que la llei reconegui les competències autonòmiques que incomprensiblement no apareixien enlloc en l'escrit original. O haver aconseguit un primer pas en la desconcentració de part de les funcions de l'activitat judicial en els procuradors, que passen a ser cooperadors de l'administració de justícia i a realitzar diverses actuacions materials per impulsar i agilitzar el procés judicial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«I no és el govern l'únic que discrimina. A la llengua també se la discrimina quan es deixa de fer servir allà on ha aconseguit fer-se un lloc després de moltes lluites. Què radiotelevisió espanyola a Catalunya sigui en català també és un acte de reparació de justícia, després de dècades, d'una uniformitat disfressada de cohesió lingüística que ha trepitjat sense cap mirament la diversitat, la cultura i la identitat de les diferents nacions històriques. Per això veiem bé que ara es vagi cap al model de BBC Nations de la televisió pública britànica, amb programació diferenciada a Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Tots els mitjans públics, tots, els nacionals i els estatals, han d'apostar per les llengües oficials. A Radiotelevisió Espanyola, però, mai no ha passat de manera efectiva. Com s'explica, sinó, que seixanta anys després de la primera emissió en català, la televisió pública de l'Estat mai, mai hagi fet en català, un canal en català a Sant Cugat malgrat ser el segon centre més important de l'Estat. No té cap sentit quan parlem d'una llengua que parlen 10 milions de persones, que no és minoritària, sinó minoritzada, que no és autonòmica, sinó nacional, que no és regional. Es parla a quatre estats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l'Estat, l'objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s'adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat. La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l'economia catalana, on l'audiovisual, inclòs el món de l'animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d'administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l'Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d'això, vostès, n'han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen. I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d'Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l'estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d'Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l'habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Una altra proposta que els hi posem sobre la taula, no una proposta retòrica, sinó una proposta realista, és reforçar el dret fonamental dels residents a lexterior al vot, al sufragi actiu. Podríem recollir la proposta de la diputada Mariona Illamola i impulsar el vot electrònic per als residents a l'exterior perquè, ara mateix, molt pocs d'aquests residents a l'exterior s'atreveixen a fer front a la burocràcia electoral i molts menys encara aconsegueixen que el seu vot sigui escrutat. Com s'ha demostrat, el que no s'aconseguia amb el vot pregat tampoc s'ha aconseguit amb el vot delegat. A les passades eleccions catalanes, per posar un exemple, només el 7 % dels residents a l'exterior van aconseguir votar i d'aquest 7 % dels vots hi ha països que a la pràctica totalitat d'aquests vots, dels vots emesos, van ser declarats inescrutables. Per tant, vot electrònic és una altra proposta que considerem molt menys retòrica i molt més realista a l'hora de reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral. Finalment, per donar garanties i facilitar la transparència en els processos electorals, els proposem també reformar el règim electoral amb propostes que ja hem plantejat, per exemple, eliminar el dia de reflexió, millorar el vot per correu i facilitar el secret del vot a les persones amb discapacitat visual, ampliar terminis electorals i agilitzar notificacions, reformular el règim electoral municipal, incloses les mocions de censura municipals.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Fa gairebé 40 anys, aquesta cambra va convalidar el Reial decret 1006/1985 per regular la contractació dels esportistes professionals. En aquest temps, la legislació laboral ha anat avançant en igualtat, però qui coneix el món de l'esport professional sap perfectament que vulnerar el dret a la maternitat i a la conciliació de les esportistes professionals era tan fàcil com marcar penals a porta buida. Estaven indefenses. Per molt que aquest Reial decret 1006 deixés clar el caràcter supletori de l'Estatut dels Treballadors i la legislació laboral a l'hora de defensar el dret dels i les esportistes, dels professionals, perquè la llei, el problema que hi havia és que la llei laboral no aplica dins de l'especificitat dels contractes curts que normalment tenen les esportistes. AFE i altres sindicats, com ara FUTPRO, demandaven una resposta per les necessitats de conciliació davant la maternitat o les especials condicions de preparació física que han de tenir les esportistes durant l'embaràs o després del part o, fins i tot, a la fase final d'una adopció. Braves. Ho hem aconseguit.»