Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
245 declaraciones · página 2 de 9
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«En qualsevol cas, per votar en contra de Catalunya en aquest hemicicle ja els sembla bé que els dos extrems vagin de la mà. De fet, el PSOE, els 19 diputats del PSC, és el partit que més vegades ha votat amb PP i amb VOX. Tampoc els ha semblat cap problema quan aquestes coincidències de vot PP, VOX, PSOE, PP, VOX, Esquerra o PP, VOX, Podemos han servit per tombar les propostes de Junts per Catalunya, com per exemple la delegació de competències en matèria d'immigració. Perquè tots sabem que aquí el problema no és qui vota a qui. El que els molesta és que Junts deixin evidència que quan toca triar, els socialistes i els seus socis sempre trien Espanya i nosaltres sempre hem triat i sempre triarem Catalunya. El que els molesta és que nosaltres volem abaixar impostos i els socialistes i els seus socis els apugen. El que els molesta és que nosaltres volem que els diners estiguin a les butxaques de la gent. I els socialistes i els seus socis agafen els diners de les butxaques de la gent i els posen a la butxaca de la hisenda espanyola. El que els molesta és que nosaltres volem que la gent pugui desgravar lloguers, hipoteques, comptes d'estalvi. En canvi, els socialistes i els seus socis estan acabant amb el petit propietari, condemnarnos a tots al lloguer etern i que la propietat quedi reservada només a uns pocs. El que realment els molesta és que nosaltres fem lleis perquè els joves puguin comprar un habitatge i els socialistes i els seus socis fan lleis per condemnar els joves a viure en habitacions. I els que els molesta és que la gent de Junts tinguem els nassos de dir que no volem que el 40 % dels trens més vells que hi ha a Espanya ens els enviïn a»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I a veure si jo ho he entès bé. Vostès, els socialistes, volen una Catalunya de 10 milions de persones, però pacten mantenir durant 20 anys més un finançament que avui ja és clarament insuficient. Vostès han pactat amb Esquerra un finançament que no dona per pagar, per exemple, la sanitat que necessita la Catalunya d'avui, la dels vuit milions de persones. El que volem nosaltres no és cap privilegi. Nosaltres volem totes les competències, les competències en immigració, les competències econòmiques. Per què? Perquè volem fer exactament el que estan fent la resta de països de la Unió Europea menys Espanya. I què fan? Controlar quanta gent entra i per quines vies ho fa. Ordre. Avui els que parlen dordre voten en contra de lordre. Voten desordre, però avui parlen dordre. Què més fan a Europa? Garantir la integració, llengua, feina, valors, catalanitat, deures i drets. I quan calgui, executar amb rapidesa les ordres d'expulsió, ho fa Alemanya, ho fa Dinamarca, ho fa Itàlia, ho fa França. Governs conservadors, governs socialistes, governs de coalició i ningú els diu racistes, perquè aquest no és un tema de dretes o d'esquerres. Es tracta de votar si Catalunya ha de tenir les competències que ara té Madrid o no. I nosaltres volem que sí que les tingui Catalunya, perquè és que si no les té Catalunya, a Catalunya no podem fer res, ni control, ni integració, ni ordre, ni català, ni feina. Hi ha qui voldria que Junts es posicionés en un dels dos extrems. A un extrem ens diuen que parlar de deures, de llengua i de capacitat real d'acollida és racisme. A l'altre extrem ens diuen que no podem parlar de drets i que tots fora com si la immigració fos un interruptor que s'apaga amb un tuit. Però els dos extrems tenen una cosa en comú: alimenten el problema però no el resolen. Es necessiten mútuament per continuar existint i xuclant d'aquest malestar de la gent. Les dades, la veritat, la realitat, els importa un pito.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tindrem uns quants mesos enrere, no gaires. Vostè va fer una regularització massiva sense portar a votació. Aquí tothom sap que si s'hagués portat a votació Junts per Catalunya hagués votat en contra i no s'hagués aprovat una regularització que s'havia fet i que s'ha fet sense criteris, sense control, i que cap altre país de la Unió Europea està fent. De fet, tot el contrari. Els altres països i la Comissió Europea han optat per aplicar mesures molt més restrictives i per activar controls. Ens van dir quan vam fer aquesta regularització que regularitzar unes 500 000 persones, però s'ha tancat el període i gairebé hi ha 1 200 000 sol·licituds. Per tant, vostès van tornar a enganyar perquè vostès i nosaltres sabíem que era molt més que 500 000 i amb les dades que hem pogut recollir, calculem que una de cada quatre d'aquestes sol·licituds acabarà a Catalunya. Per tant, com sempre, a Madrid es decideix i la factura la paga Catalunya. I la delegació de competències en matèria d'immigració la volem perquè Catalunya deixi de pagar les males decisions dels governs espanyols i comenci a fer la feina que evidentment no s'ha fet. Molts catalans estan farts de veure la Generalitat de Catalunya com una sucursal de Madrid, que és exactament el que és avui la Generalitat de Catalunya. Avui a Catalunya hi mana Madrid i a Catalunya han de demanar els catalans. Els catalans no hem de seguir pagant la negligència dels diferents governs espanyols que ha portat a Catalunya al límit, per exemple, en l'acollida. Catalunya ja no pot acollir més. I si no podem atendre i cuidar la Catalunya d'avui, la Catalunya dels 8 milions de persones, la Catalunya dels 10 milions de persones, què vol vostè? Què vol el senyor Illa i què volen els socialistes? No només és inviable, sinó que anar a per la Catalunya dels 10 milions de persones és absolutament irresponsable. Estan posant en risc el model català i estan posant en risc el nostre estat del benestar. I ho fan collant i exprimint i xuclant a la classe mitjana i treballadora de Catalunya, que és la que està sostenint aquest estat del benestar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Molt breument, nosaltres estem d'acord en que el Govern espanyol doni totes les explicacions, sobretot a la ciutadania que corresponguin sobre la seva actuació i especialment en aquest cas. Però també fem una advertència, ho fem sempre que pugem el faristol o estem en alguna comissió parlant sobre aquest tema. Catalunya té les competències. Catalunya té un sistema molt robust d'emergències. Nosaltres no permetrem que es malmeti i moltes vegades pretenen utilitzar algunes tragèdies i ho han estat aquest estiu. I no només pel territori, també humanes, i per tant són realment catàstrofes terribles. Però normalment, i ara ho hem sentit per part dels intervinents del Partit Popular, doncs s'aprofita tant des dels grups del PP com del PSOE per més estat i més centralització. Nosaltres no hem vist aquesta proposta, però ja ens imaginem com serà i per tant segurament. Doncs perfecte. Nosaltres mai validarem reducció de les competències i menys en un sistema com és el català d'emergències, que és absolutament exemplar i per tant vigilarem que no hi hagi cap recentralització. Coordinació d'acord. Recentralització, recentralització, mai. Per tant, només volíem deixar clar, en el benentès que les explicacions que hagin de donar els ministres respecte a aquest tema, doncs nosaltres també les volem escoltar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I encara hi ha una contradicció més greu: qui assumeix aquesta realitat no pot decidir sobre ella. És a dir, a Catalunya no decidim res respecte a la política migratòria, ni la regularitzacions, ni controlem les fronteres ni res. Per això Junts reclamem tenir totes les competències en immigració. No volem només gestionar alguna cosa, volem capacitat real de decisió a Catalunya. Necessitem una política migratòria pensada des de Catalunya i tenint en compte les necessitats de Catalunya i els catalans. I el que tenim avui és exactament al davant. El que tenim avui al davant és exactament el contrari. Un govern que decideix sense majoria parlamentària que calcula molt malament, que ignora tots els advertiments, que genera recels a Europa i deixa que Catalunya assumeixi una part absolutament desproporcionada de totes aquestes conseqüències. Això és una irresponsabilitat i algú ha de respondre políticament. Per això volem que comparegui el ministre de l'Interior, que expliqui quines dades tenia realment i per què les estimacions han acabat de la seva policia, que ell és el responsable, han acabat sent realment les fiables i no pas les que ells explicaven, perquè els ciutadans mereixen alguna cosa més que propaganda. Mereixen un govern que digui la veritat i que sàpiga exactament què està fent i què pretén fer. I avui tenim motius més que suficients per dubtar de totes dues coses.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A tots us he d'explicar l'esmena Xavi Gámez. El Xavi Gámez ha lluitat i treballat més que ningú amb la Fundació Catalana Miquel Valls i amb el nostre company al Parlament de Catalunya, Jordi Fàbrega, els textos per eliminar el copagament a Catalunya, que ara serà només del 5 % i només en els casos de persones que tinguin ingressos superiors als 55 000 euros a l'any. I això i això té molt de mèrit, perquè el Xavi escriu amb la veu, però tenint en compte greus problemes de respiració, com dic, té molt de mèrit. El Xavi no ha parat perquè ell volia resoldre una gran injustícia: una de cada tres persones amb dependència extrema en risc de mort evitable no demana les prestacions per pagar cuidadors perquè aleshores li descompten altres prestacions i no arriben a final de mes. O sigui, l'Estat els paga una prestació amb la mà dreta i els descompta una altra amb la mà esquerra. A partir d'ara, a les persones en situació de grau III+ no els reduiran les prestacions per cuidadors ni el complement de gran invalidesa, ni el d'assignació per fill a càrrec major de 18 anys amb un grau de minusvàlua igual o superior al 75 %, ni el de la pensió d'invalidesa no contributiva ni el subsidi d'ajut a tercera persona. Catalunya ja tenia les competències per ferho, però ara ja no tindrà l'excusa per no aplicar aquestes deduccions. I això és gràcies, com dèiem, a l'esmena Xavi Gámez. Senyor Illa, ja no hi ha excusa que valgui. El que tu has fet, Xavi, tindrà conseqüències en milers de persones en dependència extrema, ja sigui per una ELA, per un Alzheimer, per un Parkinson o per una altra malaltia. És el teu llegat, gladiador, perquè avui, com diu l'Ilde, doncs, és el millor dia.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Tercer: no maregem el sector, tercera part. El model proposat per la Comissió deixa marge al govern dels estats. Per tant, no tota la batalla es juga a Europa. L'Estat té capacitat, es tanqui el que es tanqui allà, que depèn també del vot del Govern espanyol perquè hi hagi unanimitat, però, es tanqui el què es tanqui allà, després l'Estat té marge. Ara no vinguem... I no parlo tampoc de vostè. Ara que no vingui el Govern a dir: 'Oh, és que sha tancat un acord que no és suficient'. No, perdoni, vostè tindrà marge per posar més diners. I hi ha algun punt de la moció que ens preocupa. El punt 4, per exemple, exigir que la governança de la nova PAC respecti i garanteixi el marc institucional i jurídic de l'Estat espanyol en matèria d'agricultura i desenvolupament rural. Amb tot el carinyo, amiga meva, aquí s'ha colat alguna redacció del PSOE o del Ministeri. Aquest punt no ens agrada. Penso que hem de reivindicar, com vostè també diu en altres punts de la moció, una PAC molt més descentralitzada, molt més territorialitzada, amb més capacitat de decisió. I és per això, senyora presidenta, senyora diputada, senyores i senyors diputats que hem presentat una sèrie d'esmenes que van en aquesta línia. Reforçar aquelles idees que, en algun sentit, la moció ja té incorporades. Reforçar la idea de facilitar la descentralització del pla estratègic i transferint a la Generalitat i a les comunitats autònomes amb competències capacitats de gestió, adequar la Política Agrària Comuna de la Unió Europea a la realitat del primer sector de cada territori. Simplifico molt, vaig ràpid per no acabar el temps. Aplicar de manera ràpida, àgil i eficient la normativa de la Unió Europea, sense introduir nous requisits tècnics ni noves traves burocràtiques o administratives amb la seva transposició. Aquí participem, senyora diputada, vostè i jo, i altres portaveus també, de qüestions que resulta que arriben aquí normatives europees que el Ministeri encara li dona una volta més, i el sector ens reclama que això ho defensem, com, per exemple, és el cas dels fitosanitaris. Que s'asseguri el pressupost, que és allò que jo li he dit abans. Escolti, si el Govern espanyol acaba votant una cosa que resulta que no garanteix el pressupost, doncs que el garanteixi ell, que té mecanismes i té capacitats de ferho. La qüestió és que el pressupost el salvem perquè el sector necessita.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Gràcies, president. Senyories, hi ha pocs debats que avui preocupin tant a les famílies, els docents i els professionals que treballen amb infants i adolescents com aquest. Educar els nostres fills i filles és avui molt més complex que era fa uns anys. Els nostres infants i adolescents creixen en un entorn digital que els exposa massa aviat a continguts sexuals, a models de relacions tòxics, a la violència o a una pressió estètica constant que acaba afectant el seu benestar emocional. La pornografia s'ha convertit massa sovint en la primera font d'educació sexual i això condiciona la manera com s'acaben entenent les relacions i la sexualitat, repercutint en la pròpia autoestima, en la salut emocional, en la convivència a casa i en els centres educatius, així com també condicionant les seves relacions d'adults i la societat del futur. Per això el debat no és si cal actuar. El debat és com s'ha d'actuar i qui ha de liderar aquestes polítiques i quines han de ser les prioritats. Catalunya no parteix de zero. Fa anys que la coeducació, la prevenció de les violències masclistes, la promoció de la salut i l'educació afectivosexual es treballen en els centres. Disposem de professionals d'experiència i de competències pròpies en matèria d'educació i de salut. I precisament per això ens preocupa que, un cop més, els socialistes, des d'aquí i des d'allà, tractin la Generalitat com una delegació territorial, en aquest cas, com una delegació del Ministeri d'Educació. I en aquest sentit ens sorprèn que aquells que la setmana passada van abstenirse a la nostra totalitat per una clara invasió competencial del projecte de llei de ràtios avui hagin presentat una esmena, ens diuen, per blindar el marc competencial a una simple PNL que tots sabem que no és res més que propaganda del Grup Socialista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Però, senyories, no només és això. Hi ha una altra qüestió igualment preocupant. Perquè malgrat la pluja de milions recitada a títol de propaganda per la ministra, aquest projecte no només envaeix competències, també trasllada costos. El preàmbul afirma alegrement, com alegrement ho fan el president Sánchez i tots els ministres d'aquest govern i ho ha fet aquest dematí també algun diputat de SUMAR, que la situació financera de les comunitats autònomes ha millorat significativament, com si això volgués dir res. Però ho diuen, però no aporten cap estudi rigorós, cap memòria territorialitzada, cap quantificació seriosa del seu impacte econòmic real. I, tanmateix, imposa. Imposa obligacions que tenen cost econòmic, el cost econòmic amb el que sempre veten qualsevol proposició o esmena d'aquest grup. El que dèiem, l'Estat decideix i les comunitats autònomes executen, paguen i, sobretot, callen. I això no és lleialtat institucional, ministra, això és irresponsabilitat. No és admissible que qui no assumeix el cost sigui qui adopta unilateralment les decisions. I encara és menys admissible que aquells que han d'executarles i finançarles no participin realment de la seva definició.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Incomplia també en la renovació, per exemple, d'un model de finançament caducat durant molts anys, el finançament de les comunitats autònomes. I així podríem fer una llista llarguíssima d'incompliments del PP quan governava. Per tant, no hi ha molta credibilitat per part del PP quan es queixa dels incompliments del PSOE. La denúncia d'aquesta PNL és una crítica oportunista i hipòcrita. El problema, per a nosaltres, de fons, mentre depenguem d'aquest Estat és el maltractament crònic de l'Estat espanyol a les infraestructures de Catalunya, especialment de rodalies, una centralització en la inversió i en la gestió que alhora és ineficient, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El desastre del transport ferroviari espanyol és un fracàs compartit, tant del PSOE com del PP. Per això, defensem la independència de Catalunya i mentrestant, transferències integrals de competències i inversions justes i gestions pròpies. El servei ferroviari a Catalunya funciona bé només quan es gestiona des de Catalunya íntegrament, com és el cas de Ferrocarrils de la Generalitat, del metro i del tramvia, fins i tot quan plou, com vostès ja saben.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Per acabar, tampoc volem convertir la necessària adaptació de les directives europees en una confrontació ideològica. Igualtat sí, defensa dels drets de les dones també, però amb més centralisme, més concentració de poder i més tutela sobre les competències de Catalunya, definitivament no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, consideramos que la proposición de ley que nos ocupa tiene una cierta trampa, porque, tras la apariencia de una determinada adaptación del ordenamiento jurídico a las directivas europeas en materia de igualdad, vemos que se esconde una ampliación de las competencias del poder y de la capacidad de intervención de un organismo estatal, el Instituto de las Mujeres, que en un Estado descentralizado no nos parece de recibo. Para Junts per Cataluña la igualdad efectiva entre hombres y mujeres es un principio irrenunciable: forma parte de los valores democráticos que defendemos y que todo el catalanismo político ha impulsado desde las instituciones catalanas, y también desde esta tribuna lo ha hecho con perseverancia y mucha valentía nuestra compañera Pilar Calvo, que hoy no puede estar aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Doncs bé, els he de dir que no comptin amb nosaltres per acompanyarlos de comparses en aquestes guerres culturals i que són unes guerres que també es fan a base de convocatòries i línies de subvenció impulsades des del Ministeri d'Igualtat i que generen la percepció que l'accés als recursos públics està condicionat a una determinada ideologia. Les polítiques públiques han de servir a tota la ciutadania, no per obrir debats i confrontació i tampoc no només aquells col·lectius que comparteixen la visió del govern de torn. Des de Junts per Catalunya creiem que hi havia una alternativa millor a la que vostès presenten: una transposició del Govern i no d'un grup parlamentari, una transposició estricta i ajustada a les exigències europees, un reconeixement explícit del paper dels organismes autonòmics d'igualtat, una delimitació més precisa de les funcions de supervisió en matèria d'intel·ligència artificial, una limitació de la capacitat litigiosa en aquells supòsits que afecten interessos difusos i, sobretot, una garantia efectiva de respecte a les competències de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes. No compartim l'orientació centralitzadora d'aquesta norma ni l'expansió competencial que impulsa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Torno a la qüestió competencial. Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d'igualtat com l'educació, l'ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d'entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid. I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d'igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L'experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d'aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s'anomenen les guerres culturals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Doncs bé, per molt que vostès ho vulguin vendre així, senyories del PSOE, les directives europees que pretenen transposar, sí, és veritat que estableixen l'obligació que els estats membres disposin d'organismes d'igualtat efectius, independents i dotats de recursos suficients, però enlloc diu que hi hagi d'haver una concentració de competències en una institució estatal, que és el que, en definitiva, la seva proposta planteja. No considerem de rebut, més aviat considerem que és un risc, per altre costat, que es converteixi l'Instituto de las Mujeres en l'organisme de referència també en àmbits emergents, com la supervisió de sistemes d'intel·ligència artificial i que s'atribueixi a aquest organisme funcions de vigilància dels algoritmes i dels sistemes d'alt risc per detectar possibles biaixos de gènere. La intel·ligència artificial ha de respectar els drets fonamentals i evitar qualsevol forma de discriminació, però això no justifica crear una mena de 'nova burocràcia' amb capacitat d'intervenció des d'interpretacions ideològiques que, com a mínim, com a mínim, són molt subjectives. La innovació tecnològica necessita seguretat jurídica, criteris objectius i reguladors independents. El que no necessita segur és organismes que actuïn com a guardians d'una determinada concepció política, cultural i ideològica de la realitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Els estan portant a una situació de dependència extrema també en l'econòmic. Durant la tramitació de la llei ELA, les persones amb aquesta malaltia -?representades aleshores per Juan Carlos Unzué- ens van recordar que molts malalts es plantegen l'eutanàsia a contracor per raons econòmiques. Persones que volen seguir vivint però no volen arruïnar les seves famílies per culpa dels sobrecostos de la malaltia. Si no corregim la situació actual, els tornem a portar a la desesperació, a plantejarse -?i això és molt greu- l'eutanàsia, com dic, per raons econòmiques. Demanaran morir, volem viure quan hi ha una llei que els cobreix l'assistència vintiquatre hores. Això, el Govern Illa ho pot evitar. Catalunya té les competències per evitarho. A través de la intervenció, es pot evitar. Pot no aplicar aquestes aquests ajustaments, aquestes reduccions, i té també la competència d'eliminar el copagament. En aquests moments és d'un 5 % per a persones que reben ingressos de més de 57 000 euros a l'any. Per tant, a Catalunya, insistim, poden evitar aquest ajustament, aquesta reducció d'altres complements i poden evitar el copagament. I ho diem perquè ho estan fent en altres comunitats autònomes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«La nostra esmena planteja una idea molt simple: si una decisió presa aquí genera una obligació econòmica per a la Generalitat de Catalunya, el finançament també l'ha d'assumir qui pren la decisió. Catalunya no estem per obeir i pagar, tot i que alguns encara entenguin el sistema competencial com una relació jeràrquica de Madrid decideix i Catalunya paga, i no. Mantenim, doncs, aquesta esmena per respecte a les competències de la Generalitat, però sobretot per respecte als contribuents catalans. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. En Junts siempre hemos defendido que los trabajadores penitenciarios merecen este reconocimiento. Es necesario reforzar su estatus jurídico y reconocer la autoridad que necesitan cada día para el ejercicio de sus funciones. Hablamos de profesionales que realizan una tarea muy compleja y exigente, a menudo sometidos a situaciones de gran tensión y de riesgo elevado. Por eso, obviamente vamos a votar a favor de esta iniciativa. Eso sí, mantenemos viva nuestra enmienda porque apunta a un problema profundo. Es un problema que Junts denuncia iniciativa tras iniciativa en esta Cámara. Pero conseguir que se aprueben nuevas obligaciones económicas sin asumir el coste -eso no-, como si Cataluña dispusiera de recursos infinitos, como si no sufriéramos un déficit fiscal de 22 000 millones al año, como si el dinero que se va a Madrid y no vuelve no tuviera ninguna consecuencia para los catalanes. Pero la tiene, porque cada euro que este Congreso decide gastar a cargo de la Generalitat es un euro menos para nuestra sanidad, para nuestra educación o para nuestras infraestructuras. Nuestra enmienda plantea una idea muy simple: si una decisión tomada aquí genera una obligación económica para la Generalitat de Catalunya, la financiación la tiene que asumir también quien toma la decisión. En Cataluña no estamos para obedecer y pagar, aunque algunos aún entiendan el sistema competencial como una relación jerárquica en la que Madrid decide y Cataluña paga, y no. Mantenemos, por lo tanto, esta enmienda por respeto a las competencias de la Generalitat, pero sobre todo por respeto a los contribuyentes catalanes. Gracias.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Gràcies, presidenta. Ministres, senyores i senyors diputats. Primer de tot, en aquesta qüestió ha d'haver un capítol d'agraïments. Jo estic totalment d'acord amb tot el que s'ha dit respecte de tot el personal del sector públic sanitari i s'ha d'agrair a tots els que hi hagin participat, però també a la gent de l'Organització Mundial de la Salut, també a la tripulació i el capità del vaixell. A les tripulacions i als pilots dels avions i tantíssima gent, personal portuari, de seguretat, de forces i cossos de seguretat, etcètera, que han participat en tota aquesta petita crisi. Dic petita perquè finalment no ha tingut les conseqüències que tothom temíem. Jo també vull fer un esment. Senyora ministra, vostè sap què? Que Junts desconfia de les iniciatives legislatives del Govern espanyol mani qui mani? No fem gaire diferència perquè sistemàticament es trepitgen les competències de la Generalitat o d'altres comunitats autònomes. Unes competències que el Govern Illa, per cert, no defensa per no molestar l'amo de Madrid. Vostè s'omple la boca dient que el seu ministeri sí que respecta aquestes competències en altres iniciatives. En altres intervencions ho ha fet, però el que valen són els fets i a l'hora de veritat, vostès no tenen cap problema en trepitjar no només les competències autonòmiques en aquest cas, sinó fins i tot també els seus dirigents, com ha passat en aquest cas, si no és de la seva corda. Tots hem vist com han faltat el respecte al president de Canàries durant aquesta crisi de l'hantavirus, en una emergència sanitària com la COVID, encara molt present a la memòria de tots nosaltres. En lloc d'actuar amb humilitat i amb prudència, s'ha actuat amb arrogància i amb un punt de temeritat. I això ha passat avui aquí, en aquesta compareixença, senyora ministra. Si algú hagués de fer un titular de la seva compareixença és que és una compareixença plena de complaença. És una compareixença plena d'auto elogi. És una compareixença amb un punt de superioritat i on no hi ha hagut pràcticament cap crítica, cap assumpció de cap errada de cap contradicció, que n'hi ha hagut moltes i algunes les comentaré. Fins i tot dir que en aquesta situació, en aquesta crisi es van permetre insultar a qui té la presidència dels ciutadans de les Canàries, en aquest cas, el president de la comunitat autònoma, qualificantlo d'ignorant -sembla ser el seu secretari d'Estat, va fer unes declaracions d'aquest estil-. No deu ser que vostès es pensen que estan pel damunt de tothom? Doncs això per nosaltres mereix una valoració molt negativa. Insultar el president que defensa al final els interessos de la seva ciutadania, ferlo fora de les decisions importants, en plena emergència sanitària, explica el seu concepte de respecte competencial que, evidentment, nosaltres compartim. Van informar abans a la premsa que el propi president Clavijo, que Hondius navegava cap a Canàries no li van compartir el primer protocol que havien fet els experts de l'OMS per desembarcament d'una amenaça biològica, malgrat que estava adreçat a totes les autoritats involucrades en el dispositiu. Desglossar una sèrie d'accions en aquest protocol unes corresponien al Govern espanyol, unes altres a les comunitats autònomes, i els vam tenir desinformats en una bona part del procés, sense poder posar en marxa les decisions i les actuacions que els corresponia a ells. I encara tenen les penques d'acusar el president canari d'ignorància. És que una part de la ignorància la tenia perquè no l'havien informat adequadament.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del...
«En aquest àmbit sabem que cal una resposta molt més contundent. Junts creiem que cal més contundència penal contra les grans xarxes de narcotràfic, el blanqueig de capitals i la tinença i circulació il·legal d'armes. Més recursos tecnològics els ports i fronteres. Més intel·ligència financera per atacar el patrimoni de les màfies. Més coordinació europea i també més confiança en els Mossos d'Esquadra. Perquè és incomprensible que una policia integral com els Mossos encara no pugui actuar amb plena capacitat de coordinació directe amb l'Europol, amb d'altres policies europees en aquesta lluita cal actuar amb contundència davant el narcotràfic i la infiltració criminal a les institucions. Impulsar les reformes legislatives necessàries en l'àmbit penal i processal, que són competències de l'Estat, i també deixar de bloquejar eines útils com seria la llei impulsada per Junts contra les ok upacions delinqüencials, que ajudaria a actuar amb més rapidesa contra els narcopisos. Fins ara, el missatge que l'Estat espanyol ha enviat a aquestes organitzacions criminals és de debilitat. I això davant màfies que mouen milers de milions d'euros i intenten infiltrar institucions públiques és un risc gegantí. I quan un Estat permet que al narcotràfic acumuli poder econòmic, territorial i institucional, el risc de convertirse en un costat deixa de ser una exageració retòrica i passa a ser un perill ben real.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Junts impedirem aquesta manera de legislar centralitzadora. Ho he dit abans i ho torno a repetir: quan es vulguin conculcar competències pròpies, nosaltres farem tot el possible perquè no puguin tirar endavant. I més amb aquesta proposta que passa de puntetes per dir que no passa en el principal problema que tenen les comunitats de propietaris. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Junts no apoyará esta proposición de ley. No lo haremos porque lo que ustedes proponen forma parte también del derecho civil propio de Cataluña. De hecho, nuestro Código Civil catalán ya permite la celebración de juntas telemáticas. Y este es el primer problema que nos encontramos ante esta proposición, un problema político. El Partido Popular, de nuevo, como hace SUMAR y cualquier otro partido español, vuelve a legislar como si solo existiera el derecho civil común y como si las comunidades con derechos civiles propios fueran una realidad secundaria o directamente irrelevante. Junts, obviamente, no está en contra de facilitar reuniones telemáticas ni de que se digitalicen los libros de actas, evidentemente, si ya lo hacemos, pero es que esta ley no está pensada para abordar el verdadero problema que hoy tienen muchas comunidades de propietarios; problemas realmente muy graves, no solo esta simple posibilidad de celebración telemática de las juntas. Me estoy refiriendo a la morosidad cronificada y a que se pierde una oportunidad al hablar de hacer reuniones telemáticas pudiendo abordar un tema que preocupa muchísimo a la ciudadanía: comunidades que acumulan impagos enormes durante años, vecinos que tienen que asumir los gastos de los que no pueden cumplir o que no cumplen, dificultades reales para abordar los mantenimientos más sencillos y los servicios comunitarios más básicos de las comunidades. Y ni hablemos ya de cuando las comunidades tienen que enfrentarse a rehabilitaciones energéticas, obras de conservación o eliminación de barreras arquitectónicas. Especialmente cuando existen estos pagos recurrentes se acaba trasladando toda la carga económica al resto de propietarios e incluso llega a ser imposible hacer este tipo de rehabilitaciones o de obras. Este sí que es un problema serio, este es un problema que afecta gravemente a la vida diaria de nuestra gente. Y aquí sí que hay margen para que el legislador estatal actúe en aquello que efectivamente es competencia suya, especialmente en materia procesal y de eficacia de mecanismos de regulación procesal, etcétera. Pero, sinceramente, si el Partido Popular quería abordar realmente los problemas que causa la propiedad horizontal, posiblemente tendría que haber empezado por aquí, porque es el problema más gordo que tienen actualmente. En cambio, nos lleva a una reforma pequeña, a una proposición diría que quizá cosmética. De hecho, le ha costado usar los doce minutos y ha tenido que estar muchos hablando de las medidas y las políticas de su partido en vivienda, pasando por otros temas más escabrosos. Pero la verdad es que se presenta como una solución importante, y lo que sería una solución importante es trabajar contra la morosidad cronificada. Y sobre todo lo que hace el Partido Popular en este caso, como en muchas otras ocasiones, es volver a obviar la pluralidad nacional, la pluralidad jurídica de este Estado y, concretamente en este caso, las competencias propias de Cataluña, porque ya digo que lo tenemos regulado.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Perquè aquesta llei no fixa només uns principis generals de salut pública, no, aquesta llei determina el contingut concret dels anuncis, determina quines advertències s'han d'incloure, determina fins i tot frases literals que s'han de posar obligatòries, determina quina part de l'espai publicitari han d'ocupar aquests missatges, quins espais públics quedaran afectats, els radi exacte de metres de prohibició automàtica. És a dir, que l'Estat acaba decidint també sobre qüestions que afecten directament potestats urbanístiques, comercials i d'activitats dels ajuntaments catalans. I nosaltres ja estem farts d'aquestes propostes així, perquè això no és cooperació institucional, això és laminació competencial. I el problema és que aquesta manera de fer s'ha convertit en sistèmica. Ho hem vist, ens ho fan sempre en habitatge. Ho hem vist amb educació, ho hem vist en consum, ho hem vist en lleis del sòl i ara també ho veiem amb això, sempre sota el mateix patró. Aprofitar títols competencials genèrics per anar erosionant competències autonòmiques i municipals amb regulacions exhaustives. Des d'aquí, des de Madrid, ho hem dit des d'aquest faristol, manta vegades. Junts impedirem sempre que puguem que prosperi qualsevol iniciativa que trinxa les nostres competències. Aquesta ho és.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«I aquesta llei no les garanteix, però el més greu per nosaltres li he avançat, és una altra cosa la invasió competencial, perquè aquesta proposició entra de ple en un munt de matèries. Competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, no pas poques. Crec que és la que més de totes les que ens han presentat aquí en consum, en comerç, en publicitat, en protecció de menors, en salut pública, activitats recreatives, organitzacions d'esdeveniments amb moltíssimes. I també afecta directament competències municipals vinculades a l'ús de la via pública mobiliari urbà, fires, activitats locals que per això fan cadascú les seves pròpies ordenances. I malgrat això, SUMAR Grup Plurinacional, torna a fer exactament el mateix que ens solen fer, que és utilitzar qualsevol debat socialment sensible. Aquest ho és. Tots hi tenim molt d'interès, com una excusa per tornar a recentralitzar poder des de Madrid. I és bastant irònic perquè després són vostès els que donen lliçons de plurinacionalitat i de federalisme i de respecte a la diversitat nacional. Però quan arriba el moment de la veritat, les extremes esquerres espanyoles continuen tenint la mateixa pulsió jacobina de sempre: uniformitzar, intervenir i concentrar les competències a l'Estat, encara que això impliqui, òbviament, buidar de contingut l'autogovern català. I convertir ajuntaments i comunitats autònomes en simples executors del que es decideixi aquí.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«I, si parlem de competències i realitat territorial, topem amb un dels grans problemes d'aquesta iniciativa: la invasió de competències. La moció insta el Govern espanyol a regular ràtios i ordenar condicions laborals de zero a tres anys, i això xoca directament amb l'article 131 del nostre Estatut, quan atribueix a la Generalitat de Catalunya competències sobre l'organització educativa, les plantilles, la regulació dels centres i el desplegament curricular, també, del cicle d'Educació Infantil. Ho saben, per a nosaltres, respectar plenament el marc competencial vigent i la capacitat de Catalunya per decidir el seu propi model educatiu és un imprescindible. En un altre sentit, dirlos que per a nosaltres no és el debat important la gestió directa o indirecta, tampoc el de penalitzar els operadors privats. El debat important és com garantim la qualitat educativa, l'accessibilitat i prou places per a les famílies. Sí, amb un servei públic robust, però sense renunciar a tot allò que hi ajudi. En definitiva, des de Junts defensem la capacitat de decidir a Catalunya per definir el model propi d'Educació Infantil, però sobretot defensem disposar dels recursos necessaris i que generem amb escreix al nostre país per a la seva implantació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«La moció presenta un ampli paquet de mesures: reducció de ràtios, codocència, equips d'atenció precoç, ampliacions de plantilles o millores laborals. Però evita una qüestió fonamental: el finançament estructural. Perquè podem aprovar moltes mesures sobre el paper, però, sense recursos suficients, tot queda en declaracions d'intencions. Per tant, el debat no és només què volem fer, sinó com es finança i qui ho decideix. Des de Junts, defensem que el primer cicle de l'educació infantil té especificitats pròpies que cal preservar. Parlem d'una etapa amb necessitats emocionals concretes, ritmes evolutius diferenciats i amb una organització pedagògica específica. I això, el que requereix és un model flexible i adaptat a la realitat, sobretot dels infants, però també dels centres i dels municipis. I en aquest sentit, resulta evident que ajustar les ràtios és important. És important per garantir el benestar de l'infant amb una atenció de qualitat. Però no compartim el que fan vostès, que ens estableixen des d'aquí números absoluts. També és important que hi hagi fórmules com la parella educativa o la codocència, que puguin contribuir a reduir la sobrecàrrega dels professionals i millorar l'estabilitat dels infants. Però totes aquestes mesures no es poden imposar, com proposa Podemos, des d'un despatx ministerial, sense tenir en compte ni les competències, ni la realitat territorial, ni la disponibilitat de professionals, ni la capacitat dels municipis, i sense tenir el finançament necessari per ferles viables.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Mirin, des de Junts compartim una part important del diagnòstic que planteja aquesta moció, perquè és cert que durant massa temps el cicle d'Educació Infantil ha estat una etapa infravalorada institucionalment, tractada sovint més com un servei assistencial o de conciliació que no pas com una etapa educativa essencial. I per a Junts per Catalunya, aquesta és una etapa fonamental, perquè els primers anys de vida són determinants. És en aquesta etapa quan es construeixen les bases del desenvolupament emocional, cognitiu, físic i social dels infants. I precisament per això cal dignificarla, reforçantne els recursos, millorant les condicions laborals dels professionals i garantint una atenció educativa de qualitat. Ara bé, el fet de compartir bona part del diagnòstic no vol dir compartir ni la totalitat de les propostes ni el model jacobí que sempre defensa Podemos, que avui, una vegada més, davant d'un problema real, planteja una resposta ben espanyola també per a l'escola catalana. Model Podemos: més centralització, més uniformització i més intervenció estatal, erosionant competències que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Estem davant d'un nou espectacle electoralista i s'ha de denunciar, però els hem dit que analitzaríem arguments d'uns i altres. El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l'article 43, diu: 'El dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d'igualtat efectiva'. Aquesta modificació, com s'ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria -i això és rellevant- que requereixi el procediment agreujat de l'article 168. Però el PP no hi està d'acord. Considera que la reforma hauria de ferse, en tot cas, dins de l'article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat. Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblarho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s'entén perfectament per què la Constitució espanyola només s'ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d'altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptarlo a la modernitat d'un estat federal que respecta les competències dels länder. Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d'Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I per tant, acabo, nosaltres denunciem aquesta desinversió crònica en totes les infraestructures de Catalunya, com també passa a Andalusia i altres llocs. Però no proposem consorcis amb un Estat que sempre incompleix i es queda els recursos de Catalunya per no fer el que ha de fer, sinó que nosaltres el que plantegem i el que defensem és que volem la independència de Catalunya. Volem el traspàs de les competències de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i podernos fer responsable dels recursos necessaris per fer les inversions necessàries per a la gent de Catalunya, pagesos, activitat econòmica, població per l'abastament d'aigua que avui no tenim. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tenemos hoy una proposición que, como sucedió y dije en el Pleno anterior, es legítima. Es absolutamente legítimo que ustedes lo hagan. La diputada del Grupo Popular ha presentado una iniciativa que es de campaña electoral, porque hay elecciones en Andalucía. Se ha notado en la iniciativa, en el calendario y también en las intervenciones de los demás grupos, que también se presentan a las elecciones y aprovechan esta intervención. Como decía, es legítimo, pero nosotros no vamos a hablar tanto de Andalucía, pero sí vamos a aprovechar para hablar del agua y las infraestructuras hídricas.»