Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
275 declaraciones · página 2 de 10
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«I quan les seves polítiques no funcionen, el problema sempre són els propietaris, els inversors, les societats, els promotors. És a dir, qualsevol que passi per allà menys el mateix Govern. I aquests dies n'hem tingut un altre exemple extraordinari. El Govern havia compromès, dins del Pla de Recuperació Europeu, gairebé 25 000 habitatges de lloguer social molt ambiciós. 25 000 nous habitatges per tot l'Estat. Doncs ni aquests, ara són 15 000. Acaben de comunicar que seran 15 000 i que ja no cal ni tan sols que siguin nous habitatges. Ara ja hi entraran a comptar també la rehabilitacions. Un exitàs del govern socialista. Falten 750 800 habitatges i el Govern es compromet 15 000. Aquest ritme només necessitaran 50 plans de recuperació per poder donar sortida a les famílies que busquen habitatge quan no poden complir l'objectiu. No canvien la política, no canvien l'objectiu a la baixa, és clar. Aquest és el problema de fons. S'ha volgut gestionar l'escassetat d'habitatge en lloc de combatrela. A Catalunya ens falten entre 125 000 i 140 000 habitatges i el Govern continua pensant que l'habitatge es resol des del BOE imposant més regulacions sobre un parc absolutament insuficient i s'equivoca. El que cal és aconseguir més habitatges i més solucions residencials. Construint habitatge públic, també privat, rehabilitant, recuperant habitatges buits, mobilitzant el patrimoni públic, facilitant la col·laboració publico privada. És clar, sí, però sobretot entenent que no tothom necessita el mateix tipus d'habitatge. No té sentit que un estudiant, una persona gran que ja viu sola, un treballador temporal o una situació d'emergència hagi de competir pel mateix pis que necessita una família. Hem de prioritzar residències d'estudiants, habitatges amb serveis per a la gent gran i allotjaments temporals dignes per a les emergències. Solucions adaptades a cada necessitat que permeten reservar els habitatges convencionals per a qui necessita una llar estable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El sector alerta que no s'arriba a temps ni en desplegament de renovables, ni amb interconnexions ni amb bateries. Amb les polítiques del PSCPSOE estem a la cua en l'augment de la producció de renovables, ha tornat a caure el nombre de la potència que s'ha connectat a la xarxa i, per tant, és urgent triplicar la producció de renovables a Catalunya, simplificant la burocràcia, evitant el bloqueig de Madrid i buscant el consens amb els municipis. I saben què ha fet Illa per resoldre aquest problema? Paralitzar el PLATER, la planificació de les renovables fins a després de les municipals. I hi ha un altre problema: el preu capturat per les renovables. El que acaben rebent els generadors d'electricitat verda. Està caient cada any hem passat dels 42 euros megawatt hora el 2024, als 36 del 2025 als 25 actuals. Paradoxalment, com més avança el mercat elèctric cap a la transició, menys atractiu és el mercat de les renovables, les plantes de renovables per als inversors. S'ha de corregir aquesta situació perquè si no, i especialment ho dic per a Catalunya, no arribarem mai a fer aquests deures que tenim pendents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ja per acabar, tema nuclear. Miri, vostè semblava que no, que no parlaria d'Almaraz, però al final sí que ha parlat. Vostès han donat el vistiplau a la pròrroga de la Central Nuclear de Almaraz. Però ho ha dit molt clar: s'han tancat en banda amb la resta, incloses Ascó i Vandellòs. Hem de dir que amb la complicitat de Salvador Illa, que accepta obedientment que no hi hagi cap tipus de revisió de calendari i nosaltres entenem que això és molt greu. Ja ho vam dir fa unes setmanes i ho tornem a dir avui aquí. Primer, perquè Catalunya necessita més electricitat, no menys electricitat. La demanda està creixent amb el cotxe elèctric, la indústria, els centres de dades i no podem afrontar aquest futur reduint la nostra capacitat generadora. A Catalunya no estem en la mateixa situació que la ciutadania de la resta de l'Estat. A Catalunya, 6 de cada 10 llars, 6 de cada 10 comerços, 6 de cada 10 indústries depenen de l'electricitat d'Ascó i Vandellòs, i seria absolutament irresponsable tancar les nuclears catalanes sense haver fet els deures que s'han de fer, prèviament. Estaríem posant en risc el subministrament i augmentant la dependència de l'exterior, però és que, a més, estaríem provocant un increment de les factures de la llum dels catalans i de la indústria catalana. O podríem provocar fins i tot que algunes indústries entrin en situació de risc per pèrdua de competitivitat. Una dada: fins i tot els sindicats estan demanant que es revisi la situació energètica a Catalunya perquè hi ha una veritable preocupació, per això és absolutament irresponsable que ella miri cap a un altre costat, i ja ho hem vist amb la complicitat d'altres grups parlamentaris.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Gràcies, presidenta. Gràcies, vicepresidenta., benvinguda. Gràcies per la seva exposició. Per segon any consecutiu venen amb l'anuncipetició d'un gran pacte d'Estat contra el canvi climàtic, però acaben de parlar, ara fa uns moments, de coordinació. Nosaltres sí que entenem que, en el llenguatge administratiu, la coordinació vol dir ordenar, vol dir dirigir. Nosaltres no volem coordinació, volem col·laboració. Per tant, no ens refiem dels seus pactes d'estat perquè acaben convertint aquesta col·laboració en coordinació, amb direcció i amb ordre i trepitjant les competències, perquè, per exemple, el seu pacte d'Estat té la intenció de fer una agència estatal de protecció civil i la protecció civil és competència de la Generalitat de Catalunya, per posar un exemple. Per tant, com li vàrem dir al 2025, necessitem menys titulars de pactes d'estat i més recursos per millorar la prevenció i la capacitat de gestió a Catalunya, quan parlem, per exemple, d'incendis. El canvi climàtic agreuja el risc, especialment pels continus pics de calor que hem patit, però també hi ha una dada incontestable i és que més del 65 % dels incendis provenen de negligències, accidents i de focs intencionats i, per tant, nosaltres volem parlar de prevenció, però també de càstig que qui la fa, la pagui. Especialment, els piròmans que calen foc a la natura, que no tenen cap respecte per la biodiversitat, la fauna, els espais protegits o, encara pitjor, que posen en risc la vida de veïns, bombers o de la resta de personal d'emergències, malgrat exposarse a penes de fins a 20 anys de presó. Volem aprofitar per agrair a bombers i a personal voluntari i d'emergències tot el què fan per salvarnos, per salvar els nostres paisatges, el patrimoni natural o les llars de milers de famílies. I de la mateixa manera, lògicament, també volem recordar de manera molt sentida a tots aquells que han perdut la vida lluitant contra el foc.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I a veure si jo ho he entès bé. Vostès, els socialistes, volen una Catalunya de 10 milions de persones, però pacten mantenir durant 20 anys més un finançament que avui ja és clarament insuficient. Vostès han pactat amb Esquerra un finançament que no dona per pagar, per exemple, la sanitat que necessita la Catalunya d'avui, la dels vuit milions de persones. El que volem nosaltres no és cap privilegi. Nosaltres volem totes les competències, les competències en immigració, les competències econòmiques. Per què? Perquè volem fer exactament el que estan fent la resta de països de la Unió Europea menys Espanya. I què fan? Controlar quanta gent entra i per quines vies ho fa. Ordre. Avui els que parlen dordre voten en contra de lordre. Voten desordre, però avui parlen dordre. Què més fan a Europa? Garantir la integració, llengua, feina, valors, catalanitat, deures i drets. I quan calgui, executar amb rapidesa les ordres d'expulsió, ho fa Alemanya, ho fa Dinamarca, ho fa Itàlia, ho fa França. Governs conservadors, governs socialistes, governs de coalició i ningú els diu racistes, perquè aquest no és un tema de dretes o d'esquerres. Es tracta de votar si Catalunya ha de tenir les competències que ara té Madrid o no. I nosaltres volem que sí que les tingui Catalunya, perquè és que si no les té Catalunya, a Catalunya no podem fer res, ni control, ni integració, ni ordre, ni català, ni feina. Hi ha qui voldria que Junts es posicionés en un dels dos extrems. A un extrem ens diuen que parlar de deures, de llengua i de capacitat real d'acollida és racisme. A l'altre extrem ens diuen que no podem parlar de drets i que tots fora com si la immigració fos un interruptor que s'apaga amb un tuit. Però els dos extrems tenen una cosa en comú: alimenten el problema però no el resolen. Es necessiten mútuament per continuar existint i xuclant d'aquest malestar de la gent. Les dades, la veritat, la realitat, els importa un pito.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Molt breument, nosaltres estem d'acord en que el Govern espanyol doni totes les explicacions, sobretot a la ciutadania que corresponguin sobre la seva actuació i especialment en aquest cas. Però també fem una advertència, ho fem sempre que pugem el faristol o estem en alguna comissió parlant sobre aquest tema. Catalunya té les competències. Catalunya té un sistema molt robust d'emergències. Nosaltres no permetrem que es malmeti i moltes vegades pretenen utilitzar algunes tragèdies i ho han estat aquest estiu. I no només pel territori, també humanes, i per tant són realment catàstrofes terribles. Però normalment, i ara ho hem sentit per part dels intervinents del Partit Popular, doncs s'aprofita tant des dels grups del PP com del PSOE per més estat i més centralització. Nosaltres no hem vist aquesta proposta, però ja ens imaginem com serà i per tant segurament. Doncs perfecte. Nosaltres mai validarem reducció de les competències i menys en un sistema com és el català d'emergències, que és absolutament exemplar i per tant vigilarem que no hi hagi cap recentralització. Coordinació d'acord. Recentralització, recentralització, mai. Per tant, només volíem deixar clar, en el benentès que les explicacions que hagin de donar els ministres respecte a aquest tema, doncs nosaltres també les volem escoltar.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tothom. Junts votarem a favor d'aquesta compareixença que es proposa. El Govern va assegurar, en el seu moment, que aquesta regularització afectaria unes 500 000 persones, però s'han rebut ja més de 1,2 milions de sol·licituds. Les estimacions policials que van menysprear eren molt més encertades que no pas les seves. Volem saber per què el Govern va continuar venent una xifra que la realitat ha deixat en ridícul. Era premeditat o no? Perquè tot fa pensar que sí, perquè això no és només un problema de números, és el resultat d'una política migratòria erràtica, irresponsable i absolutament allunyada de la realitat. I Junts ho pot dir molt clar, perquè nosaltres estàvem en contra d'aquesta regularització extraordinària tal com es va fer. El Govern sabia que no tenia majoria al Congrés i ho va esquivar al Congrés. I el que no podia aprovar en el Parlament ho va fer via Reial Decret per la porta de darrere. Però encara hi ha més, i és que el Govern acabava d'estrenar un nou reglament d'estrangeria del maig del 2025. Ens van explicar i vam vendre a la ciutadania que ordenaria el sistema, que simplificaria els procediments i que ampliaria les vies ordinàries de regularització, però que no havia ni passat un any i ja necessitàvem una regularització extraordinària i de més d'1 200 000 persones. Aquest és el nivell de planificació de l'actual Govern espanyol. El problema de fons és que Pedro Sánchez no té una política migratòria seriosa. De fet, no té una política migratòria. De fet, sembla més un campi qui pugui que una estratègia planificada i ordenada com hauria de ser. Improvisa, només fa anuncis i propagandes, i això ja no preocupa només aquí. La política migratòria del Govern espanyol ha provocat retrets de governs europeus i advertiments des de les institucions europees. Mentre Sánchez continua presentant Espanya com una excepció virtuosa, cada vegada som menys els que compren el seu relat, s'estan quedant absolutament sols. I a més, Catalunya no pot continuar pagant aquesta política.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I, amb tot això, ara ens venen aquí amb una proposta per reforçar aquesta situació amb una proposta que perpetua aquesta situació de greuge contra Catalunya, amb una proposta que no canvia absolutament res del drama que hem conegut en les xifres d'aquests últims dies. I que pretén, senyor ministre? Que votem en contra dels catalans com d'altres faran? Que permetem que el govern de l'Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se'ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin. No participarem d'aquesta vergonya i els que ho facin els diputats 19 del PSC, els dels Comuns, els d'Esquerra Republicana ja explicaran als seus veïns catalans per què creuen que ens mereixem molt menys del que ens toca. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, vuelve usted a estar aquí con la misma propuesta que perdieron hace una semana, que ya era igual a la que el Gobierno perdió hace un año y que era igual a la que el Gobierno perdió hace dos años. Proponer lo mismo para obtener exactamente lo mismo. Lo que pasa en realidad es que ustedes no quieren tener presupuestos; si no, no se explica lo que están haciendo y no se explica lo que pasa.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Per tant, eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica és un pas necessari, i per això Junts per Catalunya facilitarem la tramitació d'aquest projecte de llei. Però atenció, en la tramitació caldrà posar solució a moltes de les mancances de la proposta actual. Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d'escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya? O, encara vaig més enllà, per què proposen que es rebaixi només un 19 % el deute de Catalunya i, en canvi, que es rebaixi un 50 % el deute d'Andalusia? Cal que siguin vostès, diputats catalans, diputats d'Esquerra i del PSC, qui impulsi un nou greuge contra Catalunya? Des de Junts pensem que aquest mecanisme s'ha de cancel·lar en la seva totalitat. No només una part com es proposa ara, no, s'ha de condemnar tot el deute. I òbviament, pensem que no es pot menystenir de nou els catalans i perjudicarlos reduint el deute menys de la meitat que el que es reduirà Andalusia. I vostès, si no, si això es porta a terme així, ho hauran d'explicar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, estem davant d'una proposta de dues esmenes a la totalitat amb l'únic propòsit d'impulsar l'acció recentralitzadora de l'Estat, fruit sobretot de la visió anticatalana dels promotors d'aquestes dues esmenes. El FLA és un artefacte que, tal com va ser dissenyat, no hauria hagut d'existir mai. El FLA és un invent del Govern del Partit Popular del seu moment per sotmetre a la voluntat política de les comunitats autònomes i en especial la de la Generalitat de Catalunya. El FLA és una mostra més de com els governs espanyols, mani qui mani, sigui el color polític que el governi, aprofiten qualsevol ocasió per escanyar els catalans. En aquest cas per ofegar el Govern de la Generalitat amb una mà mentre l'obligaven amb l'altra a pidolar les ajudes dels recursos del FLA. I això és així perquè, a la pràctica, el FLA no corregia la manca estructural de recursos de les comunitats autònomes ni aportava transferències a fons Perdut. El FLA convertia les necessitats de diners en un moment de crisi econòmica i financera global, amb l'oportunitat d'imposar la tutela del Ministeri d'Hisenda. Més interessos i condicions fiscals extremes, plans dajust, controls addicionals, etcètera. Catalunya va ser qui més va haver dacollirse a aquest mecanisme, necessitant més de 70 000 milions deuros. I arribats aquí, la pregunta del milió és: per què va ser així? Com pot ser que a Catalunya, representant un 20 % del producte interior brut de l'Estat espanyol, fos la que més necessités la col·laboració del mecanisme del FLA? I, a la pregunta per què va ser així, la resposta és evident, perquè l'espoli fiscal continuat i la persecució constant dels pressupostos de l'Estat ens asfixia econòmicament, fins al punt de no tenir capacitat de resposta davant d'una crisi econòmica, d'haver de tenir tots els recursos compromesos per poder garantir la mínima qualitat dels serveis en el dia a dia. Perquè resulta que sent dels que més paguem en forma d'impostos a l'Estat espanyol, després som els que ens trobem a la cua a l'hora de rebre recursos i, en conseqüència, per tant, amb menys capacitat per atendre les necessitats dels nostres ciutadans en el dia a dia. I, òbviament, encara més en els moments d'emergència. I on és la perversió d'aquesta situació? On era la perversió del FLA? Doncs que l'Estat agafava els diners que pagàvem els catalans en forma d'impostos, ens els deixava de nou a nosaltres en forma de finançament excepcional i després ens els feia tornar amb interessos que també pagàvem els catalans. Milers de milions d'euros en forma d'interessos que vam haver de pagar pels nostres propis diners. Més pervers, impossible.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Senyora presidenta, senyories. En sis mesos, en els sis primers mesos d'aquest 2026, el Govern ha aprovat 19 reials decrets llei, més de tres al mes. A aquest ritme, a finals d'any, n'hauran aprovat 40. És evident que el Govern està fent un ús pervers daquestes normes amb rang de llei, perquè els permeten esquivar, ni que sigui momentàniament, aquest Parlament, on no tenen majoria, com poden comprovar setmana rere setmana. La Constitució permet al Govern dictar normes amb rang de llei en forma de reial decret llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat. Doncs bé, saben el que és un cas evident d'extraordinària i urgent necessitat? L'execució pressupostària a Catalunya. La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l'Estat a Catalunya en matèria d'inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic. Unes dades que són un escàndol majúscul. Com poden explicar que s'inverteixi 162 l'any per català i que per cada madrileny se n'inverteixin 452? Com poden explicar que els catalans rebin 162 l'any i, en canvi, un ciutadà de Cantàbria, un ciutadà de Castella i Lleó, un ciutadà de l'Aragó, de Galícia o de Múrcia, rebi, qualsevol d'ells, més del triple del que rep un ciutadà de Catalunya? Com es pot explicar això? Sembla que el que vostès busquen és l'asfíxia de Catalunya. Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l'infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanarla, portarla a la irrellevància.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Realment lo prioritari és dedicar 130 milions d'euros a fer aquests descomptes? Jo crec que hi ha altres prioritats més importants. I podríem continuar no només amb les rodalies. És el país d'Europa amb l'atur juvenil més alt. És el país d'Europa on els poders públics ofereixen, i de lluny, menys oferta d'habitatge públic protegit, assequible als joves amb les seves polítiques. Vostès intenten culpar als altres del que vostès han aconseguit, la majoria de Govern, després de vuit anys de governar, amb les seves polítiques d'habitatge. És que els joves avui tinguin moltes dificultats per poder llogar o comprar un habitatge. Un estat que limita la llibertat d'expressió, en contra del dret internacional, un estat repressor que et pot prohibir una estelada, una bandera catalana en un concert, en un estadi de futbol o cantar Els Segadors en un esdeveniment important. I així podríem continuar. Junts estem per la promoció del transport públic? I tant que sí! I ho hem demostrat i ho demostrem contínuament. Però estem en desacord amb la seva manca de prioritats.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«I l'incompliment crònic de les inversions a Catalunya, evidentment no podia faltar. Quan, després de fer el balanç de tot el període democràtic, sempre hi ha hagut menys inversió a Catalunya de la que s'ha compromès i del que s'ha pressupostat i sempre hi ha hagut més inversió a Madrid de la que s'ha pressupostat i del que s'ha compromès, una mitjana del 61,4 % de l'última dècada en el cas de Catalunya i del 121 % en el cas de Madrid, doncs és evident que això és una gestió de part, no d'interès general. I podria continuar: Gestió centralitzada de ports i d'aeroports fortament centralitzat, un sistema únic a Europa. En resum, de vegades interessos econòmics i d'altres raons polítiques que no responen a l'interès general sinó a un interès particular. Quan l'Estat planifica i gestiona sempre ho fa de part, sempre perjudicant Catalunya i sempre ho fa de manera ineficient, amb alguna excepció. I ara el senyor Rego està esperant, diu: 'Bé, tio, però i de l'autopista de Galícia, què?' Senyor diputat, per tots aquests motius votarem a favor del traspàs de l'autopista AP9 a Galícia. Votarem a favor del traspàs d'una infraestructura al govern gallec, una nació sense estat, amb ambició d'autogovernarse, per descomptat que sí! També li vull dir, senyor Néstor Rego i també els altres diputats, que aquest acord que se'ns proposa no és un precedent aplicable a Catalunya. Nosaltres no ens vinculem com un precedent per a Catalunya, perquè no hi estem d'acord amb la seva literalitat. Pensem que aigualeix una mica les condicions del mateix 150.2, però en tot cas votarem en contra dels vots particulars del PP per respectar els acords en els que participa la força nacionalista gallega d'aquesta cambra que és el Bloc Nacionalista Gallec.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«De veritat que això ho troben normal? Bloquejar tota una llei a favor dels autònoms sense ni tan sols poderla debatre? Aquesta és l'evidència de la seva debilitat i que vostès només pensen en els autònoms per sagnarlos econòmicament i recaptar tot el que puguin. Per tant, li pregunto: per què el Govern veta la nostra llei que redueix càrregues, millora drets i protegeix els autònoms? Què tenen vostès contra els autònoms per escanyarlos d'aquesta manera? Com s'atreveixen a dir, per un costat, que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història, mentre, per l'altre, condemnen a la precarietat els autònoms? I una afegida: com s'atreveix vostè a afirmar que després de cinc hores de debat ha quedat acreditat que el Govern té majoria en aquest hemicicle? En fi, menys mal que vostè és de números. Señor vicepresidente, en Cataluña hay 600 000 trabajadores autónomos, son 600 000 personas que se levantan todos los días con prácticamente todo en contra. Arriesgan su patrimonio personal, pagan cuotas, impuestos, alquileres, suministros y nóminas antes de saber si ese mes les quedará algo para ellos. Mientras ellos trabajan, arriesgan y aguantan, ¿sabe qué hace su Gobierno? Vetar la ley de Junts para mejorar la vida de los autónomos. Vetar toda la ley, del primero al último artículo. No la mejoran, no la negocian, no la enmiendan, ni siquiera la debaten. Ustedes bloquean la ley para perjudicar a los autónomos porque dicen en el Gobierno que se forran. Ustedes bloquean nuestras medidas para que tengan menos cargas administrativas. Bloquean nuestras medidas para que los que facturan menos de 85 000 euros al año no puedan escoger trabajar sin IVA. Bloquean nuestras medidas para ampliar las deducciones por gastos vinculados a su trabajo. Bloquean nuestras medidas para ajustar la cotización a la necesidad de los autónomos. Bloquean nuestras medidas para que los autónomos, como pasa con el resto de trabajadores, puedan estar protegidos en caso de problemas de salud o de tener que cerrar su actividad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«Senyor vicepresident, a Catalunya hi ha 600 000 treballadors autònoms. 600 000 persones que s'aixequen cada dia amb pràcticament tot en contra, que arrisquen el seu patrimoni personal, que paguen quotes, impostos, lloguers, subministraments i nòmines, abans de saber si aquell mes els quedarà alguna cosa per a ells. I mentre ells treballen, arrisquen i aguanten, sap què fa el seu Govern? Vetar la llei de Junts per millorar la vida dels autònoms. Vetarla, tota la llei, del primer a l'últim article. No la milloren, no la negocien, no l'esmenen, ni tan sols la debaten. Vostès bloquegen la llei per perjudicar els autònoms, perquè diuen des del Govern que es forren. Vostès bloquegen les nostres mesures per tal que tinguin menys càrregues administratives, bloquegen les nostres mesures per tal que els qui facturen menys de 85 000 euros l'any no puguin escollir treballar sense IVA. Bloquegen les nostres mesures per ampliar les deduccions per despeses vinculades a la seva feina. Bloquegen les nostres mesures per ajustar la cotització a la necessitat dels autònoms. Bloquegen les nostres mesures per tal que els autònoms, com passa amb la resta de treballadors, puguin estar protegits en cas de problema de salut o d'haver de tancar la seva activitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«I arribats aquí, la pregunta és molt clara: la corrupció d'una Moncloa d'esquerres és menys greu que la corrupció d'una Moncloa de dretes? Si la resposta és que sí, que la corrupció de les esquerres és menys greu que la corrupció de les dretes, aleshores això ho hauran d'explicar molt bé i molt clarament. Segons vostès, la corrupció d'esquerres és més acceptable que la corrupció de dretes. D'això se'n diu hipocresia. Si la resposta és no, si vostès consideren que la corrupció d'esquerres no és més acceptable que la corrupció de dretes, aleshores estaran d'acord amb nosaltres que tot això només està servint per enfortir l'extrema dreta. Aquella extrema dreta que tots vostès diuen combatre. Però, senyor Sánchez, que vostès bloquegin les nostres lleis fa gran l'extrema dreta. La corrupció fa gran l'extrema dreta. Els seus incompliments amb Catalunya fan gran l'extrema dreta. Aferrarse al poder pel poder fa gran l'extrema dreta. I, si vostè no és exemplar, senyor Sánchez, que és el president del Reino de España, qui se n'aprofita són els extrems. I nosaltres no volem l'extrema dreta, tampoc volem l'extrema esquerra. El que volem és acabar la feina. Som aquí per acabar la feina, no per escalfar la cadira. Els set diputats de Junts volem tornar a Catalunya amb la feina acabada.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Des de Junts compartim la preocupació pels riscos que afronten els infants i els adolescents, i la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional, però no compartim una resposta uniforme dissenyada des d'un ministeri de la madrilenya Calle de Alcalà que s'imposi als equips docents i a l'administració educativa catalana. Tampoc compartim que el grup majoritari del Govern vingui aquí amb una simple PNL per instarse a fomentar i a promoure, per confondre la cooperació amb la imposició, i proposant més burocràcia que recursos. Senyories del Partit Socialista, calen menys guies i més professionals. Cal menys paperassa i més recursos. Cal menys centralització i més respecte competencial. I, sobretot, senyories socialistes, cal menys retòrica i més accions decidides per protegir els nostres infants i adolescents. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señorías, hay pocos debates que hoy preocupen tanto a las familias, a los docentes y a los profesionales que trabajan con niños y adolescentes como este. Educar a nuestros hijos e hijas hoy es mucho más complejo de lo que lo era hace solo unos años. Nuestros niños y adolescentes crecen en un entorno digital que los expone con demasiada frecuencia a contenidos sexuales, a modelos de relación tóxicos, a la violencia o a una presión estética constante que acaba afectando a su bienestar emocional. La pornografía se ha convertido con demasiada frecuencia en la primera fuente de educación sexual, y eso condiciona la manera en cómo se terminan entendiendo las relaciones y la sexualidad. Repercute en la propia autoestima, la propia salud emocional, en la convivencia en casa y en los centros educativos, así como también condiciona sus relaciones de adultos y la sociedad del futuro. Por eso, el debate no es si hay que actuar, sino cómo se ha de actuar, quién tiene que liderar estas políticas y cuáles tienen que ser las prioridades. Cataluña no parte de cero. Hace años que, desde la coeducación, la prevención de las violencias machistas, la promoción de la salud y la educación afectivosexual se trabaja en los centros. Disponemos de profesionales, de experiencia y de competencias propias en materia de educación y de salud, precisamente por eso nos preocupa que, una vez más, los socialistas, desde aquí y desde allí, traten a la Generalitat como a una delegación territorial, en este caso como a una delegación del Ministerio de Educación. En este sentido, nos sorprende que quienes la semana pasada se abstuvieron por una clara invasión competencial de la ley de ratios hoy hayan presentado una enmienda -nos dicen que para blindar el marco competencial- a una simple PNL que todos sabemos que no es más que propaganda del Grupo Socialista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I, en aquest sentit, em permetran acabar expressant, en nom de Junts per Catalunya, un cop més, el suport als mestres i professors emprenyats i mobilitzats. Perquè tenim més ben dit, alguns tenen, l'escola catalana al límit. Suport als mestres i professors que surten al carrer no per interès propi, sinó perquè fa massa temps que se'ls demana sostenir amb vocació allò que el Govern Illa no és capaç de sostenir ni amb recursos ni amb respecte. Senyors socialistes, Catalunya, els seus mestres i el conjunt dels seus ciutadans necessiten menys propaganda, menys màrqueting, menys submissió a Espanya i més compromís amb el país i la seva gent, més compromís amb una escola catalana forta, de qualitat i, ara més que mai, en català. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra. Empiezo la defensa de nuestra enmienda a la totalidad de este proyecto de ley diciendo que la presentamos porque excede claramente las competencias estatales, porque vulnera las competencias de la Generalitat de Catalunya, porque desnaturaliza el concepto constitucional de la legislación básica, porque altera profundamente su modelo de distribución territorial del poder, y porque vulnera los principios de lealtad institucional y de autonomía financiera. La presentamos por todo ello, y no por una oposición a los objetivos de fondo que persigue el texto, porque mejorar las condiciones del profesorado, reducir las ratios o reforzar el sistema educativo son objetivos bien legítimos; muchos, incluso, pueden ser compartidos. Nuestra discrepancia, ministra, es otra. La discrepancia es constitucional y estatutaria, porque no nos hallamos ante una simple discrepancia política sobre el alcance de una reforma educativa, nos hallamos ante una cuestión que afecta directamente al modelo territorial diseñado por su Constitución y desarrollado por nuestro estatuto de autonomía, por el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El artículo 131 del estatuto atribuye a la Generalitat competencias exclusivas en la ordenación del sistema educativo, la política de personal docente y la organización de los centros. Y, señorías, este marco competencial no puede quedar desplazado por el simple hecho de que el Estado legisle mediante una ley orgánica porque, como recordó la Sentencia 137/1986, la ley orgánica no constituye por sí misma un título competencial autónomo. La jurisprudencia constitucional ha sido clara a la hora de afirmar que el artículo 149.1.30.ª de la Constitución solo habilita al Estado a regular aquellos aspectos directamente vinculados al desarrollo del derecho a la educación y a las condiciones de obtención, de expedición y homologación de títulos académicos. Así lo señaló también la Sentencia 77/1985 y lo reiteró la Sentencia 137/1986, cuando advertían de que el Estado no cuenta con una competencia general sobre el ordenamiento del sistema educativo. Y aún hay más, el propio Consejo de Garantías Estatutarias de la Generalitat de Cataluña, en el Dictamen 7/2012 ya concluyó que la determinación de la jornada lectiva del profesorado no forma parte de las competencias básicas del Estado que se derivan del artículo 149.1.18.ª de la Constitución sobre el régimen estatutario de los funcionarios, sino que corresponde a la Generalitat en el ejercicio de su competencia sobre la política de personal de la Administración educativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Però, senyories, no només és això. Hi ha una altra qüestió igualment preocupant. Perquè malgrat la pluja de milions recitada a títol de propaganda per la ministra, aquest projecte no només envaeix competències, també trasllada costos. El preàmbul afirma alegrement, com alegrement ho fan el president Sánchez i tots els ministres d'aquest govern i ho ha fet aquest dematí també algun diputat de SUMAR, que la situació financera de les comunitats autònomes ha millorat significativament, com si això volgués dir res. Però ho diuen, però no aporten cap estudi rigorós, cap memòria territorialitzada, cap quantificació seriosa del seu impacte econòmic real. I, tanmateix, imposa. Imposa obligacions que tenen cost econòmic, el cost econòmic amb el que sempre veten qualsevol proposició o esmena d'aquest grup. El que dèiem, l'Estat decideix i les comunitats autònomes executen, paguen i, sobretot, callen. I això no és lleialtat institucional, ministra, això és irresponsabilitat. No és admissible que qui no assumeix el cost sigui qui adopta unilateralment les decisions. I encara és menys admissible que aquells que han d'executarles i finançarles no participin realment de la seva definició.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La Mesa, en aquests casos extrems i en molts d'altres, no ha dit res. I, en canvi, han inadmès les nostres esmenes, perquè diu que tenen un altre objecte, un objecte diferent del text que s'està tramitant i 'constituyen una proposición de ley orgánica distinta' quan fan referència, insisteixo, a la mateixa norma que s'està reformant, quan són esmenes de reforma de la LOREG. Recordo que la iniciativa que ens ocupa consisteix únicament a afegir la paraula 'Formentera' a l'article 161.2 de la LOREG. Quines esmenes, segons la Mesa, podíem presentar que no suposessin una 'proposición de ley orgánica diferente', distinta, quan estem afegint només una paraula a un article de la LOREG? Una correcció ortogràfica pot ser. Si no es podien presentar esmenes, per què es va obrir un període de presentació d'esmenes? El que ha quedat en evidència és l'arbitrarietat absoluta de la Mesa. Si les esmenes són homogènies o no és el de menys. L'únic criteri que val és si el Govern pot treure'n alguna cosa o si, en canvi, pot perdre la votació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària. De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l'esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l'Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l'Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial -una reforma important- en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res. El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Senyor ministre, vostè sap perfectament que quan la policia impedeix que uns ciutadans exerceixin la seva llibertat d'expressió, ja sigui cantant pacíficament o exhibint una bandera, és igual amb un missatge polític, sí, encara que sigui un missatge polític independentista que ja sabem que no els agrada, quan la policia fa això està restringint il·legalment drets fonamentals reconeguts pel dret internacional. I recordo que els drets fonamentals no existeixen per protegir les idees oficials, com seria la de la indisoluble unidad de España, que en aquest hemicicle hi han molts adeptes. Les idees oficials no necessiten protecció. Els drets fonamentals existeixen precisament per protegir els ciutadans dels poders públics, per protegir aquelles expressions que resulten incòmodes al poder. Per això el dret internacional és molt clar: La llibertat és la regla i la seva limitació, l'excepció, i només es pot limitarla en supòsits absolutament excepcionals i quan sigui estrictament necessari i òbviament, proporcionat. I aquí no es donaven cap d'aquests supòsits. Ni hi havia hagut violència, ni intent de violència, ni cap risc, ni cap amenaça, ni es va alterar l'ordre públic i molt menys hi havia cap mena de risc per a la seguretat. Només hi havia ciutadans exercint pacíficament els seus drets. I això en una democràcia mai hauria de ser un problema, perquè és un dret.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Senyora ministra, com tenen vergonya de portar al Congrés una proposta de generalitzar les trentaset hores i mitja a les pimes dient que la gent que com menys treballaran, més feliços seran i que guanyaran el mateix i no permetre que cotitzin les hores treballades pel personal sanitari en les guàrdies? Guàrdies de vintiquatre hores que esgoten la capacitat dels professionals. Fan falta més metges, entre el 25 i el 30 % de l'activitat sanitària depèn de què els professionals allarguin voluntàriament la seva jornada. Això és insostenible. Catalunya té prop de 850 000 persones esperant algun procediment sanitari i 200 000 esperant una cirurgia per culpa d'aquesta situació. Vostès no són el més progressista, són el govern més populista de la història, incapaços de fer front als conflictes i no s'asseuen a negociar. Estem abocats com, amb l'ensenyament a Catalunya, a un conflicte generalitzat aquesta tardor del sector de la salut, dels metges. Si no s'arriba a un acord amb un Estatut marc que neix tocat de mort, ministra. Menys populisme i facin la feina, negociïn d'una vegada amb els representants dels metges.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I també incompleixen coses proposades per Junts per Catalunya i votades aquí tan importants com la supressió de l'impost de successions, la deflactació de l'IRPF o que s'apliqui la directiva dels autònoms, aquells que facturen menys de 85 000 euros, i s'ha aprovat aquí i el Govern no ho aplica. Quan el Govern incompleix sistemàticament els acords del Congrés de Diputats, no porta lleis, no porta pressupostos perquè no té majoria i segueix governant és que la seva prioritat és la supervivència política, a qualsevol preu. Fa unes setmanes la meva portaveu -i acabo ja president- la Míriam Nogueras preguntava al president del Govern que quins motius té per no convocar eleccions, i jo em pregunto el mateix. Veig que als senyor socialistes no els interessa gaire, tot això. Els deu interessar més parlar d'altres coses. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, en esta iniciativa el grupo que la presenta lo que quiere es que se cumplan determinados apartados de la Ley de Movilidad Sostenible, con plazos agotados desde hace dos o cuatro meses. Un observador exterior podría decir que un incumplimiento de este plazo no es mucho. Un observador de la política española diría que eso no es nada, que normalmente los incumplimientos de los plazos son todavía superiores. Y la realidad es esa. Aunque el Partido Popular tiene argumentos para exigir el cumplimiento de determinados preceptos de la ley, la realidad es que no tiene ninguna legitimidad, o no demasiada. El PP, cuando gobernaba, incumplía lo que le convenía, sin ningún problema. Incumplía unos cuantos principios legales, y también éticos y morales, cuando encargaba informes falsos a la policía patriótica y los filtraba para perjudicar a contrincantes políticos, normalmente de Junts per Catalunya, desacreditándolos con mentiras y falsedades.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Però senyors del PP, sí, incompleixen. I no pateixin, si no compleixen la llei, tampoc no compliran una proposició no de llei que té un rang inferior. Sí, el PSOE tampoc no té legitimitat en criticar el PP perquè quan governaven no complien les inversions ferroviàries ni els terminis del corredor mediterrani, ells tampoc no ho fan. En aquest moment, és un govern que no està gens preocupat pels seus incompliments. Quan incompleix els seus pressupostos, pel que fa a les inversions en infraestructures ferroviàries, demostra que no està gaire preocupat pels ciutadans que pateixen el desastrós servei de Rodalies cada dia. Quan continuen amb un esquema d'inversió totalment centralitzat, beneficiant sistemàticament a Madrid i perjudicant a Catalunya i a altres perifèries, no demostren cap voluntat de corregir la injustícia que això representa. No els preocupa. Quan continuen invertint al corredor central, per on passen la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani, i aquest continua inacabat, demostren no estar preocupats per la competitivitat de les empreses, l'eficiència logística i les emissions del transport. Es conformen en dir que ho fan una mica menys malament que el Partit Popular. Per exemple, jo ho vaig dir no fa massa setmanes. El Govern diu: 'Estem desenvolupant el pla de Rodalies i invertim més del que s'invertia en altres èpoques', doncs el pla de Rodalies inclou actuacions de fa més de vint anys, com el desdoblament de la R3. I els deia fa poques setmanes que aquest mateix obra necessitarà encara deu o dotze anys més. Doncs bé, avui hem sabut que ja es compleixen uns altres terminis, s'incompleixen i obres que havien d'acabar el mes de maig acabaran a final d'any.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però l'ús partidista dels tribunals i de la fiscalia no és patrimoni del Partit Popular, ni molt menys. El PSOE fa exactament: el mateix utilitzar els tribunals i els fiscals i els fiscals per protegir els amics i familiars i perseguir els enemics, siguin independentistes o siguin de la ideologia que siguin. I, per això, cal ocupar els llocs clau. Alguns exemples, Ignacio de Lucas a la Fiscalia Europea; el jutge d'enllaç José de la Mata, a Eurojust; el fiscal Ángel Bodoque, també a Eurojust. Aquests i molts altres impulsats a càrrecs internacionals per la Fundació FIAP, també també, per cert, sota la lupa del jutge Pedraz. Una autèntica màquina, aquesta Fundació FIAP, de comprar lleialtats per la via de completar sous i impulsar carreres professionals. Acabo fent una referència a un tribunal que queda una mica més a la vora, el Tribunal Constitucional. Algú es pensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionat els tempos en interès polític del PSOE? Que els retards en l'aplicació de l'amnistia no són part d'una estratègia política? Algú realment és capaç de pensar això? El Tribunal Constitucional no ha aplicat l'amnistia i no ha aixecat ja l'ordre de detenció del president Puigdemont, perquè al senyor Pedro Sánchez no li ha interessat. Per què es pensen que el fiscal davant d'aquest òrgan, el senyor Pedro Crespo, ha acabat d'ascendir, per cert, a fiscal de Sala per la senyora Peremato, s'ha oposat en contra de tota garantia constitucional a aixecar cautelarment les ordres de detenció al president Puigdemont i als consellers a l'exili, haventhi una llei d'amnistia aprovada i vigent? Per què es pensen que el Tribunal Constitucional, en lloc de donar l'empara immediata al president Puigdemont, que és el que hauria d'haver fet fa mesos, està forçant primer a esperar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon, a que passi l'estiu per dictar sentència i per, finalment, passar el mort al Tribunal Suprem? Per què ho està fent això al Tribunal Constitucional?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta! Bon dia, senyories! Bon dia als que ens acompanyeu des de la tribuna i als que ens seguiu per les xarxes. Finalment, i després de tretze mesos de la seva presa en consideració, aquesta proposició arriba al Ple. Des del primer dia, hem dit que no enteníem com, per un tema tan transcendent com el que ens ocupa, tan reivindicat i que afecta tantes persones, la tècnica legislativa escollida pel PSOE, pel grup majoritari del Govern, hagi estat una proposició de llei que, certament, és molt més que una esmena a la Llei d'eficiència del servei públic de Justícia, que fou la primera opció que varen escollir, però molt menys del que hagués estat més adient, que era ferho via projecte de llei, amb tots els passos que la seva tramitació comporta i que ens hauria permès la participació prèvia dels afectats, que tots tinguéssim accés a tota la informació, que la reforma estigués informada i ben ajustada tècnica i legislativament i que passés pel Consell de Ministres, estalviantnos els moments esperpèntics que ens han regalat les desavinences entre PSOE i SUMAR durant aquest temps. Així que el primer que vull ressaltar és com de malament han fet les coses els socialistes des del primer dia.»