Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
748 declaraciones · página 2 de 25
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que rectificar las políticas de vivienda, condicionadas por sus socios, permitiría revertir la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, ahir va comparèixer després del Consell de Ministres per explicar dos reials decrets que el seu govern acabava suposadament d'aprovar. I vostè no va ser capaç d'explicar què havien aprovat, fins al punt que vostè mateixa va perdre els papers i va admetre que tenia literalment un cacau també en les conviccions. Senyora ministra, i tant que el tenen. Soy su madre. Arriben al Consell de Ministres enfrontats, discutint fins a l'últim minut. Són incapaços d'acordar un únic reial decret. N'acaben aprovant dos de diferents al decret PSOE i el decret SUMAR. Anuncien els dos decrets, però els textos no arriben. Els grups parlamentaris ens n'hem d'assabentar pels periodistes. A la nit rebem el primer i avui tenim publicat al BOE el decret del PSOE, però no el de SUMAR. I ara sabem una cosa encara més vergonyosa. Segons les explicacions que s'han donat, els dos textos contenen previsions incompatibles entre si. És a dir, el mateix Govern aprova el mateix dia dos reials decrets que es contradiuen i mentrestant convoquen un ple extraordinari per divendres perquè al Congrés convalida tot aquest desgavell. Senyor ministre, això no passa en un govern seriós. La vicepresidenta es manifesta contra les polítiques del seu propi govern. Els socis de coalició discrepen públicament sobre el que han aprovat. La ministra responsable reconeix que té un cacau sobre la taula. Els grups parlamentaris rebem els textos entrada la nit i un dels dos decrets anunciats continua sense publicarse. Ningú entén res, nosaltres tampoc. I estem parlant d'habitatge. El problema més greu que tenen avui els ciutadans. Nosaltres tot això ens ho hem pres seriosament i estudiarem els textos. Ho farem amb el rigor que vostès no estan demostrant. Però després de vuit anys governant, acabar legislant així a correcuita amb un govern dividit i sense explicar ni què han aprovat és absolutament inadmissible. Senyora ministra, si el cas és que ahir vam veure en aquella roda de premsa s'ha traslladat als reials decrets. Tenim un problema molt més greu que el seu cacau, no creu?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Pacte Europeu sobre Migració i Asil ja és una realitat. Per tant, el debat ja no és només què diu i que preveu Europa, sinó com diuen vostès, com s'aplica correctament i amb quins recursos i per Junts per Catalunya també qui disposa de les eines per ferho? La iniciativa del Partit Popular ens planteja que calen recursos humans, materials i tecnològics els necessaris per aplicar el que Europa decideix. O també ens diu que cal reforçar els procediments de control, identificació, asil i retorn. D'acord. Perquè, per a nosaltres, la política migratòria seriosa és aquella capaç de garantir condicions a qui té dret a quedarse, però també la que és capaç de fer efectives les decisions de retorn de qui no té dret a romandre a la Unió. El nou Reglament europeu de retorns, malgrat Espanya, avança precisament en aquesta direcció. Però, senyories, com sempre, la PNL del Partit Popular té, des de la nostra perspectiva, una mancança important, perquè, per bé que parla de la col·laboració amb les comunitats autònomes, ho fa des de la concepció de les dretes, però també de les esquerres espanyoles que comparteixen aquell principi de que la política migratòria, amb encert o sense, es decideix a Madrid. I punt.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«També haurem de revisar durant la tramitació altres aspectes que potser van una mica en una direcció diferent de la que diu la Unió Europea. Però són petites revisions, però aquestes qüestions no alteraran el debat de fons. Per nosaltres no l'altera. La millor política de seguretat viària no és la que s'aconsegueix per més sancions, és la que aconsegueix que cada vegada calgui sancionar menys perquè una determinada conducta ja ha deixat de tenir qualsevol mena d'acceptació social. És a dir, es converteix en absolutament inacceptable amb l'alcohol i la conducció. Aquest canvi nosaltres entenem que ja fa molt temps que ha començat, l'ha fet la mateixa societat i ara correspon que la norma s'hi adeqüi. Moltes gràcies. Muy buenas tardes. Muchas gracias, presidenta. En primer lugar, quisiera reconocer el trabajo que durante muchos años han hecho tantísimas asociaciones de víctimas, entidades de prevención y personas que han trabajado por cambiar nuestra forma de entender la seguridad vial. Todos hemos visto casos en los que los grandes avances sociales no empezaron en el BOE; muchas veces empiezan antes, en la sociedad, cuando conductas que durante años parecían normales dejan de parecernos mínimamente aceptables, y con el alcohol y la conducción, señorías, ha pasado exactamente eso. Durante demasiado tiempo se asumió que el problema era haber bebido demasiado -no solo haber bebido-, que por una copa o dos no pasaba nada, que cada uno conocía sus límites, que sé hasta dónde puedo llegar, que yo sí controlo. Hoy, afortunadamente, ese discurso ha quedado muy atrás. La sociedad ha cambiado, hemos cambiado la forma de entender lo que significa conducir responsablemente y cada vez tenemos mucho más interiorizada una idea muy simple, y es que, si vas a conducir, no tienes que beber alcohol, porque precisamente afecta a algunas de las capacidades que necesitamos para conducir. No lo dice nadie de aquí, lo dice la ciencia: aumenta el tiempo de reacción, altera la percepción de las distancias y la velocidad, reduce la atención, perjudica la coordinación y, en definitiva, afecta a la toma de decisiones. Además, hay una paradoja especialmente importante, y es que también altera la propia percepción del riesgo del conductor que ha bebido. Por eso no podemos hacer descansar la seguridad de todos, de toda la colectividad en la sensación subjetiva de alguien que después de una o dos copas cree que continúa controlando perfectamente, precisamente porque eso que ha consumido puede estar afectando a su capacidad para valorarlo.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I això la societat ja ho ha entès fa molt temps. Ho veiem en famílies, en grups d'amics, en sopars, en celebracions. Avui ja és absolutament habitual decidir abans qui conduirà i per tant, qui no beurà. I ho veiem especialment entre molts joves que s'han incorporat a la conducció amb uns hàbits molt diferents. De fet, molt millors. Dels de les generacions anteriors, dels de la nostra generació o la meva. Aquest canvi no l'ha imposat cap llei. És un canvi cultural que la societat ja ha fet seu. I crec que és important dir, perquè també hem de saber reconèixer una ciutadania responsable, madura i conscient de les conseqüències que tindrà els seus actes enfront tercers. Perquè conduir tots sabem que comporta una enorme responsabilitat. Quan ens posem davant del volant tenim les mans a una màquina de més de mil quilos capaç de circular a una velocitat enorme també, i capaç de matar. I des d'aquell moment les nostres decisions ja no afecten només la nostra vida, la vida del conductor, afecten la vida de les persones que viatgen amb nosaltres i de totes aquelles amb qui compartim la carretera, de totes aquelles amb qui coincidim a la carretera. I aquí és on la llibertat individual ha de trobar un límit.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Els posaré tres exemples. En primer lloc, crear el Consell de Justícia de Catalunya. Això ja està previst a l'Estatut. Nosaltres, Junts per Catalunya tenim presentada una proposta legislativa en aquest sentit per recuperar via llei orgànica estatal les atribucions que li va treure el Tribunal Constitucional en la sentència de l'Estatut, inclosos la formació i els nomenaments. En segon lloc, desenvolupar la justícia de pau i de proximitat de Catalunya. Els jutges de pau formen part del poder judicial. Són jutges i, a més a més, és una competència de la Generalitat. Per cert, i no ens cansarem de dirho: cal que el Govern espanyol esmeni l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. És una vergonya. Ho torno a dir, ho vaig dir fa dues setmanes. Ho torno a dir ara acabar la legislatura sense resoldre aquest problema. És molt senzill: aprovin un Reial decret llei, com ja n'han aprovat d'altres. De fet, han aprovat desenes. Si no ho fan, si no ho han fet fins ara és perquè senzillament no els interessa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«I si es tracta de parlar de l'accés a la carrera judicial, parlemne. Però estaria bé elevar la perspectiva i fugir dels tòpics d'un bàndol i de l'altre. Uns, la dreta política i judicial obsessionats en conservar les essències pàtries identificades pel que fa a l'accés a la carrera judicial amb l'arquitectura tradicional d'accés, memorització, oposició, centralització, preparadors amics del tribunal d'oposició. Un sistema que apel·la als principis de mèrit i capacitat, però que perpetua una casta judicial que ens ha portat al desastre actual. I uns altres a la progressia judicial i fiscal que vol colar per la finestra del quart torn els seus no per canviar res, únicament per fer fora els que ja hi són per fer fora els altres. Nosaltres creiem que debats com el d'avui són estèrils si no es va a l'arrel del problema i per això res millor que anar a Europa. No només perquè Europa ens ha donat la raó i ens la dona constantment, sinó perquè hi trobem models de justícia connectats amb els principis democràtics i socials del segle XXI que contrasten amb el tribalisme de la justícia espanyola, per exemple. I no és la primera vegada que hi faig referència. A nosaltres ens agrada el model alemany d'accés a la judicatura. Un itinerari formatiu extens, pràctiques remunerades, avaluació contínua, experiència en jutjats, en fiscalies, en despatxos professionals abans d'accedir a la carrera. Un model que, per cert, deixa en mal lloc els que s'omplen tant la boca amb el tòpic de que Espanya és el país més descentralitzat d'Europa. Perquè nosaltres pensem que un dels mals, potser el pitjor, és el centralisme extrem en totes les capes de la justícia espanyola. Doncs bé, Alemanya són els länder els que tutelen la formació dels jutges i els que s'encarreguen de la prova final per accedir a la judicatura. Per això, mentre no siguem un Estat independent, Catalunya ha de tenir una Administració de justícia pròpia en la qual el coneixement del dret propi de la realitat institucional i de la llengua catalana no siguin una anècdota. Siguin un requisit, siguin una obligació. Això, encara que sembli estrany, és perfectament possible. Hi ha les bases jurídiques per ferho. El que no hi ha és la voluntat política.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Perquè hem de dir una cosa i ningú se n'ha d'estranyar: a nosaltres, els independentistes catalans, tant ens ha perseguit els uns com els altres. Per a nosaltres, tan tòxics i antidemocràtics han estat els uns com els altres. I per això, quan parlem del poder judicial, l'únic que volem és sortir d'aquesta batalla, no anar a buscar la protecció dels uns i dels altres. Sortir d'aquesta batalla i anar allà on realment hi ha justícia, que és Europa. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensa una justícia realment independent, imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat, i encara menys amb la realitat nacional i lingüística del conjunt de l'Estat i en concret, de Catalunya. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis Bolaños, que sota l'aparença de mesures modernitzadores, en lloc de plantejar solucions estructurals, es limita a promoure mesures partidistes per defensarse en la batalla amb la dreta judicial. Però tampoc, evidentment, no la defensa el Partit Popular, que encara que plantegi mesures raonables com la que avui ens proposa, al cap i a la fi, l'únic que li preocupa és apuntalar aquest artefacte polititzat i corcat i corcat pel corporativisme que és el poder judicial espanyol.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Junts defensem l'autonomia dels centres de veritat adaptada a cada realitat. I si parlem de professorat, aquí sí que coincidim en què tenim una urgència. Perquè sense docents no hi ha escola. Però a Junts ja tenim la nostra proposta per als docents catalans. I quan parlem d'inclusió, no volem una nova declaració de bones intencions espanyoles. Aprovar plans des de Madrid sense professionals no ens serveix de res. Sobre el 03 anys, per descomptat, cal avançar en el finançament públic, però no compartim que l'Estat decideixi la política i que Catalunya pagui el 50 % de la factura. Transfereixin el cent per cent dels recursos i deixin que Catalunya decideixi. Hi ha una altra qüestió que considerem que la moció oblida. Per nosaltres, l'escola pública i la concertada conformen el Servei d'Educació de Catalunya. Així que sí, necessitem més recursos per a la pública, però també actualitzar els mòduls de la concertada als costos reals, reforçar els centres d'alta complexitat, garantir els recursos per a la inclusió i millorar les condicions de tots els docents. I sobretot, cal destinar el 6 % del PIB a l'educació, com estableix la LEC.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció posa sobre la taula problemes que existeixen també a Catalunya. Problemes que nosaltres no tenim cap interès a negar. Perquè ens preocupa que massa alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb dificultats de comprensió lectora o matemàtiques. Ens preocupa el desgast dels docents. Ens preocupa l'excessiva burocràcia, la manca de recursos i que l'educació ja no exerceixi la seva funció d'ascensor social. Però senyories del Partit Popular, discrepem de la seva recepta perquè davant de cada problema educatiu, vostès acaben proposant una nova decisió presa a Madrid. I, evidentment, ens preocupa PISA i aquí i a Catalunya ho saben. Hem tingut un problema afegit perquè les incidències en la mostra per la incompetència i la desídia de la consellera Niubó ens han deixat sense dades pròpies comparables. Junts hem demanat el seu cessament i explicacions a la Generalitat i al Ministeri, però el que no pot passar és que els mals resultats educatius i el mal govern Illa siguin l'excusa per donar més poder a Madrid sobre l'escola catalana. I sí, senyories, cal recuperar l'exigència, l'esforç i garantir els aprenentatges bàsics, però no amb propostes contradictòries com les del grup popular, que reclamen l'autonomia de centres i alhora volen regular al detall des de l'Estat el temps de lectura, les pantalles, l'avaluació, la inclusió o la política docent.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I davant de tot això, el president de la Generalitat continua sense fer sentir la veu de Catalunya. El president Salvador Illa no és només president de la Generalitat. És també el primer secretari del PSC i el PSC té 19 diputats al Congrés. De debò no té res a dir davant d'un decret que deixa Catalunya fora d'aquestes dues vies? Els seus diputats hi votaran a favor com si res, sense obrir la boca, perquè aleshores deixen ben clar fins on arriba la diferència entre el PSC i el PSOE quan s'ha de defensar els interessos de Catalunya. El president de la Generalitat hauria de defensar Catalunya davant de l'Estat, també quan a Madrid hi governen els seus. Nosaltres tenim molt clar què fem aquí. No som del bloc del PSOE, SUMAR. No som del bloc del PP, VOX. La Palma tindrà sempre el nostre suport, però els nostres vots no són per salvar cap govern de Madrid, són únicament per defensar Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Aquest decret pretén primer que les comunitats puguin utilitzar excedents i superàvits per invertir en lloc d'haverlos de destinar a reduir deute. Bé, però, amb els condicionants que el Govern espanyol ha decidit posar i Catalunya queda fora. Han fixat el límit el 12,4 % del PIB. Podien haver escollit altres criteris. Si han escollit aquest, Catalunya fora. Segona, les comunitats que van tancar el 2025 en superàvit podran utilitzar aquests diners per fer inversions. Bé, Catalunya va tancar amb un dèficit de 1733 milions d'euros. Catalunya fora una altra vegada. I que no ens venguin, que això és simplement premiar qui ha fet els deures. Catalunya fa anys que pateix un dèficit fiscal indecent. Generem molts recursos, paguem una immensitat d'impostos, però una part massa gran d'aquests diners marxen i no tornen mai. També aquí el Govern espanyol podia haver buscat una altra fórmula. No ho ha fet. Dues vies noves per donar més marge financer a les comunitats. Bé, i Catalunya queda fora de totes dues. Fatal. I si volen els nostres vots per aprovar decrets com aquests, és evident que nosaltres mirarem què hi guanya Catalunya, perquè contraprestacions per a Catalunya en tenen per donar i per vendre. Comencin per les inversions. Cada any ens anuncien milions d'euros en carreteres, ferrocarrils amb obres diverses. Però després arriba l'hora de ferles i la realitat és un altre s'esfuma. L'any 2025, de tot el que l'Estat espanyol havia pressupostat per a Catalunya només va fer el 58 %. Però és que a Madrid el 266 %. I no és una excepció d'un any concret del 2025. Hem mirat la mitjana dels darrers cinc anys i a Catalunya és només el 48,8 % del que s'havia pressupostat a Madrid, el 201, 7,4 %. És a dir, que quan poden volen any rere any i rodalies ja és que és directament un desastre. Parlar d'incidències gairebé ha perdut el sentit. Sembla una broma. Una incidència hauria de ser una excepció. A Rodalies, amb la quantitat d'avaries, retards, problemes de cada dia, l'excepcional ja és que tot funcioni més o menys com tocaria.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Diputada Valido, bé, per començar a dir que podem compartir gran part de les propostes que vostè fa en aquesta moció respecte a com ha de ser lEstatut Marc de les professions sanitàries. Però com sabem molts daquesta cambra, nosaltres, la nostra posició davant daquest projecte en concret és lesmena a la totalitat. Per això no hem entrat ni esmenar la seva moció perquè ho hem dit molt clarament: la nostra posició és l'esmena a la totalitat i és i és així perquè el Ministeri de Sanitat ha generat tal situació de confrontació. Tal situació de confrontació que a hores d'ara l'Estatut Marc ja no és un projecte viable. Ja no. I no és que ho digui Junts, ho diuen els professionals. A l'octubre tindrem una vaga indefinida de metges que impacta de ple a la ciutadania de Catalunya i, evidentment, d'altres comunitats autònomes, i que trasllada la pressió i el greuge justament a les comunitats autònomes, que som les que tenim la responsabilitat directa de gestionar i sostenir el sistema sanitari. Per tant, haurem d'afrontar des de Catalunya un problema generat des del Ministeri de Sanitat espanyol. Un autèntic nus gordià.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Bé. Gràcies, presidenta. No deixa de ser curiós que Unidas Podemos insti al Govern espanyol a aprovar de manera immediata la Llei de Famílies. Com poden instar a l'aprovació immediata d'una iniciativa al Govern? A més a més, a un govern que no té majories i, a més a més, tenint en compte, com li acaben de recordar que és el Congrés qui vota no al Govern. O és que vostès no han fet els números? No han calculat les majories d'un i altre costat si els han fet? Queda clar que el que pretenen amb aquesta iniciativa és tenir un titular, recurs electoralista i per això SUMAR, responsable del Ministeri de Drets Socials, s'hi suma, valgui la redundància. Resulta que ha presentat una esmena per instarse a si mateixos el Govern del qual en formen part, a impulsar el diàleg per desbloquejar la llei de famílies. Mirin, uns i altres quan els interessa, desbloquegen perquè ho hem vist amb la Llei de Discapacitat i Dependència i, a més a més, cal recordar, diputada Boada que Junts no controla el calendari de tramitació de les lleis que arriben aquí al Congrés. No ho controlem nosaltres de cap de les maneres.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El que sí que volem és aprofitar per dir que el que denunciem nosaltres és que el que no pot ser és que el Corredor Atlàntic es converteixi en una prioritat amb tota la legitimitat que vostès tenen per reivindicar. I òbviament, mentre el Corredor Mediterrani segueixi sent la germaneta pobra de les infraestructures estratègiques d'aquest Estat, el Corredor Mediterrani que porta 25 anys d'endarreriment, que només té un 36 % del seu tram en servei, que té trams crítics sense cap data clara de finalització i continuen acumulant endarreriments com el ValènciaCastelló, com el MúrciaCartagena com l'AlmeriaGranada com el Castellbisbal,Vilaseca. I què és el corredor que porta més mercaderies de tot l'Estat i què porta més passatgers de tot l'Estat. Per tant, avisem que nosaltres el que no tolerarem és que el Govern espanyol i el senyor Puente va fer unes declaracions no fa gaire dient: 'Aquest serà l'any del Corredor Atlàntic'. Doncs escolti, d'acord, sí, és l'any del Corredor Atlàntic, d'acord, però acabin el Corredor Mediterrani d'una punyetera vegada, però sempre, parlem d'infraestructures i jo vull aprofitar per parlar del servei, perquè al final les infraestructures són perquè hi passin coses al damunt, òbviament. I del servei els vull parlar d'això. Els usuaris denuncien el deteriorament continuat de la qualitat i la fiabilitat de l'alta velocitat de Lleida i Barcelona. Miri, en el Corredor LleidaTarragonaBarcelona, els serveis d'alta velocitat de mobilitat quotidiana, els serveis Avant tenen un nivell de deteriorament acumulat durant molts anys, que també és un escàndol. Nosaltres hem parlat moltes vegades aquí de l'efecte negatiu que té sobre la gent el mal servei i el catastròfic servei de Rodalies que encara segueix sent catastròfic en la qualitat de la vida de la gent i inclús en la salut mental de la gent. Doncs això és el que està passant també en aquesta línia de l'alta velocitat en els serveis Avant. Miri, acaben de retirar per segona vegada els trens Talgo AVRIL una altra vegada per esquerdes dels bugies d'avui per demà, perdent 400 places diàries sense informació anticipada, bloquejant la compra de bitllets. Els bitllets d'un dilluns no s'han pogut començar a comprar fins el divendres a la tarda sense reassignació de seients als trens substitutius, trens amb vibracions exagerades abans i ara i ja veurem què passarà.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, aquesta proposició no de llei parla de criteris i d'orientacions en relació amb les infraestructures dels corredors d'alta velocitat europeus que són amb els quals ens identifiquem. Nosaltres vam presentar una moció sobre el Corredor Mediterrani que incorpora algunes de les reflexions que vostès posen en aquest text: la importància de les mercaderies. L'Estat espanyol és el darrer de tota Europa. La necessitat de fer conviure amb un model antic i totalment ineficient, que és passar mercaderies pels amples ibèrics, per la xarxa ibèrica per buscar la manera de fer compatible aquest potenciament de les mercaderies amb els diferents trams de via d'ample internacional i d'ample mixt d'ample ibèric, i també buscar la integració territorial i urbanística i d'intentar evitar les afectacions a la població. Per tant, com a criteris ens hi podem sentir perfectament identificats. Hi ha moltes esmenes en aquest text i, per tant, estarem amatents a veure com queda el text final, si és que hi ha algun tipus d'incorporació, alguna esmena o d'algun acord.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«I, acabo. Senyora Belarra, nosaltres no serem l'escull a la seva iniciativa perquè a diferència de vostès, no busquem excuses per tombar iniciatives només perquè no ens agrada qui les presenta. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. No es esta la primera vez que en esta Cámara debatimos sobre una reivindicación que hace demasiados años que espera una respuesta, por lo tanto, este no es un debate nuevo. Para este debate no falta información, no falta diagnóstico, tampoco ha faltado iniciativa e, incluso, por no faltar, no han faltado ni mayorías en esta Cámara; lo que ha faltado es convertir esas mayorías en una solución de hablar, de anunciar y gesticular. Algunos saben mucho, pero eso no es sinónimo de solución. Debemos ser conscientes de que hablamos de una generación que empezó a trabajar muy joven -nos lo decían ahora-, personas que empezaron a trabajar y a cotizar con 14, 15, 16 años, en jornadas más largas, con menos derechos laborales que tenemos hoy y con trabajos especialmente duros en la industria, en la construcción o en el campo o en muchos otros sectores exigentes. Y como ya dijimos en esta tribuna, tampoco podemos olvidar que muchas de las jubilaciones que jurídicamente se califican como voluntarias no lo han sido realmente. Detrás de ellas hay despidos, expedientes de regulación, reconversiones industriales, cierres de empresas, personas que después de cuarenta años trabajando simplemente no han podido seguir. Aprovecho en este momento para saludar al colectivo ASJUBI40, que hace años que da voz a esta realidad y que lidera la reivindicación sin descanso. Ellos saben que a los de Junts nos han tenido, nos tienen y nos tendrán a su lado porque lo que exigen es de justicia. Pero hoy, además de hablar de su reivindicación, también nos vemos obligados a hacer memoria, porque algunos de los grupos con responsabilidades de gobierno durante los mandatos del presidente Sánchez, como el propio Grupo Parlamentario Socialista, en 2020 ya presentó un texto para mejorar la protección de las personas que se jubilaban anticipadamente después de largas carreras de cotización. Por lo tanto, ustedes ya hace tiempo que conocían el problema y, a pesar de que lo conocían, en 2021 desaprovecharon una oportunidad extraordinaria para darle respuesta. De hecho, el Gobierno del PSOE y de Podemos, de Unidas Podemos, a este colectivo les mantuvo la penalización, porque ustedes, señora Belarra, en la anterior legislatura estaban en el Gobierno. Eran Unidas Podemos y estaban en el Gobierno. ¿Y qué hicieron? Pues cerrar los ojos y hacer como si no pasara nada. Por no hablar de Rajoy, que sin hacer nada también hacía. Lo dijimos hace unos meses y lo repetimos hoy: si esta medida es necesaria hoy, también lo era cuando ustedes, señores de Podemos, estaban en el Gobierno. Pero ya sabemos que ustedes, los de Podemos, cuando están en el Gobierno pasan las cosas, tragan y, cuando no, gesticulan. En 2025 ya debatimos una moción que reclamaba impulsar las reformas legislativas necesarias para que no se aplicaran los coeficientes reductores a las personas con carreras largas, tanto a las que ya están jubiladas como a las que lo estarán en el futuro. Es importante contar lo que sucedió aquel día. La moción se aprobó con 180 votos a favor, ningún voto en contra, y entre esos 180 votos favorables estaban los de los socialistas. Votaron a favor de impulsar las reformas para que no se aplicasen coeficientes reductores a las personas que hubieran cotizado durante cuarenta años. ¿Y qué ha pasado desde entonces? Nada. Eso ya nos lo conocemos. El ejecutivo de Pedro Sánchez sigue gobernando de espaldas al Parlamento. Cuando quieren, desatendiendo los mandatos legislativos, y cuando quieren saltarse al Parlamento, lo hacen por la puerta de atrás con reales decretos. Y yo me pregunto: ¿por qué han querido desobedecer el mandato de esta Cámara? ¿Es que ha habido una llamada del Ministerio de Hacienda? Hemos tenido que esperar a que sea una proposición de ley de un grupo parlamentario la que intente convertir en ley aquello que la Cámara ya aprobó. Y, sobre todo, ¿de qué sirve aprobar un texto si después quien ostenta la responsabilidad de gobierno no lo aplica? Esta es una pregunta que el Grupo Socialista debería respondernos, porque el recorrido empieza a ser demasiado largo: años de reivindicación, de iniciativas parlamentarias, de reformas a medio gas, de buenas intenciones, y hoy volvemos, señorías.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«En aquest sentit, nosaltres hem recollit i portat aquí, en les intervencions en ple i en comissió i en esmenes a les lleis de justícia, les demandes de l'Advocacia Catalana per ampliar les excepcions als procediments monitori, impagaments de quotes a comunitats de propietaris, desnonaments per impagaments de rendes, s'han d'agilitzar i no han d'estar subjectes a una negociació prèvia. Però hi ha un supòsit que és encara més greu que tots aquests que hem dit, perquè és una qüestió d'ordre públic, que és l'efecte negatiu que té aquesta obligatorietat indiscriminada dels MASC. En els judicis amb menors implicats en separacions, en divorcis, quan es discuteixen mesures paternofilials sobre pensions, règim de custòdia, visites, ús de l'habitatge familiar. L'aplicació automàtica dels MASC és un error. De fet, Junts per Catalunya, a instàncies del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, ha presentat esmenes a la Llei Orgànica d'Accés a la Judicatura a la proposició no de llei presentada pel Partit Popular l'any passat. Sempre que hem tingut ocasió hem presentat esmenes per tal que els processos de família amb nens, nenes i adolescents deixin d'estar subjectes per sistema a aquest requisit de procedibilitat perquè, tal com constaten els advocats, en els procediments de jurisdicció voluntària de responsabilitat parental, de pàtria potestat, etcètera, és prioritària la ràpida intervenció del jutge i en qüestions especialment sensibles, com les mesures cautelars o mesures provisionals prèvies per fixar pensions d'aliments, règims de custòdia, ús del domicili, el requisit de procedir habilitat en lloc de protegir els menors, el que fa generar retards i augmentar el conflicte.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«També hem aconseguit, com sempre, treballant colze a colze amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la bonificació del 90 % de les quotes de la Seguretat Social dels entrenadors d'equips d'esport adaptat i inclusiu per facilitar la pràctica esportiva a les persones en aquesta situació. Per acabar, vull tenir unes paraules de record i d'agraïment pel Siscu Morell, de Cambrils, que ens va deixar fa uns dies. Els amics del swing. Ella i tots nosaltres els recordarem sempre. Són notícies difícils, especialment per a altres malalts d'ELA, com ara la Hilde o el Jordi Sabater. I acabo parlant d'ells dos perquè són exemple, no com ara jo, de com posar alegria i llum a la foscor de Recordarnos cada dia que avui és el millor dia. I el Jordi dientnos des dels seus vídeos irreverents i divertits. L'humor no nega l'horror, però el fa habitable. Muchas gracias, presidente. Damos la bienvenida a las asociaciones que están hoy aquí en el hemiciclo y en otras salas. Y empezamos nuestra intervención recordando lo que nos dijeron ayer: oportunistas. Esto es lo que nos dijo la parte socialista del Gobierno español a los grupos que hemos presentado enmiendas en el Senado para flexibilizar la prestación CUME. Nosotros no hemos hecho nada más que acompañar y dar respuestas a la CUME y, por supuesto, a la plataforma de familias catalanas afectadas. ASFACUME y esta plataforma de familias catalanas se han manifestado hoy y hemos estado a su lado, como también otros compañeros de este hemiciclo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, president. Donem la benvinguda a les associacions que són aquí, a l'hemicicle i en altres sales. I bé, i comencem la nostra intervenció recordant el que ens van dir ahir oportunistes. Això és el que ens va dir la part socialista del Govern espanyol. Els grups que hem presentat esmenes al Senat per flexibilitzar la prestació CUME. Nosaltres no hem fet res més que acompanyar i donar resposta als CUME i per suposat, a la plataforma de famílies catalanes afectades ASFACUME i aquesta plataforma de famílies catalanes s'han manifestat avui i hem estat al seu costat, com també altres companys d'aquest hemicicle. La CUME és una prestació perquè els pares i les mares amb fills amb càncer o amb una malaltia molt greu puguin demanar una reducció de la jornada laboral per cuidarlos, per estar amb ells, per compartir moments que poden ser molt durs, de dolor, dangoixa, dhores dhospital o per ser amb ells a casa, perquè ningú millor que el pare o la mare per tenir cura dels seus fills. La CUME els compensa la pèrdua d'ingressos que comporta aquesta reducció. Però la prestació actual és gairebé inflexible i no té en compte que per equitat i per justícia hauria d'estar a l'abast dels dos progenitors. El PSOE ens ha vetat les esmenes que havíem aprovat al Senat i ara ens diuen oportunistes per fer la feina que haurien d'haver fet vostès per resoldre una situació que està estancada des de fa dos anys en un Reial decret llei que enlloc d'ampliar drets, els retalla o els posa data de caducitat. No entenen que quan un fill amb una discapacitat molt greu compleix els 26 anys, el problema no desapareix. No entenen que la necessitat de cuidarlos segueix intentar corregir aquesta barbaritat és ser oportunista, no ésser oportú. Que no és el mateix, és ara. Ara que s'ha de resoldre el problema, però vostès també ens han vetat eliminar el límit d'edat. I no és l'únic dret que han fet caure. També han fet caure l'esmena per acabar amb el copagament de les persones en situació de dependència extrema. A mi m'agradaria que el Govern expliqui per què persones que s'han passat tota la vida cotitzant han de posar diners per poder tenir cuidadors que els poden salvar la vida. Què pensarien si algú els digués li financem la quimioteràpia, però en funció de la seva renda haurà de pagar una part. Oi que pensarien que això és una vergonya? Que això és inadmissible? Doncs també ho és que el Govern obligui a pagar l'atenció sanitària 24 hores quan estem parlant de persones en risc de mort evitable.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Sí, senyor ministre. Senyor López, sincerament, vostè no s'ha informat bé o està dient una mentida. Perquè miri, jo li explico les esmenes presentades per Junts per Catalunya són les que consten al diari el Butlletí Oficial de les Corts Generals de 22 de setembre de 2025 i li faré un petit llistat. Són de la 43 a la 52. Les primeres són les referides al contingut de la llei, perquè també proposaven esmenes relatives a altres qüestions relatives al contingut de la llei. Aquestes esmenes no s'han inclòs esmena 43 no inclosa, que diferenciava els lobbys professionals dels que dels que es posen, dels agents socials que es posen en contacte amb l'administració i que no són professionals. Esmena 44. No inclosa. Esmena 45. No inclosa. Esmena 46. No inclosa. Totes aquestes esmenes per nosaltres eren transcendentals perquè són les que permeten diferenciar un règim específic pels lobbys professionals i pels departaments de relacions públiques de les grans empreses d'un règim pels que no són professionals. Pels que no cobren de la relació pública.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Acabo. On és l'extraordinària i urgent necessitat per aprovar el Reial decret llei sobre lobbys en ple mes d'agost? No acceptem el xantatge dels fons europeus. El Govern espanyol. Vostè coneix de fa anys les fites del pla de recuperació que cal complir per obtenir els fons europeus. I en tot aquest temps el Govern espanyol ha bloquejat el tràmit parlamentari de la llei que el govern espanyol i els grups que li donen suport no tinguin majoria en aquesta cambra per aprovar el seu model de llei de lobbys. No justifica per si mateix la urgent i extraordinària necessitat del Reial Decret Llei. El contrari seria acceptar que la falta de majoria avala saltarse el procediment legislatiu. Però encara més, vostès s'han pensat que fentho així que fentho per la via del Reial Decret Llei aconseguirien aprovar per la cara la seva llei de lobbys. És de primer de parlamentarisme que si no tens majoria per imposar el teu model en bloc, no pots esperar que els altres renunciïn a les seves esmenes. A cambio de nada. Almenys que no esperin de nosaltres, no ho esperin de Junts per Catalunya. El seu Reial Decret Llei apel·la als principis de transparència, d'integritat i de bon govern, però per a nosaltres significa exactament el contrari opacitat, menyspreu per al tràmit parlamentari, menyspreu per a aquesta institució parlamentària i desgovern. Si aquest és el seu pla de regeneració democràtica, no compti amb nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«El senyor Patxi López, no present, també es preguntava a quins interessos responen als que tenen dubtes amb aquesta llei. I el que em pregunto és: a quins interessos responen vostès que han perdut? Quants milions d'euros, 1500 de fons europeus. Això és el que jo em pregunto i em pregunto, per què han preferit no incorporar les nostres esmenes a incorporarles i aprovar la llei? Doncs deixi'm ser malpensat. Potser és que els seus interessos estan més al costat de les grans empreses, de les portes giratòries i dels lobbistes professionals com el senyor Pepiño Blanco i el senyor Antonio Hernando de Sento com el senyor Eduardo Madina, Eduardo Madina de crear com el senyor Pepe Bono, lobbista de construcció de constructores que va facturar 675 000 euros l'any passat, com la senyora Elena Valenciano. Com la senyora Trinidad Jiménez, directora general d'Afers Públics de Telefónica. La llista és inacabable. Potser és que vostès estan més a favor d'aquests. Per cert, senyor senyor ministre, en aquesta llista de directors que ara li feia de Public Affairs, de sèniors, Advisors, etcètera. Jo crec que té prou mèrits per ser un senyor que potser li sona, o potser li sona el partit socialista que es diu José Luis Rodríguez Zapatero i també hauria de ser i la seva consultoria, anàlisis relevante, tot un referent en matèria de transparència i integritat pública. Per tant, el senyor Patxi López. El que li hauria de preocupar no és que nosaltres tinguem dubtes amb la seva llei, sinó quins interessos han portat al seu govern a bloquejar durant un any i mig la seva tramitació aquí al Congrés i a boicotejar ara la seva aprovació pretenent que la votem, que votem aquest Reial decret llei sense que incorpori cap de les nostres esmenes. Cap senyor ministre no deu ni un 5 %. Cap.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«No dic amb això. No estic dient, senyor ministre, que no sigui una activitat legítima i que no s'hagi de regular la influència. El que dic és que aquesta regulació només els afavoreix a ells. Nosaltres, senyor ministre, estem totalment d'acord en que les grans empreses i els professionals del lobby passin pel tubo. I tant! Ara el que no acceptarem és que les petites empreses, les entitats i associacions del nostre teixit social, hagin de passar pel mateix tubo. És ben senzill. La presidenta d'una associació de veïns i el senyor Pepe Blanco no són el mateix i, per tant, quan es relacionen amb l'Administració no se'ls pot exigir el mateix. Mirin, ahir el senyor Patxi López, que veig que no hi és, va dir que havia negociat amb nosaltres. Fals. Ningú ha negociat res amb nosaltres. Si realment vostès haguessin volgut aprovar la llei de lobbys, haurien hagut d'assumir les nostres esmenes. Les esmenes publicades al Butlletí de les Corts Generals de 22 de setembre de 2025, de la 43 en endavant. Tothom les pot conèixer. Les nostres esmenes i que diferencien clarament l'activitat d'influència professional de la que no ho és i que, en coherència, preveuen que els que no són lobbistes professionals s'estalviïn les càrregues de registre, de documentació, de comunicació, de dades, d'informació financera, de règim sancionador, etcètera. Unes càrregues que poden ser exigibles als lobbistes professionals i a les grans empreses, però que van molt més enllà de les càrregues que exigeix la Unió Europea i que són desproporcionades per als no professionals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Senyora presidenta, senyories. Per molta pressió que ens posin el seu govern, senyor López no tindrà els nostres vots. Els vots de Junts per Catalunya per convalidar el Reial Decret Llei de Lobbys. I això per moltes raons, però sobretot per una que per a nosaltres és definitiva. I és que aquesta llei, senyor ministre, és la llei que volen els grans lobbys i les grans empreses de l'Ibex 35. I és la llei que no volen les petites i mitjanes empreses, les cooperatives, les entitats i les associacions sense ànim de lucre de Catalunya. És a dir, és la llei que no volen els que fan que la societat catalana sigui una societat econòmicament, culturalment sociològicament diferent de l'espanyola. Aquesta llei de lobbys és una llei feta a mida dels que es dediquen a l'activitat professional d'influència. Les grans consultores Acento, Pedersen, Kreab, Cuenca, creat i a mida també dels departaments de Relacions Institucionals, Institucionals i Public Affairs, de les grans empreses Banc de Sabadell, La Caixa, BBVA, Ferrovial, Sacyr, Repsol, etcètera.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Vostès, senyors de Podemos, volen que la gent s'enfronti entre si per quatre molles. Nosaltres volem que tothom pugui prosperar per viure dignament. Vostès volen enfrontar treballadors amb petits empresaris, portantlos a malviure. A tots nosaltres volem que els autònoms i els petits empresaris els surtin els comptes i que així els seus treballadors mantinguin els llocs de treball i tinguin salaris i condicions dignes. Vostès volen enfrontar petits propietaris amb els llogaters. Nosaltres volem que tothom pugui viure dignament en un habitatge sense criminalitzar ningú. Vostès volen crear botigues públiques on entre tots haguem d'assumir després les pèrdues que aquestes generaran. Nosaltres volem una economia familiar forta perquè comprar deixi de ser una angoixa i aixecar la persiana del comerç deixi de ser una cursa d'obstacles. En definitiva, vostès pretenen enfrontar els ciutadans perquè es barallin per la misèria. Nosaltres pretenem que es generi riquesa i prosperitat per a tothom. Vostès misèria i subsidis, nosaltres progrés i oportunitats. Perquè els ciutadans tenen dret a prosperar. I tant. Tenen dret a tenir patrimoni fruit del seu esforç, i tant a deixar de necessitar de l'Administració per arribar a final de mes. I tant! I que una vida de treball serveixi per construir un futur digne per a ells i per als seus fills? I tant. I aquesta és l'ambició de Junts. Una Catalunya on treballar permeti viure millor, on estalviar sigui possible i on prosperar torni a estar a l'abast de tothom. Perquè per nosaltres donar estabilitat a la classe mitjana i treballadora del país és una qüestió d'Estat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Per tant, nosaltres no podem donar suport a una iniciativa d'aquestes característiques. Per aquest motiu nosaltres rebutgem les mesures extraterritorials que lesionin el dret internacional i els interessos. També per cert, d'empreses catalanes que estan a Cuba i de catalans que estan a Cuba fent coses. Però no podem avalar una iniciativa que utilitza aquesta qüestió per blanquejar la dictadura de Cuba. I en aquest terreny vull aprofitar per posar en evidència la hipocresia d'alguns grups del bloc d'esquerres. Alguns, no tots, i no tots per un igual, uns més que altres, perquè resulta que hi ha vulneracions de drets de la qualitat de vida i de la dignitat de les persones, també a l'Afganistan. També en relació amb el poble uigur, també en relació amb el Nepal, hi ha grups que aquí només porten iniciatives que estan orientades absolutament des d'una visió política, partidista i ideològica. Escolti, la defensa dels drets de la dignitat dels pobles i les seves llibertats, la defensa d'això val igual per a tots, per Cuba, per Afganistán, per l'Iran, per Rússia, per Xina. No es pot fer a la demanda. Amb aquests els defensem molt, els altres no, perquè són d'esquerres. Perquè els diré una cosa: els ciutadans que estan sota una dictadura, tan sigui d'esquerres com sigui de dretes, pateixen les dictadures. No va de dictadures d'esquerres i dictadures d'esquerres i de dretes. Va dels ciutadans que pateixen les dictadures i que normalment sotmeten, com el poble cubà, a la misèria.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, aquesta PNL del grup de SUMAR el que demana és que el Govern espanyol confronti l'enduriment de les cessions dels Estats Units contra Cuba a la ingerència extraterritorial, les sancions que ha implementat. I miri, Junts per Catalunya estem totalment en contra d'aquestes accions. Totalment. El que sí que és cert és que el text de la iniciativa, el que planteja i, de fet, la defensa que ha fet el diputat, és una defensa en el sentit de defensar els interessos, els drets i la dignitat del poble cubà. I aquí és on plora la criatura. Perquè la pregunta que nosaltres ens fem i ha sortit de les diferents intervencions que s'han fet aquí de diferents diputats és això, és una iniciativa per defensar el govern cubà o és una iniciativa per defensar els drets, la legitimitat i les necessitats dels seus ciutadans? Doncs vostès no haguessin hagut de presentar aquest text perquè sí, perquè un es llegeix el text i està claríssim que hi falta una cosa que ja han dit molts altres grups de la cambra i molts altres diputats: donar a entendre que la pobresa, la misèria i la falta de serveis i de qualitat de vida i la falta, no cal dir de llibertats i la repressió és culpa de Trump. Això no. Vaja, no es pot acceptar de cap manera. La culpa principal de la pobresa, la misèria i de la repressió i de la persecució del poble de Cuba, de periodistes, de persones per motius de diferències de gènere, de tota mena de persones, és perquè allò és una dictadura d'esquerres i el tram agreuja la situació i ho complica encara més. I ho fa més greu fent una cosa que nosaltres estem d'acord amb les resolucions de l'ONU, que és interferint en unes coses i unes decisions en les que no hauria d'interferir.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Els pisos no apareixen ni es tornen més barats perquè vostès publiquin una altra prohibició al BOE. Això, aquesta proposta, no abaixar els preus, no augmenta l'oferta, no ajuda a pagar l'entrada, no crea ni un sol habitatge i, a sobre, està plena de forats jurídics. I acabo ara mateix, senyor president. No sé qui més votarà en contra. Ni idea. I francament, és que ens és igual. Amb qui coincidim en el vot? Nosaltres votem el contingut i quan una proposta és dolenta, és dolenta. I aquesta ho és i molt. Deixin les ocurrències, comencin d'una vegada a ajudar els joves i les famílies treballadores que el temps s'acaba i el més calent és a l'aigüera. Muchas gracias. Muy buenas tardes, señorías. El señor Ibáñez ha estado hablando mucho sobre los fondos buitre y que esta iniciativa va dirigida a impedir que los fondos buitre puedan comprar y no es cierto. Y ahora desde aquí mismo le digo que si usted mañana presenta una iniciativa legislativa que dice que se prohíbe a los fondos buitre comprar vivienda, Junts votará a favor. (El señor Ibáñez Mezquita hace un gesto simulando una firma). Sí, mañana. Lo que lamento decirle es que los jóvenes y las familias trabajadores solo saldrían perdiendo si se aprobaran propuestas como esta o en general sus propuestas. Y, además, esta propuesta -estamos acostumbrados eh- está redactada de tal manera que, además, perjudica a las cooperativas, ayuntamientos, Generalitat y empresas públicas que precisamente trabajan para facilitar la vivienda.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Moltes gràcies. Molt bona tarda, senyories. Senyor Ibáñez, ha estat parlant molt dels fons voltors i que aquesta iniciativa va dirigida a impedir que els fons voltors puguin comprar. I no és cert, i jo ara des d'aquí mateix, li dic que si vostè demà presenta una iniciativa legislativa que diu que es prohibeix els fons voltor comprar habitatge, Junts, li votarem a favor. Sí, demà. El que em sap greu és dirli que els joves i les famílies treballadores només farien que sortirhi perdent si s'anessin aprovant propostes com aquesta. En general, les seves propostes a sobre aquesta. I ja ens tenen acostumats. L'han redactat de tal manera que, a més perjudiquen les cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques que precisament són les que treballen per facilitar l'habitatge. Vaig al gra. La setmana passada alguns de vostès ens deien des del faristol que la Llei d'Habitatge funcionava tan perfectament bé. Molt bé. Avui SUMAR presenten una proposició que reconeix que l'accés a l'habitatge segueix sent un problema gravíssim i que els preus continuen pujant pel fet que el que estem dient nosaltres. Però seria bo aclarir, si no perquè quan els convé, resulta que sí que funciona. I quan necessiten justificar una nova ocurrència resulta que no. Cas pràctic: un jove avui a una família vol comprar un pis de 250 000 euros. Necessita 50 000 euros d'entrada més 25 000 euros d'IVA, 75 000 euros. Què fa aquesta proposició per ajudarlo? Res, ni li redueix l'IVA, ni li facilita l'entrada, ni li desgrava l'estalvi, ni l'hipoteca, ni fa baixar el preu del pis. Res. Comprarlo continuarà sent igual de difícil com ahir. Ara si ve el senyor Florentino Pérez, persona física, per posar un exemple, amb aquesta proposta podrà comprar 100 habitatges, perquè la resposta és sí. En la seva proposició de 350 paraules de part dispositiva no estableixen cap límit a la renda del comprador ni del patrimoni o el nombre dhabitatges previs, ni exigeixen tan sols que es destini a habitatge habitual. Per tant, si Florentino Pérez vol comprar 100 pisos a Barcelona, doncs cap problema. Però el jove, amb vint mil euros estalviats, continuarà sense poder comprar el pis. Magnífica política per a la classe mitjana i treballadora.»