Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
454 declaraciones · página 2 de 16
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Però encara hi ha una dada més. Sap qui s'ha vist extraordinàriament beneficiat i que sí que li han crescut extraordinàriament els seus ingressos. Sap qui és vostè? Hisenda, l'Estat. Miri, si no, les dades de la mateixa Agència Tributària. L'any 2018 vostès van ingressar 208 000 milions d'euros en impostos només set anys després. Van ser 325 000 milions d'euros, més de 16 000 milions d'euros més d'ingressos, un increment de prop del 56 % en els impostos que vostès recapten durant anys. A més a més, vostès han construït un debat polític al voltant d'una falsa dicotomia, com si només existissin els rics i les persones vulnerables, com si no hi hagués ningú al mig d'aquestes dues circumstàncies. Però és precisament la gent del mig, la classe mitjana i treballadora, qui acaba suportant tot el pes de l'estat del benestar. Els que tenen prou ingressos per pagar molts impostos, però massa ingressos per rebre cap mena d'ajuda. La classe mitjana i treballadora són els que vostès estan sagnant constantment i a canvi de res ho fan a canvi de res. Ni ajudes, ni tan sols bons serveis públics, ni tan sols bones perspectives de futur, ni reconeixement del seu esforç. Res, tot el contrari. Només ofegats a impostos i molt sovint assenyalats i criminalitzats per vostès pel sol fet de tindre una nòmina o per tindre qualsevol cosa en propietat. Treballadors, autònoms, petits empresaris, famílies que lluiten per tirar endavant, joves amb estudis que volen prosperar, gent que no demana que l'Estat li resolgui directament la vida, gent que només vol obrirse camí amb el seu esforç i que ningú, com està fent actualment l'Estat li compliqui la vida. Tots ells del primer a l'últim, castigats, sagnats i assenyalats per l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I aquí apareix el segon gran problema que vostès amaguen i fan veure que no existeix: el cost de la vida. Els preus han augmentat un 22 % des que vostès són al Govern només aquest mes de setembre. Tenen una inflació del 4,9 %, pràcticament el doble que el mateix mes de setembre que l'any passat. Anar a comprar a les botigues ara és molt més car. Omplir el carro del supermercat és molt més car. Pagar la llum és molt més car. Omplir el dipòsit de gasolina és molt més car. Pagar el lloguer és molt més car. Vestir els fills és molt més car. Tot s'ha encarit, i molt en aquests últims anys. Això si, vostè insisteix en el contrari. 'Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Vostè potser sí, senyor ministre. No en tinc cap mena de dubte, segur. Però la pregunta no és com està vostè, la pregunta és com estan les famílies i les dades no encaixen amb el seu relat. Però no ens desviem. Tornem als números dels gairebé 10 000 euros d'augment d'ingressos de la família dels darrers anys. Després de pagar IRPF i cotitzacions, n'hi queden 6900. Ara hi apliquem l'increment anual del cost de la vida. Dades reals1: 2200 euros més a l'any en alimentació, 2000 euros més en lloguer, 1000 euros més en electricitat i transport i aigua, 600 eurps més en roba i manteniment de la llar i 1800 euros més en les altres despeses familiars en total mantenir el mateix nivell de vida de les famílies avui respecte al 2018. En aquesta, concretament, li costa 7600 euros més a lany, després dhaver augmentat el salari gràcies al seu esforç, 10 000 euros. Resulta que aquesta família es queda en números vermells i té menys poder adquisitiu avui que quan vostès van arribar al Govern. I això sense tenir en compte el tsunami inflacionari que fa temps que els advertim i que a dia d'avui ja tenim a sobre. Per tot això, la gent està cansada, senyor ministre, i té motius per estar. I tant, perquè vostès els expliquen cada setmana el contrari d'allò que viuen, d'allò que noten a casa seva. Vostès els expliquen que tot va extraordinàriament bé, però després obren l'aplicació del banc i la realitat és una altra molt diferent. Cada vegada són més difícils d'assumir els costos familiars.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primer impostos i cotitzacions. Vostès no han volgut ajustar l'IRPF a la inflació. No ho han volgut fer. S'hi han negat des del primer dia i de manera contundent quan li hem demanat reiteradament des d'aquest hemicicle. S'hi han negat des del primer dia. I no només això. A més a més, han aprofitat per augmentar les cotitzacions dels treballadors. I quin és el resultat de tot això? Doncs que aquesta família tipus a dia d'avui paga 3000 euros més avui que l'any 2018. Quan vostès van arribar al Govern, vol que ho traduïm perquè això tothom ho entengui? Vostès es queden literalment 3000 euros de l'augment de sou que han aconseguit aquesta família al llarg dels anys. És a dir, una part molt important del que guanya de més aquesta família no arriba a casa seva. Se la queda l'Estat i els hi passa a ells amb aquesta família tipus. I els hi passa a totes les famílies, a totes, però encara no hem acabat perquè la gent no viu de menjar directament els euros que se'ls ingressen a través de la nòmina. La gent ha de comprar, ha de pagar factures, ha de viure.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tornem al que vostè deia los 'salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Comprovemho. Parlem de la classe mitjana i treballadora del país, la gent que treballa, la gent que cobra una nòmina i la gent que paga i molts impostos. Parlem de la classe mitjana i treballadora. Per cert, que són els grans castigats per les seves polítiques els que cada vegada arriben més justos a final de mes i alhora no tenen dret a cap ajuda perquè, segons vostès, consideren que guanyen massa. Vostè diu que ara viuen millor que mai. Nosaltres li diem exactament el contrari. Estan més ofegats que mai i anem a les dades. Què ha passat entre el 2018 i avui? Entre que vostès van arribar al Govern i avui seguim els diners d'una família tipus dos adults i dos fills, amb dos salaris i situats aquests salaris en la mitjana salarial del país. Ni més ni menys. L'any 2018, el salari mitjà era de 22 151 euros bruts anuals. Actualment és de 27 133 euros anuals. Això vol dir que aquesta família ingressa 9963 euros bruts més ara que el 2018, gairebé 10 000 euros més. Dit així, no sona malament. 10 000 euros més a l'any. No està pas malament. De fet, fins i tot sembla una bona notícia. Els salaris han pujat. Però aquí és on vostès fan trampes. On vostès gasten una quantitat ingent d'energia, de diner públic en propaganda d'esforços per fabricar grans titulars. Al voltant d'això, però, no expliquen tota la veritat. Diuen que els salaris han augmentat un 22,5 % i que, per tant, ara es viu molt millor que abans. Doncs no, no és veritat. No es diu ara millor que abans. I el que és pitjor, vostè sap perfectament que ara no es viu millor que abans. És així perquè en un costat de la balança familiar hi ha els ingressos que hem vist ara. És evident. I és cert. I si creixen millor per a aquesta família? Però això és una balança i a l'altre costat hi ha les despeses. I aquí és on es desmunta el relat de vostès. Vol que fem el compte d'aquesta família fins al final? Vol veure què passa a la pràctica amb aquests 10 000 euros de més que ha ingressat aquesta família? Descomptem el que paga ara i ho comparem amb el que pagava quan vostès van arribar al Govern fa anys.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Es una prioridad todo esto, pero hay que hacerlo con ayudas directas, con reducción estructural de los costes energéticos, con más generación y con más capacidad industrial. ¿Por qué no reducen el IVA de la electricidad? ¿Por qué no eliminan de una vez el impuesto del 7 % al valor de la producción de energía eléctrica? ¿Por qué no rebajan los peajes eléctricos que las empresas e industrias catalanas pagan más caros que la mayoría del Estado? Gobernar desde el activismo, desde las izquierdas más radicales, en lugar de hacerlo desde el sentido común o desde la razón, es algo que no se puede premiar. Que lo tengan muy claro: Junts dice sí a proteger a los consumidores, sí a una fiscalidad justa pero bien diseñada y no a medidas que introduzcan incertidumbre, penalicen la reinversión o pongan en riesgo el tejido industrial catalán. Votaremos no a la PNL y a medidas futuras que vayan en contra de Cataluña. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«D'altra banda, un instrument europeu no resol el problema. Que sigui europeu i homogeni pot reduir algunes distorsions, Però si no coneixem encara el seu disseny, ni la base imposable, ni la durada, ni el tractament de la reinversió, ni les garanties per a la indústria, no donarem un xec en blanc. Sense aquestes garanties es poden reproduir els mateixos riscos que Junts ja va combatre el 2024. Es posen a la boca la defensa dels més vulnerables, però aquesta defensa, quan la fa l'executiu, no pot ser una pancarta activista, sinó polítiques que no destrueixin economia i llocs de treball. No acceptem que es presenti com a justícia fiscal qualsevol gravamen que no garanteixi que, efectivament, es grava qui obté els beneficis extraordinaris i que, en canvi, pugui acabar repercutint sobre l'economia productiva. I en aquest mateix sentit, mantindrem els arguments pels quals no donarem suport ni a aquesta iniciativa i que també serveixen per dir que no donarem suport a la moció que ha presentat Unidas Podemos. La defensa dels consumidors vulnerables és una prioritat, però s'ha de fer amb ajudes directes, amb reducció estructural dels costos energètics amb més generació i més capacitat industrial. Per què no redueixen l'IVA de l'electricitat? Per què no eliminem d'una vegada l'impost del 7 % del valor de la producció d'energia elèctrica? Per què no es rebaixen els peatges elèctrics que les empreses i indústries catalanes paguen més cars que la majoria de l'Estat? Governar des de l'activisme de les esquerres més radicals en lloc de ferho, des del seny o des del sentit comú, no pot tenir premi. Que ho tinguin molt clar. Sí, Junts diu sí a protegir els consumidors, sí a una fiscalitat justa però ben dissenyada, i no a mesures que introdueixin incertesa, penalitzin la reinversió o posin en risc el teixit industrial català.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«En Junts, defendemos la autonomía de los centros de verdad, adaptada a cada realidad. Y, si hablamos de profesorado, aquí sí que coincidimos en que tenemos una urgencia, porque sin docentes no hay escuela. Pero en Junts ya tenemos nuestra propuesta para los docentes catalanes. Cuando hablamos de inclusión, no queremos una nueva declaración de buenas intenciones españolas. Aprobar planes desde Madrid sin profesionales no sirve de nada. Sobre el cero a tres años, por descontado, hay que avanzar en la financiación pública, pero no compartimos que el Estado decida la política y que Cataluña pague el 50 % de la factura. Transfieran el 100 % de los recursos y dejen que Cataluña decida. Hay otra cuestión que creemos que la moción olvida. Para nosotros, la escuela pública y la concertada conforman el Servei d'Educació de Catalunya, Servicio de Educación de Cataluña, así que, claro, necesitamos más recursos para la pública, pero también hay que actualizar los módulos de la concertada a los costes reales, reforzar a los centros de alta complejidad, garantizar recursos para la inclusión y mejorar las condiciones de todos los docentes. Sobre todo, hay que destinar el 6 % del PIB a la educación, tal y como establece la LEC.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Después, vienen aquí con un decreto cerrado y pretenden que les regalemos nuestros votos. Pues no. Opciones para compensar a Cataluña tienen tantas como quieran: ejecuten todas las inversiones que presupuestan, no solo la mitad, o den el resto del dinero a la Generalitat para que lo haga ella misma; resuelvan el desastre de rodalies; eliminen el impuesto de sucesiones, como ya conseguimos aprobar aquí, en este hemiciclo; reduzcan la presión fiscal para las familias; desgraven el alquiler o la hipoteca que pagan los jóvenes y las familias catalanas o faciliten la vida a los autónomos y a las pequeñas empresas, porque esto viene de más largo. Hace 25 años el PIB por habitante de Cataluña estaba en un 22 % por encima de la media española, hoy lo han reducido al 15 %.; del 22 % al 15 %. Cataluña ha perdido posición económica con respecto al resto del Estado por culpa del propio Estado. Y esta es la dirección a la que nos llevan los menosprecios a Cataluña por parte de ustedes: décadas de déficit fiscal; inversiones que se presupuestan pero nunca se ejecutan o infraestructuras obsoletas van a llevar a la asfixia a Cataluña, gobierne quien gobierne en Madrid. Eso no va de unos millones arriba o abajo, sino de mantener los servicios públicos, las infraestructuras y la capacidad económica de mi país, Cataluña. Ya es una cuestión de pura supervivencia.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Este decreto pretende, primero, que las comunidades puedan utilizar sus excedentes y superávits para invertir en lugar de utilizarlos para reducir deuda. Bien, pero, con los condicionantes que el Gobierno español pone, Cataluña queda afuera, puesto que han fijado en el 12,4 % del PIB el límite. Podían haber escogido otros criterios, sí, pero han elegido este. Cataluña, fuera. Segundo, las comunidades que cerraron 2025 con superávit podrán utilizar este dinero para hacer inversiones. Bien, Cataluña cerró con un déficit de 1733 millones de euros. Cataluña fuera otra vez. Que no nos vendan que esto es simplemente premiar a quien ha hecho los deberes. Cataluña hace años que sufre un déficit fiscal indecente. Generamos muchos recursos, pagamos una inmensidad de impuestos, pero una parte demasiado grande de ese dinero se va y no vuelve nunca. También, el Gobierno español aquí podía haber buscado otra fórmula, pero no lo ha hecho. Dos vías nuevas para dar más margen financiero a las comunidades, bien, pero Cataluña queda fuera de las dos; fatal.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I després venen aquí amb un decret tancat i pretenen que els regalem els nostres vots. Doncs no. Opcions per compensar Catalunya en tenen tantes com vulguin executin totes les inversions que pressuposten, no només la meitat o donin la resta dels diners a la Generalitat perquè ho faci ella mateixa, resolguin el desastre de Rodalies, elimini l'impost de successions, com ja vam aconseguir aprovar aquí en aquest hemicicle, redueixin la pressió fiscal sobre les famílies, desgraven el lloguer o la hipoteca que paguen els joves i les famílies catalanes o facilitin la vida als autònoms o a les petites empreses. Perquè això ve de molt més lluny que fa 25 anys. El PIB per habitant de Catalunya estava en un 22 % per sobre de la mitjana espanyola. Avui l'han reduït al 15 %, del 22 %. Catalunya va perdent posició econòmica respecte a la resta de l'Estat per culpa del mateix Estat, i aquesta és la direcció en què ens estan portant els seus menyspreus a Catalunya. Dècades de dèficit fiscal i inversions que es pressuposten però mai s'executen i infraestructures obsoletes que han anat portant Catalunya a l'ofec. Governi qui governi, a Madrid això ja no va d'uns milions més o uns milions menys. Va de poder mantenir els serveis públics, les infraestructures, la capacitat econòmica del meu país. Catalunya ja és una qüestió de pura supervivència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«En Junts consideramos que hay que dar respuesta a las personas que, después de haber contribuido al sistema durante cuarenta años o más, no pueden ver reducida de por vida su jubilación. Ha llegado el momento de que las palabras, las mociones y los compromisos se conviertan en norma, en ley. Porque detrás de los artículos 207 y 208 no hay solo coeficientes, porcentajes y tablas; hay personas que no puede ser que tras trabajar y pagar durante cuarenta años tengan como recompensa un recorte de su pensión de por vida. Quien ha cumplido toda la vida se merece una jubilación digna. Sí, digna, porque trabajar cuarenta años no merece un castigo, merece un monumento, merece un reconocimiento. Así que ahora les corresponde a ustedes cumplir. A ustedes, que se autodenominan los más progresistas, señorías socialistas, que han tenido ocho años, ocho, para resolver esta situación de centenares de miles de personas. No lo han hecho y es porque no han querido. Señor Mayoral, no venga aquí a explicarnos más cosas de estas; ya sabemos a qué juegan. Hoy votarán que sí y mañana le echarán la pelota fuera, a otro, a ver si queda fuera del campo mientras dure este partido, porque todos sabemos que ya hace días que se encuentra en la prórroga. Acabo. Señora Belarra, nosotros, a diferencia de ustedes, no buscamos excusas para tumbar iniciativas solo porque no nos gusta quien las presenta. Por eso, votaremos a favor. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Senyories, des de Junts considerem que cal donar resposta a les persones que després d'haver contribuït al sistema durant 40 anys o més, no poden veure reduïda de per vida la seva jubilació. Ha arribat el moment que les paraules, les mocions i els compromisos es converteixin en norma, en llei, perquè darrere dels articles 207 i 208 no només hi ha coeficients, percentatges i taules. Hi ha persones, persones que no pot ser que després de treballar i pagar durant 40 anys, tinguin per recompensa una retallada de la pensió de per vida. Qui ha complert tota la vida es mereix una jubilació digna? Sí, digna. Perquè treballar 40 anys no mereix un càstig. Mereix un monument. Mereix un reconeixement. Així que ara els toca complir a vostès. A vostès, que s'autoanomenen els més progressistes, senyories socialistes, que han tingut vuit anys, vuit per resoldre la situació d'aquests centenars de milers de persones i no ho han fet. I és perquè no han volgut. Senyor Mayoral, no vagi aquí a explicarnos més sopars de duro. Ja sabem a què juga amb vostès. Avui votaran que sí i automàticament demà puntada de peu a la pilota a veure si la deixen fora del camp mentre duri aquest partit que tots sabem que fa dies que és a la pròrroga.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«En Junts mantenemos la posición y recordamos que hemos hecho posible que, después de veinte años cargando sobre las espaldas de las comunidades autónomas hasta el 80 % del coste de la dependencia, ahora el Estado esté obligado a pagar el 50 % de estas prestaciones. Esto nos permitirá tener más recursos para Cataluña y menos personas en las listas de espera. 83 000 catalanes y catalanas esperan recibir una prestación ahora mismo; una prestación que necesitan para vivir dignamente. 10 000 mueren cada año atrapados en esta lista no de espera, de desesperanza. También hemos introducido un refuerzo para garantizar el control sobre la organización de los servicios sociales, porque las competencias de Cataluña -ya lo saben- para Junts no se tocan. Hemos ampliado de manera importante la protección de las personas con dependencia extrema. Como siempre les decimos, pagar una prestación con la mano derecha y restar otra con la mano izquierda es dejar fuera de la ley ELA la atención especializada veinticuatro horas, la tercera parte de la atención o arruinar a estas personas aún más.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La CUME es una prestación para que los padres y madres de hijos con cáncer o con una enfermedad muy grave puedan pedir una reducción de jornada laboral para cuidarlos, para estar con ellos, para compartir momentos que pueden ser muy duros, de dolor, de angustia, de horas de hospital, o para estar con ellos en casa, porque no hay nadie mejor que una madre o un padre para cuidar a sus hijos. La CUME les compensa la pérdida de ingresos que supone esta reducción. Pero la prestación actual es casi inflexible y no tiene en cuenta que, por equidad y por justicia, tendría que estar en manos de ambos progenitores. El PSOE nos ha vetado las enmiendas que habíamos aprobado en el Senado y ahora nos llaman oportunistas. ¿Por hacer el trabajo que tendrían que haber hecho ustedes? ¿Por resolver una situación que está estancada desde hace dos años en un real decreto ley que, en vez de ampliar derechos los recorta o les pone fecha de caducidad? ¿No entienden que cuando un hijo con una discapacidad muy grave cumple los 26 años, el problema no desaparece? ¿No entienden que la necesidad de cuidarlos sigue? ¿Intentar corregir esta barbaridad es ser oportunista? No. Es ser oportuno, que no es lo mismo. Es ahora, ahora, cuando se tiene que resolver el problema. Pero ustedes también nos han vetado eliminar el límite de edad y no es el único derecho que han hecho caer. También han hecho caer la enmienda para terminar con el copago de las personas en situación de dependencia extrema. A mí me gustaría que el Gobierno explicara por qué personas que se han pasado toda la vida cotizando tienen que poner dinero para poder tener cuidadores que les pueden salvar la vida. ¿Qué pensarían si alguien les dijera: Le financiamos la quimioterapia, pero en función de su renta tendrá que pagar una parte? Seguro que pensarían que es una vergüenza, que es inadmisible. Pues también lo es que el Gobierno obligue a copagar la atención sanitaria veinticuatro horas cuando estamos hablando de personas en riesgo de muerte evitable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La feina parlamentària per canviar positivament la vida de les persones no és oportunisme, és oportuna i meravellosa quan s'aconsegueixen fites importants i a Junts mantenint la posició. Us recordem, hem aconseguit. Hem fet possible que després de 20 anys carregant sobre les esquenes de les comunitats autònomes fins al 80 % del cost de la dependència, ara l'Estat estigui obligat a pagar el 50 % d'aquestes prestacions. Això ens permetrà tenir més recursos per a Catalunya i menys persones a les llistes d'espera. 83 000 catalanes i catalans esperen rebre una prestació a hores d'ara, una prestació que necessiten per viure dignament. 10 000 moren cada any atrapats en aquesta llista d'espera de desesperança. També hem introduït un reforç per garantir el control sobre l'organització i gestió dels serveis socials perquè les competències de Catalunya ja ho saben. Per això no es toca. Hem ampliat de manera molt important la protecció de les persones amb dependència extrema. Com sempre, els diem pagar una prestació amb la mà dreta i restar una altra amb la mà esquerra és deixar fora de la llei la de l'atenció especialitzada 24 hores, la tercera part de la dependència extrema o arruïnar aquestes famílies encara més gràcies a l'esmena. Javi Gámez, que en uns pocs dies Javi la veuràs publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, ja no se'ls deduirà el complement de gran invalidesa o l'assignació per fill a càrrec major de 18 anys amb discapacitat greu o la pensió d'invalidesa no contributiva o el subsidi d'ajuda a tercera persona.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, president. Donem la benvinguda a les associacions que són aquí, a l'hemicicle i en altres sales. I bé, i comencem la nostra intervenció recordant el que ens van dir ahir oportunistes. Això és el que ens va dir la part socialista del Govern espanyol. Els grups que hem presentat esmenes al Senat per flexibilitzar la prestació CUME. Nosaltres no hem fet res més que acompanyar i donar resposta als CUME i per suposat, a la plataforma de famílies catalanes afectades ASFACUME i aquesta plataforma de famílies catalanes s'han manifestat avui i hem estat al seu costat, com també altres companys d'aquest hemicicle. La CUME és una prestació perquè els pares i les mares amb fills amb càncer o amb una malaltia molt greu puguin demanar una reducció de la jornada laboral per cuidarlos, per estar amb ells, per compartir moments que poden ser molt durs, de dolor, dangoixa, dhores dhospital o per ser amb ells a casa, perquè ningú millor que el pare o la mare per tenir cura dels seus fills. La CUME els compensa la pèrdua d'ingressos que comporta aquesta reducció. Però la prestació actual és gairebé inflexible i no té en compte que per equitat i per justícia hauria d'estar a l'abast dels dos progenitors. El PSOE ens ha vetat les esmenes que havíem aprovat al Senat i ara ens diuen oportunistes per fer la feina que haurien d'haver fet vostès per resoldre una situació que està estancada des de fa dos anys en un Reial decret llei que enlloc d'ampliar drets, els retalla o els posa data de caducitat. No entenen que quan un fill amb una discapacitat molt greu compleix els 26 anys, el problema no desapareix. No entenen que la necessitat de cuidarlos segueix intentar corregir aquesta barbaritat és ser oportunista, no ésser oportú. Que no és el mateix, és ara. Ara que s'ha de resoldre el problema, però vostès també ens han vetat eliminar el límit d'edat. I no és l'únic dret que han fet caure. També han fet caure l'esmena per acabar amb el copagament de les persones en situació de dependència extrema. A mi m'agradaria que el Govern expliqui per què persones que s'han passat tota la vida cotitzant han de posar diners per poder tenir cuidadors que els poden salvar la vida. Què pensarien si algú els digués li financem la quimioteràpia, però en funció de la seva renda haurà de pagar una part. Oi que pensarien que això és una vergonya? Que això és inadmissible? Doncs també ho és que el Govern obligui a pagar l'atenció sanitària 24 hores quan estem parlant de persones en risc de mort evitable.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Hay una cuestión de fondo que desde Cataluña tenemos muy clara. No aceptaremos ahora que los errores de la política migratoria del Estado se terminen trasladando a Cataluña. No aceptaremos que Madrid tome las decisiones gestionando mal sus fronteras y luego quiera que las consecuencias las asuman y las paguen, como siempre, los catalanes. Cataluña ya soporta una enorme presión sobre la vivienda, la sanidad, la educación y los servicios sociales. Ya basta. Por ello, es necesario el traspaso integral a Cataluña de las competencias de inmigración, como ha propuesto en la ley Junts per Catalunya. Es necesario que Cataluña tenga capacidad real de decisión sobre los flujos migratorios, la seguridad, las fronteras, la integración y los recursos económicos que hacen falta para hacer todo esto. Termino volviendo al real decreto. Señor ministro, no intenten presentar como una respuesta ejemplar lo que en realidad es una reparación de emergencia después de un fracaso político. Cuanto más dinero tienen que poner ustedes en esta crisis más evidente resulta la magnitud del problema que no supieron gestionar ayer. Este real decreto demuestra el coste de su incapacidad, demuestra el coste de su descoordinación y demuestra, sobre todo, que, cuando su política falla, que falla muy frecuentemente, la factura siempre la acabamos pagando los ciudadanos. En este caso, es una factura que supera los centenares de miles de euros. El dinero lo pondremos entre todos. La responsabilidad política, que es de ustedes, sigue sin asumirla el Gobierno. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, hoy el Gobierno viene aquí a pedir centenares de millones de euros para tapar su incapacidad. Esta es la realidad de este Gobierno. No estamos ante una política preventiva de un Gobierno de éxito, estamos ante la factura de un fracaso político. Primero, no llegaron a tiempo con las decisiones y, ahora, quieren tapar con dinero que vuelven a ir tarde. Esta es una manera de gobernar que es demasiado habitual entre los socialistas: cuando falla la política -pasa frecuentemente-, aplican el BOE; cuando falla la previsión -también pasa frecuentemente-, aparece la lluvia de millones; y, cuando tienen que asumir responsabilidades, no aparece nadie. Toda esta millonada no la pagará el ministro del Interior, toda esta millonada no la pagará el presidente Sánchez, toda esta millonada no la pagará ninguno de los responsables políticos de esta crisis. Su mala gestión la pagaremos entre todos los ciudadanos. Por ende, la pregunta es muy sencilla: ¿cómo hemos llegado hasta aquí? ¿Cómo nos han llevado ustedes hasta este real decreto? La respuesta también es muy sencilla y, a la vez, muy incómoda para ustedes: nos encontramos aquí porque ustedes no hicieron el trabajo cuando se tenía que hacer. Gobernar no es llegar con el BOE y la cartera abierta después de una crisis. Gobernar es prevenir la crisis y anticiparse a una crisis, gobernar es coordinar la respuesta ante una crisis, liderar, y gobernar es tomar decisiones antes de que el problema explote.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, avui el Govern ve aquí a demanar centenars de milions d'euros per tapar la seva incapacitat. Aquesta és la realitat d'aquest govern. No estem davant d'un pla d'èxit. No estem davant d'una política preventiva, estem davant de la factura d'un fracàs polític. Primer no van arribar a temps amb les decisions i ara volen tapar amb diners que tornen a anar tard. I aquesta és una manera de governar que és massa habitual entre els socialistes. Quan falla la política que passa, sovint apliquen el PSOE. Quan falla la previsió que passa, sovint apareixen les lluvia de millones i quan cal assumir responsabilitats no apareix ningú, perquè tota aquesta milionada no la pagarà el ministre d'Interior. Tota aquesta millora ara no la pagarà el president Sánchez. Tota aquesta milionada no la pagarà cap dels responsables polítics d'aquesta crisi. La seva mala gestió la pagarem entre tots els ciutadans i, per tant, la pregunta és molt senzilla: com hem arribat fins aquí? Com ens han portat vostès fins aquí? Davant d'aquest Reial decret i la resposta també és molt senzilla i a la vegada és molt incòmode per vostès. Ens trobem aquí perquè vostès no van fer la feina quan tocava, perquè governar no és arribar amb el BOE i la cartera oberta després d'una crisi. Governar és prevenir la crisi. Governar és anticiparse a una crisi. Governar és coordinar la resposta davant d'una crisi. Governar és liderar i governar és prendre decisions abans que el problema esclati.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hace tiempo que desde Junts per Catalunya se lo advertimos, que la clase media y trabajadora de nuestro país cada vez se encuentra más ahogada. Paga más impuestos que nunca, soporta un coste de la vida inasumible, recibe unos servicios públicos precarios y ve cómo se le cierran las puertas para progresar. Hemos llegado a un punto en el que las familias sufren por todo, incluso por cosas tan básicas como tener un techo, comer o poder llevar en condiciones a la escuela a sus hijos. Pero no hemos llegado aquí por casualidad, las políticas de los últimos años tienen consecuencias y quienes las han impulsado son responsables. Unas políticas basadas en grandes titulares en lugar de la realidad, unas políticas que tienen unos claros responsables, los diferentes gobiernos socialistas y los socios que los han apoyado. Y hoy ustedes, señores de Podemos, vienen aquí como si acabaran de llegar, como si eso no fuera con ustedes, como si su paso por el Consejo de Ministros hubiera de borrarse de la memoria de todo el mundo. Pues no. Jugar con la angustia de la gente cuando ustedes son parte de los culpables de esta angustia es una forma miserable de hacer política. Ustedes formaron parte del Gobierno del Estado durante cuatro años. Tenían ministros, ministras, tenían responsabilidades y capacidades de decisión en aquellos gobiernos y gestionaban presupuestos con muchos recursos, muchísimos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies, presidenta. Fa temps que des de Junts per Catalunya els advertim que la classe mitjana i treballadora del nostre país es troba cada vegada més ofegada. Paga més impostos que mai, suporta un cost de vida inassolible, rep uns serveis públics precaris i veu com se li tanquen les portes per progressar. Hem arribat a un punt en què les famílies pateixen per tot, fins i tot per coses tan bàsiques com tenir un sostre, menjar o poder portar en condicions els seus fills a l'escola. Però no hem arribat aquí per casualitat. Les polítiques dels darrers anys tenen conseqüències i els qui les han impulsat són responsables. Unes polítiques basades en grans titulars en lloc de la realitat. Unes polítiques que tenen uns clars responsables els diferents governs socialistes i els socis que els han donat suport. I avui vostès, senyors de Podemos, venen aquí com si acabessin d'arribar, com si això no anés amb vostès. Com si el seu pas pel Consell de Ministres s'hagués d'esborrar de la memòria de tothom. Doncs no. Jugar amb l'angoixa de la gent quan vostès són part dels culpables d'aquesta angoixa és una forma miserable de fer política. Vostès van formar part del govern de l'Estat durant 4 anys. Tenien ministres, tenien responsabilitats i capacitat de decisió en aquells governs i gestionaven pressupostos amb moltíssims recursos.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Esta propuesta no baja los precios, no aumenta la oferta, no ayuda a pagar la entrada, no crea ni una sola vivienda, y además está llena de agujeros jurídicos -y ya termino, señor presidente-. No sé quién más va a votar en contra y, francamente, es que nos da igual con quién coincidamos en este voto. Nosotros votamos el contenido y, cuando una propuesta es mala, es mala. Y esta es muy mala. Dejen las ocurrencias y empiecen de una vez a ayudar a los jóvenes y a las familias trabajadoras, que el tiempo se acaba y ya es hora de arremangarse. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«De hecho, esta Cámara ya les rechazó de manera mayoritaria prácticamente la misma propuesta que han vuelto a presentar. Y ahora incluso citan mal la sentencia del Constitucional, pero no voy a entretenerme en eso, porque el problema es más profundo. Cada vez que una ocurrencia no les funciona, presentan otra. En este hemiciclo hemos visto propuestas como bajar el alquiler un 40 % por ley, da igual si eran alquileres antiguos que pagaban 20 euros. Presentaron una propuesta de prohibir comprar viviendas si no eran para vivir el comprador y, entonces, eliminaban el alquiler de facto. Querían considerar una habitación como si fuera una vivienda. Han llegado a plantear expropiaciones de viviendas según el propietario. Y después descubrieron una modernidad, aquello que hacía Franco de contratos de alquiler indefinidos. Topes, prohibiciones, más impuestos, más intervención, y ahora esta. Ya no cuela. La gente ya les ha calado, porque, después de todas estas ocurrencias, el problema sigue empeorando: falta más vivienda; la vivienda es cada día más escasa y, si es escasa, es cara. Dejen de inventarse cómo repartir la escasez cada seis meses y empiecen a solucionarla. Los pisos ni aparecen ni se abaratan porque ustedes publiquen otra prohibición en el BOE.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Ayer el compañero Cervera nos contaba que el ayuntamiento del Port de la Selva, cuando él era alcalde, compró veinte viviendas que hoy están alquiladas en alquiler asequible para veinte familias y jóvenes de su pueblo. ¿A partir de ahora ya no podrán hacerlo? ¿No podrán comprarlas? ¿No podrán hacer más esto? Eso no aparece tampoco en las excepciones. Y una empresa municipal de vivienda tampoco. ¿Y si la Generalitat quiere adquirir viviendas para ampliar el parque público? Tampoco. Presentan una ley para facilitar el acceso a la vivienda y se olvidan precisamente de aquellos que tienen la obligación de ampliar el parque público: cooperativas, ayuntamientos, Generalitat, empresas públicas... Ni Casa47. No sé si los socialistas van a votar a favor de esto. No lo han previsto. También es cierto que, si el Gobierno del PSOE da apoyo a esto, tendrá que explicar muy bien por qué permite que Florentino Pérez compre tantos pisos como quiere, pero el ayuntamiento del Port de la Selva ya no pueda hacerlo. Por cierto, parece que solo afectaría a viviendas en estado de uso. ¿Me pueden decir jurídicamente qué significa esto exactamente? Porque las interpretaciones son infinitas. Y eso lo presenta un grupo que, de hecho, forma parte del Gobierno de España. Es decir, no son ustedes un estudiante de Derecho que llega tarde a entregar un trabajo; es una proposición de ley. En Cataluña, además, tenemos competencias, legislación e instrumentos propios de vivienda. Tenemos, por ejemplo, nuestro propio y diferente derecho de tanteo y retracto para incorporar determinadas viviendas a políticas públicas; también a través de municipios, entidades públicas, etcétera. Eso no encaja con su texto. No han hecho este encaje de bolillos; no lo han previsto. Con la cédula de habitabilidad, igual; legislan como si existiera y funcionara por todos lados del mismo modo, y no es así, ya lo saben. ¿Y qué pasa con la dación en pago o una adjudicación hipotecaria? Tampoco lo resuelven. Y venga inseguridad jurídica a tutiplén. ¿Es eso técnica legislativa? No, es improvisación, es un desastre.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Mientras, Junts ha presentado propuestas concretas: IVA superreducido para los jóvenes y las familias trabajadoras en la compra de vivienda habitual; recuperar la deducción por compra e hipoteca; recuperar la cuenta vivienda para que los catalanes desgraven mientras ahorran; recuperar la deducción del alquiler, facilitar avales para la entrada; reducir la fiscalidad de la primera compra, facilitar que los padres ayuden a sus hijos a comprar su primera vivienda sin volver a tener que pasar por la caja de Hacienda; que si hoy pagas hipoteca, pagues menos y, si hoy pagas alquiler, pagues menos, o que si hoy ahorras para comprar, hoy puedas desgravar lo que has ahorrado. Miren, cuando quieran aprobar las propuestas de Junts que realmente mantengan el dinero en el bolsillo de las familias, hablaremos. Mientras tanto, basta de ocurrencias, porque esta modificación además es un desastre de técnica legislativa y, lo siento mucho, ya se lo dijimos, pero es que hoy vuelve a ser calcada prácticamente. Ustedes dicen que hacen política de vivienda de izquierdas. Pues una cooperativa de viviendas es una persona jurídica y las cooperativas no aparecen entre las excepciones. ¿Veinte familias se agrupan en una cooperativa para comprar una vivienda? Pues no van a poder; no lo han previsto como excepción. ¿Un multimillonario compra diez mil pisos como persona física? Pues adelante. ¿Es esta su política de izquierdas? Y también han olvidado a las Administraciones públicas, y eso es gravísimo.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Els pisos no apareixen ni es tornen més barats perquè vostès publiquin una altra prohibició al BOE. Això, aquesta proposta, no abaixar els preus, no augmenta l'oferta, no ajuda a pagar l'entrada, no crea ni un sol habitatge i, a sobre, està plena de forats jurídics. I acabo ara mateix, senyor president. No sé qui més votarà en contra. Ni idea. I francament, és que ens és igual. Amb qui coincidim en el vot? Nosaltres votem el contingut i quan una proposta és dolenta, és dolenta. I aquesta ho és i molt. Deixin les ocurrències, comencin d'una vegada a ajudar els joves i les famílies treballadores que el temps s'acaba i el més calent és a l'aigüera. Muchas gracias. Muy buenas tardes, señorías. El señor Ibáñez ha estado hablando mucho sobre los fondos buitre y que esta iniciativa va dirigida a impedir que los fondos buitre puedan comprar y no es cierto. Y ahora desde aquí mismo le digo que si usted mañana presenta una iniciativa legislativa que dice que se prohíbe a los fondos buitre comprar vivienda, Junts votará a favor. (El señor Ibáñez Mezquita hace un gesto simulando una firma). Sí, mañana. Lo que lamento decirle es que los jóvenes y las familias trabajadores solo saldrían perdiendo si se aprobaran propuestas como esta o en general sus propuestas. Y, además, esta propuesta -estamos acostumbrados eh- está redactada de tal manera que, además, perjudica a las cooperativas, ayuntamientos, Generalitat y empresas públicas que precisamente trabajan para facilitar la vivienda.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Mentrestant, Junts hem fet propostes concretes: IVA superreduït als joves i a les famílies treballadores en la compra de l'habitatge habitual, recuperar la deducció per compra hipoteca, recuperar el compte habitatge perquè els catalans desgraven mentre estalvien, recuperar la deducció del lloguer, facilitar avals per l'entrada, reduir la fiscalitat de la primera compra i facilitar que els pares puguin ajudar els seus fills a comprar el primer habitatge sense tornar a passar per la caixa d'Hisenda. Si avui pagues hipoteca, que avui paguis menys i avui pagues lloguer, que avui paguis menys i avui estalvies per comprar, que avui desgrava el que estalvies. Mirin, quan vulguin aprovar les propostes de Junts, que realment retinguin els diners a la butxaca de les famílies en parlem. Mentrestant, prou d'ocurrències, perquè aquesta modificació, a més, és un desastre de tècnica legislativa. Em sap greu. Ja li vam dir i ara és gairebé calcada. Vostès diuen que fan política d'habitatge d'esquerres. Doncs una cooperativa d'habitatge és una persona jurídica i les cooperatives no apareixen entre les excepcions. Vint famílies s'ajunten en una cooperativa per comprar un habitatge. Doncs no podran. no ho han previst com a excepció. Un multimilionari compra 10 000 pisos com a persona física. Endavant! Aquesta és la seva política d'esquerres i també s'han oblidat de les administracions públiques i això és gravíssim.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Muchas gracias, presidenta. ¿Cuál es el ciclo normal de un presupuesto? El Gobierno elabora el proyecto, el Congreso lo debate, lo enmienda y lo vota, el Gobierno lo ejecuta durante el año, el 31 de diciembre se cierra el ejercicio, la Intervención General elabora la cuenta general, el Tribunal de Cuentas la fiscaliza y finalmente las Cortes la votan para cerrar el ciclo presupuestario. Eso es lo que debería pasar en cualquier democracia parlamentaria normal. ¿Y está ocurriendo aquí? Pues no, no, lo cierto es que no. Los últimos presupuestos se aprobaron en noviembre de 2022, hace casi cuatro años. Una legislatura entera sin nuevos presupuestos. Cuatro años gobernando con unas cuentas pensadas para una realidad política, social y económica que ya no existe a día de hoy. Y no es solo que el Gobierno no haya conseguido aprobar unos presupuestos en toda la legislatura, es que hace casi cuatro años que ni siquiera presenta ante esta Cámara un proyecto de presupuestos para que los podamos debatir. Pero es que todavía hay más. Cuando ha llegado el informe del Tribunal de Cuentas, nos hemos encontrado con que ustedes, para cuadrar los números, imputaron las pensiones del mes de diciembre de ese año al presupuesto siguiente, o que sobrevaloraron los resultados en 4000 millones de euros, o que dejaron de reconocer las obligaciones por más de... (se produce un fallo técnico)..., porque la economía real no es la economía de sus ruedas de prensa, la economía real es lo que queda en la cuenta corriente de una familia tras pagar la hipoteca o pagar el alquiler, y lo que le queda a un autónomo tras pagar las facturas, las cuotas y los impuestos. Es la capacidad de una pareja joven para emanciparse o la capacidad de unos padres para poder ayudar a sus hijos. Es la tranquilidad de una persona mayor que necesita que el sistema sanitario la atienda. Esta es la economía que importa y no la de los grandes titulares de la que ustedes presumen. Todo ello, todo en conjunto, viene a acreditar con total contundencia la incapacidad del Gobierno y de sus socios. Eso sí, luego todo van a ser lamentaciones entre sus filas. De hecho, ayer ya oímos algunas por parte de sus socios, porque ahora todo es escandalizarse por el crecimiento de la extrema derecha. Hacen bien en preocuparse. De hecho, nosotros hace tiempo que luchamos contra ello y estamos preocupados, porque el crecimiento de los extremos debe ser una preocupación para cualquiera que tenga claro que fuera de los valores democráticos solo hay autoritarismo y barbarie.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Y, cómo no, no podía faltar el grupo de la centralización en esta proposición de ley. En este caso, el Registro Nacional de Especialistas. El artículo 3 modifica el artículo 32.4 de la Ley 44/2003 para reforzar que todos los registros de especialistas en ciencias de la salud se gestionen exclusivamente desde el Ministerio de Sanidad. Y eso es simple y llanamente inaceptable. Cataluña dispone de instrumentos propios de registro y acreditación profesional. Transferir o subordinar esta información al ministerio es un paso más en la recentralización de datos sanitarios y en el control de las plantillas de profesionales. Una vez más, plantean una ley con consecuencias económicas importantes. Quizás tendría que haber sido un proyecto de ley, porque ustedes presentan esta proposición sin ningún tipo de memoria económica ni de impacto sobre los sistemas sanitarios de las comunidades autónomas. La proposición no cuantifica cuánto costará incorporar a estos profesionales como sanitarios titulados, qué retribuciones, categorías, formación especializada, plazas, etcétera. En Cataluña, donde ya existe tensión de personal y déficit de financiación sanitaria, una medida de este tipo sin transferencia de recursos es sencillamente un cheque en blanco que acabará pagando el Govern de la Generalitat.»