Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
267 declaraciones · página 2 de 9
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«No correspon a la política determinar si hi ha responsabilitats penals, però sí donar totes les explicacions. I sí que correspon al Partit Socialista aplicarse a si mateix el nivell de transparència que exigeix als altres. Perquè quan tens la corrupció a casa teu, la transparència deixa de ser màrqueting i es converteix en una necessitat. Així que no ens demanin transparència a la carta. No pot haverhi transparència quan només serveix per fiscalitzar l'oposició i opacitat quan serveix per fiscalitzar el seu partit als governs i a les estructures de l'Estat espanyol. Gracias, presidente. Señorías, la transparencia en política debería ser obligada para todo el mundo. Ustedes mismos dicen que los ciudadanos tienen derecho a disponer de una información veraz y completa, pero hoy nos traen una iniciativa que, ya lo ha dicho el diputado Legarda, es surrealista en el fondo y en la forma. Y que conste que nosotros no tenemos ningún problema en elevar los estándares de transparencia para los responsables políticos, pero para todos. Y si lo que quieren es hablar de transparencia, hablemos.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«I finalment, tenim una PNL avui del Partit Popular, que el seu text queda una mica extemporani perquè es va presentar el 24 d'agost i moltes de les coses que demana, de fet, el Govern ja les ha activat tard i malament, però moltes ja les ha activat i es deixen conceptes tan importants com, per exemple quan parlen de Frontex, del concepte de frontera europea. Ceuta és frontera europea. Nosaltres el que hem fet és presentar una esmena que ens sembla que és realment important, que és, tal com s'ha dit en el punt anterior, recordar que amb tot el que fa referència a la relació amb el Marroc, s'ha de fer respectar la resolució de l'ONU, relativa a un referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental. I respecte dels altres punts, estarem amatents a veure què en fan amb les esmenes i si es pot votar per punts. Moltes gràcies. Presidente, señoras y señores diputados, en este asunto de Ceuta se han producido gravísimas y múltiples deficiencias de gestión y errores, y el Gobierno ha sido incapaz de anticiparse a los hechos, a pesar de los avisos y alertas. Ha habido una competencia terrible entre Interior y Defensa: competían a ver quién tenía razón con la guerra de los informes, que si había informes de inteligencia o no; se echaban a la cabeza los unos a los otros lo que tenían en la mano para intentar quitarse de encima la responsabilidad de por qué nadie había hecho nada. Y ahora ya contamos con la confirmación. Probablemente no era un informe formal de inteligencia, pero sí había avisos, alertas e informaciones previas suficientes como para tomar decisiones. El presidente del Gobierno se fue a hacer una visita y se volvió a sus vacaciones. Los ministros fueron pasando por ahí para sacarse las fotos. Y hasta fines de agosto el Gobierno no se tomó en serio la dimensión de esta crisis y no empezó a actuar, en un momento en que ya estaba completamente abrumado. Infravaloró las amenazas híbridas a la seguridad, como la autorización en la frontera. No ha establecido capacidades disuasorias para evitar que se pudiera producir esta situación. Ha fracasado completamente en el enfoque de la relación con Marruecos, son los únicos que defienden que Marruecos no tuvo ningún papel. Una política de comunicación estratégica errada, llena de falsedades y mentiras, marca de la casa. Primero la mafia, luego Rusia, Israel y la ultraderecha. Nadie asumió responsabilidades políticas, nadie, ni en esta crisis ni en rodalies ni en alta velocidad ni en actuaciones excesivas de la Policía requisando esteladas, ni en tantos otros casos. En este Gobierno nunca nadie asume responsabilidades. Y una política de migración que genera un efecto llamada. Sí, está claro. Los únicos en el mundo desarrollado que no controlamos nuestras fronteras, somos los únicos. Ningún país de Europa, ni de derechas ni de izquierdas, ni ningún país del mundo que aprecie los derechos humanos y que luche contra la xenofobia, como Australia, Canadá, Japón, nadie hace lo que hace el Estado español. Una política migratoria masiva, sin control ni previsión, termina generando problemas de seguridad, de acogida, de cohesión.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«El que defensem des de Junts per Catalunya és una solució negociada i duradora del conflicte, que passa necessàriament d'acord amb les resolucions de les Nacions Unides per a la celebració per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Per cert, exactament el mateix que demana el Partit Popular a Catalunya en una proposta de resolució publicada el 13 de juliol passat al Butlletí del Parlament de Catalunya i que és que se celebri un referèndum. No podem estar més d'acord. Els pobles sense Estat tenen dret a decidir el seu futur mitjançant un referèndum d'autodeterminació. Dit això, i més enllà dels aspectes polítics i militars del conflicte, la població sahrauí pateix i continua depenent de l'ajuda humanitària. Davant d'aquest escenari, la concessió de la nacionalitat espanyola als i les saharauis és una qüestió de justícia, de reparació històrica i de responsabilitat humanitària. I precisament per això, per la transcendència de la qüestió que ens ocupa, encara és més lamentable la incoherència i l'oportunisme del Partit Socialista. Aquesta proposta s'ha passat un any i mig al congelador. No hi havia cap pressa per activarla. Aparentment, i en ple mes de juliol, amb presses i fora del període de sessions, es van recordar dels sahrauís de rebot, hi entenc jo, perquè no hi ha una altra explicació per pur i simple interès polític i electoral. Una instrumentalització política que demostra el menyspreu del Govern per aquesta cambra. El poc interès que té per la causa del poble sahrauí i la seva submissió als llargs tentacles del govern del Marroc.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Presidenta, senyories, representants del poble saharaui que avui ens acompanyen. El poble sahrauí mereix justícia, reparació històrica i responsabilitat humanitària per part de l'Estat espanyol. En canvi, el que ha trobat sempre ha estat menyspreu, abandonament i supeditació de la seva antiga metròpoli als interessos del seu ocupant. Al Marroc, el Partit Socialista, els militants del qual s'enorgulleixen legítimament d'acollir els nens sahrauís, ha estat el primer a desentendre's del seu futur. L'any 2022, en un gir diplomàtic inexplicable d'esquena a la majoria d'aquesta cambra per carta personal al rei del Marroc, en contra del que sempre havia defensat el seu partit, el senyor Pedro Sánchez va renunciar a la legalitat internacional i al dret a l'autodeterminació del poble sahrauí per acceptar el Pla d'Autonomia del Marroc. En aquesta línia, en la passada legislatura el PSOE va votar en contra emparantse en motius jurídics de la concessió de la nacionalitat i va repetir el vot en contra el febrer de l'any passat en la presa en consideració d'aquesta llei. Sorpresivament, ningú ha explicat per què el passat mes de juliol va decidir impulsar la tramitació. Una setmana després es produïa l'entrada massiva a Ceuta de 80 000 persones amb 140 morts. Uns fets que segurament han fet replantejar, a més d'algú al Govern l'aprovació d'aquesta llei.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«En qualsevol cas, per votar en contra de Catalunya en aquest hemicicle ja els sembla bé que els dos extrems vagin de la mà. De fet, el PSOE, els 19 diputats del PSC, és el partit que més vegades ha votat amb PP i amb VOX. Tampoc els ha semblat cap problema quan aquestes coincidències de vot PP, VOX, PSOE, PP, VOX, Esquerra o PP, VOX, Podemos han servit per tombar les propostes de Junts per Catalunya, com per exemple la delegació de competències en matèria d'immigració. Perquè tots sabem que aquí el problema no és qui vota a qui. El que els molesta és que Junts deixin evidència que quan toca triar, els socialistes i els seus socis sempre trien Espanya i nosaltres sempre hem triat i sempre triarem Catalunya. El que els molesta és que nosaltres volem abaixar impostos i els socialistes i els seus socis els apugen. El que els molesta és que nosaltres volem que els diners estiguin a les butxaques de la gent. I els socialistes i els seus socis agafen els diners de les butxaques de la gent i els posen a la butxaca de la hisenda espanyola. El que els molesta és que nosaltres volem que la gent pugui desgravar lloguers, hipoteques, comptes d'estalvi. En canvi, els socialistes i els seus socis estan acabant amb el petit propietari, condemnarnos a tots al lloguer etern i que la propietat quedi reservada només a uns pocs. El que realment els molesta és que nosaltres fem lleis perquè els joves puguin comprar un habitatge i els socialistes i els seus socis fan lleis per condemnar els joves a viure en habitacions. I els que els molesta és que la gent de Junts tinguem els nassos de dir que no volem que el 40 % dels trens més vells que hi ha a Espanya ens els enviïn a»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«(La señora diputada deposita en la tribuna de oradores varios documentos encuadernados). Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, després de les darreres informacions i també de les darreres contradiccions i, també, després de la seva compareixença, aquí només hi caben dos escenaris. O vostè coneixia els avisos i, per tant, menteix a la gent per protegir el Marroc, o vostè no coneixia aquests avisos i per tant menteix a la gent quan diu que vostè té el control del Govern i de la seguretat nacional. Les dues opcions són molt greus i les dues opcions li inhabiliten per continuar governant. Els ciutadans es mereixen que sempre se'ls digui la veritat. I vostè no ho fa. De fet, vostè va començar la legislatura defensant un referèndum al Sàhara i l'acaba després d'uns quants pedaços defensant els interessos del rei del Marroc. Un cop més, es demostra, per tant, que el seu partit, el Partit Socialista, ha de reflexionar sobre qui és capaç de portar el control del Govern espanyol, perquè és evident que vostè no ho és. Vostè, com el president Illa, estan demostrant una incapacitat de gestió que traspassa totes les línies acceptables per qualsevol país que aspira a avançar i progressar. Vostès dos han fet evident el fracàs dels governs socialistes i els seus socis comuns i Esquerra no només no han estat capaços de resoldre els problemes, sinó que massa sovint les seves decisions el que han fet és agreujar encara més els problemes que hi ha. Però Catalunya no està condemnada a funcionar malament, encara que la bancada de la dreta i la bancada de l'esquerra espanyola d'aquest congrés així ho desitgin. Els problemes que tenim tenen solució i després en parlarem.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Molt breument, nosaltres estem d'acord en que el Govern espanyol doni totes les explicacions, sobretot a la ciutadania que corresponguin sobre la seva actuació i especialment en aquest cas. Però també fem una advertència, ho fem sempre que pugem el faristol o estem en alguna comissió parlant sobre aquest tema. Catalunya té les competències. Catalunya té un sistema molt robust d'emergències. Nosaltres no permetrem que es malmeti i moltes vegades pretenen utilitzar algunes tragèdies i ho han estat aquest estiu. I no només pel territori, també humanes, i per tant són realment catàstrofes terribles. Però normalment, i ara ho hem sentit per part dels intervinents del Partit Popular, doncs s'aprofita tant des dels grups del PP com del PSOE per més estat i més centralització. Nosaltres no hem vist aquesta proposta, però ja ens imaginem com serà i per tant segurament. Doncs perfecte. Nosaltres mai validarem reducció de les competències i menys en un sistema com és el català d'emergències, que és absolutament exemplar i per tant vigilarem que no hi hagi cap recentralització. Coordinació d'acord. Recentralització, recentralització, mai. Per tant, només volíem deixar clar, en el benentès que les explicacions que hagin de donar els ministres respecte a aquest tema, doncs nosaltres també les volem escoltar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, estem davant d'una proposta de dues esmenes a la totalitat amb l'únic propòsit d'impulsar l'acció recentralitzadora de l'Estat, fruit sobretot de la visió anticatalana dels promotors d'aquestes dues esmenes. El FLA és un artefacte que, tal com va ser dissenyat, no hauria hagut d'existir mai. El FLA és un invent del Govern del Partit Popular del seu moment per sotmetre a la voluntat política de les comunitats autònomes i en especial la de la Generalitat de Catalunya. El FLA és una mostra més de com els governs espanyols, mani qui mani, sigui el color polític que el governi, aprofiten qualsevol ocasió per escanyar els catalans. En aquest cas per ofegar el Govern de la Generalitat amb una mà mentre l'obligaven amb l'altra a pidolar les ajudes dels recursos del FLA. I això és així perquè, a la pràctica, el FLA no corregia la manca estructural de recursos de les comunitats autònomes ni aportava transferències a fons Perdut. El FLA convertia les necessitats de diners en un moment de crisi econòmica i financera global, amb l'oportunitat d'imposar la tutela del Ministeri d'Hisenda. Més interessos i condicions fiscals extremes, plans dajust, controls addicionals, etcètera. Catalunya va ser qui més va haver dacollirse a aquest mecanisme, necessitant més de 70 000 milions deuros. I arribats aquí, la pregunta del milió és: per què va ser així? Com pot ser que a Catalunya, representant un 20 % del producte interior brut de l'Estat espanyol, fos la que més necessités la col·laboració del mecanisme del FLA? I, a la pregunta per què va ser així, la resposta és evident, perquè l'espoli fiscal continuat i la persecució constant dels pressupostos de l'Estat ens asfixia econòmicament, fins al punt de no tenir capacitat de resposta davant d'una crisi econòmica, d'haver de tenir tots els recursos compromesos per poder garantir la mínima qualitat dels serveis en el dia a dia. Perquè resulta que sent dels que més paguem en forma d'impostos a l'Estat espanyol, després som els que ens trobem a la cua a l'hora de rebre recursos i, en conseqüència, per tant, amb menys capacitat per atendre les necessitats dels nostres ciutadans en el dia a dia. I, òbviament, encara més en els moments d'emergència. I on és la perversió d'aquesta situació? On era la perversió del FLA? Doncs que l'Estat agafava els diners que pagàvem els catalans en forma d'impostos, ens els deixava de nou a nosaltres en forma de finançament excepcional i després ens els feia tornar amb interessos que també pagàvem els catalans. Milers de milions d'euros en forma d'interessos que vam haver de pagar pels nostres propis diners. Més pervers, impossible.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, mutualistes, representants dels col·legis professionals i de les mutualitats. Després de molts mesos ja som al cap del carrer. No del carrer ample que Junts per Catalunya hem volgut sempre, sinó del d'un carrer, amb tota probabilitat, massa estret i que nosaltres desitgem que en cap cas sigui un cul de sac, que en cap cas sigui un carrer sense sortida per a alguns dels afectats. Tots vostès han de ser conscients que avui en aquesta cambra només es pot decidir si s'accepta les esmenes que ha incorporat el Partit Popular durant el tràmit del Senat o si ens quedem amb el que va sortir d'aquesta cambra el passat 11 de juny. Un text que han recordat fa un moment enrarit per la incorporació inesperada per a tothom de l'esmena 47 dels mateixos populars, incorporada per dos fets, un per un canvi radical de vot de VOX, que en comissió va votar que no i aquí en el ple va votar que sí, i perquè hi va haver tres diputats, dels que diuen estar a l'esquerra del PSOE, que no van votar. Així que, quan aquesta tarda acabem les votacions, tindrem una norma que, en part, respon a aquest fet. Però no només, perquè també serà un text al qual en comissió vàrem poder introduir algunes de les nostres propostes de les esmenes de Junts per Catalunya. Certament, gràcies al suport d'altres grups en els quals ja els hem agraït.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Resulta doblement escandalós que el president de la Generalitat, el senyor Illa, ahir en seu parlamentària, deia: 'Sí, tenim un problema amb les inversions de l'Estat, però senyors de Junts per Catalunya ajudin a resoldre aquest problema.' Però quina vergonya és aquesta? És que potser es creuen que som rucs nosaltres, o tota la ciutadania. La seva dialèctica, la dels socialistes d'aquí i d'allà, no amaga que el Partit Socialista és el principal responsable d'aquesta desinversió, com a mínim, l'únic responsable dels últims vuit anys, inclosa la ministra Raquel Sánchez, catalana del PSC. I no calen invents, ni nous organismes ni consorcis, cal que omplim els catalans i prou. I vostès no ho fan. I d'aquí plora la criatura. I he parlat de l'AP7, però sis mesos després de la fallida de Rodalies per l'accident de Gelida, senyors diputats, dades del mes de maig, 46 % de puntualitat, 20 minuts de retard mitjà, 600 nous trens suprimits i 191 limitacions temporals de velocitat, el doble que el mes de gener. Ja veuen quin panorama. Doncs miri, resistència al traspàs d'infraestructures, com ha passat amb Rodalies, autovies inacabades i mal mantingudes. Total imprevisió davant de la caiguda dels peatges. Incapacitat d'implementar un model europeu de pagament per ús, com passa a tota Europa a les vies d'alta capacitat. Incompliment dels pressupostos d'inversió escandalós i permanent a Catalunya i sobre inversió permanent a Madrid. I permanent col·lapse de Rodalies. Saben com es diu això? Jo només li puc dir d'una manera. Això és fracàs total i absolut de la política de transports de l'Estat, asfíxia premeditada i tracte colonial a Catalunya. Per mi no es pot dir de cap altra manera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«I ara només faltaven les dades d'inversió del 2025, que suposo que tots vostès deuen conèixer. Catalunya genera 19 de cada 100 euros del PIB espanyol, però rep 8,6 de cada 100 en inversió, 452 euros per madrileny, 163 euros per català. Senyors del PP, avui vostès haurien d'estar contents. El PSOE els ha igualat en les pitjors dades d'inversió a Catalunya. Els ha igualat per baix, evidentment. Poden estar contents, però, si us plau, no parlin mai més de la igualdad de los españoles, perquè 452 per un i 163 per un altre. Això no és igualdad. Això és una altra cosa. I els partits que donen suport al PSOE, PSOE i SUMAR, i els partits que li donen suport entusiàsticament, vergonya de demanar suport a uns pressupostos d'un Govern que sempre maltracta i sempre incompleix amb Catalunya, sigui del partit que sigui. Cap diputat de cap partit català hauria de poder estar demanant això, sigui del partit que sigui. Qui no corregeix la desinversió colonial no mereix els vots de cap diputat català.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya ja vàrem explicar per què votem a favor del traspàs de l'AP9 a Galícia, que és una reivindicació que, si no estic mal informat, ja va començar 20 anys enrere i per què votàrem en contra dels vots particulars del Partit Popular. Vam explicar que creiem en la necessitat de traspassar totes les infraestructures a Catalunya i gestionarles des de la proximitat. Vam explicar que volíem respectar els acords de les forces nacionalistes de Galícia en relació a aquest traspàs concret i vam advertir que aquestes mateixes condicions no ens interpel·len per a un possible traspàs a Catalunya en un futur. I, per tant, avui mantindrem per coherència aquesta mateixa posició. Però tot parlant d'infraestructures viàries d'alta capacitat, no puc deixar passar aquesta ocasió de parlar del desastre de l'AP7 a Catalunya. Deia en el ple del 25 de juny, fa un mes aproximadament, fent referència a les infraestructures i els serveis de transport dependents de l'Estat, que un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps, només és possible si el centre de responsabilitat i de gestió és a 600 quilòmetres i una de les raons de la seva ineficiència. Avui puc afegir una altra raó: si el govern de torn no té cap interès a corregir la desinversió crònica a Catalunya. Ineficiència, deixadesa, mal servei és el que pateixen els usuaris de l'AP7 a Catalunya. Ho sap tothom. El tram d'autopista amb més usuaris de l'Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d'una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 % de les mercaderies per carretera. Durant el col·lapse combinat de l'AP7 i de Rodalies, fa sis mesos, hi havia un cost de nou milions d'euros diaris, segons la PIMEC, entre costos laborals i pèrdues del transport. El 2024, va acumular gairebé 8000 hores de retencions, més del doble que l'any 2019. A una artèria de 150 000 vehicles diaris se li van aixecar les barreres. Se sabia 50 anys abans i el ministeri no havia previst cap actuació. Cap és cap ni una. Ni tan sols la retirada dels punts de peatge. Es va produir un increment del 30 % de vehicles, la durada de les retencions s'ha incrementat en més d'un 70 %, acumula el 26 % de totes les retencions de la xarxa catalana, amb 15 000 vehicles pesants i entre 15 i 20 incidències diàries de mitjana. I el ministeri no havia previst res. El Govern, els socialistes no han fet res. I per si de cas, el PSC no molestés l'amo, des de la Generalitat de Catalunya, ara surt dient que cal recuperar els peatges: la solució brillant! Junts hem predicat des de fa molts anys un model de pagament amb model europeu, pagament per ús amb model europeu, i totes les vegades que s'ha vingut a plantejar a Madrid sempre hi ha hagut una negativa per resposta, tant si el ministre era del PP com si el ministre era del PSOE, exactament igual. El mateix èxit ha tingut l'esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d'aquest tipus de plantejament?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«La mateixa idea que va emetre el senyor Carlos Lesmes en plena efervescència del procés, quan va dir que la unitat d'Espanya, i no els drets fonamentals, és la veritable base de l'Estat de dret. L'esmena a la totalitat del Partit Popular amaga el ridícul internacional amb repetides sentències desfavorables contra els tribunals espanyols, amaga les resolucions del Consell d'Europa... Lo mismo que dijo el señor Carlos Lesmes en plena efervescencia del procés cuando dijo que la unidad de España, y no los derechos fundamentales, es la auténtica base del Estado de derecho. La enmienda a la totalidad del Grupo Popular esconde el ridículo internacional con repetidas sentencias desfavorables para los tribunales españoles...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«La totalitat del Partit Popular, del Partit Popular. Cita profusament el preàmbul de la Constitució, la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la jurisprudència constitucional i internacional, tot plegat, per no dir res. Res que no coneixem i res que no digués en la seva reforma penal del 2015: que els drets tenen límits, que els drets els corresponen responsabilitats i que, en definitiva, la legislació del 2015 es va fer amb especial mesura i que, per tant, no s'ha de tocar. Tot això en defensa d'una regulació de l'any 2015, insistim, que formava part del marc del seu programa legislatiu per a la repressió del moviment independentista a Catalunya. Al cap i a la fi, voldria assenyalar que l'esmena a la totalitat del PP també remet a l'ordre polític per acceptar diferències, però el que no permet de cap manera és posar en dubte la part més important de la Constitució, que, segons ells, és la unitat, la indissoluble unitat de la nació espanyola. Això se supedita, evidentment, tots els drets i també el dret a la llibertat d'expressió.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Per això, avui li plantejarem una proposta que potser en un primer moment li semblarà agosarada. Però li demano abans de pronunciarse que mediti bé i que tingui present un antecedent que tots aquí coneixen molt bé. Quan Junts per Catalunya posa una proposta sobre la taula, el temps ens acaba donant la raó, i els qui primer la critiquen o la rebutgen, amb el temps, se l'acaben fent seva. Per exemple, fa un any i mig vam proposar que vostè se sotmetés a una qüestió de confiança. Avui és el Partit Popular que proposa que se sotmeti a una qüestió de confiança. Fa pocs mesos, nosaltres, en la sessió de control, li vam demanar que convoqués eleccions davant d'aquest bloqueig. Avui hi ha una majoria parlamentària que li està demanant que convoqui eleccions. Així que mediti amb serenitat això que avui li proposem, perquè en pocs dies li exigirà tothom. Els seus els primers. Hauran de meditarho tots, però, perquè per ferho caldrà la majoria que va investir el senyor Pedro Sánchez. Faran falta els vots de tots els qui dieu que treballeu fort perquè no passin ells. Perquè no passi l'extrema dreta. Però que fins avui heu estat incapaços d'aturarla. Al contrari, la irresponsabilitat i la incapacitat d'alguns l'estan fent cada vegada més gran.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Gràcies, presidenta. Primer de tot, bona Diada Nacional dels Països Catalans. Malgrat ser fora de casa, avui prenem la paraula en la llengua dels Països Catalans, el català. Fa un any va comparèixer vostè en aquesta cambra, senyor Sánchez, per donar resposta a les acusacions de corrupció que envolten el seu Govern, el seu partit i també la seva família. I dotze mesos després d'aquesta compareixença, lluny de millorar la situació, ha empitjorat. La corrupció, senyor Sánchez, no és un titular. La corrupció és una ferida. Perquè, quan un servidor públic, un càrrec públic, roba, roba a un jove que no pot pagar el lloguer, roba a un malalt que està esperant una operació, roba a una família que no arriba a final de mes, roba a un pagès que està ofegat per la burocràcia. I la corrupció de l'Estat espanyol no és un accident. La corrupció de l'Estat espanyol és conseqüència natural d'un model que posa la unidad de España per davant, per damunt de la democràcia, per damunt de la justícia, per damunt dels drets fonamentals de les persones i també per damunt dels drets fonamentals de les nacions. I això no se soluciona amb una compareixença o amb una roda de premsa, perquè ja ho hem vist massa vegades. Primer surt a la llum un escàndol, després hi ha indignació, després hi ha promeses de transparència. I després què? Després, silenci, després, amnèsia. Després, aquest retorn a aquesta falsa normalitat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Primera consideració: no maregem el sector, que aquest debat no es converteixi en un espectacle de distracció. I no parlo per vostè, eh. Parlo del fet que els dos grans grups d'aquesta cambra, que normalment s'acusen entre ells, a Europa governen. Els comissaris sectorials i la presidenta de la Comissió és del Partit Popular. La vicepresidenta de la Comissió és del PSOE. I el senyor Sánchez diu que va fer una gran batalla política per tenir la vicepresidenta de la Comissió. Doncs que no ens maregin, que facin la feina. Per això dic que no va per vostè. Segon: que no maregin el sector, segona part. En una visita a Brussel·les el dia 1 de juny, en la qual jo vaig participar de la Comissió Mixta del Congrés, i altres diputats també, un molt alt responsable de la Direcció General d'Agricultura ens va explicar que, amb les modificacions ja realitzades en aquests moments, que ja estem en un pressupost superior a l'anterior. És a dir, a veure, no juguem amb les alarmes. Se suposa que això està obert, que encara estan negociant. Per tant, no juguem amb les expectatives. En tot cas, que es faci la feina i que hi hagi el pressupost que toqui.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Des de Junts compartim la preocupació pels riscos que afronten els infants i els adolescents, i la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional, però no compartim una resposta uniforme dissenyada des d'un ministeri de la madrilenya Calle de Alcalà que s'imposi als equips docents i a l'administració educativa catalana. Tampoc compartim que el grup majoritari del Govern vingui aquí amb una simple PNL per instarse a fomentar i a promoure, per confondre la cooperació amb la imposició, i proposant més burocràcia que recursos. Senyories del Partit Socialista, calen menys guies i més professionals. Cal menys paperassa i més recursos. Cal menys centralització i més respecte competencial. I, sobretot, senyories socialistes, cal menys retòrica i més accions decidides per protegir els nostres infants i adolescents. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señorías, hay pocos debates que hoy preocupen tanto a las familias, a los docentes y a los profesionales que trabajan con niños y adolescentes como este. Educar a nuestros hijos e hijas hoy es mucho más complejo de lo que lo era hace solo unos años. Nuestros niños y adolescentes crecen en un entorno digital que los expone con demasiada frecuencia a contenidos sexuales, a modelos de relación tóxicos, a la violencia o a una presión estética constante que acaba afectando a su bienestar emocional. La pornografía se ha convertido con demasiada frecuencia en la primera fuente de educación sexual, y eso condiciona la manera en cómo se terminan entendiendo las relaciones y la sexualidad. Repercute en la propia autoestima, la propia salud emocional, en la convivencia en casa y en los centros educativos, así como también condiciona sus relaciones de adultos y la sociedad del futuro. Por eso, el debate no es si hay que actuar, sino cómo se ha de actuar, quién tiene que liderar estas políticas y cuáles tienen que ser las prioridades. Cataluña no parte de cero. Hace años que, desde la coeducación, la prevención de las violencias machistas, la promoción de la salud y la educación afectivosexual se trabaja en los centros. Disponemos de profesionales, de experiencia y de competencias propias en materia de educación y de salud, precisamente por eso nos preocupa que, una vez más, los socialistas, desde aquí y desde allí, traten a la Generalitat como a una delegación territorial, en este caso como a una delegación del Ministerio de Educación. En este sentido, nos sorprende que quienes la semana pasada se abstuvieron por una clara invasión competencial de la ley de ratios hoy hayan presentado una enmienda -nos dicen que para blindar el marco competencial- a una simple PNL que todos sabemos que no es más que propaganda del Grupo Socialista.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Ara, que s'està jugant el Mundial, vostès, senyories del PSOE, el que volen és que el partit continuï fins al minut noranta, però quan han vist que els han començat a marcar gols, li han dit a l'àrbitre que agafi la pilota i no deixi jugar. I aquí estem. Aquí estem els jugadors, perdent el temps sobre la gespa i la pilota sense rodar. I així ens ha quedat aquesta legislatura, constatant a diari que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària, amb un govern sense majoria, amb una legislatura morta que només s'aguanta a base de filibusterisme parlamentari i amb un segrest del Parlament que pren totes les formes imaginables. L'incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del Reial decret llei i ara també, amb especial intensitat, la vulneració flagrant d'un dels drets més bàsics dels diputats en aquesta, i en qualsevol cambra del món mundial, el dret d'esmena, amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies o intruses.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Però senyors del PP, sí, incompleixen. I no pateixin, si no compleixen la llei, tampoc no compliran una proposició no de llei que té un rang inferior. Sí, el PSOE tampoc no té legitimitat en criticar el PP perquè quan governaven no complien les inversions ferroviàries ni els terminis del corredor mediterrani, ells tampoc no ho fan. En aquest moment, és un govern que no està gens preocupat pels seus incompliments. Quan incompleix els seus pressupostos, pel que fa a les inversions en infraestructures ferroviàries, demostra que no està gaire preocupat pels ciutadans que pateixen el desastrós servei de Rodalies cada dia. Quan continuen amb un esquema d'inversió totalment centralitzat, beneficiant sistemàticament a Madrid i perjudicant a Catalunya i a altres perifèries, no demostren cap voluntat de corregir la injustícia que això representa. No els preocupa. Quan continuen invertint al corredor central, per on passen la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani, i aquest continua inacabat, demostren no estar preocupats per la competitivitat de les empreses, l'eficiència logística i les emissions del transport. Es conformen en dir que ho fan una mica menys malament que el Partit Popular. Per exemple, jo ho vaig dir no fa massa setmanes. El Govern diu: 'Estem desenvolupant el pla de Rodalies i invertim més del que s'invertia en altres èpoques', doncs el pla de Rodalies inclou actuacions de fa més de vint anys, com el desdoblament de la R3. I els deia fa poques setmanes que aquest mateix obra necessitarà encara deu o dotze anys més. Doncs bé, avui hem sabut que ja es compleixen uns altres terminis, s'incompleixen i obres que havien d'acabar el mes de maig acabaran a final d'any.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però l'ús partidista dels tribunals i de la fiscalia no és patrimoni del Partit Popular, ni molt menys. El PSOE fa exactament: el mateix utilitzar els tribunals i els fiscals i els fiscals per protegir els amics i familiars i perseguir els enemics, siguin independentistes o siguin de la ideologia que siguin. I, per això, cal ocupar els llocs clau. Alguns exemples, Ignacio de Lucas a la Fiscalia Europea; el jutge d'enllaç José de la Mata, a Eurojust; el fiscal Ángel Bodoque, també a Eurojust. Aquests i molts altres impulsats a càrrecs internacionals per la Fundació FIAP, també també, per cert, sota la lupa del jutge Pedraz. Una autèntica màquina, aquesta Fundació FIAP, de comprar lleialtats per la via de completar sous i impulsar carreres professionals. Acabo fent una referència a un tribunal que queda una mica més a la vora, el Tribunal Constitucional. Algú es pensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionat els tempos en interès polític del PSOE? Que els retards en l'aplicació de l'amnistia no són part d'una estratègia política? Algú realment és capaç de pensar això? El Tribunal Constitucional no ha aplicat l'amnistia i no ha aixecat ja l'ordre de detenció del president Puigdemont, perquè al senyor Pedro Sánchez no li ha interessat. Per què es pensen que el fiscal davant d'aquest òrgan, el senyor Pedro Crespo, ha acabat d'ascendir, per cert, a fiscal de Sala per la senyora Peremato, s'ha oposat en contra de tota garantia constitucional a aixecar cautelarment les ordres de detenció al president Puigdemont i als consellers a l'exili, haventhi una llei d'amnistia aprovada i vigent? Per què es pensen que el Tribunal Constitucional, en lloc de donar l'empara immediata al president Puigdemont, que és el que hauria d'haver fet fa mesos, està forçant primer a esperar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon, a que passi l'estiu per dictar sentència i per, finalment, passar el mort al Tribunal Suprem? Per què ho està fent això al Tribunal Constitucional?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d'Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d'Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica. En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d'amnistia i si es confirmen les conclusions de l'advocat general i declara que l'amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicarla al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l'expresident Aznar, 'el que puede hacer, que haga'. Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Doncs aleshores li fan falta ulleres, senyor Sánchez. Miri, val la pena recordar que el seu govern no ha pagat ni un sol any els diners que li corresponen a Catalunya i als ciutadans de Catalunya. I malgrat els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però rebem un tracte de país de tercera, les famílies catalanes, els mestres, els metges, els autònoms, les pimes, els pagesos, els pescadors catalans fan sobreesforços des de fa molts anys per mantenir en peu un país que tots vostès han abandonat. De fet, només se'n recorden de Catalunya quan necessiten els vots dels catalans, però tenen la sort de tenir un govern de la Generalitat poruc que no s'atreveix a venir a Madrid a reclamar els diners que són dels catalans, que és incapaç de gestionar cap crisi, ni rodalies, ni mestres, ni metges, ni corrupció, senyor Sánchez. Un govern que ni tan sols és capaç de defensar la llengua catalana. Tenen la sort de tenir un president Illa més preocupat per defensar els interessos de Madrid i del seu partit que per trencarse la cara als catalans, que és exactament el que hauria de fer un president de Catalunya.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«I també és veritat, i nosaltres no ho amagarem, que la immensa majoria de denúncies no afecten domicilis habituals. I això és així. I nosaltres no alimentarem discursos alarmistes ni fake news. La majoria dels casos corresponen a usurpacions d'habitatges buits, però això no fa el problema menys greu, perquè avui les okupacions s'han convertit també en un negoci criminal. Hem vist xarxes que okupen habitatges per vendre'n les claus, per cobrarne lloguers, 3000 euros, il·legals o explotar persones vulnerables. Hem vist barris suportant situacions absolutament insostenibles. I davant d'això, els poders públics tenen l'obligació d'actuar. Ara bé, també direm clarament que la proposició del Partit Popular ens genera dubtes importants, perquè nosaltres no defensem la resignació davant les okupacions, en cap cas, però tampoc legislacions passades de volta. Junts per Catalunya fa més d'un any que té admès a tràmit en aquesta cambra una proposta legislativa elaborada conjuntament amb els Il·lustres Col·legis d'Advocats de Barcelona, de Màlaga, de Madrid i amb experts de l'Institut I+Dret. Una proposta tècnicament solvent, moderada i respectuosa amb els drets fonamentals i centrada en allò que realment funciona: el desallotjament ràpid. La majoria dels països del nostre entorn disposen de mecanismes molt més àgils que els d'aquí per recuperar la possessió davant d'okupacions il·legals. I això és el que nosaltres defensem. Menys simbolisme penal, més eficàcia. Perquè, quan el desallotjament és ràpid, les màfies deixen de tenir negoci. En canvi, quan una okupació es pot allargar, com és el que passa durant anys, apareixen intermediaris, estructures criminals que exploten la vulnerabilitat. Per això ens preocupa la tendència d'aquesta proposició a incrementar penes i ampliar alguns tipus penals. Nosaltres no creiem en la suprapenalització com a resposta automàtica a tots els problemes socials. I també ens preocupen algunes formulacions jurídicament molt discutibles. Algunes les ha apuntat el company Legarda, amb qui coincideixo. Les lleis no es poden redactar des de l'eslògan, sinó amb moltíssim rigor jurídic. El tema de les comunitats de propietaris, el tema de les coaccions quan puguin ser, en certs casos, extorsives de debò.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, tenim avui una proposició que, com va passar en el ple anterior -i jo vaig dir que era legítim-, és absolutament legítim que vostès ho facin. La diputada del Grup Popular que ha presentat la iniciativa, que és de context electoral, òbviament perquè hi ha eleccions a Andalusia i s'ha notat amb la iniciativa i amb el calendari, i s'ha notat amb les intervencions dels altres grups que també es presenten a les eleccions i que també han aprofitat aquesta intervenció. Com dic, és legítim. Nosaltres no parlarem tant d'Andalusia, però sí que aprofitarem per parlar de l'aigua i de les infraestructures hídriques. Jo, l'altre ple que em va tocar també intervenir en una iniciativa similar, els hi deia que el Partit Popular, des del nostre punt de vista i haver desacreditat amb aquest tipus de debats, quan planteja un greuge territorial que segur que existeix, que segur que hi ha base com per poderlo acreditar, perquè es fan un tip de fer declaracions en contra de Catalunya i de catalanofòbia, de comparar amb Catalunya, i vaig posar d'exemple de les declaracions del senyor Moreno Bonilla i avui podria dir les del senyor Ricardo Tarno, un diputat seu, dient: 'El Govern espanyol només inverteix en infraestructures catalanes per garantir si els vots dels partits catalans a les lleis que presenten'. Doncs miri, ni inverteixen ni tenen els vots, com s'ha vist perfectament avui aquí al ple. Per tant, aquestes declaracions tan lamentables que generen catalanofòbia, rebuig i un greuge fals són, ja dic, els desacrediten a vostès per fer aquest tipus de discurs.»