Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
52 declaraciones · página 2 de 2
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«La pregunta, señorías, es la siguiente. Ustedes, que tienen tantísima presencia y responsabilidad de Gobierno en comunidades autónomas infrafinanciadas, algunas de ellas más infrafinanciadas que Cataluña, como Andalucía, Islas Baleares o el país valencià, se quejan de que formaciones políticas como la mía utilicen su fuerza parlamentaria, la fuerza de los votos que tienen, para intentar mejorar la vida de su gente. ¿por qué no lo hacen ustedes? ¿Por qué ustedes no intentan mejorar una financiación autonómica que saben perfectamente que es obsoleta? Ustedes llegan al punto de no aceptar una quita de la deuda que consiguió Esquerra Republicana simplemente porque lo consiguió Esquerra Republicana de Catalunya, y eso su gente lo tiene que saber, tiene que saber que el motivo, la causa de su precariedad no somos nosotros y nosotras, sino que son ustedes, y, por ejemplo, su fiscalidad en las comunidades autónomas que gobiernan, donde priman al que más tiene y castigan al que menos tiene, porque ustedes gobiernan para los suyos, para los ricos (aplausos), hasta el punto de que tienen que frenar a los barones de su partido, que, desde un sentido común aplastante, intentan o piden ir a Moncloa a hablar con el presidente para copiar lo que ha conseguido Esquerra Republicana de Catalunya. Lo kafkiano es que ustedes frenan a sus barones para que no intenten copiar lo que hemos conseguido nosotros y nosotras.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Una vez más vuelvo a decir que tengo la sensación de que aquí solamente se habla de Cataluña, de Venezuela o de menas. Hoy toca Catalunya, así que es cierto que hoy nos toca defender un acuerdo alcanzado con el Gobierno, y lo haremos, pero sí algunas previas, porque hoy tocará defender este acuerdo frente a la derecha española y la derecha catalana. En cuanto a la derecha y ultraderecha españolas, el portavoz de VOX ha dicho cosas que seguramente suenan muy bien para su público, como sentido común, eficiencia para con las cuentas públicas, habla de derroche... Ustedes donde gobiernan, aparte de crear escuelas de tauromaquia, que cuanto menos es algo poco eficiente, aparte de eso, ustedes que tanto hablan de eficiencia en las cuentas y de frenar el derroche, se han subido el sueldo, en algunas ocasiones hasta un 51 %, en veinticinco ayuntamientos en los que gobiernan; en veinticinco: Náquera, Yebes, Torrelodones, Llucmajor... Es decir, no les aceptamos una sola lección en cuanto al derroche en las cuentas públicas se refiere.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo, señora presidenta. Aquí també s'ha dit que la immigració és un problema. Una altra mentida. Senyories, si la immigració és un problema, jo soc un problema, vostès són un problema, aquest país és un problema i el meu país també és un problema. I ho dic clarament. No és que hi hagi un problema amb la immigració i, aleshores, és que hi ha molts fatxes, fins i tot amb estelada. No. És que hi ha molts fatxes, fins i tot amb estelada, i, aleshores, assenyalen la immigració com un problema. I ho dic també clarament: no es pot ser independentista i feixista. No es pot ser independentista i racista. De fet, aquestes dues condicions neguen la condició d'independentista. Perquè no es pot fer, no es pot crear una Catalunya plena si és pura, perquè no existeix la Catalunya pura. No existeix. Som el fruit d'una barreja, i així ha de ser. I qui no entengui això simplement no vol guanyar o simplement vol tornar a una essència perdedora, on només s'aplaudeixen a ells mateixos. I escoltin, almenys una persona -una, només, no demano més, una- ha de parlar als de fora. La resta, que parlin als de dins, però una, als de fora. Repeteixo: si és que volem guanyar. Moltes gràcies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Moltes gràcies i visca Catalunya justa i lliure. Fins la victòria sempre. Y el tercer comentario, señorías -si tienen memoria, me entenderán-, es: siguiente parada, referéndum. Y quien se ría y lo menosprecie, que recuerde lo que decía aquí, según qué personas, Esquerra Republicana hace cuatro, tres, dos o un año de la amnistía, lo que estamos votando hoy aquí. Así que siguiente parada, referéndum. Muchas gracias y viva Cataluña justa y libre. ¡Hasta la victoria siempre! (Aplausos de las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario Republicano, puestos en pie).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Y acabo con un apunte de clima, como comentaba al principio. Jamás acciones individuales han cambiado nada. Está muy bien pedir a la gente que lleve bolsas de tela al supermercado, que no compre fruta de la otra punta del mundo, sino de aquí; eso está muy bien, pero hay que legislar. La Unión Europea debe legislar de forma seria a favor o en contra de la emergencia climática. En breve estaremos a 45 grados a la sombra en este país; si no lo hacen porque se lo creen, háganlo por interés. Este país vive, sobre todo, del turismo, como tantos otros, ¿quién va a querer venir a este país asándose en verano? ¿Quién? Y ya, para acabar, un apunte interno. El feixisme és feixisme. Encara que tingui una estelada com un camió així darrere. I la nostra obligació és denunciar-ho. I la nostra obligació és dir que mai pactarem amb el feixisme. Repeteixo, encara que tingui una estelada com un camió darrere. I dos: unes eleccions, en aquest cas, unes eleccions a Catalunya, van sobre què passarà a Catalunya i sobre com governarem o no Catalunya, no sobre el que li passarà a una persona. Per això, que algú es posi una sèrie de Netflix o un culebrón d'Antena 3. Moltes gràcies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Gràcies, president. Faré la intervenció des d'aquí. No és la primera vegada que Esquerra Republicana parla d'aquest tema. No és la primera vegada que Esquerra Republicana, el grup parlamentari republicà, presenta una comissió d'investigació al voltant d'això. Ens alegrem que ara es faci. De fet, hem fet ja interrogatoris en altres comissions d'investigació aprofitant. Jo el que diré per responsabilitat és que cal ser molt curós, molt curós, molt curós, molt responsable, molt responsable. Jo mai compraré teories semblants a los peones negros del 11M, mai. Però sí que és cert que hi ha coses preocupants. Hi ha coses preocupants. Com és possible que el cervell d'un dels pitjors atemptats d'Europa, un dels pitjors atemptats al nostre país, concretament, alhora fos un confident reconegut del CNI? Com és possible? Hi ha milers de confidents del CNI, milers, però això no pot ser una excusa. No pot ser mai una excusa. Jo crec que, cuanto menos, conviene investigar cierta inutilidad en todo esto, cuanto menos. Y estoy intentando, repito, ser muy cuidadosos y muy generoso. Perquè alhora que passava això, pràcticament, o al poc temps que va passar això, pràcticament, el Ministeri d'Interior es van gastar -també reconeguts- 82 milions d'euros, 82 en pegar la gent a Catalunya, en pegar la gent. És a dir, per un referèndum. És a dir, que per recursos no era, no era.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«L'amnistia és una solució política i salda una deuda, una deuda para con Cataluña. Así de claro. Y la siguiente pregunta es: en Cataluña estamos preparados y preparados para ganar o para perder un referéndum. A Catalunya estem preparats i preparades per guanyar o per perdre un referèndum. I vostès? I vostès? Ho dic perquè fa quatre anys un ple com aquest era impossible. Era impossible. ¡Ay, amigo, qué pasará de aquí a cuatro años! Usted habla de corrupción. Habla de corrupción, de que todo esto que vamos a aprobar aquí hoy es corrupción. Corrupción. Caso Púnica, caso Lezo, caso Andratx, caso Auditorio, caso Baltar, caso Bárcenas, caso Biblioteca, caso Bonsai, caso CAM, caso Campeón, caso Carioca, caso Carmelitas, caso Emarsa, caso Faisán, caso Fitur, caso Guateque, caso Ibatur, caso Imelsa, caso Lasarte, caso Madeja, caso Mercamadrid, caso Naseiro -quizá este le suene-, caso Ópera, caso Orquesta, caso Palma Arena, caso Patos, caso Piscinas, caso Pokémon, caso Porto, caso Rasputín, caso Scala, caso Taula, caso Torrevieja, caso Tótem, caso Troya, caso Zeta, caso Gürtel. ¿De verdad? ¿De verdad, señor Feijóo, que aquí usted hoy tiene las narices de hablar de corrupción? ¿De verdad? ¿De verdad? Por una ley que puede gustar muy poco o puede gustar mucho o puede gustar regular, pero que es una ley aprobada por la inmensa mayoría de este hemiciclo. Como usted diría, es de primero, de primero de democracia. La hipérbole cansa, señor Feijóo, y además hace daño; hace daño a su país, hace daño a cualquier país.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Li respondré. Vostè em pregunta si jo, a partir d'ara, per l'aprovació de la llei d'amnistia, seré o em sentiré més espanyol. No, igual. No és cap notícia, no. De fet, és una imposició. A mi ningú m'ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que hi ha molta gent a Catalunya a qui ningú l'hi ha preguntat. Però dit això, vostè també ens pregunta si nosaltres a partir d'ara respectarem la Constitució. A mi hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són hermosos. Article 47, un clàssic. Derecho a una vivienda digna. Vostès saben quin és el lloguer mitjà, el que es paga de mitjana de lloguer en aquest país? 1700 euros. Els importa? Els importa? Quina és la seva proposta, a part de donar banderes a la gent perquè es tapin? Quina és la seva proposta? Quina és la seva proposta? Saben quin és el salari mitjà en aquest país? 2000 euros. És molt, 2000 euros. Saben per què? Perquè en els últims tres anys ha apujat el salari mitjà un 3 %, i l'habitatge, un 44 %. Saben que el 60 % del jovent -el 60 % del jovent- té ansietat? Ho saben? Potser no és tan important com l'amnistia, eh? Segons qui, se'n mofa. Potser no trenca Espanya, però a mi em preocupa molt que el 15 % del jovent, el 15 % del jovent del seu país, també part del meu país, hagi pensat en algun moment suïcidar-se. A mi em preocupa. Em preocupa enormement. Sí, em preocupa molt. I el que no faré és regalar banderes.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Señor presidente, ¿sabe qué es una máxima de cualquier país -también se lo digo a la derecha española-, una máxima de cualquier Estado? Que todo el mundo quiera forma parte de él, que todo el mundo quiera formar parte de él. (Rumores). Ah, no, ¿no es una máxima? Entonces, ¿es una cárcel un Estado? ¿Su país es una cárcel? Si ustedes no reconocen como una máxima de su país que todos y todas los que viven en ese país quieran formar parte de él el problema es suyo, no nuestro. El problema es suyo, no nuestro. También digo algo: en Cataluña ganó las elecciones el PSC. Las ganó y esto a veces es un tabú decirlo. No tengo ningún problema, nunca he tenido ningún problema para decir casi nada. Las ganó, sí. Ustedes están ocupando un espacio que es muy interesante, que es el espacio -que se me entienda desde la inmensa admiración y respeto, porque conozco desde la investidura pasada al señor Illa- del notario, el aburrido, el aquí no pasa nada, yo soy el normal. Pero, repito, hasta hace cuatro días tenían a nueve personas en la cárcel y ustedes también votaron el 155, ustedes también callaron ante las imágenes de los palos en los colegios electorales. Nosotros nos tenemos que preguntar por qué ustedes ganan cada vez más, pero también ustedes se tienen que preguntar por qué nosotros no dejaremos nunca de persistir, y repito que guste más o guste menos, seguimos teniendo mayoría absoluta en el Parlament de Catalunya. (Aplausos). Así que creo que la buena noticia es que en Cataluña se podrá decir que el independentismo, que ser independentista, es una forma de catalanismo más. Algunos de ustedes son también catalanistas. Y el independentismo es una forma de catalanismo más. Hay muchas formas de ser catalanista. Hay muchas formas de ser catalán o catalana; y hay muchas formas de ser independentista. Lo que no podemos hacer es pedir que España reconozca nuestra pluralidad cuando nosotros no somos capaces de reconocer nuestra pluralidad interna. Y mi apuesta es intentar seguir reconociendo y seguir interpelando a nuestra pluralidad interna.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Acabo, senyories. Jo soc independentista. Jo vull la independència de Catalunya. Però la meva responsabilitat avui, la meva responsabilitat avui i sempre, i la tinc aquí, no és parlar pels meus. Això és molt fàcil. Parlar pels teus t'assegura un bon despatx a la seu del teu partit. Però jo no vull parlar pels meus. Jo vull parlar per gent que encara dubta. Perquè crec que és la clau de la política, que és la clau per guanyar o perdre. Soc encara més clar, crec que la nostra responsabilitat és parlar aquí per la gent que al nostre país va votar Pedro Sánchez. Per por, per dubtes, perquè pensava. És la nostra responsabilitat interpel·lar tothom qui tingui valors com la justícia social, la democràcia, la llibertat, i això és difícil. Però crec que la meva responsabilitat és parlar per la gent que encara no pensa com jo. Perquè així m'ho va ensenyar gent com el Joan Tardà. Perquè el fàcil, senyories, és parlar pels nostres partits. El difícil és parlar pels nostres països. A no ser que vulguem guanyar una competició de puresa. Però jo vull guanyar el meu país, Catalunya. Res més. I moltes gràcies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Senyories, jo he parlat de mentides a l'Estat espanyol. Ho dic clarament, a Catalunya també es diuen mentides. També. Però la única veritat és que Esquerra Republicana fa quatre anys va posar una música a sonar i que tothom ara l'està ballant. Senyories de Junts, què tal? Vostès diuen que han aconseguit un acord històric. Vostès han aconseguit una amnistia anunciada fa dues setmanes. Vostès han aconseguit arribar a un acord amb el PSOE on diu que no estan d'acord amb el PSOE. Vostès han aconseguit una comissió d'investigació sobre la guerra judicial -a mi això m'agrada perquè ja porto quatre comissions d'investigació. Vostès han aconseguit que el PSOE reconegui l'existència d'un conflicte polític amb Catalunya, com ja va reconèixer el PSOE a Pedralbes l'any 2019 i l'any 2020 i 2023 amb els pactes amb nosaltres. Bé; enhorabona. Benvinguts, benvingudes. Els prometo una cosa, el meu compromís, el nostre compromís. Quan el PSOE els intenti enganyar -ho farà, ho intentarà-, el nostre compromís és que no direm mai que la culpa és de vostès. Mai. Sempre direm que la culpa és de qui és. Del PSOE. I els ajudarem que no passi, perquè el compliment dels acords els puc assegurar que serà molt més complicat que fer un tuit.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y, señor Sánchez, una última cosa, mire a este hemiciclo. Mírelo, por favor, un segundo. ¿Ve aquí alguna alternativa a nosotros y a nosotras? ¿Ve aquí a Albert Rivera? ¿Ve aquí a Inés Arrimadas? ¿Los ve? ¿No, verdad? No se la juegue, no se la juegue, créame. (Rumores.-Aplausos). Senyories, jo vinc d'un país on durant quatre anys segons qui ha dit que aconseguir 2000 milions d'euros per Catalunya, 14 lleis socials, uns indults i eliminar el delicte de sedició era a canvi de res. Durant quatre anys hem estat el sac de boxa de molta gent. Però vam continuar treballant i van arribar a les eleccions, i vam dir que els nostres vots valien una amnistia, que valien reforçar la negociació, que valien la transferència total de Rodalies, i que valien corregir el dèficit fiscal. Aquest era el preu. I quatre mesos després presentem aquí un acord per una amnistia per reforçar la negociació, per la transferència total de Rodalies -que això es trens, vies i recursos-, i per la condonació de 15 000 milions d'euros de deute fiscal.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, hi hauria d'haver una màxima en política, un lema: negociamos, luego existimos. I ara que vostès, senyories del PSOE i de Sumar, necessiten negociar més que mai, i ara que a Catalunya no reparteixen carnets de puresa per negociar, fins i tot la dreta catalana independentista diu obertament que negocia o que pot arribar a negociar amb la dreta espanyola, i la dreta espanyola diu obertament que pot negociar amb la dreta independentista catalana -està molt bé, nosaltres no ho farem-, però ara que no reparteixen carnets de puresa per negociar a Catalunya i que vostès necessiten negociar més que mai, tenim una oportunitat històrica per fer-ho. Històrica. Una oportunitat enorme per fer-ho. Enorme, històrica, no per solucionar, molt respectable, però no per solucionar conflictes dinàstics o monàrquics de fa 300 anys, per solucionar conflictes civils de fa sis. Perquè es puguin millorar les condicions de vida de molta gent, visquin on visquin; perquè es puguin apujar els salaris; perquè es puguin dignificar les pensions; perquè es puguin topar les hipoteques; perquè es puguin gravar els beneficis empresarials abusius; perquè es puguin millorar polítiques laborals, ecologistes i feministes; i perquè es pugui acabar amb un règim fiscal autonòmic absolutament desfasat. Aquesta és la veritable oportunitat històrica que tenim.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I senyories, potser ara esclata algun cap però el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat. Repeteixo, el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat, i per extensió aquesta democràcia. Perquè, senyories, la democràcia espanyola no està en destrucció, la democràcia espanyola, en tot cas, està en construcció. I els puc assegurar que si aquesta democràcia ha suportat que s'amnistiïn corruptes i colpistes de veritat, també aquesta democràcia, per molt feble que sigui, també aguantarà que s'amnistiïn activistes i demòcrates de veritat. Perquè, senyories, les democràcies, per molt fortes que siguin, també s'equivoquen. També s'equivoquen. A més, pensin una cosa, tampoc li tinguin tanta mania a l'amnistia perquè quan vingui la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans no passaran tanta vergonya. Però un advertiment, no es poden amnistiar les conseqüències d'un conflicte sense preveure una solució per a aquest conflicte. I aquesta solució té noms i cognoms: votar. O l'amnistia preveu una sortida perquè el poble de Catalunya voti el seu estatus polític o servirà de molt poc. Al Quebec hi va haver dos referèndums, no reconeguts, il·legals, que diuen vostès, i no només ningú va anar a la presó, sinó que el govern canadenc va fer una llei de claredat. L'amnistia, senyories, no és el final, és el retorn a la política i principalment una amnistia no pacifica, una amnistia, en tot cas -repeteixo-, reforça la seva democràcia. I seré encara més clar, una amnistia pels fets de l'1 d'octubre ha de posar les bases perquè hi hagi un nou 1 d'octubre, perquè es torni a votar. Primer, perquè no parlem de drets nacionals, o no parlem només de drets nacionals, parlem principalment de drets universals. Segon, perquè la política no només es basa, senyories, en la glòria, també es basa en el sacrifici. Tercer, perquè la solució -atenció, que este es un hit de vostès, els importa molt més a vostès que a nosaltres- és multilateral. La solució serà multilateral perquè el conflicte és tan enorme que la solució només podrà ser internacional, europea i estatal. De fet, l'únic unilateral és pegar la gent en un col·legi electoral. I quart, perquè la resolució del conflicte territorial en aquest país hauria de ser una raó d'estat, hauria de ser una raó d'estat unànime. I no és normal que només en aquest país les raons d'estat les entenguin aquells que no tenim estat.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Així que l'amnistia és una solució -repeteixo- agradi més o agradi menys, una solució que pot -repeteixo- no agradar, però alguna persona aquí avui té una idea millor? No em diguin la llei, perquè això és una resposta d'un estudiant de dret, no és la resposta d'un estadista. Aquí avui algú té una idea millor? Una idea millor que judicialitzar, deshumanitzar, reprimir, empresonar, pegar, inventar-se conceptes jurídics com violencia ambiental, alzamiento tumultuario, o cridar al transfuguisme, a la corrupció moral, com ha fet el cap de l'oposició aquí avui? Avui aquí algú té una solució millor a l'amnistia? Ho dic perquè nosaltres no desapareixerem. I evidentment, la gent que està en contra de la independència de Catalunya o que li és igual tampoc. I totes aquestes idees que he relatat és que no han servit. No hi ha ningú a Catalunya, literalment ningú a Catalunya, que hagi deixat de ser independentista per ficar a la presó a Oriol Junqueras i companyia. Ningú. Així que, què fem? Què fem? Jo ho dic clarament, i no és la primera vegada que ho diem, ni una autonomia es pot imposar a Catalunya amb el 50 % de la població en contra, ni una república es pot proclamar a Catalunya amb el 50 % de la població en contra. Ergo, hem de fer la nostra feina, senyories.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, aquí s'ha dit que una amnistia és una amenaça. Aquí avui s'ha dit que una amnistia és un desafiament. De fet, s'ha dit que una amnistia és la major amenaça i el més gran desafiament a la democràcia en la historia d'aquest país. Això s'ha dit. Que ni ETA, ni la ultradreta, ni el 23F, ni la inflació, ni l'11M, ni l'atur, ni la Troika, ni el rescat, ni la corrupció, ni les clavegueres de l'Estat, ni les corrupteles del rei, ni les hipoteques, ni els preus, ni la crisi climàtica, ni els assassinats masclistes, que en portem tants com l'any passat... No, no. Que el més gran desafiament a la democràcia, a la història d'aquest país és una amnistia. Aquells que van crear, que van propulsar, que van protegir i que van defensar un referèndum a Catalunya. Estrany, perquè no van dir res de tot això quan van amnistiar 30 000 defraudadors. Estany. Ni tan sols van dir això quan van amnistiar colpistes de veritat. Però en qualsevol cas, senyories, què és una amnistia? Què és? És allò que diu la dreta, la ultradreta? És allò que diu el señor X? És allò que diu el senyor de la guerra, el señor Aznar? El primer era Felipe González, per si hi ha algun dubte. Què és una amnistia? Senyories, agradi més o agradi menys una amnistia és una eina, un mecanisme polític històricament utilitzat per resoldre conflictes polítics i bloquejos institucionals. Ho torno a dir: una amnistia agradi més o agradi menys és una eina, és un mecanisme per resoldre conflictes polítics i bloquejos institucionals. I diria que el conflicte polític que viu actualment des de fa molt de temps Catalunya i l'Estat espanyol és un conflicte polític. I diria que l'actual investidura, amb els números que hi ha, és un bloqueig institucional. Exactament igual que eren conflictes polítics mantenir la presència del líder de la Revolució dels Clavells, que va solucionar l'amnistia de l'any 96 a Portugal; exactament igual que era un conflicte polític les condemnes a líders sindicals que va solucionar l'amnistia de l'any 2002 a França; exactament igual que eren conflicte polític les sentències encara vigents que existien dels nazis a Alemanya i que es va solucionar amb l'amnistia l'any 2009; i el limbe dels crims a Irlanda del Nord que va solucionar l'amnistia de fa menys d'un mes al Regne Unit. I senyories, els puc assegurar que aquests països ni s'han trencat ni la seva democràcia està amenaçada.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I també, señor Feijóo, el que està passant és que a vostè -no vostè, a vostè- li van muntar fa 48 hores una mani, una mani per anar en contra d'unes negociacions que desconeix per una investidura que encara no existeix. señor Feijóo, la realitat, el que està passant, és que vostè abans ni tan sols de ser present ni molt menys de ser futur ja és passat. Tan passat que ni tan sols els seus s'han après correctament el seu cognom per escriure'l en un cartell a una manifestació. Per cert, m'han d'explicar, señorías del Partido Popular, señorías de Vox, per què una manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya amb 150 000 persones és un fracàs i per què una manifestació seva a favor de la unitat d'Espanya amb 65 000 és un èxit. Per què? El segon comentari que li vull fer, señor Feijóo, és que vostè en aquesta investidura només li donen suport els seus. señor Feijóo, en aquesta investidura, en aquesta aventura d'avui només, li donen suport els seus fins que la señora Ayuso vulgui. En aquesta investidura, señor Feijóo, en aquesta aventura, només li dona suport Vox. I és normal perquè la meitat o venen o acabaran al seu partit. I señor Feijóo, en aquesta investidura, en aquesta aventura d'avui, només li donen suport socialistes rebotats i tot el dia cal al sol, com Felipe González, Alfonso Guerra o Corcuera. I també suposo que estadistes com Bertín Osborne, José Manuel Soto, i suposo que també Rubiales. señor Feijóo, la pregunta que s'ha de fer vostè -calma, calma, tranquils, tranquil·les-, la pregunta que s'ha de fer vostè, señor Feijóo, és com és possible que amb aquest to d'home d'estat que vostè posa, també alimentat per una maquinària mediàtica brutal, però com és possible que amb aquest to d'home d'estat que vostè posa només li donin suport reaccionaris, trànsfugues rebotats, egòlatres, masclistes i cunyats. Com és possible? señor Feijóo, almenys Tamames sabia a què venia.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I vostè parla de xantatge. Això ho fa molt la dreta, independentment de la bandera, quan les dretes negocien sempre és pel bé de la seva pàtria i perquè ho saben fer. Quan ho fan les esquerres, sempre és a canvi de res, o un xantatge, o coses d'aquestes. Però només li diré una cosa, jo estic convençut que si per exemple el PNB o qualsevol altre partit nacionalista independentista es posés bé perquè el senyor Feijóo fos president, negociés amb vosaltres, amb vostès, perquè el senyor Feijóo fos president, estic convençut que Aznar, Rajoyo o el senyor Feijóo sortirien amb una barretina i fent castells. N'estic absolutament convençut. Dos, vostè ha dit que a Catalunya el castellà està perseguit. Jo ara intentaré fer un esforç, que tothom sap que és brutal, perquè el castellà està perseguit. Jo tinc quaranta-un anys, fa quaranta-un anys que la immersió lingüística va començar a Santa Coloma de Gramenet, a la meva població. Intentaré parlar en aquell idioma parlat per 500 milions de persones a tot el planeta.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir d'aquí, cinc reflexions que potser poden ser útils. La primera, s'ha dit molt que parlar aquí en català, en aranès, en euskera o en gallec, és literal, 'es una falta de respeto a España y a los españoles.' Que parlar avui aquí llengües oficials, més enllà del castellà, reconegudes per la seva sacrosanta Constitució, és una falta de respecte. Senyories, una falta de respecte jo crec que és, per exemple, que un fons de sàtrapes saudites compri una de les seves principals empreses com és Telefónica. O quina falta de respecte és que la Federación Española de Fútbol continuï avui en dia faltant al respecte a unes jugadores campiones del món. Això és una falta de respecte i no que alguns de nosaltres parlem les nostres llengües aquí. La segona idea que potser és útil. Senyories, en el fons tot això és bastant absurd. Alguns de vostès són parlants d'una sola llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres perquè parlem dues llengües i no una. Moltes de les seves interpretacions, moltes de les seves crítiques, moltes de les seves opinions són literalment una oda a la ignorància. I els diré una cosa, un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix. Seré més clar. Vostès, senyors de la dreta i de la ultradreta espanyola, i alguns de l'esquerra espanyola, no es mereixen ni Catalunya ni Euskadi. (Aplaudiments).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»