Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
262 declaraciones · página 2 de 9
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Y permítame también recordar un hecho: si hoy una comunidad energética puede compartir energía en un radio de 5 kilómetros es gracias a la negociación de Esquerra Republicana. Conseguimos ampliar este límite de los 2 a los 5 kilómetros. Pero también quiero recordar que también conseguimos pasar de los ridículos 500 metros -y nos costó Dios y ayuda- a los primeros 2 kilómetros. Era una reivindicación de Esquerra, sí, pero la hicimos nuestra porque era una reivindicación del territorio, del mundo local y de las cooperativas. También les digo, eso sí, que esos 5 kilómetros siguen siendo insuficientes. Hay que seguir ampliando este radio, hay que adaptar la normativa a la realidad de los municipios, sobre todo de los municipios rurales, a la realidad de los polígonos industriales, y a la realidad de los pueblos que hoy aún no pueden compartir toda la energía que producen. Si queremos una transición energética rápida, es relativamente fácil: dejemos de poner obstáculos a quien quiere hacer las cosas bien. Y también, si queremos esta transición, hagamos el favor de que sea justa, justa con los territorios, justa con los campesinos, justa con el mundo rural; en definitiva, que sea justa con la ciudadanía.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«De hecho, valoramos -tengo que decirlo- positivamente que este real decreto mantenga una parte del escudo social, no puede ser de otra forma. Vemos bien que protejan a los consumidores, como decimos, más vulnerables; que mantengan el apoyo a uno de los sectores más imprescindibles a día de hoy, que es el sector agrario, ganadero, pesquero y obviamente también el sector del transporte, y que refuercen medidas -eso es importante- en lo que se refiere al despliegue de las energías renovables y, sobre todo, también del almacenamiento energético, porque es un tema clave. Pero hay una medida que hoy queremos reivindicar especialmente -y usted ha hablado de ello-, que es la desaparición progresiva del impuesto sobre el valor de la producción de energía eléctrica. En el año 2026 este impuesto va a bajar del 7 al 5 %; en 2027 se va a reducir hasta un 3,5; y en el año 2028, a priori, va a desaparecer de forma definitiva. Es una buena noticia. Es una buena noticia porque en un mundo que se electrifica a marchas forzadas esta norma lo que hace es eliminar, como ya habíamos reivindicado muchas veces, una barrera que dificultaba precisamente la competitividad de la producción eléctrica; y ahora esto, a nuestro entender, va a dar un impulso también a las energías renovables. Permítame recordar que esta es una reivindicación que Esquerra Republicana ha defendido, como decía, de forma permanente y persistente en esta Cámara.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Res més, moltes gràcies. Muy buenos días a todas y todos. Gracias, presidenta, vicepresidente. Buenos días, señorías. Esquerra Republicana va a votar a favor de este real decreto ley, y lo vamos a hacer porque entendemos que, ante un contexto internacional -aún hoy marcado por la incertidumbre energética y, obviamente, la incertidumbre geopolítica-, hay que dar estabilidad. No solo hay que dar estabilidad, sino que hay que proteger siempre a los colectivos más vulnerables, vicepresidente. También hay que seguir avanzando hacia un modelo energético más resiliente; de hecho, mucho más resiliente de lo que marca este real decreto. También les digo que nuestro sí no es en ningún caso un cheque en blanco, es un sí exigente; es un sí que reclama, vicepresidente, mucha más ambición, porque la gran lección que nos han dejado las últimas crisis -a nuestro entender- es una lección muy clara: la dependencia energética sí o sí nos hace más débiles. No hay debate, nos hace más vulnerables económicamente, más vulnerables socialmente y, también, más vulnerables políticamente. Nosotros, como 'indepes', como independentistas, esto lo sabemos, y lo sabemos muy bien: no hay soberanía nacional sin soberanía energética. Esto solo será posible, vicepresidente, si aceleramos, si ponemos la sexta de verdad, la transición hacia un sistema renovable, la transición hacia un sistema descentralizado y, sobre todo, la transición hacia un sistema democrático.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I vaig acabant, presidenta, perquè nosaltres no defensem un model basat exclusivament en les grans infraestructures. Defensem un model distribuït. Un model arrelat al territori. Un model que combini sí els grans projectes, quan siguin necessaris, però que els combini amb milers de petites instal·lacions. Instal·lacions d'autoconsum, cooperatives i comunitats energètiques, en definitiva, un model, hi torno, molt més democràtic. Per això també ens preocupa sentir encara avui discursos, de fet, encara no els hem sentit perquè vindran darrere d'una servidora, que qüestionen aquesta transició energètica. El debat ja no és, senyories, si hem de fer renovables o no, el debat és com les acabem de fer, com les fem. I nosaltres ho tenim clar. Les hem de fer amb el territori i les hem de fer amb participació. Les hem de fer també amb retorn social, extremadament important, i amb una fiscalitat que premiï qui contribueix a la descarbonització. Per això, avui votarem a favor d'aquest reial decret llei perquè fa passos, entenem, en la bona direcció, però també continuarem, com deia al principi, exigint més vicepresident, més autoconsum, més comunitats energètiques, més facilitats a l'hora de compartir aquesta energia, més sobirania energètica i, sobretot, una cosa que els hi falta sempre, que és valentia política. Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d'energia per una altra font d'energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se'n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir. I Esquerra ho té clar: nosaltres volem un país energèticament sobirà, socialment just i també climàticament responsable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I permeti'm també recordar un fet. De fet, si avui una comunitat energètica pot compartir energia en un radi de 5 kilòmetres és gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana. Vam aconseguir ampliar aquest límit dels 2 als 5 quilòmetres. Però també vull recordar que, també, vam aconseguir passar dels 500 metres, dels ridículs 500 metres, i ens va costar Déu i ajut en els primers 2 quilòmetres. Aquesta era una reivindicació d'ERC, sí, però nosaltres ens la vam fer nostra perquè era una reivindicació del territori i del món local, de les cooperatives. També els dic, però, que aquests 5 quilòmetres continuen sent insuficients. Cal continuar ampliant aquest radi, cal adaptar la normativa a la realitat, a la realitat dels municipis, sobretot dels municipis rurals, a la realitat dels polígons industrials i a la realitat dels pobles que avui encara no poden compartir tota l'energia que produeixen. Perquè si volem una transició energètica ràpida, doncs és relativament fàcil. Deixem de posar obstacles i deixem de posar obstacles a qui vol fer les coses bé. I també si volem aquesta transició, doncs fem el favor que sigui justa, que sigui justa amb els territoris, que sigui justa, amb la pagesia, que sigui justa amb el món rural. En definitiva, que sigui justa amb la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«De fet, valorem -ho he de dir- positivament que aquest reial decret mantingui una part de l'escut social, no pot ser d'altra manera. Veiem bé que protegeixi els consumidors, com dèiem, més vulnerables; que mantingui el suport a un dels sectors més imprescindibles avui dia, que és el sector agrari, el sector ramader i el sector pesquer i, òbviament, també el sector del transport; i que reforci mesures -això és important- pel que fa al desplegament de les energies renovables i, sobretot, també l'emmagatzematge energètic, perquè és un tema clau. Però hi ha una mesura que avui també volem reivindicar especialment que és -i vostè n'ha parlat- la desaparició progressiva de l'impost sobre el valor de la producció d'energia elèctrica. L'any 2026, aquest impost baixarà del 7 al 5 %; el 2027 es reduirà fins a un 3,5 %; i l'any 28, a priori, desapareixerà de manera definitiva. És una bona notícia. És una bona notícia perquè, en un món que l'electrificació a marxes forçades, aquesta norma el que fa és eliminar, com ja havíem reivindicat manta vegades, una barrera que dificultava justament la competitivitat de la producció elèctrica. I ara, doncs, això, al nostre entendre, donarà un impuls també a les energies renovables. I permetinme recordar que aquesta és una reivindicació que Esquerra Republicana ha defensat, com dèiem de manera permanent, de manera persistent, en aquesta Cambra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta, vicepresident. Bon dia, senyories. A Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret llei. I ho farem perquè entenem que davant un context internacional encara avui marcat per la incertesa energètica i òbviament també la incertesa geopolítica, cal donar estabilitat. No només cal donar estabilitat, sinó que cal protegir sempre els col·lectius, vicepresident, més vulnerables. I cal també continuar avançant cap a un model energètic també més resilient. De fet, molt més resilient del que marca aquest reial decret. Però també els dic que el nostre sí no és, en cap cas un xec en blanc, és un sí exigent. És un sí que reclama, vicepresident, molta més ambició, perquè la gran lliçó que ens ha deixat o que ens han deixat les darreres crisis, al nostre entendre, és una lliçó molt clara: la dependència energètica sí o sí ens fa més febles. No hi ha debat, ens fa més vulnerables, més vulnerables econòmicament, més vulnerables socialment i infinitament més vulnerables políticament. I nosaltres, com a indepes, com a independentistes, això ho sabem i ho sabem molt bé. No hi ha sobirania nacional sense sobirania energètica i aquesta només serà possible, vicepresident, si accelerem, si posem la sisena. De debò, la transició cap a un sistema renovable, la transició cap a un sistema descentralitzat i, sobretot, la transició cap a un sistema democràtic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Señor ministro, a pesar de todo, hoy votaremos a favor, pero lo haremos, obviamente, sin ningún triunfalismo y sin ninguna satisfacción. De hecho, lo hacemos enfadados, porque este voto no resuelve el problema de fondo. Lo que hay que hacer es cambiar el modelo, hay que dejar atrás una arquitectura financiera basada en la desconfianza hacia los territorios y, sobre todo, sustituirla por un sistema que haga todo lo contrario: que garantice recursos suficientes y capacidad real de decisión. Porque nada de lo que hemos denunciado hoy ha de dejar de ser cierto. Cataluña -vuelvo a ello?- sigue estando infrafinanciada. Los compromisos, señor ministro, siguen sin cumplirse al ritmo que corresponde y la confianza sigue ahí estropeada. España lo sabe. La confianza no es algo que se pida., la confianza se construye y se hace de una forma muy fácil: cumpliendo acuerdos, respetando la palabra que se ha dado y convirtiendo más anuncios en decisiones firmes. Y aún hoy queda mucho trabajo por hacer. Nosotros no vamos a votar a favor porque pensamos que el Gobierno del Estado ya ha cumplido, ni muchísimo menos, ni porque, como he dicho antes, haya desaparecido nuestro malestar o nuestra indignación; al contrario, nosotros seguimos exigiendo el cumplimiento de todos y cada uno de los compromisos pendientes. Y seguimos reclamando que se resuelvan las muchas carpetas que quedan abiertas con Esquerra Republicana que afectan a Cataluña. Entre ellas, una de las que ya no puede seguir abierta es el Fondo de Liquidez Autonómica. El FLA, señor ministro, nació como un instrumento extraordinario -algún día nos lo explicaron así?-. En consecuencia, como era un mecanismo extraordinario que aún hoy tenemos aquí, no puede erigirse en una forma permanente de dependencia financiera. No puede ser. Es una carpeta que tiene que cerrarse y se tiene que cerrar ya, como se tienen que cumplir el resto de los acuerdos. Porque Cataluña necesita recursos propios y, sobre todo, más capacidad de decisión. Y también respeto institucional. Nosotros siempre adoptamos las decisiones pensando en las personas a las que representamos, los catalanes y las catalanas, en aquello que es útil para el país. No pensamos en los titulares ni en cálculos a corto plazo, que acaban explotando siempre a la cara. Por eso nuestro voto hoy será favorable. Pero se lo aconsejo, señor ministro, no lo interprete como un aval. Es un voto no de conformidad, porque el diagnóstico sigue siendo exactamente el mismo y -acabo, presidenta?- Cataluña necesita más recursos y mucha más capacidad de decisión. Necesitamos ya un nuevo modelo de financiación. Y cuando digo ya, quiero decir para antes de ayer. Vamos muy tarde, señor ministro. Hace falta que acaben las lógicas de la austeridad que han condicionado durante demasiados años el autogobierno y un Gobierno del Estado que cumpla con lo que acuerda. Nosotros, señor ministro, seguiremos exigiendo, seguiremos negociando, seguiremos denunciando siempre los incumplimientos, pero, sobre todo, seguiremos defendiendo a Cataluña con la misma firmeza de siempre. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Una concentración de recursos en manos del Estado mientras, sí, son los territorios, las comunidades autónomas y los ayuntamientos quienes asumen buena parte -buena parte?- de los servicios públicos. Un modelo construido sobre una lógica aplastante de austeridad que limita la capacidad de gobernar de aquellos que están más cerca de los ciudadanos, de aquellos que conocen los problemas, de aquellos y aquellas que conocen las deficiencias, que conocen los problemas, las preocupaciones, las desilusiones y -por qué no decirlo también?- las esperanzas de sus gentes. Y este modelo, señor ministro, tiene que acabar de una vez por todas. Cataluña, no es una sorpresa -sigue al lado de otros territorios, ¿eh??-, sigue hoy infrafinanciada. Continúa aportando más de lo que recibe, mucho más de lo que recibe, y sigue sosteniendo servicios esenciales con un margen de actuación absolutamente insuficiente. Y eso no es solo una injusticia financiera. Eso, si me lo permiten, es un límite permanente de la capacidad de hacer política que sea útil. Repito: es un límite permanente de la capacidad de hacer política útil. Por eso en Esquerra Republicana defendemos otro modelo. Un modelo en el que los recursos sí que acompañan a las competencias. Un modelo en el que quien presta los servicios públicos tenga también la capacidad de financiarlos -y vuelvo?-, de financiarlos de manera digna, porque más autonomía financiera no es ningún privilegio. No es ningún privilegio, es una condición indispensable para que los servicios públicos puedan funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Ustedes llegan aquí con una serenidad casi terapéutica para exigir dimisiones y a repartir carnés. ¿De qué honorabilidad están hablando? Y esto tiene un mérito extraordinario, tengo que decirlo, porque, señor Olano, se lo voy a decir muy claro. Ante los corruptos -?vengan de donde vengan-, ante los corruptores -?se llamen como se llamen- en Esquerra Republicana de Cataluña lo tenemos claro: quien la hace la paga, y punto. Eso que quede muy claro, sin matices, sin manifestaciones contra los jueces, sin ningún tipo de conspiración, sin eso tan cansino del 'y tú más' porque la corrupción es una porquería -?como diría mi abuela- es una mierda como el palo de un gallinero. Esa es la corrupción, la practique quien la practique. Señorías del PSOE, ya está bien, por favor, dejen de buscar excusas externas. Lo que tienen que hacer es asumir responsabilidades y hacer limpieza de una vez de puertas para adentro. Hoy aquí hemos oído al presidente del Gobierno, al presidente Sánchez, insistir en seguir escondiéndose ante la excusa del lawfare. Sí, podemos hablar de eso, pero no sirve para eludir sus propias debilidades. No vale. Al PSOE ya no le vale la simple premisa de decir que los otros son peores -?ostras, qué gran descubrimiento-. Nosotros, Esquerra»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I aquí estem, amb el Partit Socialista i el PP llençantse els casos pel cap, com si això fos una competició per veure qui té el sumari més gruixut. Si estarien tots amb el cap destrossat, permetinme que ho digui així, mentre la gent continua esperant, esperant habitatge assequible, esperant Rodalies dignes, esperant que els sous pugin, esperant una sanitat pública millor, esperant que la joventut pugui emanciparse abans de jubilarse, abans de jubilarse, senyories, esperant que algú governi. Perquè la sensació que transmet aquest bipartidisme és francament, de veritat, desoladora. Uns compareixen davant del jutge, els altres compareixen davant d'una comissió d'investigació. I entre els uns i els altres, doncs sí, el més calent a l'aigüera. El règim del 78, senyories. És que ens donen la raó. Els independentistes d'esquerres fa molts anys que denunciem que el règim del 78 té una tendència preocupant a confondre sempre les institucions amb els interessos dels grans partits. I permeti'm que ho digui també, veient l'espectacle que estan protagonitzant uns i altres, aquest matí i avui, un dimecres a dos quarts de set de la tarda, costa trobar arguments per desmentirho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I senyories del PSOE, prou, si us plau, han de deixar de buscar excuses externes. El que han de fer és assumir responsabilitats i fer net, fer net d'una vegada, de portes endins. Avui aquí hem sentit el president del Govern, el president Sánchez, que insisteix a continuar amagantse permanentment rere l'excusa del lawfare. En podem parlar, en podem parlar. Però això no serveix per eludir les seves pròpies mancances. Ho sento, no s'hi val. Al PSOE ja no li val la simple premissa de dir que l'alternativa és pitjor. Hosti, quin gran descobriment! Nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, que som independentistes, ja ho sabem, que l'alternativa és molt pitjor. Sabem perfectament que, si algun dia arriba a governar el Partit Popular amb VOX, qui perdrà serà Catalunya. Ho tenim claríssim, però aquesta excusa no val, perquè la dreta i l'extrema dreta no arriben a gestionar mai res, senyories del PSOE, no n'hi ha prou amb dir: 'Ai, ai, ai, que arriba el llop'. No. El que cal és que vostès facin net i que apliquin mesures, mesures de veritat, mesures de regeneració democràtica que porten anys anunciant, però que no hi ha Déu que arribin. Ho sento, ho sento, no arriben. Cal ambició social per donar respostes als principals problemes de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou. He de reconèixer que aquesta moció del Partit Popular té alguns punts molt admirables. No perquè siguin les set de la tarda o dos quarts de set i estiguem debatent això, ni tampoc, segurament, perquè algú pensi que tres quartes parts de la població d'aquest Estat està expectant a veure què passa amb aquesta moció; sinó perquè cal tenir una confiança, una confiança, si m'ho permeten, absolutament extraordinària en un mateix per venir aquí a donar lliçons sobre corrupció, sent el partit que ha convertit els jutjats en una sala annexa del carrer Génova. Perdonin, això és així. De debò que és admirable. Gürtel, Bárcenas, Kitchen, Lezo, Púnica, Taula, Brugal, Palma Arena, la Caixa B i una llarga llista que faria empal·lidir una enciclopèdia sencera. Vostès entren aquí amb una serenitat gairebé terapèutica. Entren aquí amb una sanitat gairebé terapèutica a exigir dimissions i a repartir carnets d'honorabilitat. Però de quina honorabilitat estan parlant? I això té un mèrit extraordinari, això ho he de dir. Perquè, miri, senyor Olano, també li diré molt clar. Davant dels corruptes, vinguin d'on vinguin, davant dels corruptors, es diguin com es diguin, Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim clar: qui la fa la paga, i punt. Això que quedi molt clar, sense matisos, sense manifestacions contra els jutges, sense cap tipus de conspiració, sense allò tan cansino del 'i tu més'. Perquè la corrupció és una porqueria. Com diria la meva àvia, és una merda com el pal d'un galliner. Això és la corrupció, la practiqui qui la practiqui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«En Esquerra lo tenemos claro, no habrá autonomía estratégica europea sin soberanía alimentaria -ya está, no hay ninguna otra opción-, no habrá cohesión territorial si abandonamos el mundo rural -no la habrá, es imposible-, y no habrá futuro para Europa si permitimos que desaparezcan las mujeres y los hombres que, con las manos en la tierra y los ojos en el mar, hace generaciones que sostienen este país, porque defender la ganadería, la agricultura y la pesca no es mirar al pasado, es precisamente mirar y alimentar el futuro. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I a Esquerra ho tenim clar. No hi haurà autonomia estratègica europea sense sobirania alimentària. Ja està. És que no hi ha opció. No hi haurà cohesió territorial, si abandonem el món rural. No n'hi haurà, és impossible. I no hi haurà futur per a Europa, si permetem que desapareguin els homes i les dones que, amb les mans a la terra i els ulls posats al mar, fa, senyories, generacions que sostenen aquest país. Perquè defensar la pagesia, la ramaderia i la pesca no és mirar al passat. Defensar és precisament mirar i alimentar el futur. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Gracias, presidenta. Hoy, con esta moción, no hablamos solo de un presupuesto europeo, hoy hablamos -si me permiten- también de una manera de entender Europa. Hoy hablamos de los agricultores, de los ganaderos y de los pescadores; hablamos de aquellos que trabajan en los campos, hablamos también de aquellos y aquellas que cuidan al ganado y también de los que salen a la mar, aunque esté muy oscuro y haga mucho frío; hablamos de aquellos que demasiado a menudo solo son noticia cuando hay una crisis, solo son noticia cuando hay una sequía o cuando hay una protesta acompañada de muchos tractores. Sin embargo, son ellos quienes sostienen una de las soberanías más importantes que puede tener cualquier país, que es la soberanía alimentaria. Por eso, cuando Europa dice que quiere ser más fuerte, que quiere ser más resiliente y más y más autónoma, nosotros, sí, estamos de acuerdo de entrada, pero hay una pregunta muy sencilla que hace falta plantear, y es de qué sirve hablar de soberanía si abandonamos a aquellos que nos alimentan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Voy acabando. Seguimos de hecho sometidos a esta ley, a la ley de estabilidad presupuestaria, pensada evidentemente para restringir, para ahogar la capacidad de actuación de las Administraciones que están más cercanas a la ciudadanía, las que realmente le dan sentido a la política del día a día, de la gente, de la piel. Y lo más paradójico es que muchos ayuntamientos disponen de recursos, tienen superávits y remanentes, pero no los pueden utilizar con libertad para dar respuesta a las necesidades de sus vecinos y vecinas. Es que esto es el mundo al revés, es una chaladura total. Es absurdo, completamente absurdo, obligar a un ayuntamiento a acumular dinero en el banco mientras la ciudadanía reclama más vivienda, más servicios sociales y más inversiones. Es que, ¿qué estamos haciendo? Por eso, en Esquerra Republicana exigimos ir al fondo de la cuestión, hasta el fondo. Valentía, señor ministro, que no pasa nada. Exigimos una reforma profunda de la ley de estabilidad presupuestaria para que los presupuestos económicos financieros solo se exijan en casos de incumplimiento; exigimos adaptar las reglas de gasto al nuevo marco europeo; exigimos que los remanentes puedan ser utilizados para aumentar el gasto útil y necesario, y exigimos que los objetivos de déficit y de deuda se negocien con quien se tienen que negociar, con los territorios y con los ayuntamientos, porque son esas Administraciones las que sostienen el estado del bienestar, siempre y cuando la Administración General del Estado les dé permiso -que ya tiene narices la cosa-. También pedimos que se derogue de una vez por todas la ley Montoro, una norma que limitó la autonomía local y que aún hoy sigue condicionando la capacidad de los municipios para ejercer sus competencias plenas, porque la financiación local sigue siendo la gran olvidada. Este decreto no lo arregla todo, por no decir que no arregla mucho, y eso afecta especialmente -también se ha dicho- a mi país, a Cataluña, y también al país valenciano. Nuestros municipios están entre los peor financiados del Estado y esa es una realidad que sigue siendo ignorada de forma reiterada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Per tant, sí -i ara sí que acabo- votarem a favor i ho farem per responsabilitat i perquè, mireu, qualsevol millora és millor que mantenir l'actual situació. Sí, som així de responsables. És clar que sí. Però també votarem amb esperit crític, per no dir amb esperit extremadament crític, per què Catalunya, els Països catalans i tots els seus municipis no necessiten més solucions provisionals. Necessiten, necessitem, senyor ministre, un nou model de finançament. Necessitem, senyor ministre, més autonomia i més recursos per continuar garantint els serveis públics que sostenen, sí, la cohesió social. I això, no en tingui dubte, és el que continuarem exigint. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenos días, diputados y diputadas. Buenos días, señor ministro. Esquerra Republicana votará a favor de este real decreto y lo haremos básicamente, señor ministro, porque incorpora algunas medidas que entendemos que son positivas y que hemos reclamado desde Esquerra Republicana un montón de veces y que pueden dar un poco de aire a los auténticos damnificados, que son los ayuntamientos y las comunidades autónomas. Pero también lo vamos a decir con toda claridad: este decreto vuelve a quedarse a medio camino, como siempre. Yo no sé qué manía tienen ustedes en ponerle solo la puntita. Al fondo, ministro; al fondo. (Risas). Siempre con la puntita, es una cosa increíble. Este real decreto es una respuesta absolutamente parcial a un problema estructural, y lo que necesitan los municipios de nuestro país, evidentemente, no son parches temporales, sino que lo que necesitan es hacer, lo han dicho todos los que me han precedido, una reforma profunda. No sé a qué están esperando. Claro que se valora que se flexibilice la posibilidad de dar ayudas financieras y beneficios fiscales cuando vengan del uso de los remanentes, y también es positivo que se permita destinar una parte del superávit a inversiones, especialmente inversiones en vivienda, una reivindicación que ha defendido reiteradamente Esquerra. Es evidente que la actualización de las entregas a cuenta es necesaria, sí, claro que es necesaria, es vital, pero, señorías, eso no es suficiente, ni mucho menos, porque, una vez más, el Gobierno español actúa a través de un decreto ley con medidas provisionales limitadas en el tiempo y que, además, también están condicionadas por esta incapacidad de conseguir unos presupuestos, y esta imposibilidad desgraciadamente se ha convertido en la norma. Eso no es una buena idea, ministro. Los ayuntamientos y las comunidades autónomas no pueden vivir pendientes de si cada año llegará un nuevo decreto ni de cuándo llegarán unos recursos qué, ¡oh, sorpresa! les corresponden, que son de ellos. Necesitan, todos necesitamos -porque al final todos somos ciudadanos de un ayuntamiento- más recursos, más estabilidad, más certidumbre, más datos claros. Y hay una cosa que explica muy claramente esta contradicción. La recaudación del Estado ha pasado de 208 000 millones de euros en el año 2018 a más de 235 000 millones de euros en 2025. Eso es un aumento extraordinario. Nosotros eso no lo denunciamos, como hace la derecha, que quede claro; al contrario. Si la economía genera más recursos, si la economía genera más ingresos, estos recursos, estos ingresos tienen que servir para reforzar algo básico, los servicios públicos. Pero los servicios públicos también -eso no sé si lo sabe alguien, parece que no- quien los presta principalmente no es la Administración General del Estado, los presta la Generalitat, los prestan los ayuntamientos, más allá de quién los lidere. Los pilares de la salud, de la educación, de los servicios sociales y de las políticas de vivienda son competencias descentralizadas, señor ministro, Gobierno, grupo que da apoyo al Gobierno. Es que es así. Y es aquí por lo tanto donde tienen que llegar los recursos, porque no es aceptable de ninguna de las maneras que mientras aumenta la recaudación los Gobiernos locales sigan ahogados -ahogados es poco- por unas reglas fiscales pensadas en plena etapa de austeridad, no es aceptable que sigamos igual. Esa es la realidad. Y es que es cansino, es absolutamente cansino. Y este es el auténtico problema, porque después de ocho años de gobiernos progresistas, sigue plenamente vigente -como se ha denunciado aquí muchas veces también- el marco fiscal impuesto por el Partido Popular en los peores años de los recortes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Molt bon dia, diputades i diputats. Gràcies, president. Bon dia, senyor ministre. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret. Ho farem bàsicament, senyor ministre, perquè incorpora algunes mesures entenem positives que hem reclamat des d'Esquerra Republicana manta vegades i que poden donar una mica d'aire als autèntics damnificats de tot plegat, que són els ajuntaments i també les comunitats autònomes. Però també ho direm amb tota claredat: aquest decret torna a quedarse a mig camí, com sempre. Jo no sé quina mania tenen vostès a posar només la punteta! A fondo, ministre! A fondo! Sempre amb la punteta. És una cosa increïble. Aquest reial decret és una resposta parcial, absolutament parcial a un problema estructural. I el que necessiten els municipis del nostre país, evidentment no son pedaços temporals, sinó el que necessiten, s'ha dit -ho han dit totes les persones que m'han precedit- doncs una reforma profunda. No sé què coi estan esperant. Val a dir que valorem positivament, per exemple, que es flexibilitzi l'obligació de prestar plans econòmics financers quan l'incompliment de les regles fiscals, en aquest cas, provingui de l'ús dels romanents. També és positiu que es permeti destinar una part del superàvit a inversions, especialment inversions en habitatge, una reivindicació també que Esquerra ha defensat reiteradament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave. Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar? Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local -para nosotros eso es clave-, a la soberanía alimentaria bien entendida -porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo- y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Por eso, en Esquerra Republicana consideramos que el debate sobre el próximo marco financiero plurianual de la Unión Europea es en realidad un debate sobre qué Europa queremos; este es el debate. ¿Queremos una Europa que proteja a sus productores, que garantice la viabilidad de las explotaciones familiares -que es importante- y que entienda al sector primario, como decía hasta ahora, como uno estratégico? ¿O, al contrario, queremos una Europa que relegue estas prioridades? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Entramos en materia, ministro. A nosotros nos gustaría poder centrar esta intervención en una cuestión fundamental para nuestra ganadería, nuestro campesinado y la cuestión territorial; a saber, el futuro presupuesto plurianual de la Unión Europea, el presupuesto que dictará, evidentemente, a qué se destinan los recursos europeos para un periodo de nada menos que siete años, de 2028 a 2034. Es verdad que en esta Cámara lo hacemos muy a menudo, hablamos de la importancia de los presupuestos generales del Estado, que son muy importantes, aunque no los veamos, son muy importantes. Pero este presupuesto, el europeo, es cinco o seis veces superior e incluye diversas políticas. Algunas de ellas, por no decir casi todas, son políticas clave para Cataluña y también para el resto del Estado, para el resto de las comunidades, pero permítanme que haga referencia a mi país. Y son competencia de su ministerio, señor ministro, todas ellas, en especial la PAC y la política pesquera común.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«I acabo, ara sí, amb una reflexió europea. Em sembla profundament revelador que Brussel·les pugui flexibilitzar les regles fiscals quan es tracta de despesa militar. Quan es tracta de despesa militar és tot molt fàcil, molt flexible. Però aquesta mateixa flexibilitat desaparegui quan parlem, per exemple, de la lluita contra el canvi climàtic, quan parlem d'habitatge o quan és important resoldre i donar una resposta a una recessió econòmica. Sembla que per als tancs, doncs si hi ha una barra lliure enorme, molt ample, però que pels serveis públics sempre hi ha aquella prudència per ser elegant, pressupostària. Nosaltres, senyories, defensem una altra Europa, una Europa més coordinada. Una Europa amb capacitats compartides, amb més recursos propis i amb una política exterior musculada, una política exterior forta, però també una Europa que no abandoni la cohesió territorial, que no abandoni la pagesia, que no abandoni la pesca ni tampoc l'estat del benestar. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Compartimos una parte importante del fondo de esta moción, entre otras cosas porque hay una pregunta que cada vez es más evidente. Si Europa tiene que invertir más en seguridad, ¿tendrá que hacerlo de conformidad con sus propias prioridades o acaso debería hacerlo siguiendo el dictado de Donald Trump? Esta es la gran pregunta. Y para Esquerra Republicana la respuesta es muy clara: la OTAN es un marco cada vez más agotado. Es algo que decimos desde hace años, y la presidencia de Trump ha puesto de manifiesto esto cada vez con más claridad. Es un aliado que chantajea -hay que decirlo así de claro- a sus socios. No es exactamente un modelo que yo definiera como modelo de seguridad compartida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La ciutadania, senyories, no necessita més caos administratiu, ja en té prou. Necessita una Administració accessible, eficient i, evidentment, també amb recursos eficients. En definitiva, una administració que ha substituït drets per pantalles, com deia, i quan l'Administració -i acabo ara sí, presidenta,- obliga a la ciutadania a suplicar una cita i a suplicar -atenció amb el verb-per exercir un dret, el problema ja no és un problema burocràtic, senyories. El problema, dedicat al senyor Bermúdez de Castro, és un problema democràtic. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos No puedo empezar, presidenta, sin señalar un hecho que no por inusual es raro, y es que el Partido Popular, en boca del señor Bermúdez de Castro, hoy ha tenido el morro de darnos ciertas lecciones de democracia. Esto, de hecho, por parte del Partido Popular no nos tendría que extrañar. Pero quiero decir desde este atril que resulta extremadamente insultante que el Partido Popular pretenda dar lecciones a Esquerra Republicana de Cataluña en materia de democracia. Ustedes, señorías del Partido Popular, que llevan décadas de corrupción, décadas de financiación irregular, de sobresueldos y de condenas judiciales, y otros que están en la espera, ¿de verdad nos vienen a dar lecciones sobre democracia? Ustedes, los mismos y las mismas que utilizaron las instituciones públicas para tapar grandes responsabilidades públicas y encima perseguir la disidencia política. Ustedes lo que tienen es más morro que un elefante con trompeta, así de claro. (Aplausos). Más morro que un elefante con trompeta. Asuman su historial, señorías del Partido Popular, y dejen de repartir carnets de buenos o malos demócratas, al menos a aquellos que llevamos años militando en un partido con noventa y cinco años de historia sin un caso de corrupción.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Cal, doncs, avançar seguint la idea fonamental de construir més autonomia estratègica en l'àmbit de l'energia i les renovables i el transport públic com a pilars, i cal assegurar que els treballadors no perdin poder adquisitiu en aquest trànsit. En aquest camí, especialment ho he de dir als Països Catalans, on ens veiem perjudicats per un finançament injust i per un salari mínim que no reflecteix la realitat dels nostres peus. I ara sí que acabo. Menys política de pedaç, menys centralisme, menys reacció improvisada. I si em permeten més prevenció, més sobirania financera, més poder local i més preparació davant les emergències que ja malauradament formen part d'una realitat climàtica al nostre país. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y todos, diputadas, diputados. Señor ministro, votaremos a favor de este real decreto, y lo haremos porque, evidentemente, hay personas afectadas; personas que en estos momentos no pueden esperar más porque las ayudas a familias, a trabajadores, a autónomos y municipios afectados por la dana -afectados también por los incendios o accidentes ferroviarios- son evidentemente necesarias a pesar de que -y hay que decirlo- llegan tarde para mucha gente. No es ninguna sorpresa. En Esquerra Republicana siempre hemos estado al lado de los afectados por la dana, al lado del país valenciano y lo vamos a seguir estando, por supuesto.»