Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.016 declaraciones · página 20 de 101
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La cita previa no ha funcionado. Se quejan los ciudadanos, se quejan las asociaciones de consumidores y también lo hacen instituciones como el Síndic de Greuges o el Defensor del Pueblo. En primer lugar, genera una brecha que genera exclusión. Por ello, en Junts per Catalunya defendemos la creación de una oficina de defensa digital pensada para personas mayores y personas con dificultad para moverse en entornos digitales. En segundo lugar, colapso, dificultades para encontrar cita, atrasos de semanas e incluso meses, muchos de ellos innecesarios porque se podían resolver, por ejemplo, con una atención personal puntual, en el momento e incluso improvisada. En consecuencia: indefensión, inseguridad jurídica e incluso pérdida efectiva de derechos Las personas no pueden quedar abandonadas detrás de una pantalla. Una Administración moderna y eficiente tiene que garantizar una respuesta accesible, cercana y, sobre todo, eficaz; es decir, inmediata, sin mediaciones ni dilaciones innecesarias. Hay que volver a poner el foco en la atención a las personas y esto también quiere decir en los autónomos y en las empresas. Por ello, hemos registrado en el Senado una proposición de ley sobre simplificación y racionalidad de los trámites ciudadanos, que elimine duplicidades y que no exija al ciudadano la información de la que la Administración ya dispone, que facilite trámites digitales para la renovación de permisos y certificados y que prevea una atención personal con canales alternativos de asistencia y de acompañamiento para las personas que lo necesiten. Para terminar, no podemos perder de vista los problemas estructurales de la Administración: exceso de burocracia, mala gestión, falta de recursos y, muy especialmente, falta de personal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Senyories del PSOE, els recordo que el seu Govern té per mandat europeu l'obligació de resoldre la situació de centenars de milers de persones interines de treballadors públics en abús de temporalitat. Una situació que afecta directament la seva vida, la seva estabilitat laboral, però que repercuteix, com no pot ser d'altra manera, en la qualitat dels serveis públics. El desastre burocràtic afecta les persones. Per exemple, a Catalunya s'acumulen més de 38 000 persones en llista d'espera de la dependència, amb una espera mitjana de 275 dies. El desastre burocràtic també ofega els autònoms i les empreses i, per tant, el teixit productiu, la riquesa i l'economia del nostre país. Fa poc, un estudi fixava en 5500 euros per treballador a l'any el cost en tasques administratives. Això vol dir hores i hores de paperassa o de tràmits digitals, que és el mateix que no es destinen a produir, que és el que voldrien precisament els treballadors, els autònoms i els empresaris per resoldre aquest desastre burocràtic, aquest desastre administratiu, cal voluntat política. El PSOE, en contra de la majoria d'aquesta cambra, ha tingut aquesta voluntat política per a la regularització extraordinària de centenars de milers d'immigrants. Els ajuntaments socialistes s'han reorganitzat per ferhi front. Han previst orientació i acompanyament per a aquestes persones. Han facilitat els tràmits d'empadronament i de vulnerabilitat. Han eliminat la cita prèvia i han habilitat espais nous: fins a 4, Barcelona, com el pavelló firal; 2 de la Fira de Barcelona a Montjuïc. Lamentablement, no veiem la mateixa intensitat per ajudar a les persones necessitades de dependència o a les empreses, ni tampoc per resoldre el problema dels interins.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La cita prèvia no ha funcionat. Es queixen els ciutadans, es queixen les associacions de consumidors i també ho fan institucions com el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble. En primer lloc, genera una escletxa digital que comporta una exclusió. Per això, des de Junts per Catalunya defensem la creació d'una oficina d'atenció digital, pensada sobretot per la gent gran i les persones amb dificultats per moure's en entorns digitals. En segon lloc, col·lapse, dificultats per trobar hora, per tant, retards de setmanes o fins i tot de mesos, molts d'ells innecessaris perquè es podrien resoldre, per exemple, amb una atenció personal puntual, al moment. Fins i tot improvisada i, en conseqüència, indefensió, inseguretat jurídica i, fins i tot, pèrdua efectiva de drets. Les persones no poden quedar abandonades darrere una pantalla. Una administració moderna i eficient ha de garantir una resposta accessible, propera i sobretot, eficaç. És a dir, immediata, sense mediacions ni dilacions innecessàries. Cal tornar a posar el focus en el servei a l'atenció a les persones, i això també vol dir en els autònoms, en les empreses. Per això hem registrat al Senat una proposició de llei sobre simplificació i racionalitat dels tràmits ciutadans que elimini duplicitats i que no exigeixi al ciutadà la informació de la que l'Administració ja disposa. Que faciliti tràmits digitals per a la renovació de permisos i certificats i que prevegi una atenció personal amb canals alternatius d'assistència i acompanyament per a les persones que ho necessiten. Per acabar, no podem perdre de vista els problemes estructurals de l'Administració. L'excés de burocràcia, mala gestió, manca de recursos i, molt especialment, manca de personal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Molt bona tarda, presidenta, senyories. La cita prèvia és un desastre, un desastre innecessari. No és tremendisme, és la realitat de molts ciutadans que el govern socialista sembla viure d'esquena. L'OCU constata que per centenars de milers de ciutadans la cita prèvia ha esdevingut una barrera per accedir a l'Administració i resoldre els seus problemes: la pensió per jubilació, la prestació de l'atur, les baixes laborals, els permisos de maternitat, permisos i prestacions de tot tipus es veuen dificultats en perjudici del dret dels ciutadans de rebre una atenció adequada. El que va néixer com una mesura excepcional en temps de pandèmia ha passat a ser un filtre al servei, no dels ciutadans, sinó al servei de l'Administració, que impedeix l'accés igualitari als serveis essencials. La Generalitat de Catalunya ha eliminat l'obligatorietat de la cita prèvia. Aquesta és la línia que nosaltres considerem correcta. Qualsevol ciutadà que necessiti fer una gestió ho ha de poder fer directament, sense tràmits afegits, per molt còmodes que aquests siguin per a l'Administració. Per tant, la nostra posició és clara: la cita prèvia no pot ser l'única porta d'entrada a l'Administració. Ho defensem a l'Administració catalana i també, naturalment, a totes les altres administracions amb les que es relacionen els ciutadans catalans, inclosa, a hores d'ara, i esperem que per no gaire, l'Administració General de l'Estat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé. Bona tarda. La proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular i debatem és ben senzilla, tot i que no li voldria restar importància. Sembla ben bé plantejada perquè vostès tenen moltíssim cupo i no sabien què ferne i han de portar lleis als plens i avui han decidit portar aquesta. De fet, modifica només tres qüestions de la Llei de Propietat Horitzontal, que és incorporar les reunions per videoconferència, permetre el llibre d'actes digital i facilitar les notificacions electròniques. Una reforma administrativa que el Partit Popular presenta com una modernització necessària de les comunitats de propietaris i que a Catalunya ja fa anys que es fa perquè està reconeguda al Codi Civil. De fet, el ponent del Partit Popular s'ha passat sis minuts dels dotze parlant d'una altra cosa perquè vostè mateix sap que aquesta llei bé podria ser una disposició addicional a qualsevol altre lloc i hauríem pogut aprofitar aquesta llei per parlar d'alguna cosa més important. No seré jo qui discutirà que la tecnologia pot facilitar els tràmits o que les eines digitals poden ser útils en determinades circumstàncies, perquè, de fet, milito en la necessitat de fer menys desplaçaments per fer reunions que no requereixen en sí presencialitat. Però mentre em llegia aquesta iniciativa, jo no podia evitar pensar què estava passant fora d'aquest hemicicle aquesta mateixa setmana passada, mentre el Partit Popular, avui aquí, està preocupat perquè es puguin fer reunions de veïns telemàtiques, el fons d'inversió New Amsterdam estava fent fora de casa seva, a la Olalla i a les seves tres filles, al carrer Buenos Aires de Barcelona. New Amsterdam es dedica a saquejar Barcelona comprant blocs sencers per expulsar els veïns i veïnes per convertirlos en pisos de coliving i llogar habitacions a 950 euros, preu que molts dels veïns i veïnes que expulsen paguen per un pis sencer. I això a vostès ja els hi sembla bé. La Olalla va ser desnonada després d'anys de lluitar per mantenirse a casa seva, i inclús havent aconseguit l'aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, aquest fons que compren edificis sencers, l'ha fet fora de casa seva amb les seves tres filles menors d'edat. I la Olalla, per desgràcia, no és una excepció.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Por eso el Grupo Republicano tenderá la mano al grupo proponente para ayudar a establecer medidas, calendario para que se pueda hacer bien. Y un punto más sobre esta ley: esta ley se ampara en títulos competenciales del Estado, correcto, pero la salud pública, el consumo y los medios propios son competencias de la Generalitat de Catalunya. Por ello, le solicitamos que respete el autogobierno de las distintas naciones del Estado. Proteger a los niños, sí, pero centralizar y blindar competencias, no. El mensaje es claro y esto pasa muchas veces y no siempre tendríamos que estar aquí cuidando, cuidando, cuidando, porque la plurinacionalidad debería ser algo tan tan tan asumido que no tendríamos que recordárselo. Por todo ello, señoras y señores, señorías, mi grupo parlamentario votará a favor de que esta ley tire hacia adelante. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Per això, el Grup Republicà estendrà la mà al grup proponent. Estendrà la mà al grup per millorar aquesta llei en el tràmit. I quan dic millorar vull dir mesures, calendari i recursos perquè es pugui fer bé. I un punt més en aquesta llei. Aquesta llei s'empara en títols competencials de l'Estat; correcte, però la salut pública, el consum i els mitjans propis són competències de la Generalitat de Catalunya. Per això els demanem que el tràmit respecti escrupolosament l'autogovern de les diferents nacions de l'Estat. Protegir la canalla, sí, recentralitzar i blindar competències, no. Avisats estan. I això passa massa sovint i no hauríem d'estar sempre vetllant perquè la plurinacionalitat de l'Estat ja hauria de ser una cosa tan assumida que no hauríem de recordarlos. Per tot això, senyories, el grup parlamentari votarà a favor que aquesta llei tiri endavant. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, hoy un niño de tres años de este país aún no sabe leer, pero sabe reconocer un logotipo. Sabe quién es el dinosaurio de la galleta, el tigre de los cereales, el payaso de las hamburguesas. Reconoce la marca antes que la letra. Esto no es casualidad, es una inversión. Alguien ha pagado mucho dinero para que esto pase. Por ello, esta ley hace algo sencillo de decir y difícil de hacer: poner límites a la publicidad de alimentos y de bebidas, sobre todo bebidas energéticas, que no son saludables cuando puedan llegar a los niños. Por ejemplo, estas bebidas energéticas obligan a anunciar los azúcares, etcétera, y termina con envases llenos de personajes para vender alimentos poco saludables.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Aquí aparece el primer gran problema jurídico. ¿Qué quiere decir que pueda dar lugar a la exposición?, ¿qué se entiende por una publicidad?, ¿cuándo se entiende que induce al consumo en menores?, ¿cómo se acreditará esto?, ¿quién determinará si una campaña tenía o no suficientes mecanismos para impedir esta exposición? La misma proposición utiliza expresiones absolutamente abiertas como elementos visualmente atractivos -¿para quién?-, estrategias de mercadotecnia o expresiones similares que posteriormente tendrá que detallar el Gobierno. Esto es especialmente grave en una norma sancionadora porque ya no decidirá el legislador, sino el Gobierno. El principio de seguridad jurídica del artículo 9.3 de la Constitución exige precisión, previsibilidad y taxatividad, y esta ley no las garantiza. Lo más grave para nosotros, ya lo he dicho, es otro tema: la invasión competencial. Esta proposición entra de lleno en muchas materias, competencias propias de la Generalitat de Catalunya; en no pocas -creo que la que más de todas las que nos han presentado aquí-: en consumo, en comercio, en publicidad, en protección de menores, en salud pública, en actividades recreativas, organizaciones de eventos... En muchas. También afecta directamente a competencias municipales vinculadas al uso de la vía pública, el mobiliario urbano, ferias, actividades locales, que para ello cada uno hace sus propias ordenanzas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«A més, la proposició va molt més enllà dels exemples internacionals que cita perquè parla de Portugal i del Regne Unit. Però en la mateixa exposició reconeix que aquelles mesures se centren sobretot en horaris i entorns infantils específics, més el mode d'Euskadi. Aquí, en canvi, es pretén regular pràcticament qualsevol forma de comunicació comercial susceptible de poder ser vista per algun menor de 18 anys. Nosaltres creiem en polítiques públiques serioses, en educació alimentària, en promoure hàbits saludables, però també creiem en la seguretat jurídica, en la proporcionalitat, en el respecte competencial, sobre tot i en legislar amb molt rigor. I aquesta proposició, sincerament, no compleix cap d'aquests requisits i per això Junts no hi podem donar suport. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todo el mundo. La lucha contra la obesidad infantil y juvenil, evidentemente, es un objetivo necesario y compartido por Junts per Catalunya, porque estamos efectivamente ante un problema de salud pública real. La OMS hace tiempo que alerta del sobrepeso infantil. Es evidente que los poderes públicos tienen que impulsar la prevención y la promoción de hábitos saludables. Cataluña hace tiempo que trabaja en esta línea en programas de alimentación en las escuelas, que es salud pública, estrategias de prevención impulsadas por las diferentes instituciones catalanas, pero es evidente que aún queda mucho por hacer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«I aquesta llei no les garanteix, però el més greu per nosaltres li he avançat, és una altra cosa la invasió competencial, perquè aquesta proposició entra de ple en un munt de matèries. Competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, no pas poques. Crec que és la que més de totes les que ens han presentat aquí en consum, en comerç, en publicitat, en protecció de menors, en salut pública, activitats recreatives, organitzacions d'esdeveniments amb moltíssimes. I també afecta directament competències municipals vinculades a l'ús de la via pública mobiliari urbà, fires, activitats locals que per això fan cadascú les seves pròpies ordenances. I malgrat això, SUMAR Grup Plurinacional, torna a fer exactament el mateix que ens solen fer, que és utilitzar qualsevol debat socialment sensible. Aquest ho és. Tots hi tenim molt d'interès, com una excusa per tornar a recentralitzar poder des de Madrid. I és bastant irònic perquè després són vostès els que donen lliçons de plurinacionalitat i de federalisme i de respecte a la diversitat nacional. Però quan arriba el moment de la veritat, les extremes esquerres espanyoles continuen tenint la mateixa pulsió jacobina de sempre: uniformitzar, intervenir i concentrar les competències a l'Estat, encara que això impliqui, òbviament, buidar de contingut l'autogovern català. I convertir ajuntaments i comunitats autònomes en simples executors del que es decideixi aquí.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. La lluita contra l'obesitat infantil i juvenil, òbviament, és un objectiu necessari i compartit per Junts per Catalunya. Perquè estem, efectivament, davant d'un problema de salut pública molt real. L'OMS fa anys que alerta de l'augment del sobrepès infantil i és evident que els poders públics han d'impulsar polítiques de prevenció, educació alimentària i promoció d'hàbits saludables. Catalunya fa anys que es treballa en aquesta línia amb programes d'alimentació saludable, escoles, guies de salut pública, estratègies de prevenció impulsades des de les diverses institucions catalanes. És evident que queda molta feina per fer. Dit això, i com malauradament s'ha convertit en una costum en aquest hemicicle amb determinades propostes de regulació, com en aquest cas, poc rigoroses, -ja els hi diré per què- ja els avanço que no trobaran a Junts avalant una proposició que jurídicament és deficient. Per nosaltres és el pitjor, profundament invasiva des del punt de vista competencial i redactada amb un nivell d'ambigüitat incompatible amb la seguretat jurídica exigible a qualsevol norma restrictiva de drets com és aquesta. Perquè aquesta iniciativa no es limita a regular publicitat dirigida a infants o joves. Va molt més enllà i ho fa amb conceptes jurídics, extraordinàriament indeterminats i amb una extensió pràcticament il·limitada del seu àmbit d'aplicació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Llavors esforcis una mica més. Sobretot vostè que té fins a 20 iniciatives legislatives bloquejades a la Comissió de Justícia. Miri, per molt que ho vulguin amagar, vostès governen sense majoria i d'esquena a aquest Parlament. Un exemple d'això és la regularització extraordinària de centenars de milers d'immigrants que han aprovat unilateralment, sense debat, sense planificació i sense finançament. Una regularització massiva que va en direcció contrària a la resta de països de la Unió Europea, que impacta en l'habitatge i la cohesió social i que està portant els serveis socials, la sanitat, l'ensenyament al col·lapse. I que mentre el seu Govern s'ho mira de lluny, ofega els nostres municipis. Per si no ho sabia, un de cada quatre persones que ve a l'Estat espanyol s'instal·la a Catalunya. Senyor Bolaños, sap vostè què hauria passat si la regularització massiva d'immigrants s'hagués votat en aquest Congrés? Doncs que no s'hauria aprovat perquè nosaltres hi hauríem votat en contra. Per això vostès la van colar per la porta del darrere. Senyor Bolaños, el seu únic objectiu ja només és ocupar el poder per ocuparho. Com deia la nostra portaveu fa unes setmanes, quin argument democràtic els queda per no convocar eleccions?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Gràcies, presidenta. Fa un any i mig, davant del Comitè Federal del PSOE, el senyor Pedro Sánchez va afirmar que estava disposat a governar sense el concurs del poder legislatiu. Vostè, com a ministre de Relacions amb les Corts, hauria de saber més que ningú que en un sistema parlamentari, un govern que perd el suport del Parlament deixa de tenir legitimitat democràtica. Però em sembla que això els és igual. Pressupostos, acabarem la legislatura sense que hagin presentat ni uns pressupostos i també, per cert, sense que hagin executat ni remotament el que pertoca a Catalunya. Reials decrets llei, més de 120 des que són al poder. El Parlament Europeu ha denunciat el seu ús abusiu i indiscriminat. Lleis, la Mesa d'aquesta cambra té atorgada 128 iniciatives legislatives, incloent les nostres lleis d'autònoms i de mesures urgents per fer front a l'okupació. I mentrestant, pretenen sobreviure a base de reials decrets del Consell de Ministres que no s'han de sotmetre a votació. Davant d'això, senyor Bolaños, li pregunto: considera democràtic un govern que no té en compte el Parlament?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I la segona línia és augmentar l'oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l'habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d'habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d'euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la resta l'han d'assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema. Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d'experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n'hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d'aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l'ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Viviane Ogou i Corbi · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«I davant d'això ja sabem què és el que planteja la dreta, el que planteja són xecs bressol, i vinga a privatitzar. I el que veiem és que a la Comunitat de Madrid, on s'hi han destinat 67 milions per xecs per a escoles privades, el resultat que tenim davant és dones cobrant el salari mínim, ràtios que no permeten atendre els infants com es mereixen i 40 dies de vagues indefinides. Mentre que nosaltres pel que apostem és per una altra cosa. El que cal és construir una xarxa pública que garanteixi aquest dret de veritat. Mirin a Catalunya que, com saben, les competències del 03 són exclusivament catalanes, la Generalitat del Partit Socialista gestiona directament 42 escoles bressol. De les 1700 escoles que hi ha a tota Catalunya, només en gestiona 42. Tota la resta depèn d'ajuntaments, d'empreses privades i d'altres models de gestió. Saben quants models de gestió hi ha al nostre país per a les escoles bressol? Hi ha 948 models de gestió. Però això què és? I quan toca posarnos a veure què fem amb tota aquesta situació, amb què ens trobem? Ens trobem que s'han enviat a Mossos d'Esquadra les assemblees de les manifestants, i que hi ha una proposta de pla pilot perquè hi hagi policies de paisà a les escoles. No hi ha diners perquè hi hagi parelles educatives a les escoles bressol, però sí que hi ha diners perquè hi hagi policies? És que no s'entén, senyories.»
-
Viviane Ogou i Corbi · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Bona tarda. Volia començar denunciant el segrest il·legal de l'Estat d'Israel sobre la flotilla a Gaza. Hem d'exigir l'alliberament immediat de totes les persones segrestades que hi eren només per defensar el dret del poble palestí a rebre ajuda humanitària. Però avui debatem una moció sobre l'educació infantil de 0 a 3 anys i nosaltres estem debatent, mentre que als carrers hi ha moltíssima gent que està lluitant, que està lluitant perquè la situació educativa en aquests moments és molt greu. I ho dic amb coneixement de causa, perquè a Catalunya el que estem veient aquests dies als carrers feia molt de temps que no veiem, i ho dic com una persona que ha anat a les vagues educatives des que era molt petita. Ara s'acumulen ja disset jornades, disset, dels sindicats. Una vaga que feia molts anys que no es veia. I dins d'aquest conflicte, el 03 té la seva pròpia cosa a dir. Però el que passa a Catalunya no és cap excepció. Buenas tardes. Quería comenzar denunciando el secuestro ilegal por parte del Estado de Israel de la flotilla en Gaza. (Aplausos). Tenemos que exigir la liberación inmediata de todas las personas secuestradas que solo están allí para defender el derecho del pueblo palestino a recibir ayuda humanitaria.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Si hablamos de competencias y realidad territorial, nos topamos con uno de los grandes problemas de esta iniciativa: la invasión de competencias. La moción insta al Gobierno español a regular ratios y ordenar condiciones laborales en la etapa de 0 a 3 años. Eso choca directamente con el artículo 131 de nuestro estatuto cuando atribuye a la Generalitat de Catalunya competencias sobre gestión educativa, plantillas, regulación de los centros y despliegue curricular también del ciclo de Educación Infantil. Lo saben: para nosotros respetar plenamente el marco competencial vigente y la capacidad de Cataluña para decidir su propio modelo educativo es una cosa imprescindible. En otro sentido, les digo que para nosotros la gestión directa o indirecta no es el debate importante, tampoco el de penalizar a los operadores privados. El debate importante es cómo garantizar la calidad educativa, la accesibilidad y suficientes plazas para las familias. Sí, con un servicio público robusto, pero sin renunciar a todo aquello que ayude. En definitiva, en Junts defendemos la capacidad de decidir en Cataluña para definir el modelo propio de Educación Infantil, pero sobre todo defendemos disponer de los recursos necesarios y que generemos ampliamente en nuestro país para su implantación. Nada más. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Res més i moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. En Junts compartimos una parte importante del diagnóstico que plantea esta moción, porque es cierto que durante demasiado tiempo el ciclo de Educación Infantil ha sido una etapa infravalorada institucionalmente, tratada a menudo más como un servicio asistencial o de conciliación que como una etapa educativa esencial. Para Junts per Catalunya esta es una etapa fundamental porque los primeros años de la vida son determinantes. En esta etapa es cuando se construyen las bases del desarrollo emocional, cognitivo, físico y social de los niños. Precisamente por eso hay que dignificarla reforzando sus recursos, mejorando las condiciones laborales de los profesionales y garantizando una atención educativa de calidad. Ahora bien, el hecho de compartir buena parte del diagnóstico no quiere decir compartir ni la totalidad de las propuestas ni el modelo jacobino que siempre defiende Podemos, que hoy, una vez más, ante un problema real, plantea una respuesta muy española también para la escuela catalana. Modelo Podemos: más centralización, más uniformización y más intervención estatal, invadiendo competencias que corresponden a las comunidades autónomas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«I, si parlem de competències i realitat territorial, topem amb un dels grans problemes d'aquesta iniciativa: la invasió de competències. La moció insta el Govern espanyol a regular ràtios i ordenar condicions laborals de zero a tres anys, i això xoca directament amb l'article 131 del nostre Estatut, quan atribueix a la Generalitat de Catalunya competències sobre l'organització educativa, les plantilles, la regulació dels centres i el desplegament curricular, també, del cicle d'Educació Infantil. Ho saben, per a nosaltres, respectar plenament el marc competencial vigent i la capacitat de Catalunya per decidir el seu propi model educatiu és un imprescindible. En un altre sentit, dirlos que per a nosaltres no és el debat important la gestió directa o indirecta, tampoc el de penalitzar els operadors privats. El debat important és com garantim la qualitat educativa, l'accessibilitat i prou places per a les famílies. Sí, amb un servei públic robust, però sense renunciar a tot allò que hi ajudi. En definitiva, des de Junts defensem la capacitat de decidir a Catalunya per definir el model propi d'Educació Infantil, però sobretot defensem disposar dels recursos necessaris i que generem amb escreix al nostre país per a la seva implantació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Mirin, des de Junts compartim una part important del diagnòstic que planteja aquesta moció, perquè és cert que durant massa temps el cicle d'Educació Infantil ha estat una etapa infravalorada institucionalment, tractada sovint més com un servei assistencial o de conciliació que no pas com una etapa educativa essencial. I per a Junts per Catalunya, aquesta és una etapa fonamental, perquè els primers anys de vida són determinants. És en aquesta etapa quan es construeixen les bases del desenvolupament emocional, cognitiu, físic i social dels infants. I precisament per això cal dignificarla, reforçantne els recursos, millorant les condicions laborals dels professionals i garantint una atenció educativa de qualitat. Ara bé, el fet de compartir bona part del diagnòstic no vol dir compartir ni la totalitat de les propostes ni el model jacobí que sempre defensa Podemos, que avui, una vegada més, davant d'un problema real, planteja una resposta ben espanyola també per a l'escola catalana. Model Podemos: més centralització, més uniformització i més intervenció estatal, erosionant competències que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Les polítiques educatives, com hem dit mil vegades, funcionen millor, com tantes altres, quan es dissenyen des de la proximitat, amb el coneixement de la realitat social, lingüística i territorial del país. Qualsevol proposta sobre l'etapa 03 ha de partir del respecte a les competències del nostre país i de la resta de territoris, amb la voluntat de cooperar i no d'imposar models uniformes. Avui, el professorat català també, altra vegada, no només el de 03, sinó tot, està mobilitzat, ja no pot més, ha dit prou. Quan el professorat s'atura, no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur dels nostres nens i nenes. I la situació ara mateix és clara. Les plantilles estan tensionades, les ràtios són elevades, és impossible fer front a la inclusió. Hi ha manca de recursos i massa burocràcia. Quan parlem d'educació, parlem de cohesió social i de drets, però inevitablement també parlem del país. I és per això que parlar d'educació i no parlar de llengua és deixar incompleta la defensa de l'escola pública catalana. El català és una eina de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats. És la llengua vehicular i d'acollida del sistema educatiu del nostre país. El model d'escola en català ha estat i és clau per garantir que tot l'alumnat, vingui d'on vingui, comparteixi un marc comú i tingui les mateixes oportunitats en el futur. I, malgrat això, a Catalunya el nostre sistema educatiu segueix patint ingerències i judicialització. No els deixarem que acabin amb la immersió lingüística. Esquerra Republicana tenim molt clar quin és el model que volem. Un model que no és un model improvisat, sinó que respon a la nostra manera d'entendre el país. Un sistema educatiu públic, en català, de qualitat, equitatiu, arrelat al territori i capaç de garantir l'èxit de tot l'alumnat. L'Educació ha de ser una eina de justícia social i de cohesió, que superi la segregació i que situï la inclusió, la coeducació i la igualtat d'oportunitats al centre de totes les polítiques educatives. Dignificar l'educació vol dir garantir que els nostres docents tinguin tots els recursos i totes les eines per poder desenvolupar la seva feina. I des d'Esquerra Republicana sempre serem la garantia de la defensa dels serveis públics i essencials. Per això hem pactat un increment de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve, perquè el Govern del president Illa ja no tingui cap més excusa i faci cas d'una vegada per totes a les reivindicacions dels mestres i les mestres que avui omplen els carrers del nostre país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Moltes gràcies, president. L'etapa 03 és una etapa fonamental per al desenvolupament integral dels infants. La seva universalització i gratuïtat efectiva no és només una qüestió educativa, és un projecte de país, una inversió en el futur i una mesura de justícia social. Garantir que totes les famílies, independentment de la seva renda, puguin accedir a l'Educació Infantil 03 és essencial per construir un sistema educatiu equitatiu i coherent amb la nostra visió de cohesió social. I és per això que el Govern republicà, la legislatura passada, va començar el camí perquè això, aquesta etapa, fos gratuïta al nostre país. Un camí que esperem que segueixi i que seguirem lluitant perquè es consolidi en tota la seva etapa. Dit això, de fet, l'esmena l'hem fet conjuntament amb els companys de Bildu i, per tant, comentaré coses molt similars. La Generalitat té competències exclusives i pròpies en matèria educativa, i és des de Catalunya des d'on s'han de definir les polítiques públiques en aquest sentit. Em preocupa veure com massa sovint es plantegen solucions recentralitzadores per intentar fer front a polítiques de comunitats governades pel PP, com Madrid, d'una forma abrupta que es va carregant els serveis públics sense contemplar la diversitat territorial de l'Estat, com si fos un problema i no una realitat. Com si tothom legislés malament i no hi hagués gent que estigués apostant per l'educació pública i pel 03 públic.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Perquè vostès afirmen que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per part de persones jurídiques que s'està produint actualment. Però les dades notarials diuen el contrari. A Espanya, l'any 2025, les persones jurídiques van comprar aproximadament 78 000 habitatges, però en van vendre més de 123 000. És a dir, van vendre molts més habitatges dels que van comprar. Per tant, hi ha un saldo negatiu superior als 45 000 habitatges en un any, a nom de persones jurídiques. A Catalunya, la diferència encara és més clara: unes 14 000 compres davant gairebé 26 000 -el doble, més del doble- vendes. És a dir, les persones jurídiques titulars d'habitatges es van vendre prop de 12 000 habitatges més dels que van adquirir. Per tant, són molts menys dels que eren l'any anterior. I a Barcelona ciutat igual. Per tant, haurien de deixar de repetir aquest relat segons el qual avui les empreses estan absorbint massivament el parc immobiliari, perquè és directament una mentida. I el mateix passa amb els compradors estrangers, perquè vostès intenten instal·lar la idea que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per empreses o bé per part d'estrangers no residents. Però, quan es miren les dades reals, resulta que a Catalunya, el 2025, els compradors estrangers no residents representen el 3,95 de les operacions. Però és que el 2022 suposaven el 5,62. Per tant, s'està reduint. I encara més, els venedors no residents representen el 4,94 de les vendes. És a dir, que els estrangers no residents també estan venent més habitatges que no pas compren. Per tant, saldo negatiu també. Per tant, ens estan enganyant a tots. També asseguren que una gran part de les operacions es paguen al comptat. Però fins i tot aquí tornen a oferir una imatge parcial i esbiaixada de la realitat. Perquè a Catalunya -i els recordo que és dels territoris més tensionats, on el problema de l'habitatge és més greu-, el 2025 més del 71 % dels habitatges adquirits, 71, es van comprar amb hipoteca. Però el que és rellevant és l'evolució que vostès amaguen, perquè van tocar mínims el 2013, quan només el 41 % d'habitatges eren comprats amb hipoteca. Però ara estem ja al 71 i va creixent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»