Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 21 de 29
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«El que cal és complir amb la inversió pressupostària no realitzada. I el que cal és un traspàs integral perquè ho gestioni Ferrocarrils de la Generalitat, amb un servei infinitament millor i infinitament més puntual. Sap tothom que si Junts és un partit independentista també per oferir un servei de Rodalies digne a tots els catalans, a l'alçada d'ells i dels impostos que paguen, com el de Ferrocarrils de la Generalitat. Quina és la seva solució, senyor ministre? Incompliments, la no execució pressupostària, els acords buits, demanar perdó? Una raó perquè Catalunya sigui un país independent és la fallida del Govern espanyol en la gestió de les infraestructures. No ens demanin que tinguem més paciència. Señor ministro, las infraestructuras que dependen del Estado en Cataluña están en fallo técnico permanente. Rodalies era un escándalo antes, durante y después de las obras. La alta velocidad, el corredor mediterráneo, también. ¿No piensan en aquella moción de Junts de que hace falta priorizar las inversiones en infraestructuras y en el coste-beneficio? Aunque seamos catalanes, nosotros también somos personas y tenemos derechos. En septiembre de 2024 hubo muchas afectaciones: treinta diarias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Senyor Tellado, no és normal la seva incoherència perquè avui, amb la immigració, el PSOE amb nosaltres, amb Junts, fa el que va fer el PP amb el grup parlamentari català el 1997. Vostès van marcar el camí. Nosaltres el seguim i l'aprofitem i l'eixamplem perquè Catalunya ja ha demostrat la capacitat per gestionar millor àmbits on les competències eren de l'Estat. Ho estem fent amb el trànsit gràcies a vostès, i ho volem fer amb la immigració. Vostès, amb aquesta PNL, com amb tantes coses, es tornen a fer una esmena a la totalitat a les seves polítiques. Mirin: Junts per Catalunya negocia amb mentalitat d'estat, amb vocació de govern i amb els interessos del país per davant dels partidismes. Per això treballem per facilitar la nostra nació, les eines necessàries per fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot, per a la de demà. Una Catalunya que sí, senyor Català Higueras, volem lliure i independent. I és en aquesta manera de fer i de ser en la que s'emmarca la nostra voluntat de gestionar el fet migratori amb polítiques potents i amb els recursos necessaris per respondre al repte demogràfic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I anant a la qüestió de la nacionalitat. Des de Junts, vist el tracte que l'Estat espanyol ha donat al poble sahrauí, ens fem la pregunta següent: per què pot estar interessat un sahrauí en obtenir la nacionalitat espanyola? Espanyola precisament. Doncs bé, ens ho preguntem perquè és la nacionalitat d'un Estat que els va abandonar el 1976. És la nacionalitat d'un Estat que els nega el dret a autodeterminar-se. És la nacionalitat d'un Estat que dona suport a les forces d'ocupació del Marroc. I és la nacionalitat d'un Estat que no respecta la legalitat internacional i els pronunciaments d'aquesta legalitat internacional respecte del poble sahrauí. Per tant, l'únic possible interès que hi veiem és que, en obtenir la nacionalitat espanyola, serien també automàticament ciutadans de la Unió Europea. I ni que sigui per aquest efecte utilitari, a més a més d'òbvies raons de justícia històrica, votarem a favor d'aquesta proposició. Així mateix, voldria plantejar alguns dubtes que ja s'han plantejat. La principal qüestió: tornarà a passar el que va passar el 2022, quan la PL es va prendre en consideració, però immediatament va ser guardada al congelador i no en vam saber res més? Perquè recordo que aquí l'obstacle no és menor, són els seus socis de Govern del Partit Socialista, senyors de SUMAR. Tenen alguna garantia que aquesta llei no quedarà aturada? No quedarà enterrada en un calaix? I encara més, en el suposat cas que no només es prenguin en consideració i hipotèticament s'aprovi, quina garantia hi ha que Espanya acabi complint fins i tot la llei aprovada? Ho dic perquè, com recordava la diputada Mariona Illamola en la seva intervenció, els beneficiaris del Reial decret de 1976 no van poder exercir els seus drets perquè Espanya, va considerar el Tribunal Suprem en una sentència molt recent de l'any 2022, havia abandonat el territori sahrauí. Literalment, el Tribunal Suprem deia: 'El Sáhara no puede ser considerado España a efectos de nacionalidad de origen, según el Código Civil'. Es pensen que ara la cosa anirà diferent? Disculpin, però continuo tenint els meus dubtes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Entrant en el text presentat, que és idèntic al 2022, volíem fer una precisió, i és que no s'han esmentat algunes de les contradiccions o incoherències que vam assenyalar en aquell moment. La més sagnant, la més sagnant, que, de fet, és una mostra de cinisme polític, és la frase de l'exposició de motius que diu: 'En los últimos años, España ha desarrollado un conjunto de actividades tendentes a reforzar los lazos históricos con el pueblo saharaui, como las medidas para promocionar el castellano, una de sus señas de identidad'. Creiem, sincerament, que és una afirmació hipòcrita, perquè caldria començar a dir les coses pel seu nom. El conjunt d'activitats que ha desenvolupat Espanya en relació amb el Sàhara Occidental els darrers anys ha estat senzillament deixar-los abandonats. Diguem les coses pel seu nom. O no és això, no és deixar-los abandonats el gir que ha fet el Govern espanyol, del qual vostès formen part, en les seves relacions amb el Marroc, incloent en aquest gir el suport del president Sánchez al Pla autonomista del Marroc, que vulnera les resolucions de les Nacions Unides?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Molt bona tarda. La proposició de llei presentada és el mateix text que es va prendre en consideració el 14 de febrer de 2022, amb els únics vots discordants de VOX, que es va abstenir, i del PSOE que va votar en contra. Junts per Catalunya va votar a favor llavors i ho tornarà a fer ara, perquè és una iniciativa justa i que, encara que considerem insuficient per al poble sahrauí, creiem que s'ha de tramitar. Però el rellevant és que els seus socis de Govern, senyora Tesh Sidi, són els que van votar en contra i, per tant, el que avui es discuteix és, en certa part, una iniciativa retòrica o un experiment amb gasosa, i vostès ho saben, vostès ho saben. Perquè si per a vostès fos realment important la concessió de la nacionalitat espanyola als sahrauís, el primer que haurien d'haver fet és forçar els seus socis de Govern, no només a la presa en consideració, que no passarà, sinó que, en l'eventual cas que se superés aquesta presa en consideració, la PL, la proposició de llei, no es guardés en un calaix per sempre més. Per això, com va dir la diputada Mariona Illamola quan va intervenir el 2022, sorprèn que la iniciativa que avui passa com a proposició de llei no passi com a projecte de llei, com diu la lògica, ja que són socis de govern i, per tant, se suposa que tenen un programa de govern.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Però, en tot cas, sí que he d'insistir que, efectivament, algunes decisions de l'actual govern, doncs, han empitjorat més la situació de l'accés a l'habitatge, amb força improvisacions i amb rectificacions bastant contínues. I lluny de destinar més pressupostos, pressupostos potents i sostinguts, s'han dedicat a derivar les responsabilitats a tort i a dret, sobretot a la part privada. No només en la construcció d'habitatges, que també, no només en termes de desenvolupament urbanístic, que també, sinó, fins i tot, en la protecció preservació dels drets de la vulnerabilitat, que l'han traspassat a la propietat privada i a la seva costa. Totes aquestes turbulències estan resultant ben contraproduents i la ciutadania, la veritat, i ho veiem tots, cada dia està molt més preocupada i molt més frustrada amb aquest tema. En tot cas, i respecte a la seva proposta concreta, hi ha diversos punts que envaeixen clarament el nostre Estatut d'Autonomia, per tant, les nostres competències, les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, en matèria d'urbanisme, en matèria d'habitatge i també de procediment administratiu en el nostre propi dret substantiu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Gràcies. Bé, doncs molt bon dia, molt bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Diuen a la seva moció, parlen sobre el fracàs de la política del govern en habitatge, i diuen que és evident i manifest. Cert. Des que el president Sánchez va arribar a la Moncloa, diuen, l'habitatge ha passat de ser el setzè problema més important per a la ciutadania al primer. No els hi puc treure la raó, la tenen. I, sí, el govern PSOE-SUMAR, doncs, ha pres algunes males decisions, però vostès no en són aliens tampoc, a l'actual situació. Avui, el pressupost de l'Estat destinat a l'habitatge és vergonyosament molt per sota del que les necessitats reals de la ciutadania demanden. Tots els experts consultats hi han anat coincidint, però aquest infrafinançament és conseqüència directa també, i no ho podem obviar, de les retallades del PP en el seu moment, de 10000 milions d'euros del Pla Estatal d'Habitatge de 2009-2012, ho van passar vostès a 1200 milions al Pla 2013-2017. I és cert, ara el PSOE i SUMAR l'han mantingut aquí. Parlen d'apujar percentatges del 10 %. Sí, estan a 1400 milions, però estan molt lluny dels 10000 milions d'euros que fa anys s'estava destinant a aquestes polítiques. Per no parlar també, senyoria, de la desaparició dels programes de construcció i finançament del Pla Estatal de l'Habitatge. Aquesta també és una fita de vostès, que van aconseguir, en fi.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«En fi, tornant al principi, entenc la frustració de vostès i de tots per no trobar solucions reals a aquest problema. Home, la frustració hauria de ser més important per a aquells que estan en el govern, molt més intensa per a aquells que estan al govern i les mesures estrambòtiques com les que vostès avui aquí proposen i mal formulades, mal formulades, doncs les que de mica en mica s'han anat implementant, doncs ja es van veient fallides. Nosaltres creiem que cal actuar amb més rigor, amb dades certes, sense fer invents, tenint apreses les lliçons del que hem viscut en anteriors episodis i que han resultat, com el que deia, un estrepitós fracàs, no? Deixin de provocar més turbulències, si us plau, perquè també crea alarma aquests missatges tan poc pedagògics que vostès estan escampant. Deixin de provocar turbulències i tots plegats, tots plegats, fem propostes realistes, equilibrades i sobretot, útils perquè la gent no busca proclames propagandístiques, sinó que busca solucions. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«I mirin, no sé si, com deia vostè, senyora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmarà el Suprem en la seva decisió de no aplicar l'amnistia al president Puigdemont. O no ho farà ? De veritat que no ho sabem. No ho sabem, però sí que sabem que la llei d'amnistia és un cavall de Troia democràtic per al règim del 78, i això per nosaltres és més important que les solucions penals per a les persones concretes també. També els he de dir, senyories del PP, que el deteriorament democràtic no és que el govern socialista negociï amb Junts, sinó que el deteriorament democràtic és que ho hagi de fer a Ginebra. I també ho és també un deteriorament democràtic que estiguem negociant que mentre estem negociant el senyor Marlaska ens pugui estar espiant amb Pegasus o amb Egobox. I vaig acabant. Vaig acabant. En el debat de la interpel·lació vàrem veure un Pimpinela entre Cayetana i Félix, entre Félix i Cayetana, de vergonya aliena. Vergonya aliena. Només els va faltar cantar la cançó Vivir sin ti, No puedo. Un enemies to lovers total, que comença amb: 'Sí, yo soy la noche, tú eres el día' i que acaba amb 'Vivir sin ti no puedo', perquè això mateix és el bipartidisme PP-PSOE. Aquest és el bipartidisme del règim del 78. Molta gesticulació, però quan la cosa es posa seriosa, diguin-los 155, 'Vivir sin ti, no puedo'. Els dos van al llit borratxos de patriotisme espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Per això, en l'acord de fiscalitat vàrem estar d'acord en l'impost a la banca, però vam introduir rebaixes fiscals a pimes i cooperatives. Senyors del govern, sense confiança no hi ha vots si no es negocia. Menys demagògia. Compleixin els seus acords o les seves propostes no tindran els nostres vots si no hi ha una negociació prèvia. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hoy está sucediendo lo que ya anunciamos: se aprobará un real decreto con medidas que Junts per Catalunya dijo desde el primer momento que apoyaría: el aumento de las pensiones, las bonificaciones al transporte público y las ayudas a la dana, y también se aprobará un documento con una enmienda sobre unas garantías a los propietarios. Recapitulemos. Un Gobierno en minoría parlamentaria presenta para su ratificación ochenta medidas y ciento cuarenta páginas para un real decreto y lo mandó un 23 de diciembre, sabiendo que con Junts no tenían ningún acuerdo de investidura y que tocaba negociar paso a paso y sabiendo que funcionar a base de reales decretos eso algo opaco y que se trata de una medida para acuerdos de urgencia. Hemos votado reales decretos parecidos a este, pero, sabiendo esto, señor Bolaños, ¿pueden explicarnos por qué presentaron un real decreto sin haber negociado el conjunto del documento con la formación política que podía darles los votos favorables? ¿Alguien podría explicar por qué no presentaron un real decreto con las medidas más sensibles y urgentes, que sí que estaban previamente acordadas y que sí contaban con el voto de Junts per Catalunya desde el primer momento? Estas medidas se hubieran aprobado el 22 de enero sin polémica alguna. Ha quedado demostrado lo que decíamos, que las medidas sociales no peligraban. Eso ha sido así. Porque, menuda casualidad, el 22 de enero desplegaron un ejército de cargos políticos del Gobierno y de los partidos que han apoyado al Gobierno en todos los medios de comunicación y redes sociales para explicar la maldad y la falta de sensibilidad de Junts per Catalunya. En pocas horas se anunciaron manifestaciones y concentraciones contra aquellos que no permitían el aumento de las pensiones y las bonificaciones al transporte público. Esta campaña no fue improvisada, y lo peor de todo es que manipularon los miedos y la indignación de la gente, usaron esto como un arma partidista para sacar rédito, sabiendo que, de un modo u otro, en pocos días se iban a resolver los acuerdos, tal como se solicitó en ese momento, y eso va a suceder hoy.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Avui està passant allò que ja vam anunciar. S'aprovarà un reial decret amb mesures que Junts per Catalunya, des del primer moment va dir que donaria suport l'augment de les pensions, les bonificacions del transport públic, els ajuts a la dana i també s'aprovarà un document amb una esmena que hem incorporat sobre els lloguers que dona garanties als propietaris. Recapitulem. Un govern en minoria parlamentària presenta per a la ratificació un Reial decret amb 80 mesures i 140 pàgines, enviat un 23 de desembre sabem que Junts per Catalunya no té amb vostès cap acord d'investidura ni d'estabilitat. I diem que s'ha de negociar. Carpeta a carpeta. Sabem que funciona a base de reials decrets, és una pràctica que perverteix la democràcia parlamentària i que és opaca. Sabem que és una mesura per a acords d'urgència i que per això hem tombat altres reials decrets com aquest. Sabent això, senyor Bolaños, algú pot explicar per quin motiu van presentar un reial decret sense haver negociat el conjunt del document amb aquella formació política que li podia donar els vots favorables? Algú pot explicar per què no van presentar un reial decret amb les mesures més sensibles i més urgents que sí que estaven parlades i que sí que tenien el vot de Junts per Catalunya des del primer moment? Aquestes mesures s'haguessin aprovat el 22 de gener sense cap polèmica. Ha quedat demostrat que el que dèiem,que les mesures socials no perillaven, era realment així. Perquè quina casualitat! El mateix 22 de gener van desplegar un exèrcit de càrrecs dels partits del govern i dels partits que donen suport al govern a tota mena de mitjans de comunicació i xarxes socials per explicar tota la maldat de Junts per Catalunya i tota la falta de sensibilitat de Junts per Catalunya. En poques hores s'anunciaven manifestacions i concentracions contra els que no permetien l'augment de les pensions i l'augment del preu del transport públic. Una campanya, per cert, que no s'improvisa. I el pitjor de tot, manipulant les pors i la indignació de la gent, utilitzant això com una arma partidista per treure'n profit, sabent que d'una manera o d'una altra, en pocs dies es resoldrien aquells acords tal com vam demanar avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Així que, quan la setmana passada vàrem visitar la Comissió Europea, acompanyada de la meva companya, la diputada Marta Madrenas, i vàrem tenir l'oportunitat de parlar amb Magnus Brunner, el comissari d'Assumptes Interns i Migració, li ho vàrem preguntar: què farà Europa per evitar més morts de migrants? Què farà per evitar, en la mesura del que és possible, que els cayucos es perdin en l'oceà més enllà de El Hierro? Incrementaran les patrulles navals de Frontex? La resposta va ser que l'Estat espanyol ¿dit de manera literal pel comissari Brunner¿ no demana tota l'ajuda que podria a Frontex a l'hora de fer-se càrrec del control de la frontera sud de la Unió Europea. Així que la pregunta és òbvia, inevitable i al Govern espanyol. Per què el Govern espanyol no demana més intervenció de Frontex, quan ho pot fer? Per què no fa tot el possible per evitar la mort segura de tants migrants? L'endemà de la nostra visita a El Hierro, la premsa publicava una notícia que va passar pràcticament desapercebuda per a la majoria, però que als que estàvem de visita ens va colpejar. Un cayuco acabava d'arribar a les costes del Caribe amb 19 cossos de migrants morts que, ben segur, s'havien passat de llarg el far de La Restinga, el de l'última esperança.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Senyories, diputada Valido. Gràcies a la invitació del Govern canari, fa uns dies, vam participar en la visita a Tenerife i a l'illa de El Hierro, en concret, al poble pesquer de La Restinga, el principal punt d'arribada dels cayucos plens de migrants que fugen de l'Àfrica amb l'esperança posada a Europa. Conèixer els voluntaris i professionals de la Creu Roja va ser una experiència colpidora i inspiradora. Gent molt jove donant exemple de solidaritat, redimint una humanitat massa embargada pels conflictes bèl·lics o les crisis humanitàries o climàtiques. Allà on no arriben els recursos, arriba la voluntat i el compromís del personal de Creu Roja. Però evidentment és una situació que desgasta i que sovint, quan el bon temps calma el mar i l'arribada de migrants és massiva, posa en tensió la sanitat pública canària. És una realitat que també vivim a Catalunya, de diferent manera, però també vivim a Catalunya. Als què ens acusen d'insolidaris, una dada. A Catalunya han estat distribuïdes 1988 persones migrades en la crisi de Canàries, declarada l'octubre del 2023, gairebé 2000 persones provinents de Canàries. En aquell moment crític del 2023, el Govern espanyol va concedir una subvenció de 50 milions a Canàries, que no discutim de cap de les maneres, però a Catalunya no ens van assignar cap recurs, malgrat la situació també extraordinària que es va viure amb aquesta arribada massiva i sostinguda d'immigrants, que no ha fet res més que agreujar l'infrafinançament que patim, que patim, en matèria d'assistència migratòria sanitària.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Respecte de la resta de propostes, de nou, el Govern espanyol torna a posar-se en un terreny que no li correspon, amb clara invasió competencial, com quan parlen d'estudiar la creació d'unitats de menopausa amb caràcter multidisciplinari. Fan servir la frase de 'Col·laborar amb les comunitats autònomes', però resulta que això és competència de les comunitats autònomes. O quan des del grup socialista instaven el Ministeri de Sanitat de SUMAR ¿un punt què he vist que acaben de treure, potser perquè no s'ho havien acabat de parlar i ara ja ho han fet¿¿ Però deien vostès: 'Afavorir i millorar la coordinació dels nivells assistencials d'atenció primària i especialitzada'. Tornaven a trepitjar les competències. Han afegit un punt que diu: 'Donar suport a les comunitats autònomes en la millora dels nivells assistencials'. Home, nosaltres, més enllà de que ens donin suport, que està molt bé que ens donin suport, el que necessitem són més recursos econòmics per a la sanitat catalana, què pateix, ho sap tothom, un infrafinançament estructural gravíssim, per millorar la salut de les dones en la menopausa, una etapa, recordem-ho, què no és una malaltia, és una etapa perfectament natural, sí, però en la que necessitem cuidar-nos més i millor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Alguns països, com el Regne Unit, ja han inclòs la menopausa en plans d'educació i polítiques laborals. Prenem nota. La desinformació s'ha de corregir aprofitant tots els canals. En un món de superficialitat i xarxes socials plenes de fotos retocades a cop de filtre d'eterna joventut, ja és tot un èxit que els continguts sobre menopausa hi estiguin fent forat. Arriben cada cop a més dones amb l'ajuda de l'algoritme què fa la feina de convertir-les en 'target'. Però això no és suficient, i a vegades tampoc és convenient. Perquè les xarxes socials poden servir també ¿i ho veiem cada dia¿ per infoxicar. Per tant, estem d'acord en que cal promoure campanyes informatives fetes des del rigor. Sobre l'eficàcia i seguretat de les teràpies hormonals de substitució, per exemple. O, per contra, campanyes què serveixin per analitzar i desemmascarar els falsos remeis i els falsos tractaments per a la menoPausa. Però, i aquí ens preguntem, senyories, per què s'insten a fer des del Congrés el que és de la seva competència i obligació fer des del Govern d'ofici? Per exemple, traslladar informació sobre la manca d'efectivitat del consum generalitzat de cremes, pastilles i teràpies alternatives acientífiques que exhibeixen sense cap tipus de control la indicació per al tractament dels símptomes associats a la menoPausa.Per fer aquesta tasca de control ja hi ha l'Agència Espanyola del Medicament i del Producte Sanitari, i recursos no els en falten. L'Agència rep les taxes practicades per l'Administració General de l'Estat en matèria de medicaments, productes sanitaris, productes cosmètics i productes de cura personal. Per tant, ja haurien d'estar fent això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«La proposta d'avui, insistim, no és vinculant, però la dependència dels catalans en la nuclear, amb més del 50 %, sí que ens vincula políticament a l'hora de buscar solucions que no ens desconnectin de la competitivitat i de la seguretat en el subministrament. Hi ha moltes preguntes per les què volem resposta, des de la transparència per part dels operadors i del Govern espanyol. Només així podrem decidir què és el millor per al meu país, què és Catalunya. Gràcies. Gracias, presidente. Suerte, Iñaki. Hoy, el PP presenta una proposición no de ley -por lo tanto, no vinculante, es importante recordarlo- con un primer punto que pide extender la vida útil de las centrales nucleares. Este es un tema que genera mucha mucha polémica, y en Cataluña mucha preocupación, porque los catalanes dependemos mucho más de lo nuclear que los ciudadanos del resto del Estado. En 2024 las centrales nucleares generaron 50 000 gigavatios hora de electricidad, representando solo el 20 % de la producción eléctrica neta del Estado. Y decimos solo porque en Cataluña los tres grupos nucleares -Ascó I, Ascó II y Vandellós II- aportan más del 50 % del total de la generación de electricidad, es decir, uno de cada dos catalanes consume electricidad de origen nuclear. Y en los últimos años este porcentaje se ha ido manteniendo porque la incorporación de las renovables no ha cubierto el aumento de la demanda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Recordem d'on venim. El 2019, els operadors i el Govern van acordar el tancament escalonat de les nuclears entre el 2027 i el 2035. Gràcies que Red Eléctrica de España, l'actual Redeia, va dir que el tancament no posaria en risc la garantia de subministrament elèctric, perquè la pròpia Redeia ja tenia previst anar ampliant la xarxa de línies MAT a Catalunya, per fer-hi arribar electricitat des de l'Aragó. Unes línies que trinxen el territori i que suposen una alternativa que no millora la nostra situació de dependència com a país, que no ens acosta a la sobirania energètica de Catalunya. Si tanquen les nuclears a Catalunya, passem a dependre o bé de França, d'electricitat majoritàriament nuclear ¿un contrasentit, oi?¿, o d'Aragó. I aquí ve el següent problema. Per sortir d'aquest atzucac necessitem més renovables a Catalunya i som molt lluny, molt, de complir els objectius PROENCAT, la Prospectiva energètica de Catalunya 2050. El nostre diputat al Parlament de Catalunya, el Salvador Vergés, posa sempre un exemple molt visual. Des d'ara i fins al 2050, hauríem de fer tres camps de futbol al dia de plaques solars i un molí eòlic cada tres dies, per complir amb els objectius. Però també necessitem que el Govern espanyol faci els deures, perquè l'aturada de les nuclears estava i està lligada al desenvolupament de les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia, ja sigui per bombeig hidràulic o per bateries. I el Govern encara no s'ha posat ni les bateries ni les piles. Aquesta situació posa contra les cordes els catalans, les indústries, les empreses, els consumidors. Per tant, no som aquí per respondre des del simplisme de nuclears sí, nuclears, no; sinó per reconèixer que no podem prescindir de l'energia que ens aporten les nuclears sense caure en noves dependències o assumir riscos de falta de subministrament.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«I acabo. Avui tornen a presentar l'anomenat impost a les energètiques, però segueixen sense explicar a la gent a quins interessos responen vostès. Perquè curiosament, aquest impost que defensen exclou les grans elèctriques espanyoles, que són les que més s'han forrat durant la crisi i són a les que vostès han compensat, com hem dit abans, amb un reial decret amb 3000 milions d'euros. Per què les deixen fora? I per què els partits catalans voten a favor d'un impost que atorga al Govern espanyol la competència plena de decidir quines són les inversions estratègiques i on han d'anar? Algun il·lús es pensa que aniran a Catalunya i als catalans, quan aquest mateix impost posa en risc les inversions precisament a Catalunya? I acabo. Aquesta pirateria seva nosaltres ni la compartim ni la votem. Votarem que no a les tres iniciatives que es porten a votació avui. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidente. Cuando hace poco más de un año firmamos el acuerdo de Bruselas lo hicimos con la voluntad sincera de construir una dinámica basada en el respeto mutuo y en el compromiso de avanzar. Ese no era un texto cualquiera, era una declaración potente que debía marcar un punto de inflexión en las relaciones entre Cataluña y España. Por primera vez se reconocía por las dos partes la existencia de un conflicto político-histórico entre las dos naciones: la nación catalana y la nación española. De aquel acuerdo también surgió la investidura del señor Sánchez, y en el debate fuimos, como siempre, muy claros, muy sinceros y muy transparentes, mucho. Recordarán todos cómo les dijimos que su responsabilidad era hallar la manera de respetar el marco que ustedes y nosotros habíamos acordado y hacer honor a lo que habíamos escrito y firmado. Y les recordábamos entonces, y se lo recordamos hoy, el primer párrafo de aquel acuerdo en el que se dice que las cosas hay que hacerlas de forma diferente a como se han hecho hasta ahora, y en forma de consejo -conociendo cómo son ustedes- también les decíamos que con nosotros no intentaran tentar a la suerte porque no les iba a funcionar. Porque para decir y hacer lo mismo que se ha dicho siempre no les hacen falta los votos de Junts. Más de un año después esto nos ayuda a entender dónde estamos ahora.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I, dit això, i més enllà de la llei d'eficiència en el servei de la justícia, el que cal encarar és la legitimitat de la justícia. El que és prioritari és que la justícia deixi de ser hostatge d'una cúpula judicial que es nega a assumir el rol que, d'acord amb l'ordenament jurídic, li pertoca i, en canvi, intervé en la vida política, actuant amb parcialitat, amb arbitrarietat, amb dobles estàndards i, en definitiva, vulnerant els drets de tots nosaltres. Ho sabem molt bé els independentistes catalans que hem estat objecte de campanyes d'odi i d'estigmatització iniciades i guiades per aquesta cúpula judicial, unes campanyes d'odi que, per a vergonya de molts, han tingut un ressò irresponsable i malintencionat en la progressia espanyola, com vam veure, per exemple, la setmana passada en la intervenció de la portaveu de SUMAR a la subcomissió de discursos d'odi davant d'una persona víctima dels discursos d'odi com és Gonzalo Boye; o com vam veure fa dos anys, quan un portaveu d'un grup d'aquesta cambra, que ara es dedica a fer discursos sobre bulos, va utilitzar la porqueria fabricada pel jutge Aguirre per acusar-nos a nosaltres de connivència amb el Kremlin: ens va dir que érem els amics de Putin dues setmanes després de que Rússia envaís Ucraïna en el context emocional del moment, una posició que va aprofitar des d'aquesta mateixa tribuna el president del Govern per dir que coquetejàvem amb Putin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«President, senyories, senyor ministre... Com hem dit repetidament, la proposta del Govern per millorar l'eficiència en el servei públic de justícia no és la nostra proposta. La pretensió era millorar el funcionament en aquest servei de justícia suprimint els jutjats unipersonals i agilitzar els procediments eliminant retards innecessaris. Considerem que queda enfosquida, perquè tot apunta que anem cap a una indesitjable administrativització de la justícia, cap a una justícia més formalitzada i allunyada dels justiciables, dels ciutadans i de les seves necessitats. Els col·legis d'advocats ja han advertit dels perjudicis de la digitalització, de les videoconferències i del canvi en l'organització judicial que comportarà per a la presencialitat i la inmediació dels judicis. No volem una eficiència corporativa en interès només de jutges, de [#01.39] i de funcionaris; volem una eficiència que no sigui la de la millora del servei públic de justícia només per a aquests òrgans, per a aquests components del servei de justícia, sinó que també ho sigui per als ciutadans i per a tots els professionals de la justícia. Volem una llei que sigui eficient per resoldre els conflictes de la societat. Sobra Administració i falta una justícia propera als ciutadans. Per això, des del primer moment hem dit que calia retornar la llei a la societat, a la realitat territorial i lingüística, per exemple, fent que la llei reconegui les competències autonòmiques o afavorint que els procuradors passin a ser més cooperadors de l'Administració de justícia i puguin realitzar actuacions materials, per exemple, en l'execució de sentències.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«I amb altres acords col·laterals s'han introduït a la llei altres temes que també tenen la seva importància. Primer, el de la representativitat. Efectivament, es volia, a través d'una proposta del ministeri i del Grup Socialista que no agradava a ningú, introduir una situació transitòria per reconèixer organitzacions agràries a nivell de l'Estat que són representatives i que avui no tenen aquest reconeixement. I, al final, els grups petits -ja s'ha citat- ens hem hagut de posar a treballar i dialogar entre nosaltres per buscar una solució de mínims, que no ens acaba de satisfer a tots al cent per cent, però que serveix per evitar aquesta anomalia. I, per cert, senyora del PP, si tant els hi agrada la democràcia al camp, convoquin eleccions a les comunitats autònomes on governen i no les convoquen vostès, que és on s'han de fer les eleccions, al camp, a cada comunitat autònoma, perquè ha de representar la proximitat de la representativitat agrària. També s'ha insistit, s'ha parlat d'aquest tema d'introduir una modificació de la contractació en el tema dels temporers. Nosaltres hem votat a favor -sí, sí, és això, naturalment que sí-, i no per precaritzar ningú. La vida diària i la vida pràctica i la realitat de les coses no es pot gestionar des d'una posició ideològica intransigent. No volem precaritzar ningú, però el sistema de fixos discontinus és un fracàs de burocràcia, de lentitud i de problemes per als pagesos a l'hora de trobar personal, perquè, a més a més, hi ha escassesa de personal i, a més a més, és un personal majoritàriament estranger i molt volàtil, i, per tant, és un sistema que no funciona. No hi ha intenció de precaritzar ningú, però no volem que es mantingui un sistema que, sincerament, no funciona i que és un greu problema per als pagesos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Hi ha algun tema on també estem en desacord amb vostès. Hi ha algun tema que ja ha dit que estan com mig en marxa, no? El pagament màxim de 30 dies de la data de factura en aquests moments és 60 dies. S'ha avançat molt en això. S'han donat passos endavant, però particularment vull fer esment -ja m'estic quedant sense temps- d'un tema on estic totalment en desacord. Miri, jo vaig participar molt directament i vaig ser responsable d'alguna manera de la prova pilot de les 44 tones a Catalunya. Jo crec que a vostè li han donat una informació que no és correcta. No és una informació ni tècnicament ni des de cap punt de vista estricte. La prova de 44 tones no solament no va ser un fracàs, sinó que va ser un èxit. Senyora Granollers, va ser un èxit de voler des de Catalunya ser pioners, en contra de l'immobilisme del govern central, precisament, i determinats sectors del transport d'anar a una solució que és molt més eficient des del punt de vista energètic, des del punt de vista de sostenibilitat, des del punt de vista d'eficiència en el transport. Sap quina és la gran ineficiència del transport, senyora Inés Granollers? Els percentatges de buits. Quan hi ha un retorn en buit, quan un vehicle va amb el 20 % de la càrrega, quan va amb el 60 % de la càrrega.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Quan es va llançar l'alerta, la situació ja estava absolutament desbocada. El govern de la Generalitat Valenciana, amb el president Mazón al capdavant, va fer una pèssima gestió de la fase de prevenció i també de la mateixa gestió de l'emergència, però per altra banda, per part del PSOE i que estan abandonant a marxes forçades aquests darrers anys el model federalista que defensava històricament, doncs aquest actual govern també està aplicant, en molts casos també aquí, una política i una gestió centralitzadora, i que resulta ineficaç i contraproduent, perquè ara sí faig, ara no faig, ara li toca a aquest i ara li toca a l'altre, no? I s'ha fet evident en la gestió de situacions com el pas de la DANA, que posen al límit a tothom i a totes les institucions, doncs que amb aquesta actitud recentralitzadora ni fan ni deixen fer el que caldria, a vegades. En tot cas, em remeto respecte a aquest tema, les paraules de la nostra portaveu, la senyora Míriam Nogueras, quan, en la darrera vegada que vam abordar aquest tema aquí, ja va posar de manifest que aquell responsable públic que no és capaç d'aguantar la mirada als seus conciutadans, ha de plegar, ha de marxar i ha de dimitir. I en tot cas, si no és així, els tribunals i també la ciutadania serà qui depurarà les responsabilitats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«A hores d'ara, com deia en l'anterior intervenció, Espanya ja té el deute públic més gran de la seva història i, per tant, urgeix facilitar el desenvolupament i garantir la prosperitat del país. I per a fer-ho, les xarxes elèctriques són clau. El seu desenvolupament i la seva adaptació, la de les xarxes elèctriques, són fonamentals per a garantir el subministrament elèctric a la demanda actual i futura, perquè per a descarbonizar les empreses i deixar de consumir combustibles fòssils, cal electrificar els processos industrials i el dia a dia de l'activitat econòmica i la dels propis ciutadans. No hi ha més. Només podem eliminar els combustibles fòssils substituint-los per electricitat i, per tant, les xarxes elèctriques són clau. I tot això actualment no està passant. Presidenta, em diuen que no corre el temps. Gràcies. I tot això actualment no està passant. La xarxa existent no té capacitat per a assumir la demanda actual de potència elèctrica i, a la vegada, no s'està expandint la xarxa existent al ritme que cal. Això sí, quan es fan noves xarxes sovint, massa sovint, el Govern ho fa d'esquenes al territori, com passa amb la línia de molt alta tensió Valmuel-Begues, que ens deixarà un territori trinxat de forma definitiva. És en tot aquest context, quan el Govern no fa la feina, quan ens toca fer la feina a la resta. I, per això, en aquest àmbit de la moció d'avui, Junts per Catalunya serem al costat d'allò que més necessita el nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Un Govern que prefereix boicotejar la seva pròpia llei, deixant-la en un calaix per a evitar que es prolongui la producció de plantes de cogeneració per a garantir el seu funcionament, una plantes -tot sigui dit de passada- que són clau per a molts sectors, com, per exemple, per al sector ramader a Catalunya. Un Govern que permet l'acord amb Mercosur que condemna la pagesia. Un Govern que no veta l'acord sobre la pesca al Mediterrani que condemna als pescadors. Un Govern que és el principal adversari de qualsevol sector econòmic i social que vulgui prosperar. Un Govern que acaba anant en contra de tothom i, com deia, de si mateix. Dit això, si volem prosperar, si volem benestar, si volem bons serveis públics, si volem protecció social, si volem bona formació, bones infraestructures, si volem complir els objectius de descarbonització, si volem tot això, que ho volem, només hi ha un camí: garantir la prosperitat del país, perquè és un disbarat aconseguir tot això que volem a costa de deute públic, com s'ha fet en els darrer anys, a costa de menjar-nos els recursos econòmics de les pròximes generacions en el present. Això no és sostenible en el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Mirem alguns exemples recents. Un Govern que posava en risc l'esforç del sector turístic per a reconvertir-se en una destinació de qualitat, amenaçant amb pujar l'IVA del sector o saturant-lo amb l'exigència d'obtenir les dades personals dels clients. Un Govern que posava en risc el sector industrial volent imposar un impost a les energètiques que hagués dificultat la seva descarbonització i, a la vegada, hagués augmentat el preu de l'energia per a altres sectors industrials i per als ciutadans mateixos. Un Govern que és capaç de boicotejar-se a ell mateix, boicotejar una llei pròpia que estava impulsant per a evitar que prosperi la nostra iniciativa d'eliminar l'impost del 7 % a la producció elèctrica, fet que rebaixaria directament la factura elèctrica dels ciutadans. Un Govern... Muchas gracias, presidenta. Debatimos hoy una moción que va mucho más allá de lo que podría parecer en una primera lectura de su texto. De hecho, la necesidad de llevar a debate este tema evidencia cuál es la situación y cuál es la manera de operar del Gobierno del Estado en materia energética y, me atrevería a decir, en materia industrial y económica. Es un Gobierno que vive al día y solo piensa en cómo saltar la próxima reja de su particular carrera de obstáculos sin desmembrarse en el intento; un Gobierno que, en vez de limpiar de obstáculos el camino por el que transita, se dedica a sabotearse a sí mismo colocándose cada vez más dificultades en su gestión diaria; un Gobierno, como he dicho otras veces, de mirada corta y realmente estrecho de miras, que solo se preocupa por los próximos sondeos del CIS y otros. Por eso estamos aquí debatiendo esta emoción, porque el Gobierno no cumple, no hace ni mucho menos su trabajo, y esto ocurre porque se trata de un Gobierno escorado en los extremos, cautivo de los extremos, radicalizado en conceptos clave, lo que evita el progreso de nuestra sociedad y que, en consecuencia, también gasta recursos que aminoran el bienestar de los ciudadanos.»