Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 23 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Nosaltres, recordem una vegada més, vàrem votar en contra de la Llei de l'esport espanyola, fonamentalment perquè segueix sense reconèixer Catalunya com a nació en el món de l'esport internacional, però també per aquesta falta de sensibilitat amb les esportistes quan s'hauria d'haver aplicat tolerància zero davant la violència masclista. Rubiales encara no li havia fet un piquito no consentit a la Jennifer Hermoso, ni s'havia tocat els genitals a la llotja de l'estadi de la final del Mundial -segons ell, com a gest d'alegria. Encara no havia esclatat l'escàndol que ha portat al masclisme del futbol espanyol als titulars de mig món mediàtic. Però se sabia que l'esport és masclista i que calia protegir les esportistes. Ara sí, ara gairebé tothom diu que ho té clar, excepte els masclistes que segueixen atacant les jugadores, les acusen de denúncies falses, les tracten d'histèriques, d'exagerades. Però la majoria de la societat ha dit que s'ha acabat i vol castigar exemplarment els piquitos no consentits, els tocaments, els assetjaments, les coaccions o els abusos d'autoritat. Seguiran passant, perquè les jugadores no se senten protegides, perquè no ho estan, i ells ho saben. Perquè la por és i serà la principal aliada del masclisme. Però s'ha de poder castigar des de la llei. I és una vergonya com s'ha enganyat -ho torno a dir- les jugadores. Si no hagués estat per la FIFA, Rubiales no hauria estat inhabilitat. La FIFA el va castigar al minut u: tres mesos, obertura d'expedients i tres anys d'inhabilitació. I no només per tocar-se els genitals o pel petó no consentit, també per les pressions i les coaccions que van patir Hermoso i els seus familiars. Recordem que hi ha obert un procés judicial contra Rubiales a l'Audiència Nacional. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va fer el ridícul, només quan han vist la FIFA posant una sanció ferma de tres anys han fet el mateix, han copiat la sanció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Víctor Francos, que no sabem encara si ha dimitit o l'han cessat, ens va dir en una reunió celebrada l'octubre passat que canviarien la Llei de l'esport per corregir les errades que s'havien comès i que així se li havia traslladat a les jugadores. Però sorprenentment el que té preparat el PSOE és una proposició no de llei que només serveix per fer-se una foto, un capítol més de l'engany que s'està fent molt especialment a les jugadores de futbol. Va ser una errada reconeguda no incorporar l'esmena de Junts que establia que, atenció, qualsevol discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat fos sancionada com a falta molt greu amb inhabilitació immediata. Ni el PSOE ni el PP hi van donar suport. Ens van validar, és cert, moltes altres esmenes per millorar les condicions de treball de les esportistes, promocionar l'esport femení, o en pro de la paritat. Però es va donar l'esquena a les esportistes en un dels punts més importants: la defensa de la seva dignitat i de la seva llibertat sexual.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Gràcies, presidenta. Bé; els que defensem aquí les nostres nacions em sembla que ho hem deixat molt clar. Tots tenim molt clar que jugar a la selecció espanyola per imperatiu legal atempta contra el dret individual dels esportistes. Junts ja va defensar a la tramitació de la Llei de l'esport espanyola treure aquesta obligació. En lloc de fer-ho, Espanya ha endurit les sancions -s'ha recordat fa un moment. Abans no anar a la selecció suposava retirada de llicència entre dos i cinc anys, ara entre dos i quinze, i també s'ha recordat fins a 30 000 euros de multa. Sancions amb les quals s'ha amenaçat les esportistes, perquè amb ells no s'atreveixen. La mateixa Aitana Bonmatí, jugadora del Barça i darrera Pilota d'Or, ho ha dit molt clar: 'No entenc que hi hagi una llei que t'obligui a anar a la selecció si una no se sent bé per anar-hi.' Víctor Francos, ja expresident del CSD, va recordar insistentment a les jugadores el càstig de la llei, i per molt que diguin que mai s'acaba sancionant ningú, això, t'ho miris com t'ho miris, és una amenaça.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«El president Puigdemont l'encerta quan diu que la llei d'amnistia és tornar a la política. És així. Però el president és el primer que sap que no n'hi ha prou. Necessitem que el terreny de joc quedi net com una patena. Hem de desembussar les clavegueres perquè l'error comès amb Catalunya i amb la democràcia és immens. Espiar, reprimir, amenaçar és corrupció. Corrupció ètica, moral, però corrupció. L'Estat més que ningú ha de respectar res, quatre idees molt bàsiques, molt senzilles, de primer de democràcia. Escoltin, escoltin. U, no s'espia. No s'espia. Dos, sense permís no es miren ni les cartes ni el correu electrònic dels altres. Hi estan d'acord o no hi estan d'acord? Si no hi estan d'acord és que no m'ho crec, és clar que hi han d'estar d'acord. I tampoc s'escolten les comunicacions i les converses de tercers, és clar que no. Amb aquestes comissions d'investigació, l'Espanya política ha d'entendre per sempre més que envalentint un estat de naturalesa addicte a la repressió, com és Espanya, només s'alimenta un monstre que un dia no es pot controlar. I aleshores, senyors socialistes, i els miro a vostès, què fem aleshores? Què faran quan les clavegueres de l'Estat apuntin cap als seus escons? Què faran? Ja no n'hi ha prou comprant litres de Fairy. Això va de drets, de llibertats, de democràcia. La guerra bruta, i a veure si en prenen consciència, mai no és legal ni mai és legítima. La guerra bruta sí que es carrega institucions. Votar la reforça, senyor Feijóo. Molts de vostès són brillants, molts, a tot arreu, quan agafen la paraula. Enhorabona. Però democràcia no és només una paraula bonica que sona bé en els discursos. No, no. Democràcia és una actitud, és un caràcter. Democràcia és una cultura que hauria d'impregnar totes les accions de qualsevol estat que es vol democràtic. La democràcia no té res a veure amb enyorar el franquisme, amb la nostàlgia o amb fer trampes per silenciar qui pensa diferent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I deixeu-me que faci un parèntesi sobre la llei d'amnistia. El senyor Patxi López li preguntava abans al senyor Feijóo si el debat de les idees és dolent per a la democràcia o si que hi hagi majories als parlaments és dolent per a la democràcia i que es respectin aquestes majories. I ell mateix ha contestat que no, que no és dolent per a la democràcia, de fet, és la democràcia. I la democràcia, senyor Patxi López, és i s'ha de respectar aquí, al Congrés dels Diputats, però també al Parlament de Catalunya. Perquè si respectem les idees i les majories parlamentàries aquí, també les hem de respectar al Parlament de Catalunya. La llei d'amnistia és plenament legal. Ho és també a Europa, però ells, la dreta, s'excita perquè la torre de control des de la qual operen des de fa molts anys està caient. I d'això també va a Operación Cataluña. I un últim apunt sobre l'amnistia a aquells que amenacen amb portar la llei d'amnistia davant de la justícia europea haurien de saber, i ens ho ha recordat avui a la seva intervenció el diputat Cervera, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril del 2021, reconeix la possibilitat de l'existència de l'amnistia. Per tant, el tema de la compatibilitat entre la llei d'amnistia i el dret europeu està resolt pel mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Gràcies, presidenta. Personatges obscurs com el coronel Baena, més conegut a les xarxes socials com Tácito, o com Pérez de los Cobos, els dos germans, el que és jutge i el que és policia, en col·laboració amb altres personatges com Marchena, còmplices de la politització de la policia i també de la justícia espanyola, juntament amb personatges indecents com Espejel, Lesmes, Llarena, Lamela i tants altres en un país normal serien cessats i jutjats d'immediat. En comptes d'això, al Reino de España, tota aquesta gent té via lliure per seguir retorçant la llei i també retorçant els drets. Via lliure també per acusar molts independentistes catalans, només per ser independentistes, de terroristes. Tot el que ha anat passant, però, ha passat davant del silenci còmplice de molts dels que avui sou aquí. Com deia en Peyu, els hem trobat a faltar, però no pateixin gaire perquè ens espavilem. Feia menció al principi als germans Pérez de los Cobos. Un d'ells, el jutge, fa una setmana, en una d'aquestes conferències que es fan per deslegitimar la llei d'amnistia, va verbalitzar que la judicialització de la política és sinònim que la justícia funciona. A pocs països els jutges poden fer política de manera pública i no passi res. A pocs països poden dir els jutges que el que vota la gent, o inclús el que es decideix aquí, al Congrés dels Diputats, no val de res. O que els representants polítics no podem prendre decisions que no agradin als togats franquistes, perquè si ho fem, el pes de la justícia polititzada espanyola caurà sobre nosaltres. El Reino d'Espanya ha assetjat també tercers països com Andorra i també va d'això Operación Cataluña. I ho han fet actuant o fent actuar la policia patriòtica dirigida des de la Moncloa. Ho han fet amb fons reservats. Ho han fet amenaçant a CEOs de bancs. Inclús enviant informació manipulada al Tresor americà. I no tothom sap que tots els organitzadors d'aquesta trama estan imputats a Andorra, des de Fernández Díaz fins a Cosidó. Recentment, a més a més, s'han ampliat les imputacions al delicte d'organització criminal. Aquesta trama neix com en neixen moltes aquí al Reino de España, per acabar i atacar Catalunya. I si no ho expliquem nosaltres, aquí no ho explica ningú, ni tan sols aquells que estan tot el dia bramant en contra del Partit Popular. I per què? Perquè va de Catalunya, sempre és Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Aquesta llei no amnistiarà persones, sinó fets atribuïts a aquestes persones. I tothom sap que pretén acollir totes les víctimes de la judicialització política. El que no se sap, perquè no s'ha dit prou, és que alguns dels que més criden i gesticulen avui seran els principals beneficiats d'aquesta amnistia. Parlo d'aquells que han polititzat la justícia allunyant-se dels estàndards del dret europeu -ho deia el diputat Iñarritu-, per exemple, utilitzant indiscriminadament tècniques de lawfare o el concepte de terrorisme. I és que en cas de prosperar la llei, evitaran, aquests, sotmetre's a l'escrutini dels tribunals europeus. Quin favor, senyor Feijoó, quin favor, senyor Catalán, quin favor per l'Estat espanyol. I sí, senyor Feijóo, a Junts som conscients de tot. En som tan conscients que avui sabem que viurem un fet excepcional, perquè els mateixos que van votar el 155, que ens han espiat, que ens han posat a les llistes de terroristes, votaran a favor del que ens han negat els darrers anys. Però aquesta és la virtut de Junts, i és que quan Junts entrem a l'equació, passen coses, passen coses que ens deien que eren impossibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Sabem que res serà fàcil, perquè abans de veure la llum, l'amnistia ja tenia un reguitzell considerable de detractors, que eren i són i seran bel·ligerants. La majoria sabem que són els que ho han estat sempre amb Catalunya i que ara fan molt soroll i ens ofereixen un esperpent de maniobres per torpedinar la tramitació i fins i tot la seva aplicació. També ens amenacen a portar la llei a Europa. Allà els esperem, Europa és el terreny de joc de Junts i, en tot cas, per evitar-los nous ridículs, sàpiguen que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril de 2021, dictada en l'assumpte C-665/20, procediment prejudicial d'urgència, no només reconeix la possibilitat de l'existència d'amnisties, sinó que a més estableix que aquestes tenen per finalitat desposseir del seu caràcter delictiu els fets als quals s'apliquen. D'aquesta manera, la compatibilitat d'una llei d'amnistia amb el dret europeu és un acte que el té TJUE, ha deixat clar, i per això nosaltres en podem intuir la resposta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui, i en català, encarem la presa en consideració de la Llei Orgànica d'amnistia presentada pel Grup Socialista com a condició prèvia perquè els set vots de Junts facilitessin la investidura de Pedro Sánchez. Ens deia el president Carles Puigdemont a la roda de premsa del 9 de novembre que l'acord amb el Partit Socialista incloïa la llei d'amnistia. La incloïa amb la voluntat compartida de no deixar fora cap perseguit per contribuir al procés d'independència de Catalunya. Ens deia també el president que l'amnistia era una manera de retornar a la política allò que era de la política, allò que és de la política. I és que aquesta llei, senyories, no és cap mesura de gràcia, sinó una mesura necessària que sorgeix de l'acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política, que ha comportat el patiment de moltes persones. I això lliga també amb el que va posar de manifest el president Puigdemont a la seva conferència de Brussel·les dos mesos abans, on apuntava que l'amnistia és una eina perquè es donin les condicions d'abandonament de la repressió, un abandonament de la repressió que ens ha de permetre tornar a fer política, dedicant les energies de l'independentisme a la nostra legítima causa i a treballar per tots els catalans, i no haver-nos de defensar d'uns delictes que sabem, i també ho saben vostès, que no ho són.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I acabo. Calia i era imprescindible que el Govern espanyol reconegués -i ho ha fet, i per escrit i davant d'un mecanisme internacional i neutral- que el conflicte entre Catalunya i Espanya existeix, és històric i es remunta al 1714. I no s'esforcin en menystenir la referència al 1714, a la Llei 1/1980 aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i plenament vigent a data d'avui, i diu: 'El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'11 de setembre com a festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'11 de setembre de 1714 i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament de la llibertat. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del poble creuen que la cambra legislativa ha de sancionar allò que la nació unànimement ja ha assumit.' I, com deia el conseller Rull, no celebrem una derrota, sinó l'últim dia que vam ser lliures. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d'anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d'assegurar l'estabilitat de la legislatura d'entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l'origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d'estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d'una relació de subordinació a una relació d'igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys. Hi havia una sèrie d'elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l'independentisme a la directiva d'intel·ligència. Retirar la vinculació de l'independentisme català amb el terrorisme dels informes de l'Europol. I la llei d'amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l'1 d'octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans. Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s'han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d'aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El que és veritablement disruptiu és també que se'ls reconegui com el que és, un conflicte històric i polític entre dues nacions; que per primer cop es plantegi en un acord polític una llei d'amnistia que acabi amb la repressió judicial i que es pugui plantejar un referèndum d'autodeterminació com una de les propostes per resoldre el problema de fons que, com molt bé hem convingut a escriure en l'acord polític, continua sense resoldre. I la funció de la política és justament resoldre els problemes pendents. El resultat democràtic expressat a les urnes ha recordat que el conflicte històric no resolt continua a l'epicentre del debat polític espanyol. Sé que molts de vostès han tingut la temptació en aquests darrers anys de fer creure que ens n'havíem d'oblidar i que, de fet, ja l'havíem deixat enrere. S'enganyaven, enganyaven i ho sabien. Ara toca actuar en conseqüència i deixar d'amagar el problema. Està disposat a fer-ho, senyor Sánchez? El debat viu i intens que s'ha viscut a Catalunya sempre, no només en els darrers deu anys, és el propi d'una societat madura democràticament, no pas amb problemes de convivència, que s'expressa de manera diversa i de manera plural, fins i tot amb contradiccions, però que és capaç també d'articular grans acords. I sempre, sempre, sempre s'ha expressat de manera democràtica i de manera pacífica. Ens sentim molt orgullosos de defensar Catalunya, reconeixent els nostres defectes i les nostres mancances que ens fan, afortunadament, una nació. Imperfecte, però sí una nació. Ens sentim orgullosos de posar de manifest tota la seva potencialitat, tota la seva diversitat, i cal destacar-ho, tots els seus grans consensos. Sí, grans consensos com els que hi ha sobre la llengua, sobre l'ensenyament, sobre les infraestructures. També sobre la denúncia del dèficit fiscal i també la denúncia del deute històric. També sobre la cultura, la ciència, la internacionalització i, no cal dir, el dret a l'autodeterminació. Si som aquí avui és per fer que aquests grans consensos que el Parlament de Catalunya ha recollit al llarg de la seva història siguin atesos. Per això hem definit al nostre acord polític que l'únic límit és el Parlament, que és, com molt bé posa al text, el representant legítim del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»