Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 24 de 33
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Senyor Tellado, ja li avanço que moltes de les 55 preguntes que vostè feia són pertinents. I en moltes la resposta és no. No és democràtic el que fa el govern Sánchez. Però també li he de dir que el que ha de fer si té una mínima decència política és girar aquestes 55 preguntes i fer-se-les a vostè mateix. Totes, de la primera a l'última, li explotarien a la cara. Exemples. Li dono exemples, ja que els demana. U: es queixen amb raó que el senyor Sánchez menyspreï aquest Parlament. Però jo li pregunto: no són vostès els que, a les ordres del 'que cada cual haga lo que pueda' del senyor Aznar han boicotejat una llei democràtica com la llei d'amnistia, fins i tot amb una reforma inconstitucional, frontalment inconstitucional, al Senat? Dos, segon exemple que li dono: es queixen amb raó que Sánchez hagi col·locat els exministres Campo i Carmen Calvo al Constitucional i al Consell d'Estat. Tenen tota la raó. Ara bé, com s'atreveixen a queixar-se quan vostès han bloquejat durant cinc anys el govern del poder judicial? Com s'atreveixen a queixar-se quan han col·locat la senyora Espejel -querida Concha-, el senyor Arnaldo i el senyor Macías al Tribunal Constitucional? Com s'atreveixen a queixar-se? Li sonen els noms de Lamela, Andreu, Madrigal, Grinda o García-Castellón, que els deuen la seva carrera i que han demostrat el seu agraïment, per exemple, blanquejant la Kitchen i l'operació Catalunya i practicant una guerra judicial contra l'independentisme català que avergonyeix a tota Europa? Li sonen aquests noms? Com s'atreveixen a queixar-se quan el senyor Cosidó es va deixar en evidència quan va dir que, amb el senyor Marchena de president, 'controlaria la sala segunda por detrás'?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Dit això, senyor Pérez, senyor Tellado, és admirable la poca vergonya que tenen vostès a l'hora de retreure als altres allò en què són autèntics campions. Suposo que aquesta cara de ciment armat la tenen perquè saben -i tots ho sabem, de fet- que els veritables amos del cortijo són vostès, i que els socialistes, per molts mèrits que facin, sempre seran només els masovers, uns masovers que no controlen els ressorts de l'estat, i que per això han de gesticular més del compte, i que per això, acceptem-ho, molt sovint es passen de la ratlla. A vostès no els cal. A vostès no els cal, perquè al Poder Judicial, als mitjans de comunicació, a l'Administració, al Ministeri de l'Interior, a l'Exèrcit vostès sempre juguen a casa. I no des de 1978; vostès juguen a casa en tots els ressorts de l'estat des de 1939; vostès juguen a casa en tots els ressorts de l'estat des de la restauració borbònica, i encara més, si molt m'apuren, vostès juguen a casa des de Ferran VII i els cent mil fills de Sant Lluís.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Bona tarda, presidenta, senyories. Primer de tot, avui que és 9 d'octubre vull felicitar els germans valencians i valencianes en la Diada Nacional del País Valencià. Sempre serem al vostre costat. Miri, senyor Pérez, miri, senyor Tellado, el primer que vull dir-li és que coincideixo amb vostè que el govern de Sánchez no és, en cap cas, exemple de virtut democràtica. Si hi ha hagut algun avenç democràtic en aquesta legislatura, ha estat només per la necessitat dels vots dels set diputats de Junts per Catalunya. Que jo ara pugui parlar en català o que vostè hagués pogut fer-ho la setmana passada en gallec, com hagués fet si no menystingués la seva pròpia llengua, o que s'hagi aprovat una llei d'amnistia que impugna radicalment el règim del 78 per continuador del règim del 39, és únicament gràcies a la força dels set diputats de Junts per Catalunya. Senyor Tellado, vostè retreu -retreia la setmana passada- moltes coses al PSOE, però sempre han anat agafats de la mà quan ha calgut: en la dissolució del Parlament i la suspensió de l'autonomia de Catalunya via article 155, un autèntic cop d'estat; a les manifestacions feixistes de societat civil catalana, amb el senyor Illa, per cert, al capdavant; al Parlament europeu en la votació del suplicatori del president Puigdemont; a l'Ajuntament de Barcelona per impedir que Xavier Trias fos alcalde... Sempre, en tots aquests casos, han anat agafats de la mà, socialistes i populars. I fins que els socialistes no han necessitat els nostres vots, els dos han aplaudit per igual la repressió contra l'independentisme. Els dos, populars i socialistes, han escarnit l'exili del president Puigdemont. I els dos han negat l'amnistia que ara s'han hagut d'empassar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Em dona la sensació que només Junts té la voluntat d'explicar als ciutadans allò que aquí ningú explica. A nosaltres no ens importen els titulars, i tenim una llibertat que la majoria de vostès no tenen. I la tenim, aquesta llibertat i aquesta capacitat, perquè nosaltres no hem signat cap acord d'estabilitat amb vostès, som l'únic partit que no l'ha signat, i perquè, per primer cop a la història, el raspall de Madrid, el gran raspall de Madrid, no ha funcionat. Fa deu anys vostès, senyor Sánchez, criticaven que per les comunitats autònomes només es repartís un 18 % del dèficit marcat per Europa. I ara que són vostès al govern, ens diuen que hem d'aplaudir i que hem de votar a favor d'un miserable 4 %. Fa deu anys, l'Estat se'n quedava un 82 % i es repartia entre les comunitats autònomes un 18 %. Avui, l'Estat se'n queda un 96 % i en vol repartir un 4 %. Fa deu anys, el 2014, Esquerra Republicana va presentar una moció al Parlament de Catalunya que vostès van votar a favor, que defensava aquest terç que defensem nosaltres ara. No estem defensant res i exigint res que no defenséssim ja, juntament amb Esquerra i amb vostès, al Parlament de Catalunya el 2014. Això que vostès ens presenten no tindrà els vots de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s'equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s'havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara. I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L'estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l'incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això. Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Les promeses no solucionen els problemes. De fet, si alguna cosa tenim en abundància nosaltres són promeses, promeses i anuncis dels partits espanyols, del PSC, del PSOE i del PP: pluja de milions, pluja d'inversions, finançaments extraordinaris, pluja d'habitatge públic. Perquè ja el president Montilla va anunciar 50 000 habitatges públics. El que ens falla són els compliments. De promeses, en tenim per donar i per vendre, però de compliments, anem molt escassos. La contínua frivolitat del PSC i de vostès, del PSOE, fent promeses que saben perfectament que no podran complir, és una manca absoluta de respecte cap als ciutadans. I entristeix que el president de Catalunya busqui el suport d'aquells que han personalitzat el fracàs de les polítiques d'habitatge del país. Que serveixin, doncs, els set vots de Junts aquí, al Congrés, per fer el que no farà ni està fent el portaveu del PSOE a Catalunya: defensar els catalans, tenir-ne cura, defensar-los a tots. La riquesa dels catalans és dels catalans i han de ser els catalans que decideixin com es reparteix aquesta riquesa, quan es reparteix i a qui es reparteix. Aquesta és la nostra vocació política: que a Catalunya decideixin els catalans. I aquest és el nostre objectiu: una Catalunya lliure, rica i plena, un estat català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d'això, vostès, n'han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen. I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d'Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l'estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d'Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l'habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Gràcies, presidenta. Quan un dels punts de la compareixença és parlar sobre el pla d'equilibri fiscal i, per tant, parlar d'economia, parlar de finançament, i vostè no n'ha parlat, o bé no l'interessa o bé l'incomoda. I les dues coses són preocupants. Nosaltres sí que en volem parlar, perquè vostè parla molt de tornar a la normalitat, però no explica què és, per vostè, la normalitat; perquè quan vostè parla de tornar a la normalitat, ho fa com si això fos un retorn a un estadi positiu, a alguna cosa bona. I li faré memòria, senyor Sánchez: l'única normalitat que ha existit per vostès, pels partits espanyols, és que els catalans treballin, paguin i callin. Ja ho diuen vostès mateixos, que la riquesa de Catalunya no és dels catalans. La normalitat ha estat sempre que vostès espoliïn, confisquin 22 000 milions d'euros que són dels catalans i que no passi res; la normalitat ha estat sempre que vostès no executin els pressupostos a Catalunya i que no passi res; que només paguin el 45 % del que li correspon a Catalunya i, en canvi, paguin el 212 % a Madrid, i els catalans segueixin callant; la normalitat és que el servei de trens que vostès gestionen a Catalunya des de Madrid sigui un absolut desastre, o que vostès no hagin invertit pràcticament res a Rodalies Catalunya els darrers 20 anys i ara tot es trenqui i es cremi. I els catalans, a seguir pagant, a seguir aguantant, a seguir esperant i a seguir callant. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya els darrers 300 anys.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, jo porto unes notes per parlar de l'alta velocitat ferroviària, i és de la que acabaré parlant. Efectivament, l'alta velocitat, malgrat que ha estat la prioritat absoluta de les inversions i de les infraestructures d'aquest país durant molts i molts i molts anys, està perdent fiabilitat, està perdent puntualitat. No cal magnificar-ho, tampoc. El caos real són les rodalies, això ho sap tothom. Avui mateix -'avui', que diria el meu bon amic Eduard Pujol- s'ha cremat un tren i una catenària a la R-3, un recorregut famós per les incidències des de fa molts anys. Els usuaris de les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, passen un calvari, ja des de fa uns dies, duplicant i triplicant el temps de trajecte, havent d'agafar un bus alternatiu que resulta que no hi acull prou gent a les set del dematí i s'han d'esperar una hora més que vingui un altre autobús a recollir-los a la intempèrie, amb unes infraestructures absolutament deficitàries. A la comarca del Montsià, l'única estació ferroviària d'ADIF, la d'Ulldecona, està tancada des de fa un munt de temps: ni servei ni infraestructures. I per cert, avui -també avui- un AVLO de Figueres ha sortit quaranta-cinc minuts tard del seu origen. Això és cada dia. Això sí que és el caos. Per cert, senyors del PP, vostès tenen tanta responsabilitat en això com el Partit Socialista. Com a mínim, la mateixa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoc hi ajuden les declaracions dels alts càrrecs del Govern, com les que va fer el setembre del 2021 l'encara avui secretari d'Estat de Seguretat referint-se a la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana, que reivindicava com a símbol de servei públic que ha contribuït a enfortir la democràcia, obviant totes les tortures que s'hi han produït. I, mirin, tampoc fan cap bé, senyors socialistes, les actituds d'alguns dels ministres del Govern més progressista de la història que, quan des de Junts hem denunciat en seu parlamentària fets, declaracions o activitats de base franquista i caràcter clarament feixista i antidemocràtic, només hem trobat la tèbia resposta del reprovat jutge i ministre Marlaska o de la grisa senyora Robles, ministra del 'Deep state'. Ambdós sempre s'esforcen per minimitzar i deixar en l'anècdota el proselitisme feixista mai depurat ni a l'Exèrcit ni als cossos i forces de seguretat de l'Estat, i en comptes de tractar amb contundència els impulsos franquistes d'alguns funcionaris policials i membres de l'Exèrcit -fet que beneficia el conjunt dels col·lectius-, el que fan és tapar-los, pregonant als quatre vents el compromís total i ple de tots ells amb els valors constitucionals. A veure, senyors, si el problema és la Constitució. Tots sabem que avui a l'Estat espanyol hi ha col·lectius feixistes que glorifiquen la Dictadura de Franco i promouen valors relacionats amb el seu règim. La seva existència i activitats s'han tolerat i es toleren molt en comparació amb altres Estats que han condemnat, de manera incontestable i inqüestionable, els règims totalitaris que han patit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Òbviament, des del punt de vista dels impulsors, aquesta és una reivindicació legítima i lògica, però a nosaltres ens pertoca també fer-hi una mirada des del punt de vista competencial català. I aquí és on cal fer l'advertiment corresponent, ja que competencialment, en matèria de serveis socials, tot allò que hi fa referència està de manera exclusiva delegat a la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 166 del vigent Estatut de Catalunya. Per tant, cal evitar que aquesta tramitació sigui una nova oportunitat, una nova via de recentralització de les competències de Catalunya cap al govern de l'Estat. Un Estat que, a més a més, ha acreditat reiteradament amb el pas del temps la seva incapacitat de treballar en l'àmbit de la dependència de manera equitativa i justa, fins a l'extrem d'acabar provocant que 740 000 persones s'organitzin per impulsar aquesta iniciativa. Però ja que parlem del paper de l'Estat i de Catalunya en l'àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltes gràcies, presidenta. Tres mil dies. Fa més de tres mil dies, més de vuit anys, que 750 000 persones van presentar aquesta iniciativa popular al Congrés dels Diputats. Des de llavors, i malgrat ser la primera ILP que va superar la barrera de les 500 000 firmes, aquesta Cambra no ha estat capaç de portar fins al final la seva tramitació. Tres mil dies per ser exactament on som avui, just encara al començament de la tramitació. Tres mil dies per tornar a començar un tràmit que després d'avui la gran majoria dels seus grups polítics, i sobretot l'actual Govern, com ja ha fet anteriorment, no tindran cap mena d'interès a impulsar la seva tramitació per portar-la fins al final. Tres mil dies fins ara absolutament perduts. La ILP presentada l'any 2016 i que ha anat saltant successivament de legislatura en legislatura, duu un títol llarg, però pretén una cosa extremadament senzilla: millorar les condicions del copagament de les persones en situació de dependència. Una ILP que té com a objectiu principal fer més justa la participació econòmica de les persones beneficiàries i que sigui molt més equilibrada i adaptada a les necessitats reals de cada persona dependent. Una iniciativa que neix evidentment des de la percepció certa de molta gent que el sistema actual és injust i tot sovint excessiu en aquesta forma de copagament, sobretot per a persones d'edat avançada i amb discapacitat que, curiosament, eren els que el legislador del seu moment volia protegir amb aquesta llei i que, a la pràctica, han sigut els que han quedat més vulnerables amb l'aplicació actual.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, compareixem per posicionar-nos sobre l'esmena a la totalitat del Grup Popular a la Llei de mobilitat sostenible. El Grup Junts va redactar, també, una esmena a la totalitat d'aquesta llei. La decisió va ser molt ràpida. El text, inclús essent conscient que ja venia del mandat anterior, semblava un text del NO-DO, sincerament. Sota la pàtina d'una llei moderna, modernitzadora, tracta d'un tema d'absoluta actualitat, la mobilitat sostenible; era un text més propi del segle passat. És un projecte d'esperit centralista, és un projecte extraordinàriament intervencionista i té una visió antiga i superada de la mobilitat. És un projecte centralista perquè reforça sobre manera el paper del Govern central. En aquest sentit, no és ni federal ni plurinacional, sinó tot el contrari. Comença per justificar la necessitat que l'Estat tingui una llei de mobilitat per a tot l'Estat, tot i no tenir un títol competencial propi, per acabar parlant d'un sistema nacional de mobilitat. Un sistema nacional de mobilitat no existeix. Hi ha molts sistemes i molts subsistemes de mobilitat: en funció de l'àmbit territorial, en funció del mode de transport, en funció de l'autoritat competent; sense perdre de vista que la major part de la mobilitat és de proximitat, és de casa a la feina, és de casa a l'escola, als serveis. El 83 % dels usuaris del transport ferroviari de tot l'Estat l'any 2023 eren usuaris de Rodalies, de curta i mitja distància. En la curta distància, tant urbana com territorial, també hi ha operadors de transport públic que depenen d'altres administracions responsables de la mobilitat i, òbviament, també privats. No es pot abordar una visió de la mobilitat de dalt a baix. Això ha de ser al revés. Per això hem reclamat sempre que la mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat. Això no treu que aquests sistemes i subsistemes estan connectats, i tant; que hi ha d'haver coordinació, és clar que sí, la intermodalitat i la interconnexió ho requereix per complir la missió bàsica d'assegurar aquest transport i fer-ho de forma eficient i també de forma atractiva per a l'usuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«2 de setembre de 2024, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya: 'Amb aquest acord amb el PSOE s'acaba amb l'espoli fiscal'. Que, traduït, vol dir: Catalunya recaptarà i ingressarà als seus comptes corrents tots els impostos i després transferirà una part a l'Estat, corresponent als serveis prestats pel mateix Estat a Catalunya, més una altra part per solidaritat interterritorial. Els dies següents a l'anunci d'aquest acord, silenci per part de l'Oriol Junqueras, silenci per part del PSC i silenci per part del PSOE; fet, sigui dit de passada, que ja hauria d'haver fet pensar que potser no es volia anticipar res més de l'acord per evitar que la gent sabés la veritat. Així doncs, aquesta, senyors i senyores, és l'essència de tot plegat, perquè davant d'aquestes afirmacions públiques i silencis només hi ha dues opcions possibles. La primera, que vostès, senyors d'Esquerra i del PSOE, donin compliment a allò que diuen haver acordat i Catalunya tingui el seu concert econòmic, com el té el País Basc; nosaltres, encantats. I la segona, que vostès, Esquerra i PSOE, hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué proyectos e inversiones tiene previstas su Ministerio a corto y medio plazo en el tramo de la N-260...
«Ministre, li pregunto per molt més. Aquest és un tram important d'una carretera vital per les comarques gironines, un tram que reparteix el trànsit per una part de la plana empordanesa, de l'Albera i per tots els municipis de la Serra de Rodes i la Mar d'Amunt, sense oblidar que és l'alternativa principal a l'eix N-II-A-7 que ens connecta a la Catalunya Nord i a l'Estat francès. Els usuaris d'aquest tram, com també els del tram Figueres-Besalú i tants altres del seu pas de l'N-260 per Catalunya, ens sentim desatesos i avui la preocupació ja ratlla la indignació. Perquè, miri, des d'aquell 2008 en què el Govern Zapatero va adjudicar més de mig milió d'euros a l'estudi pel desdoblament dels 25 quilòmetres que uneixen aquests dos municipis, no s'hi ha fet cap millora d'identitat, només actuacions de maquillatge per poder dir que fan alguna cosa. Per cert, un estudi que els del PP ja es van encarregar de tancar, sense més, el 2016. El deteriorament del ferm, l'augment del trànsit, l'evolució del territori dels municipis a què dona servei, però sobretot la inacció del seu Ministeri, l'han convertit en una infraestructura col·lapsada i insegura, amb un degoteig constant d'incidents i d'accidents; desgraciadament, alguns de mortals, com el malaurat del veí de Llançà, que aquest mes de juliol va perdre la vida en un punt on, des de l'ajuntament, ja s'havia reclamat que calia minimitzar el risc. Actuïn, no facin com el 2008, no facin com amb el pas de fauna que tenim pendent des de fa dos anys entre els espais naturals del Cap de Creus i l'Albera, i que a l'octubre ens van dir que ja estava definit. El director del parc encara no en sap res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Com deia, hem estat honestos i transparents des del primer dia. El posicionament de Junts no canvia per molt que ens pressionin per terra, mar i aire; per molt que despleguin tota la seva força mediàtica; per molta imaginació que posin a explicar un relat diferent del que és la realitat; per molt que donin per suposat que al final apareixerà la màgia i tot els anirà bé a vostès. Nosaltres no donem els nostres vots a canvi de res i això serveix per a uns i per als altres, perquè nosaltres no som aquí per engreixar cap dels dos blocs; nosaltres som aquí en defensa de Catalunya i de la seva gent. I, escolti'm, com més aviat ho entenguin, més aviat deixaran de patir i de fer el ridícul. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señores del Partido Popular, es bien curioso lo suyo. Ustedes salen a menudo aquí, en este atril, y nos dan lecciones de lo que debemos hacer y no hacer sobre un determinado tema, como si ustedes fuesen los más ejemplares, como si ninguno de los demás conociésemos lo que hacen habitualmente cuando el Partido Popular ha gobernado o gobierna, como si no supiésemos que cuando lo que ocurre es distinto a lo que ustedes proponen, ese espejismo se rompe y entonces sale realmente la bestia que llevan dentro. ¿Que el pueblo de Cataluña vota un estatuto que a ustedes no les gusta? No hay problema, presentan un recurso de inconstitucionalidad para que sean sus jueces los que ajusten la redacción a lo que ustedes desean. ¿Que el pueblo de Cataluña vota en un referéndum? No hay problema, ustedes sacan la policía a la calle para aporrearnos, aplican el 155 y destituyen al Gobierno de la Generalitat de Catalunya. ¿Que este Congreso aprueba una ley de amnistía y ustedes no están de acuerdo y pierden aquí la votación? No hay problema, ustedes activan de nuevo al Poder Judicial para usurpar la voluntad legítima de esta Cámara, promoviendo el incumplimiento de la ley. Y, como decía, después pretenden salir aquí a darnos lecciones. Pues no. No hace falta que se esfuercen, porque nosotros sabemos que cuando se trata de Cataluña su catalanofobia se huele a kilómetros de distancia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Ho hem explicat així des del primer dia d'aquesta legislatura, tot i que sembla que sigui molt difícil d'entendre per a alguns. El mateix Govern de l'Estat s'entesta a actuar com si tingués majoria absoluta, i això ens porta a haver d'anar aprenent, de manera dolorosa, que si no hi ha acords, hi ha derrotes; que si vol comptar amb els vots decisius de Junts per Catalunya, ha de negociar i fer propostes. De fet, d'això se'n diu fer política. Quan no es té prou força, negocies amb els altres per obtenir-la, arribes a acords, apliques els acords i els compleixes per tal de després poder tornar a negociar. En canvi, vostès, senyors del PSOE, en lloc de fer política, volen girar el clau i fer-lo entrar per la cabota per força. Això els porta a haver d'aprendre que no tenen majoria suficient en aquest hemicicle i que sense Junts estan condemnats a perdre votacions i a haver de fer el ridícul retirant punts de l'ordre del dia a darrera hora per no perdre'ls. I mira que és fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Volen que fem una prova? Agafem, per exemple, la proposta d'aquest acord d'avui, en què parlen dels fons europeus Next Generation i de com s'haurien de transferir a les comunitats autònomes. El dia d'avui, l'Estat espanyol ha gestionat 43 000 milions d'euros d'aquests fons. A Catalunya, l'Estat ens ha assignat 6500 milions d'euros, un 13,5 % del total, quan resulta que som el 16 % de la població i generem un 20 % del producte interior brut. Per tant, ens pertocarien entre 1400 i 3100 milions d'euros més dels que ens han assignat. I ara venen vostès i demanen en aquest acord que es posi a disposició de les comunitats autònomes 18 000 milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Molt bé. Volen els nostres vots? Reconeguin, primer, la injusta assignació de fons que s'ha fet fins ara i modifiquin la proposta que fan, incorporant que aquests 18 000 milions d'euros es repartiran segons el producte interior brut o segons el pes poblacional de cada comunitat autònoma, no de Catalunya, no; proporcionalment per a cada comunitat autònoma, i, per tant, a Catalunya s'assignaran entre 3000 i 3600 milions d'euros. Així de fàcil. Perquè els nostres set vots van a favor de les propostes que es fan en benefici de Catalunya i van en contra d'aquelles que perjudiquen els catalans, no els catalans independentistes, no; tots els catalans, siguin independentistes o no ho siguin.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Però resulta evident que, un cop més, s'ha imposat l'incompliment i avui som aquí perquè les coses no han funcionat com hagués estat desitjable. Un cop més, no s'ha fet bé i es confirma que no n'hi ha prou amb aprovar lleis, sinó que cal implementar-les i assegurar-ne el compliment perquè tinguin l'efecte desitjat pel Legislatiu. I això tant val per la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, com per l'amnistia. Però centrem-nos en el cas d'avui, perquè no haver-ho fet comporta que milers de víctimes de l'exposició a l'amiant -ja sigui en l'àmbit laboral, en el domèstic o en l'ambiental, com, per exemple, les 43 víctimes de Cerdanyola- continuïn orfes de reparació i de compensació. Ho deia, fa un moment el diputat de Bildu, l'amiant continua entre nosaltres i, en aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha promogut diverses iniciatives per promoure la seva retirada de forma segura, perquè no n'hi ha prou amb compensar el dany produït, sinó que cal evitar-ne de nou; no es poden generar més víctimes. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa sigui el detonant per donar la resposta correcta, efectiva, suficient i definitiva al patiment de les persones afectades i a les seves famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Aquestes modificacions que ara proposen -pregunto- per què no les van incorporar directament en el seu projecte de llei del només sí és sí quan tenien el Ministeri d'Igualtat a les seves mans? Li ho pregunto de veritat, per curiositat, perquè no serem nosaltres, no ho farem, els que critiquem que algú aprofiti la informació que aconseguim en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere per reformar lleis sense esperar que es tanquin conclusions entre tots els grups. Nosaltres mateixos ho hem fet quan hem presentat, per exemple, esmenes per protegir els menors en l'àmbit digital. Perquè hi ha temes que no poden esperar. Els poso un exemple. Com deia, les nostres esmenes per restringir l'ús problemàtic de la pornografia, que ha disparat els casos d'agressions sexuals entre adolescents; els casos, també aquí, de violència masclista. Va ser en el pacte d'Estat on els experts van alertar de la situació, i Junts no va perdre el temps i va proposar mesures per castigar penalment els responsables de les plataformes de pornografia allotjades a l'Estat espanyol si no complien amb la verificació de l'edat, anant més enllà de les sancions econòmiques que proposa l'aplicació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual. Vàrem demanar, també, control parental en tots els aparells nous, vàrem demanar càstig penal pel deepfake quan serveix per degradar la imatge d'una persona fent servir la intel·ligència artificial per fer continguts audiovisuals, per exemple de pornografia, i no es va acceptar res, absolutament res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Hi ha altres incongruències, també. La iniciativa ha de servir per incorporar mesures reparadores per les dones que han patit agressions per donar compliment, tal com diuen vostès, al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; ja ho ha comentat abans el diputat del PNB. En concret, incorporen la mesura 107, que és del 2017, i que estableix que s'ha de suprimir l'atenuant de reparació del dany en els casos de violència de gènere. Això és el que diuen en el preàmbul, però després, quan passem a la part dispositiva, cauen en la contradicció, ja que no treuen aquest atenuant del Codi Penal, sinó que el que fan és afegir que la reparació haurà de comprendre tots els conceptes continguts a les lleis integrals, és a dir, que la reparació econòmica ha de ser més àmplia. Per tant, no es suprimeix la reparació econòmica com a atenuant. I no està clar, de tota manera, com s'ha de determinar aquesta reparació integral que contempla, per exemple, el dany físic i psicològic, inclòs el dany moral, el dany a la dignitat; la pèrdua d'oportunitats, incloses les d'educació, d'ocupació; prestacions socials als danys materials; la pèrdua d'ingressos, inclòs el lucre cessant; el dany social entès com el dany al projecte de vida, o el tractament terapèutic, social i de salut sexual i reproductiva.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«La realitat és que a Espanya, el CNI s'ha dedicat a espiar i perseguir a qui ha considerat enemics polítics, als líders independentistes catalans, entre els quals, com deia abans, alguns dels diputats d'aquestes Cambres, entorns, família, entorns periodístics i entorns legals. I aquí volia anar. Voldria posar de relleu un cas: l'assetjament per terra, mar i aire que ha patit l'advocat Gonzalo Boye. Totes les clavegueres de l'Estat, totes, l'han marcat com a enemic públic a batre. Les clavegueres blaves de la Policia, les clavegueres verdes de la Guàrdia Civil, les clavegueres marrons del CNI i també les clavegueres negres de les togues de la Fiscalia. El CNI va espiar l'advocat del president Puigdemont, el senyor Boye, no per motius de seguretat de l'Estat, sinó per motius estrictament polítics, per motius de qui era a qui estava defensant, que és el president Puigdemont. I encara més, el CNI va espiar el senyor Boye per descobrir les estratègies de defensa legal del president a l'exili, és a dir, un atemptat frontal contra un dret bàsic en tot Estat de dret: el dret a la defensa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Segon relat. Reconèixer que, bueno, en España se espía, pero se espía poco y bien, de acuerdo con la ley y con autorización judicial. Bé. Tercer relat, justificar l'espionatge polític. Aquí mateix, en aquesta Cambra, la senyora Robles va dir allò de: ¿Qué tiene que hacer un Estado, qué tiene que hacer un Gobierno cuando alguien declara la independencia? La resposta és clara: espiar, delinquir i vulnerar drets. És això el que ha de fer l'Estat davant d'una demanda democràtica. Quart relat del Govern espanyol: la victimització, la cortina de fum del Moncloagate. Nosotros también somos víctimas. I, per últim, quan tota la porqueria ja sortia de les clavegueres de l'Estat, el senyor Bolaños va acabar donant per bo l'informe de Citizen Lab. Però, clar, tampoc podia admetre que s'investigués perquè era 'secreto de Estado', i per això es va negar a crear una comissió d'investigació quan aquí, en aquesta Cambra, hi havia tres diputats espiats, tres diputats d'aquesta Cambra espiats pel Govern espanyol a través del CNI. El PSOE es va negar a crear una comissió d'investigació per esclarir els fets. Fins que Junts no els hem obligat, aquesta comissió no s'ha creat. Vostès, senyors socialistes, no tenen sentit d'Estat, tenen sentit d'Estat profund, tenen sentit de deep state. Constitucionalistes, sí, però només de la part que parla de la unitat de la nació espanyola, no del Títol I de la Constitució que parla dels drets i llibertats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Bona tarda, presidenta, senyories. El CNI és una institució clau de l'Estat i també és una institució totalment aliena a l'Estat de dret europeu. La iniciativa del PNB és un avenç en aquest sentit, perquè, en primer lloc, es proposa aclarir la responsabilitat política de les actuacions del CNI imputant-la directament al president del Govern i millorant el control parlamentari per la via de les comissions de control i de secrets oficials. En segon lloc, reforma el control judicial del CNI. El control previ passaria a ser exercit per tres magistrats en lloc d'un de sol, que decidirien per mutu acord, encarregats d'autoritzar, aquests magistrats, i establir les condicions de les actuacions. També s'afegeix un control judicial ex post al qual el CNI haurà de reportar les actuacions realitzades. Anunciem ja d'entrada el nostre suport a la presa en consideració i agraïm al Partit Nacionalista Basc la persistència en l'empresa de sotmetre tots els espais de l'Estat, especialment aquells racons més foscos de l'Estat, al control democràtic. La intel·ligència té com a finalitat la seguretat de l'Estat, no té carta blanca per dedicar-se a interessos espuris, com la persecució de l'adversari polític. Com tot poder públic, ha d'estar subjecte al principi de legalitat propi de l'Estat de dret. La seguretat no pot ser mai una excusa per saltar-se l'ordenament jurídic i la interdicció de l'arbitrarietat. Precisament, la responsabilitat política i el control judicial dels serveis d'intel·ligència és el que exigeix l'Estat de dret europeu. Em remeto a l'informe de la Comissió de Venècia de 2015 sobre la supervisió democràtica per part de les agències d'intel·ligència i també em remeto a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que la ingerència de la intel·ligència dels Estats en els drets de l'individu ha d'estar sotmès als principis de legalitat i proporcionalitat, molt especialment quan es tracta de la intervenció de dispositius informàtics, i sempre amb el control previ i posterior judicial per constatar que no s'han produït violacions ni actuacions desproporcionades.»