Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
932 declaraciones · página 27 de 32
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Nosaltres, ja el 2021, ens vam oposar a la reforma de la llei de la cadena alimentària executada pel Gobierno, i ho vam fer perquè no es van cobrir les expectatives. Ras i curt, no es van acceptar les nostres propostes, que val a dir- ho, eren les propostes de la pagesia. Aquella reforma va ser únicament un tallafocs, un tallafocs davant les manifestacions dels sectors agroalimentaris, unes propostes produïdes abans, recordaran, del confinament de 2019. Un pedaç. Van ser un pedaç, però, en cap cas, una solució real, i menys, una solució efectiva. Les limitacions d'aquella llei van evidenciar la manca de valentia del Ministeri d'Agricultura i la seva supeditació als interessos, una vegada més, de la gran indústria, una vegada més, de la gran distribució. Així ho vam dir i així ho hem constatat. Ho hem constatat nosaltres i ho ha constatat, també, el temps. A dia d'avui, doncs, la llei no és clara. La llei no és clara ni tan sols en els seus objectius. I les poques mesures que comprèn amb prou feines s'han arribat a aplicar per culpa, entre altres coses, de la burocràcia i la innecessària complexitat que les envolta. Per tant, davant d'una llei que considerem poc útil, era només qüestió de temps que els treballadors i les treballadores del camp, una vegada més, tornessin a sortir al carrer. I ara que han sortit, permetin-me dir que aquesta cambra té l'obligació de reaccionar i no de tornar-se a equivocar. I davant la inacció del govern espanyol, nosaltres prenem la iniciativa. I som aquí, també, per oferir solucions. Ho fem mitjançant aquesta proposició de llei que, per començar, dona a les cooperatives i a les entitats associatives la quota de poder que es mereixen, i garanteix que els costos de tots i cadascun dels petits productors es vegin, com ha de ser, reflectits als preus que ofereixen dites entitats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats. Gràcies, presidenta. La proposició de llei que avui Esquerra Republicana porta a debat és una oportunitat. Des del nostre punt de vista, és una oportunitat d'or per donar resposta a les reivindicacions del sector primari que fa mesos reclamen aquí, en aquesta cambra, que reclamen al Gobierno de l'estat. Reivindicacions que tenen origen en la injustícia que pateixen els agricultors que es veuen forçats a vendre els seus productes per sota el preu de producció, és a dir, obligats a vendre a pèrdues. La nostra proposta és una proposta sensata. Prové de les organitzacions agràries i conté la fórmula que el camp ha dissenyat directament en primera persona, amb ple coneixement de la realitat, per revertir les pràctiques abusives que avui, malauradament, pateix. I no és la primera vegada que proposem els mecanismes adequats per garantir que els operadors de la cadena alimentària, especialment els pagesos, els petits productors, deixin de patir aquesta situació extremadament injustificable, insostenible i, evidentment, injusta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Y, finalmente, el agua, señorías de VOX, es un recurso público. Es un recurso público y es un recurso escaso y, por lo tanto, la concesión sobre los derechos del agua tiene que estar en manos de la Administración que de forma global tiene que organizarlo. Por lo tanto, la cesión de estos derechos siempre tiene que ser temporal y debe hacerse a favor de un colectivo que no debería poder negociar con estos derechos. Y menos tendría que poder hacer negocio, porque luego, obviamente, pierde su condición de recurso público. Pero, hablar de recursos públicos de derechos del agua, entiendo que a ustedes esto les resulte difícil de entender y, en consecuencia, no voy a extenderme más con ello. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quinto, construir nuevas infraestructuras hídricas para garantizar el suministro es seguir, una vez más -y ya lo he dicho al principio-, con una gestión extractiva de un recurso que es limitado y que, según parece indicar, cada vez será más escaso, básicamente por la irregularidad de la pluviometría. Así pues, hay que trabajar para la generación de nuevas fuentes de agua que diversifiquen el origen y que no estresen tanto ni los acuíferos ni los cursos del agua y que permitan gestionar de forma más precisa el agua de los embalses para poder cumplir con las necesidades de los distintos usuarios. Y una cosa que ustedes posiblemente no practican, pero creo que sería muy interesante, y lo estamos acordando en Cataluña, es un debate entre la oferta y la demanda. ¿O es que la oferta es infinita? ¿O es que la oferta ante la crisis climática tiene que ser infinita? Por otro lado -y voy terminando, presidenta-, la sequía viene generada, como hemos dicho, por la falta de lluvia y, por lo tanto, de menos posibilidad de almacenar agua en los embalses. Por lo tanto, hombre, yo, personalmente, y mi grupo, no vemos la necesidad de construir más porque básicamente no llueve. Y, en consecuencia, lo que tenemos que hacer es una gestión más efectiva, una gestión más eficiente, una gestión, en definitiva, mejor y más precisa de cada una de las cuencas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Tercero, sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mire, en Cataluña ya tenemos uno y, por lo tanto, no hace falta hacer otro desde la centralización. De hecho, lo que piden ya se está aplicando porque, a través de los organismos de cuenca y a través de los planes hidrológicos que se elaboran cada siete años, se limita la implantación de ciertos regadíos. No hace falta centralizar más porque la gestión tiene que hacerse desde el organismo de cuenca que, vale la pena decir, este también habría que descentralizarlo y deberíamos tener organismos que gestionaran las subcuencas. Pero esto a ustedes se les debe hacer muy difícil. Cuarto, la eliminación de las infraestructuras hídricas en el Estado español. Mire, esto se decide en el marco de la gestión de cada una de las cuencas y en la lógica de la gestión de la cuenca y de la masa de agua con un único objetivo, que es garantizar el suministro suficiente de agua superficial y subterránea en buen estado para hacer un uso del agua sostenible, equilibrado y equitativo. Esta palabra es importante. Y esto lo establece la directiva marco del agua; es decir, no se metan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Gracias, presidenta. Vamos al grano. Haremos un no gigante, monumental, al conjunto de puntos de este despropósito, un no rotundo que argumentaremos en cinco puntos. El primero, el Pacto Verde Europeo es un planteamiento serio, es un planteamiento firme para encarar el futuro ante una nueva realidad que es innegable que estamos padeciendo y que hay que ir desarrollando este plan, porque no hacerlo es continuar fomentando, sin lugar a dudas, políticas extractivas de recursos naturales que, recuerdo, están degradando la tierra y recursos naturales que no son, en cualquier caso, infinitos. Del mismo modo que no hacerlo es perpetuar la realidad actual, donde quien tiene más recursos puede seguir viviendo como quiere y quien tiene menos cada vez vive más en precario. Esto, señorías de VOX, me sorprende porque ustedes, que defienden constantemente la igualdad de todos los españoles, hacen, en este caso, planteamientos que seguro incrementarán la división entre los ciudadanos; o sea, entre los que tienen más posibles y los que tienen menos. Aclárense. Segundo, la elaboración de un plan nacional del agua para la gestión de todos los recursos del agua en todo el territorio del Estado español va en contra absolutamente del sentido común. Miren, la mejor manera de gestionar los recursos de forma eficiente es descentralizando las decisiones, y no tengo tiempo de contarles los ejemplos, pero esto es una rotunda realidad y una rotunda verdad. La toma de decisiones centralizada no es efectiva, y no lo es porque no es nunca solidaria, porque siempre se entenderá que se favorece unos territorios ante otros, apareciendo los agravios comparativos, y más en temas de agua. Esta sensación en realidad en temas de agua todavía se hace más evidente si se establece la interconexión de cuencas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Per altra banda, i vaig acabant, presidenta, la sequera ve generada, com hem dit, per la falta de pluges i, per tant, de menys possibilitat d'emmagatzemar aigua als embassaments. Per tant, jo, personalment, i el meu grup, no veiem la necessitat de construir res més perquè, bàsicament, no plou. I, en conseqüència, el que hem de fer és una gestió més efectiva, una gestió més eficient, una gestió, en definitiva, més bona i més acurada en cada una de les conques. I finalment, l'aigua, senyories de VOX, és un recurs públic. És un recurs públic i és un recurs escàs. Per tant, la concessió sobre els drets de l'aigua ha d'estar en mans de l'Administració que, de manera global, ha d'organitzar-ho. I per tant, la cessió d'aquests drets sempre ha de ser temporal. Sempre ha de ser temporal. I s'ha de fer a favor d'un col·lectiu que no hauria de poder negociar amb aquests drets. I menys hi hauria de poder fer negoci, perquè llavors perd, evidentment, la seva condició de recurs públic. Però parlar de recursos públics, de drets de l'aigua, entenc que a vostès, això, els és difícil d'entendre i, en conseqüència, no m'hi estendré més. Moltes gràcies, presidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quart: l'eliminació de les infraestructures hídriques a l'estat espanyol. Mirin, això es decideix en el marc de la gestió de cada una de les conques i en la lògica de la gestió de la conca i de la massa d'aigua, amb un únic objectiu, que és el de garantir el subministrament suficient d'aigua superficial i subterrània en bon estat, per fer-ne un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu. Important, aquesta paraula és important. I això ho estableix la directiva marc de l'aigua, és a dir, no s'hi posin. Cinquè: construir noves infraestructures hídriques per assegurar el subministrament és continuar, una vegada més, i ja ho he dit al principi, amb una gestió extractiva d'un recurs que és limitat i que, segons sembla indicar, cada vegada serà més escàs, bàsicament, per la irregularitat de la pluviometria. Per tant, s'ha de treballar per la generació de noves fonts d'aigua, noves fonts d'aigua que en diversifiquin l'origen i que no estressin tant ni els aqüífers ni els cursos de l'aigua, i que permetin gestionar de manera més acurada l'aigua dels embassaments per poder complir amb les necessitats dels diferents usuaris. I una cosa que vostès, segurament, no practiquen, però crec que seria molt interessant, això ja ho estem abordant a Catalunya, un debat entre l'oferta i la demanda. O és que l'oferta és infinita? O és que l'oferta, davant la crisi climàtica, ha de ser infinita?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Gràcies, presidenta. Anem al gra. Directament farem un no gegant, monumental, al conjunt de punts d'aquest despropòsit. Un no, però, rotund, que argumentarem en cinc punts. El primer: el Pacte Verd Europeu és un plantejament seriós, és un plantejament ferm per afrontar el futur davant d'una nova realitat, una realitat que és innegable que estem patint i que s'ha d'anar desenvolupant, aquest pla. Perquè no fer-ho és continuar fomentant, sens dubte, polítiques extractives dels recursos naturals que, recordo, estan degradant la Terra, i recursos naturals que no són, en cap cas, infinits. De la mateixa manera que no fer-ho és perpetuar la realitat actual en què els que tenen més recursos poden seguir vivint com volen i els que en tenen menys cada vegada viuen més a precari. I això, senyories de VOX, em sorprèn, perquè vostès, que defensen contínuament la igualdad de todos los españoles, facin en aquest cas plantejaments que segur incrementaran la divisió entre els ciutadans. O sigui, entre els que tenen més possibilitats i els que en tenen menys. Aclarin-se.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Termino. Abordar una financiación justa para Cataluña es un acuerdo de investidura. Se lo repetimos: Si el Gobierno del Estado no cumple, el Gobierno del Estado no va a tener continuidad. Aborden esta cuestión, abórdenla y háganlo ya, porque solo así dispondremos de los recursos que genera nuestro país, unos recursos que solo queremos que se devuelvan a su gente, a la gente que vive y trabaja en Cataluña, sean independentistas o no lo sean. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Y sí, el exministro y delegado de la Moncloa, el señor Illa, precisamente hace cuatro días aseguraba que él sí que defenderá los intereses de Cataluña, eso sí -añadía- sin incomodar al Gobierno español. Es decir, un imposible, porque como bien aprendió el presidente Maragall, en esta España es imposible, absolutamente imposible defender los intereses de Cataluña sin molestar a Madrid. Nosotros no queremos privilegios, que quede muy claro, señoras y señores socialistas, nosotros queremos y exigimos justicia, porque ustedes en su enmienda nos hablan de igualdad, de equidad, e incluso nos hablan de solidaridad, pero es extremadamente evidente que cuando se trata de Cataluña todo esto que tan bien suena para ustedes y para el señor Illa se convierte en un privilegio. Lo hemos dicho muchas veces, los insolidarios no somos nosotros, los insolidarios son ustedes. Somos los ciudadanos catalanes quienes padecen su flagrante insolidaridad, la de un sistema de financiación centralizado y centralista que solo les sirve para financiar lo de siempre, proyectos faraónicos de su patriotismo español, superproyectos armamentísticos para los de siempre, e intentar también a la vez -cosa difícil y que no les sale muy bien- contentar a la Ayuso de turno, como acaba de demostrar el plan de inversiones ferroviarias que acaba de anunciar el ministro de Transportes. Una vergüenza.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Y sí, también nosotros somos aquellos que no se rinden, somos aquellos y aquellas que trabajamos para todas esas personas que viven en nuestro país, sean independentistas o no sean independentistas; todas aquellas que desde el Maresme, desde el Garraf, desde el Ripollés o desde el Vallés, cada mañana, sufren un modelo ineficiente con una desinversión galopante y una desidia sin límites en el servicio ferroviario. Por ello también optamos por cercanías en la negociación con el Partido Socialista, del mismo modo que lo hicimos, lo hacemos y a fe de Dios que lo vamos a conseguir, una financiación justa para Cataluña, una financiación justa que sencillamente devuelva a su ciudadanía y a su gente, en forma de prestaciones y servicios, todo el esfuerzo de esta gente, todo el esfuerzo de esta ciudadanía. ¿Saben qué sucede? Que nosotros sí, nosotros tenemos un proyecto para Cataluña; un proyecto que nos avala la gestión de estos últimos años; que Esquerra Republicana de Cataluña tiene y practica un proyecto netamente republicano, un proyecto propio de Cataluña -propio, propio de Cataluña- y para Cataluña, y no de Madrid para Cataluña, que es muy distinto; un proyecto que mira hacia el futuro y mira a él con ambición, en contra -permítanmelo decir- de un modelo conformista, caduco y anclado en el pasado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Pero a pesar de todo ello, el esfuerzo imparable de la ciudadanía, de los trabajadores y trabajadoras, de los autónomos, de las grandes, pequeñas y también de las medianas empresas, de los profesionales y también del Gobierno republicano hacen que hoy seamos la Cataluña de los récords: captamos más inversiones extranjeras que hace diez años, exportamos el doble que hace una década, estamos tres puntos por debajo del paro en el Estado español, captamos más inversiones industriales, destinamos más dinero que nunca a I+D+i y a cultura y los recursos en salud, educación y derechos sociales en pocos años han pasado de 14 000 millones de euros a 24 000 millones de euros. Y sí, somos la Cataluña de los 8 millones de habitantes y hoy tenemos un déficit fiscal de 22 000 millones de euros o, dicho en otras palabras, Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa, sí, de pertenecer a este Estado. Y sí, también tenemos un acuerdo, un acuerdo de investidura, y lo tenemos con ustedes; un acuerdo que hay que cumplir, un mecanismo bilateral entre el Gobierno del Estado y el Gobierno de la Generalitat, para abordar una financiación justa para nuestro país, una financiación justa para Cataluña. Conocen perfectamente la propuesta; es una propuesta diáfana; es una propuesta rigurosa; es una propuesta trabajada con un extenso análisis jurídico.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Diputados, diputadas, lo hemos denunciado infinidad de veces: el déficit fiscal en Cataluña se perpetúa, las balanzas fiscales se han dejado de publicar, el modelo de financiación lleva una década caducado. Somos el tercer territorio que más impuestos paga por habitante y el décimo por lo que respecta a los recursos recibidos. Las inversiones del Estado en Cataluña se quedan en un porcentaje de ejecución -y así lo digo- extremadamente ridículo; de hecho, podría estarme hasta el Sant Jordi del año que viene, pero, conociendo al presidente, esto sería difícil. Pero una más: si como dice el candidato Illa, haciéndose eco del argumentario del PSOE, quien nos paga no son los territorios, sino que quién paga son las personas, también implicaría que quienes reciben las inversiones no son los territorios, sino que son las personas. Y esto quisiera decir que las personas que viven en Cataluña están recibiendo un 65 % menos de lo que les correspondería. Y esto, señorías, sin tener en cuenta el coste de la vida en Cataluña, que es mayor que el de la mayoría de los territorios del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Mirin, ho hem dit també manta vegades. Els insolidaris no som nosaltres. Els insolidaris son vostès. Som els ciutadans catalans els qui patim la seva flagrant insolidaritat, la d'un sistema de finançament centralitzat i centralista que només els serveix per finançar el de sempre: projectes faraònics del seu patriotisme espanyol, superprojectes armamentístics pels de sempre, i intentar també, alhora, cosa difícil i que no els surt massa bé, fer feliç a l'Ayuso de torn, com acaba de demostrar el pla d'inversions ferroviàries que acaba d'anunciar el ministre de transports. Una vergonya. Acabo. Abordar un finançament just per Catalunya és un acord d'investidura. Els hi tornem a dir: si el Gobierno de l'estat no compleix, el Gobierno de l'estat no tindrà continuïtat. Abordin aquesta qüestió. Abordin-la i facin-ho ja, perquè només així disposarem dels recursos que genera el nostre país, uns recursos que només volem que retornin a la seva gent. A la gent que viu i treballa a Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Molt bona tarda. Gràcies, president, diputats i diputades. Ho hem denunciat infinitat de vegades. El dèficit fiscal amb Catalunya es perpetua. Les balances fiscals s'han deixat de publicar. El model de finançament porta una dècada caducat. Som el tercer territori que més impostos paga per habitant i el desè pel que fa als recursos rebuts. Les inversions de l'estat a Catalunya es queden a un percentatge d'execució, deixi'm-ho dir així, extremadament ridícul. De fet, m'hi podria estar fins al Sant Jordi de l'any vinent, però coneixent el president, això seria difícil. Però una més: si com diu el candidat Illa, fent-se ressò de l'argumentari del PSOE, evidentment, els qui paguen no són els territoris, sinó els que paguen són les persones, també significaria que els qui reben les inversions no són els territoris, sinó que són les persones. I això voldria dir que les persones que viuen a Catalunya estan rebent un 65 % menys del que els hi correspondria. I això, senyoria, sense tenir en compte el cost de la vida a Catalunya, que és major que el de la majoria de territoris de l'estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«En definitiva, hay que establecer todos los canales para que los ganaderos integren al lobo como parte de su modelo de trabajo y no como un enemigo. Eso significa pagarlos por los servicios ecosistémicos que generan. La antigua visión antropocéntrica del Partido Popular, con escopeteros y con volver a erradicar el lobo es una solución -si me lo permiten- a corto plazo, y obvia totalmente la función del control de las plagas cinegéticas que, sin duda, afectan también a nuestro sector productor de alimentos. Con buenas políticas, los ganaderos, los campesinos no necesitarían cazar, pero es preciso llevar a cabo políticas valientes, políticas transformadoras, porque lo que realmente necesitan nuestros ganaderos y nuestros payeses es ganarse la vida dignamente. Voy a terminar, presidente. En Cataluña, lo tenemos muy claro, y más este año, que es la celebración del Año Guimerà; y hoy, también, es el Día del Libro. Cuando Manelic huía de la Terra Baixa y cogía a Marta de la mano y gritaba: ¡He matado al lobo! -lo gritaba tres veces: ¡He matado al lobo! ¡He matado al lobo! ¡He matado al lobo! -, esta era la exclamación del hombre bueno, era la exclamación de la victoria del bien sobre el mal; y, a la vez, era también la constatación de que no hay ninguna fiera que pueda detener la humanidad de ese personaje creado por Àngel Guimerà; esa alegría, esa humanidad, que a los republicanos independentistas nos acompaña siempre, pero sobre todo en estos tiempos que nos ha tocado también coexistir con tantísima hipocresía. Nada más, muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Cabe decir que también es evidente que la legislación se ha hecho sin pensar suficientemente en esta coexistencia. Y aquí vuelvo a lo que decía al principio de la intervención: una vez más prevalecen las políticas sectoriales frente a las políticas transversales. Elegir entre el lobo o la ganadería extensiva es un error, es un error. Diputados y diputadas, señorías del Partido Popular, la vía difícil pero transformadora es la de acompañar al sector a convivir con el lobo, y eso no pasa solo por compensaciones económicas, que también, o porque se pueda cazar al lobo, esta coexistencia pasa por preparar a los ganaderos y a las ganaderas para ser resilientes al lobo, y, sobre todo, ayudarlos a que se ganen muy bien la vida con lo que hacen. Y esto solo se puede hacer con el acompañamiento de la Administración, propiciando modelos que fomenten el equilibrio; sobre todo, debe hacerse con medidas de prevención y control antes de que, evidentemente, el lobo se convierta en un problema. No se puede empezar la casa por el tejado. Es imprescindible la transversalidad de las dos realidades. No solo esto, hacen falta también políticas fuertes, políticas valientes, para fortalecer, muscular, el modelo de explotaciones ganaderas pequeñas y medianas. Porque la pregunta es: ¿ustedes qué hacen, en las comunidades donde gobiernan, con la ganadería extensiva? Lo digo porque, por ejemplo, en el Gobierno de Cataluña tenemos el plan de la ganadería extensiva de Cataluña, un plan consensuado con más de 250 agentes, profesionales del sector ganadero, del ámbito de la investigación, de la Administración, del tercer sector... Es un plan que contiene seis ejes, tiene 175 acciones, que deben permitir mejorar la situación del sector ganadero extensivo en los próximos años. Todo eso es importante porque, desde el punto de vista social, la ganadería extensiva contribuye, como bien ha dicho, a asentar a la gente al territorio, contribuye al reequilibrio territorial y genera economía circular.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Lo he explicado muchas veces, estamos en 2024. Estamos en plena emergencia climática, tenemos una pérdida de biodiversidad flagrante. Debemos preservar el territorio y debemos preservar a aquellos que lo cuidan y lo gestionan. Necesitamos, sin duda ninguna, alimentos sanos, seguros y de calidad. Y sí, todo esto es compatible, lo es con políticas transversales y con políticas valientes; lo es hablando; lo es cogestionando, y lo es porque el entendimiento entre el mundo conservacionista y el mundo productivo es tan necesario como posible. No son mundos antagónicos, son mundos complementarios. Y permítanme que me explique: nosotros defendemos firmemente el papel primordial de la ganadería extensiva y también el de la semiextensiva. No cabe duda de que desempeña una función importantísima en la gestión del territorio, y, a la vez, constituye un elemento clave para la adaptación y la mitigación del cambio climático, pero también para la conservación de la biodiversidad, para la protección del suelo ante la erosión y para el aprovechamiento sostenible del agua y de los recursos. Del mismo modo, estamos convencidos de la importancia de recuperar al lobo. Eso es crucial, puesto que es un elemento indispensable de la red trófica, que ha desaparecido y que se echa mucho en falta. El lobo es el principal depredador de los corzos, de los conejos, de los jabalíes; y no caza los jueves, los viernes o los domingos; no, caza cada día del año, a todas horas; y le da igual si es un macho o es una hembra, le da igual si el animal está gestando o no. El lobo limpia los bosques y constituye una garantía a la hora de frenar la expansión de enfermedades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I acabo, president. A Catalunya ho tenim clar, i més enguany, en l'any de la celebració de l'Any Guimerà, i avui també en el dia del llibre. Quan Manelic fugia de la terra baixa agafant la Marta de la mà i cridant 'He mort el llop' fins a tres vegades, 'He mort el llop i he mort el llop', aquesta era l'exclamació de l'home bo. Aquesta era l'exclamació de la victòria. La victòria del bé sobre el mal. I, alhora, era també la constatació que no hi ha cap fera que pugui aturar la rauxa humana d'aquell personatge creat per Àngel Guimerà, una rauxa que als independentistes republicans ens acompanya. Una rauxa que ens acompanya sempre, però sobretot en aquests temps que ens toca, també, coexistir amb tantíssima hipocresia. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes y feliz Sant Jordi a todos y todas. No sé si es porque estamos en este contexto multielectoral o porque en el Estado español, y en particular aquí en la Cámara Baja, no hay nada de cultura de políticas transversales, ni nada de política de gobernanza, pero volvemos a encontrarnos con una iniciativa parlamentaria, a mi entender, caduca, extemporánea, poco ambiciosa y -permítanme que lo diga- fuertemente electoralista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«No hi ha dubte que aquesta juga un rol importantíssim en la gestió del territori i, alhora, també és clau per l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, però també per la conservació de la biodiversitat, per la protecció dels sòls davant de l'erosió i per l'aprofitament sostenible de l'aigua i dels recursos, de la mateixa manera que estem convençuts de la importància que recuperar el llop és cabdal, ja que és un element indispensable de la xarxa tròfica que ha desaparegut i que es troba molt a faltar. El llop és el principal depredador dels conills, dels cabirols i dels senglars i ell no caça els dijous i els divendres o els diumenges. El llop caça cada dia. Cada dia de l'any, a totes les hores, i li és igual si és mascle o és femella. Li és igual si està gestant o no està gestant. El llop és un netejador de boscos i és garantia de frenar l'expansió de malalties. Val a dir que també és evident que la legislació s'ha fet sense pensar suficientment en aquesta coexistència. I aquí torno al que deia al principi d'aquesta intervenció. Una vegada més prevalen les polítiques sectorials davant de les polítiques transversals. Triar entre el llop o la ramaderia extensiva és un error. Diputades i diputats, senyories del Partit Popular, la via difícil, però transformadora, és la d'acompanyar el sector a coexistir amb el llop, i això no passa només per compensacions econòmiques, que també, o perquè ells puguin caçar el llop. Aquesta coexistència passa per preparar els ramaders i les ramaderes a ser resilients al llop i, sobretot, ajudar-los a que es guanyin molt bé la vida amb aquella feina que fan. I això no només es pot fer amb acompanyament de l'Administració propiciant models de gestió que, evidentment, ajudin i fomentin aquest equilibri. Sobretot, però, s'ha de fer amb mesures de prevenció i control abans que el llop, evidentment, esdevingui també un problema. No es pot començar la casa per la teulada. És imprescindible la transversalitat de les dues realitats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Bé, molt bona tarda i molt bona diada de Sant Jordi a totes i a tots. No sé si és perquè estem en aquest context multielectoral o perquè a l'estat espanyol i, en particular, aquí a la Cambra Baixa, no hi ha gens de cultura de polítiques transversals ni gens de política de cogovernança, però ens tornem a trobar amb una iniciativa parlamentària, al meu entendre, caduca, extemporània, poc ambiciosa i, deixi-m'ho dir, fortament electoralista. Ho he explicat manta vegades. Som al 2024. Estem en plena emergència climàtica. Tenim una pèrdua de biodiversitat flagrant. Ens cal preservar el territori. També ens cal preservar aquells qui el cuiden i el gestionen, i necessitem, sens dubte, aliments sans, segurs i de qualitat. I sí, tot això és compatible. Ho és amb polítiques transversals i amb polítiques valentes. Ho és parlant i ho és cogestionant, i ho és perquè l'entesa entre el món conservacionista i el món productiu és tan necessària, senyores i senyors diputats, com possible. No són mons antagònics. Són mons complementaris. I m'explico: nosaltres som uns ferms defensors del paper cabdal de la ramaderia extensiva i també de la semiextensiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«... d'aquells recursos, acabo, president, que genera, acabo la frase, que genera el nostre país només i simplement per retornar-los a la nostra gent, sigui independentista o no. Moltes gràcies. ... de aquellos recursos que genera nuestro país solo y simplemente para poder devolvérselos a nuestra gente, sea independentista o no. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Acabo. La economía catalana hoy es mucho más diversificada y resiliente que hace una década y las finanzas sí están en orden, así que, vicepresidenta, no cabe duda, el independentismo ha demostrado ser útil, a pesar de una oposición unionista caracterizada por el bloqueo y la represión con mayúsculas. Lo que necesita la economía catalana hoy para seguir avanzando después de este debate, y en lo que seguiremos obviamente, es la independencia de nuestro país, pero mientras tanto, nosotros aprovecharemos todas las ventanas de oportunidad. Hoy volvemos a reclamar con voz alta y clara a favor de nuestros ciudadanos y ciudadanas una financiación justa y singular que nos permita disponer, sí, con solidaridad...,»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Lo que es de justicia, señora ministra, es que una España que tiene una deuda equivalente a su PIB nos quiera dar algunas lecciones de buena gestión a una Cataluña asfixiada no únicamente por culpa de los Gobiernos del PSOE, sino que aquí la bancada tan ocupada del Partido Popular tiene mucho que ver, porque a pesar de la asfixia económica y financiera del Estado español, a pesar de tener un Estado que nos va en contra y el boicot de España desde el procés, en los últimos diez años, el progreso de Cataluña ha quedado claro: del 22 % en 2014 al 9 %, 3 puntos menos que la media estatal y acercándonos a la Unión Europea. Exportaciones de 60 000 millones de euros en 2014 a 100 000 millones hoy; inversión extranjera, de 3000 a 6400 millones de euros. ¿Qué quiere decir? Sin calculadora, pues que hemos doblado las cifras. Como tenemos más inversión en R+D+I y en cultura, casi un 2 % si se hubiese aprobado el presupuesto que presentaba este año la Generalitat de Catalunya. Se han revertido los recortes salariales en la Función pública y se han incorporado 33 000 nuevos sanitarios y 18 500 nuevos docentes. La Generalitat pagaba las facturas, lo digo porque este mantra de los gobiernos independentistas donde las facturas se pagaban a más de cincuenta días, no; hoy, con nuestros gobiernos, a menos de treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Quiero también darles las gracias y dejar claras algunas cosas. Sé que hay voluntad y esto es importante, pero para los ciudadanos catalanes y los que me acompañan en el hemiciclo, mis compañeros, el modelo socialista, el modelo del PSC es el que defiende el 8 % de la población catalana, que son los que proponen el mismo modelo de financiación: que se mantenga este expolio. Es la conclusión que yo extraigo después de escucharla con un buen tono y con la mano tendida, y quiero decirlo. También me gustaría comentar que solo hay una forma en que Cataluña puede recaudar los impuestos de su país, como desean el 64 % de los catalanes y catalanas, y es la independencia. Los modelos están muy claros: expolio o independencia. Nos lo ponen difícil. O expolio o independencia. Señora ministra, ¿sabe qué gobiernos de la Generalitat se han endeudado más? Yo se lo diré: los gobiernos del Partido Socialista de Pascual Maragall y de José Montilla. ¿Y por qué se produjo este endeudamiento? Pues porque los gobiernos tripartitos de la Generalitat quisieron desarrollar un Estado del bienestar. Esquerra Republicana empujaba, hicimos progresar a Cataluña en inversión social y en productividad, y nos dimos cuenta de que no lo podíamos hacer con los recursos de la financiación autonómica, imposible. Por eso, aquel PSC, un PSC catalanista muy distinto del PSC sucursalista actual, pedía una mejor financiación desde el federalismo simétrico de nuestro añorado Pasqual Maragall. Es obvio que España no aceptaría este federalismo ni el estatuto que fue aprobado por la ciudadanía catalana y, precisamente por ello, muchos políticos del PSC se unieron a las filas del independentismo, desde Ernest Maragall hasta Joan Ignasi Elena.»