Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 28 de 29
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Però des de Junts per Catalunya hem d'anar més enllà en la reflexió de la seva proposta, perquè aquesta proposició no de llei és una nova evidència de la voluntat dels grups polítics espanyols d'atribuir a l'Estat una capacitat política de fer política al marge de l'àmbit competencial que li és propi per dur-la a terme. Perquè, de la mateixa manera que vostès no permetrien en cap cas que hi hagués una invasió competencial per part de ningú, nosaltres tampoc podem admetre-ho a la inversa i normalitzar aquesta pràctica. I és evident que vostès, en certa manera, ja són conscients d'aquesta realitat que hi ha en la proposta que fan, perquè en el mateix redactat de la proposició ja fan preventivament referència a l'àmbit competencial, una referència, tot sigui dit de passada, col·locada una mica amb calçador. Vostès proposen instar el Govern de l'Estat a emprendre tot un seguit d'accions, però a la vegada fan referència al fet que això es faci en coordinació amb les comunitats autònomes i en l'àmbit de les seves pròpies competències, com si posant un llacet al regal enverinat aquest pogués passar desapercebut a ulls nostres. Doncs mirin, no, no es tracta pas d'això. Al marge de la conveniència o no de treballar sobre una problemàtica, que he dit que l'entenem necessària, les competències de resoldre aquesta problemàtica o les tenen uns o les tenen els altres, i en aquest cas, les competències en matèria de serveis socials, d'acord amb l'article 166 de l'Estatut de Catalunya, són exclusives de la Generalitat de Catalunya. I estaran d'acord amb mi que, a més a més, aquest article té tota la força que ha de tenir per complir-se, no només per ser part d'una llei orgànica, que també, sinó perquè va aconseguir mantenir-se en l'Estatut vigent, sobrevivint a la retallada que li va aplicar aquesta cambra respecte a allò que havia aprovat el poble de Catalunya mitjançant referèndum, així com també sobrevivint a la posterior mutilació que li va aplicar el Tribunal Constitucional. Però, a més a més, a la idea d'apel·lar a la coordinació amb les comunitats autònomes que vostès recullen en la seva proposició, pressuposa situar la política impulsada pel Govern de l'Estat com la política principal, la política en majúscules, a la qual queden subordinades les polítiques desenvolupades per les comunitats autònomes i que s'han de desplegar, segons vostès, amb la coordinació del govern de l'Estat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Senyor ministre, el dissabte 2 de març de 1974 l'Estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. Aquest 50 aniversari ha sacsejat l'opinió pública de Catalunya, que ha viscut un colpidor procés de recordança. Colpidor. Senyor ministre, el Govern espanyol pensa demanar perdó per l'assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antich? Gràcies. Señor ministro, el sábado 2 de marzo de 1974 el Estado español asesinó a Salvador Puig Antich. Este 50 aniversario ha sacudido la opinión pública de Cataluña, que ha vivido un impacto en su recuerdo. Señor ministro, ¿el Gobierno español piensa pedir perdón por el asesinato con garrote vil de Salvador Puig Antich? Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Amagant les dades què volen amagar? La incompetència? Que els pressupostos no són creïbles? El biaix territorial? Vostès han de reconèixer d'una vegada totes aquestes xifres. Per què? Per rectificar, per rectificar on? En els pressupostos, en els propers pressupostos aquesta tendència s'ha de rectificar o no podran comptar amb nosaltres. I ara vostès i el Govern de la Generalitat ens anuncien un traspàs com la solució d'aquest problema. Un traspàs que s'havia d'haver fet fa 14 anys, un traspàs que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador, que és més puntual i més eficient, que és Ferrocarrils de la Generalitat, que continua operant Renfe i que no parla de com es recupera la desinversió. Senyor ministre, si no hi ha inversió i es recupera tot aquest dèficit, no hi haurà millora de servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran. Els ciutadans no mereixen, els que necessiten el tren cada dia per moure's, que aquest problema no es resolgui i no es resoldrà si no hi ha més inversions. I això vol dir recuperar una part d'aquest dèficit estructural.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«És per tot això que aquesta moció que avui debatem mira poc enrere i sobretot mira endavant. I dic que no mira enrere perquè no entraré a discutir ara segons quines afirmacions fetes aquí la setmana passada. Com deia, avui no vull perdre ni un minut més mirant enrere i no avançant en la protecció del delta de l'Ebre. I dic això des del convenciment que cal actuar al Delta de manera immediata. Cada dia que es perd sense fer res, cada setmana que es retarda l'acció, cada any que no s'actua amb contundència, s'empeny el Delta cap a l'abisme i cap al punt de no retorn. Segurament algun historiador, tirant d'hemeroteca, es podria referir a alguna sessió parlamentària similar a aquesta, però als Estats Generals dels Països Baixos a la primera part del segle xx, quan debatia la necessitat o no de tirar endavant l'anomenat Pla Delta del Rin-Mosa-Escalda, un pla que finalment es va acordar i que, sense cap mena de dubte, va exigir durant força anys el consens entre el Govern d'aquell Estat, les autoritats provincials, les autoritats municipals i la gent que vivia o que viu en aquella regió afectada. D'aquella feina en el passat, els resultats i beneficis obvis per a aquella terra en el present. Doncs aquí ens trobem en el mateix punt, però en una altra cambra de representació i molts anys després, amb més tecnologia, això sí, i molt més coneixement i ciència, també, fruit de l'experiència compartida i a la vegada, però, decidint si vostès escolten o no un territori que demana ajuda i actuació de manera immediata. Ajuda per conservar la terra guanyada al mar, que configura, a més a més, la seva manera de fer i de ser com a societat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«A més a més, a tot això cal incorporar-hi l'obsessió permanent de l'Estat per controlar a la curta distància la tramitació dels fons europeus, i això ha fet que els governs de les comunitats autònomes s'hagin convertit en meres gestories de tràmits administratius relacionats amb aquests fons, sense posar-hi valor afegit i sense capacitat de decisió d'allò que és més necessari en cadascun dels territoris. Per tant, el conjunt de tots aquests despropòsits ha acabat donant l'únic resultat esperable: deixar sense executar una part important dels fons europeus, i la part que s'ha executat s'ha fet sense considerar les veritables necessitats territorials. Val a dir, però, que aquesta no és una sorpresa per a nosaltres. És una nova evidència, l'enèsima, de la voluntat recentralitzadora de l'Estat, de la seva perseverança d'anar-nos a la contra i de la incapacitat d'acostar els recursos econòmics a les administracions més pròximes als ciutadans. Així doncs, la suma de tot plegat fa evident la necessitat de replantejar els mecanismes de gestió dels projectes de transformació econòmica i social, i és per això que donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc. Primer, perquè és una proposta que planteja una solució a l'embut administratiu que el Govern de l'Estat s'ha autogenerat amb la creació d'una estructura de control centralitzada. Després, perquè, si no es troba remei de forma immediata, farà que es perdi una molt bona part de la inversió pública que havia de servir per rellançar l'economia del país. Però també donarem suport a la proposició pel que significa de canvi de plantejament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Moltes gràcies, senyor president. Diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, i aquesta és la sort del Govern de l'Estat amb els fons europeus Next Generation i els diferents mecanismes de desplegament d'aquests. No podem enyorar-los perquè no n'hem pogut veure l'efecte esperat. Aquests fons, que, quan es van donar a conèixer per la Unió Europea, van generar una onada d'optimisme per part de tots els actors econòmics i socials, han acabat transformant-se en un tsunami de frustració i insatisfacció per les expectatives incomplertes. De fet, les primeres notícies sobre els projectes de transformació econòmica i social apuntaven que serien un instrument per propiciar una veritable transformació de l'economia de l'Estat espanyol; una oportunitat única, es deia llavors, en la història recent d'Europa i una palanca transformadora, com no s'havia conegut abans des de la recuperació dels efectes de la Segona Guerra Mundial. A la pràctica, però, han estat uns instruments burocràtics que no només no han estat capaços de realitzar l'esperada transformació, sinó que han acabat generant l'efecte contrari: desincentivar moltes inversions i iniciatives que han acabat renunciant davant de la feixuga maquinària administrativa en què s'han convertit els instruments de tramitació.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Quan parlem d'una reforma de fons també parlem de l'eliminació de l'Audiencia Nacional, un òrgan que és una anomalia. Tots ho diuen, però ningú s'atreveix a fer-ho. I això, que passi, també depèn de vostès. Parlem també de la reforma del Tribunal de Cuentas, un ens que no està adequat a la normativa europea. Parlem també de la reforma del Codi penal, de la reforma del Tribunal Constitucional i un llarg etcètera. De tot el que el PP va fer quan tenia majoria absoluta. Vostès han estat incapaços de revertir res significatiu. I només depèn de vostès, perquè són els que estan al Govern. Sobre la Llei de secrets oficials o d'informació reservada, cal posar en valor la insistència del PNV per efectuar aquestes reformes de fons i, a més, assenyalar el camí de com fer-ho, i el camí no és l'avantprojecte que vostès van moure la legislatura passada. Aquella proposta seva ja els avancem que no tindrà el suport de Junts per Catalunya. Segurament, com sempre, vostès votaran a favor de l'admissió a tràmit d'aquesta proposta, però tindran el valor de tirar endavant aquesta reforma i altres reformes de calat? Mentrestant, per saber què ha passat al Reino de España, esperarem que algun país tercer desclassifiqui informació, com ha passat fins ara. El nostre vot serà que sí. Dit això, la millor reforma de fons que a Catalunya podem fer és aquella que defensem des de Junts per Catalunya: la independència del nostre país. Des d'aquí una forta abraçada al nostre secretari general, Jordi Turull, i visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gràcies, presidenta. Algú ens hauria d'explicar molt bé de què serveix exactament aquest bloc suposadament progressista i d'esquerres, perquè vostès han estat governant els darrers cinc anys i han estat incapaços de fer ni una sola reforma de fons. Vull pensar que la gent que els ha votat, a vostès, de vostès esperen que es prenguin decisions de gran importància. I les podien haver pres aquesta darrera legislatura, perquè vostès estaven al Govern i, a més a més, tenien la fidelitat dels seus socis, però no les han pres, i tampoc els seus socis els han empès a prendre aquestes decisions de gran importància. Quan parlem de decisions de gran importància, parlem d'aquelles decisions que no són còmodes, per tant, el contrari d'aquelles decisions que vostès han anat prenent en el dia a dia. Parlo d'aquelles decisions que canvien el rumb de la història, aquelles decisions que canvien el futur de moltes persones cap a bé; són aquelles decisions que només els valents s'atreveixen a prendre. Quan parlem de reformes de fons, em refereixo també, per exemple, a la llei de la qual avui parlem, aquesta Llei 9/1968, la llei de secretos oficiales, una llei que encara avui apareix al Boletín Oficial del Estado firmada pel dictador Francisco Franco. I això és una realitat el 2024, en un estat membre de la Unió Europea, que hi hagi lleis vigents signades per un dictador. El franquisme segueix aquí, impregnant moltes institucions del Reino de España, però encara n'hi ha que s'escandalitzen, s'indignen o inclús ho neguen quan ho recordem. I que això deixi de passar depèn de vostès.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d'equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l'Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l'acció de la mà dels qui coneixem el delta de l'Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort. El delta de l'Ebre fins fa uns anys s'havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d'una part del seu territori. Però en el cas del delta de l'Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t'ho miris per on t'ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l'Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d'un enorme valor geogràfic.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Gràcies, presidenta. Mai cap Govern espanyol ni del PSOE ni del PP, senyor Feijóo, ha complert els compromisos amb Catalunya. Mai. Mai cap persona que viu o treballa a Catalunya ha cobrat allò que li correspon, sempre molt menys. Senyor Sánchez, com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada es compliran els pressupostos, si no s'han complert mai? Gràcies. Gracias, presidenta. Nunca ningún Gobierno español, ni del PSOE ni del PP, señor Feijóo, ha cumplido los compromisos con Cataluña. Nunca. Nunca una persona que vive o trabaja en Cataluña ha cobrado lo que le corresponde. Siempre, mucho menos. Señor Sánchez, convenza al pueblo de Cataluña de que esta vez se van a cumplir los presupuestos si no se han cumplido nunca. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Sumar ens presenta avui una proposició no de llei sobre la reducció de la jornada màxima legal del treball ordinari. Ens diu literalment que instem el Gobierno a obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social per incorporar una reducció de la jornada laboral, d'aplicació progressiva, començant amb una jornada màxima ordinària de treball de 38 hores i mitja per a aquest 2024. A Junts per Catalunya d'entrada ens sembla aquesta una PNL innecessària, no per la finalitat de la mateixa, sinó perquè la presenten vostès, perquè la presenta Sumar. Que vostès no són al Govern? Que vostès dins del Govern no tenen responsabilitats en l'àmbit laboral? A veure si ho hem entès bé, això: Sumar promou aquesta proposició no de llei perquè des d'aquí instem el Gobierno, o sigui, els instem a vostès mateixos, per fer el que ja van pactar amb el Partit Socialista que farien en l'acord de legislatura presentat a bombo i plateret. Pregunto: què els impedeix com a Govern obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social? Que potser per al Govern no és tan urgent i necessiten que des d'aquí els manem la pressa?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Treballin per recuperar el reconeixement i el prestigi social de la pagesia. Els governs són els primers que s'han de posar al costat del sector quan hi ha atacs injustos de danys ambientals que no són certs. Treballin per la viabilitat de l'activitat, perquè s'hi incorporin més joves, perquè es puguin guanyar la vida, per un model on el pagès tingui ingressos mínims en funció del cost de producció. Lluitin per una PAC més regionalitzada i més flexible. Per ajudar el sector cal fer una gestió eficient de l'aigua i unes ajudes adequades a la sequera. Frenin la importació d'aliments que no tenen els requisits sanitaris que exigim aquí, facin més inspeccions i lluitin d'una vegada per totes per la desburocratització del sector. Li diem això perquè la gent de Junts hem vingut a treballar per la independència de Catalunya, però també a defensar el sector agrari i el sector pagès. I l'hi diem perquè les carreteres de Catalunya estan plenes de gent orgullosa de ser-ho i absolutament determinats a defensar-se. Li fem propostes, senyor ministre, però serem vigilants que el seu Govern reaccioni, que les mobilitzacions generin un autèntic punt d'inflexió. Perquè, senyor ministre, sense pagesos no hi ha menjar, ni boscos, ni paisatge, ni futur.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Senyors del PSOE, senyor López i companyia, quan els tornin a dir que s'han carregat l'Estat, expliquin matí, tarda i nit que va ser Aznar, el Cid Campeador de l'Espanya del NODO, qui el maig del 98 va fer fora de Catalunya la Guàrdia Civil. En llenguatge de la seva bancada els manllevo el seu llenguatge, el seu propi llenguatge-, el PP és qui va cedir al xantatge d'expulsar la Benemèrita de Catalunya, cosa que avui no acceptarien. Doncs no, no era xantatge, era política. I vaig acabant, senyora presidenta. Canvien les circumstàncies i canvien els objectius. Avui el nostre objectiu polític no té res a veure amb l'autonomisme preolímpic. També canvien els actors, però la necessitat de negociar sempre torna, i torna perquè amagar els problemes sota la catifa et fa guanyar temps, però no acaba resolent res. En conseqüència, senyores i senyors diputats, si hi ha un conflicte polític que hi és-, no facin com la Transició, que va ser un fracàs. No deixin el debat de Catalunya a mitges. Senyors del Govern, va per vostès, prou complexos. Abracin la trilogia del govern valent: negociar, pactar i complir. Si un jersei et va petit, busquin el de la seva talla, perquè un jersei petit sempre és un jersei petit i no el portaran a gust.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui parlem de memòria democràtica. Aquesta tarda debatem sobre la necessitat que es compleixin els acords que s'aproven en aquest hemicicle. Frenar el que es vota és un mal vici, sempre. Junts va votar 'no' a la Llei de Memòria Democràtica perquè quedava curta. De fet, continua quedant curta. El cas de l'espoli dels ateneus ho demostra. Que avui hi hagi entitats que encara no han recuperat el que és seu és un autèntic escàndol. Avui, però, direm sí a la moció que se'ns presenta, perquè és una manera d'obligar el Govern espanyol a arremangar-se i a fer la feina que hi ha pendent. En una societat democràtica, en una societat, perdó, convençudament democràtica, la memòria hauria de quedar fora del pim pam pum de l'esgrima política. Però quan una part d'aquest Congreso es violenta quan es parla de memòria democràtica, malament rai. I els miro a vostès. Aquest és el problema. En el fons, aquesta incomoditat amaga el fracàs de la Transició. No s'enganyin més, cap de vostès. No s'enganyin. Senyories, prou repetir que la Transició espanyola va ser un èxit, perquè no és cert, no va ser un èxit. La Transició és una operació d'enginyeria política molt complicada molt complicada- que va ajudar a superar el Rubicó de la mort d'un dictador. I això els ho compro. I es va evitar un conflicte que podia ser molt gros. Això també els ho compro. Però algú ho va espatllar adulterant l'esperit que la movia. I avui tenim a vessar les clavegueres de l'Espanya política amb jutges i policies que han acabat fent de tot menys fer la seva feina. Li pesi al tribunal que li pesi. I quan els catalans respirem, avui, senyores i senyors diputats, quina infàmia, respirar és terrorisme. Quina vergonya!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Però coincidirem que per estendre resultats exitosos com el model pioner que s'està desenvolupant a Girona i que no tinc temps d'explicar-los, calen recursos. Recursos que els catalans generem però que se'n van a Madrid i no tornen. I aquesta és la segona qüestió a la qual em volia referir. Els gobiernos espanyols no compleixen mai amb Catalunya, ni tan sols en allò que determinen les seves pròpies lleis. Avui m'estic referint a la Llei de dependència que, a banda de ser inconstitucional perquè envaeix competències de Catalunya, no determina el finançament adequat per poder aspirar a un sistema real d'inclusió i d'igualtat d'oportunitats per als catalans amb discapacitat. És imprescindible que el Gobierno compleixi, com a mínim, amb l'esperit de la Llei de dependència de sufragar per meitats a Espanya i Catalunya les necessitats integrals d'aquest col·lectiu. En canvi, l'Estat només finança el 18 % de les polítiques per a la dependència a Catalunya, davant del 82 que assumeix el Govern català. I això no és admissible perquè, òbviament, és un greuge per a les administracions catalanes, però sobretot és una vergonya i una injustícia cap a tots els catalans amb discapacitat. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Amb tot, no puc deixar d'apuntar dues qüestions cabdals per a Junts per Catalunya. La primera, en termes de salut mental. La salut mental, que és la més estigmatitzada de les malalties, encara suporta un enfocament massa paternalista. Manquen disposicions basades en els drets humans i no existeixen estratègies específiques per garantir la protecció vers la seva discriminació i el maltractament. A les cambres els discursos són sempre impecables. Avui ho estan sent. Seria necessari que l'obra legislativa i de Govern també ho fos. A més, tal com critica el mateix Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides en el seu darrer informe periòdic sobre Espanya, encara hi ha polítiques que es basen en models biomèdics, quan la Convenció, de fet, fa referència a un model social, és a dir, que reconeix les discapacitats en relació amb els impediments i les barreres de l'entorn social, i especialment en relació amb la discapacitat derivada de la comunament coneguda com a malaltia mental. I això ha de canviar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Debatem les esmenes a la totalitat presentades per Vox i el Grup Popular a la proposició de l'amnistia del Grup Socialista presa en consideració el passat 13 de desembre. De fet, parlar d'esmenes a la totalitat és un dir, perquè uns i altres el que fan és utilitzar aquest mecanisme per proposar una reforma legal que poc té a veure amb el que hauríem d'estar fent avui aquí. Així, la dreta i l'extrema dreta abusen de l'esmena a la totalitat com abusa el Govern dels reials decrets llei trampa. Des de Junts entenem perfectament que no els agradi la llei d'amnistia. És legítim que no en comparteixin ni l'oportunitat, ni els motius, ni la finalitat. Però utilitzar l'esmena a la totalitat per transformar la llei en una reforma penal és fer exactament el contrari del que l'amnistia proposa. Vostès, que tan bé coneixen l'aplicació del reglament del Congreso, segur que saben que el seu article 110.3 estableix quina ha de ser la forma de les esmenes a la totalitat, però tot i així vostès fan una cosa diferent pervertint el sistema parlamentari i el mandat constitucional només pel seu interès. No presenten un text alternatiu a la llei, sinó una modificació del Codi Penal per poder-hi encabir tot allò pel que, com deia el diputat Rufián, els independentistes ja hem estat condemnats. Una modificació del Codi Penal per blindar, ara sí, la criminalització de l'activitat de l'independentisme. Una modificació també per sustentar l'actuació de la cúpula judicial fonamentada en el fang. En definitiva, una evidència més del mal fer d'aquesta cúpula judicial.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però això encara no és tot. La situació és més complexa. Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d'aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d'aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d'aquests fons sense possibilitats d'intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d'altres determinats territoris de l'Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l'Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d'estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m'explicaré amb dades en aquest últim punt. L'any 2014 l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l'Estat es va quedar un 63 % d'aquell objectiu d'estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se'ls va permetre fins a un 17 % d'aquell objectiu de dèficit. Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d'aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s'han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l'Estat?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I això que li explico és senzill, perquè de vegades de tan fàcil que és una situació alguns, a vostès concretament, potser no la saben llegir bé i erren en l'estratègia que han de tenir quan parlin, negociïn amb Junts per Catalunya. I per tant, m'explicaré una mica més a fons d'això que jo li explico. Com deia, a Catalunya ens apliquen un dèficit fiscal de 20 000 milions d'euros. Està aviat dit. Equival, però, al 8 % anual del PIB de Catalunya i, en conseqüència, per tant, tenim una Generalitat de Catalunya amb un finançament clarament insuficient per atendre les necessitats dels ciutadans. A més a més, vostès ens agreugen aquest infrafinançament centrifugant-nos els costos de les decisions que han adoptat des d'aquí, des del Govern de l'Estat. Però a més a més, incompleixen aquells compromisos de finançament que anteriorment havien aprovat, com serien els casos de la disposició addicional tercera o de la Llei de dependència, que perjudica un dels col·lectius més desafavorits de la nostra societat. Però si això fos poc, quan vostès elaboren els pressupostos per a Catalunya només assignen un 9 % del total de recursos econòmics dels Pressupostos Generals de l'Estat, quan a Catalunya hi viu un 16 % de la població de l'Estat i s'hi genera un producte interior brut del 19 % del PIB de l'Estat. Un 9 % de recursos quan haurien de ser un 16 o un 19 %. Però si a més a més ens mirem quina part del que s'ha previst inicialment en els pressupostos després s'executa, només s'acaba materialitzant un ridícul 35 % del que s'ha pressupostat. I algú ens podria dir: 'Home, això deu passar a tot arreu. Deuen ser les dificultats d'execució dels pressupostos, de la Llei de contractació i del procediment administratiu.' Doncs no. Sense anar més lluny, aquí, en aquestes terres, a Madrid s'executa un 184 % d'allò que es pressuposta, el que implica que a Catalunya es destinen 94 euros dels Pressupostos Generals de l'Estat per a cada ciutadà, quan aquí a Madrid es dediquen 307 euros per a cada ciutadà de Madrid. 94 euros enfront 307, any rere any, pressupost rere pressupost, castigant els ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I és que vostès han d'entendre que la nova realitat en què ens trobem és diferent a tot allò que hem viscut aquí en les anteriors legislatures. Ja no és vàlid allò que funcionava anteriorment i que podem entendre que tant els agradés, perquè òbviament obtenien grans suports a canvi de ben poca cosa. Però ara no s'hi entestin, no ho provin més. A dia d'avui, aquesta manera de fer política no és vàlida. Li ben asseguro, però, que l'alternativa a aquesta manera de fer política que vostès tenen des del Govern és ben fàcil de canviar i que doni resultats. Escoltar el que se'ls planteja des del principi i sense presses i negociar en positiu. No es tracta, com li deia, de dialogar, es tracta de negociar i fer-ho de veritat, perquè vostès han d'entendre que fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible i li ben asseguro que els donaria molts millors resultats. I parlant d'anar contra Catalunya, entro en el fons d'aquest punt d'avui del Ple. Vostès porten a aprovació unes propostes sota l'empara que són un mandat europeu. I és cert. Europa fixa com a objectiu d'estabilitat pressupostària el 3 % de dèficit per a aquest any, un 2,7 % per a l'any vinent, i un 2,5 % per al 2026. Fins aquí absolutament cap problema. Però Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit. Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit entre les diferents administracions públiques espanyoles. I aquí és on vostès, com sempre, aprofiten i van a la contra de Catalunya. Els successius governs de l'Estat, els de vostès i els de vostès, han fet la reducció del dèficit sempre, absolutament sempre, carregant l'esforç a les esquenes de les administracions autonòmiques i locals. I paradoxalment, aquestes són les administracions més pròximes als ciutadans i que tenen més càrrega en matèries de polítiques públiques, especialment en polítiques socials com ara educació, sanitat i serveis socials. I aquesta realitat, en una Catalunya mal finançada i víctima d'un dèficit fiscal absolutament desbocat, genera una situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans. Potser si entenguessin això que ara els explico, que és possible fer una política que no vagi en contra de Catalunya, entendrien el perquè del nostre posicionament en defensa dels ciutadans de Catalunya i per què no ens serveix que ens apliquin el que tant els ha funcionat en els darrers mandats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, escolti, escolti la gent de Catalunya, escolti els seus alcaldes, escolti els ciutadans de peu. Vostè potser no ho ha notat, i ho puc entendre, però des de Junts li podem assegurar que en molts pobles i ciutats de Catalunya hi ha una sensació d'enorme inseguretat. Fixi's: l'any passat, a Barcelona 284 multireincidents van acumular 5600 fets delictius, i aquest any, només amb els sis primers mesos, 269 ja n'acumulen 4065. La gent n'estan absolutament farts, i n'estan farts perquè veuen que els delinqüents gaudeixen de total impunitat, De fet, el baròmetre de la ciutat de Barcelona, però també els de L'Hospitalet de Llobregat, el del Prat de Llobregat, el de Manresa i el de moltes altres ciutats del país, situen amb molta diferència la inseguretat com a principal preocupació dels ciutadans. Però, a més a més, la inacció del seu govern, fa que els cossos policials es desmotivin, i que els ajuntaments, com deia abans, se sentin absolutament desemparats, i això encara és més greu quan tots sabem que aquesta Cambra, com feia referència vostè, ja va introduir els canvis en el Codi penal per resoldre aquesta problemàtica. Però la manca de recursos que el Govern de l'Estat hi ha destinat i l'escandalosa situació de saturació del sistema judicial ha fet que no només no s'hagi produït cap millora, sinó que la situació hagi empitjorat significativament.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, en el context dels quatre darrers consells europeus, i també de la seva presidència, s'han tractat molts temes, des d'Ucraïna, Israel, Palestina, Xina, el Mediterrani occidental; també s'ha parlat sobre medicaments, sobre seguretat i defensa, també sobre la mateixa ampliació de la Unió Europea, i també s'ha parlat del català i dels drets humans. Quinze minuts no són suficients per poder tractar amb profunditat tots els temes, per tant, nosaltres recorrerem, en allò que ens interessi, a preguntar, registrar-preguntar, a Govern. I avui farem menció tan sols a dos d'aquests temes tractats a Europa els darrers mesos. El primer, el català. Un tema que avui vostè ni ha mencionat. Vostès acaben la seva presidència del Consell sense un llegat remarcable, de fet, alguns mitjans es qüestionen si val la pena seguir amb aquesta rotació de les presidències si no hi ha resultats destacables. Nosaltres pensem que podrien haver aprofitat molt millor l'oportunitat que han tingut, desplegant tot l'esforç, també tota la diplomàcia, i acabar la presidència amb una fita històrica: que a finals d'any, a finals del 2023, el català fos llengua oficial a Europa. No que es pugui parlar en el Parlament Europeu, això és l'ús de les llengües, sinó que el català sigui llengua oficial. El català encara no és llengua oficial, però en canvi, com ha dit vostè, la senyora Calviño, sí que és, serà, la vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions. Per tant, els mateixos esforços diplomàtics que han esmerçat per una cosa haurien també d'esmerçar-los per les altres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»