Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 29 de 49
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Ja els diem que estem d'acord amb algunes de les propostes que ens fan. En altres no, i en d'altres hi ha una barreja de temes intencionada que busca portar-nos al dilema, com per exemple, en el cas de la barreja que fan amb el tema nuclear. Com hem dit, a Junts estem estudiant la situació internament, amb rigor i amb dades. En el cas de la cogeneració, ja ho saben: estem al costat dels ramaders i defensant les plantes de tractament de purins com a millor alternativa mediambiental i també al costat de la indústria de la cogeneració mentre no hi hagi gasos renovables amb suficiència i a un preu que ens permeti ser competitius en el mercat internacional. Per cert, prou de pressionar la cogeneració industrial que s'electrifiquin quan no els hi donen accés a més energia elèctrica. I ja acabo. Ara toca, com dèiem, obrir debat. En política a ningú no li hauria de fer por obrir debat. El que hauria de fer por és deixar-lo a les fosques.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Hi insistim: aquí parlem d'un equilibri molt difícil, d'ajustar oferta i demanda i tenint en compte les tensions i la freqüència. Realment és un miracle que en aquests moments que ara mateix tinguem llum, però no facin que sembli un miracle que tinguem claredat política. També volem deixar clar que des de Junts ens prenem molt seriosament la garantia de subministrament elèctric de qualitat. Per això estem escoltant a tothom i analitzant quines necessitats tenim com a país i quines són les millors solucions per garantir que el teixit productiu i la ciutadania tinguin prou energia i de qualitat per no només mantenir, sinó millorar la nostra competitivitat i el nostre benestar. I si no es canvien moltes coses, el que va passar el 28 d'abril tornarà a passar. L'any passat es va haver d'activar quatre cops el mecanisme que deixa fora del consum la gran indústria perquè no es quedi a les fosques tota la ciutadania. Vam estar, per tant, quatre cops al límit i tenint en compte com creix la demanda elèctrica, estarem al límit moltes més vegades. Per tant, toca analitzar i buscar solucions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Moltes gràcies president. Bé, avui el PP ens porta una iniciativa elaborada en el passat que té a veure amb el futur del mix energètic. Demanen la creació d'una estratègia integral per a una transició energètica neta, justa i competitiva. D'entrada, nosaltres a Junts, ens sembla que aquesta estratègia ja existeix. Es diu PROENCAT a Catalunya i es diu PNIEC al Pla Nacional Espanyol d'Energia i Clima a la resta de l'Estat. És a dir, que ja existeix un marc des del qual es planifica i s'ordena com fer possible la transició justa, neta i competitiva. El problema, com sempre, amb aquest govern i amb els anteriors, són els incompliments i la falta de reacció a l'hora de corregir els desviaments entre el que es diu que es farà i el que s'acaba fent. I com diem a Catalunya, 'd'aquí plora la criatura'. El dilluns 28 va marxar la llum i en alguns despatxos pensem que encara no hi ha tornat. Perquè a aquestes alçades ja hauríem de tenir respostes clares respecte del que va passar de la gran apagada. Dues hores i mitja abans, i també mitja hora abans del blackout, ja s'havien detectat per part darrere d'ella problemes amb la tensió de la xarxa, però el govern espanyol ens va vendre que tot havia passat en cinc segons. Insistim, algú hauria d'aclarir exactament què i quan va passar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«En cualquier caso, en Junts per Catalunya hemos buscado y buscamos respuestas a estas preguntas y creemos que todos juntos debemos ser capaces de dar una respuesta justa a las necesidades de miles de mutualistas que hoy en día no disfrutan de una pensión digna, y debemos hacerlo, evidentemente, mediante la creación de una pasarela. Pero la solución, en nuestra opinión, debe ser compatible con un sistema de previsión alternativo fortalecido y que pueda seguir funcionando en armonía con el sistema público. Es aquí donde vamos a trabajar nosotros para dar una solución lo más justa y mejor posible a la situación precaria de muchos mutualistas, pero también para que la solución a un problema no acabe generándonos otro. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«En fin, no será Junts el que vaya a escurrir el bulto en este trabajo. Tenemos varias líneas de actuación: la eliminación progresiva de mutualidades alternativas, así que, a partir del 1 de enero de 2027, los nuevos profesionales colegiados que empiecen su actividad autónoma deberán afiliarse obligatoriamente al RETA, con una excepción, la de aquellos que estén ya afiliados por otro régimen de la Seguridad Social por una actividad por cuenta ajen; la mejora de las prestaciones mínimas de las mutualidades, con un aumento progresivo de la cuota mínima, equiparándola al tramo de cotización en RETA; y la creación de una pasarela para la transición al RETA mediante una disposición transitoria que permita a los profesionales colegiados y afiliados a las mutuas alternativas solicitar, en el término de un año desde la entrada en vigor del reglamento, la transferencia de sus derechos económicos acumulados. Entendemos que no se trata ahora de avalar o no la proposición del Grupo Socialista. Hoy se trata de poner en marcha el trámite parlamentario para dar solución a una situación que es compleja, con tantas aristas como casuísticas. Hoy, con el texto sobre la mesa, aún sigue habiendo muchas dudas y preguntas. ¿La pasarela será voluntaria y universal o debe tener restricciones o exclusiones por causas de temporalidad o por otras? ¿Con qué criterios se aplican coeficientes de reducción? ¿Por qué los años cotizados en la alternativa no deben equivaler a los años cotizados en el RETA? ¿Qué pasa con los pasivos, con las personas mayores que no tuvieron ninguna oportunidad de escoger? ¿Hay que acabar definitivamente con la alternatividad? ¿Cómo se van a garantizar los derechos de los mutualistas que decidan seguir en el régimen alternativo? ¿Cómo se va a hacer la transferencia a RETA de los derechos económicos acumulados en las mutuas? ¿Cuándo se va a producir la efectividad de dichos derechos? ¿Habrá que determinar todos estos aspectos en un reglamento posterior donde no vamos a poder decir nada? ¿Quién va a garantizar la solvencia de las mutuas y cómo? Son muchas preguntas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«No voy a entrar en el relato histórico de la evolución de todo esto y los cambios que nos han llevado hasta aquí porque en esta legislatura no es la primera vez que tenemos un debate al respecto en este hemiciclo. Hace poco más de un año, en el Pleno de esta Cámara, se votó una proposición no de ley instando soluciones, escuchando a todas las partes, soluciones que el Grupo Socialista planteó de forma unilateral con una enmienda al proyecto de ley de eficiencia del servicio público de Justicia. Pero ante la alternativa de otros, de Junts per Catalunya, de tratar un tema de esta importancia en un marco que no correspondía, todo esto desembocó en la presentación de esta proposición. Cabe decir que a nosotros nos sorprende la técnica legislativa que se ha utilizado en este caso. Nos sorprende que se trate de una proposición de ley de uno de los grupos del Gobierno que hoy nos obliga a posicionarnos a todos, a iniciar una labor de posicionamiento a todas las partes y a todos los grupos políticos. En nuestra opinión, un cambio normativo de este calado sin el debate necesario con todos los afectados no parece que sea la mejor solución. Hubiera sido más adecuado hacer un proyecto de ley y llegar aquí con el trabajo hecho. Pero podemos entenderlos, porque ante la complejidad y, muchas veces, ante la incapacidad, resulta más fácil repartir responsabilidades entre todos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«En tot cas, des de Junts per Catalunya hem buscat i busquem respostes a aquestes preguntes i creiem que tots plegats hem de ser capaços de donar una resposta justa a les necessitats de milers de mutualistes que avui no tenen una pensió digna. I ho hem de fer, evidentment, mitjançant la creació d'una passarel·la. Però la solució per nosaltres ha de ser compatible amb un sistema de previsió alternatiu reforçat que pugui continuar funcionant en harmonia amb el sistema públic. I és en això en el que nosaltres treballarem per solucionar de la millor manera i la més justa la precària situació de molts mutualistes. Però també perquè la solució a un problema no ens en acabi generant un altre. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy llega a debate para su toma en consideración la proposición del Grupo Socialista para dar respuesta a una situación preocupante que denuncian hace tiempo algunos colectivos de abogados y procuradores -aprovecho este momento para saludarles-. Como les decía, hace tiempo que denuncian las reducidas percepciones de jubilación que les corresponden o les corresponderán tras muchos años de realizar aportaciones a su sistema de protección social. A la reivindicación iniciada por abogados y procuradores se han añadido otros profesionales mutualistas alternativos que se han visto o se verán abocados a pensiones de jubilación muy por debajo de las mínimas contempladas en el régimen especial de trabajadores autónomos de la Seguridad Social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Val a dir que a nosaltres ens sorprèn la tècnica legislativa utilitzada en aquest cas. Ens sorprèn que sigui una proposició de llei d'un dels grups del govern que avui obliga a posicionar-nos a tots els altres i a iniciar una feina d'aproximació amb les parts afectades i amb la resta de grups polítics. Al nostre entendre, un canvi normatiu d'aquest abast, sense el debat necessari amb tots els afectats, no sembla la millor solució. Hagués estat més adient fer-ho via projecte de llei i arribar aquí amb la feina feta, però els podem entendre davant la complexitat i, sovint la incapacitat, és més fàcil repartir responsabilitats entre tots. En fi, no serem els de Junts que defugirem la feina. Aquesta proposició dels socialistes té tres línies d'actuació: l'eliminació progressiva de l'opció de mutualitats alternatives, de forma que a partir de l'1 de gener de 2027 els nous professionals col·legiats que iniciïn la seva activitat autònoma hauran d'afiliar-se obligatòriament al RETA, amb una excepció: aquells que ja estiguin afiliats per un altre règim de la Seguretat Social per una activitat per compte d'altre; la millora de les prestacions mínimes de les mutualitats, amb un increment progressiu de la quota mínima, equiparant el tram de cotització en el RETA i la creació d'una passarel·la per a la transició al RETA mitjançant una disposició transitòria que permeti als professionals col·legiats afiliats a les mutualitats alternatives, sol·licitar en un termini d'un any, des de l'entrada en vigor del reglament, la transferència dels drets econòmics acumulats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui arriba a debat per la seva presa en consideració, la proposició del grup socialista per donar resposta a una situació preocupant que ja fa temps que alguns col·lectius d'advocats i procuradors denuncien i als que aprofito aquest moment per saludar. Els deia que fa temps que denuncien les reduïdes percepcions de jubilació que els corresponen, o els correspondran, després de molts anys de realitzar aportacions al seu sistema de protecció social. A la reivindicació iniciada per advocats i procuradors s'hi han afegit altres professionals mutualistes alternatius que s'han vist abocats, o s'hi veuran, a pensions de jubilació, molt per sota de les mínimes contemplades en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. No entraré en el relat històric de l'evolució de l'alternativitat i dels canvis que ens han portat fins aquí. I és que en aquesta legislatura no és la primera vegada que hi ha un debat al respecte en aquest hemicicle. Ara fa poc més d'un any, el ple d'aquesta cambra va votar una proposició no de llei instant a buscar solucions escoltant a totes les parts. Solucions que el Grup Socialista va plantejar unilateralment amb una esmena al projecte de llei d'eficiència al Servei Públic de Justícia. Però davant la negativa, entre d'altres, de Junts per Catalunya de tractar un tema d'aquesta importància en un marc que no corresponia, va desembocar en la presentació d'aquesta proposició.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Señora presidenta, señorías, Junts per Catalunya no aprobó la ley de punto final, como fue la Ley de Memoria Democrática de 2022. No queríamos con nuestro voto contribuir a promulgar el falso relato, el relato mentiroso de la legitimidad del régimen del 78, un régimen heredero del régimen fascista, como heredero del dictador Francisco Franco es el actual rey de España, de acuerdo con la ley de sucesión de la jefatura del Estado de 1969, que entronizó a su padre. Sin embargo, ¿cuántas veces se habla en esta ley de que el régimen de la Dictadura fue un régimen fascista? Ninguna, cero patatero. Por eso, Junts per Catalunya no quería blanquear con su voto a este régimen del 78. Aun así, vamos a votar sí a una de las pocas derivadas positivas, la reforma de la Ley Orgánica Reguladora del Derecho de Asociación, porque es para que se puedan disolver las asociaciones que hacen apología del franquismo. Y también estamos de acuerdo con la posibilidad de acción de disolución, que la puedan ejercer, además, la Fiscalía y entidades de la memoria histórica, como se ha aprobado en ponencia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Senyora, presidenta, senyories. Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt i final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No van voler que el nostre vot o la nostra abstenció servissin per engreixar el relat fals, mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista com hereu del dictador, com ara recordava el diputat Iñarritu, un règim hereu que, com a hereu del dictador Francisco Franco, és l'actual rei d'Espanya, d'acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, que va entronitzar el seu pare. Saben quantes vegades diu la Llei de Memòria Democràtica que la dictadura va ser un règim feixista. Cap. Cap ni una. Per això, des de Junts per Catalunya no vam voler que amb el nostre vot, ni tampoc amb una abstenció acomplexada, s'aprovés una llei de memòria que responia a l'únic objectiu de blanquejar la transició i el règim del 78. I així i tot, votarem sí a una de les seves poques derivades positives la reforma de la llei orgànica reguladora del dret d'associació perquè es puguin dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme amb les reserves sobre la seva efectivitat, que ha expressat el diputat Néstor Rego, votarem sí a la reforma que se'ns posa avui sobre la taula. També hem de dir que estem d'acord amb la possibilitat que l'acció de dissolució la puguin exercir, a més de la fiscalia, les entitats memorialistes, tal com s'ha aprovat en ponència. Sobre la llei de memòria, crec que el temps ens ha donat la raó. En els dos anys i mig des de la seva entrada en vigor. Hi ha hagut múltiples incompliments la reforma legal per dissoldre les associacions arriba tard. Arriba més d'un any tard. Com estem veient ara. No tenim notícia de la restitució dels documents requisats als ajuntaments. No tenim notícia de la restitució dels dipòsits de paper moneda ni tampoc dels patrimonis confiscats. Tampoc se sap res de la compensació dels treballadors forçats. Però el pitjor de tot, el pitjor de tot, és que la Llei de Memòria Democràtica ha consolidat un model d'impunitat que priva de tutela judicial efectiva i, per tant, deixa sense justícia les víctimes. Un model d'impunitat construït des d'una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme. És cert que la llei preveu el dret a la investigació i és cert que preveu el nomenament de fiscals de memòria. En aquest sentit, celebrem que la Fiscalia de Barcelona hagi obert per primera vegada diligències per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a la Prefectura Superior de Via Laietana de la Policia Nacional, i ha obert aquestes diligències arran de la denúncia presentada per la lluitadora per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Una denúncia presentada en nom d'ella i de la seva germana Eva, ja difunta. Després de desenes, centenars d'intents és el primer cop que la Fiscalia investigarà per crims contra la humanitat, tortures perpetrades a Via»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Saben, señorías, que desde Junts hace tiempo que abordamos sin ningún miedo el debate del reto demográfico en nuestro país, Cataluña, y lo hacemos sin esquivar ninguna arista, por muy afilada que sea, y a riesgo de que algunos nos pongan etiquetas gratuitas. Lo hacemos para responder de la mejor manera a las situaciones complejas generadas por el hecho migratorio en todos los ámbitos de nuestra sociedad. De ahí también el acuerdo para la delegación de competencias en materia de inmigración. Ante este Gobierno apático de Illa y por inacción de los diecinueve diputados socialistas catalanes en esta Cámara, lo hacemos de manera generosa, poniendo herramientas al servicio de nuestro país, al servicio de Cataluña y del progreso y bienestar de todos sus ciudadanos. Termino, presidenta, transmitiendo un mensaje personal al ministro Torres, a quien quiero hacer llegar el calor de nuestro grupo, deseándole que esta operación llegue a buen puerto. Muchísimas gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«I acabo presidenta, traslladant un missatge personal al ministre Torres, a qui li vull fer arribar l'escalf del nostre grup i desitjar-li que vagi bé l'operació i que tingui una bona i ràpida recuperació. Moltes gràcies. Bon dia. Gracias, presidenta. Buenos días, ministro Torres. Buenos días, presidente Clavijo, y representantes de las diferentes entidades. Abordamos en este punto la convalidación del Real Decreto Ley 2/2025. Con este real decreto el Gobierno quiere dar respuesta al impacto generado por la llegada constante e incesante de personas menores extranjeras solas, especialmente a Canarias y a Ceuta, pero con el objetivo principal de asegurar en todo el Estado su adecuada atención en los ámbitos social, educativo y sanitario, entre otros. Y esto se hace modificando la Ley Orgánica 4/2000 sobre derechos y libertades de los extranjeros y su integración social. De esta manera, la norma introduce un nuevo marco jurídico para que, en situaciones de contingencia migratoria extraordinaria y mediante unos criterios y procedimientos objetivos, se corresponsabilice a todas las comunidades autónomas en la acogida de estos jóvenes y niños, haciendo así efectiva la solidaridad interterritorial, una solidaridad que desde Junts per Catalunya hemos demostrado que ha sido y es desigual. Esta desigualdad no es casual, sino que es fruto de las políticas de Estado y, sobre todo, del claro desinterés y poco compromiso de muchas de esas comunidades que, de manera constante, desde aquí, apelan y reclaman la igualdad territorial como si no hubiera un mañana. Y esta, desde luego, es una situación que hay que revertir. Precisamente porque en Cataluña durante mucho tiempo hemos sido pioneros en la acogida de menores no acompañados, sabemos que no se puede hacer bien si el sistema no está bien dotado, bien dimensionado. Ante el reto demográfico, en Junts también trabajamos para que estos menores puedan tener una acogida en condiciones, una acogida como Dios manda y una acogida que se convierta en una oportunidad no solo para el menor, sino también para nuestro país. Pero para ello es imprescindible que no se tensione el sistema y que se pueda velar desde el primer momento por que se haga eso contando con herramientas necesarias para la integración plena y efectiva de estos jóvenes y niños, tutelándolos hasta los 18 años, pero también acompañándolos cuando dejen de ser menores de edad, como hacemos con nuestros propios hijos y como ya hacemos en muchas ocasiones en Cataluña, con el fin de que se integren bien en el país y su inclusión en nuestra sociedad sea un éxito para todos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«La feina que s'ha fet a Catalunya des de la mateixa Generalitat, des de les administracions locals i en gran mesura des de les entitats, és considerable i reconeixible. D'aquí que el nombre de places estructurals d'acollida a Catalunya en relació a la seva població estigui molt per sobre que la de la majoria de comunitats de l'Estat. I és evident que això dificulta fer la feina ben feta. Tensiona el sistema en alguns casos i també la mateixa societat d'acollida. Entenem que no té cap sentit treure un menor d'un sistema col·lapsat per portar-lo a un sistema tensionat, molt menys quan n'hi ha d'altres que tenen molt camp per córrer. I és en aquest marc que vàrem arribar a un acord. Un acord que posava de relleu la solidaritat, la defensa de drets i el compromís de Catalunya també en l'àmbit de l'acollida. Un acord per posar fi a un sistema de repartiment que no funcionava i que, per l'incompliment d'altres, posava innecessàriament més pressió a Catalunya. Saben, senyories, que des de Junts fa temps que encarem sense por al debat del repte demogràfic a casa nostra, a Catalunya. Ho fem sense defugir cap aresta, per punxeguda que sigui, i a risc que alguns ens etiquetin gratuïtament. Ho fem per revertir les situacions injustes que patim. Ho fem, en aquest cas per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel fet migratori en tots els àmbits de la nostra societat. D'aquí també l'acord per la delegació de competències en immigració i davant l'apàtic govern Illa i la inacció dels 19 diputats socialistes catalans en aquesta cambra, ho fem de forma generosa i posant eines al servei del nostre país, al servei de Catalunya i del progrés i benestar de tota la seva gent.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministre Torres. Bon dia, ministra Rego. Bon dia, president Clavijo. Bon dia als representants de les diferents entitats. En tomem en aquest punt la convalidació del reial decret llei 22/2025. Amb aquest reial decret, el govern vol donar resposta a l'impacte generat per l'arribada sostinguda de persones menors estrangeres que venen soles, especialment a les Canàries i a Ceuta, però amb l'objectiu principal d'assegurar-ne arreu de l'Estat la seva adequada atenció en l'àmbit social, en l'educatiu, en el de la salut, entre d'altres. I això es fa modificant la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Així, la norma introdueix un nou marc jurídic per a situacions de contingència migratòria extraordinària mitjançant uns criteris i uns procediments objectius, corresponsabilitzar a totes les comunitats autònomes en l'acollida d'aquests nens i joves, fent efectiva la solidaritat interterritorial. Una solidaritat que des de Junts per Catalunya hem fet evident que ha estat i és desigual. I aquesta desigualtat no és casual, sinó fruit de les polítiques d'estat i, sobretot, del desinterès volgut i poc compromís de moltes d'aquelles comunitats que recurrentment des d'aquí apel·len i reclamen com si no hi hagués demà igualtat territorial. I aquesta, certament, és una situació que cal revertir. I precisament perquè a Catalunya durant molt de temps hem estat pioners en l'acolliment de menors, sabem que aquest no es pot fer bé si el sistema no està ben dimensionat i ben dotat. I davant el repte demogràfic, a Junts treballem també perquè aquests menors puguin tenir una acollida en condicions, una acollida com cal. Una acollida que esdevingui una oportunitat. Una oportunitat pel mateix menor, però també pel nostre país. Però per a això és imprescindible no tensionar el sistema i poder vetllar des del primer moment amb eines i amb recursos per a la integració plena i efectiva d'aquests nens i joves. Tutelant-los fins als 18 anys, sí, però també acompanyant-los quan deixen de ser menors dedat. Tal com fem amb els nostres fills i com ja fem en moltes ocasions, amb la finalitat a Catalunya, que la seva integració al país i la seva inclusió a la nostra societat sigui un èxit per a tots.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«¿Cómo se atreven como Gobierno a regatear vilmente con el dinero que hace falta para desplegar la ley ELA que aprobó este hemiciclo gracias, entre otros, a Junts? Y, tercero, es un Gobierno con fobia a las empresas, que no es capaz de entender cómo impactan sus decisiones, como esta de hoy de las ayudas a la movilidad eléctrica, en los diferentes sectores empresariales y, de rebote, en los propios ciudadanos. Tomemos el real decreto que hoy se convalida. Al perder cuatro meses en este real decreto, ustedes han puesto en riesgo al sector de la automoción y a todas las empresas que desarrollan su actividad en este sector. Durante meses, las dudas y las incertidumbres se han extendido. Miles de ciudadanos han decidido no comprar un coche, porque no había ninguna garantía de que después pudieran acceder a las ayudas. Usted me dirá que eso se resuelve en el real decreto actual, y es cierto, las ayudas son retroactivas y de la misma cantidad que antes, pero el tiempo es irreversible. Y las pérdidas económicas de oportunidad, de seguridad y de prestigio del producto para los concesionarios y fabricantes de vehículos en buena parte son irrecuperables.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«Moltes gràcies, president. 77 dies. Han hagut de passar 77 dies des que vostè va veure no convalidat el reial decret òmnibus fins que avui el torna a portar aquí. 77 dies per tornar a portar una proposta que bàsicament no canvia en res substancial del text anterior. 77 dies, per tant, per res, i per tant, si no fos perquè ho estem vivint en primera persona, semblaria impossible que el govern hagi perdut tants mesos per tornar a portar el mateix reial decret. Però de fet, això serveix molt bé per il·lustrar perfectament el seu govern. Primer, un govern feble que perd votacions clau, que ha de retirar punts de l'ordre del dia o ha de tornar a portar a votació temes per no negociar, com ha de negociar qui no té majoria absoluta. Segon, un govern insensible, insensible amb el patiment de la gent. Vostès són capaços, com a govern, de prioritzar ingressar el màxim possible a través dels impostos quedant-se bona part dels augments salarials i de les pensions de la gent per culpa de no flectar l'IRPF. Insensible a més a més, fins a extrems inimaginables. El seu és un govern que pas d'impedir, per exemple, que es destinin els recursos necessaris per la llei ELA quan saben que aquests recursos són essencials per a tot un col·lectiu pel qual cada dia, cada hora, cada minut, compta. Com s'atreveixen com a govern a regatejar vilment amb els diners que fan falta per desplegar la llei ELA que va aprovar aquest hemicicle gràcies, entre d'altres, de Junts?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Veo que el tiempo pasa muy rápido, pero me queda una curiosidad que usted no ha contestado. La señora Paneque hizo unas declaraciones en las que dice que el 25 % de la flota está sin servicio en Cataluña. El presidente de Renfe contestó, pero yo aquí no sé quién está diciendo la verdad, porque hay alguien de los dos que no está diciendo la verdad, así que haga el favor de decírmelo. Y vamos ahora a un tema esencial que está vinculado con los trabajadores. ¿Había sistemas para garantizar los derechos de los trabajadores sin que hubiera un traspaso de la gestión de Renfe a Ferrocarrils? Se pudo hacer perfectamente, nadie ha dicho nunca que los derechos de los trabajadores de Renfe no se tuvieran que respetar, nunca. Hay mecanismos para proteger los derechos de los trabajadores y para hacer el traspaso. ¿Ha habido una voluntad política de que el operador sea siempre Renfe? Se lo puedo decir de primera mano, porque en los quince años que nunca hubo un traspaso de nada del Gobierno central a la Generalitat de Catalunya es porque se dijo que el operador tenía que seguir siendo Renfe. Y, mire, yo nunca he comparado, como usted hace, Ferrocarrils con rodalies en función del tamaño, en función del número de vías, en función del número de kilómetros que explota o en función del número de pasajeros que tiene. Hombre, que Ferrocarrils tenga 80 000 pasajeros y más de 100 estaciones a mí me parece que lo hacen muy solvente, y aquí, señor ministro, vemos acumuladas esas líneas de cremallera también, pero yo esto nunca se lo he comparado, señor ministro, le he comparado la puntualidad y la calidad del servicio. Aquí el tema no es si Ferrocarrils no vale porque tiene menos vías y menos estaciones, no. El tema es que la puntualidad en la línea Barcelona-Vallés es del 99,61 %, que la puntualidad en El Llobregat es del 99,23 % o que la puntualidad de Lleida a La Pobla de Segur es del 99,4 %. Por cierto, sí que hay líneas de la Generalitat que comparten con mercancías, como las potasas de Súria y los coches de la Seat, no le han informado bien sobre esto. Alguien le da usted una información como queriendo decir: no, esto de Ferrocarrils no se puede comparar. Pero lo que tenemos que comparar es la calidad del servicio, y esta que le digo es la calidad del servicio. La satisfacción del usuario es de más del 80 % y, por ello, aquí hemos visto una voluntad absoluta y total de que dicho traspaso no se haría si Renfe no era operador, cuando la voluntad de Junts per Catalunya ha sido siempre que el operador tenía que ser Ferrocarrils. ¿Por qué? Porque es el operador público de la Generalitat; la movilidad de proximidad, señor ministro, se debe gestionar desde la cercanía y no desde una empresa centralizada en Madrid. Ferrocarrils de la Generalitat, ni más grande ni más pequeña, es mucho más eficiente, es mucho más puntual y da mejor servicio. Estos son los motivos y por ello le recriminamos que mientras rodalies no funcione no es de recibo que se haga un traspaso en el que se ha impedido totalmente que el operador sea Ferrocarrils de la Generalitat por los motivos que he explicado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«I com veig que el temps passa volant, me'n vaig directament. Bé, si em queda una curiositat que vostè no ha contestat, jo li dic 'escolti, la senyora Paneque va fer unes declaracions que el 25 % de la flota està sense servei a Catalunya'. El president de Renfe l'ha contestat. Jo li estic dient a vostè. Digui'm qui diu la veritat. Un dels dos no diu la veritat. Si us plau, faci el favor de dir-me'l. I, anem al tema essencial. I això lliga amb els treballadors. Escolti, hi havia sistemes per garantir els drets dels treballadors sense necessitat que hi hagués un traspàs de gestió de Renfe a Ferrocarrils. Es podia fer perfectament. Ningú ha dit mai que els drets dels treballadors de Renfe no s'havien de respectar, mai, però hi ha mecanismes per protegir els drets dels treballadors i per fer el traspàs. Hi ha hagut una voluntat política que l'operador sigui sempre Renfe. I ho puc dir de primera mà, perquè els 15 anys que no hi va haver mai traspàs de res del govern central a la Generalitat és perquè es posava la condició que l'operador havia de seguir sent Renfe. I miri, jo no he comparat mai, com vostè si que fa, Ferrocarrils i Rodalies en funció de la mida, en funció del nombre de vies, en funció del nombre de quilòmetres que explota o en funció del nombre de passatgers que té. Home, que Ferrocarrils tingui 98 milions de passatgers, 2120 treballadors, 200 quilòmetres de via gairebé i més de 100 estacions, a mi em sembla que és molt solvent. Aquí, pensi, senyor ministre, que he acumulat les línies de cremalleres d'acord? Però és que jo no li he comparat mai això, senyor ministre, jo el que he comparat és la qualitat del servei, és la puntualitat i la qualitat del servei. Aquí el tema no és 'Ferrocarrils no val perquè té menys vies i menys estacions que Rodalies'. No, és que el tema és que la puntualitat a la línia Barcelona-Vallès és del 99, 61 %, què la puntualitat del Llobregat-Anoia és del 99,23 %, és que la puntualitat de Lleida-la Pobla de Segur és del 99,44 %. I per cert, sí que hi ha línies de Ferrocarrils de la Generalitat que comparteixen amb mercaderies: les potassa de Súria i els cotxes de la Seat. No l'han informat bé en això, algú li dona a vostè una informació com volent donar a entendre 'no, això de Ferrocarrils no es pot comparar'. El que hem de comparar és la qualitat del servei i aquesta és la qualitat del servei i la satisfacció de l'usuari és de més del 80 % i, per tant, aquí hi ha hagut una voluntat absoluta i total de què aquest traspàs no es faria si Renfe no era l'operador, quan la voluntat de Junts per Catalunya ha sigut sempre que l'operador havia de ser Ferrocarrils. Per què? Perquè és l'operador públic de la Generalitat, perquè la mobilitat de proximitat, senyor ministre, s'ha de gestionar des de la proximitat, no des d'una empresa centralitzada a Madrid -això ho diu fins i tot l'IDEF- i perquè Ferrocarrils de la Generalitat, ni més petita ni més gran, és molt més eficient, és molt més puntual i dona millor servei. Aquests són els motius, i per això li recriminen que mentre Rodalies no funcioni, que no funciona, no és de rebut que s'hagi fet un traspàs en què s'ha impedit totalment que l'operador sigui Ferrocarrils de la Generalitat pels motius que acabo d'explicar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segundo tema, una ejecución presupuestaria que castiga gravemente a Cataluña. Señores del PP, tomen nota de nuevo, que no se saben las cifras, estudien un poco. Durante estos años, del mismo informe de AIReF, este 6,5 % que se invirtió en rodalies -y ustedes también salen en la foto, ¿eh?-, un 50 % se invirtió en Madrid, en las cercanías de Madrid. ¿Eso son elucubraciones de los independentistas? No, son datos oficiales del Gobierno español, y hay para los dos, para el PSOE y para el PP. Un 50 % en Madrid y 16,8 en Cataluña. Tercer punto, una planificación con ausencia de criterios coste-beneficio. Ustedes invierten allá donde beneficia al 10 % de los usuarios y no al 90. Pero en Cataluña, en el año 2023, la Cámara de Comercio dijo que se perdieron un millón de horas como consecuencia del mal funcionamiento de las cercanías catalanas, de rodalies. ¿No se debería invertir ahí donde se están perdiendo horas de trabajo? Cuando nosotros presentamos, señor ministro, una moción de Junts per Catalunya en octubre pasado, cuando les pedimos que invirtieran en las inversiones ferroviarias de acuerdo a coste-beneficio, ustedes se abstuvieron.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s'ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s'aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d'incidències. Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s'ha modernitzat. És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d'atenció a l'usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l'usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l'any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir 'escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid'. El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D'aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n'hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l'Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segon tema: una execució pressupostària que castiga greument a Catalunya. Senyors del PP, tornin a prendre nota una altra vegada, que no se saben els números, estudiïn una mica. Durant aquests anys del mateix informe d'IDEF, d'aquests 6,5 % que es van invertir en Rodalies -i vostès també surten en aquesta foto-, el 50 % es va invertir a Madrid. Això són elucubracions dels independentistes? Són dades oficials del govern espanyol. I n'hi ha pels dos, pel PSOE i pel PP 50 % a Madrid, 16,8 a Catalunya. Tercer, una planificació amb absència de criteris cost-benefici. Vostès inverteixen allà on el 10 % dels usuaris i no on hi ha el 90. Però a Catalunya, l'any 23 la Cambra de Comerç diu que es van perdre un milió d'hores degut al mal funcionament de les Rodalies, que no haurien d'invertir allà on s'estan perdent milers i milers d'hores de treball? Quan nosaltres els hi presentem, senyor ministre, amb una moció de Junts per Catalunya l'octubre passat, que inverteixen en les inversions ferroviàries d'acord amb criteris cost-benefici, vostès es van abstenir.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Tercero. Se ha incorporado una disposición adicional nueva para asegurar que la asignación de fondos no se haga por criterios políticos o arbitrarios. Y cuarto. Para llevar el control del cumplimiento de los puntos previos, control del cual van a depender acuerdos y votaciones futuras, se ha incorporado que el Gobierno va a remitir trimestralmente al Congreso un informe desglosado con las actuaciones por territorio, por sector y por beneficiarios de cada uno de los instrumentos del real decreto. Y tan importante es este último punto como el primero, porque trabajan en conjunto. Y, además, el ministro comparecerá trimestralmente también para dar cuenta de la evolución del plan. Como decía, se trata de un cambio radical de la propuesta inicial que se ha podido cerrar gracias a las negociaciones entre Junts y el Ministerio de Economía, gracias a poner el país por delante del partido, gracias a buscar resultados y no titulares, gracias a no formar parte de ningún bloque. Un cambio en la propuesta inicial que acredita que se va a mejor, que acredita que todo va a mejor cuando se entiende que, si no hay mayorías, tiene que haber negociaciones y acuerdos, y que todo va mejor cuando se entiende que, si uno no quiere sorpresas, si uno quiere acuerdos, lo mejor es ponerse a negociar con tiempo suficiente. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Com deia, un canvi radical de la proposta inicial que s'ha pogut tancar gràcies a les negociacions entre Junts i el Ministeri d'Economia, gràcies a posar el país per davant del partit, gràcies a buscar resultats i no titulars, gràcies a no formar part de cap bloc. Un canvi en la proposta inicial que acredita que es va millor quan s'entén que si no hi ha majories, hi ha d'haver negociacions i acords, i que es va millor quan s'entén que si no vols sorpreses i vols els acords, millor posar-te a negociar amb temps suficient. Moltíssimes gràcies. Segundo. Se ha incorporado que se van a articular los mecanismos de participación y seguimiento entre el Estado y la Generalitat de Catalunya para garantizar la aplicación del criterio territorial y velar por su despliegue. La Generalitat, que es la Administración que actúa en las distancias cortas, va a ser la responsable de velar por garantizar que los recursos, de acuerdo con lo que dice el real decreto, lleguen a las empresas y que estas empresas hagan las correspondientes peticiones. En Junts ya hemos hecho nuestra labor: garantizar que se pongan los recursos a disposición en función de las exportaciones. Ahora es la Generalitat la que tendrá que hacer su parte, la parte más fácil: que las empresas hagan las peticiones para que se les asignen estos recursos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Segon, s'ha incorporat que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar pel desplegament d'aquest. La Generalitat, que és l'administració actuant a la curta distància, serà la responsable de vetllar per garantir que els recursos, d'acord amb el que diu el Reial decret, arribin a les empreses i que aquestes facin les corresponents peticions. Junts ja hem fet la nostra feina: garantir que es posen els recursos a disposició en funció de les exportacions. Ara la Generalitat haurà de fer la seva, la part més fàcil, que les empreses facin les peticions perquè se'ls assignin aquests recursos. Tercer, s'ha incorporat una disposició addicional nova per assegurar que l'assignació de fons no es faci amb criteris polítics o arbitraris. I quart, per fer el control del compliment dels punts previs, control del qual en dependran acords i votacions futures, s'ha incorporat que el Govern remetrà trimestralment al Congrés un informe desglossat de les actuacions per territori, per sector i beneficiaris de cadascun dels instruments del Reial decret. I tan important és aquest últim punt com el primer, perquè treballen en conjunt i, a més a més, el ministre compareixerà també trimestralment per donar compte de l'evolució del pla.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segundo elemento que cabe destacar es que estamos ante un nuevo intento del Gobierno del Estado de gobernar al margen de las atribuciones del Congreso de los Diputados. Solo hace falta fijarse cómo el real decreto original establecía que el desarrollo detallado de estos mecanismos se pretendía hacer única y exclusivamente mediante acuerdo del Consejo de ministros, sin que se requiriera ningún desarrollo normativo posterior para su aplicación y sin dar ninguna explicación aquí, en el Congreso de los Diputados, sin facilitar la participación de las Administraciones más cercanas a los ciudadanos y a las empresas. Como he dicho, esto era así en el texto original, pero Junts per Catalunya hemos puesto de nuevo nuestros votos al servicio de Cataluña, a fin de corregir esta nueva amenaza de recentralización de recursos y que no se puedan hacer las cosas por la puerta de atrás. Y se negoció la modificación del texto con el fin de evitarlo; sí, negociar para llegar a acuerdos, aquello que aquí yo mismo he explicado varias veces que hay que hacer cuando no se tiene la mayoría absoluta. Es preciso negociar para llegar a acuerdos y es preciso cumplir los acuerdos, y con la confianza ganada hay que volver a empezar a plantearse nuevos acuerdos, porque cuando esto no sucede, entonces votamos en contra, y al votar en contra, el bloque del Gobierno pierde la votación, y entonces, ¡ay, entonces! Entonces parece que el mundo se acabe porque nuestro voto ha coincidido con el voto del Partido Popular, y llegan las grandes proclamas de unos y de otros rasgándose las vestiduras. Pero cuando las cosas se hacen bien por parte del Gobierno, cuando hay negociación, se llega a acuerdos, y si estos acuerdos se cumplen Junts per Catalunya, nosotros, damos nuestro voto favorable. Pero entonces el mundo parece que también se acabe porque Cataluña se lleva lo que es de Cataluña, ni más ni menos que lo que nos corresponde, ya sea por peso poblacional, por PIB o por porcentaje de exportaciones; lo que nos corresponde. Y en esto tiene razón la señora Montero, el acuerdo no es ningún privilegio, es simplemente lo que nos toca por peso de exportación, pero en este caso el mundo también parece que se acabe y vuelve todo el mundo a cargar contra Junts porque ha evitado que el PSOE y el PP voten lo mismo. Porque, ¡ay, Dios!, cuando coinciden con el PP los mismos que antes se quejaban porque coincidíamos nosotros, entonces parece que no pasa nada. ¿Qué es lo que cambia, pues? ¿Cuál es el denominador común de los dos escenarios que provocan la misma reacción de algunos de ustedes contra nosotros, votemos lo que votemos, en un bloque u otro? Pues solo hay uno, que Junts per Catalunya vota solo en clave catalana y pensando en aquello que beneficia a Cataluña. Por tanto, hagan ustedes el favor de nombrar a las cosas por su nombre. A ustedes no les molesta que votemos una cosa u otra, a ustedes no les molesta que coincidamos con unos u otros, a ustedes Junts les molesta porque les molesta todo aquello que sea defender Cataluña sin complejos y no tenernos sujetos. En definitiva, les molesta que seamos libres de pensamiento y libres de acción.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Miren, como les decía, ya decidirán cómo y cuándo quieren hacer sus debates de política general, esos que ustedes mal llaman del estado de la nación. Por cierto, de una nación artificial y artificiosa que no es la nuestra, de una nación que desde Junts les anuncio ya que no nos vamos a dejar imponer. Los siete votos de Junts en Madrid están siempre al servicio de la nación catalana y cualquier debate en el que participemos y cualquier acuerdo al que lleguemos lo guiará la voluntad de convertirnos en Estado; un Estado que nos garantice el futuro de Cataluña como un solo pueblo; un Estado que nos garantice los recursos suficientes para llevar a cabo las mejores políticas y ofrecer los mejores servicios que nos corresponden en todos los ámbitos, y un Estado de derechos y deberes que garantice el progreso de todo el mundo. Su debate de política general en esta Cámara es el del estado de la nación, el nuestro es el de la nación que quiere ser Estado. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Mirin, com els deia, ja decidiran com i quan volen fer els seus debats de política general, aquests que vostès mal anomenen de l'estat de la nació. Per cert, d'una nació artificial i artificiosa que no és la nostra. D'una nació que des de Junts ja els anuncio que no ens deixarem imposar. Els set vots de Junts a Madrid sempre estan al servei de la nació catalana i qualsevol debat en el qual participem i qualsevol acord al qual arribem el guia la voluntat d'esdevenir Estat. Un Estat que ens garanteixi el futur de Catalunya com un sol poble, un Estat que ens garanteixi els recursos suficients per fer les millors polítiques i oferir els serveis que ens corresponen en tots els àmbits, i un estat de drets i de deures que garanteixi el progrés de tothom. El seu debat de política general en aquesta cambra és el de l'estat de la nació. El nostre és el de la nació que vol ser Estat. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En cualquier caso, nuestra obsesión no es tanto que el Gobierno no pueda dar un paso sin que antes lo hayan traído aquí y se haya aprobado. Nuestra obsesión es otra, nuestra obsesión es que si tiene que haber una mayor inversión en defensa, tiene que ser en este contexto, el de la construcción de una defensa europea -al lado de Ucrania, evidentemente-, pero que esta mayor inversión se focalice en el sector industrial, y que además esta focalización en el sector industrial y en el tecnológico esté orientada de forma clara a una distribución territorial que sea equitativa y que, además, llegue a empresas grandes, a empresas medianas y a pymes. Para Junts per Catalunya es imperativo que se trate también de tecnología dual. Estas inversiones en tecnología dual pueden ser útiles para la defensa y también pueden aportar beneficios, como ha sucedido a lo largo de toda la historia, a sectores civiles de forma muy importante. Por lo tanto, nosotros defendemos que se invierta en mejorar el conocimiento, las técnicas y procesos para crear herramientas y máquinas productivas y sistemas y metodologías que ayuden a resolver de forma eficaz los numerosos retos a los que se enfrenta la humanidad. Porque reconocemos que la mejora de las condiciones de vida de la ciudadanía tiene muchos que ver con la evolución tecnológicas. Las naciones más ricas, de mayor bienestar, son las que más tecnologías avanzadas tienen y las usan para resolver sus principales retos.»