Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
133 declaraciones · página 3 de 5
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«El passat desembre els dèiem que calia tenir en compte que una revisió d'aquesta indemnització podia comportar, doncs, un desequilibri del mercat de treball i del seu marc transaccional. Un marc, per cert, fixat en les seves reformes laborals dels darrers anys, on, per exemple, totes les parts van acceptar minimitzar la temporalitat. Mirin, Junts per Catalunya som partidaris de protegir millor les persones treballadores, adaptant també la indemnització davant d'un acomiadament improcedent per respondre al requeriment del Consell d'Europa. Però un cop més els diem, els partits del Govern, que qualsevol canvi legislatiu en aquest sentit ha de complir tres requisits: ha de ser previsible, ha de generar seguretat jurídica a totes les parts i s'ha d'ajustar a la resta d'indemnitzacions que existeixen a Europa. I segon, com també ja els hi vàrem dir la setmana passada, nosaltres el que no entenem és que vostès pretenguin fer reformes o modificacions parcials sense abordar els reptes de fons i la manca d'eficiència i eficàcia que ens llastren. Miri, senyories, de SUMAR, no, no podem aïllar aquestes iniciatives. Si volen avançar, doncs promoguin aquelles reformes que permetin que l'Estat espanyol pugui corregir els dèficits estructurals de mercat de treball no resolts per la seva reforma. Per això, al nostre entendre, cal revisar paral·lelament temes com la flexibilitat laboral interna, la flexibilitat en matèria de contractació i de temporalitat. Cal també establir mesures efectives per reduir l'absentisme, per incidir o per veure quin és l'origen de l'alta incidència de la incapacitat temporal. També introduïm mecanismes per millorar la mobilitat interna, o per millorar la inversió en polítiques actives d'ocupació per reduir l'alta taxa d'atur que pateix l'Estat espanyol. En definitiva, per aproximar-nos a la productivitat i competitivitat d'altres estats del nostre entorn.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cal lluitar per la integritat de les institucions centrals de l'Estat i el seu sector públic, per la integritat del Govern, l'Administració General, el Tribunal de Comptes on, per cert, el descontrol econòmic i l'enxufisme familiar són inaudits. També del Defensor del Poble, el Consell d'Estat, les Forces Armades i Cossos de Seguretat de tot el sector públic, persones físiques i jurídiques que reben ajudes, subvencions, concessions i contractes públics. Però també, i la proposició no en diu res contra la corrupció de la Corona, com dèiem abans, o del poder judicial, encara que sabem que, encara que sabem de les poques ganes de la cúpula judicial de sotmetre's a qualsevol mena de control democràtic. Tant per les corrupteles de tota la vida, les ajudes econòmiques, col·locacions, etcètera, molt pròpies, per cert, del corporativisme extrem que impera en aquest àmbit, com per l'ús polític d'aquestes institucions, com per exemple la prevaricació flagrant del Tribunal Suprem en l'exercici de les seves funcions amb finalitats polítiques com es veu, per exemple, en la negativa d'aplicar l'amnistia. Però el que no és de rebut és la creació d'un nou òrgan que apareix més com una ocurrència d'última hora que com el resultat d'una voluntat real de buscar solucions al problema de la corrupció. En aquest sentit, cal recordar que a Catalunya, des del 2008 es disposa de l'Oficina Antifrau, dirigida per excel·lents professionals, tot un referent en aquest àmbit i l'últim que ens interessa és duplicar estructures, i menys amb la creació d'un òrgan estatal que centralitza competències i que pretén coordinar, és a dir, controlar l'Oficina Antifrau catalana en la seva tasca de vetllar per la integritat del sector públic català. Tampoc ens interessa gaire la veritat, un nou tinglado del Govern espanyol per a finalitats partidistes. No volem que passi com amb el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, d'acord amb el qual els ciutadans de tot l'Estat llencem 9,3 milions d'euros per simple i pura propaganda política.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«President, senyories, bona tarda. La proposta que es presenta avui situa encertadament la corrupció com un problema polític de primer ordre. Ho veiem ara i aquí cada cop que surten els noms de Ábalos, Cerdán, Koldo, Aldama o els de Rajoy, Rato, Montoro, Bárcenas, González, Amador, Ayuso i una llista inacabable més. Una Lliga de Campions on no hi manquen aspirants com el senyor Iván Olmos, crec que persona coneguda de l'entorn de SUMAR i que el senyor Santiago s'ha deixat d'esmentar, però en qualsevol cas, la corrupció és que és una realitat que arriba a tot arreu on hi ha vida pública. I per això subscrivim el preàmbul quan cita els mandats internacionals de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció o del Consell d'Europa, que precisament preveuen la creació d'òrgans especialitzats de prevenció i investigació de la corrupció o del Greco, també, evidentment, del grup d'Estats contra la corrupció, que estableix clarament que els poders públics s'han de dotar d'una estratègia de prevenció de la corrupció i d'impuls de la integritat política. Però el cert és que l'Estat espanyol no pot pretendre donar lliçons d'integritat mentre manté estructures opaques i alienes de tot control democràtic com la corona, que ara esmentava el diputat que em precedia, el CNI, fons reservats, clavegueres judicials i del Ministeri de l'Interior. I no veiem que aquesta llei, aquesta proposta de llei, aquesta proposició, hi pugui posar fi a aquesta opacitat. No es pot donar lliçons sobre integritat des d'un règim, el règim del 78, que ha aprovat 227 indults selectius a condemnats per corrupció. Això si ho comptabilitzem des de l'any 1996. Aznar 139. Zapatero 62. Rajoy 16. Entre aquests, per cert, no incloc els indults als líders del procés, perquè en aquest cas la corrupció no l'havien comès els sentenciats, sinó els sentenciadors amb l'ús prevaricador de les funcions judicials que tenen atribuïdes.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè va dir un dia que feia poc que era ministre i que havia d'assumir la responsabilitat de la seva gestió. Té un cert sentit que ho digui, però nosaltres repetim aquelles dades d'AIReF que ja, jo crec que ja li cansen a vostè, per posar en evidència que vostè ha d'assumir també la part de responsabilitat de tants governs socialistes que hi ha hagut durant tots aquests anys. Especialment aquest estudi d'AIReF parla de l'any..., del període del 1990 a l'any 2018. El 2018 no és tan lluny. És aquí a prop. I vostès porten set anys governant ja. Per posar en evidència aquest dany inversor, aquest càstig inversor, com per exemple, diu aquest estudi que el 47,8 de les inversions que es van fer en aquest període amb rodalies a tot l'Estat espanyol es van fer a Madrid i el 16,8 es van fer a les rodalies de Catalunya. Aquest estudi d'AIReF, que és una autoritat pública de l'Estat. Però aquestes dades, senyor ministre, que li molesten una mica, li repeteixo i li repeteixo per també posar en evidència al Partit Popular. El Partit Popular, que no para de presentar iniciatives, perquè vostè comparegui per retreure-li els problemes que hi ha a la xarxa. Perquè de tots aquests anys el Partit Popular també en té molta responsabilitat, molta. Però a més a més, perquè crec que ahir o abans d'ahir vaig llegir unes declaracions d'un responsable del PP de Madrid ?no sé quin, m'és igual, si era l'Ayuso, si era el conseller, no ho sé- que deia: 'És que a Madrid també volem les inversions que està fent el ministeri a les rodalies de Catalunya'. No teniu vergonya! Potser li digueu aquesta persona del PP de Madrid, sí, sí, li entregueu aquest informe i li pregunteu si sap llegir i que se'l miri. I que se'l miri, eh? De l'any, com ja he dit 2018 fins al... perdó, de l'any 1990 fins al 2018, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 a Barcelona. I vostès en tenen una responsabilitat bastant important. Per tant, ja n'hi ha prou de mentir i de fer demagògia amb aquest tema.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, president. Bé, les persones del col·lectiu LGTBI a Hongria estan patint la regressió dels seus drets conquerits en una lluita de més de trenta anys. Els han prohibit la marxa de l'orgull LGTBI o qualsevol altre esdeveniment que visibilitzi el col·lectiu. Un col·lectiu que, a més, ha estat criminalitzat perquè el Govern d'Orbán equipara els continguts sobre identitats sexuals amb la pedofília. Han restringit l'accés a continguts LGTBI a mitjans de comunicació, els serveis digitals, la literatura, l'educació..., sota el pretext de la protecció dels menors. Davant d'una situació d'aquesta gravetat, què fa, què proposa el Govern espanyol? Doncs bé, fa servir el seu Grup Parlamentari per instar-se a si mateix amb una iniciativa que, ho sentim, per molt bona voluntat que porti, és més propera al màrqueting que a una acció efectiva. I ens expliquem: més enllà del titular mediàtic, quina utilitat té presentar una proposició no de llei, no de llei, per denunciar la persecució del col·lectiu LGTBI a Hongria? El PSOE, que recordem-ho controla els ministeris de Justícia, d'Igualtat i d'Exteriors, és a dir, com a Govern, tenen presència al Consell Europeu i a les institucions internacionals i, amb voluntat política, avui mateix, ara mateix, el ministre d'Afers Exteriors podria fer una declaració institucional i proposar sancions a nivell europeu contra Hongria per aquest tema. L'Estat espanyol podria liderar, per tant, una resposta coordinada a la Unió Europea per frenar Viktor Orbán.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Un parell de coses més sobre l'amnistia que m'han sobtat. Primer, els recomano que llegeixin la ponència que es va publicar fa una setmana del Tribunal Constitucional. Veuran que l'amnistia és plenament constitucional. Llegeixin les desenes, els centenars de pàgines d'aquesta ponència. I, en segon lloc, a la part dispositiva de la PNL, insten el Govern a derogar una llei. Però què hi tenen vostès al cap en matèria constitucional i de separació de poders? El Govern no deroga lleis. Si volen derogar una llei, la que sigui, presentin una iniciativa aquí. Però encara més. Si deroguen la llei d'amnistia, què creuen que passarà? La llei d'amnistia és una llei penal, i quan es deroga una llei penal favorable, que és això, l'amnistia, els efectes ja s'han produït. Bé, anem al següent punt. Colonització de les institucions. Ja els he dit que aquí no els falta raó. Els socialistes fan el mateix que vostès: desmantellar l'Estat de les garanties democràtiques tant com poden. I dit això, tinc un dubte, per què no posen el Consell General del Poder Judicial al llarg llistat d'organismes colonitzats pel PSOE? És perquè la colonització del Consell General del Poder Judicial vostès la van pactar amb el senyor Bolaños?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Ja veiem per on van. Vostès volen instrumentalitzar el poder judicial des de l'executiu per compensar l'ocupació actual del tinglado per la dreta espanyola. Però no ens venguin això com un avenç democràtic, perquè aquest quítate tú, que me pongo yo, que deia abans, no impedirà l'ús partidista de la justícia del govern de torn per blindar-se vostès en el seu cas o per perseguir-nos a nosaltres amb receptes de dret penal de l'enemic. No veiem res que ajudi a la imparcialitat i la independència del poder judicial i de la fiscalia. No veiem cap voluntat de reforma estructural. El que veiem és que uns defensen el seu castell judicial i els altres volen assaltar-lo des del Govern. La Llei Orgànica del Poder Judicial afavoreix la concentració del poder, el corporativisme judicial i dificulta la renovació interna, és cert. I el que proposen vostès, també és cert, és el mateix: És consolidar la justícia com un engranatge al servei d'un model polític que és contrari al que reiteradament ens han advertit els organismes com el Parlament Europeu, el Consell d'Europa o el Greco.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Què caldria fer, doncs? Respecte a Catalunya, la SEPI hauria de transferir-nos les seves competències i, evidentment, recursos. I mentrestant, la SEPI hauria de crear un consell consultiu amb presència dels representants empresarials i socials de Catalunya. La SEPI hauria de dedicar com a mínim el mateix percentatge dels seus recursos a Catalunya que el pes català al PIB de l'Estat. La SEPI hauria d'apostar també per les pimes i les start-ups i la innovació, considerant l'important pes que aquestes tenen en el teixit productiu del país. I sí, la SEPI hauria d'estar sotmesa a una auditoria independent, posant a disposició d'aquesta cambra el seu resultat i poder així adoptar les mesures correctores necessàries per a la seva millora. Qualsevol altra cosa només és soroll polític interessat. Qualsevol altra cosa només serà utilitzar la SEPI com a arma per bastonejar els seus adversaris polítics. Qualsevol altra cosa que facin vostès només serà el de sempre: espanyols fent d'espanyols per vergonya dels quals no ho som. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Quan la situació política o militar d'un país ho ha requerit o ho requereix, la Unió Europea pot imposar embargaments d'armes, i ho ha fet en el cas de Rússia, de Síria, de Corea del Nord, de Myanmar, Birmània, entre d'altres. Aquests embargaments s'adopten per decisió del Consell de la Unió Europea, dins del marc de la política exterior i de seguretat comuna. Totes aquestes eines, per tant, existeixen i es poden utilitzar. En tot cas, la proposició de llei que se'ns presenta té per objecte reformar la legislació espanyola, l'específica de l'Estat espanyol, en aquest cas sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, per introduir aquesta figura, expressament la figura de l'embargament, i establir-la en el seu règim jurídic. Aquesta proposta, en la seva literalitat, representa un intent per reforçar el control ètic i legal sobre les exportacions d'armes i productes de doble ús, és a dir, productes civils que també poden utilitzar-se amb finalitats militars o repressives, en línia amb els compromisos internacionals en matèria de drets humans i de la pau. La proposició de llei proposa una introducció explícita de l'embargament. La llei actual ja preveu, de fet, en el seu article 8 la denegació d'exportacions, si existeix risc que el material s'usi per a repressió interna, terrorisme o violacions greus del dret internacional. Però aquesta proposició pretén tipificar i regular específicament la figura de l'embargament, com una figura jurídica pròpia de la legislació espanyola, com deia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem en consideració en aquest punt la reforma dels articles 82 i 89 del Reglament d'aquesta cambra. I ho fem amb una doble finalitat. La primera, la d'ampliar els supòsits d'autorització per al vot telemàtic, un vot telemàtic amb autorització, inicialment contemplat per a les situacions d'embaràs, maternitat, paternitat, malaltia o accidents o situacions excepcionals d'especial gravetat; ampliat posteriorment als diputats que assistien a fòrums europeus o internacionals. Ara, es proposa definir aquestes altres situacions de gravetat com cuidar els familiars o assistir o participar de la seva defunció. Es proposa també equiparar els casos de processos de reproducció assistida amb els de l'embaràs. Tot plegat per tal de facilitar al màxim, davant l'excepcionalitat, la participació que la ciutadania ens ha atorgat. La segona finalitat és poder donar resposta a la situació denunciada per bona part del periodisme parlamentari, pel comportament de comunicadors acreditats que obstaculitzen la seva feina amb actituds allunyades dels principis de bona educació, que també han de caracteritzar la tasca informativa d'aquests professionals. I això es pretén fer desenvolupant l'article 98, que passa de 3 a 9 punts, per poder, 1, ajustar la regulació de les credencials, per crear un consell consultiu i per establir, tercer, un règim sancionador ampliat. Tot per posar fi a les intimidacions i actituds reprovables d'aquests agitadors, agitadors que dificulten la feina dels professionals del periodisme i que, en conseqüència, també condicionen el dret a la informació. A ningú se li escapa que, en aquest àmbit, en l'àmbit de la informació i la comunicació, cal fer cirurgia fina per excloure les males pràctiques d'alguns individus, sense que en cap cas això suposi limitar la llibertat de premsa.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«I una especialment vulnerable és la pagesia catalana. A camp obert, sense enllumenat nocturn, ni testimonis, ni càmeres de vigilància, poca policia, prodiguen els robatoris al camp. Eines, tractors, la collita, garrofes, carxofes del Prat, cireres del Baix Segre. Grups organitzats professionals que lloguen magatzems, que roben el fruit del treball dels pagesos que fan equilibris per sobreviure i no perdre diners, i que sovint els fan malbé els arbres hipotecant collites futures. Quina és la seva feina com a ministre? A mi em sembla que la més important és que el sistema judicial tingui capacitat de lluitar contra la multireincidència, i això vol dir més jutjats i més judicis ràpids. Faci la seva feina. Gracias. La inseguridad es una preocupación que va al alza. Preocupa a la ciudadanía y genera perjuicios, y la seguridad es un derecho fundamental y en la situación actual provoca una percepción de impunidad. Por eso, Junts per Catalunya registra una iniciativa el 12 de abril del año 2024 para luchar contra la multirreincidencia delictiva que aún está pendiente de aprobación definitiva en esta Cámara. Ustedes van tarde y esta iniciativa propone modificaciones del Código Penal para que sea más eficaz y también incrementar el número de jueces, porque todos asocian los robos y multirreincidencia con la policía, pero aquí lo que faltan son juzgados, jueces y juicios rápidos. En lugar de hacerse en tres o cuatro meses, se hacen al cabo de año y medio, y deberían hacerse, para los hurtos, en quince días. Nada que ver con la realidad. Mientras nuestra iniciativa espera, efectivamente, ustedes van a Barcelona a anunciar con el conseller, en diciembre pasado, que doblarían las salas para juicios rápidos en 2025, pero una vez más, por lo que sabemos, este plan se diluye y se refuerza el personal existente: dos jueces sustitutos y otros que harán horas extras. La jueza decana de Barcelona y el presidente del TSJ en Cataluña dicen que eso no va a resolver el problema y reclaman cien nuevos jueces.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«Gràcies. La inseguretat és una preocupació que va a l'alça, neguiteja la ciutadania, genera greus perjudicis. La seguretat és un dret fonamental i l'actual situació provoca percepció d'impunitat i de por. Per això, Junts per Catalunya va registrar una iniciativa el 12 d'abril de l'any 2024 per lluitar contra la multireincidència delictiva, que encara està pendent d'aprovació definitiva en aquesta cambra. Vostès van tard. En aquesta iniciativa, proposem algunes modificacions del Codi Penal perquè sigui més efectiu, i també incrementar el nombre de jutges, perquè tothom associa els robatoris i multireincidència amb policia. Però aquí el que falta és jutjats, jutges i judicis ràpids, que, en comptes de fer-se en tres o quatre mesos, es fan al cap d'un any i mig. Els de furts s'haurien de fer en 10 o 15 dies. Res a veure amb la realitat. Mentre la nostra iniciativa espera, efectivament, vostè va anar a Barcelona a anunciar amb el conseller el desembre passat que doblaria les sales per a judicis ràpids el 2025. Però una vegada més, pel que sabem, aquest pla s'aigualeix i acaba amb un reforç en personal existent, dos jutges substituts i altres que faran hores extres. La jutgessa degana de Barcelona i del president del TSJ de Catalunya diuen que això no solucionarà el problema i reclamen 100 nous jutges. Amb aquest panorama, els delinqüents campen a plaer al nostre país, mentre no són jutjats, encara que hagin sigut detinguts, són en llibertat i continuen delinquint. I aquesta criminalitat és injusta i perjudica molta gent vulnerable.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Creiem que, efectivament, un òrgan d'aquest tipus hauria d'evolucionar cap a un sistema de governança, cap a una arquitectura de governança diferent de l'actual i també, també, per cert, diferent de la qual se'ns proposa. En primer lloc, menys presidencialista. En segon lloc, més autònom i menys dependent del Govern de torn, amb més control parlamentari, amb un consell rector més plural i amb més competències executives, insisteixo, un consell rector i no un consell assessor; amb metodologia clara i una transparència total en les dades, i amb una planificació que garanteixi la neutralitat, sense enquestes flaix a la carta i amb garanties de no interferir en les campanyes electorals. Moltes gràcies. Los sondeos del CIS, y también los del CEO, se han convertido en una herramienta prospectiva de propaganda política. No importa el análisis sociológico; lo que importa, y aún más si estamos en campaña electoral, es el efecto político de la encuesta: influir en el debate público y cambiar la intención de voto de los ciudadanos. Además, el CIS español, el de Tezanos y el de todos sus antecesores, niega la realidad sociológica y territorial del Estado para ponerse al servicio del relato de una España homogénea que no se corresponde con la realidad plurinacional.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però arribats a aquest punt, és molt clara respecte a la defensa respecte a l'apagada. Respecte a les lleis espanyoles que vostès aproven el Consell de Ministres i que van en contra dels interessos de Catalunya. Què faran els 19 diputats del PSC? Què faran els 19 diputats que el senyor Illa té aquí a Madrid? Seguiran callant i votant sí a tot el que marca l'amo espanyol? Perquè fins avui han callat i han aplaudit mentre ens han anat fotent els quartos als catalans. Ara són els set vots de Junts que estan frenant aquest saqueig. A nosaltres ens agrada parlar clar i vostès ho saben perfectament. De què serveix el PSC? De què ha servit, per exemple, que el PSC i Esquerra hagin votat a favor dels pressupostos generals de l'estat espanyol els darrers anys? Ha servit per donar molts titulars, això sí, però la realitat, els números, què diuen? Doncs els números diuen que s'ha pagat el doble a Madrid del què s'ha pagat a Catalunya. Els números diuen que un madrileny ha cobrat el doble que un català, i no ve d'ara això, ha passat sempre, governi la dreta espanyola o governi l'esquerra espanyola, sempre hi perd Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè ha parlat també de guerra comercial: que cal que ens preparem, que cal que ens adaptem, que hem d'estar forts i superar-ho que cal generar valor afegit a la petita i mitjana empresa. Però el que diu vostè aquí és totalment el contrari del que acaba aprovant amb els seus socis en el Consell de Ministres. Els catalans, senyor Sánchez, som uns pencaires. Ens han ensenyat generació rere generació el que és la cultura de l'esforç. Ens han ensenyat a pencar, a pensar, a crear. Fins i tot ens han ensenyat a moure muntanyes. Ens han ensenyat a guanyar-nos la vida. Ens han ensenyat a defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres empreses petites i mitjanes, els nostres autònoms, els nostres treballadors. Ens han ensenyat a defensar-nos el futur. No ens han ensenyat a ser uns ganduls. No ens han ensenyat a anar pidolant molles. No ens han ensenyat a ser un poble de subsidis. Som Catalunya, un poble que té iniciativa i que té molt talent. El que la gent necessita és no patir per arribar a final de mes. És poder tenir una llar i no una fucking habitació, que és el que vostès defensen. Oferir un futur digne als nostres fills. Aconseguir que els nostres fills no hagin d'anar-se a buscar les garrofes fora de Catalunya. Defensem, per tant, un model molt diferent del que defensen vostès. I han fet aquesta llei mal anomenada reducció de la jornada laboral, sense comptar amb l'opinió dels catalans. Només els ha interessat l'opinió dels sindicats espanyols. Uns sindicats liderats per persones que són afins als seus partits i totes aquestes polítiques espanyoles que vostès defensen i que s'estan carregant Catalunya, el model català i que s'estan carregant a la classe mitjana catalana, mai veuran la llum si depèn de Junts per Catalunya. Han tingut la mala sort de topar-se amb nosaltres, perquè nosaltres ho tenim molt clar. Ni la dreta espanyola, ni l'esquerra espanyola, ni vostès: Catalunya. Però vostès això els importa un rave, mentre tinguin el seu titular la nostra pregunta.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Què hem negociat en aquest cas? Doncs només cal agafar el Reial decret que es va filtrar dilluns i comparar-lo amb el que va aprovar el Consell de Ministres. Primer, s'ha incorporat la garantia que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició basant-se en el percentatge que representen les exportacions de Catalunya. En resum, per a Catalunya, allò que és de Catalunya. I això no ho diem nosaltres en una declaració al passadís, no valen aquí les opinions. Això ho diu literalment el Reial decret. 'Disposición adicional Segunda. Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos'. 'Garantía' i 'de proporcionalitat territorial'. El títol és clar del tot i el text diu: 'El Gobierno garantizará que la puesta a disposición de las empresas de los instrumentos financieros regulados en el presente Real Decreto ley se efectúe con respeto al equilibrio territorial sobre la base del porcentaje de las exportacions', 'garantizará' i 'la base del porcentaje de las exportacions'. No ho diem nosaltres, ho diu el BOE, és norma. I alguns, abans de parlar, haurien de llegir-se literalment el que diuen les poques pàgines d'aquest Reial decret.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hem donat suport parcial a les esmenes que fan referència a adoptar a nivell espanyol les modificacions que ha fet el Consell d'Europa en relació amb el llop. I aquí vull dir nosaltres estem totalment en contra de que es mati cap llop. Totalment. Hi estem a favor de que ens protegeixi. El Consell d'Europa modifica la seva legislació, però evidentment segueix sent una espècie protegida. Però també estem en contra de la demagògia d'alguns partits, perquè això ha de ser compatible en protegir i defensar els pastors, i a les ovelles, i a les cabres i a l'activitat ramadera extensiva i lluitar contra el despoblament. O és que només hem de defensar el llop i els altres els hem de deixar desemparats? Volem que es protegeixi el llop, però volem que es desenvolupi tota una política de protecció i d'elements de gestió que facilitin que aquesta convivència sigui real i que també ens protegeixin els ramats i els pastors. I si això és de dretes, vostès tenen un problema. Perquè vol dir que ser d'esquerres és deixar els pastors i els ramats els ramaders desemparats, que és el que està passant ara. Perquè mirin les dades. Cada vegada hi ha més fauna de tota mena i cada vegada hi ha menys pastors i menys ramats, i menys ovelles i menys cabres. I això té un valor estratègic principal per al manteniment dels boscos i per a la gestió del medi. Per tant, un equilibri en aquesta gestió i per això votem a favor alguna esmena i ens abstenim, a alguna altra d'aquestes esmenes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«En el transcurs de la interpel·lació de la setmana passada, deia el diputat Rojas García que el fenomen migratori és igual a tot l'Estat. Feia aquesta afirmació sense cap dada perquè no hagués pogut avalar-la ni un sol minut. I és que, senyories, res té a veure l'impacte migratori a Andalusia, comunitat del diputat ponent la setmana passada, amb la d'Extremadura, La Rioja, i molt menys té a veure quan posem a l'equació Catalunya, que sempre està en tots aquells àmbits vinculats al fet migratori, molt per sobre de la mitjana de l'Estat. Mirin, res té a veure l'esforç que fem uns i el que fan els altres. Ahir es va fer públic l'acord de Junts i el Govern pel repartiment de menors no acompanyats de les Canàries. Un acord que permetrà el repartiment aprovat en Consell de Ministres i un acord que posa en relleu tres coses: la primera, la solidaritat, la defensa de drets dels menors i l'esforç que ve fent Catalunya des de fa temps; la segona, el passotisme i la manca de compromís d'altres comunitats, que la senyora Vázquez ja ens ha anunciat que ho tornaran a fer, que es repetirà;i tercera, el silenci complaent del govern d'Illa per no incomodar a Madrid.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Els que hagin seguit les nostres intervencions, les rodes de premsa, les conferències del president Puigdemont no els sorprendrà el que fem avui. Fa setmanes que el president Puigdemont va advertir i divendres passat ho va repetir de nou que mentre vostès no compleixin, no comptin amb Junts. El que passi avui serà fruit de la negligència i la manca de serietat del PSOE. I poden intentar traslladar que ho faran. Estem convençuts d'aquesta responsabilitat a Junts. Però tothom té clar que nosaltres hem actuat sempre amb transparència, amb claredat, amb coherència i amb lleialtat. Amb lleialtat al nostre país, Catalunya. Amb lleialtat als nostres principis. I amb lleialtat als acords que signem. Quan acabi la nostra intervenció, ja se n'hauran ocupat entre tots de vendre a tota la caverna mediàtica que Junts som el dimoni, perquè tots els seus ¿voceros¿ s'han apuntat a aquesta orgia de la normalitat. Però la realitat és tossuda i cada dia més gent té clar que Junts és l'únic partit que prioritza el país, Catalunya. Que no admet xantatges, que s'allunya de quedar bé, de l'estètica, del titular buit, i assumeix sense por aquelles decisions que ningú s'atreveix a prendre. I tota la pressió que ens estan fent avui, que és la mateixa que ens fan sempre, que no fem allò que volen que fem els partits espanyols. És una pressió que s'haurien d'haver posat vostès abans d'entrar al Consell de Ministres i aprovar uns reials decrets sense haver negociat amb Junts. Perquè per mala sort per vostès, sí, moltes vegades necessiten els vots de Junts. I Junts, com saben, no formem part de cap bloc espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Gràcies, president. Quan ara fa poc més d'un any vam signar l'Acord de Brussel·les, ho vam fer amb la voluntat sincera de construir una dinàmica basada en el respecte mutu i en el compromís d'avançar. Aquell no era un text qualsevol, era una declaració potent que havia de marcar un punt d'inflexió en la relació entre Catalunya i Espanya. Per primera vegada reconeixia per les dues parts l'existència d'un conflicte polític històric entre les dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. D'aquell acord també en va sortir la investidura del senyor Sánchez i en el debat els vam ser, com sempre, molt clars, molt sincers i molt transparents. Molt. Tots recordaran que els vam dir que la seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat, i fer honor a allò que havíem escrit i signat. I els recordàvem aleshores i els recordem avui el primer paràgraf d'aquell acord, on es diu que les coses s'han de fer diferent de com s'han fet fins ara. I en forma de consell, coneixent com són vostès, també els dèiem que amb nosaltres no temptin la sort, perquè no els funcionarà. Per fer i dir allò que s'ha fet i que s'ha dit sempre, no els fan falta els vots de Junts. Més d'un any després, allò ajuda a entendre on som ara.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al aumento de la indemnización por despido improcedente.
«I és per això mateix, senyories, que des de Junts per Catalunya els diem una vegada més als partits del Govern, i en aquest cas també al partit proponent, que no es poden fer reformes o modificacions parcials sense abordar els reptes de fons. No es poden fer modificacions sense abordar els problemes d'eficiència i d'eficàcia que llastren el mercat laboral. Reptes que es poden declinar, en primer lloc i en el cas que ens ocupa, abordant la flexibilitat en matèria de contractació i temporalitat, però també abordant l'absentisme, la incapacitat temporal, la mobilitat, la cobertura de vacants, la productivitat, la formació, l'atur o les polítiques actives, per citar-ne algun. I és en aquest sentit que va la nostra esmena, en el sentit d'instar el Govern, evidentment, a revisar la indemnització per acomiadament improcedent, a revisar-la responent al requeriment del Consell d'Europa, a revisar-la protegint les persones treballadores i fent-la dissuasiva per a les empreses, però, alhora, ajustada a les indemnitzacions que existeixen a la resta d'Europa. Però, sobretot, tot això cal fer-ho revisant també aquests conjunts d'inputs que els he declinat fa un instant i que queden recollits en la literalitat de la nostra esmena.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al aumento de la indemnización por despido improcedente.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El Grup Parlamentari Euskal Herria Bildu ha presentat aquesta PNL que en la seva part dispositiva insta el Gobierno, en la base al requeriment realitzat pel Consell d'Europa, a augmentar la indemnització per acomiadament improcedent, recuperant els nivells previs del 2012. Des de Junts per Catalunya entenem que qualsevol alteració del sistema s'ha de fer amb fórmules que siguin acotades, realistes i que, sobretot, aportin seguretat jurídica, és a dir, que s'han de fer a partir de criteris de valoració prèviament coneguts que no comportin l'increment de costos per acomiadament per sobre del que tenen la majoria de països de la Unió Europea. També cal tenir en compte que una revisió de la indemnització comportarà de ben segur un desequilibri del mercat laboral i del seu marc transaccional; per cert, un marc fixat en les darreres reformes laborals on, per exemple, totes les parts van acceptar minimitzar la temporalitat. I per evitar aquest desequilibri que els dèiem, nosaltres veiem necessari que qualsevol proposta de modificació del sistema indemnitzatori vagi acompanyada de la revisió de les altres variables que alteren el comportament del nostre mercat de treball.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las previsiones del Gobierno español para terminar el eje pirenaico (N-260)?
«Senyor ministre. Avui li parlaré d'un corredor mediterrani, segona part, és a dir, com una infraestructura estratègica té més de trenta anys d'endarreriment. L'eix pirinenc uneix totes les valls de la serralada -el tram català té 354 quilòmetres. Als anys noranta, un ministre socialista anunciava una modernització integral d'aquest eix, que té una traça encara ara en la seva majoria de quan les carreteres es feien amb animals. Durant aquests més de trenta anys han passat coses, òbviament. Al tram occidental de l'eix, l'any 2008, un conseller de la Generalitat, socialista, un ministre, anunciaven l'acord de quina opció prenien per fer el túnel de Perves, un port on hi ha un petit túnel on només hi passa un vehicle, ministre, un vehicle. Han posat un semàfor, res més. La darrera actuació important d'aquell sector és el tram Senterada-Xerallo de l'any 1999. Després d'això, anuncis i anuncis. Ara sí, la variant de la Pobla i una rotonda, la de Montferrer, reclamada fa vint anys enrere. A la part gironina de l'eix passa el mateix: de setanta-sis quilòmetres de desdoblament previstos se n'han fet vint-i-tres. L'última gran actuació, el túnel de Portbou, de l'any 2006. L'any 2008 s'anuncia el desdoblament Figueres-Llançà; el 16, es tanca el projecte. Res més. Igual que els anuncis del túnel de Toses, per exemple, un eix que té sinistralitat, ministre. La setmana passada hi va haver una altra víctima mortal a Llançà, la segona d'enguany. El darrer gran anunci és aquest que vostè acaba d'explicar, ministre, un conveni que va passar pel Consell de Ministres a l'octubre i de 260 milions en deu anys, ministre, en deu anys. Això surt a 73 000 euros per quilòmetre i any.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Moltes gràcies, president. Fa exactament un mes que es va produir la DANA de València, un desastre inicialment natural que ràpidament es va convertir en un desastre polític. Un mes que ha servit per evidenciar la incapacitat del govern autonòmic del PP i la incapacitat del govern de l'Estat del PSOE i SUMAR. Un mes que ha que ha servit per evidenciar que, en lloc de posar el focus en les persones, uns i altres han posat el focus en la política més barroera i els rendiments electorals. Un mes en què s'ha perdut un temps valuós que hauria estat clau durant les primeres hores per salvar més vides i durant la resta dels dies per recuperar com més aviat millor la normalitat. Ara, però, cal ser contundents i mobilitzar els recursos necessaris per fer possible que al més aviat millor es recuperi la normalitat. I ha estat en aquest camí, el de mobilitzar els recursos necessaris, on hem viscut un dels episodis més vergonyants a què feia referència abans: El dia 5 de novembre, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el president Sánchez reclamava -de fet, exigia- que els grups polítics li aprovéssim uns nous pressupostos Generals de l'Estat, sota el pretext que aquests eren imprescindibles per tal de poder fer la reconstrucció dels territoris afectats. Ens trobàvem al mig de les hores més fosques del desastre i el president de l'Estat ja aprofitava per fer-nos xantatge i per intentar aconseguir aprovar uns pressupostos generals de l'Estat que se li estan fent muntanya amunt.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Silencis que, còmplices amb Sumar, Esquerra i Bildu, els mateixos que l'any 2022 van fer possibles ajudes per les energètiques, per les empreses energètiques, superiors als 3000 milions d'euros i que ara volen penalitzar amb un nou impost als més de 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una assegurança mèdica. Ara volen ofegar el sector turístic, les famílies que hi treballen i els que fan vacances a quilòmetre zero i volen avortar les iniciatives de Junts, entre d'altres, la de rebaixar l'impost de societats que paguen les cooperatives i les petites i mitjanes empreses. Així que, com li deia, vostè avui ens pot explicar el que vulgui, però qui es troba fent política de país, pensant en els ciutadans i prioritzant el seu benestar per davant dels interessos partidistes és Junts per Catalunya. Per sort, senyor ministre, sempre el temps i la gent acaben posant tothom al seu lloc. Señor ministro, usted hoy aquí puede contarnos el discurso que quiera, pero la realidad es muy tozuda. Ustedes han propuesto un impuesto energético absolutamente letal para el futuro del país y de sus familias; ustedes han propuesto un impuesto que, si no fuera por Junts, hubiera expulsado de Cataluña inversiones superiores a los 1200 millones de euros; si no hubiera sido por Junts, hubiera implicado la pérdida de muchos puestos de trabajo; si no fuera por Junts, hubiera paralizado la transformación del proyecto de descarbonización de la industria energética; y si no fuera por Junts, hubiera aumentado el coste de la vida de los ciudadanos con aumentos significativos de las facturas de la electricidad, gas natural, gasolina y gasoil. Su impuesto energético era una operación de maquillaje disfrazada de medida de izquierda progre, pero que en realidad acababan pagando los de siempre, todos los catalanes y catalanas, poniendo en riesgo el futuro de nuestro país. Y por si eso no fuera suficiente, mientras su Gobierno proponía este nuevo impuesto, sus diputados, los del PSC, los de aquí y los del Parlamento de Cataluña, mantenían el silencio. Usted, como ministro de Industria, mantenía el silencio, y lo que es peor, el presidente de la Generalitat de Cataluña y el conseller de Empresa también mantenían el silencio. Silencios cómplices con SUMAR, Esquerra y Bildu, los mismos que en 2022 hicieron posible ayudas para las energéticas, para las empresas energéticas superiores a los 3000 millones de euros y que ahora quieren penalizar con un nuevo impuesto a los más de 2 700 000 catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse un seguro médico. Y ahora quieren ahogar al sector turístico y a las familias que en él trabajan y a los que hacen vacaciones a kilómetro cero, y quieren abortar las iniciativas de Junts, entre otras la de rebajar el impuesto sobre sociedades que pagan las cooperativas y las pequeñas y medianas empresas.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Senyor ministre, vostè avui aquí ens pot fer el discurs que vulgui, però la realitat és molt, és molt tossuda. Vostès han proposat un impost energètic absolutament letal per al futur del país i de les seves famílies. Vostès han proposat un impost que, si no fos per Junts, hauria expulsat de Catalunya inversions superiors als 1200 milions d'euros; que, si no fos per Junts, hauria implicat la pèrdua de molts llocs de treball; que, si no fos per Junts, hauria paralitzat la transformació del projecte de descarbonització de la indústria energètica; que, si no fos per Junts, hauria augmentat el cost de la vida dels ciutadans amb increments significatius de les factures d'electricitat, de gas natural, de la gasolina i del gasoil. El seu impost energètic era una operació de maquillatge disfressada de mesura d'esquerra progre, però que en realitat acabaven pagant els de sempre, tots els catalans i catalanes, posant en risc el futur del nostre país. Com... Per si això no fos prou, mentre el seu govern proposava aquest nou impost, els seus diputats, els del PSC, els d'aquí i els del Parlament de Catalunya, feien silenci. Vostè, com a ministre d'Indústria, feia silenci. I el que és pitjor, el president de la Generalitat de Catalunya i el conseller d'Empresa feien silenci.»