Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
670 declaraciones · página 3 de 23
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Tiene control sobre su policía?
«Aquí res i la Llei Mordassa que havien de derogar. Aquests són els seus avals per democratitzar la policia. Brutalitat policial, infiltracions, drets vulnerats, cap responsabilitat política. I encara tenen els nassos de dir que són, 'el gobierno més progresista de la història'. Quina farsa! Però els independentistes ja ho sabem. Governi PP, governi PSOE. Sempre apareix el mateix estat corcat de sempre. I aquí hi ha dues possibilitats senyor Marlaska. O no sap controlar la policia o ja li va bé el que fan. Si no la controla, és un inútil al capdavant del ministeri. I si ja li va bé, n'és còmplice. Per què un ministre de l'Interior que veu joves agredits per dur una estelada i no és capaç d'ordenar la seva policia que deixi les estelades en pau, no pot continuar sent ministre. Ni sap gestionar crisis com la de Ceuta, ni és capaç de reduir els delictes més greus, ni té controlada la policia. Això sí, és un crack, un crack fent fitxes policials de periodistes i perseguint estelades. Doncs, no, senyor ministre. S'ha d'apartar. No li sembla?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Incòmode no, senyor Sánchez. El que estic és molt farta que espanyols incomplidors, i com vostè, se'n fotin dels catalans mentre els van xuclant els quartos. Perquè, senyor Sánchez, no està d'acord amb vostè? No està d'acord amb moltes de les animalades que fa la suposada esquerra espanyola? No vol dir estar d'acord amb les animalades que fa l'extrema dreta o la dreta espanyola. El que vostè realment li molesta és que amb nosaltres, amb Junts, no ha funcionat el raspall de Madrid i segurament som dels pocs amb qui no ha funcionat el raspall de Madrid. I aquest és el seu problema, senyor Sánchez, perquè no li funcionarà. Perquè nosaltres no ens mourem del costat de la defensa dels ciutadans de Catalunya. Parlava també vostè de bolos i en parla vostè, que és el rei dels bolos? Per exemple, la llei d'immigració. La llei d'immigració que hem registrat és exactament la mateixa llei que vam negociar amb vosaltres. L'articulat és exactament el mateix que vam negociar amb nosaltres perquè nosaltres complim. Per tant, o vostè no s'ha llegit la llei o vostè torna a mentir.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Aquí trobarà la llei per ajudar als autònoms, a perruquers, a restauradors, a mecànics, a pagesos, a gestors, a dissenyadors. Aquí hi ha la llei per començar a resoldre el problema de l'habitatge. Aquí hi ha mesures perquè omplir la cistella de la compra no sigui un impossible. Aquí hi ha la llei contra les okupacions per acabar amb les ocupacions de les nostres cases. aquí hi ha la llei perquè els joves catalans que vulguin estudiar medicina puguin ferho a Catalunya i no hagin de marxar a fora. Aquí també hi ha l'ordre política que cal emetre perquè mai més un policia nacional espanyol posi les seves mans a sobre d'un català pel sol fet de serho. I sí, aquí també hi ha la proposta de concert econòmic perquè els diners dels catalans es quedin a Catalunya, a les nostres escoles, els nostres hospitals, les nostres carreteres, els nostres joves, els nostres avis, les nostres residències, les nostres pimes, els nostres autònoms. Si els bascos tenen concert econòmic, per què els catalans no l'hem de tenir? El que no trobarà aquí són tuits i fum. Aquí trobarà les lleis per solucionar els problemes. Perquè jo em nego a pensar que la gent vol viure de manera permanent en aquest empobriment. La gent vol ser feliç, la gent vol viure bé i la gent vol viure dignament. I aquí hi ha les lleis perquè així sigui. Lleis que vostès tenen bloquejades.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Una regeneració realment espectacular també amb el tema de la llei mordassa. Realment s'han fet canvis substancials quan les sospites arriben fins a la cúpula de la Guàrdia Civil i afecten possibles interferències en investigacions. El Govern ha de donar explicacions totes i ens sembla especialment oportú que Robles i Marlaska compareguin plegats, la veritat, perquè aquests dies estan protagonitzant un espectacle absolutament ridícul. Margarita Robles afirmava que el CNI disposava d'informació prèvia sobre Ceuta, que el 29 de juliol va advertir d'una convocatòria per entrar a l'endemà i que aquesta informació es va compartir amb les forces i cossos de seguretat. I després Marlaska sosté i continua sostenint que no va rebre cap informació d'intel·ligència que permetés anticipar els fets. I Robles, a més, ha reconegut que el Govern va arribar tard i que alguna cosa es va fer malament. Un govern, dos ministres, dues versions completament diferents. Potser si aconseguíssim que compareguessin junts, descobriríem nosaltres i de passada, ells. Quina és la versió oficial del Govern? Perquè parlem de seguretat, parlem d'intel·ligència i de coordinació entre ministeris i el govern. S'està contradient públicament sobre què sabia, qui ho sabia i quan ho sabia. I això, efectivament, és molt greu.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, vostè ja torna a ser avui aquí amb la mateixa proposta que va perdre fa una setmana, que ja era igual que la que el Govern va perdre fa un any i que ja era igual que la que el Govern va perdre fa dos anys. Proposar el mateix per obtenir el mateix. Vostès en realitat el que passa és que no volen tindre pressupostos. Si no, no s'explica el que fan i no s'explica el que passa. Vostès han estat un any i mig negantse a publicar les dades d'execució territorialitzades dels seus pressupostos. Fins i tot en contra d'allò que els hi ordenava el seu Consejo de Transparencia y Buen Gobierno. Incomplint la llei que els obligava a publicar aquestes dades cada sis mesos. Per tant, era inevitable preguntarse què devien contenir aquelles dades per preferir saltarse la llei i els requeriments d'organismes oficials en lloc de publicarles. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragèdia de l'execució territorial del pressupost havia de ser prou gran per a escollir, no publicar les dades i quedar com un govern opac i, a més a més, contrari a la llei. Però ara sí, ara sobtadament, les han publicat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Per tant, eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica és un pas necessari, i per això Junts per Catalunya facilitarem la tramitació d'aquest projecte de llei. Però atenció, en la tramitació caldrà posar solució a moltes de les mancances de la proposta actual. Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d'escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya? O, encara vaig més enllà, per què proposen que es rebaixi només un 19 % el deute de Catalunya i, en canvi, que es rebaixi un 50 % el deute d'Andalusia? Cal que siguin vostès, diputats catalans, diputats d'Esquerra i del PSC, qui impulsi un nou greuge contra Catalunya? Des de Junts pensem que aquest mecanisme s'ha de cancel·lar en la seva totalitat. No només una part com es proposa ara, no, s'ha de condemnar tot el deute. I òbviament, pensem que no es pot menystenir de nou els catalans i perjudicarlos reduint el deute menys de la meitat que el que es reduirà Andalusia. I vostès, si no, si això es porta a terme així, ho hauran d'explicar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Fa més de dos anys que aquesta Cambra ja va instar al Govern a buscar solucions escoltant a totes les parts per donar resposta a la reivindicació d'advocats i procuradors a la que s'havien afegit altres professionals com els enginyers, aparelladors o arquitectes. En definitiva, persones que s'han vist o es veuran abocades a pensions de jubilació irrisòries després d'anys d'aportació a un sistema avalat per l'Estat. Solucions que el grup socialista va plantejar unilateralment. Primer, amb una esmena a una altra llei i, després, presentant aquesta proposició. Una proposició, senyories, quan tots sabíem que allò adient per arribar a la tramitació, amb tota la informació sobre la taula i per a tothom i part de la feina feta era fer o via projecte de llei. Van seguir vuit ampliacions del termini d'esmenes amb l'excusa, bé, no amb lexcusa, no, amb la mentida que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la. I més de set mesos vam necessitar per tenir un informe d'una ponència on el PSOE tutelat pel Gobierno va passar el corró transaccionant per autoesmenarse com més li convenia. Va seguir això una llarga comissió finalment avortada, maniobres matusseres de la majoria de la mesa, vetos i disconformitats del govern poc justificats. En definitiva, xantatge pur, emparat només amb la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que la majoria, i almenys nosaltres hem tingut. I és que davant la seva incapacitat, per als socialistes sempre és més fàcil repartir responsabilitats que arremangarse.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya ja vàrem explicar per què votem a favor del traspàs de l'AP9 a Galícia, que és una reivindicació que, si no estic mal informat, ja va començar 20 anys enrere i per què votàrem en contra dels vots particulars del Partit Popular. Vam explicar que creiem en la necessitat de traspassar totes les infraestructures a Catalunya i gestionarles des de la proximitat. Vam explicar que volíem respectar els acords de les forces nacionalistes de Galícia en relació a aquest traspàs concret i vam advertir que aquestes mateixes condicions no ens interpel·len per a un possible traspàs a Catalunya en un futur. I, per tant, avui mantindrem per coherència aquesta mateixa posició. Però tot parlant d'infraestructures viàries d'alta capacitat, no puc deixar passar aquesta ocasió de parlar del desastre de l'AP7 a Catalunya. Deia en el ple del 25 de juny, fa un mes aproximadament, fent referència a les infraestructures i els serveis de transport dependents de l'Estat, que un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps, només és possible si el centre de responsabilitat i de gestió és a 600 quilòmetres i una de les raons de la seva ineficiència. Avui puc afegir una altra raó: si el govern de torn no té cap interès a corregir la desinversió crònica a Catalunya. Ineficiència, deixadesa, mal servei és el que pateixen els usuaris de l'AP7 a Catalunya. Ho sap tothom. El tram d'autopista amb més usuaris de l'Estat que està contínuament congestionada i habitualment col·lapsada. Una autopista que dona servei al territori més exportador, als habitants, milions de persones d'una zona metropolitana, i que també és el corredor mediterrani viari que ens connecta amb Europa, amb un estat que transporta el 95 % de les mercaderies per carretera. Durant el col·lapse combinat de l'AP7 i de Rodalies, fa sis mesos, hi havia un cost de nou milions d'euros diaris, segons la PIMEC, entre costos laborals i pèrdues del transport. El 2024, va acumular gairebé 8000 hores de retencions, més del doble que l'any 2019. A una artèria de 150 000 vehicles diaris se li van aixecar les barreres. Se sabia 50 anys abans i el ministeri no havia previst cap actuació. Cap és cap ni una. Ni tan sols la retirada dels punts de peatge. Es va produir un increment del 30 % de vehicles, la durada de les retencions s'ha incrementat en més d'un 70 %, acumula el 26 % de totes les retencions de la xarxa catalana, amb 15 000 vehicles pesants i entre 15 i 20 incidències diàries de mitjana. I el ministeri no havia previst res. El Govern, els socialistes no han fet res. I per si de cas, el PSC no molestés l'amo, des de la Generalitat de Catalunya, ara surt dient que cal recuperar els peatges: la solució brillant! Junts hem predicat des de fa molts anys un model de pagament amb model europeu, pagament per ús amb model europeu, i totes les vegades que s'ha vingut a plantejar a Madrid sempre hi ha hagut una negativa per resposta, tant si el ministre era del PP com si el ministre era del PSOE, exactament igual. El mateix èxit ha tingut l'esmena que va presentar Junts per Catalunya a la Llei de Mobilitat Sostenible per poder parlar del tema. Com pot ser que al segle XXI una llei de mobilitat sostenible no parlés res d'aquest tipus de plantejament?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Acabo. Estem d'acord que cal resoldre la manca de previsió legal en les jubilacions parcials anticipades al personal laboral del sector públic. El que qüestionem és l'abús del reial decret llei i la instrumentalització vergonyosa d'aquesta Cambra que fa el Govern. Per què hi ha urgència i necessitat per flexibilitzar els treballadors rellevistes en el sector públic, però no n'hi ha per resoldre l'error garrafal del Govern quan va deixar els jutges de pau sense poder fer casaments? On hi ha la urgència d'un cas i no hi ha la urgència de l'altre? Saben el problema que això ha generat a centenars de municipis? Saben el problema que ha generat que centenars de municipis, milers de municipis, no puguin delegar els casaments als seus jutges de pau? O el tema dels interins, del que també se n'ha parlat, desenes de milers de treballadors públics, després d'haver estat abusats durant anys, han perdut o perdran el seu lloc de treball en els propers mesos per culpa d'uns processos d'estabilització que han facilitat moltes vegades l'entrada de persones de fora de l'administració en lloc d'estabilitzar els que ja eren a dins. Per aquests interins, no hi ha una extraordinària i urgent necessitat d'aprovar un reial decret llei? Perquè, de moment, no hem vist enlloc la voluntat política del Govern per complir amb les sentències europees i acabar amb un abús de la temporalitat estructural en el sector públic que, per cert, ja que estem parlant de sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, també a Europa, reclama tant la Comissió Europea com als tribunals europeus.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Un altre tema d'urgent i extraordinària necessitat: que els tribunals espanyols abaixin les armes i compleixin amb la seva obligació d'aplicar la llei d'amnistia. La setmana passada el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va ser contundent. En primer lloc, va dir que el que hi va haver l'octubre del 2017 va ser un referèndum d'independència. En segon lloc, aquest referèndum no va ser delicte. En tercer lloc, esborrar la repressió judicial desbocada que va seguir al referèndum és perfectament legal per Europa. El Tribunal de Justícia ha deixat perfectament clar que la llei d'amnistia, la llei que Junts va fer aprovar el juny del 2024, la llei que es fonamenta no en el relat inventat del reencuentro i la convivencia, sinó el reconeixement explícit d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Aquesta llei d'amnistia és, a més a més, de constitucional, plenament europea. I encara més, l'obligació dels tribunals espanyols és d'aplicarla immediatament. Per cert, davant els primers intents d'incompliment del Tribunal de Comptes, ahir, la Comissió Europea, a instàncies de la defensa del president Puigdemont, ja ho va deixar clar que els tribunals espanyols han d'aplicar l'amnistia i, en cas que no ho facin, el que tocarà és aplicar a Espanya un procediment d'infracció com els que s'han aplicat a altres països renuents amb l'aplicació del dret europeu, com Hongria i Polònia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Senyora presidenta, senyories. En sis mesos, en els sis primers mesos d'aquest 2026, el Govern ha aprovat 19 reials decrets llei, més de tres al mes. A aquest ritme, a finals d'any, n'hauran aprovat 40. És evident que el Govern està fent un ús pervers daquestes normes amb rang de llei, perquè els permeten esquivar, ni que sigui momentàniament, aquest Parlament, on no tenen majoria, com poden comprovar setmana rere setmana. La Constitució permet al Govern dictar normes amb rang de llei en forma de reial decret llei en cas d'extraordinària i urgent necessitat. Doncs bé, saben el que és un cas evident d'extraordinària i urgent necessitat? L'execució pressupostària a Catalunya. La setmana passada es van publicar les dades del 2025 i el que constaten aquestes dades és un maltractament històric, sistemàtic i perfectament planificat de l'Estat a Catalunya en matèria d'inversions. Catalunya només ha rebut el 8,6 %, menys de la meitat del que li correspondria segons el seu pes econòmic i demogràfic. Unes dades que són un escàndol majúscul. Com poden explicar que s'inverteixi 162 l'any per català i que per cada madrileny se n'inverteixin 452? Com poden explicar que els catalans rebin 162 l'any i, en canvi, un ciutadà de Cantàbria, un ciutadà de Castella i Lleó, un ciutadà de l'Aragó, de Galícia o de Múrcia, rebi, qualsevol d'ells, més del triple del que rep un ciutadà de Catalunya? Com es pot explicar això? Sembla que el que vostès busquen és l'asfíxia de Catalunya. Sembla que busquen per la via de la desinversió sistemàtica i de l'infrafinançament, apagar la vitalitat econòmica i social de Catalunya, aplanarla, portarla a la irrellevància.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Són conscients de l'amenaça que això representa, no només per als ciutadans i l'economia familiar -que també-, sinó també per al sector industrial, i especialment per al petroquímic? Les empreses implantades aquí no competeixen només amb altres empreses de la resta del món, sinó que competeixen també amb altres centres de producció de les mateixes empreses. I del preu de l'energia en depèn el preu final dels seus productes; i del preu final dels seus productes en depèn la seva competitivitat entre centres de producció i, per tant, la viabilitat futura d'aquests centres de producció i la viabilitat futura dels llocs de treball. I aquí és on apareix l'amenaça, per culpa de les seves polítiques energètiques, les implantacions industrials aquí estan perdent competitivitat i, en conseqüència, pateixen el risc de desinversió, de tancament o de reducció de la plantilla. Com està passant amb part dels treballadors de Dow que estan patint precisament aquestes circumstàncies. I això no és admissible i no encaixa gens amb el discurs triomfalista que constantment està fent el govern de l'Estat. Calen solucions estructurals, senyor vicepresident, no n'hi ha prou amb quatre propostes puntuals en forma de reial decret llei, quan les coses van mal dades. Cal actuar amb contundència i planificació estratègica, no assaltant només el conflicte, el problema puntual de cada dia, sinó aixecant la vista i treballant amb temps. I no és un problema de diners, perquè de recursos econòmics en tenen, i molts, des que vostès han arribat al govern estan ingressant un 57 % més a través dels impostos que paguem els ciutadans. Aquest últim any han ingressat 116 000 milions d'euros més que l'any que va entrar vostès a governar. Mobilitzin aquests recursos cap a on toca i deixin de posar en risc la classe mitjana i treballadora del país amb les seves polítiques. Perquè, com deia, de bones paraules ja en tenim tots prou. Calen fets, canvis estructurals de manera immediata.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Tornem, però, a la necessitat d'haver d'aprovar un reial decret llei davant de cada crisi econòmica que apareix. Això acredita dues coses. La primera, que l'economia espanyola ni és tan robusta com pretenen vendre vostès, ni és la millor economia del món, com van dient constantment. I la segona, que el govern de l'Estat no té capacitat d'anticiparse als problemes i reforçar amb temps els sectors claus de l'economia per tal que aquests no entrin en risc cada vegada que apareix un imprevist. Agafem, per exemple, el sector industrial, un sector amb un pes important dintre del PIB i que genera una part important dels llocs de treball qualificats de la nostra societat. En els darrers temps, la sensació d'incertesa ha anat creixent en el sector i s'està instal·lant la percepció que la indústria està entrant en situació de risc, en situació de tensió estructural, davant de la resta de competidors mundials que estan sent molt més competitius. I, si dintre del sector industrial, posem el focus en el sector petroquímic, la situació encara és més preocupant. Des de fa temps els advertim tant a vostès com al Govern de la Generalitat de Catalunya que, com un dels grans motors econòmics del país, cal reforçar el sector industrial i petroquímic i els advertim des de fa temps que les polítiques actuals no són suficients i que si no es posen a treballar immediatament per revertir les tendències actuals, el futur pot ser desolador. I no els ho diem només nosaltres, que ho fem. Els ho diuen també els sindicats, els ho diuen les organitzacions empresarials i els ho diuen els centres de recerca i els ho diuen els ciutadans dels territoris on hi ha implantades aquestes indústries. De bones paraules, n'està tip tothom. Però els fets escassegen i els copets a l'esquena no solucionen absolutament res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor vicepresident, avui ens venen amb aquest reial decret de mesures contra la crisi a l'Orient Mitjà. Un reial decret que conté les propostes que des de Junts per Catalunya ja vam fer en l'anterior versió i que va portar al fet que facilitessin la seva aprovació amb els nostres vots. Per tant, en definitiva, mesures per ajudar a la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ara bé, aquest és un reial decret llei clarament insuficient, que conté importants greuges contra els ciutadans, com ara l'augment de l'IVA de l'electricitat, precisament en un dels moments de màxim consum elèctric de l'any i enmig de les onades de calor, vostès apugen l'IVA del 10 al 21 per cent provocant un sobrecost en els ciutadans. Potser, des de la comoditat de la posició del Govern, no s'és conscient del que vol dir per a moltes famílies apujar l'IVA del 10 al 21 per cent. Sap quanta gent aquests dies, per tant, està patint per por a la factura de final de mes? Sap quanta gent tindrà un problema real quan, en obrir la factura de l'electricitat, descobreixi que han permès que l'IVA passi del 10 per cent al 21 per cent? Això sí, vostès des del Govern, sempre hi guanyen, segur, perquè veuran com, fruit d'aquest augment, creix la recaptació d'impostos per part del Govern. I és que mai fallen. Vostès sempre fan negoci apretant, escanyant una mica més la classe mitjana i treballadora, fins i tot quan aquests passen els pitjors moments.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Una altra cosa que no pot seguir passant: que el Govern espanyol ampliï prestacions que arrosseguen a les comunitats autònomes sense saber quin cost tindran. El Govern ha presentat la llei sense memòria econòmica i, de fet, per no saber no saben ni quin serà el cost de la dependència en el futur, per exemple, com a efecte de l'envelliment de la població. Per calcularho, hem acordat la creació d'un grup d'estudi que havia d'analitzar també el dèficit històric que ha patit Catalunya. Però el Govern espanyol no ho ha volgut posar llum al gran forat negre de milers de milions d'euros que la falta de finançament de la dependència ens ha causat. I bé, ara els parlaré d'una esmena molt especial, tan especial, tan especial, que porta nom. És l'esmena Javi Gámez. El Javi és comissari dels Mossos d'Esquadra i malalt d'ELA des del 2018. La seva situació no li permet acompanyarnos presencialment avui, com sí que ha pogut fer el Pepe, el Pepe Jiménez, el president de ConELA, a qui de nou li donem les gràcies per ser present, i de ben segur que també ens acompanya des del cel el Carlos de Pablo, el malalt d'ELA que ens va deixar fa unes setmanes i que ens havia acompanyat, que havia estat present aquí també, durant tota la tramitació de la llei ELA. Gràcies per seguir acompanyantnos, Carlos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Senyor ministre, i de nou també agrair la presència de les entitats del tercer sector, gràcies per ser presents aquesta tarda. Gràcies a tots. El primer que us vull dir és que som molt conscients del neguit que us ha suposat veure com aquesta llei caminava per la corda fluixa fins a comptar amb els vots de Junts. Però també us hem de dir que ha estat difícil per a aquest grup de només set diputats mantenir la posició, perquè aquesta llei no fos un xec sense fons ni l'eina per ofegar encara més Catalunya ni altres comunitats autònomes. No podíem ser de cap de les maneres corresponsables d'una reforma que mantenia una situació injusta, perversa i insuportable. Al final, com sabeu, hem forçat el Govern espanyol a canviar aquesta situació i prova d'això, prova d'això és que ens van vetar vintidues esmenes. El primer dia de ponència vam arribar amb vintidues esmenes vetades, incloses les nostres línies vermelles, que ara sí que s'han acceptat, que era el respecte competencial que Catalunya controli al cent per cent els seus serveis socials i la corresponsabilitat econòmica equitativa al 50 % en les prestacions de dependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Potser els altres els compren aquesta moto, nosaltres no. Però evidentment necessitem més recursos per a la dependència. I aquest reial decret llei aporta un extra que, com deia, no és extraordinari. Gràcies. Buenas tardes, señorías. Para empezar, queremos dar la bienvenida a todas las asociaciones y entidades de la sociedad civil que nos acompañan hoy y que representan a millones de personas; millones de personas que sufren una discapacidad o que se encuentran en una situación de dependencia. Sabemos que detrás de cada asociación hay personas que viven su drama particular. Vosotros, mejor que nadie, podéis entender, por lo tanto, la situación que vivimos en Cataluña. Nuestro sistema de dependencia está al límite desde hace tanto tiempo que ya no es noticia. Es donde hay más personas en lista de espera, más de 88 000 personas, casi una tercera parte de las personas en lista de espera de todo el Estado. Muchas esperan valoración o prestaciones ya reconocidas. En 2025, murieron 10 000 personas precisamente esperando las prestaciones, y en los primeros cinco meses de 2026 llevamos ya más de 4000 personas que fallecieron esperando, como decía, las prestaciones, casi la mitad del total del Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«A banda d'increments pressupostaris, volem un canvi de model que sigui més just i de pas més transparent, perquè el reial decret llei incrementa les aportacions de l'Estat, però no sabem quin és el cost global de les prestacions i, per tant, no sabem quina factura hauran d'acabar pagant les comunitats autònomes. Per això era línia vermella que l'Estat assumís de manera literal el 50 % del cost per votar a favor la llei de dependència. Des de l'entrada en vigor de la llei de dependència, la 39/2006, hem suportat la seva política de 'Jo convido i tu pagues'. Vostès, des de Madrid, ampliant prestacions. Nosaltres, des de Catalunya, encaixantles. Aquest reial decret llei forma part d'aquesta manera de fer, perquè ni la llei de dependència ni aquest reial decret llei modifiquen l'arquitectura financera amb què l'Estat ofega econòmicament Catalunya en dependència, en sanitat, en tot, sempre aprofitantse de les comunitats autònomes. Un ofec que va arribar a màxims històrics entre el 2011, després de la crisi econòmica, i el 2020. Vostès mateixos reconeixen, en el preàmbul d'aquest reial decret llei, que l'any 2016 l'Estat va aportar 1191 milions d'euros, mentre que les comunitats autònomes van aportar 6113 milions d'euros. Saben quin percentatge correspon a aquesta diferència? Doncs bé, les comunitats autònomes van aportar el 80 %. I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d'Hisenda, ens venen amb l'enganyifa del nou model financer Estatautonomies, a fernos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d'euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Per això, com després podrem explicar amb més detall, hem forçat el Govern espanyol a rectificar la relació econòmica EstatComunitats autònomes en la llei de dependència, però ara voldria centrarme en el reial decret llei que aporta recursos extres per cobrir els graus II i III de dependència. I sí, he dit recursos extres, no extraordinaris. I m'explico. Extraordinaris ho serien si per un moment servissin per corregir i compensar el dèficit històric de la dependència que pateix Catalunya des de fa vint anys. Vint anys pagant el 70 % o el 80 % de les prestacions a què ens obliga l'Estat, mentre el Govern espanyol, a sobre, ens segueix aplicant el seu espoli fiscal de 22 000 milions d'euros cada any. Hem volgut que el Govern reconegui i compensi aquest dèficit històric de la dependència, però no ho han acceptat. No fos cas, oi? Per tant, avui no ens aporten res d'extraordinari. Són recursos extres, perquè tampoc han posat a disposició una partida extraordinària suficient perquè aquest reial decret llei aportés des de ja el 50 % del cost de les prestacions de la dependència. Això no ha passat. Només hi ha 2218 milions i dic només -només- perquè repartits per tot l'Estat no serviran per fer canvis realment significatius en les llistes d'espera ni en la millora de l'atenció a les persones dependents. I no serà perquè el Govern espanyol no tingui diners. En té molts. Mirin, des que governa Pedro Sánchez al 2018, la recaptació d'impostos de l'Estat ha augmentat en un 36 %. Ara, ara, atenció recapten 117 000 milions d'euros més que al 2018, entre l'IRPF i l'IVA, l'impost de societats i altres impostos. Per tant, que no ens vinguin a vendre com a cosa extraordinària el que no ho és. Tot ajuda, ho entenem segur. I aquest és el principal argument de les associacions, però demanem que analitzin la situació. Ens estan dient per terra, mar i aire que l'Estat espanyol és una de les economies que més creix a la Unió Europea. Però de què serveix que l'Estat cada cop tingui més diners si aquests no arriben a la ciutadania just quan més ho necessita?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Bona tarda, senyories. Per començar, volem donar la benvinguda a totes les associacions i entitats de la societat civil que ens acompanyen avui i que representen milions de persones, milions de persones que pateixen una discapacitat o que es troben en situació de dependència. Sabem que al darrere de cada associació hi ha persones que viuen el seu drama particular. Vosaltres, millor que ningú, podeu, per tant, entendre la situació que vivim a Catalunya. El nostre sistema de dependència està al límit des de fa tant de temps que ja no és notícia. És on hi ha més persones en llista d'espera, més de 80 000 persones, gairebé la tercera part de les persones en llista d'espera de tot l'Estat. Moltes esperen valoració o prestacions ja reconegudes. L'any 2025, 10 000 persones van morir justament esperant aquestes prestacions i en els primers cinc mesos del 2026 ja portàvem més de 4000 persones esperant, que van morir esperant, com dèiem, aquestes prestacions, gairebé la meitat del total de l'Estat. La llei diu que el temps màxim d'espera ha de ser de 180 dies. A Catalunya tenim una mitjana de 266 dies. I sabeu què passa? Que hem normalitzat tant aquesta situació que, com us deia, ja no és notícia. I no és que individualment no siguem sensibles a la desgràcia de l'altre, ho som. El problema és que socialment patim, com en tants altres temes que afecten milers, el que els psicòlegs en diuen la fatiga de la compassió, perquè és més fàcil sentir empatia quan parlem del problema del Joan o de la Maria. Per tant, potser cal posarli nom, al problema. Potser cal tenir present que tots, absolutament tots, hi estem exposats a una situació així, de dependència, a què la teva mare o al teu pare no li estiguin pagant la prestació que tant necessita i a la que té dret. Porta tota la vida cotitzant i ara el posen a la llista d'espera, potser per acabar morint desesperat. Això és una situació de vergonya. A Junts no acceptem aquesta normalitat. Mai, mai ens quedarem de braços plegats davant d'una situació així d'injusta.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«I, per tant, sense resoldre el problema fiscal de l'IVA per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vostès, com li deia, senyor ministre, no tindran els nostres set vots i aquest reial decret no es validarà. Volen protegir fiscalment Radiotelevisió Espanyola? Cap problema. Agafin la nostra proposta que nosaltres tenim registrada en la Llei del cinema, que també dona protecció a TV3 i Catalunya Ràdio i, en aquest cas, tindran segur els nostres set vots. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, ustedes traen para su convalidación un nuevo real decreto ley, en esta ocasión relacionado con Radiotelevisión Española, que sufre exactamente los mismos vicios de los que típicamente adolece su Gobierno. Lo han escrito pensando que tienen una mayoría absoluta que en realidad no tienen. Lo han escrito pensando en Madrid y, por lo tanto, dando la espalda a Cataluña. Y lo han escrito pensando en que se aprobará seguro, cuando no será así. Será la segunda vez que le suceda hoy, señor ministro. No consigue aprobar sus iniciativas.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però encara hi ha més preguntes. Ha publicat vostè l'execució pressupostària territorial com li obliga la llei? No, des de fa molts anys. Ha publicat vostè les balances fiscals? No. Creu que podrà aprovar uns nous pressupostos gràcies a aquesta proposta d'avui? És evident que no, perquè si fan el mateix obtindran el mateix. A aquestes alçades vostès ja no enganyen a ningú, senyor ministre. Estem davant d'una operació de màrqueting per amagar les seves febleses, una operació de màrqueting pur i dur per amagar les seves febleses, que és que no tenen majoria parlamentària, que no poden aprovar pressupostos i que estan cada dia més envoltats per la corrupció. I com li deia, vostès ja no poden enganyar a ningú. Poden fer el teatre que vulguin, eh? Poden tornar a portar la setmana que ve a aprovació quan aquesta no prosperi i, de fet, poden portar els pressupostos en contra de la voluntat d'aquest hemicicle. Ho poden fer, però això no serà res més que teatre, perquè tothom sap que no tindran pressupostos. I vostè també ho sap. Per tant, deixin d'enganyar la gent.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Tenim una legislació, un text legislatiu, millor dit, el que aprovarem avui, que és un molt bon text, és veritat, però com sempre, tot és perfectible. Pensem que podem aprofitar la tramitació al Senat justament per intentar buscar el consens. Em poden considerar una persona naïf ara mateix, però crec que és molt important per a les víctimes de les pràctiques de conversió que aquest text legislatiu, quan torni aquí, pugui rebre el suport de la gran gran majoria d'aquest hemicicle. És una cosa que es va aconseguir amb la llei ELA, perquè ens vam capficar en què fos així i pensem que, pel bé de les víctimes de les pràctiques de conversió, això és el més desitjable. Per tant, mirem de seguir treballant per elles, per ells, per aconseguir el millor dels textos possibles i, sobretot, un consens que es mereixen, perquè tots, perquè tots puguem dir que ens sentim orgullosos d'aquesta llei. Muchas gracias, presidenta. Bien, antes de empezar, quiero dar mi apoyo al pueblo de Venezuela ante la situación que están viviendo, con decenas de muertos como consecuencia de los dos terremotos que han sufrido en las últimas horas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I ja per acabar, seguint la línia de rigor -?i més quan estem parlant de condemnes penals- és important aclarir què és i què no és una teràpia de conversió per evitar que els espais d'ambigüitat puguin ser un terreny abonat per a la injustícia. Aquí, senyories, tenim deures pendents perquè, com deia, cal definir clarament no només què és una pràctica de conversió, sinó què no és una teràpia de conversió. De fet, si ens basem en el que diu la llei Trans, aquesta parla de mètodes, programes o teràpies d'aversió, conversió o contracondicionament, ja siguin psicològics, físics o mitjançant fàrmacs, que tinguin com a finalitat modificar l'orientació sexual, la identitat sexual o l'expressió de gènere de les persones. Però hem de ser conscients que es podria potser interpretar en aquest sentit, l'acompanyament per part d'un psicòleg o psiquiatre. En qualsevol cas, pensem que quan parlem de codi penal hem de trobar un redactat que acoti l'espai d'interpretació sense obrir la porta a la impunitat. Això és molt important, sense obrir la porta a la impunitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Des de Junts, hem escoltat les associacions. Ho hem fet sempre. Ho vàrem demostrar en la tramitació de la Llei Trans, que va suposar una fita històrica per als col·lectius LGTBI. Per primera vegada es garantia per llei el dret a l'autodeterminació de gènere i el canvi registral sense requisits mèdics. Ho vàrem demostrar de nou en la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, que va complementar l'anterior, reconeixent la diversitat de gènere i familiar a les polítiques públiques de salut sexual i reproductiva, garantint l'accés no discriminatori als serveis sanitaris relacionats amb la salut sexual i reproductiva per a les persones LGTBI o fomentant una educació sexual integral basada en els drets humans, la diversitat sexual i de gènere i el respecte a les diferents orientacions sexuals. Defensar la dignitat i la llibertat de les persones LGTBI forma part del nostre compromís amb els drets humans i amb la llibertat individual. Per això sumem els nostres 7 vots a fer possible que el Codi Penal faci justícia amb el col·lectiu LGTBI. Però sobretot, sobretot, que faci justícia amb cadascuna de les persones que s'han sentit desemparades davant de qui ha fet servir a vegades la religió, a vegades el títol acadèmic, a vegades l'ascendent familiar per provocar culpa, ansietat, depressió que a vegades han generat idees suïcides.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«De veritat que això ho troben normal? Bloquejar tota una llei a favor dels autònoms sense ni tan sols poderla debatre? Aquesta és l'evidència de la seva debilitat i que vostès només pensen en els autònoms per sagnarlos econòmicament i recaptar tot el que puguin. Per tant, li pregunto: per què el Govern veta la nostra llei que redueix càrregues, millora drets i protegeix els autònoms? Què tenen vostès contra els autònoms per escanyarlos d'aquesta manera? Com s'atreveixen a dir, per un costat, que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història, mentre, per l'altre, condemnen a la precarietat els autònoms? I una afegida: com s'atreveix vostè a afirmar que després de cinc hores de debat ha quedat acreditat que el Govern té majoria en aquest hemicicle? En fi, menys mal que vostè és de números. Señor vicepresidente, en Cataluña hay 600 000 trabajadores autónomos, son 600 000 personas que se levantan todos los días con prácticamente todo en contra. Arriesgan su patrimonio personal, pagan cuotas, impuestos, alquileres, suministros y nóminas antes de saber si ese mes les quedará algo para ellos. Mientras ellos trabajan, arriesgan y aguantan, ¿sabe qué hace su Gobierno? Vetar la ley de Junts para mejorar la vida de los autónomos. Vetar toda la ley, del primero al último artículo. No la mejoran, no la negocian, no la enmiendan, ni siquiera la debaten. Ustedes bloquean la ley para perjudicar a los autónomos porque dicen en el Gobierno que se forran. Ustedes bloquean nuestras medidas para que tengan menos cargas administrativas. Bloquean nuestras medidas para que los que facturan menos de 85 000 euros al año no puedan escoger trabajar sin IVA. Bloquean nuestras medidas para ampliar las deducciones por gastos vinculados a su trabajo. Bloquean nuestras medidas para ajustar la cotización a la necesidad de los autónomos. Bloquean nuestras medidas para que los autónomos, como pasa con el resto de trabajadores, puedan estar protegidos en caso de problemas de salud o de tener que cerrar su actividad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«Senyor vicepresident, a Catalunya hi ha 600 000 treballadors autònoms. 600 000 persones que s'aixequen cada dia amb pràcticament tot en contra, que arrisquen el seu patrimoni personal, que paguen quotes, impostos, lloguers, subministraments i nòmines, abans de saber si aquell mes els quedarà alguna cosa per a ells. I mentre ells treballen, arrisquen i aguanten, sap què fa el seu Govern? Vetar la llei de Junts per millorar la vida dels autònoms. Vetarla, tota la llei, del primer a l'últim article. No la milloren, no la negocien, no l'esmenen, ni tan sols la debaten. Vostès bloquegen la llei per perjudicar els autònoms, perquè diuen des del Govern que es forren. Vostès bloquegen les nostres mesures per tal que tinguin menys càrregues administratives, bloquegen les nostres mesures per tal que els qui facturen menys de 85 000 euros l'any no puguin escollir treballar sense IVA. Bloquegen les nostres mesures per ampliar les deduccions per despeses vinculades a la seva feina. Bloquegen les nostres mesures per ajustar la cotització a la necessitat dels autònoms. Bloquegen les nostres mesures per tal que els autònoms, com passa amb la resta de treballadors, puguin estar protegits en cas de problema de salut o d'haver de tancar la seva activitat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Gràcies, president. Senyories, hi ha pocs debats que avui preocupin tant a les famílies, els docents i els professionals que treballen amb infants i adolescents com aquest. Educar els nostres fills i filles és avui molt més complex que era fa uns anys. Els nostres infants i adolescents creixen en un entorn digital que els exposa massa aviat a continguts sexuals, a models de relacions tòxics, a la violència o a una pressió estètica constant que acaba afectant el seu benestar emocional. La pornografia s'ha convertit massa sovint en la primera font d'educació sexual i això condiciona la manera com s'acaben entenent les relacions i la sexualitat, repercutint en la pròpia autoestima, en la salut emocional, en la convivència a casa i en els centres educatius, així com també condicionant les seves relacions d'adults i la societat del futur. Per això el debat no és si cal actuar. El debat és com s'ha d'actuar i qui ha de liderar aquestes polítiques i quines han de ser les prioritats. Catalunya no parteix de zero. Fa anys que la coeducació, la prevenció de les violències masclistes, la promoció de la salut i l'educació afectivosexual es treballen en els centres. Disposem de professionals d'experiència i de competències pròpies en matèria d'educació i de salut. I precisament per això ens preocupa que, un cop més, els socialistes, des d'aquí i des d'allà, tractin la Generalitat com una delegació territorial, en aquest cas, com una delegació del Ministeri d'Educació. I en aquest sentit ens sorprèn que aquells que la setmana passada van abstenirse a la nostra totalitat per una clara invasió competencial del projecte de llei de ràtios avui hagin presentat una esmena, ens diuen, per blindar el marc competencial a una simple PNL que tots sabem que no és res més que propaganda del Grup Socialista.»