Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
80 declaraciones · página 3 de 3
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d'Israel o palestí. La complexitat d'aquella regió és descomunal. Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d'aquestes realitats, aquestes altres realitats d'opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n'hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d'altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l'atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau. Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocades per l'ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l'ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l'autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l'administració autònoma del nord i a l'est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable. Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l'exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l'exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l'ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d'opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d'atacar l'administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin. No es pot parlar honestament de pau si no s'aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Per altra banda, fan una proposta concreta sobre l'IVA. Home, ens agradaria una proposta global. Creiem que caldria una proposta global, no només un pedaç. En tot cas, respecte al foment de l'estalvi, els avals a la compra, nosaltres hi coincidim, hi estem d'acord. Finalment, respecte al tema de les ocupacions que, efectivament, a Catalunya és el problema més greu, que, no disculpin, no, a Catalunya és un problema greu i que, possiblement, no és extrapolable a d'altres parts que siguin del territori espanyol. M'agradaria comentar un dels efectes menys comentats respecte a les ocupacions i que, per a nosaltres, per Junts per Catalunya, suposa un greuge molt important no poder-hi donar solució. I és que les ocupacions impedeixen que les administracions catalanes i les entitats socials puguin gestionar habitatges que serien buits per destinar-los a famílies vulnerables, tal com permet la nostra llei pel dret a l'habitatge. Les meses d'emergència a Catalunya estan absolutament col·lapsades i aquells que segueixen fent i complint tots els protocols, les persones vulnerables que segueixen els protocols que se'ls dicta per part de l'administració, sovint es queden sense cap solució perquè els immobles que podrien ser adjudicats a les persones vulnerables legalment, estan ocupats il·legalment. Això, per nosaltres, és un problema greu i creiem que s'ha de revertir. Per això, per exemple, per aquest motiu, aquest és un dels motius, n'hi ha d'altres, ja ho abordarem, que justifica que es tramiti amb celeritat la llei contra les ocupacions que Junts per Catalunya fa poc hem registrat i, sincerament, esperem i els hi demanem, i estem oberts a totes les proposicions d'esmena que siguin necessàries per aconseguir el major i més ampli consens possible.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Coneixíem fa pocs dies les activitats paral·leles del cap de la UDEF a Madrid, amb 20 milions d'euros guardadets al darrere un envà, que formava part d'una sofisticada xarxa dedicada al blanqueig de capitals provinent del narcotràfic. També el cas del capità de la Guàrdia Civil, cap del port de València, que donava la informació puntual als narcotraficants per fer una entrada segura al port. Feia anys que companys sospitaven i havien denunciat pel seu inexplicablement alt tren de vida. També s'ha fet públic recentment que un grup de 26 integrants d'una xarxa de narcotràfic a Girona han estat condemnats a penes mínimes per les dilacions indegudes en el procediment pendent penal, pendent des de l'any 2014. Però no hem de tirar gaire enrere l'hemeroteca per trobar notícies com: 'Així va caure el cap de la Guàrdia Civil, que va cobrar 120 000 euros per fer la vista gorda per cada descàrrega d'haixix' o 'Detingut el cap de la Guàrdia Civil d'Ocaña, Toledo, en una operació antidroga' o 'Tres anys de presó pel Guàrdia Civil 'Ojos de Loco' per cobrar d'una de les grans bandes de tràfic de haixix', entre molts altres que aniríem trobant i que són ben coneguts per tots nosaltres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I ara parlaré de l'altre tema, que també s'havia proposat i com que se n'ha parlat una mica o bastant del tema d'Aldama i dels fets més notoris de la seva trama, doncs jo no repetiré els mateixos. Hi ha uns altres fets relacionats que també ens preocupen molt. Hem pogut veure al diari El Mundo imatges de Aldama fent pràctiques de tir no només amb pistoles, sinó amb fusells o subfusells d'assalt en un camp de tir de la Guàrdia Civil. Òbviament m'estic referint a un camp de tir d'ús exclusiu de la Guàrdia Civil, en què els ciutadans comuns no hi tenim accés. Tampoc hi tenim cap interès, però no hi tenim accés. Estem parlant d'un camp de tir de titularitat pública i sufragat amb diner públic. Estem parlant d'armes i munició de titularitat pública i per les que es necessiten llicències molt específiques. Recordarà, senyor ministre, que s'ha condemnat a polítics catalans acusant-los de malversació per haver celebrat un referèndum. Segur que ho recorda. Doncs bé, ara tenim molt d'interès a saber el següent:»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Molt bé, senyor ministre. Bona tarda de nou! El primer que ha dit és: 'No trauré pit' del tema aquest de la corrupció dins dels cossos policials de l'Estat relacionades amb el narcotràfic, però ho ha fet. Però no, no només una miqueta. És que són la guia d'Europa. Són la guia d'Europa i espero que els representants dels altres sis estats que estan en aquesta comissió que vostè diu, doncs, no estiguin llegint les notícies que estan sortint darrerament als mitjans, perquè, vaja, potser pensaran que estan en molt males mans. Ha dit que vostès eliminen els..., -en català queda una mica estrany perquè és una fórmula que no s'utilitza- els cigrons negres de les seves organitzacions, no? Aquí el negre no, no li ha semblat malament. Abans, sí quan he parlat de moments foscos, no? Només faltaria que no féssim, però és que això no té cap mèrit. No li puc reconèixer com un mèrit perquè és la seva obligació. Està legalment obligat a fer-ho així. Vostè ho sap i, per tant, no li puc reconèixer com un mèrit. Només faltaria que no exigís les responsabilitats que s'han d'exigir a les..., els professionals corruptes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«La comunitat internacional -i el seu Govern també- sovint adopta una actitud, si més no públicament, passiva davant de les violacions de drets humans per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica ni crítica d'altres conflictes regionals com el de Gaza. Aquest desequilibri en l'atenció o en fixar-nos en les víctimes i en les injustícies perpetua una visió esbiaixada de la pau i de les responsabilitats de tots nosaltres, sobretot els que tenen responsabilitats de govern, de tots els actors internacionals. Per exemple, el seu capteniment. Què va fer davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocada per l'ofensiva militar àzeri, ja que fa pocs dies el president Sánchez va visitar l'Azerbaidjan per la COP29? Quines actuacions diplomàtiques va fer per abordar aquest afer? O és que no va fer absolutament res en defensa dels drets individuals i col·lectius del poble armeni? Un altre exemple -ho manifesto com un punt simbòlic, eh?-: davant la recent condemna a mort de l'activista feminista kurda pel règim teocràtic iranià, l'activista Warisha Moradi, amb un judici que va ser flagrantment injust, que no va durar, la vista, més de sis minuts i en la que als seus advocats no se'ls hi va permetre ni intervenir, quina actitud està mantenint el seu Govern contra aquests atacs flagrants contra els drets de les dones en aquella regió? Jo no l'he sentit.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Però el que sí és segur és que avui és molt més difícil que fa un any el camí de l'acord per assolir la pau a la regió. Aquell 7 d'octubre es va dinamitar deliberadament l'acord israelosaudí i ara cal reparar-lo. Ara és el moment de l'alta política, senyor ministre, i de tornar a comprometre's -ho ha fet- amb la solució dels dos estats. Solució que avui, certament, és molt més lluny que l'octubre de l'any passat, perquè s'han radicalitzat totes les posicions, però les accions dels extremistes ja han causat massa dolor, massa patiment i massa odi. Senyor ministre, més enllà de reconèixer l'Estat palestí, quin serà ara el proper pas? Com està col·laborant el seu Govern a bastir les bases per tal que la comunitat internacional afronti l'endemà de l'alto el foc definitiu que ha de venir de seguida? Com s'ha de redreçar? Com ho faran ara, el camí cap a la pau a la regió? En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient i es limita exclusivament al conflicte israelopalestí, s'està simplificant molt i esborrant també la complexitat geopolítica de tota la regió. Aquesta àrea del món és escenari de múltiples conflictes interrelacionats, amb diferents dinàmiques històriques i ètniques. Reduir tot a un sol conflicte exclou moltes altres realitats -d'opressió, de violència, desplaçaments massius- que també són part de tot aquest entramat regional. No n'estan, de separades, i haurien d'interpel·lar també, senyor ministre, quan parla d'aquest conflicte.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«I actualment és molt baix. I sé que l'han augmentat aquests darrers anys, però no l'han pogut destinar a augmentar el parc públic d'habitatge. Han fet d'altres polítiques d'altres accions, que no són aquestes. I nosaltres creiem que aquesta és absolutament prioritària. Per què? Perquè des del 2021 només s'han iniciat 13 000 nous habitatges protegits a l'any, quan als anys 1995 a 2010 eren 70 000 anuals. És substancialment diferent. Sabem bé també que el sòl preparat i a punt per construir-hi és molt limitat. S'hi ha referit, ho sabem. I en cal molt més, s'hi ha referit i ho sabem i sabem bé que els processos són llargs, urbanístics i molt complexos. Però també la legislació amb mirada curta no està ajudant gens. No està ajudant gens, perquè estan desestabilitzant tant els plans de desenvolupament a mig i llarg termini dels promotors i dels constructors, tant que els han acabat desincentivant també a ells i han fugit i estan fent d'altres coses. És peremptori que es comprometin urgentment amb la reducció i facilitació dels processos i sempre amb la complicitat de tots els agents. Han de deixar de tenir al·lèrgia al sector privat. Mirin, un altre tret diferencial que podem comprovar en els països que funcionen millor és que tenen uns sectors públics, però també privats, molt potents i aposten molt fort per la col·laboració publicoprivada. I aquí no s'està fent així. S'està demonitzant En els països que generen més riquesa i que, per tant, disposen d'un alt nivell de benestar, el pes de la col·laboració publicoprivada en el PIB està molt per sobre de la mitjana, com Holanda o Finlàndia, que estem parlant de 18-21 %. En canvi, en els països que funcionen pitjor, el percentatge és molt més baix. I permeti'm, Espanya està ahí, amb Grècia i amb Turquia, un 10 %. Escolti, ho han de revertir. Han de comptar amb la col·laboració del sector privat, per habitatge públic, per a polítiques públiques d'habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Molt bon dia, senyora ministra. Senyories. Senyora ministra, veig que té els seus socis una mica o molt enfadats. Es pot imaginar que nosaltres, que no ho som de socis, doncs també ens mostrarem una mica crítics. En tot cas, som dels que pensem que davant de qualsevol repte s'ha de cercar sempre l'equilibri. Creiem que, com s'ha dit en altres ocasions, la virtut està en el centre, perquè efectivament -i tots s'hi han referit- ens trobem davant d'un dels majors reptes que les administracions, que els governs han hagut d'afrontar en les darreres dècades. I això és així. Tothom s'hi ha referit. I també és cert que Junts per Catalunya estem profundament preocupats perquè fa molt temps que no s'estan fent bé les coses. Hi ha canvis estructurals en la nostra societat, canvis demogràfics, noves formes de família, allargament de l'esperança de vida, el fenomen migratori, nous estils de vida, augment de la mobilitat formativa, la mobilitat laboral. Són tots canvis demogràfics molt principals que estan evidenciant, estan deixant en evidència el dèficit no conjuntural sinó estructural d'habitatge. La manca d'habitatge, tant públic com privat, tant públic com privat, està tensionant fins al límit tant la ciutadania com també la capacitat dels serveis públics, de tots. I la veritat és que tots veiem un govern, li he de dir, senyora ministra, una mica superat o molt superat per aquesta situació i que possiblement no té la valentia necessària que requereix per afrontar la situació actual i possiblement a vegades es va deixant arrossegar a banda i banda amb propostes que són una mica incompatibles entre si.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Segons dades d'AIReF, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal -ni de Junts ni de ningú-, d'AIREF, entre els anys 1990 i 2018 -i dic 1990 i 2018 perquè aquí hi entren d'altres partits també- es va invertir en Rodalies, en conjunt, 3800 milions d'euros. El 48 % d'aquests 3800 milions d'euros a Madrid. A Catalunya, a Barcelona, el 17 %. Dades. Però és que ara ja està arreglat, s'està revertint tot això, que és el ens ha dit el ministre Puente en diverses ocasions? Doncs resulta que la mitjana dels darrers deu anys, ara sí, dels darrers deu anys d'execució dels pressupostos, a Madrid, un 120 %. Un 20 % més del que està pressupostat. A Catalunya, un 60 %. Però és que en les inversions ferroviàries, a Catalunya, només un 50 %. Estem bastant farts. I estem bastant farts que passi això i que fins ara no es parli de caos ferroviari. A Catalunya estem desesperats. Ara, a més a més, resulta que ens assabentem, pel ministre, que ja no es publicaran les quantitats d'inversions semestrals efectuades de forma territorial. Perfecte. Ara, a més a més, més opacitat. Cada vegada ens ho fan pitjor. Encara és més clar que voldríem que, ja que no ens donen aquestes dades semestralment, que vingui el ministre i ens les expliqui. Perquè el que està passant és una vergonya. Nosaltres el que volem és que es reconeguin les dades i que es rectifiqui. I rectificar no vol dir, a partir d'ara, començar a executar el que està pressupostat. Només faltaria...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Nosaltres estem satisfets que es vulgui parlar sobre el caos de Rodalies. A Catalunya fa molts i molts anys que l'estem vivint. De fet, recordin que l'any 2010 fins i tot ja es va pactar i acordar el traspàs de Rodalies a Catalunya, el 2010. Fa catorze anys i encara estem esperant, però vaja. Precisament era amb governs també socialistes. Ara ho han tornat a pactar. Hem esperat catorze anys, a veure què passa. Estem parlant d'aquest traspàs, que és imprescindible, però no ho podríem considerar traspàs si aquest govern socialista no permet que a Catalunya usem el nostre propi operador ferroviari. Si ho ha de continuar fent Renfe, estarem exactament igual, i el que és encara més important és que es reverteixi el dèficit d'inversions que s'ha produït durant tants i tants i tants anys. Semblarà que sempre estem tenint una actitud de lamentació i de plorar, i, a sobre, després som els insolidaris. Ara, aquests insolidaris catalans els tornaran a parlar de xifres, com hem fet abans amb la immigració, i els tornarem a explicar amb rigor i de forma sistemàtica per què creiem que Rodalies fa anys i anys que és un caos, i per què creiem que el ministre Puente ha de venir a donar un altre cop explicacions i que no ens torni a explicar un conte, com ens va fer l'últim cop, que encara semblava que ens prenia el pèl negant les dades que són òbvies, i que en aquest cas sigui una mica més humil i, com a mínim, digui la veritat. Perquè, com en tantes altres coses, si no es reconeixen les dades i la realitat, molt difícilment es podrà rectificar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tots els companys i companyes. Ben retornats després d'aquests dies de vacances. A Junts per Catalunya som plenament conscients de l'enorme impacte social, econòmic i cultural, i en llocs com Catalunya també en termes de llengua, que suposa per qualsevol comunitat acollidora les polítiques migratòries de qualsevol Estat. És evident que impacten de forma intensa i que cal fer bones polítiques migratòries. És un tema molt complex, tremendament complex, i escoltant els uns i els altres, que òbviament només tenim cinc minuts, no es poden exposar a tots els arguments de forma rigorosa i meticulosa com caldria. Però, no obstant això, sí que entenem que se n'ha de parlar, perquè entenem que la ciutadania així ens ho reclama. I no fer-ho, no abordar aquests temes de forma, com deia abans, meticulosa i amb rigor, dona ales a l'extrema dreta. Ens hem d'explicar, ens hem d'explicar bé, hem de fer polítiques i les hem de fer bé, evitant el racisme, com comentava la nostra companya, però acompanyant i ajudant a la integració correcta de totes les persones que puguin ser acollides en el nostre país.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«I ho vam fer treballant i en consensos, no fent brindis al sol i presentant mocions que, òbviament, són només electoralistes i de cara a la campanya. Han aconseguit una mica de propaganda barata. Doncs molt bé. Com a mínim, deixi'ns que puguem explicar per què és propaganda barata i perquè això no transformarà en res a la societat catalana ni afrontarà els problemes que efectivament té, com sí ho podran fer les propostes que hem fet altres grups, com en aquest cas, Junts per Catalunya, respecte les ocupacions i la multireincidència, o el PNV, amb qui es va treballar en la legislatura passada un text molt ben travat que també paga la pena que puguem debatre tots conjuntament. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señorías, en Junts per Catalunya ya hace mucho tiempo que somos muy conscientes de las crecientes presiones públicas y privadas de inseguridad en nuestra sociedad, la sociedad catalana, y nos preocupa mucho. Por eso, porque nos preocupa y nos preocupa mucho, ya hace muchos meses que trabajamos en ello para poder identificar las causas, los factores, que son múltiples y complejos, evidentemente, así como las posibles soluciones. Nos hemos reunido y hemos evaluado propuestas con múltiples expertos policiales, judiciales, académicos, colegios de abogados, entidades jurídicas, etcétera, y lo hemos hecho así porque pretendemos evitar las típicas respuestas rutinarias, que pueden ser muy visibles, tal vez, como la que hoy se está planteando aquí, pero que no afrontan correctamente el problema.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Junts per Catalunya no acceptarem aquest menyspreu cap a la nostra policia integral, que precisament és qui s'ocupa d'aquestes funcions. Si vostès coneguessin de veritat la societat catalana, sabrien que pels catalans ha estat i segueix sent cabdal comptar amb una policia pròpia, europea, democràtica, moderna, al servei de la proximitat. El desaire premeditat que acaben de fer vostès als Mossos d'Esquadra és ben significatiu del capteniment que tenen en general per totes les institucions catalanes. I respecte als tres altres punts, jo vull fer evident que el que proposen, ho dic per les persones que ens estaran escoltant després del vídeo de vostès, que vostès el que fan és instar al Gobierno. És a dir, que després d'avui, tot estarà igual. Instar al Govern, el Gobierno español. Escolti, el que s'ha de fer és fer i proposar projectes de modificacions legislatives, no mocions, com el que, efectivament, ha fet el PNV o com, efectivament, també hem fet nosaltres. I hem presentat ja unes proposicions de llei per tal de fer les modificacions necessàries per abordar aquesta situació gravíssima d'impunitat en termes de delinqüència multireincident. Ens preocupa molt i hem trobat molt bones mesures que podrem debatre, parlar-ne i trobar consensos perquè, efectivament, es puguin aprovar i siguin, sí en aquest cas, aplicables de veritat i puguin resoldre el problema de la impunitat de les persones multireincidents, o de l'augment dels jutges del penal o d'instrucció i, en general, on faci falta, no només a jutges del penal a Barcelona. I també a modificar, per exemple, el Codi Penal o la llei d'enjudiciament criminal per assegurar, per exemple, que els ajuntaments o altres administracions locals puguem tenir o puguem estar legitimats activament per també comparèixer en aquests processos penals, tot de cares a poder assegurar que aquests processos judicials prosperin en més garanties cap a aquestes persones multireincidents, o com també vam fer presentant esmenes al decret 6/2023 respecte el desallotjament en casos d'ocupacions, com també vam aconseguir d'aprovar en el Parlament de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Avui, però, pertoca parlar de les persones amb discapacitat i de com s'ha d'abordar aquesta circumstància per tal que tots aquests ciutadans, totes les persones amb discapacitat, puguin viure en una societat inclusiva, sense barreres, on puguin desenvolupar els seus projectes vitals i professionals de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida i les seves comunitats, i que tinguin assegurada la igualtat de drets, d'oportunitats i la participació plena. I no podem abordar aquest assumpte sense referir-nos a un dels intel·lectuals i polítics catalans més rellevants del segle XX, el senyor Ramon Trias Fargas. La Generalitat de Catalunya va determinar que l'any 2022 seria l'Any Trias Fargas per commemorar el centenari del seu naixement i també el 40 aniversari de l'aprovació de la LISMI, de la qual ell, en tant que diputat d'aquesta cambra, del Congrés, en va ser el precursor. Home sarcàstic, segons el seu fill Andy -que avui ens havia d'acompanyar però li ha estat impossible-, rígid i de gran temperament, que defensava que s'havia de situar l'eficàcia econòmica al servei de la justícia social i la solidaritat. Va destinar part del seu compromís polític a la protecció de les persones més vulnerables. Amb el naixement de l'Andy, el seu fill petit, amb síndrome de Down, ell i la seva esposa Montserrat van decidir que com a família acceptaven el diagnòstic però no el pronòstic, i en aquells moments les persones amb discapacitat eren condemnades a viure una vida estigmatitzada dirigida pels altres, fosca i sense oportunitats, amb unes minses polítiques basades en un model caritatiu, assistencial i paternalista. No existia un marc jurídic que permetés el desplegament de l'acompanyament a les persones amb discapacitat. Trias Fargas va decidir, recollint totes les demandes de les persones i col·lectius afectats, impulsar la pionera en aquell moment llei LISMI i dos anys més tard la Fundació Catalana Síndrome de Down. Llei i fundació, dues iniciatives que van contribuir sobretot a crear consciència col·lectiva. Per primera vegada es defensà que les persones amb discapacitat poden i tenen el dret a viure una vida amb igualtat d'oportunitats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Junts per Catalunya no tornarem a repetir en aquest faristol la denúncia que ja vam fer en forma d'esmenes de la proposta com la que avui ens ocupa, dirigides a la necessitat de modificar la Constitució en d'altres àmbits i que ja vam proposar ara fa justament un any. Principalment en aquell moment, Junts per Catalunya preteníem assegurar la separació de poders, per exemple, proposant la remoció dels poders dels vocals del Consell General del Poder Judicial quan caduqui el mandat; o que el Tribunal de Cuentas actuï únicament com a instructor i que quan detecti infraccions s'hagi d'apartar i remetre l'expedient als tribunals ordinaris; o que el Tribunal Constitucional no pugui conculcar la inviolabilitat parlamentària, com ja ha fet en diverses ocasions. La vocació de Junts per Catalunya és Catalunya, nosaltres no oblidem. A qui hem de retre comptes és als ciutadans de Catalunya, i tampoc oblidem. Esmenar la Constitució espanyola no és l'objecte de la nostra acció política, precisament perquè és la cotilla de la nostra voluntat política. Tota Constitució que erosioni, freni, limiti els drets del poble de Catalunya no tindrà la nostra complicitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Hem reiterat, en nombroses ocasions, l'empobriment que aquests dos dèficits provoquen directament a tots els catalans, i de com n'és, d'imprescindible, per poder gaudir dels serveis públics bàsics i de qualitat que els catalans requerim, que a Catalunya recuperem els nostres recursos, que se'n van a Madrid i no tornen. Diners que nosaltres mateixos generem -no demanem els de ningú-, els que nosaltres generem, amb el nostre esforç, el de les nostres empreses i el de les vuit milions de persones treballadores catalanes. I també recobrar les competències, competències i aquelles eines de gestió que siguin necessàries, que ens van ser arrabassades i que ens són imprescindibles per abordar tots els desafiaments que com a nació se'ns plantegen. També en reptes com els del tema que avui ens ocupa i que s'ha erigit en una de les principals preocupacions dels ciutadans de Catalunya: el de les polítiques en immigració. Perquè quan ets una societat com la catalana, compromesa amb la convivència i sobretot amb els drets humans, afrontar aquest repte amb vocació d'obertura, però alhora d'ordenació i de reglamentació, per nosaltres és una prioritat. Ja s'hi va referir la nostra portaveu, senyora Nogueras, en la seva darrera intervenció en aquest faristol: a Catalunya hi ha el 23 per cent de la població immigrant de tot l'Estat, els catalans suposem el 16 per cent de la població, però tenim el 23 per cent de la immigració, 1 300 000 persones. D'altra banda, fixi's també, per exemple, que ha passat aquests darrers dies amb el repartiment de les persones migrades que venien de les Illes Canàries. Han estat dues mil persones que s'ha enviat cap a Catalunya, tres vegades més, per exemple (per posar exemples, no vull dir zones ni regions), tres vegades més que a Andalusia, o cinc més que a Madrid, o sis més que a València. Senyor ministre, desconeixem, li dic sincerament, absolutament en base a quins criteris decideixen vostès la distribució territorial peninsular de les persones migrants. Per quin criteri es determina que a Catalunya l'acumulació sigui superior a la dels altres territoris? L'opacitat amb què estan operant en aquesta qüestió és majúscula, com majúscul és l'efecte que es produeix al territori receptor. Miri, senyor ministre, aquest repartiment no té cap lògica. Me l'explica? No en té cap: ni per població, ni per PIB, ni per capacitat d'acollida, i això s'ha d'acabar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»