Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
974 declaraciones · página 30 de 33
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Aprofito també aquesta intervenció perquè no volem deixar passar l'oportunitat d'assenyalar aquest descarat intent d'instrumentalització i manipulació del camp per part de l'extrema dreta. El moment actual és difícil. Ho és molt, també pels treballadors agraris. I la frustració de veure que els màxims responsables polítics no responen amb la rapidesa que el camp necessita cada vegada és major. No podem perdre més el temps. Estem davant d'un moment crucial. Una part de la nostra societat, de les classes populars, està patint la deixadesa de les institucions i, alhora, està patint també la injustícia del mercat desregulat. I no podem permetre que la serp del feixisme s'apropiï d'aquesta situació. Calen respostes i calen respostes valentes, diàfanes, clares. I calen respostes ja. I cal fer-ho des de l'esquerra. Cal fer-ho des del republicanisme, des de la unió de les classes dels treballadors i treballadores o simplement, si em permeten, des de l'antifeixisme. Quan VOX diu que recolza el camp, menteix. VOX només es dedica al soroll i a la crispació. Han convertit les dificultats del camp en lemes de campanya, i els agricultors els han convertit en monedes de canvi, monedes de canvi electorals. I quan han tingut oportunitat de transformar, a les diferents comunitats autònomes on ostenten la responsabilitat de les conselleries d'agricultura, no han fet absolutament res. Bé, el que sí que han fet ha estat votar en contra, a Brussel·les, de regular els tractats de comerç per evitar que aquests enfonsin els preus del producte local. Això sí que ho han fet. El que també han fet ha estat votar en contra de prohibir la revenda a pèrdues o de controlar els preus dels insums dels processos productius, que no és cap sorpresa, ja que, si d'algú són amics, òbviament, és de les grans empreses agroindustrials. El que, per descomptat, també han fet ha estat votar sistemàticament en contra de millorar les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores del camp, condicions que, per cert, són pròpies del segle passat, que vull entendre que és precisament on estan ells i elles ubicats. En conclusió, ells es fan la foto enfilats damunt d'un tractor mentre, de forma continuada, actuen en contra dels interessos dels agricultors i del conjunt del sector primari. Per cert, tot això val a dir que tampoc ho fan sols. Sempre han estat de la mà i molt ben alineats amb el Partit Popular. Una vegada més, la dreta i l'extrema dreta s'assemblen tant que podríem dir que gairebé es confonen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats. Gràcies, presidenta. La proposició de llei que avui Esquerra Republicana porta a debat és una oportunitat. Des del nostre punt de vista, és una oportunitat d'or per donar resposta a les reivindicacions del sector primari que fa mesos reclamen aquí, en aquesta cambra, que reclamen al Gobierno de l'estat. Reivindicacions que tenen origen en la injustícia que pateixen els agricultors que es veuen forçats a vendre els seus productes per sota el preu de producció, és a dir, obligats a vendre a pèrdues. La nostra proposta és una proposta sensata. Prové de les organitzacions agràries i conté la fórmula que el camp ha dissenyat directament en primera persona, amb ple coneixement de la realitat, per revertir les pràctiques abusives que avui, malauradament, pateix. I no és la primera vegada que proposem els mecanismes adequats per garantir que els operadors de la cadena alimentària, especialment els pagesos, els petits productors, deixin de patir aquesta situació extremadament injustificable, insostenible i, evidentment, injusta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Y sí, también nosotros somos aquellos que no se rinden, somos aquellos y aquellas que trabajamos para todas esas personas que viven en nuestro país, sean independentistas o no sean independentistas; todas aquellas que desde el Maresme, desde el Garraf, desde el Ripollés o desde el Vallés, cada mañana, sufren un modelo ineficiente con una desinversión galopante y una desidia sin límites en el servicio ferroviario. Por ello también optamos por cercanías en la negociación con el Partido Socialista, del mismo modo que lo hicimos, lo hacemos y a fe de Dios que lo vamos a conseguir, una financiación justa para Cataluña, una financiación justa que sencillamente devuelva a su ciudadanía y a su gente, en forma de prestaciones y servicios, todo el esfuerzo de esta gente, todo el esfuerzo de esta ciudadanía. ¿Saben qué sucede? Que nosotros sí, nosotros tenemos un proyecto para Cataluña; un proyecto que nos avala la gestión de estos últimos años; que Esquerra Republicana de Cataluña tiene y practica un proyecto netamente republicano, un proyecto propio de Cataluña -propio, propio de Cataluña- y para Cataluña, y no de Madrid para Cataluña, que es muy distinto; un proyecto que mira hacia el futuro y mira a él con ambición, en contra -permítanmelo decir- de un modelo conformista, caduco y anclado en el pasado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Quiero también darles las gracias y dejar claras algunas cosas. Sé que hay voluntad y esto es importante, pero para los ciudadanos catalanes y los que me acompañan en el hemiciclo, mis compañeros, el modelo socialista, el modelo del PSC es el que defiende el 8 % de la población catalana, que son los que proponen el mismo modelo de financiación: que se mantenga este expolio. Es la conclusión que yo extraigo después de escucharla con un buen tono y con la mano tendida, y quiero decirlo. También me gustaría comentar que solo hay una forma en que Cataluña puede recaudar los impuestos de su país, como desean el 64 % de los catalanes y catalanas, y es la independencia. Los modelos están muy claros: expolio o independencia. Nos lo ponen difícil. O expolio o independencia. Señora ministra, ¿sabe qué gobiernos de la Generalitat se han endeudado más? Yo se lo diré: los gobiernos del Partido Socialista de Pascual Maragall y de José Montilla. ¿Y por qué se produjo este endeudamiento? Pues porque los gobiernos tripartitos de la Generalitat quisieron desarrollar un Estado del bienestar. Esquerra Republicana empujaba, hicimos progresar a Cataluña en inversión social y en productividad, y nos dimos cuenta de que no lo podíamos hacer con los recursos de la financiación autonómica, imposible. Por eso, aquel PSC, un PSC catalanista muy distinto del PSC sucursalista actual, pedía una mejor financiación desde el federalismo simétrico de nuestro añorado Pasqual Maragall. Es obvio que España no aceptaría este federalismo ni el estatuto que fue aprobado por la ciudadanía catalana y, precisamente por ello, muchos políticos del PSC se unieron a las filas del independentismo, desde Ernest Maragall hasta Joan Ignasi Elena.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Aquesta és la conclusió que jo extrec després d'escoltar-la atentament amb un to i amb la mà estesa, val a dir-ho. Deixi'm-li donar les gràcies, també, per deixar-nos clar que només hi ha una manera que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos generats al nostre país, tal i com desitgem el 64 % dels catalans i catalanes, que és la independència de Catalunya. Els models, de fet, estan clars: espoli o independència. És que ens ho posen molt difícil. Independència o espoli. Senyora ministra, sap qui són els governs de la Generalitat de Catalunya que més s'han endeutat? Li diré jo: els governs encapçalats pel Partit Socialista, per Pasqual Maragall i per José Montilla. I per què es va produir aquest endeutament? Doncs aquest endeutament es va produir perquè els governs tripartits de la Generalitat van voler desenvolupar un estat del benestar. De veritat. Esquerra Republicana empenyia, allà estàvem. Van voler fer progressar Catalunya tant en inversió social com en competitivitat, i es van adonar que era absolutament impossible fer-ho amb els recursos que aportava el finançament autonòmic. Impossible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Gràcies, vicepresidenta. Gràcies pel seu to. El to sempre és important. Sovint no n'hi ha prou, però el to entenc que és important. I més en aquesta cambra, últimament. Deixi'm-li dir que un partit d'esquerres, que sí, som un partit nítidament d'esquerres, un partit republicà, té moltes obligacions, perquè nosaltres arrosseguem uns valors per nosaltres claus i importantíssims. Però un partit republicà sempre ha de dir la veritat i ha de ser honest i solidari. I em sap greu dir-li, molt greu, segurament més greu a mi que a vostè, però, a Catalunya, se'ns espolia. I aquesta és la realitat. Deixi'm-li donar les gràcies també, en el fons, per deixar-nos clares algunes coses. Sé que hi ha voluntat, i això és clau i important. Però avui també ens ha deixat clar a mi, a la ciutadania de Catalunya i als meus companys que m'acompanyen aquí a l'hemicicle que el model de finançament que té el Partit Socialista espanyol i, en conseqüència, el PSC, vull pensar, és el que defensa el 8 % de la població catalana, que, essencialment, és aquells que diuen que continuem amb el mateix model de finançament, és a dir, que es mantingui aquest espoli.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Antes de terminar con esta primera intervención, vicepresidenta, quisiera hablarle del acuerdo de investidura. Un acuerdo entre su partido y el mío, entre el PSOE y Esquerra Republicana, porque ahí la financiación tuvo un peso muy relevante. De hecho, la cancelación de los 15 000 millones de euros es un buen ejemplo de ello. Pero ese acuerdo, señora Montero, también recoge un mecanismo bilateral entre el Gobierno del Estado y el de la Generalitat para abordar una financiación justa -repito- una financiación justa para Cataluña. Nuestra propuesta está sobre la mesa, es una propuesta rigurosa, trabajada, con un análisis jurídico extenso y también es una propuesta que está abierta a la negociación, evidentemente. Ahora, como decía, falta saber cuál es su propuesta. De momento, propuestas suyas no hemos visto. Nosotros hemos hecho la nuestra, hemos cumplido con nuestro trabajo, hemos hecho los deberes, tenemos el acuerdo con la ciudadanía catalana y lo cumplimos. Ustedes tienen un acuerdo con nosotros y espero que también lo cumplan. Aprovecharé los cuarenta segundos para pedirle que le traslade, si es posible, al presidente Sánchez la siguiente información. Le voy a dar un dato. Al principio ya le decía que en la comparecencia de esta mañana el presidente se ha equivocado, es evidente. En el 2023, el año pasado, la Generalitat de Cataluña ejecutó un 86 % de la inversión presupuestaria. Esto lo hizo el Gobierno de Pere Aragonès. Por cierto, ahora que hablamos de datos, solo un 56 % es la ejecución del Estado en Cataluña en el periodo 2015-2022. ¿Saben qué significa eso? Son 26 puntos menos que la media de la Generalitat. Con todo ello, vicepresidenta, voy a escuchar con atención qué piensa hacer ante esta situación injusta para Cataluña y, sobre todo, para los catalanes y las catalanas. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Voy a hacer un apunte, vicepresidenta, con respecto a la comparecencia de esta mañana del presidente en que ha salido este tema. Déjeme decirle que esto es tan escandaloso que el 64 % de la ciudadanía de Cataluña, eso quiere decir casi dos tercios, independentistas o no, la ciudadanía -nosotros no distinguimos entre unos y otros- quiere que Cataluña, o mejor dicho, la Generalitat de Catalunya recaude y gestione todos los tributos que se pagan en Cataluña. Es decir, la soberanía fiscal de Cataluña es hoy en día un consenso en mi país, es un gran consenso. Solo un 8 % de la ciudadanía catalana es partidaria de mantener el sistema de financiación actual. El consenso de país está en un modelo en el que la Generalitat lo recaude todo y luego efectúe las transferencias correspondientes al Estado por los servicios que presta en Cataluña en concepto de reequilibrio territorial. Ese es el consenso, algo que suena sencillo. Es eso lo que el candidato Illa o su delegado en Cataluña plantea como un privilegio. Yo, con toda la humildad del mundo, me pregunto: ¿qué privilegio, de qué privilegio estamos hablando? ¿Cómo puede optar a ser presidente de Cataluña alguien que está en contra de que Cataluña recaude y gestione sus propios impuestos? (Aplausos). ¿Cómo es posible que alguien quiera llegar a ser presidente de Cataluña cuando no quiere reclamar una financiación que permita que Cataluña cuente con servicios públicos e infraestructuras, un Estado del bienestar y una economía que esté a la altura de su capacidad productiva y económica?, ¿cómo es posible? ¿Cómo puede optar alguien a ser presidente de Cataluña cuando prefiere que el Estado cuente con dinero para hacer carreteras y trenes de Madrid al resto del territorio y que Cataluña no tenga dinero para hacer frente a las necesidades de su gente? Señora vicepresidenta del Gobierno español, ya que la propuesta del PSC para la financiación de Cataluña no es más que la que hace usted -ojalá me equivoque, pero me parece que es esta-, le preguntamos entonces: ¿cuál es la propuesta de financiación del Partido Socialista Obrero Español para Cataluña? En materia de financiación, la propuesta de Esquerra hasta que no consigamos la independencia de nuestro país es clara, es algo diáfano, transparente, público. ¿Cuál es la propuesta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Abans d'acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l'acord d'investidura. A l'acord d'investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d'euros n'és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n'hem vist. Nosaltres n'hem fet una. Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m'ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d'aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s'ha equivocat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Así que cuando un grupo, como Podemos con esta iniciativa, saca adelante una propuesta para socializar una parte de los beneficios de los bancos y, de este modo, repartir entre todos no únicamente las pérdidas, Esquerra Republicana no puede hacer otra cosa que estar a su lado; más todavía si los recursos obtenidos de este gravamen al sector bancario van destinados a aspectos fundamentales para el bienestar de la ciudadanía, como es garantizar el derecho a la vivienda. Así que, estamos totalmente de acuerdo. A partir de aquí, si esta iniciativa consigue prosperar, habrá que garantizar que estos recursos se transfieran a las administraciones competentes en dichas materias para que así se puedan realizar políticas eficaces a este respecto, desde el territorio en el que hay que realizarlas. En este sentido, Esquerra Republicana ha incluido reiteradamente en sus programas electorales y ha trabajado en esta Cámara para que los impuestos a la banca sean permanentes, también a las energéticas, para garantizar que los tributos, que tienen que ser efectivos, pero también ejemplificadores, pasen a ser la punta de lanza de una nueva fiscalidad más justa que permita financiar de forma adecuada las políticas de transformación verde y la garantía de derechos como el acceso a una vivienda digna.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Per tant, hi estem totalment d'acord. A partir d'aquí, si aquesta iniciativa aconsegueix prosperar, caldria garantir que aquests recursos es transferissin a les administracions competents en aquestes matèries per poder fer polítiques efectives al respecte des del territori on s'ha de fer. I en aquest sentit, Esquerra Republicana ha inclòs reiteradament en els seus programes electorals i ha treballat en aquesta Cambra per fer permanents els impostos a la banca i a les energètiques, per garantir que aquests tributs, que han de ser efectius, però també són exemplificadors, esdevinguin la punta de llança d'una nova fiscalitat més justa i que permeti finançar adequadament les polítiques de transformació verda i la garantia de drets com l'accés a un habitatge digne. De la mateixa manera, hem estat i seguirem sent tan combatius com els que més en la defensa de la recuperació de l'impost als dipòsits bancaris dissenyat per la Generalitat de Catalunya i que va ser boicotejat pel govern del Partit Popular, però que encara el govern del PSOE no ha corregit.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I, ara, tornem al principi. Setze anys després de l'inici d'aquesta crisi econòmica, els bancs tenen beneficis multimilionaris i, tot i això, no han retornat, ni tenen cap intenció de retornar, la major part del rescat que van rebre de diners -els recordo-públics. Des d'aquell juny del 2008, estem en un procés, a més a més, de concentració bancària. Cada vegada hi ha menys entitats sense la competència, i no en queda cap, o gairebé cap, d'aquelles entitats petites. Aquest fenomen, com podem comprovar, no respon a una voluntat del banc de millorar la posició de les pimes, ni de facilitar l'operativitat a la ciutadania, ni de contribuir a frenar el despoblament rural. Just al contrari, respon a l'interès de les entitats bancàries per incrementar els seus beneficis a qualsevol preu. El més paradigmàtic és analitzar don surten aquests beneficis, perquè, per una banda, surten d'incrementar els ingressos, i és que sabem que, per exemple, el preu de les hipoteques que els ciutadans hem de demanar per accedir a la compra d'habitatge s'ha duplicat en tan sols un any. Per una altra banda, com és obvi, els beneficis dels bancs surten en retallar en inversions i despeses, i és que quan denunciem el salvatge increment de les hipoteques, contesten que això no depèn d'ells, que ha pujat el preu dels diners. Però sembla que el preu dels diners ha pujat només per cobrar, perquè quan han de pagar, el conjunt d'aquests bancs es troba entre els cinc que pitjor remuneren els estalvis de tots els seus clients de tota Europa. És a dir, com a ciutadà, si demanem una hipoteca, la pagarem més cara que mai, però si tenim uns estalvis en dipòsit, rebrem uns interessos més baixos que mai. Per tant, estem davant d'uns voltors del mercat que tenen els clients segrestats, perquè no es pot viure sense un compte bancari, i els pretenen esprémer fins a l'última gota. Per tant, quan algun grup, com passa amb aquesta iniciativa de Podemos, porta a debat una proposta per socialitzar una part dels beneficis dels bancs i així entre tots en repartim no només les pèrdues, Esquerra Republicana no pot fer una altra cosa que votar-hi a favor. I encara amb més raó si els recursos que s'obtinguin d'arrel d'aquests impostos al sector bancari van destinats a aspectes fonamentals pel benestar de la ciutadania, com és garantir el dret de l'habitatge.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«A los señores de la derecha y de la ultraderecha les diré, tan preocupados como están siempre por aquello de que España se rompe, les daré una noticia: España se rompe por la corrupción. España se rompe con el descrédito, no se rompe de otra forma. Se está rompiendo, se está haciendo añicos de esta forma, con todos los respetos para todas las siglas, con todos los respetos para todo el mundo. Estos días Esquerra Republicana cumple noventa y tres años de vida. Evidentemente, en Esquerra Republicana no somos perfectos, pero sí podemos afirmar que no somos corruptos. Por tanto, no queremos dar lecciones a nadie, pero sí queremos afirmar que siempre vamos a estar en contra de la corrupción. Cada uno tiene la historia que tiene. Todas son muy legítimas. Esta es la nuestra y quiero afirmar eso rotundamente desde aquí. Puesto que queda muy bien en este hemiciclo citar a un clásico del pensamiento español, citaré a Ortega y Gasset. Ortega y Gasset decía: Señores, a las cosas. Traduciéndolo, señores especialmente de los grandes partidos, señores, trabajen, salgan del barrizal, dedíquense a lo que necesita la gente. La gente tiene dificultades, la gente no nos puede ver más con este espectáculo. Trabajen de verdad, olviden esta miseria. Si no, el crédito que nos han dado los ciudadanos se irá por el desagüe. No tenemos un crédito infinito. Por favor, seamos conscientes de ello. Gracias.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I la responsabilitat política -ho he dit abans, potser el ministre no m'ha escoltat-, no tothom l'exerceix de la mateixa manera, és evident, però sí que els dos grans partits tenen la mateixa responsabilitat en la mesura que se suposa -permetin-me l'expressió- que són 'partidos de estado'. Doncs bé, els 'partidos de estado' no sigui que oblidin justament aquesta naturalesa de la seva condició. Als senyors de la dreta i de la ultradreta els diré que, tan preocupats com estan sempre per allò d''España se rompe', els donaré una notícia: 'España se rompe por la corrupción, Espanya se rompe con el descrédito'. No es trenca d'altra manera, s'està trencant, s'està esmicolant d'aquesta manera. Amb tots els respectes per totes les sigles, amb tots els respectes per tothom, aquests dies Esquerra Republicana compleix noranta-tres anys de vida. Evidentment, Esquerra Republicana no som perfectes, però sí que podem afirmar que no som corruptes. Per tant, no volem donar lliçons a ningú, però sí que volem afirmar que sempre estarem en contra de la corrupció. Cadascú té la història que té; totes són molt legítimes. Aquesta és la nostra, i ho vull afirmar rotundament des d'aquí.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«En segundo lugar, la solución la comparten desde el señor Enrique Santiago, que nos hablaba de la solución -a ver, le recuerdo que está en el Gobierno y que, por lo tanto, me parece que tendríamos que convencer al PSOE de su solución que, por cierto, compartimos-, pero, claro, lo curioso del caso es que, incluso, lo considera VOX. Así que, Gobierno, si VOX, SUMAR, Podemos, BNG, PNV, Bildu y Esquerra estamos de acuerdo, quizá tenemos razón, por pura casualidad, pero igual tenemos razón. Con lo cual, visto que el literal de todas las enmiendas es casi una redacción idéntica, estaría bien que hicieran recepción de esta redacción idéntica y estaría bien que transformaran el trabajo parlamentario en gubernamental, porque incluso tienen el instrumento, a través de un real decreto ley se articularía esta solución Por lo tanto, no voy a aportar nada porque es que ya lo han aportado las personas que se encontraban con este problema. No voy a aportar nada. La aportación se ha hecho desde la extrema derecha hasta la extrema izquierda, así que no aportaré nada, excepto que diré que el tiempo se acaba y cada mes que pasa hay más gente en esta situación.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«Per tant, vist que el literal de totes les esmenes és gairebé d'una redacció idèntica, estaria bé que fessin recepció d'aquesta redacció idèntica. I estaria bé que transforméssim la feina parlamentària en feina governamental i a través -és que fins i tot els donen l'instrument-, i a través d'un reial decret llei s'articulés aquesta solució. Per tant, no aportaré res, perquè és que ens ho han aportat les persones que es troben amb aquest problema. Per tant, no aportaré res perquè aquesta aportació ha estat feta des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra. Per tant, no aportaré res, llevat de dir que el temps s'acaba i que cada mes que passa hi ha més gent en aquesta situació. No vull acabar sense fer referència, perquè el senyor Ortega Smith ha fet un bon discurs avui. De fet, m'he passat la meitat de la seva intervenció fent que sí amb el cap, la qual cosa és altament preocupant. Després l'ha espatllat quan ha dit allò dels immigrants que recibían, ja s'ha espatllat, però ha posat en relleu també el tema de la justícia gratuïta i el tema dels torns d'oficis. I és cert que estem remunerant, lamentablement, els i les professionals que es dediquen a l'exercici del dret de la defensa o de la representació. I és cert també que això sí que és un dels elements fonamentals, un dels pilars capitals de la democràcia, la possibilitat de ser representat i defensat. Per tant, posem-nos les piles, la recepta està damunt de la taula, fem-la realitat. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«D'entrada, el mateix comentari que he fet als diputats encarregats del tema el faig a la cambra: si us plau, posin-se d'acord, perquè em semblaria una bona cosa que fossin capaços de trobar un acord que tots poguéssim votar a favor. Bàsicament perquè les persones afectades, les professionals i els professionals de l'advocacia i de la procura afectats per això, sàpiguen que hem posat fil a l'agulla, bàsicament perquè estem parlant del seu futur i bàsicament perquè cada mes que passa tenim més gent abocada a la percepció d'aquestes ignomínies de pensions. Això en primer lloc. En segon lloc, si és que la solució la comparteixen des del senyor Enrique, que ens explicava el senyor Santiago fa una estona quina era la solució... Perdoni, li recordo que estan al Govern. I, per tant, a mi em sembla que haurien de convèncer al PSOE de la seva solució, que per cert, compartim. Però és clar, és que el que és curiós d'aquest cas és que fins i tot hi coincideix VOX. Per tant, Govern, si VOX, SUMAR, Podemos, el BNG, el PNV, Bildu, Esquerra estem d'acord, potser tenim raó. Per pura casualitat, però potser tenim raó.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Es necesario un debate profundo y extenso sobre la ley de la dependencia y la atención a esa enfermedad, y no se puede abordar desde el populismo y a golpe de titulares. Siempre es necesario remover conciencias, pero es mejor hacerlo con honestidad y con rigor. Para que sea así hay que abordar este tema desde todos los puntos, realizando una tarea multidisciplinar que integre muchos departamentos, sin dejar a nadie atrás, ni a los enfermos de ELA ni a los de cualquier enfermedad minoritaria que sea muy dependiente. Está muy bien traerlo a debate, pero es mucho mejor dotar de recursos, y entre una bancada y la otra han dejado caer un presupuesto con un aumento de más de 230 millones de euros que, sumado al total, llegaban a 2169 millones de euros que la Generalitat destinaba a derechos sociales. Se necesitan hechos más que palabras, porque las personas con estas enfermedades lo requieren y sus familiares, también. Como no puede ser de otro modo, en Esquerra Republicana siempre hemos estado y seguiremos estando en este debate; además, aportaremos, como hemos hecho siempre y lo haremos como nadie. Pero hagámoslo ya, es nuestra obligación y nuestra responsabilidad. Hay que coger las tres leyes presentadas ya, hay que aprobarlas, hacer que estas leyes sean totalmente inclusivas, justas y equitativas para todas las personas que sufren esta enfermedad y para todas las personas que, desgraciadamente, sufren una enfermedad que les hace muy dependientes y les deja totalmente esclavizados en sus hogares. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Buenas tardes a los que nos acompañan hoy aquí y también a las personas que nos acompañan desde sus hogares porque no han tenido los recursos o el modo de poder llegar hasta aquí. Son muchas estas personas. Pues bien, volvemos a tener un debate sobre una iniciativa parlamentaria relacionada con la ELA. Esto significa que es muy necesaria, nos preocupa muchísimo el bienestar de los enfermos y enfermas con esta dolencia y también el sufrimiento de sus familias, que suelen ser quienes se encargan de los cuidados y son quienes también sufren lo que implica esta enfermedad. Es por esta razón por la que daremos apoyo a esta iniciativa, como también hicimos con la que se presentó la pasada semana y lo haremos, asimismo, con la próxima que se presente. Según la Sociedad Española de Neurología, unas 700 personas comienzan a desarrollar los síntomas de la ELA cada año en el Estado, entre 3000 y 4000 personas sufren en el Estado actualmente esta enfermedad y unas 400 de ellas en Cataluña. La ELA es la tercera enfermedad neurodegenerativa más común en el Estado, después del Alzheimer y Parkinson. Además, observamos que el 30 % de los pacientes con ELA sufren ansiedad y el 44 % de los pacientes sufren depresión; es decir, que esta enfermedad requiere una atención especial, como ya dijimos, también requiere una atención especial cuando se vive en zonas rurales, que es de donde yo procedo. Además, ahí se solapan las dificultades añadidas de las distancias y de las bajas proporciones de recursos de atención en poblaciones pequeñas, como, por ejemplo, la que nombré, Belianes, donde está Josep, un enfermo afectado por la ELA que ni siquiera ha podido contratar a nadie que pueda prestar ayuda. Este agravio provoca que la familia tenga que adaptarse a la enfermedad y a la dependencia, lo que significa nuevos horarios, adaptar la vivienda, el hacerse cargo de la financiación para comprar una cama articulada, herramientas informáticas, un generador de luz, porque recordemos que no se puede estar sin electricidad. Y lo que no puede ocurrir es que, además, en esta familia se sienten privilegiados por poder hacer esta adaptación y se sienten afortunados por tener recursos económicos para poder enfrentarse a estos gastos. Hay que acabar con esta discriminación. Y, sí, evidentemente, en Esquerra nos preocupa, y muchísimo, porque no por casualidad somos de izquierdas; precisamente, nos preocupa el bienestar de las personas, pero de todas ellas, vengan de donde vengan, hablen la lengua que hablen. Nos preocupa la ELA y, sí, también nos preocupan muchas otras enfermedades minoritarias, porque si te dejan totalmente dependiente y necesitas de la ayuda de quien te preste cuidados, no importa el nombre de la enfermedad. Hay muchas otras especificidades y concreciones, y lo estamos tratando en el debate: se calcula que hay siete mil patologías clínicas que sufren muy pocas personas en relación con el conjunto de la población. Se etiqueta como enfermedad minoritaria cuando la prevalencia es de menos de cinco afectados por cada 10 000 habitantes. Pues bien, se estima que en la Unión Europea hay unos treinta millones de personas afectadas con estas enfermedades minoritarias, en el Estado hay tres millones y, en Cataluña, casi 350 000 personas. Solo por citar algunas de estas enfermedades, además de la ELA, están la ataxia de Friedreich, la degeneración corticobasal, la demencia frontotemporal, la parálisis supranuclear progresiva, la enfermedad de Huntington y la atrofia muscular progresiva espinal, y así llegaríamos hasta siete mil enfermedades que son minoritarias. La mayoría de estas dolencias no tienen cura, ponen en peligro la vida de las personas que las sufren, son realmente incapacitantes en cuanto a la movilidad y, en general, afectan a la autonomía personal. Por esta razón, es indispensable abordar el trato desde facetas multidisciplinares, como son la social, la educativa, la laboral y, evidentemente, la sanitaria y la sociosanitaria.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Cal un debat profund i extens sobre la llei de la dependència i les cures i no es pot abordar des del populisme i a cop de titulars. Sempre és necessari remoure consciències, però és millor fer-ho des de l'honestedat i des del rigor. Perquè sigui així, cal abordar aquest tema des de tots els punts, fent una tasca multidisciplinària i que integri molts departaments, sense deixar ningú enrere, ni els malalts d'ELA ni els de cap malaltia minoritària que sigui fortament dependent. Perquè està molt bé portar-ho a debat, però està molt millor dotar de recursos, i entre una bancada i una altra han deixat caure un pressupost amb un increment de més de 230 milions d'euros, que sumat al total feia 2 169 000 d'euros que la Generalitat destinava a drets socials. Es necessiten fets més que paraules, i és que els malalts de totes aquestes malalties ho necessiten i els seus familiars, també. I com no pot ser d'una altra manera, des d'Esquerra Republicana hi som, hi hem sigut i hi serem sempre, en aquest debat. I, a més a més, hi aportarem, com hem fet sempre, i hi aportarem com ningú, però fem-ho, fem-ho ja, perquè és la nostra obligació i la nostra responsabilitat. Agafem les tres lleis que ja hi ha presentades, fem-les que siguin totalment inclusives, que siguin justes i equitatives per a tothom que pateix aquesta malaltia i per a tothom que malauradament pateix una malaltia que el fa fortament dependent i totalment esclavitzat a casa seva. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Sin embargo, desgraciadamente, la ley mantiene carencias que Esquerra Republicana ya señalaba, como en lo referente a la inclusión de centros y titulaciones en el RUCT y el reconocimiento específico del mundo del circo, porque, si bien en la negociación conseguimos que las comunidades autónomas tuviéramos la potestad de crear nuevas disciplinas, como el circo, al no reconocer el Estado español titulaciones oficiales, eso dificulta el camino para acreditarse como futuros profesionales y acceder también a la educación superior y obtener un grado o doctorado o, por ejemplo, facilitar su movilidad en la Unión Europea, entre otras porque tampoco van a disfrutar de la homologación de las titulaciones fuera del Estado español. Y todo ello va a afectar a todas las profesiones vinculadas al sector que tampoco están reconocidas, las profesiones de quienes trabajan en el ámbito artístico, la técnica, la producción, la dramaturgia, entre otros, al tiempo que va a dificultar también las transiciones profesionales. No obstante, a pesar de las carencias y a la espera de una república catalana de la cultura y las artes, esta ley supone un paso adelante importante, y lo supone porque reconoce a todos los profesionales de las artes y confiamos en que ello sea la base para que en un futuro se puedan reconocer los ámbitos profesionales y artísticos que también hoy quedan excluidos de esta ley. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«De todos modos, para aquellos a quienes les cuesta entender el valor del arte, les diré que, precisamente por su omnipresencia, son una fuente de economía y riqueza. Piensen, por ejemplo, en que no se puede entender la publicidad sin la fotografía, la música o el audiovisual. Los recursos destinados a las artes no son un gasto, sino una inversión. Repito, los recursos destinados a las artes no son un gasto, sino una, y de las mejores, inversiones. Desde Esquerra Republicana de Cataluña nos felicitamos de que esta ley acaba, entre muchas otras cosas, con la injusticia de que no haya becas para los estudiantes del arte, permite más facilidades para estudiar aquí o, en modalidad dual, en otro país europeo. Los profesionales de las artes, si así lo desean, podrán ejercer, con reconocimiento, su profesión fuera de nuestras tierras. Se crean, además, nuevos cuerpos docentes en los centros públicos que favorecen la investigación y la creación artística. Se potencia, y nos gusta mucho desde Cataluña, la creación de los campos de las artes, entre otras cosas, y nos congratulamos también porque, gracias a nuestra negociación, hemos conseguido aumentar la autonomía para hacer y deshacer según las necesidades y especificidades de Cataluña, pero también y, sobre todo, hemos respetado la importancia de disponer de una mayor autonomía pedagógica y organizativa para los centros. Y especialmente hemos conseguido introducir en la ley nuestras dos líneas rojas: la primera, la que siempre reclamamos, asegurar la financiación adecuada para garantizar la aplicación de esta ley, y, la segunda, hacer cambiar la disposición del título competencial para respetar el artículo 131 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que reconoce a la Generalitat competencias exclusivas compartidas y ejecutivas en materia de enseñanza.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Gracias, presidenta. El arte es omnipresente en nuestras sociedades y en nuestras vidas. Está en nuestros hogares, en los restaurantes, en la consulta del dentista. Los escaparates no serían los mismos sin cuadros, fotografías o estatuas. Nuestras fiestas populares no serían tan festivas sin música y bailes. Nuestro ocio no se puede comprender sin el cine, el teatro o el circo. Todas las artes nos entretienen, nos hacen reflexionar, nos emocionan, hasta el punto de ponernos la piel de gallina o hacernos llorar. Nos regalan felicidad. ¿Qué valor tiene esto para nuestra sociedad? ¿Qué apoyo brindamos desde las instituciones a unas artes que nos aportan felicidad y que son parte esencial de nuestras culturas? Desde Esquerra Republicana, que sueña con la república de la cultura y las artes, con un IVA cultural reducido del 2 %, apoyamos esta ley porque supone avanzar en el reconocimiento formativo y profesional de los artistas y las artistas. Por fin, ya no habrá que estudiar por amor al arte, sino también para disfrutar de una titulación y, en definitiva, de una profesión digna.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Malauradament, però, la llei té mancances que Esquerra Republicana reivindicava, com la inclusió de centres i titulacions al RUCT i el reconeixement específic del món del circ. Perquè, tot i que en la negociació vam aconseguir que les comunitats autònomes tinguéssim la potestat de crear noves disciplines com el circ, en no reconèixer l'Estat espanyol titulacions oficials, els dificulta el camí per a formar-se i acreditar-se com a futurs professionals, també per accedir a una educació superior o per obtenir un grau o un doctorat, o, per exemple, per facilitar la mobilitat a la Unió Europea, entre altres, perquè tampoc gaudiran de l'homologació de les titulacions fora de l'Estat espanyol. I tot plegat afectarà totes les professions lligades al sector que tampoc estan reconegudes: professionals que treballen en l'àmbit artístic, la tècnica, la formació, la producció, la gestió, la dramatúrgia i també dificultarà, evidentment, les transicions professionals. Però bé, malgrat les mancances, i a l'espera d'una República catalana de la cultura i les arts, aquesta llei suposa un important pas endavant. I ho suposa perquè reconeix tots els professionals de les arts, i confiem que sigui la base perquè en un futur es puguin reconèixer els àmbits professionals artístics que avui també queden exclosos en aquesta llei. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Des d'Esquerra Republicana de Catalunya ens felicitem perquè aquesta llei, entre molts temes, acaba amb la injustícia de no gaudir de beques els estudiants artístiques. Atorga major facilitat per a realitzar part dels seus estudis aquí i en modalitat dual o en un altre país europeu. Els professionals de les arts, si és la seva voluntat, podran exercir amb reconeixement la seva professió fora de les nostres terres. Es creen, a més, nous cossos docents als centres públics, afavorint la investigació i la creació artística. Es potencia -i ens agrada molt des de Catalunya- la creació dels Campus de les Arts, etcètera. I ens felicitem també perquè gràcies a la nostra negociació hem aconseguit augmentar l'autonomia per fer i desfer segons les necessitats i especificitats de Catalunya. Però també, i sobretot, hem respectat la importància de disposar d'una major autonomia pedagògica i organitzativa per als centres i, especialment, hem aconseguit introduir a la llei les nostres dues línies vermelles. La primera, la que sempre reclamem, assegurar el finançament adequat per garantir l'aplicació d'aquesta llei. I la segona, fer canviar la disposició del títol competencial per respectar l'article 131 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que reconeix a la Generalitat competències exclusives, compartides i executives en matèria d'ensenyament.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Gràcies, presidenta. L'art és omnipresent a les nostres societats, a les nostres vides. Les nostres llars, els restaurants, la consulta del dentista, els aparadors no serien els mateixos sense quadres, fotografies o estàtues. Les nostres festes populars no serien tan festives sense música i balls. El nostre oci no es pot entendre sense el cinema, el teatre, el circ. Totes les arts ens entretenen, ens fan reflexionar, ens emocionen fins al punt de posar-nos la pell de gallina o bé fer-nos lliscar alguna llagrimeta. Ens regalen felicitat. Quin valor té això per a la nostra societat? Quin suport li donem des de les institucions a unes arts que ens aporten felicitat i són part essencial de les nostres cultures? Des d'Esquerra Republicana, que somiem amb una República de la cultura i les arts amb, per exemple, un IVA cultural reduït del 2 %, donem suport a aquesta llei perquè suposa avançar en el reconeixement formatiu i professional dels artistes i les artistes. Per fi ja no s'haurà d'estudiar per amor a l'art, també per gaudir d'una titulació i, en definitiva, d'una professió digna. De totes maneres, per a aquells que els costa entendre el valor de l'art, els diré que precisament per la seva omnipresència, són una font d'economia i riquesa. Pensin, per exemple, que no es pot entendre la publicitat sense la fotografia, la música o l'audiovisual. Els recursos destinats a les arts no són una despesa, sinó una inversió. Ho repeteixo, els recursos destinats a les arts no són una despesa, sinó una i de les millors inversions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Hablemos de cifras, escúcheme bien. Un 42,6 % -poco más del 40 %- es lo que el Estado ejecutó en Cataluña en 2022 con respecto a lo que tenía presupuestado. Le daré otro dato: 166 % en Madrid. Yo no sé qué narices negocia usted con la señora Ayuso. ¿Sabe cuál es la media de ejecución de los presupuestos de la Generalitat en los últimos veinte años? Se lo diré yo: La ejecución es de un 87 %. Lo nuestro entiendo que es normal, que es una buena ejecución, pero lo suyo solo se puede explicar de dos maneras: por una extrema incompetencia o por una flagrante mala fe. Y solo tiene una solución, para nosotros solo tiene una solución antes de conseguir el estado propio: que sea la Generalitat de Catalunya quien ejecute las inversiones estatales para las catalanas y los catalanes, que se traspasen los recursos para hacer estas inversiones o que estas sean las mismas que el peso de la economía catalana. Aceleren la gestión y la financiación singular. Este es el acuerdo que suscribimos con ustedes para investirle presidente, con su Gobierno y también con sus socios de Gobierno. Si usted quiere que los republicanos independentistas de Esquerra, si usted quiere que Esquerra Republicana de Catalunya apoye los Presupuestos Generales del Estado, cumpla con Cataluña. (Aplausos).»