Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.350 declaraciones · página 30 de 145
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por último, se aprobará también una cotización de autónomos específica para músicos, reducida y ajustada al contexto del sector, una alternativa justa y realista para los miles de profesionales que para desarrollar su actividad ahora se encuentran atrapados por empresas que muy a menudo tienen una facturación fraudulenta. Esta solución dotará de seguridad jurídica tanto a los músicos como a los contratantes. Por lo tanto, con este acuerdo en Junts por Catalunya hacemos posible el impulso y la producción del catalán en el cine; el impulso del sector audiovisual con mejores incentivos fiscales y capitalización de las ayudas económicas; el refuerzo y protección de los espectáculos en directo, como en el teatro o en los conciertos; la aprobación de una cotización reducida para músicos autónomos; la equiparación de las galerías eliminando la tasa de exportación a las europeas y el apoyo a acontecimientos culturales en Cataluña. Todo eso permitirá que demos un salto cualitativo en todo el sector audiovisual y de la cultura. Ahora bien, ¿eso quiere decir que se ha acabado ya el trabajo? En absoluto. Queda todavía mucho trabajo por hacer, muchas necesidades por estudiar, en las que trabajar y buscar apoyos necesarios entre todos para resolverlas. Esta es una ley muy potente, muy transversal, muy necesaria y que va a requerir de un esfuerzo de todas las partes para que se pueda llegar a los consensos necesarios que hagan realidad lo que el sector del cine y la cultura audiovisual necesitan. Queda mucho trabajo por hacer y hay que hacerlo muy deprisa, porque las elecciones -aunque algunos digan que no- están aquí, a la vuelta de la esquina, y, como decía, queda muchísimo trabajo por hacer. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Y, por lo que se refiere a la mejora del sector del cine y del audiovisual, hemos cerrado dos acciones absolutamente determinantes para el sector: la primera, el acuerdo de implantar un aumento significativo de los incentivos fiscales a las productoras, lo cual se traduce en un aumento importante de recursos económicos que hará que sea mucho más competitivo el sector audiovisual, situándose en la parte alta de los estándares europeos, y la segunda acción es tan relevante como la primera, ya que resuelve los problemas de tesorería actuales, sobre todo el que tienen las pequeñas productoras, de modo que se va a permitir que las productoras puedan monetizar las ayudas obteniendo los recursos económicos de las desgravaciones fiscales durante el rodaje sin tener que esperar a que acabe la producción. Al mismo tiempo, se han aportado recursos y soluciones a otros sectores culturales, resolviendo reivindicaciones que se venían reclamando desde hacía mucho tiempo. Las productoras de espectáculos en vivo podrán deducirse un 25 % de los costes de producción, ya sean espectáculos en teatros, auditorios, espacios al aire libre o cualquier otro que se destine temporalmente a espectáculos en vivo y en directo. También se elimina la tasa de expedición del permiso de exportación de las galerías de arte, una tasa abusiva impulsada por la ley de patrimonio histórico más anticuada de la Unión Europea una tasa que no solo perjudica a las galerías de arte, sino también a los artistas, que ven cómo sus obras se encuentran con dificultades para llegar a los mercados internacionales.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por lo tanto, es evidente que si hoy estamos aquí posicionándonos en contra de las enmiendas a la totalidad presentadas no es porque haya cambiado nada ni que signifique que el Gobierno cuenta con un apoyo que es evidente que en realidad no tiene. Si estamos hoy aquí es porque el acuerdo por la ley del cine se ha cerrado, se ha materializado y lleva una huella muy importante de Junts per Catalunya, porque hemos conseguido una base muy significativa en tres ejes: en primer lugar, la defensa del catalán en el sector del cine y el audiovisual; en segundo lugar, más incentivos fiscales y recursos para ese mismo sector, y, tercero, mayor fuerza y capacidad económica para diferentes actores culturales de Cataluña. Si entramos en más detalle, veremos que el catalán contará con una protección especial gracias a la reserva de un porcentaje de recursos del fondo de fomento del cine y el audiovisual. Se va a garantizar una mayor cuota de pantalla, con un incentivo extra en el momento de programar exhibición de películas en los cines, y, además, se atribuirá la capacidad reguladora, inspectora y sancionadora a la Generalitat de Catalunya en el momento de garantizar la exhibición de películas en catalán y el cumplimiento de la normativa vigente. Por otra parte, las ayudas al cine se dirigirán a los que programen un 15 % de sesiones de películas en catalán como mínimo. Y, finalmente, se aumentará el límite de las ayudas hasta el 80 % del coste de producción para aquellas producciones que sean rodadas en catalán.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Ministro, la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual ya intentó hacer camino en la pasada legislatura, pero fue engullida, devorada por el final de mandato con la convocatoria precipitada de elecciones por parte del presidente Sánchez. Por lo tanto, esta es una ley en la que múltiples sectores han depositado desde hace mucho tiempo la esperanza de ver resueltas sus necesidades y convertirse en más competitivos. Por lo tanto, es una ley que pensamos que debe tramitarse y debe superar la fase de enmiendas a la totalidad, en la que hoy nos hallamos en pleno debate. Pero echemos también una mirada sobre el contexto, especialmente para que nadie se confunda en el resultado de nuestra votación. Tal y como anunciamos en el mes de noviembre pasado, por reiterados incumplimientos de los acuerdos por parte del Gobierno y el alto nivel de trilerismo en que nos encontrábamos en las negociaciones con ellos, en la práctica ha quedado sin capacidad de impulsar nada el Gobierno del Estado. Pero, en ese mismo momento explicamos que habría cinco leyes que no quedaban afectadas por este bloqueo, de las cuales hoy día ya hay cuatro que se han publicado en el BOE y son plenamente efectivas, y la quinta precisamente es esta ley, la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual. ¿Por qué quedaban exentas esas cinco leyes y al margen del bloqueo? Porque esas cinco leyes tenían un acuerdo firmado o a punto de firma y, por lo tanto, nosotros no quisimos renunciar y no renunciábamos a que se materializara nuestra parte del acuerdo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«I, finalment, s'aprovarà una cotització d'autònoms específica per a músics, reduïda i ajustada al context del sector; una alternativa justa i realista per als milers de professionals que, per desenvolupar la seva activitat, ara es veuen atrapats per empreses que sovint tenen una facturació fraudulenta. D'aquesta manera, aquesta solució dotarà de seguretat jurídica tant als músics com als contractants. Per tant, amb aquest acord Junts per Catalunya fem possible l'impuls i la protecció del català en el cinema, l'enfortiment del sector audiovisual amb els millors incentius fiscals i capitalització de les ajudes econòmiques, el reforç i protecció dels espectacles en viu com en el teatre o els concerts, l'aprovació d'una cotització reduïda per als músics autònoms, l'equiparació de les galeries d'art al mercat europeu eliminant la taxa d'exportació i l'ajut a múltiples activitats culturals a Catalunya, tot un seguit de mesures molt rellevants que permetran fer un salt qualitatiu en tot el sector audiovisual i de la cultura. Ara bé, això vol dir que la feina està acabada? Ni de bon tros1 Queda molta feina per fer. Queden moltes necessitats per estudiar, treballar i buscar els suports necessaris entre tots per resoldreles. Aquesta és una llei molt potent, molt transversal, molt necessària i que requerirà d'un esforç de totes les parts per arribar als consensos necessaris per fer realitat el que el sector del cinema i la cultura audiovisual necessiten. Com deia, queda molta feina per fer i cal ferla molt de pressa, perquè les eleccions, encara que alguns diguin que no, són aquí a tocar i com deia, queda molta feina per fer.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Pel que fa a la millora del sector del cinema i l'audiovisual, hem tancat dues accions absolutament determinants pel sector. La primera és l'acord d'implantar un augment significatiu dels incentius fiscals a les productores. Això es tradueix en un augment important de recursos econòmics que farà molt més competitiu el sector audiovisual, situantse en la part alta dels estàndards europeus. I la segona acció és tan rellevant com la primera, ja que resol els problemes de tresoreria actual, en especial el que tenen les petites productores. Així doncs, es permetrà que les productores puguin monetitzar els ajuts, obtenint els recursos econòmics de les desgravacions fiscals durant el rodatge sense haver d'esperar que s'acabi la producció. A la vegada, però, també s'han aportat recursos i solucions a altres sectors culturals, resolent reivindicacions que es reclamaven des de feia molt de temps. Les productores d'espectacles en viu es podran deduir un 25 % dels costos de producció, ja siguin espectacles en teatres, auditoris, espais a l'aire lliure o qualsevol altre que es destini temporalment a espectacles en viu. S'elimina també la taxa per l'expedició del permís d'exportació de les galeries d'art, una taxa abusiva imposada per la Llei de patrimoni històric més antiquada de la Unió Europea. Una taxa que, a més a més, perjudica no només les galeries d'art, sinó també els artistes, que veuen com les seves obres tenen dificultats per arribar al mercat internacional.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Per tant, és evident que si avui som aquí posicionantnos en contra de les esmenes a la totalitat presentades no és pas perquè hagi canviat res, ni que signifiqui que el Govern té uns suports que és evident que en realitat no té. Si avui som aquí és perquè l'acord per la llei del cinema s'ha tancat i s'ha materialitzat i porta una empremta molt potent de Junts per Catalunya. I s'ha tancat perquè hem aconseguit un abast molt potent en tres eixos. Primer, la defensa i protecció del català en el cinema i el sector audiovisual. Segon, més incentius fiscals i més recursos per aquest mateix sector i, tercer, major força i capacitat econòmica per diferents actors culturals de Catalunya. Si entrem més en detall, podem veure que el català comptarà amb una especial protecció gràcies a la reserva d'un percentatge dels recursos del Fons de Foment del Cinema i l'Audiovisual. Es garantirà una major quota de pantalla del català mitjançant un incentiu extra a l'hora de programar l'exhibició de pel·lícules en els cinemes. A més a més, atribuirà la capacitat reguladora inspectora i sancionadora a la Generalitat de Catalunya a l'hora de garantir l'exhibició de pel·lícules en català i el compliment de la normativa vigent. Per altra banda, les ajudes al cinema s'adreçaran, com a mínim, s'adreçaran a aquells que programin com a mínim un 15 % de les sessions de les pel·lícules en català i finalment, s'augmentarà el límit de les ajudes fins al 80 % del cost de producció per a aquelles produccions que siguin rodades en català.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies, president. Ministre. La llei del cinema i la cultura audiovisual ja va intentar fer camí en la passada legislatura, però va ser engolida, devorada pel final de mandat amb la precipitada convocatòria d'eleccions pel president Sánchez. Per tant, aquesta és una llei en la que múltiples actors hi han dipositat des de fa molt de temps l'esperança de veure resoltes les seves necessitats i, a la vegada, esdevenir més competitius. Per tant, una llei que pensem que s'ha de tramitar i que ha de superar la fase d'esmenes a la totalitat on estem avui en ple debat. Femhi, però també, una mirada de context, sobretot perquè pensem en el context d'aquesta llei i, sobretot, perquè ningú es confongui en el resultat de la nostra votació. Tal com vam anunciar el novembre passat, els reiterats incompliments dels acords per part del Govern de l'Estat i l'alt nivell de trilerisme que ens trobàvem en les negociacions amb ells ha deixat a la pràctica sense capacitat d'impulsar res el Govern de l'Estat. Però en aquell mateix moment vam explicar que hi hauria cinc lleis que no quedaven afectades per aquest bloqueig. D'aquestes cinc lleis, a hores d'ara, quatre ja estan publicades en el BOE i plenament efectives. I la cinquena és precisament aquesta llei, la llei del cinema i la cultura audiovisual. Per què quedaven aquelles cinc lleis exemptes i al marge del bloqueig? Doncs perquè aquelles cinc lleis tenien un acord signat o a punt de signar i, per tant, nosaltres no volíem renunciar i no renunciàvem a materialitzar la nostra part de l'acord.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La consigna para lo que queda de legislatura la dio esta semana el señor Patxi López cuando dijo: Esto no se vota. Prohibir, vetar, inadmitir: ustedes han aplicado la ley mordaza al Parlamento. Esto está muerto, solo queda el decorado, y la salida ya la saben: todo lo que no sea convocar elecciones es engañar a la gente. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«¿Qué enmiendas, según la Mesa, podían presentarse que no supusieran una proposición de ley orgánica distinta cuando estamos añadiendo solo una palabra a un artículo de la LOREG? ¿Una corrección ortográfica, quizá? Si no se podían presentar enmiendas, ¿por qué se abrió un periodo de presentación de enmiendas? Lo que ha quedado en evidencia es la arbitrariedad absoluta de la Mesa. Si las enmiendas son homogéneas o no es lo de menos. El único criterio que vale es si el Gobierno puede sacar algo o no, o si, por el contrario, podría perder la votación. Ahora que se está jugando el Mundial, ustedes, señorías del PSOE, lo que quieren es que el partido siga hasta el minuto 90, pero cuando han visto que les han empezado a marcar goles, le han dicho al árbitro que coja la pelota y no deje que jueguen. Y aquí estamos los jugadores, perdiendo el tiempo sobre el césped y la pelota sin rodar. Y así nos ha quedado esta legislatura, constatando a diario que vivimos en un estado de excepción democrática y parlamentaria, con un Gobierno sin mayoría, con una legislatura muerta, que solo se aguanta a base de filibusterismo parlamentario, y con un secuestro del Parlamento que adopta todas las formas imaginables: el incumplimiento del deber constitucional de presentar presupuestos; la prórroga infinita de las leyes en trámite; el abuso del real decreto ley; y ahora también, con especial intensidad, la vulneración flagrante de uno de los derechos más básicos de los diputados, en esta y en cualquier Cámara del mundo mundial, que es el derecho a la enmienda, con el abuso indiscriminado del veto presupuestario del Gobierno y las enmiendas heterogéneas o intrusas.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Estas enmiendas y las demás que hemos presentado de carácter más técnico, todas ellas, son enmiendas de modificación, adición o supresión de artículos de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General, la ley que nos ocupa, En cambio, nos hemos encontrado con una resolución de la Mesa que las ha inadmitido. Toda esta resolución es falsa, desde el principio hasta el final. No hay jurisprudencia constitucional alguna que prohíba presentar enmiendas referentes a la propia ley que se esté reformando, tampoco en los procedimientos de lectura única. Lo que exige esta jurisprudencia constitucional es homogeneidad y congruencia con el objeto de la iniciativa legislativa para que haya un vínculo material entre enmiendas y el texto que se está revisando. La práctica parlamentaria, no obstante, demuestra que no siempre es así. Todos los grupos parlamentarios hemos presentado enmiendas que no tienen esta homogeneidad y la Mesa las ha aceptado; y, hasta cierto punto, es buena esa flexibilidad con la práctica parlamentaria. De hecho, no hay ni una tramitación legislativa en la que no encontremos alguna enmienda más o menos intrusa. Incluso hay algunos ejemplos exagerados en los que la Mesa no dijo nada. Recuerdo una enmienda del PSOE en una reforma de la Ley Concursal para modificar el Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal para que la señora Dolores Delgado, como exfiscal general del Estado, pudiera cobrar más. El PSOE terminó retirando esta enmienda. Pero ¿qué dijo la Mesa? Nada. Hubo otra enmienda del PSOE en una reforma penal, la derogación del delito de sedición, para modificar las mayorías que la Ley Orgánica del Poder Judicial exige para poder escoger a los miembros del Tribunal Constitucional. Es decir, era una reforma importante de la Ley Orgánica del Poder Judicial en una reforma del Código Penal. ¿Y qué dijo la Mesa? Nada. El Tribunal Constitucional sí que dijo alguna cosa, por cierto. La Mesa, en estos casos extremos y en muchos otros, no ha dicho nada; en cambio, no ha admitido nuestras enmiendas porque tienen un objeto diferente del que se está tramitando y constituyen una proposición de ley orgánica distinta, cuando hacen referencia, insisto, a la misma norma que se está reformando, cuando son enmiendas de reforma de la LOREG. Recuerdo que la iniciativa que nos ocupa hoy consiste únicamente en añadir la palabra Formentera al artículo 165.2 de la LOREG.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«En primer lugar, la circunscripción electoral propia para Cataluña en las elecciones europeas. La circunscripción estatal es un instrumento uniformizador que distorsiona la realidad política y no responde a la estructura territorial del Estado. Forma parte del programa de todo el catalanismo político que Cataluña tenga su propia circunscripción en las elecciones europeas y no pensamos renunciar a ello. En segundo lugar, hemos presentado una enmienda para suprimir el requisito de juramento o promesa de los diputados. Tendría que suprimirse para todos los electos, pero para los eurodiputados que representan al conjunto de ciudadanos de la Unión y no a los españoles, sino a España, es un requisito inaceptable hacerles jurar o prometer la Constitución española. En tercer lugar, hemos presentado una enmienda para suprimir la inelegibilidad sobrevenida. ¿Qué es eso de que un diputado electo pierda el acta sin una sentencia en firme? Tendría que suprimirse en todos los casos, pero proponemos que, al menos, se suprima la inelegibilidad sobrevenida cuando no hay sentencia firme. En cuarto lugar, proponemos garantizar el derecho al voto libre y secreto de las personas invidentes, garantizar su accesibilidad y que puedan participar en condiciones de igualdad también en las elecciones municipales y europeas; una propuesta que, por cierto, ya fue aprobada en Comisión Constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La consigna pel que queda de legislatura la va donar aquesta setmana el senyor Patxi López quan va dir: 'Esto no se vota'. Prohibir, vetar, inadmetre. Vostès han aplicat la llei mordassa al Parlament. Això està mort. Només queda el decorat i la sortida ja la saben: tot el que no sigui convocar eleccions és enganyar la gent. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, buenos días. Hoy, no se debate una reforma de la Ley Orgánica del Régimen Electoral para que Formentera pueda escoger a su propio senador. Hoy se debate cómo la Mesa de esta Cámara pisa la democracia y el parlamentarismo para mantener la ficción de que todavía hay una mayoría detrás del Gobierno del señor Sánchez. Nosotros, como la mayoría de los grupos de esta Cámara, votamos a favor de la tramitación de la reforma de la LOREG por lectura única, pero no votamos que en esta tramitación legislativa por lectura única se prohibiera la presentación de enmiendas. Y el Reglamento de esta Cámara tampoco prohíbe en ningún lugar que en las tramitaciones legislativas por lectura única se puedan presentar enmiendas. Por eso, nosotros hemos presentado cuatro enmiendas propias y diez más con el PNV.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Ara, que s'està jugant el Mundial, vostès, senyories del PSOE, el que volen és que el partit continuï fins al minut noranta, però quan han vist que els han començat a marcar gols, li han dit a l'àrbitre que agafi la pilota i no deixi jugar. I aquí estem. Aquí estem els jugadors, perdent el temps sobre la gespa i la pilota sense rodar. I així ens ha quedat aquesta legislatura, constatant a diari que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària, amb un govern sense majoria, amb una legislatura morta que només s'aguanta a base de filibusterisme parlamentari i amb un segrest del Parlament que pren totes les formes imaginables. L'incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del Reial decret llei i ara també, amb especial intensitat, la vulneració flagrant d'un dels drets més bàsics dels diputats en aquesta, i en qualsevol cambra del món mundial, el dret d'esmena, amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies o intruses.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La Mesa, en aquests casos extrems i en molts d'altres, no ha dit res. I, en canvi, han inadmès les nostres esmenes, perquè diu que tenen un altre objecte, un objecte diferent del text que s'està tramitant i 'constituyen una proposición de ley orgánica distinta' quan fan referència, insisteixo, a la mateixa norma que s'està reformant, quan són esmenes de reforma de la LOREG. Recordo que la iniciativa que ens ocupa consisteix únicament a afegir la paraula 'Formentera' a l'article 161.2 de la LOREG. Quines esmenes, segons la Mesa, podíem presentar que no suposessin una 'proposición de ley orgánica diferente', distinta, quan estem afegint només una paraula a un article de la LOREG? Una correcció ortogràfica pot ser. Si no es podien presentar esmenes, per què es va obrir un període de presentació d'esmenes? El que ha quedat en evidència és l'arbitrarietat absoluta de la Mesa. Si les esmenes són homogènies o no és el de menys. L'únic criteri que val és si el Govern pot treure'n alguna cosa o si, en canvi, pot perdre la votació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària. De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l'esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l'Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l'Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial -una reforma important- en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res. El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«En segon lloc, hem presentat una esmena per suprimir el requisit de jurament o promesa dels eurodiputats. S'hauria de suprimir per a tots els electes, però per als eurodiputats que representen el conjunt dels ciutadans de la Unió i no els ciutadans espanyols o no a Espanya, és un requisit inacceptable ferlos jurar o prometre la Constitució espanyola. En tercer lloc, hem presentat una esmena per suprimir la inelegibilitat sobrevinguda. Què és això de que un diputat elegit perdi l'acta sense una sentència ferma? S'hauria de suprimir en tots els casos, però proposem que almenys se suprimeixi la inelegibilitat sobrevinguda quan no hi ha sentència ferma. En quart lloc, proposem garantir el dret al vot lliure i secret de les persones invidents, garantir la seva accessibilitat, que puguin participar en condicions d'igualtat també en les votacions municipals i europees. Una proposta que, per cert, ja va ser aprovada en comissió constitucional. Aquestes esmenes i les altres que hem presentat, de caràcter més tècnic, totes elles, totes elles, són esmenes de modificació, addició o supressió d'articles de la llei orgànica de règim electoral, la llei que ens ocupa. I, en canvi, ens hem trobat amb una resolució de la Mesa que les ha inadmès. Tot el què diu aquesta resolució és fals, del principi al final. No hi ha cap jurisprudència constitucional que prohibeixi presentar esmenes referents a la pròpia llei que s'està reformant. Tampoc en els procediments de lectura única. El que exigeix aquesta jurisprudència constitucional és homogeneïtat i congruència amb l'objecte de la iniciativa legislativa, que hi hagi un lligam, que hi hagi un vincle material entre les esmenes i el text que s'està tramitant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d'aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d'aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d'esmenes i el reglament d'aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB. En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l'estructura territorial de l'Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Muchas gracias, presidenta. Recordarán ustedes que cuando se aprobó el Real Decreto 15/2025, el real decreto gemelo del que tratamos ahora, pero del año pasado, el presidente Sánchez afirmó, y cito literalmente: quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprobaremos un real decreto-ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya. Y añadía, y también cito literalmente: asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya. Obviamente, aquello condujo a que aquel real decreto fuera llamado por los medios de comunicación el real decreto Junts. Por lo tanto, hoy este real decreto-ley es la continuación en el tiempo del anterior y, por tanto, el resumen de las propuestas de Cataluña para los ayuntamientos, pero para este año 2026. Son unas propuestas importantísimas y necesarias para los municipios, que impulsamos desde Junts per Catalunya, con movilización de recursos para actuar desde la mayor proximidad a los ciudadanos, pudiendo ofrecer así servicios de calidad y garantizando el mejor bienestar de los vecinos; unos ayuntamientos, todo sea dicho, que demasiadas veces son ahogados por las Administraciones del Estado, que los ahoga con estrictas reglas presupuestarias absolutamente injustificadas en los tiempos que corren cuando, además, es el Estado quien se queda con buena parte de los recursos autorizados por Europa sin transferirlos a la Administración local. Yo puedo afirmar con conocimiento de causa que alcaldes y concejales se dejan la piel cada día para mejorar el bienestar de vecinos, de pueblos y de ciudades de Cataluña, muy a menudo con unos recursos claramente insuficientes para hacer frente a las demandas reales de sus ciudadanos, remando en contra de una normativa inexplicablemente farragosa que trata por igual a un ayuntamiento de una gran capital con más de un millón de habitantes que a un municipio con pocas decenas de vecinos. De hecho, del primero al último de los ciudadanos, cuando necesitamos respuesta a cualquier cuestión, la primera idea que tenemos es ir a nuestro ayuntamiento, unos ayuntamientos con menos recursos y herramientas de las que deberían tener para desempeñar su desarrollo normal. Por eso, desde Cataluña, con la mejor base municipalista del país, podemos asegurar que este real decreto, con nuestras medidas, representará una buena oportunidad para los ayuntamientos y que irá en claro beneficio de sus ciudadanos. Por lo tanto, hoy se aprueba, como decía, nuestro real decreto a favor de los ciudadanos y de los catalanes, pero no pretendan hacer ver que es un éxito del Gobierno -el hecho de que se apruebe- porque no lo es, y ustedes saben que no lo es, como también saben que, con su debilidad actual, no les queda ninguna otra opción que convocar elecciones.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Cataluña es lo que es porque también se ha construido desde sus entidades, universidades, centros deportivos y de investigación, fundaciones, creadores, empresas comprometidas y ciudadanía que, a lo largo de generaciones, han entendido que el país también se hace aportando tiempo, recursos, talento y compromiso al bien común. En Junts per Catalunya pensamos, por lo tanto, que, más allá de cuatro declaraciones de acontecimientos de excepcional interés público, lo que hace falta es una herramienta catalana de mecenazgo, algo que hace tiempo que hemos presentado en forma de ley en el Parlament de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Catalunya és el que és perquè també s'ha construït des de les seves entitats: fundacions, ateneus, clubs esportius, universitats, centres de recerca, creadors, empreses compromeses i ciutadania que, al llarg de generacions, han entès que el país també es fa aportant temps, recursos, talent i compromís al bé comú. Des de Junts per Catalunya pensem, per tant, que més enllà de quatre declaracions d'esdeveniments d'excepcional interès públic, el que fa falta és una eina catalana de mecenatge, tal com fa temps que hem presentat en forma de llei al Parlament de Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Podría hacer una intervención explicando que los acontecimientos declarados de excepcional interés público son recogidos a partir de propuestas que había hecho Junts per Catalunya en su día, pero más allá de decir eso, el contenido del real decreto-ley no tiene demasiado valor añadido, adicional. Quería aprovechar esta ocasión para poner en valor la acción legislativa del Grupo Parlamentario de Junts per Catalunya en el Parlament de Catalunya defendiendo durante años la necesidad de aprobar una ley de mecenazgo catalana. Básicamente porque eso sí que representa un impacto potente en el impulso de las actividades de especial interés público. Una ley, la que propone Junts, que reconoce, facilita e incentiva la implicación privada en proyectos de interés general. Una ley del todo necesaria porque hace demasiados años que el sector cultural, social, científico, deportivo y asociativo reclama una ley de estas características. Una ley, sin embargo, que a día de hoy no es una realidad, no ha sido posible aprobarla. Una ley que no es realidad porque fue parada por Esquerra Republicana con el inestimable apoyo de socialistas y Comuns. Una ley que es una necesidad de país y una ley que cada día que pasa sin su aprobación dificulta el normal desarrollo de los proyectos de interés general.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Prohibir hablar. Prohibir votar. ¿Lo están escuchando bien? Prohibir y prohibir. ¿De qué tienen miedo? Insisto, ¿de qué tienen miedo? ¿De debatir? ¿De hablar? ¿De votar? ¿Cómo piensan seguir avanzando en esta legislatura con esta actitud y con estos temores infantiles? ¿Creen que pueden seguir gobernando? Yo no sé si se dan cuenta, pero en sus miedos, en sus prohibiciones y en sus vetos está la respuesta a la pregunta. ¿Creen que pueden seguir gobernando de esta forma? Quien tiene miedo, prohíbe, y lo que vivimos ayer, con la prohibición de una votación por parte de la Mesa del Congreso sin ningún fondo jurídico, es la evidencia más grande de la debilidad extrema de este Gobierno. Y esto no lo esconde nadie. No lo puede esconder el Gobierno, ni sus socios, ni tampoco lo puede esconder la Mesa del Congreso dando cobertura al Gobierno. Nadie. Este es un Gobierno débil y cada vez más asediado por la corrupción. Por lo tanto, disuelvan estas Cortes y convoquen elecciones. No hay más. Disuelvan las Cortes y convoquen elecciones.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Cualquier otro grupo político de cualquier otro lugar, aunque hubiera sido solo por puro interés mercantilista, habría intentado corregir esa situación y ganarse la confianza de quien dispone de los votos necesarios para seguir adelante. ¿Y qué han hecho ustedes? Todo lo contrario, absolutamente todo lo contrario. Fijémonos en los últimos días solamente. Nos han vetado toda la ley de Junts a favor de los autónomos; vetada directamente, sin dejar venir al hemiciclo y escuchar la posición y el pensamiento de todos los grupos políticos. Nos han vetado buena parte de las enmiendas a la ley de dependencia, una ley que mucha gente está esperando pero que necesita los siete votos de Junts. Ustedes han vetado nuestras enmiendas y no han podido ser consideradas ni debatidas por los grupos políticos. Han vetado nuestras enmiendas para mejorar la situación de los mutualistas. Nos han vetado ocho veces, -repito, ocho veces- que se pueda saber e investigar qué sucedió en los casos de abusos y muertes durante la mili. Y ayer mismo vetaron que en esta moción pudiéramos hablar de si hay que convocar elecciones o no.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Muchas gracias, presidente. Ustedes pueden mirárselo por donde quieran, pueden intentar explicarlo como quieran, pueden intentar disimularlo como quieran, pero, hagan lo que hagan, todo el mundo sabe, y ustedes también, que este Gobierno se ha quedado sin capacidad para hacer nada. Este Gobierno ha sido incapaz de aprobar presupuestos en los últimos tres años. Es incapaz de aglutinar suficientes votos en este hemiciclo para aprobar sus principales leyes. Es un Gobierno incapaz de generar ilusiones o expectativas para los ciudadanos e incapaz de mejorar la vida de la gente. Hagan lo que hagan, todo el mundo sabe que el asedio por los casos de corrupción de los socialistas, crecientes en el tiempo, es insoportable. Y todo el mundo sabe que esto no mejorará con el tiempo, no va a mejorar. Esta legislatura, por tanto, está muerta. Y cualquier cosa que no sea convocar elecciones es engañar a la gente. Ustedes dicen que no, que quieren continuar hasta 2027. Y yo les pregunto: ¿Con qué argumentos democráticos creen que pueden seguir adelante, a pesar del escenario que estamos viviendo cada día? ¿Con qué propósito, que no sea el único de sobrevivir un poquito más en el poder, creen que pueden ir ganando tiempo? Incluso dicen que ahora sí, que ahora, después de no haberlo hecho en los últimos tres años, llevarán a aprobación los presupuestos generales. Y yo les pregunto: ¿Con qué apoyos cuentan aprobar esos presupuestos generales? Porque durante los primeros años de la legislatura, ustedes se dedicaron a incumplir sus acuerdos y perdieron nuestros siete votos. En consecuencia, se han quedado aquí en minoría.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Prohibir parlar, prohibir votar. Escolten bé el que estan fent vostès? Prohibir i prohibir. De què tenen por? De què tenen por? De debatre, de parlar, de votar? Com compten seguir avançant en aquesta legislatura amb aquesta actitud i amb aquests temors infantils? Creuen que poden seguir governant? Jo no sé si se n'adonen, però en les seves pors, en les seves prohibicions, en els seus vetos, hi ha la resposta a la pregunta: Creuen que poden seguir governant així? Qui té por, prohibeix. I el que vam viure ahir, amb la prohibició d'una votació per part de la Mesa del Congrés sense cap mena de fonament jurídic, és l'evidència més gran de la debilitat d'aquest govern. I això ja no ho amaga ningú, ni ho pot amagar el govern, ni ho poden amagar els grups que donen suport al govern ni ho pot amagar la Mesa del Congrés donant cobertura al govern. No ho pot amagar ningú. Aquest és un govern dèbil i cada vegada més assetjat per la corrupció. Per tant, dissolguin aquestes Corts i convoquin eleccions. No hi ha més. Dissolguin les Corts i convoquin eleccions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Qualsevol altre grup polític de qualsevol altre lloc, encara que hagués estat només per pur interès mercantilista, hauria intentat corregir aquella situació i guanyarse la confiança de qui té els vots necessaris per poder continuar endavant. I què han fet vostès? Tot el contrari. Absolutament tot el contrari. Fixemnos només en els darrers dies. Ens han vetat tota la llei de Junts a favor dels autònoms, vetada directament, sense ni tan sols deixar que vingui en aquest hemicicle i puguem escoltar la posició i el pensament de cadascun dels grups polítics. Ens han vetat bona part de les esmenes a la llei de dependència, una llei que molta gent està esperant, però que necessita els set vots de Junts per Catalunya i vostès s'han dedicat a vetar les nostres esmenes perquè ni tan sols puguin ser considerades i debatudes pels grups polítics. Ens han vetat les nostres esmenes per millorar la situació dels mutualistes. Ens han vetat vuit vegades, vuit vegades que es pugui saber i investigar què va passar en els casos d'abusos i morts durant la mili. I ahir mateix van vetarnos que, en aquesta moció, puguem parlar de si cal convocar eleccions o no.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Moltes gràcies, president. Vostès poden mirars'ho per on vulguin, poden intentar explicarho com vulguin, poden intentar dissimularho com vulguin, però facin el que facin, tothom sap -i vostès també- que aquest govern s'ha quedat sense capacitat de fer res. Aquest govern ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos en els últims tres anys. És incapaç d'aglutinar prou vots a aquest hemicicle per aprovar les seves principals lleis. És un govern incapaç de generar il·lusions o expectatives en els ciutadans i incapaç de millorar la vida de la gent. Facin el que facin, tothom sap que l'assetjament pels casos de corrupció dels socialistes, creixents en el temps, és insuportable i tothom sap que això no millorarà en el temps, no millorarà. I, per tant, aquesta legislatura és morta i qualsevol cosa que no sigui convocar eleccions és enganyar a la gent. Vostès diuen que no, que volen continuar fins el 2027. I jo els hi pregunto: amb quins arguments democràtics creuen que vostès poden continuar endavant malgrat l'escenari que estan vivint cada dia? Amb quin propòsit que no sigui l'únic de sobreviure una miqueta més en el poder creuen que poden anar guanyant temps? Fins i tot diuen que ara sí, que després de no haverho fet en els últims tres anys, ara portaran a aprovació uns pressupostos generals. I jo els pregunto: Amb quins suports compten per aprovar aquests pressupostos generals? Perquè durant els primers anys de la legislatura vostès es van dedicar a incomplir els seus acords i van perdre els nostres set vots i, en conseqüència, s'han quedat aquí, en aquest hemicicle, en minoria.»