Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 30 de 33
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Senyor ministre, el dissabte 2 de març de 1974 l'Estat espanyol va assassinar Salvador Puig Antich. Aquest 50 aniversari ha sacsejat l'opinió pública de Catalunya, que ha viscut un colpidor procés de recordança. Colpidor. Senyor ministre, el Govern espanyol pensa demanar perdó per l'assassinat amb garrot vil de Salvador Puig Antich? Gràcies. Señor ministro, el sábado 2 de marzo de 1974 el Estado español asesinó a Salvador Puig Antich. Este 50 aniversario ha sacudido la opinión pública de Cataluña, que ha vivido un impacto en su recuerdo. Señor ministro, ¿el Gobierno español piensa pedir perdón por el asesinato con garrote vil de Salvador Puig Antich? Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Per aquest motiu, les diferents forces polítiques en aquestes diferents intervencions que hi ha hagut durant diverses setmanes hem estat posant al damunt de la taula diverses propostes, i també és el motiu pel qual nosaltres hem analitzat aquesta moció amb la voluntat d'intentar veure amb quines propostes nosaltres podíem coincidir. Hi ha coses en aquesta moció que van en la línia de propostes que hem fet nosaltres o molt similars: reduir la burocràcia, millorar i afavorir la incorporació de joves, desenvolupar la llei de cadena alimentària per garantir un preu just, més controls als productes importats per garantir el mateix nivell d'exigència sanitària i seguretat alimentària, afavorir les petites i mitjanes explotacions agràries i les empreses familiars agràries, reformar l'agroassegurança, fomentar les cooperatives. En totes aquestes propostes amb les quals nosaltres estem d'acord, la nostra voluntat és donar-hi suport, votar-les. N'hi ha algunes, Martina, és que t'he dit abans allò perquè tinc apuntat el teu nom. M'agrada dirigir-me a algú, tu has fet la proposta, doncs jo et contesto. Martina, hi ha algunes altres propostes amb les quals nosaltres no estem d'acord. Parlar de macrogranges o de regs hiperintensius sense definir exactament què vol dir això, quan al darrere hi ha una certa criminalització d'una part de l'activitat, i hi ha coses que podríem discutir tu i jo i posar-nos d'acord, però sense tenir-ho clar, nosaltres amb aquestes coses no estem d'acord.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Aquestes mobilitzacions, senyores i senyors diputats, no s'han acabat. No s'han acabat. Aquí que hi hagi una pausa, una pausa atenta, pendent dels esdeveniments. Quins? Primer, que les administracions entenguin que hi ha d'haver un canvi de rumb clar i contundent. Exactament el mateix que va demanar Junts per Catalunya a la comissió i al ple, un canvi de rumb. Prou burocràcia, prou importacions massives sense els mateixos requeriments, una PAC més flexible, un nou model que garanteixi uns ingressos suficients per cobrir costos i viure dignament. Coses que es porten denunciant des de fa molts anys i les administracions durant molts anys han mirat cap a una altra banda. Aquesta és la raó principal per aquesta explosió de dignitat que hi ha hagut a les nostres carreteres, perquè les administracions no han estat al costat dels pagesos ni dels ramaders. Han estat d'esquena. I una segona cosa, aquesta pausa és per una segona cosa. Perquè a més a més d'entendre que la pagesia i la ramaderia són sectors estratègics, que se'ls ha de respectar i estimar i no criminalitzar de forma fàcil, com s'ha fet algunes vegades, els pagesos estan esperant que hi hagi compromisos concrets, decisions concretes, que realment siguin un canvi d'aquests factors que han fet que el nostre camp s'envelleixi, que els joves no s'incorporin i que perdem pagesos. Els pagesos estan esperant que aquestes coses passin. Això ha de quedar clar. Si aquestes coses no passen, els pagesos tornaran a les carreteres. Ho han dit ells, no ho dic jo, eh?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient 'ja n'hi ha prou, fins aquí hem arribat'. I ho hem vist a molts llocs d'Europa, ho hem vist a l'Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania. Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se'ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Bé, com deia, fomentant aquesta mobilitat, és necessari seguir-ho fent, però també és necessari desenvolupar infraestructures, construir infraestructures i també dissenyar els entorns urbans i interurbans perquè facilitin aquesta mobilitat, construint carrils bici, aparcaments dissuasius, rutes ciclables, aparcaments de bicis i rutes escolars ciclables. Aquí tenim una persona, una diputada, que ha estat molts anys alcaldessa, que era un dels ajuntaments que participava més dinàmicament i més activament en un projecte europeu, l'School Chance, en què també participava la Generalitat de Catalunya, i que fomentava la creació d'aquestes rutes ciclables per anar i tornar de l'escola. Bé, tot això de continuar. Ara bé, aquests canvis, tots aquests canvis, també són necessaris per poder canviar els hàbits dels ciutadans o educar els nostres joves i fills. I això requereix temps, requereix constància i requereix coherència per part del sector públic. Nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa, senyor diputat, ara no l'identifico, el que ha defensat aquesta iniciativa, deu estar per aquí... Nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè cal seguir invertint en el foment de la bici, cal seguir invertint en la creació de condicions favorables per al seu ús, però també perquè no ens podem permetre missatges negacionistes. No ens podem permetre passes enrere. No ens podem permetre discursos que qüestionen aquesta estratègia que dic que ha de ser inqüestionable. Tot i que aquesta iniciativa és una iniciativa que és bàsicament una declaració de principis, estem d'acord amb la proposta i hi votarem a favor. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Vagi per endavant que està molt bé, està molt bé, està fantàstic que tothom posi el focus a l'ELA, el que no ha estat tan bé, l'hi he de dir, senyoria, és que vingui a dir aquí com a representant del PP que les iniciatives que presentem els altres són una pèrdua de temps. És poc elegant i desconsiderat, desconsiderat amb la resta de grups i desconsiderat tenint en compte que, per exemple, la nostra proposició, com li he dit, l'hem fet colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls. Però com dèiem, esperem que aquest focus no es perdi perquè la singularitat d'aquesta malaltia demanda cobrir unes necessitats molt especialitzades. Estem parlant d'una malaltia que pateixen, segons els números que fa la Fundació Miquel Valls, que d'això en sap més que molts de nosaltres o que tots nosaltres, estem parlant de 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya, la meitat amb grau de gran dependència. Estem parlant, ja s'ha dit aquí, d'una malaltia que et mata entre tres i cinc anys de mitjana, de manera extremament cruel, però que pot convertir, com va fer amb el Jano, la persona que la pateix en una persona absolutament extraordinària, capaç de mobilitzar voluntats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Si hi ha una persona que pot entendre el Jano es diu Juan Carlos Unzué. Hi érem quan fa un parell de setmanes ens va esbroncar a tots amb raó, perquè ells no tenen gaire temps, perquè només hi havia 5 diputats dels 90 que havien convocat. També hi vàrem ser el passat octubre quan ConELA va presentar les seves reivindicacions aquí al Congrés. Junts som un grup petit i fem mans i mànigues per arribar a tot arreu i no sempre ens serà possible, però els malalts d'ELA saben que estem al seu costat. Sense el seu testimoni i la seva orientació no ens hauria estat possible fer una iniciativa que posa el malalt i les seves famílies al centre. Una iniciativa que, a més, i això és molt important, respecta les competències de les diferents comunitats autònomes. Per això pensem que tindrem el consens necessari per tirar-la endavant i fer possible la llei ELA. Però avui som aquí per posicionar-nos davant la presa en consideració de la proposició de llei del PP, també pensant en aquestes persones amb ELA. És una iniciativa amb la qual no estem d'acord en alguns aspectes, que no ha estat actualitzada tenint en compte els nous graus de discapacitat o que trepitja competències, però avui votarem a favor de la seva presa en consideració, justament per consideració a tots els malalts que un dia més tornen a veure les seves reivindicacions sota el focus. Estic convençuda que tota la cambra li donarà suport. Fins i tot no s'hi oposaran els diputats socialistes, que oportunament han anunciat que han registrat una llei per a l'atenció integral de les persones afectades per malalties neurodegeneratives, com ara l'ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el que aquesta iniciativa vol eliminar no només és un mecanisme raonable, sinó també perfectament homologable a escala europea. De fet, nosaltres pensem que el que hauria de fer aquest Estat és desenvolupar aquesta via també en altres instàncies judicials, acostant la justícia a les persones i allunyant-la de les cúpules judicials, encara immerses en un marc mental d'altres temps. Si volen millorar la justícia espanyola, en lloc de donar més competències al Consell General del Poder Judicial, el que cal fer és acabar d'una vegada amb la situació actual d'aquesta institució. I en aquest sentit, voldria recordar la iniciativa presentada per en Josep Pagès, el meu predecessor en aquesta cambra. La legislatura passada, per resoldre el problema de la seva renovació, presentava una proposta, una proposta avalada inclús per magistrats del Tribunal Suprem, que establia que quan s'acaba el termini de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial, aquests se'n van a casa i només queda el membre de més edat, el més jove i el darrer que s'hagi incorporat per atendre exclusivament les funcions d'intendència bàsica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministre, vostè sap que cada setmana hi ha incidències al servei de Rodalies de Catalunya. La setmana passada avaries de catenària, avaries al tren de manteniment, avaries dels trens. La Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat que l'any 2023 s'han perdut 1 milió d'hores de treball dels usuaris de Rodalies. 120 000 jornades laborals completes. Segons les dades d'AIReF, entre l'any 1990 i l'any 2018 es va invertir en Rodalies a tot l'Estat una quantitat, 3679 milions; d'aquests, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 % a Barcelona. La mitjana d'execució dels pressupostos de l'Estat dels darrers deu anys és a Madrid 120 % d'execució, a Catalunya, 60 %. En infraestructures ferroviàries, el 50 %. Quan nosaltres expliquem aquestes dades, que són les dades oficials, senyor ministre, vostès ens contesten que compleixen amb Catalunya. A qui volen enganyar? Què es pensa, que no sabem llegir les dades? I ara de cop ens assabentem que no publicaran les inversions territorialitzades semestralment. Les darreres són les del primer semestre de l'any 2022. S'ha invertit en aquell semestre el 15,7 % dels recursos previstos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«En definitiva, avui els toca decidir si exerceixen la responsabilitat de protecció del territori que els seus votants els han delegat. El posicionament de Junts per Catalunya és conegut per vostès, el vaig expressar en aquest mateix faristol avui no fa encara una setmana i el torno a repetir: el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres i, per això, d'aquells tres eixos als quals feia referència fa un moment, en surten propostes d'acord concretes en aquesta moció. Primer, la necessitat de complir integralment els compromisos ja adquirits per la vicepresidenta en un ja llunyà 10 de febrer del 2023 davant dels organismes socials del delta de l'Ebre. Tots ells, òbviament, no s'han complert i per això plantegem aquests altres acords en aquesta moció. Que es busqui un consens amb les entitats del territori i no s'estableixin les actuacions des d'una visió llunyana. Per fer això, cal incorporar a la comissió mixta Estat-Generalitat una representació de la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, entenent que aquest és l'òrgan de representació que té el màxim consens territorial i la visió més pròxima a les necessitats dels ciutadans d'aquelles terres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«És per tot això que aquesta moció que avui debatem mira poc enrere i sobretot mira endavant. I dic que no mira enrere perquè no entraré a discutir ara segons quines afirmacions fetes aquí la setmana passada. Com deia, avui no vull perdre ni un minut més mirant enrere i no avançant en la protecció del delta de l'Ebre. I dic això des del convenciment que cal actuar al Delta de manera immediata. Cada dia que es perd sense fer res, cada setmana que es retarda l'acció, cada any que no s'actua amb contundència, s'empeny el Delta cap a l'abisme i cap al punt de no retorn. Segurament algun historiador, tirant d'hemeroteca, es podria referir a alguna sessió parlamentària similar a aquesta, però als Estats Generals dels Països Baixos a la primera part del segle xx, quan debatia la necessitat o no de tirar endavant l'anomenat Pla Delta del Rin-Mosa-Escalda, un pla que finalment es va acordar i que, sense cap mena de dubte, va exigir durant força anys el consens entre el Govern d'aquell Estat, les autoritats provincials, les autoritats municipals i la gent que vivia o que viu en aquella regió afectada. D'aquella feina en el passat, els resultats i beneficis obvis per a aquella terra en el present. Doncs aquí ens trobem en el mateix punt, però en una altra cambra de representació i molts anys després, amb més tecnologia, això sí, i molt més coneixement i ciència, també, fruit de l'experiència compartida i a la vegada, però, decidint si vostès escolten o no un territori que demana ajuda i actuació de manera immediata. Ajuda per conservar la terra guanyada al mar, que configura, a més a més, la seva manera de fer i de ser com a societat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Com passa en tants altres sectors, la gestió des del quilòmetre zero, des de la curta distància, sempre és molt millor, i ho és perquè és més sensible, més acurada, més adaptada al territori. Per tant, és molt més eficient i el grau de satisfacció dels ciutadans i de les empreses és molt més alt. I finalment donarem suport a la proposició pel greuge que està representant el sistema actual respecte al nostre país i que, evidentment, cal canviar. Ja ens ho han sentit dir en altres ocasions: Catalunya representa el 19 % del producte interior brut de l'Estat i el 18,4 % del producte interior brut industrial. Per contra, se'ns ha assignat poc més del 10 % dels fons europeus Next Generation. Per tant, entenem que amb aquesta proposta de PERTEs territorials també es permetria corregir aquest desequilibri i ajustar-lo al que al final és més just. I parlo de justícia, perquè aquests són uns fons europeus que porten per nom Next Generation perquè, com saben tots vostès, haurien de construir el futur de la següent generació. Però porten aquest nom, també, perquè estan constituïts amb deute públic que pagarà la següent generació. Per tant, és just que siguin distribuïts, aquests fons, segons el pes demogràfic i econòmic d'aquesta generació que haurà de retornar aquest deute públic en els pròxims temps. Fer el contrari només assegura un resultat migrat. Fer el contrari és no entendre el que requereixen les empreses i els ciutadans. Fer el contrari és viure en una bombolla de vidre, sense consciència del que es respira a l'exterior i es demana a peu de carrer. Per tant, aquesta proposició d'avui és una oportunitat per revertir totes aquestes mancances i posar-hi solució. Per això el nostre vot hi serà favorable. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«A més a més, a tot això cal incorporar-hi l'obsessió permanent de l'Estat per controlar a la curta distància la tramitació dels fons europeus, i això ha fet que els governs de les comunitats autònomes s'hagin convertit en meres gestories de tràmits administratius relacionats amb aquests fons, sense posar-hi valor afegit i sense capacitat de decisió d'allò que és més necessari en cadascun dels territoris. Per tant, el conjunt de tots aquests despropòsits ha acabat donant l'únic resultat esperable: deixar sense executar una part important dels fons europeus, i la part que s'ha executat s'ha fet sense considerar les veritables necessitats territorials. Val a dir, però, que aquesta no és una sorpresa per a nosaltres. És una nova evidència, l'enèsima, de la voluntat recentralitzadora de l'Estat, de la seva perseverança d'anar-nos a la contra i de la incapacitat d'acostar els recursos econòmics a les administracions més pròximes als ciutadans. Així doncs, la suma de tot plegat fa evident la necessitat de replantejar els mecanismes de gestió dels projectes de transformació econòmica i social, i és per això que donarem suport a la proposició del Partit Nacionalista Basc. Primer, perquè és una proposta que planteja una solució a l'embut administratiu que el Govern de l'Estat s'ha autogenerat amb la creació d'una estructura de control centralitzada. Després, perquè, si no es troba remei de forma immediata, farà que es perdi una molt bona part de la inversió pública que havia de servir per rellançar l'economia del país. Però també donarem suport a la proposició pel que significa de canvi de plantejament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Moltes gràcies, senyor president. Diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, i aquesta és la sort del Govern de l'Estat amb els fons europeus Next Generation i els diferents mecanismes de desplegament d'aquests. No podem enyorar-los perquè no n'hem pogut veure l'efecte esperat. Aquests fons, que, quan es van donar a conèixer per la Unió Europea, van generar una onada d'optimisme per part de tots els actors econòmics i socials, han acabat transformant-se en un tsunami de frustració i insatisfacció per les expectatives incomplertes. De fet, les primeres notícies sobre els projectes de transformació econòmica i social apuntaven que serien un instrument per propiciar una veritable transformació de l'economia de l'Estat espanyol; una oportunitat única, es deia llavors, en la història recent d'Europa i una palanca transformadora, com no s'havia conegut abans des de la recuperació dels efectes de la Segona Guerra Mundial. A la pràctica, però, han estat uns instruments burocràtics que no només no han estat capaços de realitzar l'esperada transformació, sinó que han acabat generant l'efecte contrari: desincentivar moltes inversions i iniciatives que han acabat renunciant davant de la feixuga maquinària administrativa en què s'han convertit els instruments de tramitació.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Quan parlem d'una reforma de fons també parlem de l'eliminació de l'Audiencia Nacional, un òrgan que és una anomalia. Tots ho diuen, però ningú s'atreveix a fer-ho. I això, que passi, també depèn de vostès. Parlem també de la reforma del Tribunal de Cuentas, un ens que no està adequat a la normativa europea. Parlem també de la reforma del Codi penal, de la reforma del Tribunal Constitucional i un llarg etcètera. De tot el que el PP va fer quan tenia majoria absoluta. Vostès han estat incapaços de revertir res significatiu. I només depèn de vostès, perquè són els que estan al Govern. Sobre la Llei de secrets oficials o d'informació reservada, cal posar en valor la insistència del PNV per efectuar aquestes reformes de fons i, a més, assenyalar el camí de com fer-ho, i el camí no és l'avantprojecte que vostès van moure la legislatura passada. Aquella proposta seva ja els avancem que no tindrà el suport de Junts per Catalunya. Segurament, com sempre, vostès votaran a favor de l'admissió a tràmit d'aquesta proposta, però tindran el valor de tirar endavant aquesta reforma i altres reformes de calat? Mentrestant, per saber què ha passat al Reino de España, esperarem que algun país tercer desclassifiqui informació, com ha passat fins ara. El nostre vot serà que sí. Dit això, la millor reforma de fons que a Catalunya podem fer és aquella que defensem des de Junts per Catalunya: la independència del nostre país. Des d'aquí una forta abraçada al nostre secretari general, Jordi Turull, i visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Gràcies, presidenta. Algú ens hauria d'explicar molt bé de què serveix exactament aquest bloc suposadament progressista i d'esquerres, perquè vostès han estat governant els darrers cinc anys i han estat incapaços de fer ni una sola reforma de fons. Vull pensar que la gent que els ha votat, a vostès, de vostès esperen que es prenguin decisions de gran importància. I les podien haver pres aquesta darrera legislatura, perquè vostès estaven al Govern i, a més a més, tenien la fidelitat dels seus socis, però no les han pres, i tampoc els seus socis els han empès a prendre aquestes decisions de gran importància. Quan parlem de decisions de gran importància, parlem d'aquelles decisions que no són còmodes, per tant, el contrari d'aquelles decisions que vostès han anat prenent en el dia a dia. Parlo d'aquelles decisions que canvien el rumb de la història, aquelles decisions que canvien el futur de moltes persones cap a bé; són aquelles decisions que només els valents s'atreveixen a prendre. Quan parlem de reformes de fons, em refereixo també, per exemple, a la llei de la qual avui parlem, aquesta Llei 9/1968, la llei de secretos oficiales, una llei que encara avui apareix al Boletín Oficial del Estado firmada pel dictador Francisco Franco. I això és una realitat el 2024, en un estat membre de la Unió Europea, que hi hagi lleis vigents signades per un dictador. El franquisme segueix aquí, impregnant moltes institucions del Reino de España, però encara n'hi ha que s'escandalitzen, s'indignen o inclús ho neguen quan ho recordem. I que això deixi de passar depèn de vostès.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Ara el PP parla d'Europa, ara els ve la flaca d'Europa i obliden que, si algú ha estat europeista a l'Estat espanyol des de primera hora, és Catalunya. Espriu parlava del nord enllà, on la gent és lliure, desvetllada i feliç. En canvi, 'que inventen ellos', deia Unamuno. I vostès van i ara contradiuen Unamuno inventant. Ara inventen; ara els ha vingut una mena d'obsessió per inventar, empastifant els demòcrates de Catalunya, reescrivint la paraula terrorisme, que els hauria de caure la cara de vergonya. La reescriuen, inventant amenaces, inventant mentides, inventant literatura judicial dissenyada directament, sortida directament des de les clavegueres. El PP sí que practica -i ara se sentirà 'oh!'-, vostès sí que practiquen el terrorisme parlamentari convertint cada intervenció en un fake sostingut, inaguantable, inacabable. El PP dibuixa un món irreal. Sabem que és irreal. Vostès esborren de la realitat els milions de persones, els milions de catalans i catalanes que aspirem, com jo, a la plenitud, a la prosperitat, de Catalunya. Ens esborren, però estem aquí. Vostès parlen de la Constitució espanyola a l'estil del Partit Popular que, des de la majoria absoluta de José María Aznar l'any 2000, l'han destrossada. Vostès han destrossat la seva pròpia Constitució -i ara els explicaré el perquè- fent-la inservible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«De fet, la seva visió sobre el delta de l'Ebre és la imatge del que l'Estat espanyol és respecte a Catalunya: actuar amb visió centralista, centrifugant responsabilitats quan les coses no van bé, exercint el control sobre qüestions dels altres, actuant d'esquena als ciutadans o dient que parlen en nom d'ells i venint a casa nostra a explicar que fan molt, quan a la pràctica tots sabem que, més enllà de les paraules, no fan res. Jo li he explicat que el delta de l'Ebre està en risc i li he explicat que la solució no passa per imposar unes accions des de la distància. La solució és escoltar el consens absolut existent entre la gent del delta de l'Ebre i les institucions del delta de l'Ebre i posar-se a treballar. No en necessitem més, de paraules; no en necessitem més, de declaracions; no en necessitem més, de bones voluntats. D'això en tenim a cabassos, i per això la gent d'aquell territori estan enfadats. Necessitem passar a l'acció i necessitem que s'hi dotin els recursos econòmics necessaris per implantar les solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Com li deia, l'amenaça arriba de terra endins, però no només per la manca de cabals i sediments. La gran amenaça arriba de més enllà, arriba dels més de 500 quilòmetres que separen el seu ministeri del delta de l'Ebre. El risc actual és fruit de moltes dècades d'inacció per part dels governs de l'Estat i, per si això no fos suficient, quan actuen, ho fan poc, però quan actuen, quan regulen, vostès ho fan en contra del territori i sense tenir-lo en consideració. Però ja els hi he dit abans, que la gent del delta de l'Ebre tenen un compromís i una determinació inamovible en defensa de la seva terra i s'han proposat salvar-la i s'han organitzat creant la Taula de Consens del Delta, on institucions públiques de tots els colors polítics, també el seu, i actors territorials tenen un consens total respecte a com actuar: el conegut tècnicament com a Pla Delta. Però vostès, des del seu ministerio, no només no consideren interlocutors la Taula de Consens i no els incorporen a la taula bilateral amb la Generalitat de Catalunya per decidir conjuntament les accions a prendre, sinó que, a més a més, estan treballant en un pla d'actuacions propi novament a esquenes del territori, contrari al que vol fer la gent de les terres afectades i, això sí, a l'empara de l'idolatrat per vostès Plan Hidrológico Nacional. Sembla increïble, però ho és. D'inacceptable també n'és, però totalment cert, lamentablement. Per si això encara no fos prou, el seu ministeri està tramitant múltiples expedients per a una nova delimitació del domini públic marítim terrestre que impliquen renunciar a preservar la morfologia actual del Delta i entregar al mar milers de metres quadrats de terra. Entregar al mar milers de metres quadrats de terra. En això sí que són actius i passen als fets. Però, novament, vostès actuen d'esquenes al territori, envaeixen finques productives, activitats econòmiques i zones residencials que, òbviament, com no podia ser d'una altra manera, han provocat un clam d'oposició entre la població i els actors afectats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Vostès clamen per obrir un diàleg social, quan en la negociació política sempre ens diuen que el tenen constantment obert. Mirin, nosaltres els ho hem dit per activa i per passiva, nosaltres no només dialoguem, nosaltres negociem. Volen diálogo social? Doncs que n'hi hagi, només faltaria, nosaltres també el volem. Però tinguin en compte que nosaltres també volem que Catalunya tingui veu i vot, que els sectors catalans implicats hi puguin dir la seva. I una part important d'aquests sectors -ho saben bé- fins ara sempre hi han estat absents, perquè no han tingut representació en els òrgans consultius estatals. I això nosaltres ho volem canviar. I avui es fa evident que nosaltres complim. I així la premsa es fa ressò que PIMEC ha aconseguit una plaça a la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius. Aquesta és la via. No esperar el nostre vot positiu sense ni tan sols venir-ne a parlar. Han de comptar amb nosaltres, com han de comptar amb els protagonistes i els sectors afectats per aquesta iniciativa del nostre país. I han de comptar amb temps, des del primer moment, perquè a Junts per Catalunya, el debat amb profunditat dels arguments de la mesura, i més enllà del seu discurs gairebé demagògic que fa més de cent anys que no hi ha una reducció de la jornada laboral, ens interessa i hi volem entrar. Hi insisteixo, per nosaltres el tema és prou rellevant per negociar-lo. Per negociar-lo. Nosaltres no hem vingut a passejar-nos per Madrid i a votar el que ni tan sols se'ns ha consultat. Junts per Catalunya no formem part de cap bloc, Junts per Catalunya ens sabem representants d'una nació, d'una nació que volem forta, i per això en defensarem la seva singularitat i la dels seus sectors, la dels treballadors, la dels autònoms, la de les pimes. I ho farem on calgui. I ho farem mentre continuarem treballant per esdevenir l'estat independent que Catalunya es mereix. Moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Gràcies. Bona tarda, senyories. Tractem la presa en consideració de la proposició de llei presentada per Sumar per la protecció dels drets humans i la jurisdicció universal a Espanya a partir de la reforma de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial. Ho deia fa un moment el diputat que m'ha precedit, aquesta no és una iniciativa nova ni exclusiva del seu grup, altres vegades s'ha tractat a les Corts Generals. Amb ella pretenen revertir, com s'explica a la part expositiva, les modificacions que en el seu moment van limitar la lluita contra la impunitat dels crims de dret internacional. En l'anterior legislatura, els nostres diputats, en moltes de les seves intervencions, van fer evident la prevalença del dret internacional sobre el dret intern i de la mateixa Constitució espanyola. Val a dir que gairebé sempre amb una sordesa considerable d'aquesta cambra. Des de Junts per Catalunya, ho saben, som molt crítics amb la justícia espanyola, amb aquesta manera d'exercir de les cúpules judicials impregnades sovint d'irracionalitat i amb aires de colonialisme ranci. Som testimonis directes d'una persecució indecent, d'una generació de trames delictives en les quals participen des de les clavegueres de l'Estat a les més altes instàncies polítiques judicials d'aquest mateix. Som un grup objectivament identificable i estem en un espai que coneixem bé i que reclamem des de fa temps que s'investigui, s'hi actuï i s'arribi fins al final.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«I en aquest context, venen vostès, senyors del PP, avui amb una moció en què exigeixen complir estrictament els principis d'equitat, transparència, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, respecte a l'autonomia financera de les comunitats autònomes i d'igualtat. Però de quina igualtat ens parlen? De la igualtat que tenim els catalans davant del poder judicial pel fet de ser independentistes? De la igualtat segons la qual uns vostès- viuen tranquils mentre els altres nosaltres- pel fet de ser independentistes podem ser espiats, perseguits o víctimes d'operacions d'Estat amb olor de clavegueres? O potser parlen de la igualtat pressupostària que fa el seu Estat a l'hora d'invertir a Catalunya només una quarta part del que inverteixen a Madrid, a Aragó o a Múrcia? I de quina equitat ens parlen? De la que tenen els catalans quan volem expressar-nos o ser atesos en la nostra llengua? O parlen de l'equitat d'aquells que no poden retornar a casa quan la justícia europea ha acreditat que allò que vostès en diuen delictes, a Europa és democràcia? I de quina transparència ens parlen? D'aquella que fa referència a la publicació de les balances fiscals que vostès tant han bloquejat? O potser fan referència a aquella transparència en l'opaca contractació a què ens tenen acostumats en les administracions governades per vostès?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Gràcies, presidenta. No els negaré que fa una mica de goig veure com s'esbatussen uns amb els altres, passant per aquest faristol cada dia per omplir-se de retrets, d'acusacions i sovint de falsedats, pensant només en el seu rèdit polític i no en els seus ciutadans. Posem d'exemple aquesta moció d'avui. Vostès, senyors del Partit Popular, presumeixen sovint de governar en catorze de les dinou comunitats i ciutats autònomes, però a la vegada vostès no tenen cap inconvenient a anunciar que vetaran l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària en el Senat, encara que això redueixi la capacitat de despesa de les comunitats autònomes, on presumeixen de tenir tant poder. Perquè com deia, al capdavall, a vostès no els importa gens el benestar dels ciutadans. No els importa gens. Nosaltres ho sabem ben bé, això. De fet, els catalans a vostès els hem patit a la pròpia pell. Utilitzen el que calgui i quan calgui per anar en contra nostra, encara que sigui faltant a la veritat i amb l'únic objectiu d'alimentar el conflicte històric contra Catalunya. Perquè és evident que el conflicte entre Catalunya i Espanya ve de segles, més de 300 anys de conflicte alimentat per la set de poder insaciable per part de l'Estat espanyol. Va ser així amb en Felip V, el 1714, i amb tots els seus successors. Va ser així també amb la Primera República. Va ser així durant la dictadura de Primo de Rivera. Va durar així també durant la Segona República. Va ser així amb la dictadura de Francisco Franco. I ha estat així des de la Transició del 78 amb Juan Carlos I, primer, i ara amb Felip VI. Perquè hagi governat qui hagi governat l'Estat espanyol, vostès, tots, sempre han anat contra Catalunya. Perquè anar contra Catalunya sempre ha estat l'excusa que tenen vostès per guanyar poder a Espanya i amagar les seves misèries.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Senyors del PSOE, senyor López i companyia, quan els tornin a dir que s'han carregat l'Estat, expliquin matí, tarda i nit que va ser Aznar, el Cid Campeador de l'Espanya del NODO, qui el maig del 98 va fer fora de Catalunya la Guàrdia Civil. En llenguatge de la seva bancada els manllevo el seu llenguatge, el seu propi llenguatge-, el PP és qui va cedir al xantatge d'expulsar la Benemèrita de Catalunya, cosa que avui no acceptarien. Doncs no, no era xantatge, era política. I vaig acabant, senyora presidenta. Canvien les circumstàncies i canvien els objectius. Avui el nostre objectiu polític no té res a veure amb l'autonomisme preolímpic. També canvien els actors, però la necessitat de negociar sempre torna, i torna perquè amagar els problemes sota la catifa et fa guanyar temps, però no acaba resolent res. En conseqüència, senyores i senyors diputats, si hi ha un conflicte polític que hi és-, no facin com la Transició, que va ser un fracàs. No deixin el debat de Catalunya a mitges. Senyors del Govern, va per vostès, prou complexos. Abracin la trilogia del govern valent: negociar, pactar i complir. Si un jersei et va petit, busquin el de la seva talla, perquè un jersei petit sempre és un jersei petit i no el portaran a gust.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«La Transició, ho veuen, no va consolidar un canvi de cultura política a Espanya, el canvi que Espanya necessitava, i això explica la incapacitat encara avui per respectar Catalunya. Aquest és el fracàs. Sovint les esquerres denuncien la pervivència del franquisme sociològic. I tenen raó. Hi ha partits sencers partits sencers- que es neguitegen quan aquí es diu, per exemple, que el franquisme era feixisme i que el general Franco era un assassí, perquè era un assassí. Per a segons qui, aquest exercici de veritat sobre la foscor del franquisme és un esforç inassumible que els provoca un vertigen democràtic asfixiant. Tenen un problema. I ho entenc, a Catalunya diem que de la família se'n pot dir, però no se'n pot sentir dir. També dels amics o dels entorns. La veritat és que és una conducta molt humana. I al mig ai, al mig- l'àrbitre, el catalanisme polític, hereus de qui també van fer la Transició amb la promesa incomplerta que Catalunya, la cultural, la política i l'econòmica serien respectades. L'Estat no s'ha cregut que això anava de respectar.»