Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 31 de 45
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Per altra banda, el que sí que li pertany a l'Estat i que, per tant, hauria de ser una prioritat urgent del Govern, és la regulació de les titulacions i especialitats d'infermeria. El col·lectiu infermer fa anys que reclama la creació de noves especialitats i la millora de les actuals per adaptarles a les necessitats d'avui en dia. Aquest és un tema urgent que permetria que les infermeres poguessin exercir amb totes les competències que els corresponen i amb el reconeixement acadèmic i professional que mereixen. Això no només beneficiaria les infermeres, sinó que tindria un impacte directe en la qualitat de l'atenció que reben els pacients. A Catalunya, mentrestant, seguirem treballant perquè s'impulsi l'autonomia de la professió infermera, perquè es donin respostes a les seves demandes i es millorin les seves condicions laborals. Però això només serà possible si disposem dels recursos econòmics adequats, i aquí és on l'Estat té un deute pendent amb Catalunya. Sense un finançament just i singular no es poden aplicar les millores que el sistema necessita ni garantir els estàndards de qualitat que la ciutadania mereix. Compleixin amb les seves promeses i nosaltres podrem fer front a totes aquestes demandes i moltes més.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d'infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamarli a l'Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral. Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l'estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d'un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l'Estat, per tant, d'un problema que de ben segur no s'arregla posant en una llei que s'ha de reduir el rati d'infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d'elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació. Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l'escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis. Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractarne més i millorar la proporció personalpacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d'infermeres des de l'oferta universitària per tal d'augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«La professió ha donat un cop al damunt de la taula per reclamar solucions en moltes ocasions; fa unes setmanes, aquí mateix, al Congrés, quan la representant de la comissió promotora d'aquesta iniciativa legislativa popular denunciava que aquesta iniciativa, nascuda fa més de cinc anys, va ser prorrogada fins a vuitantatres vegades la legislatura anterior. Avui, si es pren en consideració, es tornarà a posar en marxa el rellotge de la tramitació parlamentària, i totes i tots hem d'estar a l'alçada de qui ens cuida a la consulta, al domicili, a l'hospital o a d'altres serveis. Ara som nosaltres els que ens hem de cuidar d'ells, però, si m'ho permeten, nosaltres, a Junts, el que els diem és que ho volem fer des de Catalunya, perquè per això tenim les competències. Més infermeres és més salut, més seguretat i menys despesa. La sobrecàrrega sobre les infermeres fa que els pacients tinguin un major risc de patir errades sanitàries, com en la medicació, o complicacions evitables, com infeccions hospitalàries o les conegudes úlceres de pressió, que es tenen per estar massa sovint en una mateixa posició. També hi ha més possibilitat d'allargar l'estada a l'hospital o que hi hagi un major nombre de reingressos, i això té un gran cost sanitari i, a més, un major risc de mort. Aquestes afirmacions estan basades en els estudis desenvolupats per la infermera Linda Aiken al llarg de trentacinc anys de professió i en més de trenta països. Linda Aiken, que és, per cert, doctora honoris causa per la Universitat de Vic, on van tenir molt clar -molt clar- el valor del seu treball d'investigació i anàlisi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Gràcies, president. Senyories, aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la seguretat dels pacients des de la millora de les condicions de treball del col·lectiu d'infermeria. Com a iniciativa legislativa popular va recollir 660 000 firmes el 2019, abans de la pandèmia de la covid19. Estem segurs que haurien estat milions si s'haguessin recollit després de la pandèmia. Totes i tots recordem perfectament aquelles sortides a finestres i a balcons per aplaudir la feina dels sanitaris, herois i heroïnes en una de les vivències més dures que ens ha tocat afrontar: en dos anys, gairebé 100 000 morts a tot l'Estat, 24 000 a Catalunya. De nou, des d'aquí, gràcies a tots els membres del col·lectiu sanitari per cuidarnos arriscant la vostra vida. Afortunadament, ha quedat enrere aquell episodi que va portar al col·lapse qualsevol model sanitari, però la sanitat postpandèmia segueix patint, i de quina manera, les tensions lògiques de quan no hi ha prou personal per fer front a tota la demanda assistencial. I això es tradueix en estrès, en pressió sobre les bates blanques i, molt especialment, sobre les infermeres i els infermers.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«A Ucraïna condemnem la invasió criminal de Putin, perquè aquí has de dir-ho, això, perquè si no es pensen que ets putinista o ets hamasista o ets antisemita, no? No, no, no, estic dient reflexions basades en fets. No estic fent res més que no estigui basat en fets. La invasió russa va ser criminal, d'un règim criminal com és el règim de Putin. Però també assenyalarem que l'escalada armamentista de l'OTAN aquests últims quaranta anys i la manca de negociació perpetuen el patiment, i també hi ha una part de responsabilitat en aquesta carrera armamentista de tants anys i en l'apropament de l'OTAN i l'OTAN i l'OTAN quan el Pacte de Varsòvia es va desmuntar. Siguem honestos; reflexionem sobre nosaltres mateixos, d'autocrítica. Siguem honestos. Si volem la pau, hem de ser valents, hem de condemnar totes les violències i exigir que s'asseguin a negociar. Tot l'esforç ha de servir perquè la gent negociï. Aquesta és la demanda majoritària de la ciutadania arreu del món, per una política de pau que renunciï immediatament a la venda d'armes en zones en conflicte, ni directa ni indirectament, ni deixant que els nostres ports serveixin per enviar armes. I el senyor Albares s'ha compromès a això i li agraeixo que sigui tan contundent en dir que Espanya no trafica amb armes, no deixa els seus ports per enviar armes en zones de conflicte. Això l'honora, honora aquest Govern.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Ningú al carrer vol la guerra ni les conseqüències socials i econòmiques que comporten un empobriment de la població a tot arreu. Això també és important. La guerra porta un empobriment i una guerra social a tot el món. Encara que no sigui per humanitat, sigui per propis interessos egoistes, si voleu, no? Pensem-hi. Vivim en democràcies on sembla que els governs han deixat d'escoltar la gent. Això explica per què, elecció rere elecció al món -elecció rere elecció al món-, els governs que han mantingut el poder el perden. I una de les causes és clara -una de les causes, eh?-: hi ha una oposició creixent a la guerra i a les seves conseqüències socials directes, en forma d'inflació -afecta a tothom-; en forma de crisi econòmica, de despesa militar brutal, que perjudica la despesa en educació, que perjudica la despesa en sanitat, en habitatge, en protecció social, en energia verda, etcètera. La joventut i la classe treballadora -la classe treballadora sempre és qui posa els morts en totes les guerres- no volen la guerra. Ho veiem a Rússia, on s'ofereixen incentius com condonar els deutes als qui s'allistin a l'exèrcit; o han de contractar mercenaris nord-coreans amb salaris molt alts per suplir la manca de voluntaris a Rússia. Ho veiem a Ucraïna, on falta voluntariat per anar a la guerra. Ho veiem a les mobilitzacions globals a tot el món, que no són a favor de la guerra -jo no veig mobilitzacions a favor de la guerra-, sinó en contra de les massacres de civils a qualsevol guerra i per exigir que es negociï la pau. Això és el que veiem, que no es repeteixin els Guernicas, que avui són televisats, i allò que va ser una anomalia als anys trenta avui sembla que sigui una normalitat: el quadre de Guernica el podríem fer cada dia. Cal escoltar la gent.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las previsiones del Gobierno español para terminar el eje pirenaico (N-260)?
«Senyor ministre. Avui li parlaré d'un corredor mediterrani, segona part, és a dir, com una infraestructura estratègica té més de trenta anys d'endarreriment. L'eix pirinenc uneix totes les valls de la serralada -el tram català té 354 quilòmetres. Als anys noranta, un ministre socialista anunciava una modernització integral d'aquest eix, que té una traça encara ara en la seva majoria de quan les carreteres es feien amb animals. Durant aquests més de trenta anys han passat coses, òbviament. Al tram occidental de l'eix, l'any 2008, un conseller de la Generalitat, socialista, un ministre, anunciaven l'acord de quina opció prenien per fer el túnel de Perves, un port on hi ha un petit túnel on només hi passa un vehicle, ministre, un vehicle. Han posat un semàfor, res més. La darrera actuació important d'aquell sector és el tram Senterada-Xerallo de l'any 1999. Després d'això, anuncis i anuncis. Ara sí, la variant de la Pobla i una rotonda, la de Montferrer, reclamada fa vint anys enrere. A la part gironina de l'eix passa el mateix: de setanta-sis quilòmetres de desdoblament previstos se n'han fet vint-i-tres. L'última gran actuació, el túnel de Portbou, de l'any 2006. L'any 2008 s'anuncia el desdoblament Figueres-Llançà; el 16, es tanca el projecte. Res més. Igual que els anuncis del túnel de Toses, per exemple, un eix que té sinistralitat, ministre. La setmana passada hi va haver una altra víctima mortal a Llançà, la segona d'enguany. El darrer gran anunci és aquest que vostè acaba d'explicar, ministre, un conveni que va passar pel Consell de Ministres a l'octubre i de 260 milions en deu anys, ministre, en deu anys. Això surt a 73 000 euros per quilòmetre i any.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué credibilidad tiene la UDEF después de que se haya detenido al jefe de Antiblanqueo de la Policía en...
«Senyor Marlaska, ja ningú discuteix la falta de rigor ni la intencionalitat política dels informes de la UDEF en casos com l'operació Catalunya ni tampoc la dels informes de la Guàrdia Civil en casos com Tsunami Democràtic. No tenim cap garantia que les clavegueres s'hagin acabat; al contrari, amb vostè de ministre, la fàbrica de fang, la fàbrica de porqueria continua a ple rendiment. Li recordo el cas de l'advocat Gonzalo Boye, actualment a judici perquè la UDEF va pactar la llibertat d'un presumpte assassí a canvi d'incriminar-lo. Senyor Marlaska, vostè és ministre de l'Interior des del 7 de juny de 2018. Si la confiança dels ciutadans en la policia és fonamental en tot estat de dret, hem de concloure que vostè ha fracassat. Perquè, senyor Marlaska, vostè creu que els ciutadans catalans podem tenir alguna raó per no desconfiar radicalment de la seva Policia Nacional i de la seva Guàrdia Civil? Pensa adoptar alguna mesura o pensa deixar-ho tot igual, com està fent des de fa més de sis anys?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I a propòsit de tot el que hem exposat, una reflexió per als dos grans protagonistes de la vida política d'Espanya: el PSOE i el PP. En termes de gestió, en aquesta crisi, els dos s'han mostrat dubitatius; han projectat la imatge d''ara hi soc, ara no hi soc', i sense cap idea clara. Vostè, senyor Sánchez, ha tardat un mes a comparèixer aquí, un mes després d'un dels desastres naturals més impactants de la història del seu país. Vostès, PSOE i PP, han imposat al llarg dels anys, i continuen imposant encara avui, un model, un model que comparteixen tots dos: el model del café para todos, un model, senyor Sánchez, que s'allunya molt del federalisme que tant prediquen. L'imposen cada dia en cada una de les decisions polítiques que prenen, cada una de les iniciatives polítiques que presenten, des de la sanitat a la fiscalitat fins a polítiques socials, l'esport o la seguretat. Un model, el seu, el de vostès, que s'ha demostrat fracassat. En tots els fronts hem de combatre contínuament la seva vocació intervencionista, i la conseqüència de la seva política centralitzadora és que quan passen coses, quan posen el límit a tothom, el resultat és que ni fan ni deixen fer. I aquest és un debat que vostès eviten perquè els molesta i perquè els fa sortir de la seva zona de confort.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«'2. El nostre reconeixement cap a la bona tasca de predicció i també de seguiment de les inundacions realitzades per l'AEMET tant el dia 29 d'octubre com en les jornades precedents, quan es van emetre avisos meteorològics pertinents dins del termini i en la forma escaient per alertar la ciutadania i les autoritats del perill d'aiguats que hi havia en diverses zones i de les alarmants dades de precipitació que es recollien en temps real durant tota aquella jornada. 'També expressem el nostre reconeixement al seguiment constant realitzat pels tècnics de la Confederación Hidrográfica del Xúquer, que van alertar i ho van fer repetidament, de l'alarmant crescuda dels cabals o del cabal dels rius i barrancs de la província de València i que hores d'ara també són objecte d'atacs i de demandes judicials'. Jo hi afegeixo, segurament per incompetència d'altres. '3. El nostre compromís per seguir lluitant contra la desinformació en el nostre àmbit, que en els últims dies, setmanes i anys s'ha manifestat en forma de teories conspiranoiques i titulars informatius manipulats per aconseguir interaccions en xarxes socials, entre d'altres. I 4 -i acabo- Finalment, volem reiterar la nostra solidaritat i el nostre suport, evidentment, a les víctimes d'aquest tràgic esdeveniment, a les seves famílies i amistats i a totes les persones que han patit danys de tota mena'.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Molt bona tarda a totes i a tots de nou. Permeti'm abans que res, contextualitzar. A l'Estat no s'estan complint de cap manera els objectius marcats per la Comissió Europea en matèria de residus. Dels tres indicadors claus per al 2025 i el 2030 només s'han superat el nivell marcat en matèria de reciclatge d'envasos, segons dades del propi Estat espanyol. Per contra, l'Estat incomplirà els objectius marcats en reciclatge i en quantitat de residus que van a parar als abocadors municipals. Aquest incompliment es produeix perquè no existeix al conjunt de l'Estat una aposta ferma per una política justa, econòmica i socialment en l'àmbit de residus, malgrat que a Catalunya fa anys que sí. Fa anys que s'ha fet aquesta aposta, una aposta que, evidentment, contribueix -i ho fa amb escreix- a millorar les dades del conjunt de l'Estat. De fet, a Catalunya ja fa un parell d'anys que es va celebrar el 25è aniversari, és a dir, dues dècades i mitja de l'inici de la recollida de fracció orgànica de residus. També superen ja els 300 municipis on s'apliquen sistemes d'alta eficiència de recollida de residus, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents o models mixtes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Per això proposem avui aquesta proposició no de llei, perquè s'activin immediatament els mecanismes que contempla la Llei General Pressupostària per dotar fins a 15 000 milions d'euros addicionals per a la recuperació del País Valencià. Activin l'article 52, per transferir dotacions de crèdit que tenen en altres partides pressupostàries que ara no és urgent executar. Activin l'article 53, per mobilitzar aquells ingressos que no tenien previstos en el pressupost inicial, sobretot tenint en compte que el pressupost actual és una pròrroga del de l'any 2000..., de l'any 2023 i que hauran materialitzat uns majors ingressos del que estava previst en aquell pressupost. Activin l'article 54, per fer ampliacions de crèdit necessàries. Activin l'article 55, per dotar els crèdits extraordinaris o els suplements de crèdit aprofitant que aquest article, el 55, reconeix precisament la possibilitat de ser utilitzat per a aquelles despeses que no puguin ajornar-se fins a l'exercici següent. Algú podria intentar dir que aquests mecanismes que hem dit ara no són suficients. No ho són? Mirem, doncs, les dades dels anys anteriors. Darrera liquidació dels pressupostos de l'Estat publicada, la de l'any 2022. Total de mobilització de recursos que es va fer en aquell any gràcies precisament a aquests articles: 38 000 milions d'euros. Per tant, sí que és possible. I tant que és possible! Però encara es podrien mobilitzar molts més recursos, molts més.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Els bancs, els últims anys, han retallat també en infraestructura i serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49, una caiguda del 75 % en 15 anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any els caixers automàtics al conjunt de tot l'Estat han caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada als municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència de la banca, oi? Per tant, prenguin d'exemple el projecte de llei enviat des del Parlament de Catalunya redactat pel govern republicà. Des d'Esquerra Republicana es van fer grans passes per avançar en la inclusió financera. Es va treballar i ja és una realitat la posada a disposició de caixers automàtics als centenars de municipis, d'on els bancs n'han anat marxant les darreres dècades, tot i tenir grans beneficis. I és que el problema, quan una oficina tanca, no és només l'afectació als usuaris que es queden sense serveis, sinó que també al darrere deixa reestructuració laboral, provocant acomiadaments col·lectius, baixades de sou i despoblament rural.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, ja! Des del nostre grup, votarem en contra d'aquesta esmena a la totalitat. El projecte de llei d'esmena, per nosaltres, és una eina legislativa necessària per construir una arquitectura de regulació financera que protegeixi els consumidors i, alhora, els defensi davant de les pràctiques abusives de les entitats financeres. No oblidem d'on venim. La crisi financera de l'any 2008 va portar al PSOE primer i al PP després a realitzar un rescat bancari. Amb la bandera capitalista que no ens podem permetre una fallida del sistema financer, els dos grans partits aviat es van posar d'acord per realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. Resultat: una reestructuració bancària on es van transferir més de 120 000 milions d'euros de l'erari públic, en forma d'ajuts en recapitalització. Anys després, aquest rescat bancari no ha estat retornat íntegrament a la ciutadania i, segons el Banc d'Espanya, hi ha més de 60 000 milions d'euros impossibles de recuperar. Tot i això, la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania. Encara hi ha milers de persones en mans de la seva usura. Per fer recordatori, mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva -eren expulsats de casa seva- i milers de petits empresaris no podien fer front a les seves despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Ai, carai! Les elèctriques queden fora de la seva proposta d'impost? Les mateixes elèctriques que els hi van transferir 3000 milions d'euros fa escassament dos anys d'euros públics directament amb elles? Doncs sí, les mateixes. Però és evident. Encara més endavant proposen que les empreses, a l'hora de fer les seves inversions, deien en la proposta d'impost energètic, literalment: Deberán solicitar al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que emita un informe motivado sobre si las inversiones recogidas tienen la consideración de inversiones estratégicas. I que, per tant, que es puguin fer o no. Carai, de veritat? Esquerra Republicana de Catalunya proposant que qui hagi de decidir on i quines inversions es fan sigui el govern de l'Estat espanyol? De veritat? Doncs sí, de veritat. La mateixa veritat que vostès, juntament amb PP i Vox, dilluns impossibilitaven que s'aprovés la proposta d'impost a la banca que permetria transmetre a les comunitats autònomes la recaptació que en sortia en funció del PIB i que hem hagut de rescatar a última hora, amb un debat jurídic a la Mesa, de si aquesta esmena es podia portar i salvar en aquest plenari d'avui. Per cert, transaccional firmada dilluns i impulsada per SUMAR, PSOE i Junts i que no va comptar, com deia, amb el seu vot.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats! Bon dia, diputades! La veritat és que portem unes setmanes de treball intens des del moment en què es va saber que el que havia de ser d'entrada un projecte de llei per realitzar la transposició de la directiva d'impostos a les grans multinacionals es convertia, a més a més, en una reforma de tipus fiscal, amb el que en diuen un paquet fiscal. És important recordar que fa dos anys es va aprovar en aquest congrés la llei que permetia o que imposava els gravàmens temporals sobre les empreses energètiques, sobre la banca i sobre les grans fortunes. I és important també recordar que aquest mateix text legislatiu venia a dir que si l'avaluació que se'n feia al llarg del temps era positiva, quedarien de manera permanent. És a dir, deia: si els gravàmens no impacten negativament als mercats i s'avaluen positivament, ho convertirem en permanents. Han passat dos anys i no sembla que hi hagi hagut cap drama a nivell de mercats. Han passat dos anys i les energètiques han guanyat 10 000 milions d'euros en un exercici. Han passat dos anys i la banca n'ha guanyat 26 000, de milions d'euros. Per tant, com vostès comprendran, era completament raonable que el nostre punt de partida fos pacte fiscal sí, amb les energètiques i amb l'impost a la banca. Quina va ser la nostra sorpresa quan, després d'haver-ho estat negociant, parlant i acordant, se'ns va comunicar que havia de caure de l'acord sobre fiscalitat les empreses energètiques, perquè si no, no aconseguiríem la majoria suficient en aquest congrés per tirar-ho endavant. Grups que hi havien votat a favor ara fa dos anys, impedien que aquest impost o gravamen a les energètiques pogués entrar en aquesta reforma fiscal.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«No obstant això, des del Grup Republicà, volem contribuir a millorar-les. Podem contribuir a millorar-les. L'impacte del desastre és enorme econòmicament i socialment. Els aiguats han afectat a més de 60 municipis al País Valencià, amb una gran concentració de treballadors i treballadores i un pes econòmic que representa el 22 % del PIB valencià. Parlem de milers de famílies que ho han perdut tot, absolutament tot. Les primeres estimacions apunten a l'impacte econòmic, que podria superar el 0,5 % del PIB estatal i pràcticament el 25 % o el 22 % del PIB valencià. Per aquest motiu, tot i reconeixent les mesures positives del Reial decret llei, des del grup republicà, considerem que cal fer una passa més. És imprescindible fer-la. Cal. Proposem: incrementar les ajudes directes als autònoms més enllà dels 5000 euros. Ampliar la dotació per a la reparació d'habitatges més enllà dels 60 000 euros màxims previstos. Revisar el sostre de dèficit de la regla de despesa, especialment per als ajuntaments, que són actors clau per a la reconstrucció, no pot haver aquí un sostre de despesa. Regularització immediata de les persones migrants en situació administrativa irregular, perquè també puguin accedir a les ajudes i als drets. Moratòria en desnonaments i execucions hipotecàries. Suspensió mínima de dos anys per als afectats. Reforç del suport psicosocial finançat per la Seguretat Social. Mesures per protegir els treballadors i assegurar l'ocupació. S'han fet algunes i algunes molt bones i valorem, com la vinculació dels ERTO al manteniment efectiu de l'ocupació.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Aquest percentatge, com deia abans, no és menor. Són milers i milers de nens i de nenes, de vides marcades per la violència física i la violència psicològica, el silenci, la complicitat institucional. I això, senyores i senyors, és intolerable en una societat que es proclama democràtica i justa. Permeteu-me que comenci dirigint unes paraules a les víctimes, aquelles persones que han carregat durant anys amb el pes d'un dolor silenciat i brutal, agreujat per la manca de suport i el menyspreu institucional. Per a molts i moltes, el patiment no va finalitzar amb l'abús o amb la violència física o psíquica. Va continuar amb el silenci imposat, amb la vergonya, amb el complex de culpa, amb el sentiment d'impunitat d'un entorn que no els va protegir, d'un entorn que no els va protegir. És imprescindible que aquest congrés estigui a l'altura de les seves esperances i que passi de blablablà a actuar d'una vegada per totes, 2021..., 2024, perdó, 2024. Aquest discurs és per a ells, perquè ningú més hagi de patir el que elles i ells han patit, perquè les seves veus siguin escoltades i perquè les institucions que van fallar en la seva protecció responguin pels seus actes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«La societat, com deia, ha pres consciència progressivament. Des de finals del segle passat, s'han anat fent públics casos d'abusos sexuals. Al principi, la societat els entomava com a circumstàncies excepcionals, amb impacte mediàtic però puntuals, i només ha estat en els darrers anys que s'ha girat el focus cap a les víctimes. I això és mèrit precisament de les associacions i, també val la pena dir-ho, de mitjans de comunicació responsables amb la seva tasca, que és investigar i informar. Una tasca que sovint queda amagada pel silenci, però també pel sensacionalisme i la gesticulació ideològica. L'informe que ens ha remès el Defensor del Poble es basa en tres àmbits: una comissió assessora d'experts, una unitat d'atenció a les víctimes i de suport a la investigació i un fòrum de diàleg amb les associacions. Creiem que la metodologia ha estat adequada, suficient per arribar a un primer diagnòstic i, per tant, considerem acomplert el primer requisit d'aquest procés, que és el de la veritat. Valorem especialment, com ja s'ha dit, el procés d'escolta, l'element qualitatiu que aporta el tracte directe amb les víctimes i les associacions. Més dubtes, en canvi, ens planteja, per exemple, l'enquesta i les projeccions que se'n deriven.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Molt bon dia, senyories, presidenta, senyor Gabilondo. Voldria saludar, en primer lloc, a les persones que ens acompanyen i molt especialment a les víctimes d'abusos i a les persones i entitats que s'han involucrat en la lluita pels drets de les víctimes dels abusos a menors. És gràcies a ells, és gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui la societat ha pres consciència del fenomen dels abusos sexuals, concretament dels comesos en el si de l'Església catòlica i també de la necessitat de veritat, de justícia i de reparació integral del dany causat. Espanya va tard. La majoria de països europeus ja han passat per aquest procés, en el que estem ara a nosaltres, i països, sense anar més lluny, com Catalunya, s'han avançat en aquest procés. Tot just ara tenim una primera resposta des de les institucions de l'Estat espanyol. Com diu el subtítol de l'informe, 'una resposta necessària', necessària davant el patiment, la soledat i el desemparament de milers de menors abusats. Un dolor que durant massa anys s'ha mantingut encobert per un silenci injust i insuportable. Una resposta, com dèiem, necessària perquè la gran part de la ciutadania, no només de les víctimes, i la mateixa justícia ho exigeixen.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las responsabilidades y actuaciones del Ministerio del...
«Però vostès no van voler. I per això cal arribar a la justícia. Per cert, en un país on la justícia és molt activa, me crida l'atenció que ni la Fiscalia ni el TSJ haja obert diligències contra el govern Mazón. La política, la justícia política és ben clara: El senyor Mazón ha de dimitir i no hi haurà vicepresident torero, militar, bisbe de Segorbe que puga tapar les seues vergonyes. Els valencians no anem a tornar a abaixar la cara com en la época Camps i hui me preocupa molt que el nou vicepresident, el senyor Joan Gan Pampols, d'emergències, -tot i que no té pressa, ha dit que 'ya se incorporará el lunes'- ha dit que no acceptarà cap crítica política. I mire, hui 20-N fa 49 anys que se va morir el dictador. Li ho dic ben clar al nou vicepresident: Per moltes medalles que tinga, haurà de respondre a les Corts i donar explicacions com qualsevol altre polític. No poden amagar-se darrere de les seues medalles.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«La gestió de la sequera per part de la CHE ens ha quedat gravada a la memòria de la gent del territori de l'Urgell, per la impotència que vam sentir. La nostra pagesia no es mereixia veure tancar el canal d'Urgell d'un dia per l'altre, sense avís ni planificació. Això ens va passar l'any passat, a l'abril del 2023. Sabem que, si ho gestionem des de Catalunya, ho faríem molt millor i amb l'estalvi de les modernitzacions es podria atendre altres necessitats, com per exemple desenvolupar el reg del Priorat i Montsant, que ens permetria ajudar a la supervivència d'una comarca que produeix vins i olis d'altíssima qualitat. I acabo. Les mesures d'estalvi d'aigua s'han d'aplicar als diferents sistemes en funció del dèficit que es preveu en els propers anys i a tots els territoris hi fan falta moltes inversions, perquè realment la pagesia necessita aquestes inversions. Ara, s'ha de fer pensant que si volem relleu generacional, a la pagesia se li ha de donar eines i se li ha de donar recursos. Així doncs, avui m'he permès tornar a posar damunt de la taula la modernització immediata del Canal d'Urgell i reivindicar tota la capacitat de decisió sobre aquest estalvi d'aigua.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Unión del Pueblo Navarro ens porta una moció instant al govern de l'Estat per tràmits pendents, els terminis i les previsions per a la construcció de la segona fase del Canal de Navarra. Una segona fase que suposaria unes 25 522 hectàrees. Un canal, el de Navarra, que persegueix en la seva globalitat la transformació en regadiu de gairebé 60 000 hectàrees, l'abastament urbà i industrial de més de 350 000 habitants, un 60 % de la població de la Comunitat Foral de Navarra. Però avui no vull perdre l'oportunitat de parlar de canals de regadiu i els parlaré d'un canal que fa més de 150 anys va transformar un territori, un territori anomenat el Clot del Dimoni, per les seves condicions climàtiques i les sequeres adverses. Aquest és el canal d'Urgell, una infraestructura destinada al rec que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu de diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Un canal de la Confederación Hidrogràfica de l'Ebre que rega -ojo, atenció a la xifra- 70 000 hectàrees i que urgeix modernitzar. A part del subministrament del regadiu a uns 18 000 regants, 48 600 hectàrees, aquesta xarxa també abasteix 121 municipis, 1826 granges, 175 indústries i més d'un miler de cases disseminades pel territori. Però sobretot aconsegueix que els i les nostres pageses puguin fer cultius de qualitat i que aquests puguin estar presents en la nostra alimentació diària. Per tant, el Canal d'Urgell és una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la plana de l'Urgell i que, després de més de 150 anys de funcionament, continua sent un eix vertebrador d'aquest territori.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«D'altra banda, tots hauríem de fer una reflexió profunda sobre el model urbanístic que ha portat a que bona part de la construcció estigui en zones inundables als litorals marítims, però també a la ribera dels rius. A Catalunya ho sabem prou, a mar i a muntanya i mirem el cel. Un cel més amenaçador pel canvi climàtic. Per tant, urgeix analitzar quines actuacions s'han de fer per evitar els riscos de noves DANAs i amb quines inversions. El mateix secretari d'Estat, Hugo Morán, ha reconegut que la falta de pressupost ha impedit tirar endavant projectes dissenyats per minimitzar el risc d'inundació en els barrancs del Poio i de la Saleta. No hi va haver inversions ni amb el PSOE, però tampoc amb el PP. I si parlem de Catalunya, al Besòs hi ha una situació de risc que reclama intervenció i actuació des de fa molts anys. Parlem del pont del ferrocarril sobre el Besòs a l'alçada de Sant Adrià. La seva baixa alçada és un perill perquè, en cas de fortes pluges, faria de barrera i podria ocasionar un desbordament del riu inundant la zona residencial i industrial fins a arribar a l'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a la platja de Sant Adrià.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Malauradament, el partit que lidera l'oposició aquí i que governa el País Valencià ens respon des de la catalanofòbia. Ho fa quan el senyor Feijóo vincula les ajudes a València amb el possible cost del finançament singular amb Catalunya, que, per cert, encara ningú no ha concretat. És una manera ben destralera de desviar l'atenció del desastre de gestió del PP des del minut u, perquè el drama de la DANA no va començar el 29 d'octubre, sinó el dia que Mazón va fer-se el milhomes publicant a les xarxes socials que s'havia carregat la unitat d'emergències del govern sortint. Però aquesta vegada posar Catalunya en el titular no fa de cortina de fum. També perquè a Catalunya hem demostrat estar a l'alçada en altres situacions de crisi. Portem molts anys construint un model sòlid amb el nostre propi servei Meteocat, nascut a principis del segle XX en plena Mancomunitat. Un servei que hem defensat quan, a cop de reial decret, el govern socialista ha limitat les seves competències fent prevaldre l'AEMET gràcies a alguns que avui sospito que no podrien explicar el seu vot. En aquesta cambra, només van votar-hi en contra Junts i la CUP.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tornant a la DANA, el més important és aprendre de les errades per no repetir-les. El torrent s'ha emportat per davant el futur de moltes famílies, en alguns casos de manera literal i especialment cruel amb la pèrdua de criatures. Els menors són 9 nens de menys d'11 anys. Però el torrent també s'ha emportat per davant gran part de la confiança de la gent en la capacitat dels polítics de liderar respostes davant d'una situació d'emergència. Això passa quan Mazón allarga el cafè tres hores i no activa la Protecció civil. Això passa quan Mazón no dimiteix, convertint-se en la màxima expressió del principi de Peter, aquell que diu que qualsevol treballador tendeix a ascendir fins a arribar al seu nivell d'incompetència. També frega la irresponsabilitat qui rebutja l'ajuda que s'ofereix des d'altres comunitats autònomes o des d'altres estats. I en això tots dos governs en tenen culpa. Hem vist el PP acusar acusant Marlaska de no haver acceptat l'ajuda d'un munt de països, mentre Mazón enviava els bombers catalans cap a casa. I el mateix ministre Marlaska, responent que era el govern de València el que havia de demanar-li al govern espanyol que activés la petició d'ajuda davant la Unió Europea. L'un per l'altre, i els valencians sense rebre l'ajuda qualificada extraordinària quan més la necessitaven.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Estem parlant de que la Rambla del Pou, un riu que travessa múltiples poblacions i el seu màxim aforament va ser de 1200 metres cúbics el setembre del 89, va patir una pujada de gairebé 2300. Això vol dir 4 vegades el cabal del riu Ebre. Per tant, per tant, senyora vicepresidenta, és molt urgent una revisió de les canalitzacions no dimensionades, perquè, com hem pogut veure, les obres hidràuliques que no són dimensionades acceleren la velocitat de les inundacions. Senyora ministra, també vull aprofitar aquesta compareixença per parlar-li de les Terres de l'Ebre, per parlar-li en concret del Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre és en aquests moments una de les zones més vulnerables, vostè ho sap, de tot l'Estat. I ho és perquè des d'aquest congrés -també ho vull dir- i des de fa molts anys no s'ha fet la feina que tocava, una feina que hagués evitat arribar a l'actual situació. I l'actual situació del Delta de l'Ebre és senzillament una situació de fragilitat i d'agonia.»