Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.022 declaraciones · página 34 de 101
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Bé. Bona tarda ja. Gràcies, presidenta. Senyories. La Llei del Servei d'Atenció a Clientela torna avui a aquesta cambra després del seu pas pel Senat i torna, malauradament, com tornen sovint les lleis que passen pel filtre de la majoria absoluta del Partit Popular a la cambra alta: retallades en drets, rebaixada en ambició i amb una ambició uniformitzadora que ignora la realitat plurinacional i plurilingüística de l'Estat. És una realitat, els agradi o no els agradi. Avui el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana anuncia que votarem en contra de les esmenes introduïdes pel Partit Popular al Senat. I ho farem per responsabilitat, per coherència i, sobretot, per respecte a la ciutadania, a tota la ciutadania. El pas pel Senat ha estat un intent descarat de descafeïnar una llei que és vital per posar fi als abusos quotidians. El PP ha intentat convertir drets exigibles en simples recomanacions i obligacions estrictes en paper mullat. La defensa de la llengua és un dret, no és un privilegi. La defensa de la llengua és un dret, no és un privilegi. No hi ha llengües supremacistes, no n'hi ha. La meva llengua, el meu nom, el que jo vaig heretar val igual que el que va heretar qualsevol dels que esteu aquí, qualsevol. I això calia respectar-ho. Estem al 2025. S'ha tardat. S'hagués pogut s'hagués pogut fer ja abans a l'altra legislatura, el 2023, s'hauria pogut fer, però no es va fer perquè va decaure la legislatura. Esquerra Republicana va entrar les esmenes de Plataforma per Catalunya ja abans del 2023. Estaven pactades. Estava tot fet. Va decaure la llei i hem hagut d'esperar dos anys més per poder-ho portar a la pràctica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Volviendo a la tramitación de la ley, esta ha requerido un esfuerzo enorme para llegar hasta donde estamos hoy y mucho tiempo. El camino ha sido largo, pero el resultado, como decía, ha merecido la pena. De hecho, creo que esta ley ilustra a las mil maravillas cómo tendría que haber sido esta legislatura. El Gobierno que la impulsa sabía que con sus socios habituales no tiene una mayoría suficiente para aprobar leyes y abre negociaciones con Junts per Catalunya para llegar a un acuerdo que evite la enmienda a la totalidad y, por tanto, el fracaso de la iniciativa del propio Gobierno. A pesar de las enormes dificultades, las negociaciones avanzan y, finalmente, se llega a un acuerdo relevante firmado por las partes. Pero el trabajo sigue, este no es el fin del trámite. No basta con el titular del acuerdo, hay que remachar el trabajo con la parte más importante. Los acuerdos hay que impulsarlos, hay que defenderlos ante terceros cuando se quieren adulterar y también hay que materializarlos. Y eso, con esta ley, ha ocurrido: negociar, llegar a acuerdos y cumplirlos. De hecho, esta es la esencia de la democracia, y más cuando no hay mayorías consolidadas en un hemiciclo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«I com deia, això en aquesta llei ha passat, fet que evidencia encara més l'error del Govern quan les coses no es fan d'aquesta manera i s'incompleixen sistemàticament els acords. Per això, quan vam anunciar que la legislatura quedava bloquejada per culpa dels incompliments del Govern per part del PSOE i SUMAR, també vam dir que aquesta llei sobreviuria a aquest bloqueig de la legislatura. I com que nosaltres som gent de complir els acords, avui aquesta llei serà una realitat. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Casi dos años después de comenzar su trámite, llegamos al fin del camino de esta ley, una ley que representa un salto cualitativo en la defensa de los derechos de los consumidores, y en la que Junts per Catalunya ha dejado una huella importante. Primero, la protección competencial de Cataluña, eliminando el efecto recentralizador que contenían la mayoría de sus artículos en su redactado inicial. Y, segundo, la protección lingüística de los catalanes, eliminando la imposición del castellano e introduciendo las modificaciones trabajadas con Plataforma per la Llengua, que dan cobertura a los derechos lingüísticos de los catalanes. En resumen, primero se aplicará el Estatut de Catalunya y luego esta ley. Y por mucho que se escandalicen algunos, el derecho de utilizar el catalán viene dado por el lugar donde está ubicado el cliente y no por la buena voluntad de las empresas o por la ubicación de dichas empresas en los distintos territorios. Como decía, es una huella importante en beneficio de Cataluña y su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»
-
Candela López Tagliafico · Sumar ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Seamos claros: este decreto es un alivio, pero no es la solución. Necesitamos una reforma profunda de la ley de estabilidad presupuestaria, una nueva ley de financiación local que garantice autonomía y suficiencia financiera para los ayuntamientos y que el superávit siempre se destine a resolver los problemas de nuestras ciudades. Acabo. Avui crec que val la pena destacar que aquest Reial decret és fruit d'un acord polític ampli, també amb Junts. I ho volem remarcar, perquè al final la millor manera de fer política és aquesta: arribar a acords que generen avenços reals i milloren la vida de la gent. Aquest decret demostra una cosa essencial: la política és útil quan serveix per desbloquejar i per transformar. Perquè aquest decret no només parla de destinar recursos als ajuntaments, parla de més competències. Parla d'incrementar els recursos de les comunitats autònomes i en realitat no es pot entendre que en aquest mateix Ple estiguem donant recursos per Catalunya i estiguem evitant que arribin a Catalunya més de 330 000 milions d'euros a través de la senda d'estabilitat i que, en realitat, estiguem perdent també centenars de mestres d'infermeres, de beques menjadors.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Por otro lado, contempla el traspaso de la gestión de los funcionarios habilitados nacionales a la Generalitat de Catalunya. Lo tenemos en una enmienda a la ley de función pública, ¿por qué tenemos que votar a favor hoy?, ¿por qué tenemos que votar a favor de este real decreto hoy? Por último, hubo un aplazamiento del sistema VERI*FACTU que tenía que modernizar la gestión tributaria de centenares de miles de empresas. ¿Por qué tenemos que votar a favor? Y las empresas que sí han hecho los deberes ¿qué les pasa a ellas? Podemos afrontar este decreto ley con la responsabilidad de siempre, dando apoyo a quien ayuda y denunciando lo que no nos gusta del problema. Pero el PSOE nos demuestra que le encanta ir a volantazos, así que hoy quizás nos permitiremos el lujo también de ir dando bandazos. Voy a desgranar el tema. Empiezo por el primer bloque. Esquerra Republicana no puede votar en contra. ¿Por qué? ¿Por qué no podemos votar en contra? Si ustedes en el Senado votaron en contra. Nosotros presentamos una medida que daba un poco más de aire a los ayuntamientos que su real decreto. Esquerra Republicana es un partido de esencia municipalista y, como tal, somos un grupo que ha defendido la autonomía local y la soberanía municipal y la autosuficiencia. Este real decreto no resuelve el problema estructural, es un parche temporal que solo permite utilizar el superávit de 2024 y, además, con unos requisitos tan estrictos que prácticamente hacen inviable planificar y ejecutar inversiones en 2026 o en 2027. El Gobierno mantiene exactamente el mismo marco que el Partido Popular, las inversiones financieramente sostenibles. Son un instrumento que creó el Partido Popular y que ustedes prorrogan año tras año. Hoy el PSOE perpetúa este modelo, esta es la séptima prórroga de un marco 'austeritario' del PP, el mismo que limitó a los ayuntamientos durante una década. Esto no es respetar la autonomía municipal. Y, sobre todo, ello impide planificar y ningún ayuntamiento puede trabajar con seriedad cuando depende todos los años de un decreto, de una excepción, de un parche.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«El segon bloc, el decret llei és el traspàs a la Generalitat del nomenament i gestió de secretaris interventors i tresorers municipals. Recordem que el 2012 ja teníem aquesta competència i el Govern espanyol va retirar aquestes competències a la Generalitat i va deixar centenars d'ajuntaments sense els funcionaris. La situació, certament, ha anat empitjorant i avui és totalment insostenible. I aquest ha estat un combat persistent des del nostre grup parlamentari i també des del govern republicà la legislatura passada. A principis d'aquest any vam aconseguir un acord amb el PSOE en el marc de la Llei de Funció Pública. La tenen parada. Tenim una esmena que resolia per llei aquest tema. Vostès ho tenen encallat els darrers mesos. Ara, això sí, això està bé, val més tard que mai, perquè el que importa és que Catalunya recuperi aquesta gestió, però fem-ho bé, no a mesura d'un reial decret que no té ni solta ni volta. I en tercer lloc, el VERI*FACTU, un nou ajornament d'aquest sistema. Cal ser clars. Aquest canvi de rumb a última hora és un error greu. Saben què? Estem convençuts que l'Agència Tributària no havia fet la feina i ara es treuen un reial decret de la màniga dient que ho fan per les empreses. Però les empreses serioses, moltes empreses, sobretot petites i mitjanes, ja havien fet l'esforç per adaptar-se a aquest sistema. Havien invertit en software, formació i reorganització interna. Alguns fins i tot havien invertit els diners del Kit Digital en fer això.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputats i diputades. Avui debatem un Reial Decret, el 15/2025, que nosaltres el podríem anomenar un decret, que és un bunyol, sincerament, un text que el Govern presenta com una resposta urgent a tres àmbits molt diferents. Si aquests tres àmbits són molt diferents, l'hem de votar a favor o l'hem de votar en contra? Què fem? Perquè aquí han barrejat tota una sèrie de mesures que no tenen a veure amb una cosa amb una altra. D'una banda, la possibilitat que els ajuntaments utilitzin el superàvit del 2024 per finançar inversions en els propis exercicis. La setmana passada vostès, senyories del PSOE, al Senat, ho van votar en contra. Per què ho hauríem de votar nosaltres avui a favor? De l'altra banda, el traspàs de la gestió dels funcionaris habilitats nacionals a la Generalitat de Catalunya. Ho tenim amb una esmena a la Llei de Funció Pública. Per què ho hem de votar avui a favor aquest Reial decret? I, finalment, un ajornament del sistema VERI*FACTU que havia de modernitzar la gestió tributària de centenars de milers d'empreses, per què l'hem de votar a favor? I les empreses que han fet la feina, que els hi passa a aquestes empreses?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Voy terminando. Secretarios e interventores. Hay dos formas de enfocar la cuestión de los habilitados nacionales. Una, la del Gobierno socialista de la Generalitat de Catalunya, la del señor Dalmau, y que también, por cierto, fue la del Gobierno Aragonès. Esta vía consiste en suplicar al Gobierno español que deje poner mesas y sillas para hacer unas pruebas en Barcelona, unas pruebas que, evidentemente, tienen que ser en castellano, y que permita a la Escuela de Administración Pública de Cataluña realizar cuatro cursos, lo que llaman cogestión. Hay otra vía para enfocar el tema de los secretarios e interventores, un régimen específico para Cataluña en la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, que partiendo de los derechos históricos reconocidos en el Estatuto de Cataluña en régimen local permita a la Generalitat asumir la gestión integral de los funcionarios habilitados estatales. Esto significa la creación de los puestos, la selección, los nombramientos y también la habilitación. Esto es lo que no consiguieron quienes tenían la llave la pasada legislatura; de hecho, ni siquiera se lo plantearon. Es lo que no ha conseguido la comisión bilateral Estado-Generalitat, y es lo que no han conseguido el Gobierno Illa ni tampoco los diecinueve diputados del PSC en esta Cámara. Eso, sin embargo, es lo que sí ha conseguido Junts per Catalunya, nos hemos plantado en defensa de la bilateralidad y lo hemos conseguido. Ahora, gracias a Junts per Catalunya, está vigente en Cataluña un régimen con rango legal básico que excepciona el régimen general y que permite a la Generalitat tener todas las herramientas para afrontar el déficit estructural de secretarios e interventores que sufren nuestros ayuntamientos. Ahora mismo está vigente, en estos momentos. Es lo que nos piden los alcaldes catalanes. Esto es lo que teníamos antes de la derogación de la LRSAL, de 2013, y esto es lo que toca de acuerdo con el estatuto. El estatut, señor Aizcorbe, es lo que prevé el estatuto de autonomía, un desarrollo propio para Cataluña del régimen local, que también incluye a secretarios e interventores. Esto, por cierto, es lo que Junts per Catalunya acordó en enero de 2024 mediante la aprobación de los reales decretos leyes. Fue en enero de hace dos años, como recordarán. Esto, señoras y señores, ya está vigente. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«El real decreto ley responde a necesidades concretas de sectores muy perjudicados por la dejadez del Gobierno español. Como decíamos antes, autónomos, pequeñas empresas y ayuntamientos son los principales afectados. Con este real decreto ley lo que vemos es que el Gobierno español por fin se ha dado por enterado y ha puesto negro sobre blanco algunas de las cuestiones que tenían pendientes con nosotros. De hecho, en el real decreto ley solo hay temas de Junts per Catalunya. En primer lugar, se cumple con el compromiso con Junts sobre el superávit de las Administraciones. Las normas que regulan el uso del remanente de tesorería de 2024 para los ayuntamientos, diputaciones y la Generalitat de Catalunya van a prorrogarse para los años 2025, 2026 y 2027. ¿Qué significa esto? Significa inversión en vivienda pública, significa inversión en servicios esenciales como el abastecimiento de agua, la iluminación, transportes, centros escolares, saneamiento de aguas, eficiencia energética. Significa oxígeno para los ayuntamientos, para mejorar la vida de los ciudadanos, unos ayuntamientos que podrán recurrir a este superávit para inversiones sostenibles en los años próximos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señor ministro, señorías, buenos días. Junts per Catalunya solo tiene una razón de ser, trabajar por Cataluña y por los catalanes, y por ello firmamos a principios de legislatura un acuerdo de investidura, no de legislatura, que supeditaba la estabilidad al cumplimiento de los acuerdos a los que se hubiera llegado. La lógica es muy sencilla: los titulares no nos valen, lo que nos interesa es que los acuerdos se cumplan y que las leyes se aprueben. Si no, nos vamos. Y hace un mes y medio, tras advertir repetidamente sobre los incumplimientos sistemáticos del PSOE, salimos del marco de negociación. Nosotros no negociamos con el Gobierno español; hay una lista de acuerdos pendientes y las deudas con Cataluña no prescriben. Con este real decreto de nuevo se evidencia que mantener una posición y forzar hasta el límite al Partido Socialista da resultados y sirve para cambiar las cosas. Sirve para dar soluciones a los problemas concretos de trabajadores, comerciantes, autónomos, pequeñas empresas, a los ayuntamientos y a los ciudadanos de Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«És una mesura que reivindica tot el món local, que és de sentit comú i que no entenem com el PSOE l'ha tingut bloquejada en contra dels interessos dels ciutadans tot aquest temps. És una mesura que fa front a l'infrafinançament que arrosseguen les administracions locals i que ara, gràcies a Junts, permetrà que els ajuntaments puguin destinar el seu superàvit a habitatge públic i a la resta d'inversions que considerin necessàries per al benestar dels seus veïns. En segon lloc, hem aconseguit ajornar l'entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una mesura que els autònoms i les pimes del teixit productiu de Catalunya demanaven, perquè la seva implantació és molt costosa i complicada. Quin és el problema amb aquesta mesura? Doncs que van tard, senyors del Govern, van tard, van molt tard. Fa mesos que saben que això s'havia de fer. S'hagués hagut de fer fa molt de temps i ho fan ara, a quatre dies d'entrar en vigor. I ara ens trobem que les empreses que van fer la sol·licitud per entrar al SII, al subministrament immediat d'informació, per evitar el VERI*FACTU resulta que estan condemnades a quedar-se en aquest sistema tot l'any que ve. I les empreses que van entrar voluntàriament al VERI*FACTU, per preparar-se i fer proves, no poden sortir-ne fins a finals del 2026. En els dos casos cal que aquestes empreses puguin fer marxa enrere. No pot ser que el benefici sigui només per als que ho deixen tot a última hora i que es penalitzi els que han estat previsors i ho han volgut fer bé. Prenguin nota. Prengui nota. Solucionin aquest problema que han generat amb el seu retard. Per fer-ho, no cal cap canvi legislatiu. Amb normes reglamentàries i unes instruccions clares per part de l'AEAT, que és l'organisme que ho ha de gestionar, n'hi ha prou. En altres ocasions, quan els ha interessat, ho han fet així i no ha passat absolutament res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«President, senyories. Bona tarda. El títol de la moció que ens ocupa és rendir comptes del deteriorament sense precedents del que aquest govern ha sotmès les institucions de l'Estat i, molt especialment, del Fiscal general de l'Estat. Senyories del PP, sense precedents? No, al contrari. Hi ha precedents. La instrumentalització de la Fiscalia amb finalitats polítiques ha estat la norma de tots els governs de tots i, especialment, dels del PP. Per exemple, recorden el nomenament del senyor Manuel Moix com a fiscal anticorrupció per part del Fiscal General de l'Estat, senyor José Manuel Maza, per frenar la instrucció de l'operació Lezo i altres casos de corrupció del PP? Ho recorden? Recorden les gravacions del senyor Ignacio González dient a Zaplana que el senyor Moix era collonut i que, per tant, se l'havia de nomenar fiscal anticorrupció? Recorden que després aquest fiscal va maniobrar per evitar el registre del domicili i la detenció del senyor Ignacio González? Això no són precedents? Totes les associacions, i fins i tot el Consell Fiscal, van demanar responsabilitat per aquelles ingerències. I el que no va ser deteriorament, sinó directament degradació total de la Fiscalia, va ser com va utilitzar aquesta institució el govern Rajoy per reprimir la demanda legítima del poble de Catalunya d'autodeterminar-se. Em refereixo a l'aberrant querella per rebel·lió que va presentar el senyor Maza contra el Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders socials del procés. Amb la invenció d'una violència que mai va existir i la mentida del cop d'estat, quan el delicte de referèndum havia estat eliminat del Codi Penal. Una querella instrumental que l'únic que buscava era justificar la presó. Les ordres de detenció internacionals i suspendre els càrrecs electes, entre d'altres, els diputats d'aquesta cambra Junqueras, Rull, Turull i Sànchez. Amb la col·laboració, per cert, de la presidenta, senyora Meritxell Batet. Però el més fort, és que la querella era un disc sol·licitat pel ministre de Justícia del govern Rajoy, senyor Català. I la música del disc provenia directament, no dirien mai d'on, del Tribunal Suprem. El senyor Maza era massa recte per inventar-se el cuento de la rebel·lió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Miri, Catalunya vol fer un paper diferent al món. Senyor ministre, avui no parlem només de política exterior, ja ho veu, parlem de quin país volem ser. Espanya ha triat la comoditat, l'ambigüitat i el càlcul econòmic. Catalunya vol triar la coherència, el dret i la llibertat. Per això defensem, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. La llibertat de les dones que pateixen apartheid de gènere, la pau i el reconeixement del poble kurd i el dret a vot dels nostres ciutadans a l'exterior. Catalunya, quan tingui Estat, serà una veu clara al món, al costat dels pobles que volen decidir, al costat de les dones que lluiten i al costat de la pau. I vostè, senyor ministre, al costat de qui estarà? Muy buen día. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, hoy comparece usted aquí para explicar un poco la política exterior de España, pero, cuando observamos algunas de las decisiones del Gobierno en materias tan sensibles como el Sáhara Occidental -muchos de los compañeros que me han precedido se han referido a ello-, sobre los derechos humanos, la igualdad de las mujeres como herramienta transformadora de las sociedades, o el derecho a voto, lo que encontramos no es coherencia, valentía y diplomacia, sino contradicción y renuncia, y, en primer lugar, por lo que se refiere al Sáhara Occidental, cincuenta años de una injusticia que España no quiere enfrentar. Cincuenta años tras los Acuerdos Tripartitos de Madrid, España sigue sin asumir sus responsabilidades. Aquel acuerdo fue una cesión ilegal, que abandonó al pueblo saharaui a una potencia ocupante, contraviniendo la Carta de las Naciones Unidas y todas las resoluciones que reconocen el Sáhara Occidental como un territorio pendiente de descolonización.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Breument, sobre el procés de pau kurd, cal donar suport on realment importa. L'altre dia ens vam trobar, ens vam reunir amb una figura destacada del moviment kurd. Vostè ja ho sap, que en els darrers mesos s'han reprès els contactes entre Turquia i el moviment kurd per reduir la tensió i avançar en drets lingüístics i culturals. És un procés molt fràgil, és cert, però real. Catalunya hi és, Catalunya escolta, acompanya i dona suport. I Espanya, on és la seva diplomàcia? Aquest és exactament el tipus de procés de pau que la política exterior espanyola hauria d'identificar i reforçar. Cal donar suport a aquest procés si realment es vol una política exterior al servei de la pau, pot dir, senyor ministre, o em podrà contestar si ho està fent o què està fent? Darrerament, i ara que es tornen a albirar en un futur processos electorals al Regne d'Espanya, acabo amb un altre símptoma de la desídia de l'Estat: el vot a l'exterior. Vostès van eliminar el vot pregat i van prometre una solució. El resultat ha estat un desastre. Crec que tots hi podem coincidir. Documentació que no arriba, terminis impossibles, caos administratius i, en definitiva, milers de persones privades del vot. És una supressió silenciosa del dret fonamental de milers de ciutadans. I el més greu és que no sabem exactament si vostès estan fent alguna cosa o no per solucionar-ho. Catalunya, en canvi, creu en la democràcia, també quan els ciutadans viuen o són lluny. Espanya està fallant quan ha de garantir el dret més bàsic de la ciutadania que és el dret a vot.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I en tercer lloc, el PSOE es va quedar sol dins la família socialista europea defensant l'acord al Parlament Europeu fa un parell de setmanes. Recordem que a més del doble d'eurodiputats, van votar en contra que a favor. Per tant, el PSOE va formar part de la minoria i els únics de la família socialista que hi van donar suport. Reflexionin també perquè, de la mateixa manera que li he dit que quan vostès són una excepció positiva, cas dels centres de detenció, en aquest cas són una excepció negativa. Tornem a recordar el que és obvi. El Sàhara és un territori pendent de descolonització segons les Nacions Unides i per tant, Espanya, que va ser la potència administradora com a potència colonial, hi té una gran responsabilitat. I novament, novament, senyor ministre, tornarem a dir des d'aquí que no entenem el gir que el seu gabinet a fet sobre aquesta qüestió. No l'entenem. He escoltat el seu elogi hiperbòlic de les relacions amb el Marroc, jo crec que un pèl exagerades. No caldria aquest entusiasme amb les relacions amb un règim que vostè sap que no és democràtic. Per tant, quan vostè a fet un cant a la defensa dels drets humans, que és veritat en el cas de Palestina i altres, en el cas de la població sahrauí, es produeix un parèntesi i sembla que, pel govern espanyol, els drets humans en el Sàhara occidental són una qüestió opinable. Doncs no. No podem acceptar aquesta moral de geometria variable i, menys, quan vostès representen un Estat que va ser potencia colonial. Des de Catalunya i, especialment, des d'Esquerra Republicana, seguirem reivindicant els drets del poble sahrauí, mantenint les nostres intenses relacions de cooperació, agermanament i recolzament polític. En front d'una actitud incomprensible del seu gabinet i del seu partit.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Senyor president. Senyora ministra. Avui venim aquí a parlar de més de tres milions i mig de treballadors autònoms, quasi 600 000, més de 600 000 a Catalunya, més de 55 000 a la demarcació de Tarragona que no viuen de l'especulació, que condueixen una furgoneta, obren el portàtil, fan de comercials, etcètera. Vinc a parlar dels autònoms, però no des d'una perspectiva neoliberal de l'emprenedor per èxit en allò d'autoocupat i ets Steve Jobs en potència, etcètera, etcètera. No, no, no. No anem al món real. Vinc a parlar de l'autònom, que és abans que res, classe treballadora. Repeteixo, l'autònom que és classe treballadora, subjecte i adjectiu. Durant dècades hem construït a la pràctica dos tipus de treballadors. Treballadors assalariats que haurien de tenir convenis, vacances pagades, acomiadament mínimament protegit, etcètera. I treballadors de segona, sense protecció social i amb una pensió futura de misèria, sense horari, etcètera, etcètera. Això és una realitat que hem de millorar. I ho faig amb tota l'empatia per guanyar el suport a aquesta cambra, perquè crec que el que estic dient és realitat. La tesi és molt senzilla. Un autònom que no arriba al salari mínim interprofessional no és un emprenedor d'èxit, és un treballador pobre, moltes vegades, és un treballador pobre. I un sistema que tracta igual a qui ingressa milions i qui no arriba a final de mes, no és un sistema just de Seguretat Social, és una trituradora de drets i d'igualtat que crec que hem de millorar. I a més, molts autònoms tenen la sensació que tenen la percepció, i les percepcions són importants, que paguen com si tinguessin un Ferrari i en canvi reben com si tinguessin un patinet, la qual cosa no és just. Per això, avui, estructurar la intervenció en quatre grans blocs i un paquet de propostes clares i constructives.»
-
Luis Planas Puchades Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación· PSOE ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre cuáles van a ser las medidas...
«Quisiera decir que todo esto lo estamos haciendo bajo dos principios fundamentales, la coordinación y la transparencia. Las instituciones estamos en coordinación. Hemos reunido dos veces al comité veterinario -mañana lo haremos por tercera vez- para que todas las comunidades autónomas estén informadas. También estamos coordinados de forma estrecha -diariamente y cada hora- con la Generalitat de Catalunya. Esta coordinación está teniendo un buen resultado. También actuamos con absoluta transparencia. Hemos informado a la opinión pública, porque tiene derecho a ello; desde el primer momento hemos trasladado toda la información de la que disponíamos al respecto, absolutamente toda. La Comisión Europea nos ha venido a visitar para examinar las medidas que estaban poniéndose en marcha y ahora también hay una presencia de funcionarios de la DG SANTE pedida por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, para poder ayudarnos en esta tarea. Menciona usted un tema que es diferente del tema de hoy, pero que, sin duda, tiene interés. En este momento en que estoy hablando está reunido el Comité de Caza, presidido por la directora general de Producciones y Mercados Agrarios. Cada comunidad autónoma -usted lo sabe muy bien- es responsable de los temas relativos al control poblacional de la fauna silvestre -en este caso no hablaremos de fauna silvestre, sino específicamente de jabalíes- y determina no solo el censo, sino las medidas de corrección necesarias. Desde el ministerio coordinamos a nivel nacional todo ello. Hay varias normas -el Plan nacional de vigilancia sanitaria en fauna silvestre, el Plan nacional de gestión a medio/ largo plazo de las poblaciones de jabalíes y el plan cinegético nacional- que juegan un papel fundamental y -lo recuerdo- se están aplicando por las comunidades autónomas. Desde el ministerio, a través del Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos, del CSIC, que está situado en Ciudad Real, prestamos también apoyo a las comunidades autónomas a este respecto.»
-
Luis Planas Puchades Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación· PSOE ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre cuáles van a ser las medidas...
«En tercer lugar, está la investigación del origen. A mí me preocupa, como preocupa a todos los ciudadanos, y es un elemento fundamental. Por una parte, hemos creado en el ministerio un comité científico asesor para que haga el análisis de la evolución y, posteriormente, las recomendaciones, como siempre se hace en sanidad animal en un supuesto de esta naturaleza. Con independencia de ello, cuando conocimos el pasado viernes 5 por la mañana que el laboratorio de referencia europeo, después del envío de las muestras por el laboratorio nacional de referencia, determinaba que la secuenciación no se refería a los grupos 2 a 28, que son los que circulan en este momento en la Unión Europea, sino al llamado técnicamente Georgia 07, que tiene su origen en la introducción de la peste porcina africana vía Georgia y su propagación después en Rusia, Ucrania y países bálticos a partir del 2014 y que se utiliza en tareas de investigación de carácter científico, el director general, a instancias mías, determinó, mediante una resolución, la apertura de una investigación complementaria. Tenemos un instructor y pusimos inmediatamente en conocimiento del SEPRONA la situación. La investigación por el ministerio está coordinada con la que lleva a cabo la Generalitat de Catalunya y va a ser determinante para situar - es muy importante- el origen de este virus.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué balance hace de las políticas más progresistas de la historia en relación con el equilibrio entre la...
«Vostè fa uns dies va dir que la política de pesca de la Unió Europea havia estat un èxit, mentre la flota catalana estava amarrada. Quin cinisme! Tenim un país governat per polítiques ambientalistes on la fauna salvatge no para de créixer amb despoblament rural, això sí, on la ramaderia i l'agricultura reculen. Fa massa anys que el sector primari ho pateix. I vostès, el Partit Socialista, amb tots els seus socis habituals, tant a Europa com a l'Estat com a la Generalitat, en són responsables directes. Han permès que cérvols i daines, que són transmissors de la brucel·losi, proliferin sense control pels mateixos prats on pasturen els vedells. Les ZEPA s'han convertit en zones d'especial pobresa agrícola. Parlem del senglar. Avui n'hi ha el doble a Catalunya. Fan malbé els conreus, són transmissors de la pesta porcina. I, per cert, si ha sortit d'un centre de recerca, esperem que rodin caps. Les seves polítiques proteccionistes són un fracàs i han situat el sector primari i el porcí, que és una potència a Catalunya, el 52 per cent de l'Estat, en greu risc. Vostès són uns mals gestors. Un informe del Ministeri de l'any 2024 advertia del risc de propagació de la pesta porcina precisament per excés de senglars. No calia ser gaire espavilat. El sector feia molt temps que ho denunciava. Per què tarden tant a reaccionar? Van informar la Generalitat? De què serveix que hi hagi els socialistes governant aquí i allà? I, mentrestant, el senyor Illa a una fira a Mèxic. Tot plegat no devia ser prou important.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué es lo que más le preocupa?
«A usted no le va a echar la corrupción, ni estos (señalando hacia los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso), ni estos (señalando hacia los escaños del Grupo Parlamentario VOX), ni estos (señalando hacia los escaños de Junts per Catalunya). Bueno, estos igual sí, algún día. Pero a usted lo que le va a echar de Moncloa va a ser el coste de la vida. Y su solución siempre es bajar el IVA, parecida a la solución del Partido Popular. ¿Sabe de qué sirve bajar un 4 % el IVA? Sirve para que los oligopolios de alimentación suban un 4 % los precios. Así que no les pido que sean valientes, les pido que sean inteligentes, porque si no llega Abascal a caballo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«És una llàstima perquè, com dèiem, estem parlant de discapacitat. Deia que, certament, el reglament europeu busca protegir les persones amb discapacitat, però no diu com integrar-les en el desenvolupament de la pròpia IA. Això és la feina dels governs. En aquest cas, ho diem així i ben clarament, del Govern de la Generalitat de Catalunya i també del Govern espanyol en les àrees que li són de la seva competència. I saben què? Si no saben què poden fer, per què no li pregunten a la intel·ligència artificial? Jo ho he fet, i em passa les següents recomanacions. Incloure les persones amb discapacitat com a avaluadors de la intel·ligència artificial respecte de les tecnologies que es fan servir, respecte del biaix que hi ha amb la discapacitat, valorant si el model genera respostes respectuoses i adequades, i com la intel·ligència artificial respon, participant en entrevistes i tallers, ajudant a definir problemes reals que la intel·ligència artificial hagi de resoldre, establint quines han de ser les funcions prioritàries per a les persones amb discapacitat, generant dades amb descripcions alternatives per facilitar la comprensió, incorporant text generat per les persones afectades o aportant dades sobre interaccions amb tecnologia d'assistència. Alguna cosa més? Doncs sí, es recomana que les organitzacions contractin especialistes en accessibilitat amb discapacitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d'accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d'edat. És evident: treballar l'accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l'accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts. Vàrem aconseguir l'aprovació d'una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s'estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l'exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s'implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat. El Reglament classifica els sistemes d'intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l'aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones...»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Nosaltres tenim una recepta francament diferent i creiem que bastant més coherent. Mirin, que en la covid baixéssim l'IVA, doncs va ser una operació molt, molt, molt, molt quirúrgica, que, en aquell moment, potser, sobretot per l'impacte emocional que va tenir, no per l'impacte econòmic. Però facin-nos cas algun dia. La nostra recepta són rebaixar l'IRPF a les classes treballadores, equiparar rendes del capital a rendes del treball. Però aquí ens diran que no. Establir un marc més just en matèria climàtica, i per a les grans empreses de l'Ibex. Però aquí també ens diran que no. I, a més a més, en el cas concret de Catalunya, d'una vegada per totes, començar a negociar i a trobar un finançament just que permeti la viabilitat del nostre país. No intentin donar-nos receptes que semblen intuïtivament, intuïtivament eficaces, perquè no es compleixen, perquè són populistes, perquè no funcionen i perquè deixin de dir ja que som l'Estat amb més pressió fiscal de tota la Unió Europea, perquè som els tercers per la cua. I jo ja no sé com desmuntar les mentides de la dreta i de la ultradreta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hoy tendremos una muestra más de la realidad paralela en la que viven el Gobierno y sus socios, hoy tendremos una muestra más de la negación por parte del Gobierno de la realidad que viven los ciudadanos en su día a día, hoy volveremos a oír que España vive el mejor momento económico de su historia y que en este hemiciclo todavía no se ha aprobado en ningún momento una subida de impuestos; por lo tanto, en definitiva, hoy tendremos de nuevo una muestra más de cómo la negación de un problema y, por tanto, la no adopción de las medidas necesarias para corregirlo van a llevar a que se acentúe este problema en el futuro. Desde aquí, desde este hemiciclo, hace muchos meses que en Junts por Catalunya evidenciamos con datos -y no con opiniones, sino con datos concretos- que la bondad macroeconómica no coincide con la situación económica del día a día de la gente. La macroeconomía crece y sus indicadores son positivos, sí, ¿y lo hace gracias al crecimiento de la productividad y en beneficio de la economía familiar? Pues no.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies, presidenta. Avui tindrem una mostra més de la realitat paral·lela en què viu el Govern i els seus socis. Avui tindrem una mostra més de la negació per part del Govern de la realitat que viuen els ciutadans en el seu dia a dia. Avui escoltarem de nou dir que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i que en aquest hemicicle no s'han aprovat en cap moment apujada d'impostos. I, per tant, en definitiva, avui tindrem una mostra més de com la negació d'un problema i per tant la no adopció de les necessàries mesures per corregir-lo portaran a accentuar aquest problema en el futur. Des d'aquí mateix, des d'aquest mateix hemicicle, ja fa molts mesos que des de Junts per Catalunya evidenciem amb dades, no pas amb opinions, sinó amb dades concretes, que la bondat macroeconòmica no coincideix amb la situació econòmica del dia a dia de la gent. La macroeconomia creix i els seus indicadors són positius? Sí. Ho fa gràcies al creixement de la productivitat i en benefici de l'economia familiar. No. L'economia espanyola creix gràcies a estar dopada pels fons europeus postcovid, i creix gràcies al creixement de la població fruit de la immigració. Per tant, que creixin els indicadors macroeconòmics vol dir que la gent nota cap millora en la seva economia familiar? No, tot el contrari.»