Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.344 declaraciones · página 37 de 45
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Porten anys venent-nos que existeix una suposada majoria progressista alternativa a la dreta espanyola, però la realitat és que vostès acaben marginant aquesta suposada majoria alternativa per acabar pactant els temes estructurals del país amb la dreta espanyola, amb el PP, amb aquells que cada dia que pugen aquí, critiquen. L'hem vist a vostè, en plena campanya electoral a Catalunya, assenyalant-los, amb qui acaba pactant sempre, com els responsables de la màquina del fang i com a origen de tots els mals que pateix el seu país. L'hem vist, també, en plena campanya electoral a Catalunya, i condicionant-la, publicant cartes dramàtiques que assenyalaven les accions de la dreta espanyola com el motiu pel qual vostè es va, suposadament, plantejar deixar la presidència del Govern. Senyor Sánchez, ens venen una pel·lícula, però en realitat estem davant d'un nou capítol de Cuéntame que acaba com sempre acaben tots: pactant vostè amb el PP, i no pas pactant la separació de poders o la regeneració del sistema, sinó pactant entre vostès dos, els de sempre, la dreta espanyola i l'esquerra espanyola, el repartiment del poder de la cúpula judicial. Davant de les càmeres, davant dels ciutadans, vostès fan el ploricó i diuen pestes de la màquina del fang, però, després, vostès pacten amb la màquina del fang perquè tot es quedi igual. Vostè ens vol vendre que amb els hereus del franquisme es pot pactar una regeneració democràtica, i comet el mateix error que es va cometre a la Transició: pensar que la democràcia podrà venir i podrà estar garantida de la mà de l'antic règim. Miri al seu voltant, senyor Sánchez. Miri a Espanya. Avui els més acèrrims constitucionalistes són els partits de la dreta i de la ultradreta, els mateixos que, en el referèndum del 1978, o van votar en contra o es van abstenir. Des del cop d'estat del 1981 fins a les sentències del Tribunal Suprem i el control del Suprem per la porta del darrere, la seva pretensió de regeneració democràtica és una presa de pèl. Es deu pensar que la gent no té memòria.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Però si hi ha un cas que coneguem molt bé la gent de Compromís és el cas de Mónica Oltra. Repassarem els moments estel·lars d'este guió, que ha estat escrit per l'ultra Cristina Seguí -que, per cert, acaba de ser condemnada per difondre un vídeo de menors sent violades- i també per l'advocat de Francisco Camps i Alberto de Rosa, propietari dels hospitals privatitzats del PP. Tota una producció de terror amb el suport d'uns jutges entregats a la causa. En esta història, hi ha un jutge d'instrucció que, després de dos anys d'investigació, diu que no hi ha res. Després de dos anys de declaracions, d'estudiar documentació i d'investigar-ho tot, fa una interlocutòria molt extensa i fonamentada explicant que no hi ha indicis per a seguir investigant. 'No se ha acreditado, ni siquiera al nivel propio de los indicios, que Oltra ni cualquier otra persona de la Conselleria dieran orden, instrucción, consigna o indicación alguna'. La Fiscalia tampoc veu res. Però l'Audiència Provincial de València diu: 'Que sí, que todo esto está muy bien, pero queremos ver a Mónica Oltra sentada en el banquillo'. I això és el que volen, una foto de la nostra companya Mónica Oltra asseguda al banc dels acusats. I el jutge instructor, que ha estat obligat, dicta una interlocutòria de processament on el seu fonament de dret és una única frase: 'Per imperatiu legal'. O sigui, que l'obliguen a obrir el procediment. Todo en orden, señorías del PP.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«I per si tot això fora poc, ahir ens vam assabentar que el PP va utilitzar la mal anomenada policia patriòtica per espiar diputats i diputades de Podemos, també de Compromís, en els anys 2015 i 2016. Espionatge il·legal als adversaris polítics en un moment clau, ja que la unió de les forces d'esquerres, en aquell moment, podia tirar el Partit Popular de la Moncloa. I és que el Partit Popular ni creu en la justícia ni creu en la democràcia. L'única intenció del Partit Popular sempre ha sigut controlar la justícia de forma antidemocràtica i tombar el Govern, qualsevol govern, este o qualsevol govern d'esquerres. I jo, des d'ací, volia enviar-los tot el meu suport a tots els diputats electes espiats il·legalment, als de Podemos i als del Grup Parlamentari Plurinacional SUMAR, a la nostra companya Yolanda Díaz, a Íñigo Errejón, a Aina Vidal, a Fèlix Alonso i al nostre ministre, Pablo Bustinduy. Teniu tot el nostre suport. Voldria, també, fer una menció especial a una persona que també va estar espiada pel Partit Popular, a una persona a qui li tinc una estima personal i un gran respecte i admiració política, al meu estimat Joan Baldoví, una persona de fermes conviccions democràtiques que sempre ha treballat per a que hi hagi governs d'esquerres en este país. Una forta abraçada, company Baldoví.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bé, permeteu-me, senyories, que no siga molt original recordant un principi bàsic del nostre sistema democràtic, i és que la justícia emana del poble, i no dels jutges, igual que el poder legislatiu emana del poble, i no dels diputats i diputades. Açò està passant actualment en l'estat espanyol? Doncs la resposta és molt senzilla: no està passant. Tot i això, fa poc més de dues setmanes, el Partit Popular i el Partit Socialista van anunciar un gran acord per a renovar el Consejo General del Poder Judicial i per a reformar la llei del poder judicial i del Ministeri Fiscal, per tal de salvar la justícia espanyola i curar-nos de tots els mals. La recepta? La recepta és un pacte amb el Partit Popular, el qual s'ha passat 22 anys segrestant el poder judicial. Crec que el Partit Socialista no acaba d'entendre la gravetat de la situació. No podem premiar aquells que bloquegen; no podem pactar la reforma de la justícia amb aquells que la tenen segrestada. Recordem allò de 'Controlaremos la sala segunda del Tribunal Supremo por la puerta de atrás'.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys hem advertit i denunciat reiteradament el descrèdit del poder judicial, fruit de les constants ingerències polítiques i les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar i fins i tot a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema de les cúpules i els òrgans de govern del poder judicial, un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. Precisament és aquesta manca de neutralitat la que va portar a la judicialització de la política i a la politització de la justícia que els catalans i, sobretot, els independentistes, encara patim. Per cert, a Catalunya hi ha estupor amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments dels jutges, dels jutges del règim, i l'obsessió d'Estat amb el president Puigdemont. La democràcia se'ls desfà davant seu. I vostès, els del PSOE, pacten amb els que aplaudeixen. Quina proposta tenen per acabar amb aquests jutges prevaricadors? Quina? Ens la poden dir? Mirin, ens ho mirem del dret o del revés, aquesta reforma del Consell General del Poder Judicial no soluciona el seu problema de parcialitat, perquè la sacrosanta unitat d'Espanya sempre passa per davant dels drets fonamentals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«En relació a la renovació, res de nou. Es confirma que populars i socialistes no busquen la divisió de poders, que seria l'exigible, si volen tenir una democràcia plena de veritat, sinó que el que busquen és la divisió del poder entesa com el seu repartiment, com han fet els darrers 40 anys. Per cert, per alguns, els anuncio que un mal repartiment, perquè ens venen que hi haurà deu membres conservadors i deu de, a priori, progressistes, però el cert és que qui continuarà controlant el Consell serà l'extrema dreta judicial. Respecte a la reforma legislativa, i malgrat la propaganda que s'ajusta a criteris europeus, l'únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d'un sistema de portes giratòries mitjançant el qual es pot anar i tornar de la judicatura a la política. És cert que es modifica el temps que ha de transcórrer en el procés de retorn, però aquest acaba sent un període remunerat fins la reincorporació i adscripció a la presidència del Supremo. Senyories, aquestes mesures, lluny de ser un desincentiu per fer girar la porta, el que fan és garantir les anades i tornades de la judicatura a la política sense risc i a càrrec del contribuent. La mesura, de ben segur, garantirà la independència, almenys l'econòmica, d'algun jutge, però la imparcialitat, com sempre, continuarà en entredit. Quan l'Espanya política pacta, el que fan és perpetuar més del mateix, assegurant que volen fer just el contrari. Vostès són una banda de trilers, fent que sembli que tot canvia per no canviar res. És la fórmula de sempre, la de la transició, la del judici al cop del 23-F i la de tantes i tantes trampes d'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. En aquest punt tractem conjuntament les dues esmenes a la totalitat presentades pel grup VOX i per la diputada Belarra del Grup Mixt. Junts per Catalunya no entrarem a l'anàlisi dels textos alternatius. En el primer cas, perquè no valorem opcions feixistes i, en el cas del Grup Mixt, perquè no té cap possibilitat de prosperar davant el pacte per posar fi al llarg bloqueig per renovar el Consell General del Poder Judicial entre PSOE i PP, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Un acord que semblava impossible després de més de cinc anys d'exagerada gesticulació d'uns i altres, i més encara amb l'actual enfangada general. Per cert, un acord anunciat des del cor d'Europa o, dit diferent, des de fora de l'estat, allò que tantes vegades el populisme polític de dretes ens ha retret i ens ha criticat. Un acord que també incorporava aquesta proposició per reforçar la independència del poder judicial. La independència del poder judicial, diuen, en el temps que vivim, com a mínim, sona a acudit de mal gust. Sorprèn que, després de l'exhibició a cop de toga de les darreres setmanes i dels darrers dies, encara s'atreveixin a parlar de reforçar la independència del poder judicial. Per fer què? Per continuar callant? Per continuar empassant?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Per tant, en un dia com avui, en què puc tenir o desitjo o espero o vull abraçar la meva secretària general en persona molt properament, després de sis anys d'exili, que aprovem una ley por el derecho a la defensa és, com a mínim, irònic, perquè havia de ser-hi molt abans. Perquè ens deien que això era un estat democràtic, de dret i social. I tots sabem que no és així. Deixin-me dir que nosaltres no estem aquí per reformar l'Estat. Deixin-me dir, també, que moltes vegades hem dit que sí que acompanyarem la transformació de l'Estat, perquè som demòcrates a tot arreu. I deixin-me dir que això avança amb la intenció de democratitzar aquest estat demòfob. Hi ha dues esmenes que no hi ha hagut manera que ens les compressin. Aquestes sí que valien diners. Vostès saben que va haver-hi un gran debat quan es van imposar les taxes per l'accés als tribunals i que aquestes taxes eren finalistes. Des del Govern de la Generalitat, s'ha demanat per activa i per passiva que les taxes percebudes a Catalunya fossin destinades a la remuneració digna del torn d'ofici, perquè som perfectament conscients que els advocats i advocades que es dediquen al torn d'ofici estan mal remunerats, estan poc reconeguts i tenen poc suport per la seva feina, que és essencial en la garantia de la defensa de tota la ciutadania. No hi ha hagut manera.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«I per anar concloent, aquesta llei que avui comença a caminar és el resultat d'anys de lluita per part de les famílies de les víctimes civils i militars, també, que mai han deixat de buscar la veritat i la justícia. És un testament del seu coratge i de la seva determinació per fer del món un lloc més segur. Totes les investigacions haurien de ser transparents per tal d'evitar que torni a repetir-se el fet. Acabo expressant el meu més profund agraïment a tots els que han contribuït a fer realitat aquests projectes i els que em van precedir en les comissions d'investigació, com són el diputat Joan Tardà o el diputat Joan Josep Nuet. I, sobretot, a les famílies de les víctimes. La seva dedicació i compromís són una inspiració per tots nosaltres. A tots ells vull dir-los que el vostre dolor no ha estat en va, i que avui fem un pas important cap a la justícia, cap a la memòria i cap a la seguretat dels nostres transports. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«I seguirem millorant la seva situació des de l'Estatut de l'Esportista. La sororitat també ha fet possible poder sancionar, a partir d'ara, directament, casos com el piquito no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso. No podem parlar d'esmena Rubiales perquè Junts va demanar molt abans la màxima sanció per aquest tipus d'actituds durant la tramitació de la llei de l'esport. Però saben què? Aquesta esmena li dediquem a ell i a tots els que han convertit la testosterona en masclisme i en abús. S'ha acabat. Parlem ja de paritat o representació equilibrada entre dones i homes. Ho deia l'altre dia: moltes dones estem fartes de defensar quotes, però sense quotes, moltes dones mai haurien arribat aquí, malgrat haver fet mèrits, algunes d'elles potser més mèrits que alguns homes. Amb 19 anys vaig començar en el món del periodisme esportiu del futbol. Sé com funciona el masclisme i he après com fer-li front. Com els deia l'altre dia, potser som nosaltres les que anem a la botiga de cosmètica, però alguns homes, afortunadament, cada cop menys, saben molt de maquillatge del que tapa la taca de la discriminació. A qui diu que aquesta llei no té en compte les dones que no se senten empoderades, a qui diu que està feta per les dones de les elits, les executives de les grans empreses o per membres del Govern, els dic: no podem canviar la base si no fem el cim. La paritat de dalt afecta a baix. I necessitem que cada dona que ocupa un lloc de poder treballi pel seu relleu. Hem de crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui siguin les dones que ocupin els llocs de poder demà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Fa gairebé 40 anys, aquesta cambra va convalidar el Reial decret 1006/1985 per regular la contractació dels esportistes professionals. En aquest temps, la legislació laboral ha anat avançant en igualtat, però qui coneix el món de l'esport professional sap perfectament que vulnerar el dret a la maternitat i a la conciliació de les esportistes professionals era tan fàcil com marcar penals a porta buida. Estaven indefenses. Per molt que aquest Reial decret 1006 deixés clar el caràcter supletori de l'Estatut dels Treballadors i la legislació laboral a l'hora de defensar el dret dels i les esportistes, dels professionals, perquè la llei, el problema que hi havia és que la llei laboral no aplica dins de l'especificitat dels contractes curts que normalment tenen les esportistes. AFE i altres sindicats, com ara FUTPRO, demandaven una resposta per les necessitats de conciliació davant la maternitat o les especials condicions de preparació física que han de tenir les esportistes durant l'embaràs o després del part o, fins i tot, a la fase final d'una adopció. Braves. Ho hem aconseguit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Doncs gràcies, presidenta, i benvinguda. Senyories, senyora ministra. Bé, nosaltres donem per defensada la nostra esmena, que també té a veure amb els col·legis professionals, però passo també a aprofitar aquesta intervenció per fer el nostre posicionament per dir que no ha estat fàcil ni ha estat ràpid i que, com saben totes vostès, la lluita feminista mai ho és. Però avui podem fer realitat dues fites importants gràcies al terreny de joc que ens ha facilitat aquesta llei de paritat: que gairebé 40 anys després, el Reial decret 1006/1985, que regula la contractació dels esportistes professionals, reconegui el dret de les esportistes a la maternitat i a la conciliació, i que la llei espanyola de l'esport inclogui l'assetjament per raó d'autoritat o de sexe com a falta molt greu a sancionar amb inhabilitació immediata. Junts va presentar aquestes reivindicacions de justícia com a esmenes al projecte de llei de paritat, i la sororitat de la comissió les ha inclòs en el dictamen. I avui toca rematar la feina, aprovar la llei i pujar-les al marcador en favor de les esportistes i en contra del masclisme. És un avenç històric que no hauria estat possible sense la tossuderia feminista d'algunes persones com la María José López de l'AFE, que ens acompanya avui, i a qui donem la benvinguda i agraïm la seva lluita contínua, permanent i inexpugnable, i a qui li refermem el nostre compromís amb la igualtat, partit a partit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Senyora vicepresidenta, ha exposat aquí, quan començava la seva compareixença, alguns dels arguments de campanya al Parlament Europeu, que evidentment l'ha tingut molt ocupada darrerament, i potser per això -i li diem des del més absolut respecte- arriba vostè sense haver fet bona part de deures que nosaltres esperàvem o fent-los en el temps de descompte. Tot just ahir van aprovar una pròrroga de les mesures contra la pobresa energètica que acabaven aquest diumenge. Ha ignorat en les setmanes prèvies la preocupació i la necessitat d'informació dels responsables de la plataforma contra la pobresa energètica, que agrupa a més de vint organitzacions en tot l'Estat. Representants d'aquesta plataforma, ens deien fa dies: El Govern no ha donat cap pista sobre si aquestes mesures es mantindran a partir del 30 de juny, quan finalitzi la vigència de les principals mesures de protecció. Cap pista. Els ciutadans, d'alguna manera, han de fer de Sherlock Holmes per mirar d'esbrinar per on anirà el Govern Espanyol. La bona política, pensem, té en compte el neguit de la ciutadania i no s'espera a l'últim moment a aportar aquestes solucions. Encara menys si hi ha 1 600 000 llars afectades amb les excepcions lògiques de quan hi ha menors de setze anys o persones amb discapacitat o en grau de dependència. Molts ciutadans estaven angoixats de pensar que, en cas d'impagament, potser no renovaria la prohibició de talls de subministrament d'electricitat, de gas i aigua a les llars beneficiàries del bo social elèctric. Anaven passant els dies i cap informació. Segurament ha estat, com dèiem, molt enfeinada, però, vaja, això no justifica la falta d'activació de mesures fins ahir, cinc dies abans de la data límit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un altre tema que ens ocupa i ens preocupa molt és el tema de la cogeneració. El seu ministeri té pendent com a mínim dues sol·licituds respecte al sector de la cogeneració, que té un ampli suport dels grups que vàrem donar el sí a la investidura del senyor Sánchez. La primera és l'aprovació de l'esmena de cogeneració que el nostre grup -i també d'altres- varen presentar en el projecte de llei derivat del Reial Decret 8/2023 i que donava, en aquest cas, dos anys de pròrroga a les indústries que han acabat la seva concessió per poder seguir operant fins que es promogui el marc d'inversió, incloent-hi, evidentment, les plantes de purins, perquè les plantes de purins són -i ho sap- de vital importància. Ho són pel medi ambient. Ho són també per la ramaderia i, val a dir, ho són també per mantenir la cohesió territorial. La segona, que es promogui el marc d'inversió 2024 anunciat i tramitat el 2021 per la convocatòria de subhastes de mil dos-cents megawatts de cogeneració, Han anunciat la necessitat d'un nou borrador. Doncs, si hi ha aquesta necessitat, hauria de publicar-se abans del 31 de juliol afegint megawatts addicionals a les plantes de purins.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Uns quants temes que no s'estan duent a terme i que a nosaltres ens preocupen, i molt. Per exemple, l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, una mesura encallada perquè s'està pendent que el ministeri publiqui la llista de productes perecederos. Què més? La prohibició de productes de plàstics d'un sol ús que establia la Unió Europea. Aquí parlo de les palletes, dels gots, dels coberts. La prohibició, per exemple, de l'ús de ftalats i del bisfenol A als envasos, una mesura directament, com deia, vinculada amb la salut humana. La prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstics a diferents productes. L'establiment d'objectius de reutilització i preparació per la reutilització. L'obligatorietat de disposar, per exemple, de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús avui dia, però, dos anys després de l'aprovació del text legislatiu -com diria un dels mestres d'una servidora, el gran Joan Tardà-, el més calent encara és a l'aigüera. Voldríem saber en aquesta matèria què pensa fer, senyora vicepresidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tema de residus. Fa poques setmanes, el seu ministeri va publicar l'informe de residus municipals de l'any 2021. Les conclusions d'aquest informe són molt clares. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades a la ley de residuos y suelos contaminantes i al reial decret d'envasos no s'estan aplicant suficientment bé, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposen, de moment, una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió. Avui els plàstics -i molt especialment els envasos d'un sol ús- continuen creixent i contaminant tant els ecosistemes naturals com la salut de les persones. Aquest informe també ens diu la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol. Concretament, va ser de vint-i-dos milions de tones; residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra si em permeten, demostra que la tendència és de creixement. De fet, d'aquests, vint-i-dos milions de tones de residus del 2021 a l'Estat espanyol, només se'n recullen selectivament un 22 %, dels residus municipals, parlo. La resta, un 78 % -és a dir, gairebé un 80 %-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas, doncs, és evident que no complirem amb els objectius establerts per la Unió Europea. Estem davant d'incompliments greus, taxes de reciclatge molt baixes i molt mala qualitat i quantitat de polítiques de prevenció i reutilització lentes i, si em permet també, insuficients.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Moltes gràcies, señora ministra. Estamos de acuerdo en muchísimas cosas, con algún pequeño matiz o alguna pequeña discrepancia, que creo que también se puede solventar. El tema és el següent: més enllà de lautonomia dels agents socials -que repeteixo, no la qüestiono, ni al diàleg social- de vegades també pot haver-hi millores pels treballadors que surtin d'aquest Parlament. De vegades pot haver-hi reformes que surtin d'aquest Parlament i que vagin més enllà del diàleg social i, si van més enllà del diàleg social, crec que la part que a nosaltres ens interessa, com a mínim a nosaltres, és que els sindicats no estaran descontents. És a dir, que m'ha agradat també que digui això. Malgrat la patronal, tirarem endavant, perquè aquesta patronal, la CEOE, en els seus últims quaranta anys no s'ha caracteritzat pel diàleg, si fem una mica d'història... Però bé, crec que també el debat deu arribar al Parlament, també en aquest debat. És important que tota la senyoria pensen sobre això perquè podem fer un text que inclús hi vagi més enllà i crec que podria ser aplaudit per tothom. Estic d'acord que es pot fer. Hi haurà gent que dirà que no es pot fer, però tenim beneficis empresarials importantíssims; hi ha una creixent per excés salarial entre els empresaris i els salaris que és inacceptable en una ciutat que pretén ser justa i equitativa; hem perdut poder adquisitiu i, en canvi, la productivitat no ha fet més que pujar, diguin el que diguin. Les reformes científiques i tecnològiques ens han portat a una societat tremendament productiva, i encara ho serà més, i es pot estimular que sigui més, perquè si vostès volen basar un model econòmic a base de salaris baixos, però no hi haurà competitivitat que valgui perquè sempre hi haurà un país que ho farà més barato. En canvi, si ho intentem fer a partir de les coses científiques i tecnològiques, anirem bé no. Estem d'acord. L'única cosa que no ha tocat -i tampoc toca, perquè ja demanaré una compareixença a la ministra de Suport Social- és el tema l'edat de treball. En segons quins col·lectius arribar a seixanta-set anys... Crec que ens ho hem de plantejar: jornada diària, jornada setmanal i jornada anual. Crec que s'ha de fer un replantejament perquè ara mateix hi ha professions que estan molt desemparades i acostumen a ser les feminitzades. És a dir, que es pot plantejar, no només al diàleg social, sinó aquí, al Parlament, al Pacte de Toledo, tal vegada es pot tornar a pensar sobre retornar als seixanta-cinc anys per a molts col·lectius. Per què no?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Senyora vicepresidenta, abans d'acabar, m'agradaria referir-me a un dels elements essencials del treball que sovint s'acostuma a quedar fora dels debats polítics, que és l'edat de jubilació. Retardar la de jubilació és ampliar també el temps de treball i en alguns col·lectius això no és possible. Creiem que la reforma del 2012 va portar moltes coses dolentes i una de les coses que va portar dolentes va ser pujar sistemàticament a tothom l'edat de jubilació a seixanta-set anys. Se sap que a partir dels seixanta-quatre anys hi ha una minva de la capacitat física i una minva la capacitat psíquica. Això està demostrat. De fet, el senyor Eudald Carbonell, el gran antropòleg, el que deia és que l'esperança de vida és més gran, però potser és que són més anys sent vells, i això no ha de ser així. Crec que s'ha de revisar el tema de les anticipades perquè hi ha col·lectius que realment mereixen aquestes anticipades, molt més que altres que pel seu poder de pressió ho han aconseguit. Com veig que em passo amb el temps, deixaré passar a la vicepresidenta. Estic convençut que compartirem moltes coses que aquí hem dit, hem reflexionat i hem exposat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Sabem que la reducció de la setmana laboral a trenta-set hores i mitja està molt bé. Hem de recordar que a França fa vint-i-cinc anys que la tenen de trenta-cinc hores i les coses no han anat malament. No estem demanant tampoc aquí grans excepcions. També, la mitjana d'hores setmanals habituals als treballadors per exemple a Dinamarca en 2022 va ser de trenta-tres hores, la mitjana, la qual cosa permet que les persones treballadores puguin gaudir de dos terços del dia per assumptes particulars i això està molt bé. Després, a la part de rèplica, demostraré que es pot fer. No és un camp de sirenes, es pot fer i demostraré com es pot fer. Reduir el còmput anual de la jornada laboral. Alemanya, per exemple, té una jornada anual mitjana amb una durada inferior a les 1372 hores. Es contemplen, en el cas danès, molt per sota de les 1571 hores, que és la mitjana de la Unió Europea. A l'Estat espanyol estem treballant 1644 hores de mitjana. Hi ha marge de millora. Hi havia abans alguns que es volien homologar a Alemanya, però això és un pastís, no agafem només la farcida, agafem tot el pastís. El pastís és el salari mínim, el pastís també són les hores treballades... Si només agafem una part de la pel·lícula, no pot ser. També agafaríem els impostos que paguen, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«I hem d'aprofitar per recuperar aquell testimoni de Salvador Seguí de vuit hores de treball, vuit hores d'oci i vuit hores de descans, que ha fet curt. I per què ha fet curt? Perquè en aquell moment històric no es va tindre en compte una cosa. Era una perspectiva molt masclista. No es va tindre en compte tot el tema de les cures. Si no, segurament hauria fet un altre plantejament, en Salvador Seguí. Avui tenim clar que obviar els treballs de les cures i reproductius és d'un prisma purament masculí. Per tant, ha arribat l'hora, creiem, de poder guanyar temps de vida, perquè tothom pugui treballar -?la distribució del treball també pot ser important- per tal que puguem repartir equitativament els treballs de cures entre tots, perquè el treball no acabi amb la nostra salut, ni física ni mental, com està passant. Abans posàvem l'exemple de les treballadores del SAT. Em comentaven ahir mateix que anaven a treballar moltes empastillades, que anaven a treballar moltes amb dolors, que anaven a treballar pràcticament drogades per poder viure aquestes jornades de treball i a les quals se les demana treballar fins als seixanta-set anys.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Per això també és important el temps de treball en jornada i setmanal, i creiem que hem de reflexionar com a societat també sobre el tema de treball al llarg de la vida, si són correctes o no aquestes càrregues de treball amb feines com aquestes que estic explicant, que són tremendament dures i difícils de portar. No és just -?i no vull dir el nom de cap col·lectiu- que alguns col·lectius puguin jubilar-se a unes edats i que la gent en les professions més feminitzades o les professions amb més migrants tinguin càrregues de treball que siguin inassumibles per aquestes persones. I això potser pot indignar, sobretot als qui defensem els drets dels treballadors, mentre els beneficis empresarials son record una vegada més. El marge de beneficis en l'any 2023 es va tornar a superar, el creixement dels beneficis empresarials es quadruplica, etcètera. Alhora ens trobem que, des de fa molts anys, hi ha hagut una revolució científica, una revolució tecnològica que no s'atura i, en canvi, sembla mentida que encara estiguem en debats o en formes d'organització del treball de fa cent anys. Per la qual cosa crec que, com ja està fent aquest Govern -?i crec que simplement hi posaré aquí, damunt la taula, unes quantes propostes que poden enriquir aquest debat i que poden explorar noves vies de millora per una cosa tan important com és guanyar temps de vida-, l'objectiu de l'esquerra és ser transformador i intentar que la gent sigui el més feliç possible. Per molt que hàgim avançat, resulta inacceptable mantenir les jornades laborals de fa cent anys, al mateix temps que els nostres joves no aconsegueixen feina, per exemple. El deure de l'esquerra és que es noti la seva presència també a les institucions. Menys temps de treball implicaria més igualtats i més salut per a la gran majoria de dones i d'homes. I aquest és un moment històric que potser no es repetirà. Ja vam tindre a l'altra legislatura moments històrics que potser no es repetiran.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Avui els estudis psicosocials ens mostren com el 45 % dels treballadors, gairebé la meitat, pateixen estrès a la feina i s'estima que el 20 % del total de trastorns depressius i d'ansietat es diagnostiquen i troben les seves causes en aspectes laborals. Fa un moment ho ha dit també la ministra de Sanitat. A vegades, molts dels problemes mentals es deuen a les condicions de treball, a la càrrega de treball, a les hores de treball, a la manca de salaris -?que ja ho deixem per un altre dia-, però també a la càrrega de treball tant a la jornada, com anual, com també al llarg de la seva vida. Crec que hi ha un exemple que tots coneixem. És l'exemple de les treballadores del servei d'atenció domiciliària, possiblement una de les feines més dures que hi ha en aquests moments, jo diria que a tot Europa. Una feina duríssima, feta principalment per dones, moltes migrants. I jo crec que s'haurien de posar en la seva pell per saber què significa. És un treball físic i psicològic, a vegades en gent malalta, a vegades s'exposen a assetjament sexual, assetjament laboral, a vegades fent de grues humanes, a vegades anant a llocs que no estan o tractant amb gent que té problemes psicològics. És a dir, és una feina duríssima que jo no crec que es pugui aguantar més de seixanta-cinc anys.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Però no només això, també patrocinen la creació d'associacions com per exemple la de los Hombres Maltratados per amagar la violència masclista amb allò que 'la violencia no tiene género'. Això fa el Partit Popular i VOX quan governen. Al Partit Popular, a vostès, diputats i diputades del Partit Popular, no els importa ni els interessa el funcionament d'este Parlament. El que els preocupa és que no poden controlar el que passa en este Parlament, això és el que els preocupa. Saben què em preocupa a mi i els preocupa a la gent progressista? Que hi hagin jutges com Pedro Castellano que seguint les indicacions de José María Aznar, 'quien pueda hacer, que haga', el que fan és reobrir en la Secció quarta de l'Audiència Provincial de València un cas de persecució política contra Mónica Oltra i contra els 15 encausats de la Conselleria de Polítiques Inclusives perquè volen acabar amb les persones que realment transformen la realitat. I poc s'equivocava la nostra companya Mónica Oltra quan ara fa dos anys va dir que esta història passaria a la història de la infàmia política, judicial i mediàtica d'este país. Que ningú es pregunte d'ací 20 anys o d'ací 20 mesos, què collons va passar en este país. Açò deia la nostra companya Mónica Oltra. I a nosaltres ens fa ràbia, ens fa fàstic i ens fa vergonya. La gent progressista tenim vergonya del que està passant en l'Audiència Provincial de València, però és que fins i tot el jutge d'instrucció que va tancar el cas que ara l'ha hagut de reobrir perquè l'Audiència Provincial li ho demana, ha dit públicament que ho fa per imperatiu legal. Quan hi ha un jutge que reobre un cas de persecució política per imperatiu legal és que alguna cosa no va bé en l'Estat de dret. Alguna cosa no va bé quan un jutge ha de dir que es reobri un cas per imperatiu legal estant en contra del que li estan demanant des de l'Audiència Provincial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s'hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l'escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d'aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l'evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m'ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable. I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se'ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l'hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s'enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l'escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l'oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor. També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l'accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m'ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d'assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se'ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s'acaben, senyories, s'acaben tots i sí, l'aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. La sanitat és un pilar fonamental del nostre Estat del benestar, i garantir una atenció mèdica universal, equitativa i de qualitat és una responsabilitat que, evidentment, no podem defugir. Malauradament, les polítiques impulsades pel Partit Popular en els darrers anys han posat en perill aquest principi bàsic. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. La sanidad es un pilar fundamental en nuestro Estado del bienestar y garantizar una atención médica universal, equitativa y de calidad es una responsabilidad que, evidentemente, no podemos eludir. Lamentablemente, las políticas impulsadas por el Partido Popular en los últimos años han puesto en peligro este principio básico. Confieso que he mirado unas cuantas veces de quién era esta PNL. Es increíble que el partido con más recortes en sanidad tenga la desfachatez de presentar esta iniciativa. Nos queda claro que nos conviene que el PP se quede en la oposición, al menos en materia sanitaria, porque cuando están en la oposición es cuando hacen propuestas que valen la pena. Cuando están en el Gobierno, si te he visto no me acuerdo. Y voy a continuar con más notas de prensa. Les hago un recordatorio de frases célebres. Ana Mato, exministra de Sanidad en 2021: La sanidad pública no es sostenible tal y como está planteada en estos momentos. Mariano Rajoy, expresident del Govern, 2012: No se puede garantizar el derecho universal a la sanidad. Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, 2013: El sistema público de salud, tal y como está concebido, no es viable a largo plazo. Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid en 2012: Hay que introducir medidas de eficiencia en la sanidad pública y la colaboración público-privada es fundamental. José Ignacio Echániz, exconseller de Sanitat de Castella-La Manxa, 2012: La sanidad tiene que ser sostenible y eso implica tomar decisiones difíciles, como el copago.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«En conseqüència, a Catalunya ens falten professionals, malgrat ser una de les comunitats autònomes que més formació i de més qualitat ofereix, i quan, a més, gran part dels costos d'aquesta formació els paga la Generalitat de Catalunya. Si tinguéssim competències en formació sanitària especialitzada, podríem garantir molt millor una atenció mèdica en català. I és que recordin que els catalans volem viure plenament en català i hi tenim dret. Volem les competències per acreditar les places que realment necessitem. No és un problema de salaris. A Catalunya tenim uns sous bons en comparació a altres comunitats autònomes. Per tant, estem bàsicament d'acord amb les queixes que trasllada el PP en la seva iniciativa, però hi ha una diferència de base. Nosaltres volem el traspàs de competències en la formació del personal sanitari, però també en el reconeixement de les titulacions dels estrangers extracomunitaris. El ministeri de ciència, innovació i universitats, pel que respecta a l'homologació, l'equivalència de títols universitaris, i el ministeri de Sanitat, pel que respecta al reconeixement de les especialitats, han portat al bloqueig per col·lapse l'acreditació que permetria que milers de professionals acadèmicament qualificats poguessin treballar en la sanitat i resoldre parcialment el problema de falta de recursos humans que aquesta pateix. Sabem que és un tema polèmic, és un tema delicat i s'ha d'actuar amb molta precaució, assegurant l'autenticitat de les titulacions, això està clar. És una situació especialment greu a Catalunya, on els col·legis de metges de Barcelona o de Girona, per posar dos exemples, han denunciat el baix grau de resolució d'expedients dels dos ministeris. Poden trigar fins a cinc anys a fer aquest reconeixement de títol i d'especialitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bé, quan se li diu a la ministra de Sanitat que falten metges per cobrir l'atenció primària, la seva resposta, fa una setmana, és que això és un problema global, i a mi aquesta sortida em recorda aquella dita de mal de molts, conhort de boig, i per aquí no passem. Com tampoc pel pilotes fora que fa la ministra. Què vol dir que el problema és de les comunitats autònomes? Què vol dir que són aquestes les que han de planificar en base als seus recursos i necessitats perquè els plans no es fan a l'estiu? Mirin, els catalans portem anys reivindicant justament que ens deixin planificar a nosaltres. Estem farts d'estar atrapats en la inoperància i en la incapacitat de solucionar el problema d'un ministeri darrere l'altre. A Catalunya demanem gestionar la formació sanitària especialitzada que inclou les titulacions de medicina, infermeria, farmàcia, psicologia, química, biologia i radiofísica. A hores d'ara, el ministeri de Sanitat regula l'acreditació de les places i ens limita quantes podem oferir des de Catalunya. Tenim les estructures, tenim les places, tenim els recursos econòmics per pagar-les, però no ens les acrediten. Volem regular i decidir quins llocs es creen d'acord amb les especialitats que necessitem cobrir. I davant del seu pilotes fora, del de la ministra, els diem que la inoperància és de primera divisió. Es pot trigar un any i mig a aconseguir que acreditin una plaça i saben què? S'ha d'acreditar una a una. Imagini's quina és aquesta bona gestió.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si parlem de Palestina, el president Sánchez és com la versió moderna del president Kennedy quan seduïa Berlín i fascinava l'Europa Occidental. És això. I si parlem de Kosovo? Ai, Kosovo. L'amo de la Moncloa és una mala còpia d'Aznar, l'heroi de les Açores. Sánchez és com Rajoy negant-se a participar l'any 2018, fa sis anys, a la cimera de la Unió Europea als Balcans. En què quedem? Palestina és un clínex i tal dia farà un any. És això? Junts per Catalunya ha votat a favor de les resolucions del Parlament Europeu que són solidàries amb Kosovo. També ho van fer l'octubre del 2023, quan Europa va demanar als cinc Estats membres de la Unió que encara no han fet el pas, que fessin el favor de reconèixer Kosovo. Vostès, Espanya, van votar no, però sempre són a temps de corregir. Sempre. No vulguin ser un Estat... Com els ho diria? Un estat acomplexat, petit. No ho vulguin ser, carai. Vulguin ser justos. Si al darrere de la votació d'avui només hi veuen Catalunya, si Catalunya continua sent el Papus, l'home del sac de la política internacional, l'Espanya política està tan malament com ens imaginàvem i s'ha d'estirar immediatament al divan de la coherència.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però és que és interessant per als que ens estiguin escoltant, si és que algú ens escolta, posar en relleu que l'Audiència Nacional és el paradigma del que ha passat en aquest Estat entre la dictadura i avui. Los mismos perros con distintos collares. Amb un sol decret converteixen el Tribunal de Orden Público a l'Audiència Nacional, amb un altre decret traspassen els jutges d'un a l'altre i les competències d'un a l'altre. Amb un sol decret o amb tres que es van publicar el 5 de gener del 1977 es pretén que hi hagi un vernís de democràcia, un vernís de modernització, amb un òrgan judicial que trenca completament la lògica de la planta. Per tant, ho van dir socialistes insignes en aquell moment i ho repetim nosaltres ara. Agafant meves les paraules del company de Bildu: disuélvanse y entréguenlas todas. Perquè no té cap sentit ni jurisdiccional ni des de la perspectiva del dret de defensa que existeixi aquest tribunal. És més, per aquells de vostès que pensin que aquest és un Estat social i democràtic de dret, ja triguen a demanar-ne la supressió. Perquè mentre persisteixin les velles estructures provinents del franquisme, mai serà un Estat normal democràtic. I no hi podem fer res, perquè no hi podem fer res, amb la casta de jutges que no són els de primera instància i instrucció, els de les audiències provincials, els dels tribunals superiors de justícia... No són ells, sinó aquelles castes de jutges que segueixen jutjant exactament amb el mateix Codi Penal franquista. Aquesta és l'explicació de per què podem convertir un conflicte polític en un conflicte judicial. Perquè vostès, la separació de poders, encara no l'han integrada completament en la seva organització. Perquè no és un Estat que tingui la pàtina de democràcia en ell, perquè no és un Estat que fes cap transició. Simplement van agafar el BOE, van canviar els noms i ja està tot resolt. De la nit al dia, tota la policia era democràtica. De la nit al dia, tota la justícia era democràtica. De la nit al dia, tot l'Estat era democràtic. I mai han fet un autèntic acte de contrició de tot el que va representar una dictadura de 40 anys i una Guerra Civil de tres. I mentre no es faci, l'Estat espanyol mai serà un estat de veritat democràtic i que es pugui comparar amb les democràcies europees.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Des que es va prendre en consideració la proposició d'ELA de la legislatura anterior, han passat dos anys i tres mesos. 2460 morts. Avui fa quatre mesos que el Juan Carlos Unzué els va reclamar aquí una llei ELA. Han passat 360 morts. Pensen que la gent del carrer no és sensible a aquesta circumstància. Ho és molt. Segur que si hi reflexionen també ho seran tots vostès. N'estic convençuda. Aquesta història segur que tindrà un bon final, no serà un final feliç perquè totes aquestes persones malauradament tenen una data de caducitat massa curta, però com a mínim tindrem una llei ELA. Estic convençuda d'això. Però ara mateix necessitem tenir el millor dels textos de partida per poder-lo millorar, esmena rere esmena, en el tràmit de ponència i en Comissió. Avui em costa dir que avui és el millor dia, però segur que l'Ilde ho farà per mi. Gràcies. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Ante todo, hoy nos vuelven a acompañar, en representación de las personas con ELA, Carlos de Pablo con María Mercè, su esposa, y Alejandra, su cuidadora, y Fernando Martín y Alberto Reyero de ConELA. Les doy la gracias y, en especial, a Carlos por estar aquí hoy.»