Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.152 declaraciones · página 39 de 39
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I senyories, potser ara esclata algun cap però el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat. Repeteixo, el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat, i per extensió aquesta democràcia. Perquè, senyories, la democràcia espanyola no està en destrucció, la democràcia espanyola, en tot cas, està en construcció. I els puc assegurar que si aquesta democràcia ha suportat que s'amnistiïn corruptes i colpistes de veritat, també aquesta democràcia, per molt feble que sigui, també aguantarà que s'amnistiïn activistes i demòcrates de veritat. Perquè, senyories, les democràcies, per molt fortes que siguin, també s'equivoquen. També s'equivoquen. A més, pensin una cosa, tampoc li tinguin tanta mania a l'amnistia perquè quan vingui la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans no passaran tanta vergonya. Però un advertiment, no es poden amnistiar les conseqüències d'un conflicte sense preveure una solució per a aquest conflicte. I aquesta solució té noms i cognoms: votar. O l'amnistia preveu una sortida perquè el poble de Catalunya voti el seu estatus polític o servirà de molt poc. Al Quebec hi va haver dos referèndums, no reconeguts, il·legals, que diuen vostès, i no només ningú va anar a la presó, sinó que el govern canadenc va fer una llei de claredat. L'amnistia, senyories, no és el final, és el retorn a la política i principalment una amnistia no pacifica, una amnistia, en tot cas -repeteixo-, reforça la seva democràcia. I seré encara més clar, una amnistia pels fets de l'1 d'octubre ha de posar les bases perquè hi hagi un nou 1 d'octubre, perquè es torni a votar. Primer, perquè no parlem de drets nacionals, o no parlem només de drets nacionals, parlem principalment de drets universals. Segon, perquè la política no només es basa, senyories, en la glòria, també es basa en el sacrifici. Tercer, perquè la solució -atenció, que este es un hit de vostès, els importa molt més a vostès que a nosaltres- és multilateral. La solució serà multilateral perquè el conflicte és tan enorme que la solució només podrà ser internacional, europea i estatal. De fet, l'únic unilateral és pegar la gent en un col·legi electoral. I quart, perquè la resolució del conflicte territorial en aquest país hauria de ser una raó d'estat, hauria de ser una raó d'estat unànime. I no és normal que només en aquest país les raons d'estat les entenguin aquells que no tenim estat.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Així que l'amnistia és una solució -repeteixo- agradi més o agradi menys, una solució que pot -repeteixo- no agradar, però alguna persona aquí avui té una idea millor? No em diguin la llei, perquè això és una resposta d'un estudiant de dret, no és la resposta d'un estadista. Aquí avui algú té una idea millor? Una idea millor que judicialitzar, deshumanitzar, reprimir, empresonar, pegar, inventar-se conceptes jurídics com violencia ambiental, alzamiento tumultuario, o cridar al transfuguisme, a la corrupció moral, com ha fet el cap de l'oposició aquí avui? Avui aquí algú té una solució millor a l'amnistia? Ho dic perquè nosaltres no desapareixerem. I evidentment, la gent que està en contra de la independència de Catalunya o que li és igual tampoc. I totes aquestes idees que he relatat és que no han servit. No hi ha ningú a Catalunya, literalment ningú a Catalunya, que hagi deixat de ser independentista per ficar a la presó a Oriol Junqueras i companyia. Ningú. Així que, què fem? Què fem? Jo ho dic clarament, i no és la primera vegada que ho diem, ni una autonomia es pot imposar a Catalunya amb el 50 % de la població en contra, ni una república es pot proclamar a Catalunya amb el 50 % de la població en contra. Ergo, hem de fer la nostra feina, senyories.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Fets els comentaris, ara li vull fer una proposta, señor Feijóo. La proposta és fer-li unes preguntes, unes preguntes que estic absolutament convençut que molta gent que ens està veient, fins i tot votants seus, voldria saber la seva resposta. Són preguntes per saber si vostè seria un bon o no president del Govern. I li proposo una cosa: si me les contesta -adequadament i decentment- jo aquí li voto la investidura. Li sembla bé? Tracte fet? Sí? Després no riuran tant. Vinga va, comencem. Señor Feijóo, si vostè és president i un vaixell carregat de petroli s'accidenta davant de la costa es farà càrrec de la situació o l'intentarà amagar? señor Feijóo, si vostè és president i un avió militar s'estavella, identificarà correctament les víctimes o entregarà les seves restes malament els seus familiars? señor Feijóo, si vostè és president i hi ha un accident de metro per falta de recursos, ho reconeixerà o ho negarà? señor Feijóo, si vostè és president i Estats Units envaeix il·legalment un país, vostè ho reconeixerà, els ajudarà o ho denunciarà? señor Feijóo, si vostè és president i hi ha un atemptat gihadista, vostè dirà la veritat o mentirà per interessos polítics? señor Feijóo, si vostè és president i hi ha una crisi financera, li donarà als bancs 60 000 milions d'euros a fons perdut o ajudarà la gent? señor Feijóo, si vostè és president i no li agrada un altre partit polític, dirà que els finança Veneçuela, Iran, o el respectarà? señor Feijóo, si vostè és president i empresonen el seu tresorer, ho dirà, ho investigarà, o crearà un grup parapolicial per tapar proves? señor Feijóo, si vostè és president i el 70 % d'una comunitat autònoma vol votar el seu estatus polític, ho reconeixerà, o espiarà, manipularà, pegarà i empresonarà? señor Feijóo, si vostè és president i un company de partit denuncia que el familiar -jo que sé- d'una presidenta d'una comunitat autònoma s'ha enriquit il·legalment, el fotrà fora o simplement l'ajudarà? señor Feijóo, si vostè és president i hi ha un assassinat masclista i els seus socis de govern ho neguen, els donarà suport o callarà? Si em contesta aquestes preguntes adequadament i decentment, li prometo que jo aquí avui li dono el meu vot i només li'n faltaran tres.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señor Feijóo, i tot això li passa, la resposta a tot això que li passa és molt simple, és perquè vostè representa una dreta, les dretes volen governar aquest país odiant la meitat d'aquest país. I això és simplement impossible. Els diputats i diputades de partits que estan aquí i que no li agraden són tan legítims i tan legítimes i representen tanta gent pràcticament com vostè, i mereixen exactament el mateix respecte que vostè. La pregunta que s'ha de fer, señor Feijóo, és com és possible que vostè representi un espai polític que li molesti avui molt més que entrin pinganillos en aquest Congreso que guardias civiles. Això sí, señor Feijóo, estic d'acord amb vostè en una cosa, en això que diu que no vol una élite política que no se someta a la ley. Estic d'acord. A mi també em fa molta vergonya Juan Carlos I. I el tercer i últim comentari que li vull fer, señor Feijóo. Amnistia. Sospito que no li agrada, pel que sigui. De fet, ha dit literalment que és un fraude electoral continuado, una mentira a los españoles y una aberración moral. Aberración moral. I ho diu perquè vostè sosté que no es pot fer res que no es digués abans que es faria. És més, que en política no es pot fer res que abans es digués que no es faria. És així, señor Feijóo? Molt bé. señor Feijóo, vostès van dir: 'No tocaremos las pensiones', i les van retallar en 33 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No tocaremos la sanidad y la educación', i les van retallar en 10 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No al copago sanitario', i van deixar sense targeta sanitària 900 000 persones. Vostès van dir: 'Lucharemos contra la corrupción', i van muntar una caixa B al seu partit. Vostès van dir: 'Independencia judicial sí', i van canviar el jutge de la Gürtel. Vostès van dir: 'No abarataremos el despido', i el va rebaixar en 20 dies. Vostès van dir: 'No tocaremos el sueldo de los funcionarios', i els van deixar sense paga extra. Vostès van dir: 'Bajaremos los impuestos', i van apujar l'IVA. Vostès van dir: 'Hay armas, créanme, hay armas de destrucción masiva', i no n'hi havia. Vostès van dir: 'Ha sido ETA', i no va ser ETA. Vostè mateix, señor Feijóo, ha passat de dir que vol derogar el sanchismo a rogar al sanchismo, i que vol presó per a l'independentisme a demanar cita per parlar al menys amb la dreta independentista. I de fet, señor Feijóo, vostè mateix ha dit avui que vol apujar el salari mínim i va votar en contra; que vol mantenir l'impost a la banca, i van votar en contra; que vol una escola gratuïta de 0 a 3 anys, i Ayuso se la va carregar a Madrid; que vostè respecta les llengües oficials, i una mica més i foten fora a Borja Sémper per parlar euskera aquí l'altre dia; que vostè no vol comprar a ningú, i porta dos mesos intentant comprar a un diputat del PSOE; i que vostè és de fiar, que se lo digan a Marcial Dorado. señor Feijóo, qui és aquí el fraude electoral continuado? Qui és aquí la mentira a los españoles? I qui és aquí la aberración moral? señor Feijóo, té sort que no estigui avui aquí la señora Silvia Intxaurrondo. Però no pateixi, no pateixi perquè jo tot això ja m'ho sé. Si ho fa la dreta, si la dreta parla, si la dreta negocia, si la dreta, tingui la bandera que tingui, faci el que faci, és negociació i és d'estadista -vostè és un estadista quan va intentar parlar amb Junts. Però si ho fa l'esquerra és traïció de mil homes. Ja m'ho sé. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias, presidenta. Bienvenida, consejera de Cultura de la Generalitat, señora Natalia Garriga. (Aplausos). Buenos días a todos. Miren, soy hija de una maestra, la señorita María, que aprendió académicamente su lengua materna en la clandestinidad. De pequeña, recuerdo que, cuando llegaba a casa después de la jornada escolar, el comedor de mi casa se llenaba de maestros que a escondidas recibían clases de lengua catalana clandestinamente. Y si hoy hablamos la lengua catalana aquí y si aún está viva en nuestra tierra, es gracias a toda esa gente que durante siglos aprendieron y transmitieron la lengua catalana en la clandestinidad. (Aplausos). El hito histórico que alcanzamos hoy aquí es una victoria democrática de miles y miles de personas a lo largo de nuestra historia. Me gustaría no tener que salir aquí contenta diciendo: ¡Oh, qué bien, hablo en catalán! ¿Saben por qué? Porque lo que yo querría es vivir en una Cataluña independiente, que sería la única garantía para la plena normalización de nuestra lengua. Pero a pesar de eso, evidentemente, estoy contenta, porque hoy hablo la lengua que yo quiero, la lengua en que pienso, la lengua en que me expreso libre y plenamente.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Benvinguda, consellera de Cultura de la Generalitat, señora Natàlia Garriga. Bon dia a tothom. Mirin, soc filla d'una mestra, la senyoreta Maria, que va aprendre acadèmicament la seva llengua materna en la clandestinitat. De petita recordo quan jo arribava a casa, el menjador de casa meva, després de la jornada escolar, s'omplia de mestres que d'amagat rebien les classes de llengua catalana clandestinament. I si avui parlem la llengua catalana aquí, i si encara és viva a la nostra terra, és gràcies a tota aquesta gent que durant segles ha après i transmès la llengua catalana en la clandestinitat. La fita històrica que assolim avui aquí és una victòria democràtica de milers i milers de persones al llarg de la nostra història. M'agradaria no haver de sortir aquí contenta dient: 'Que bé, parlo en català'. Sabeu per què? Perquè el que jo voldria és viure en una Catalunya independent, on seria l'única garantia per a la plena normalització de la nostra llengua. Però malgrat això, evidentment, estic contenta. Estic contenta perquè avui parlo la llengua que jo vull, la llengua en què penso, la llengua en què sento, la llengua en què m'expresso lliurement i plenament.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Por último, ¿saben por qué a algunos de ustedes les molesta tanto lo que está pasando hoy aquí? Es muy sencillo: porque muchos de ustedes pueden dejar a sus hijos y a sus hijas para la posteridad muchas riquezas, propiedades, muchas propiedades, y contactos, buenos contactos; y a muchos de nosotros nos importa tanto lo que está pasando aquí hoy, que es tener unas mejores instituciones, que representen a más gente, y por extensión una mejor democracia, porque es, literalmente, lo único que podemos dejar a nuestros hijos y a nuestras hijas. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I al final, quan tens un país amb dues llengües, una parlada per 700 milions de persones a tot el planeta i una altra parlada per 10 milions de persones, home, el que és lògic, a no ser que siguis un nacionalista excloent, és que es protegeixi la llengua minoritària. I això no té res a veure amb cap ideologia. I quatre, saben per què a alguns de vostès els molesta tant el que està passant avui aquí? És molt senzill. Perquè molts de vostès poden deixar als seus fills per a la posteritat, i a les seves filles, riqueses, moltes riqueses, propietats, moltes propietats, i contactes, bons contactes. I a molts de nosaltres ens importa tant el que està passant avui aquí, que és tenir unes millors institucions que representin més gent, i per extensió, una millor democràcia, perquè és literalment l'únic que podem deixar als nostres fills i a les nostres filles. Moltes gràcies. Al final, cuando tienes un país con dos lenguas, una hablada por 600 millones de personas en todo el planeta y otra hablada por 10 millones de personas, lo lógico, a no ser que seas un nacionalista excluyente, es proteger la lengua minoritaria; y eso no tiene nada que ver con ninguna ideología.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Señor Sémper, he tomado alguna nota de lo que ha dicho, porque de eso va un poco el parlamentarismo. En primer lugar, le voy a decir algo que creo que es bueno decirlo, no es la primera vez que lo digo, pero quizá sorprenda: ojalá, ojalá, la derecha española se pareciera más a usted que a Ayuso; se pareciera más a usted que a Ayuso. Pero, lamentablemente, se parece mucho más a Ayuso que a usted. A mí me ha sorprendido, y me ha gustado, que usted aquí hable en euskera, pero fíjese lo que ha pasado: sus socios de gobierno en muchas comunidades de este país se han ido; y el euskera, técnicamente, igual que el catalán, técnicamente, e igual que el gallego, técnicamente, son idiomas oficiales reconocidos por la sacrosanta Constitución. Es de una anomalía terrible que esta gente que está todo el día diciendo que son patriotas y que son españoles y que la Constitución para aquí y para allá, muchos, los que no tienen la edad, no la votaron. Por cierto, igual que José María Aznar, que, de hecho, votó en contra. Pero, bueno, son constitucionalistas. Pues esto es de una anomalía terrible. Pero usted ha hablado en euskera, y me parece muy bien; según usted, no ha hecho el canelo. No sé qué diferencia hay entre que usted hable euskera y no haga el canelo, y lo haga Aizpurua y sí que haga el canelo. No sé exactamente la diferencia, supongo que es un euskera distinto, que no lo es. Me parece sorprendente que usted diga que su partido va a defender el valenciano -?que es muy parecido, que es el mismo idioma que estoy hablando ahora- cuando persigue publicaciones como Camacuc, El Temps o Sàpiens en Burriana, por culpa de VOX, y por culpa también de su intransigencia.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Bé, senyor Sémper. He agafat alguna nota del que ha dit, perquè d'això va una mica el parlamentarisme. Primer, li diré quelcom que jo crec que és bo que es digui, jo no és la primera vegada que ho dic, però potser sorprèn. Tant de bo la dreta espanyola s'assemblés més a vostè que a Ayuso. Que s'assemblés més a vostè que a Ayuso, però malauradament s'assembla molt més a Ayuso que a vostè. A mi m'ha sorprès i m'ha agradat que vostè aquí parli en euskera, però fixi's què ha passat, els seus socis de govern a pràcticament una gran majoria de comunitats autònomes d'aquest país han marxat. Han marxat. I l'euskera tècnicament, igual que el català tècnicament, igual que el galego tècnicament, són idiomes oficials reconeguts per la sacrosanta Constitució. És que és d'una anomalia terrible que aquesta gent que està tot el dia dient que són patriotes i que són espanyols i que la Constitució per aquí i per allà... que molts, els que tenen l'edat, no la van votar, no la van votar, igual que José María Aznar, per cert. No la van votar. De fet, hi van votar en contra. Però bé, són constitucionalistes. És d'una anomalia terrible. Però vostè ha parlat en euskera i em sembla molt bé, no ha fet el canelo, segons vostè. No sé quina diferència hi ha entre que vostè parli aquí euskera i no faci el canelo i ho faci la Mertxe Aizpurua i sí que fa el canelo. No ho sé exactament, suposo que és un euskera diferent. No ho és. Però em sembla sorprenent que vostè digui que el seu partit defensarà el valencià, que és molt semblant - és el mateix idioma que jo estic parlant aquí ara-, quan persegueix publicacions com el Camacuc, El Temps o Sàpiens a Borriana. Per culpa de Vox i per culpa també de la seva intransigència.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Segunda idea, y quiero ser muy claro, y creo que soy el ejemplo paradigmático. Ni el castellano está perseguido ni amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio exclusivo del independentismo; repito, ni el castellano está amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio del independentismo. El catalán es de todos y de todas, y los catalanes y las catalanas piensan de forma muy diversa y me alegro, desde Salses a Guardamar y desde Fraga a L'Alguer, y esto hay que decirlo de una forma muy clara y contundente, porque tanto daño le hace a su lengua y a su cultura un intransigente con una rojigualda como un intransigente con una estelada. Y tercera idea. Esto es un éxito para mi partido, Esquerra Republicana, por su historia y su lucha, y también para mi país. Pero me niego a que esto que se está produciendo hoy aquí sea una victoria. No puede ser una victoria, porque me niego, me niego como ciudadano catalán, como independentista catalán a que mi cultura y mi lengua requieran de perdedores; me niego. Hoy aquí no hay perdedores; como mucho, hay ignorantes. Y termino con un homenaje que seguro que entenderán. 'Yo vengo de un silencio / antiguo y muy largo. / Yo vengo de un silencio / que no está resignado. / Yo vengo de un silencio / que la gente romperá./ Yo vengo de una lucha / que es sorda y constante'. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I acabo amb un homenatge que segur que entendran. 'Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg. Jo vinc d'un silenci que no és resignat. Jo vinc d'un silenci que la gent romprà. Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant'. Res més, moitas grazas, eskerrik asko, fòrça gràcies, moltes gràcies, merci. (Aplaudiments). Yo hoy aquí hablaré en catalán, primero, porque puedo, gracias a la escuela catalana; segundo, porque es el idioma de mi país; tercero, porque es un idioma que amo tanto que es el idioma que escogí hablar con la persona que más quiero de este mundo, mi hijo; cuarto, porque muchos de ustedes, muchos de los que han provocado una intransigencia y un cinismo histórico, han convertido el hecho de hablar en otras lenguas, como el catalán, el aranés, el euskera o el gallego, en un acto revolucionario, y, quinto, porque hemos llegado a un acuerdo histórico para que esto sea posible, y es un honor para mi grupo, para mi partido y para mí mismo, orgulloso hijo y nieto de andaluces, ser de los primeros en hacer un discurso íntegramente, inequívocamente en catalán desde esta tribuna.»