Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
340 declaraciones · página 4 de 12
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«I un minut i mig per parlar dels recursos destinats a la pesca. Mirin, el sector pesquer català arrossega massa mesos ja marcats per una incertesa flagrant, un incertesa flagrant per culpa també de les polítiques europees, en aquest cas també de la reducció de l'esforç pesquer. Vàrem avisar: La negociació dels 130 dies, com el 2024, era falsa i ha resultat no ser certa. La situació d'avui, senyories, és escandalosament dramàtica. Avui són desenes, desenes les barques que ja han esgotat els dies per sortir a pescar, els pescadors que avui no poden fer la seva feina i estem acabant el mes de novembre. En definitiva, la reducció de dies de sortida per anar a pescar i la reducció de les quotes, sumat a aquest pressupost plantejat per Brussel·les, és, evidentment, una bomba de rellotgeria que pot acabar dinamitant un sector que, val a dir, porta anys fent els deures i un sector també que és imprescindible per al país. Després de la reunió ahir a Brussel·les i després que el comissari europeu de Pesca escoltés i es fes també seves les demandes d'Esquerra Republicana, estem a l'espera que el Ministeri ens concreti els dies addicionals de pesca per a la flota catalana pel que queda del 2025. Alertem el ministre que queda un mes i mig i, de rebot, també que ens digui els dies per al 2026.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Y aquí hay algunas cosas que he oído que no son del todo ciertas. Este avance llega después de un trabajo tenaz de Esquerra Republicana, y lo sabe la gente de la ponencia. De entrada, quiero recordar que eso no empieza en 2024, como ha dicho alguno. No, no, no empieza en 2024 esta ley. La ley ya estaba pactada cuando otros estaban comiendo palomitas. El catalán ya estaba; ya estaba como un compromiso adquirido en el año 2023, cuando la ley estaba cerrada y decayó porque fuimos a elecciones. O sea, que, lecciones de algunos, pocas, muy poquitas, porque estaban comiendo palomitas en aquel momento, con aquello de la patria. Y esta ley la hubiésemos tenido si lo hubiesen hecho de otra manera. En este camino hemos escuchado a la sociedad civil y a las entidades lingüísticas, como Plataforma en Cataluña, no desde el 2024, sino desde mucho antes. Hemos trabajado porque, más que hacer electoralismo, lo que nos interesaba es que toda esta Cámara, la mayoría de esta Cámara, entendiese que un Estado plurinacional, plurilingüístico y plurilegislativo es eso, respetar las lenguas sin supremacismo lingüístico. Y ese es un paso adelante, para los independentistas y para los que creen que otro Estado es posible. Por eso, nos enorgullecemos de hacer esta pedagogía, esta didáctica.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Señora presidenta, señores diputados, damos un paso hoy útil y concreto para las personas, para garantizar la atención a la clientela, con plazos claros, derechos establecidos, derechos reales y obligaciones para las grandes empresas. Sitúa los derechos de los consumidores en el centro, acaba con abusos cotidianos y refuerza derechos que, hasta ahora, dependían demasiadas veces de la buena voluntad de las compañías. Lo primero, y más relevante para nuestro grupo, es el derecho a la atención en catalán y del resto de idiomas cooficiales, por fin reconocido como obligación jurídica y no como concesión de buena voluntad, normalizando lo que tendría que ser normal en un Estado plurilingüe, no desde 2025, sino mucho antes. Pero, vamos dando pasos poco a poco. En Cataluña, país valenciano e Islas Baleares, hay que poder ser atendido en catalán, igual que, en euskera, en Euskadi, en Navarra y, en gallego, en Galicia, cuando lo solicite la clientela y el servicio se dirija a territorios con lengua oficial propia. Eso es inclusión y respeto. Cada uno será atendido en el idioma oficial que pide en su comunidad, sin que haya unos idiomas por encima de los otros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«I aquí algunes coses que he sentit que no són del tot certes. Aquest avenç arriba després d'una feina tenaç d'Esquerra Republicana, una feina tenaç d'Esquerra Republicana que la gent de la ponència ho sap. D'entrada, vull recordar que això no comença el 2024, com algú ha dit, no comença el 2024. Aquesta llei ja estava pactada quan altres menjaven crispetes. Estava pactada i el català estava ja estava, ja estava com un compromís adquirit l'any 2023, quan la llei estava tancada i va decaure perquè vam anar a eleccions. Així que lliçons d'alguns, poques, molt poques, perquè llavors menjaven crispetes. Això era traïció a la pàtria. Ja haguéssim tingut aquesta llei si ho haguéssim fet d'una altra manera. En aquest camí hem escoltat la societat civil i les entitats lingüístiques com Plataforma per Catalunya, no des del 2024, des de molt abans. Hem treballat perquè més que fer electoralisme, més que fer electoralisme, el que ens interessava és que tota aquesta cambra, la majoria d'aquesta cambra, entengués que un estat plurinacional, plurilingüístic, plurilegislatiu, és això, respectar les llengües sense supremacisme lingüístic i això és un pas endavant pels independentistes i pels que creuen que un altre estat és possible, per la qual cosa ens enorgullim de fer aquesta pedagogia, aquesta didàctica.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Senyores i senyors, diputats i diputades. Primer de tot, gràcies a la feina feta pel ponent, senyor Fèlix Alonso. També moltes gràcies a la lletrada Mercedes Cabrera, sense la qual estic convençut que aquesta llei hagués costat més de sortir, sent generós. Senyora presidenta, senyor president, diputats, avui fem un pas útil concret a la gent per garantir l'atenció a la clientela amb terminis clars, drets exigibles, obligacions reals per a les grans empreses. Aquesta llei situa el benestar dels consumidors al centre, posa fi a abusos quotidians i reforça drets que fins ara depenia massa sovint de la bona voluntat de les companyies. El primer eix, el més rellevant per al nostre grup, és el dret d'atenció en català i a la resta dels idiomes cooficials, per fi reconegut com a obligació jurídica i no com una concessió de bona voluntat, normalitzant allò que hauria de ser normal en un estat plurilingüe i no el 2025, sinó molt abans, però a poc a poc anem fent passes. A Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, s'haurà de poder ser atès en català, igualment en euskera a Euskadi i Navarra i en gallec a Galícia, quan així ho sol·liciti la clientela i el servei es dirigeixi a territoris amb llengua oficial pròpia. Això és inclusió i respecte. Cadascú serà atès en l'idioma oficial que demani dins de la seva comunitat, sense que hi hagi idiomes per damunt dels altres.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Nuestras comarcas nucleares -lo vuelvo a decir-, como la Ribera Alta o el Camp de Tarragona, están inmersas en un proceso complejo de transición y reclamamos lo mismo que hoy reclama Navarra: que se nos escuche y se nos deje decidir el futuro energético que queremos. Pero el deber es del PSOE. La diferencia es que nosotros no queremos más capacidad para crecer con el mismo modelo, sino que queremos capacidad para decidir cómo hacer crecer un nuevo modelo. Así de simple. La solución no es pedir más potencia; la solución es pedir más poder democrático sobre la energía. Es decir, no apoyaremos esta moción. Nos vamos a abstener, como acostumbramos a hacer cuando hablamos de otros territorios del Estado. Nosotros no queremos ser simples zonas de paso de los electrones -porque los electrones no vuelan, necesitan pasar por algún sitio- ni queremos ser territorios sacrificados para mantener el confort de un modelo caduco y contaminante. Señor Catalán, señorías, queremos ser protagonistas de un modelo energético justo y sostenible. Esto es todo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Res més. Moltes. Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos. Señor Catalán, su moción es legítima. Lo es porque es muy legítimo querer garantizar el suministro eléctrico suficiente para el desarrollo económico, social e industrial de su territorio, pero el Grupo Republicano le quiere dejar muy claro que en ningún caso compartimos la mirada que UPN hace sobre este debate. El nombre no hace la cosa, y no porque usted se llame señor Catalán, no me malinterprete. El problema de fondo no es si a Navarra, a Cataluña o a cualquier otro territorio le corresponden más o menos megavatios dentro de un éxcel de planificación estatal; este no es el problema real. No lo es, porque es evidente que el Gobierno estatal debería priorizar siempre los proyectos industriales que cada uno de los territorios considera clave para su propio territorio. El problema real es qué modelo energético tenemos y, sobre todo, quién controla este modelo energético. Este es el problema, un problema que usted pasa por alto, obvia.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Les nostres comarques nuclears, ho torno a dir, com la Ribera Alta o el Camp de Tarragona, estan immerses en un procés complex de transició. I reclamem el mateix que avui reclama Navarra: que se'ns escolti i que se'ns deixi decidir el futur energètic que volem. Però el deure és del PSOE. La diferència, però, és que nosaltres no volem més capacitat per créixer amb el mateix model, sinó volem capacitat per decidir com fem créixer un nou model. Així de senzill. La solució no és demanar més potència, sinó la solució és demanar més poder democràtic sobre l'energia. És a dir, que no donarem suport a aquesta moció. Ens abstindrem com solem fer quan es parla d'altres territoris de l'Estat. Nosaltres no volem ser simples zones de pas dels electrons, perquè els electrons no volen, que els electrons necessiten passar per algun lloc. No volen, però no volem ser zones de pas. Ni tampoc volem territoris sacrificats per mantenir el confort d'un model, repeteixo, caduc i contaminant. Volem, senyor Catalán, senyories, ser protagonistes d'un model energètic sobirà, just i, evidentment, sostenible.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Molt bona tarda a totes i a tots. Senyor Catalán, la seva moció és legítima. Ho és perquè és molt legítim voler garantir el subministrament elèctric suficient per al desenvolupament econòmic i social i industrial del seu territori. Però des del Grup Republicà li volem deixar molt clar que en cap cas compartim la mirada que UPN fa sobre aquest debat. És allò de que el nom no fa la cosa. I no ho dic perquè vostè es digui senyor Catalán. No em malinterpreti. El problema de fons no és si Navarra, o sigui Catalunya o qualsevol altre territori, li correspon més o menys megawatts dins d'un Excel de planificació estatal. Aquest no és el problema real. No ho és perquè és evident que el Govern estatal ha de prioritzar sempre o hauria de prioritzar sempre els projectes industrials que cada un dels territoris consideri clau per al seu propi territori. El problema real és quin model energètic tenim i, sobretot, qui controla aquest model energètic. Aquest és el problema. Un problema que vostè passa per alt, un problema que vostè obvia absolutament.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 aniversario de la aprobación de la Ley General de Sanidad y de...
«I si creiem en la salut pública i crec que la majoria que avui aquí ho afirma, sincerament ho creu, toca blindar-la. I això passa per confiar en qui treballa i en qui ho gestiona des de la proximitat. Això passa per donar-los els recursos que necessiten i no retallar-los els pressupostos o limitar-los l'àmbit d'actuació. Assolir el dret a la sanitat pública és un mèrit de tots i totes. Defensar-lo amb totes les forces és una obligació de tots els que creiem en la justícia social i representem a la societat, a les institucions. Amb la sanitat pública, com amb l'educació pública, com amb l'habitatge públic, la gent d'Esquerra Republicana sempre hi hem estat, sempre hi serem i sempre es podrà comptar amb nosaltres. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Esta tarde volvemos a hablar en este hemiciclo de salud pública. Y, si hablamos de salud pública, hablamos de uno de los pilares que sostienen a las sociedades, lo que garantiza la igualdad real en la ciudadanía. Por eso quiero poner el foco hoy donde toca, en el sistema sanitario público, especialmente el catalán, en sus profesionales y en la necesidad urgente de aportar recursos para que pueda funcionar a pleno rendimiento. La sanidad pública catalana ha sido un modelo de éxito indiscutible. ¿Y por qué? Porque sus profesionales han trabajado con una dedicación que rayaba el heroísmo. A menudo han mantenido el edificio pese a los recortes, a las privatizaciones puntuales y a las decisiones políticas que se tomaban a cientos de kilómetros, donde no se conocía la realidad de los territorios ni centros de salud. Cuando la realidad sanitaria y las urgencias han estado al límite y las listas de espera han crecido por falta de recursos estructurales, los profesionales han sido los que siempre han evitado que el sistema cediera. Sin ellos, muchos servicios esenciales se habrían venido abajo, como una estructura sin mantenimiento. Pero ¿saben qué? Los profesionales de la sanidad pública no tienen vocación de ser héroes, o no deberían tenerla, para poder dedicarse a su tarea. Eso es responsabilidad nuestra, de las Administraciones públicas.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 aniversario de la aprobación de la Ley General de Sanidad y de...
«Gràcies, president. Aquesta tarda tornem a parlar en aquest hemicicle de salut pública. I si parlem de salut pública, parlem d'un dels pilars que sosté la societat. Parlem del que garanteix la igualtat real entre ciutadania. I per això avui vull posar el focus exactament on toca: el sistema sanitari públic, especialment en el català, en els seus professionals i la necessitat urgent d'aportar i recursos perquè puguin funcionar a ple rendiment. La sanitat pública catalana ha estat un model d'èxit indiscutible. I ho ha estat perquè els seus professionals han treballat amb una dedicació que sovint ha fregat l'heroisme. Han mantingut dret, un edifici malgrat les retallades, malgrat les privatitzacions puntuals i malgrat les decisions polítiques preses a centenars de quilòmetres que no coneixen la realitat del territori ni dels centres de salut. Quan l'atenció primària s'ha tensat fins al límit, quan les urgències s'han saturat, quan les llistes d'espera han crescut per falta de recursos estructurals, sempre han estat ells, els professionals, qui han evitat que el sistema cedís. Sense ells, molts serveis essencials s'haurien degradat com una estructura sense manteniment. Però saben què? Els professionals de la salut pública no tenen vocació d'herois o, en tot cas, no haurien de tenir-ne per poder dedicar-se a la seva feina. I això és responsabilitat nostra, de les administracions públiques.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la modificación urgente de la regulación de los medios alternativos de solución...
«Pero, siguiendo con esta norma que hoy nos presentan -respecto de la que ya quiero decir que votaremos en contra sobre algunos puntos, aunque en otros podríamos llegar a estar de acuerdo-, hay dos elementos, y el primero es el sistema de mediación en la resolución de conflictos. Queremos que sea un sistema propio catalán, y por eso la uniformidad que piden en esta proposición no de ley para nosotros no es admisible. La mediación siempre había estado a cargo de la Generalitat de Cataluña. ¿Cómo podemos votar ahora que sea idéntica en todo el Estado? No tiene ningún sentido. También son diferentes las resoluciones en los tribunales ante hechos idénticos y nadie dice nada, porque ya sabemos que esto funciona de esta manera, y, en cualquier caso, siempre está el recurso de casación, que es un tema de fondo, y ahora estamos hablando de procedimientos. En segundo lugar, ¿ustedes quieren que la justicia funcione mejor? Hay una única receta: el sistema de requisitos de posibilidad de los MASC es un planteamiento ideológico. Antes de llegar al litigio, se pretende resolverlo por la vía de la conversación, por la vía del acuerdo, por la vía de la alternatividad del sistema de resolución de conflictos. Y, desde esta perspectiva, nosotros lo defendemos. Y, si después hablamos técnicamente, la solución es clara: dinero, dinero y más dinero. Más jueces, más tribunales, más disponibilidad para estos juzgados, mejor sistema informático, más profesionales, más letrados en la Administración de Justicia y que estén mejor pagados, que no haya tanta temporalidad. Estas son las recetas para la Administración de justicia, y, si no esto no lo cumplimos, no hace falta que dialoguemos más.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la modificación urgente de la regulación de los medios alternativos de solución...
«Però seguint amb aquesta norma que avui ens presenten, i a la qual ja vull dir que votarem que no alguns dels punts si ho presenten a votació per punts, però amb altres punts podríem arribar a estar d'acord. Dos elements: el primer, el sistema de mediació en la resolució de conflictes volem que sigui un sistema propi català i, per tant, aquesta uniformitat que demanen des d'aquesta proposició no de llei, per a nosaltres és inadmissible. Si la mediació sempre havia estat a càrrec de la Generalitat de Catalunya, com podem votar ara que sigui idèntic a tot l'Estat? No té cap sentit. També són diferents les resolucions dels tribunals davant de fets idèntics i ningú diu res, perquè ja sabem que això funciona d'aquesta manera i, en tot cas, sempre hi ha el recurs de cassació quan és un tema de fons. I ara estem parlant de procediment. Aquest és un element. L'altre element: vostès volen que la justícia funcioni millor? Hi ha una única recepta. El sistema de requisit de procedibilitat dels MASC és un plantejament ideològic. Abans d'arribar al litigi es pretén resoldre-ho per la via de la conversa, per la via de l'acord, per la via de l'alternativitat dels sistemes de resolució de conflicte. I des d'aquesta perspectiva, nosaltres el defensem. Si després parlem tècnicament, la solució és clara. Diners, diners i diners. Més jutges, més tribunals, més disponibilitat per a aquests propis jutjats, millor sistema informàtic, més professional, més lletrats de l'administració de justícia, més ben pagats, que no hi hagi tanta temporalitat. Aquestes són les receptes per a l'administració de justícia. I si aquesta no la complim, no cal que en fem més.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«Dicho esto, es evidente que no compartimos, y no solo no compartimos, sino que ni tan solo podemos tolerar el relato que hace VOX en esta PNL, una proposición no de ley en la que, bajo el disfraz, como siempre, de la defensa del campo, VOX esconde un discurso negacionista extremadamente recentralizador y profundamente reaccionario. VOX pretende romper el vínculo entre la PAC y el Pacto Verde Europeo, un vínculo -permítanme- esencial para el futuro del campo, y más en un contexto de crisis climática que ya está arrasando cosechas, que está reduciendo la fertilidad de los suelos y además poniendo en riesgo la soberanía alimentaria. Nosotros no queremos una PAC que ignore el medio ambiente, que subvencione modelos productivos contaminantes o que premie a quien tiene más tierra. Esta no es la PAC que queremos; queremos una PAC verde, justa y transformadora, que recompense las buenas prácticas, el relevo generacional y la sostenibilidad real, no la rentabilidad especulativa. Y, señor Chamorro, rechazamos su intento de convertir esta PAC en una herramienta ideológica al servicio del nacionalismo español más profundamente retrógrado. El campo catalán, valenciano, de las islas, andaluz, no necesita más centralismo; necesita más autonomía, más adaptación al territorio y una voz propia en Europa. Ustedes se llenan la boca de soberanía alimentaria, pero ustedes niegan la soberanía de los pueblos. Ustedes hablan de libertad, pero ustedes someten a los agricultores a un modelo único, a un modelo uniforme y a un modelo caduco. Y ya decimos basta, señor Chamorro. El futuro de los agricultores pasa por una agricultura y ganadería viva, enraizada en el territorio, comprometida con el cambio climático. Y tenemos claro que hay que cambiar la PAC, sí, pero un cambio que sirva para orientarla a dar apoyo real a las explotaciones que se dedican a la producción de alimentos, pero al mismo tiempo que gestionan el territorio. Y este cambio de modelo tiene que venir acercándonos al territorio y al sector, porque solo así será más efectivo.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«I sobretot, senyor Chamorro, rebutgem el seu intent de convertir aquesta PAC en una eina ideològica al servei del nacionalisme espanyol més profundament retrògrada. El camp català, el camp valencià, el camp de les Illes, el camp andalús no necessita més centralisme. El que necessiten és més autonomia, més adaptació al territori i una veu pròpia a Europa. Vostès s'omplen la boca de sobirania alimentària, però vostès neguen la sobirania dels pobles. Vostès parlen de llibertat, però vostès sotmeten els agricultors a un model únic, a un model uniforme i a un model caduc. I ja diem prou, senyor Chamorro. El futur de la pagesia passa per una agricultura i una ramaderia viva que bategui, arrelada al territori i compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic. I per això el meu Grup té clar que cal un canvi de model de la PAC. Sí, un canvi que serveixi per orientar-la a donar un suport real a les explotacions que es dediquen a la producció d'aliments, al mateix temps, però, que gestionen el territori. I aquest canvi de model ha de venir a través d'un apropament al territori i al sector, perquè només així serà més efectiu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tiene previsto el Gobierno impulsar alguna modificación legislativa para garantizar el respeto a los...
«Tengo una pregunta muy sencilla. Ustedes, que, además de ser un Gobierno oficialmente progresista, apadrinan al Gobierno del presidente Illa, ¿creen que hay alguna agenda del reencuentro posible con este agravio permanente, estructural, establecido y sistemático sobre los hablantes del catalán? ¿Usted cree que se puede gobernar de forma militante con operadores jurídicos, una parte de los cuales constantemente dificulta la situación para que los catalanes y las catalanas puedan llevar a cabo una vida normal? ¿Cree que el Gobierno puede operar con una parte de la población que son tratados como ciudadanos de segunda a diario? Su Gobierno ha izado la bandera de la igualdad y nosotros nos felicitamos por ello, le respaldamos. Igualdad en todo, pero si eres catalanoparlante, menos igualdad. Explíquemelo, señor Bolaños. Y usted, que además es titular de Justicia, ¿cómo puede ser que de una forma tan clara, tan premeditada y tanto en el día a día, tantos operadores jurídicos, una parte de la magistratura lleve la guerra sucia contra los hablantes del catalán? Esto sucede en Cataluña, sucede en el país valenciano y sucede en las islas. ¿Por qué sucede? Ya sé que los poderes son independientes, pero usted es ministro de Justicia y algo tendrá que decir al respecto, porque si usted contempla sin hacer nada, es usted cómplice. Muchas gracias.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tiene previsto el Gobierno impulsar alguna modificación legislativa para garantizar el respeto a los...
«El seu govern ha aixecat la bandera de la igualtat i nosaltres ens felicitem. Estem al costat d'això. Igualtat en tot, però si ets catalanoparlant, menys igualtat. Expliqui'm, senyor Bolaños, i vostè, a més a més, que és titular de Justícia, com pot ser que d'una manera tan clara, tan premeditada, tan dia a dia, tants operadors jurídics, una part de la magistratura estigui fent la guerra bruta contra els parlants del català? I això passa a Catalunya, passa al País Valencià, passa a les Illes. Per què passa? Ja sé que els poders són independents, però vostè és ministre de Justícia. Alguna cosa té a dir, suposo, perquè si contempla això i no fa res, vostè és còmplice. Gràcies. Gracias. Ministro, le daré una noticia -si me escucha-, que es la siguiente: recientemente, un juez ha anulado las bases de un concurso convocado por el Ayuntamiento de Vic para proveer una plaza, un puesto de trabajo, simplemente porque se pedía el nivel B2 de catalán; es un verdadero escándalo, Y, además, le diré que hay más de 218 normas dictadas en el ámbito español y europeo contra la lengua catalana.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tiene previsto el Gobierno impulsar alguna modificación legislativa para garantizar el respeto a los...
«Gràcies. Ministre, li donaré una notícia si m'escolta, que és la següent: recentment, un jutge ha anul·lat les bases d'un concurs, que va convocar l'Ajuntament de Vic, per proveir una plaça. Una feina, simplement perquè es demanava el nivell B2 de català. És un veritable escàndol. I, a més a més, li diré que més de, en aquest moment, 218 normes s'han dictat des de l'àmbit espanyol i europeu contra la llengua catalana. Li demano una pregunta molt senzilla: vostès que a més a més de ser un govern oficialment progressista, apadrinen el govern de l'assossec del senyor Illa, el president Illa, vostè creu que hi ha alguna agenda del reencuentro possible amb un greuge permanent, estructural, establert i sistemàtic sobre els parlants de català? Vostè creu que es pot governar de manera militant tenint uns operadors jurídics, una part dels quals constantment posen pals a les rodes perquè els catalanoparlants puguem exercir una vida normal? Vostè creu que un govern pot operar tenint una part de població que són tractats cada dia com a ciutadans de segona?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de desarrollo de medidas que incentiven el teletrabajo para fijar población joven en...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Senyories del Partit Socialista, senyor Camino. Compartim, evidentment, la preocupació pel futur del món rural. Avui vostès, amb aquesta proposició no de llei, també ho han fet manifest. També volem dir clar i català, però, que arriba tard. I, si em permet, arriba incompleta, arriba malament. Parlar de teletreball, parlar de 5G està molt bé. De fet, és fantàstic. Però el que realment necessita el territori no és només una connexió digital, sinó que el que necessita el territori i els petits municipis és una connexió política de veritat. Una connexió política i, sobretot, el que necessita són recursos reals. El món rural s'apaga, i s'apaga mentre les ciutats ho engoleixen tot: recursos, oportunitats, persones. El territori ha esdevingut un decorat buit, útil només per als caps de setmana i, val a dir també, útil cada vegada que hi ha campanya electoral. Però sense un món rural viu, res no aguanta: ni l'economia, ni aguanta el paisatge, ni la identitat d'un país. El problema no és només que la gent marxi, que també. El problema real és que la gent no pugui quedar-se allà on vol o ha escollit desenvolupar el seu projecte de vida. Fa dècades que als territoris rurals se'ns diu allò d''Ara sí, ara toca. Ha arribat el vostre moment. Ara el teletreball, la digitalització o el 5G revertiran el problema de la despoblació'. Però la realitat, senyories, és sempre tossuda. Sovint és massa tossuda. I el que veiem cada any és com es tanquen escoles rurals, desapareixen línies d'autobús, s'abaixa la persiana dels centres d'atenció primària i les oportunitats continuen marxant cap als centres urbans. Això ho veiem cada dos per tres. I sí, el problema va més enllà, com deia, de la cobertura digital, perquè el que necessitem és cobertura política i cobertura econòmica.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«La verdad es que me ha dado la alegría del día, señor diputado de VOX, cuando ha dicho lo de que cada vez que hablamos en catalán contribuimos a la desaparición de España. Yo no pensaba que tuviera tanta importancia, pero ya tiene algún sentido que esté aquí haciendo eso. Por lo tanto, muchas gracias. (Aplausos). Aparte de eso, es curioso ver esta enmienda a la totalidad, porque vendría a ser: vamos a regular la actividad de diputados, diputadas, algún miembro del Gobierno, porque intentamos detener su capacidad de influencia con los grupos una vez han terminado el trabajo legislativo. Y responden: ¡España! Y dices: bueno, vale, vale, vale. Pero los lobbies los tenemos que tratar de alguna manera, porque no puede ser que no se sepa el trabajo de influencia que tienen los lobbies. Y nos contestan: ¡España!, ¡la Constitución! Y decimos: muy bien, pero tendríamos que hablar de qué forma conseguimos que la huella legislativa de los grupos de interés sobre los grupos parlamentarios quede reflejada para que toda la ciudadanía sepa a quién responde cada uno de los grupos parlamentarios en cuanto a intereses; Repsol, por ejemplo. Y ellos contestan: sí, sí, pero ¡España!, ¡y en español! Y dices: oigan, muy bien, ya lo he entendido, ¿eh? Pero ¿saben qué pasa? Que podrían haber hecho una enmienda de devolución que incorporase todo lo que hay y, además, España y el español. Entonces, desde mi humilde perspectiva, lo que se está haciendo con esta proposición de reforma del Reglamento no solo es importante sino urgente. Es urgente porque una de las cosas que se transmite a la ciudadanía es que esto es opaco, que aquí determinados grupos de interés avalan la legislación que hacemos y contribuyen a los grupos parlamentarios, y eso, en nuestro caso, no es cierto. Estaría muy bien explicar, antes de que se fijen los impuestos, antes de que hablemos de los impuestos a las energéticas, con quién se reúne cada uno de los grupos parlamentarios. Estaría muy bien porque explicaría al servicio de qué intereses está cada uno de estos grupos parlamentarios. Por lo tanto -lo comentábamos hace un momento con el diputado Néstor Rego, del BNG-, quizás sí que habría que adaptar algunas cosas: cómo los grupos pequeños podemos hacer técnicamente este trabajo o qué trato diferencial tenemos que dar a las pequeñas asociaciones frente a las grandes empresas. En cualquier caso, yo, si extraño algo en la propuesta de reforma del Reglamento, es la prohibición de las puertas giratorias, porque ustedes no sé hasta qué punto son conscientes de cómo debilitan la credibilidad de lo que dice su democracia el hecho de que al terminar un trabajo legislativo o de gobierno las personas que lo han encabezado se vayan a los consejos de administración de las grandes empresas. Ya se lo diré yo: la debilita del todo. Por lo tanto, la prohibición de puertas giratorias, pero también la prohibición de los diputados y diputadas de esta Cámara a trabajos de impulso legislativo cuando hayan terminado es esencial que quede reflejada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Sí, bon dia. Gràcies, president. Diputades, diputats. La veritat és que m'ha donat l'alegria del dia, senyor diputat de VOX, quan ha dit allò de que cada vegada que parlem en català contribuïm a la desaparició d'Espanya. Jo no pensava que tingués tanta importància, però ja té algun sentit que estigui fent això. Per tant, moltes gràcies. A part d'això, és curiós veure aquesta esmena a la totalitat perquè vindria a ser: 'Anem a regular l'activitat de diputats i diputades, algun membre del govern perquè intentem parar la seva capacitat d'influència un cop han acabat la seva feina legislativa en els grups'. I ens responen: '¡España!'. I dius: 'Bueno, vale, vale, vale. Pero los lobbys, bé, els hem de tractar d'alguna manera, perquè no pot ser que no se sàpiga la feina d'influència que fan els lobbys'. I ens contesten '¡España, la Constitución!' i dius: 'Oiga, muy bien. Però hauríem de parlar de quina manera aconseguim que la petjada legislativa dels grups d'interès sobre els grups parlamentaris quedi reflectida perquè tota la ciutadania sàpiga a qui respon que els grups de cadascun dels grups parlamentaris en quant a interessos. Repsol, per exemple'. I ens contesten: 'Sí, sí, por España y en espanyol', què dius: 'Oiga, muy bien. Ja ho he entès, ja ho he entès'. Però saben què passa? Que podrien haver fet una esmena de devolució que incorporés tot el que hi ha i, a més a més, Espanya i l'espanyol. Llavors, des de la meva humil perspectiva, el que s'està fent amb aquesta proposició de reforma del reglament, no només és important, sinó que és urgent. És urgent perquè una de les coses que es transmet a la ciutadania és que això és opac, que aquí determinats grups d'interès manen la legislació que fem i que contribuïm als grups parlamentaris. I això en el nostre cas, per exemple, no és cert. Estaria molt bé explicar abans de que es fixin els impostos abans de que parlem dels impostos a les energètiques, amb qui es reuneix cadascun dels grups parlamentaris. Estaria molt bé perquè explicaria el servei de quins interessos està cadascun d'aquests grups parlamentaris i, per tant, i ho comentàvem fa un moment amb el diputat Néstor Rego del BNG, potser sí que hem d'adaptar algunes coses que fan els grups petits, com podem fer tècnicament aquesta feina o quin tracte diferencial hem de donar a les petites associacions enfront de les grans empreses. En tot cas, si jo trobo a faltar alguna cosa a la proposta de reglament i ho ha dit també és la prohibició de les portes giratòries, perquè vostès no sé fins a quin punt són conscients de com debilita la credibilitat del que en diuen la seva democràcia, el fet que en acabar una feina legislativa o de govern, les persones que les han encapçalat se'n vagin als consells d'administració de les grans empreses. Ja els hi diré jo: ho debilita del tot. I, per tant, la prohibició de portes giratòries, però la prohibició també als diputats i diputades d'aquesta cambra de feines, d'impuls legislatiu quan hagin acabat, és essencial que quedi reflectit.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En definitiva, la reducción de días de salida para salir a pescar y de las cuotas marca una tensión máxima, y ese es el modelo económico de nuestro sector pesquero. Además, a eso se le suman, como decía, las políticas europeas. En Esquerra Republicana no vamos a aflojar ni un milímetro. Defenderemos el sector pesquero catalán, defenderemos el modelo de cofradías, el pescado de proximidad y, evidentemente, la sostenibilidad de nuestro mar Mediterráneo. Esperemos que el Ministerio y el Gobierno español estén a la altura, porque, si no, nos van a encontrar enfrente. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En Cataluña, señoras y señores diputados, señor ministro Planas -se lo he dicho por activa y por pasiva-, los pescadores catalanes han hecho sus deberes. El sector pesquero catalán, el de mi país, y una extensión de él también, el sector pesquero del Mediterráneo occidental, arrastran muchos meses de incertidumbre -demasiados meses- marcados por la preocupación, por culpa de las políticas europeas de reducción del esfuerzo pesquero en días y cuotas. Hablamos de unos recortes que empezaron en 2020 y que este año 2025 hablábamos de recortes que venían ya de 2020 del 78 %. Después de las movilizaciones del año pasado, que espero que todos ustedes recuerden -si alguien no las recuerda, harían bien en hacer memoria-, hubo unas negociaciones con el señor Planas, con el ministro, que permitieron conseguir alguno de esos acuerdos que se cogen con pinzas, y al final parecía que los pescadores dispondrían de los mismos días que en 2024, los 130 días -yo no sé si él puede trabajar trabajando 130 días, él sí, porque es ministro, pero cualquier otro trabajador... ahí tengo yo mis dudas-. Y esta negociación por parte del ministerio no resultó que fuera cierta, porque esos 130 días -ya lo alertamos muchos de nosotros- eran días donde no tenían todas las esloras, esa es la realidad.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En definitiva, la reducció de dies de sortida per anar a pescar i la reducció de les quotes tensiona al màxim el model econòmic del nostre sector pesquer i, a més a més, se li afegeixen, com deia, les polítiques europees. Des d'Esquerra Republicana no afluixarem, no afluixarem ni un mil·límetre. Defensarem el sector pesquer català, defensarem el model de confraries, el peix de proximitat i, evidentment, la sostenibilitat del nostre mar Mediterrani. Esperem que el ministeri i el Govern espanyol estiguin a l'alçada perquè si no, ens trobaran de front. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Señor Rego, de hecho, la viabilidad económica del sector pesquero, la supervivencia de las cofradías de mi país, de las cofradías de pescadores, la cohesión y la vertebración también del territorio del litoral, la sostenibilidad en general, el pescado de lonja, los sueños y los anhelos de una gente que vive del mar y que vive también para el mar están en juego, absolutamente en juego. Si la Unión Europea no flexibiliza de una vez por todas las medidas que pretende aplicar para el sector pesquero en general, el sector pesquero gallego, pero también en particular para el sector pesquero catalán, salvando evidentemente las mil distancias, como explicaba antes el señor Gavin, si eso no pasa, si no se plantea esa flexibilización, el sector catalán, que es un sector que ha hecho sus deberes, que ha logrado grandes avances en términos de sostenibilidad biológica, si eso no se produce, la pesca catalana -no sé la gallega, pero la pesca catalana-, lo puedo afirmar, morirá. Y permítanme que lo diga. Este esfuerzo se ha hecho, se han hecho los esfuerzos, se han hecho bien los deberes cada año, y así lo demuestran los informes del ICATMAR, unos informes científicos. ICATMAR, por si no lo conocen, es el Instituto Catalán de Investigación y Gobernanza del Mar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«A Catalunya, senyores i senyors diputats, senyor ministre Planas, li he dit per activa i per passiva, els pescadors catalans han fet els deures. El sector pesquer català del meu país i en extensió també el sector pesquer de la Mediterrània occidental arrosseguen molts mesos, arrosseguen massa mesos marcats per la incertesa, marcats per la preocupació per culpa de les polítiques europees de la reducció de l'esforç pesquer, en dies i en quotes. Parlem d'unes retallades que varen començar l'any 2020 i que aquest any 2025 parlàvem d'unes retallades -que venien ja del 2020- del 78 %. Després de les mobilitzacions de l'any passat -que espero que totes i tots recordin, algú no les recorda, faríem bé de fer memòria- es varen produir unes negociacions que van permetre assolir algun acord d'aquells que s'agafen amb pinces amb el senyor Planas, amb el ministre. Al final semblava que els pescadors tenien o disposaven dels mateixos dies que tenien el 2024, aquests 130 dies, que no sé jo si el ministre Planas pot viure treballant 130 dies; potser el ministre sí, perquè és ministre, però qualsevol altre treballador, tinc els meus dubtes. I aquesta negociació per part del ministeri, doncs no va resultar ser certa, perquè és evident que aquests 130 dies -i d'això molts ja vàrem alertar- doncs no el tenien totes les eslores. Aquesta és la realitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Moltes gràcies, president. Bona tarda. Senyor Rego, de fet, la viabilitat econòmica del sector pesquer, la supervivència de les confraries del meu país, de les confraries de pescadors, la cohesió i la vertebració també -per què no dir-ho?- del territori i del litoral, la sostenibilitat en general, el peix de llotja, els somnis i també els anhels d'un sector que viu del mar i que viu també pel mar, estan en joc, estan absolutament en joc. Si la Unió Europea no flexibilitza d'una vegada per totes les mesures que pretén aplicar per al sector pesquer en general, per al sector pesquer gallec, però també en particular per al sector pesquer català, evidentment, salvant les mil distàncies, com explicava anteriorment els senyor Gavín, si això no passa, si no hi ha aquesta flexibilització, doncs el sector català, que és un sector que ha fet els deures, que ha aconseguit grans avanços en termes de sostenibilitat biològica, si això no passa, la pesca catalana -no sé la gallega- però la pesca catalana, ho puc afirmar, morirà. I deixi-m'ho dir, aquest esforç, s'han fet els deures, s'han fet els deures i s'han fet bé, cada any, i així ho demostren els informes del ICATMAR, uns informes científics. L'ICATMAR, per si algú no ho coneix, és l'Institut Català de Recerca i de la Governança de la Mar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«En primer lugar, el Plan Estatal de Vivienda. Es cierto que ustedes hacen un esfuerzo, pero debo confesar que no nos termina de gustar. No nos termina de gustar por dos motivos muy claros y fáciles. En primer lugar, tenemos que terminar de estudiarlo del todo, pero es cierto que tenemos la sensación de que ustedes quieren crear una duplicidad de órganos con la empresa estatal de vivienda y suelo, que invade competencias autonómicas completamente. Es decir, ustedes con esta empresa estatal de vivienda y suelo quieren gestionar las viviendas de protección oficial, los derechos, las sanciones en materia de vivienda, todo esto son competencias exclusivas de las comunidades autónomas. Y en Cataluña, a la que usted se ha referido, tenemos el Instituto Catalán del Suelo, la Agencia de la Vivienda de Cataluña, y que ahora el Estado quiera hacer exactamente lo mismo, puede crear duplicidades, confusión y competencia institucional, como decía. Este plan nos parece que debería servir para coordinar y dar apoyo a las autonomías y no para sustituirlas. Dicho esto, creemos que las acciones que pone de manifiesto este plan no pondrán fin al problema. Su gran idea, su gran plan -resumiéndolo mucho, porque es un plan de noventa páginas que en diez minutos no tengo tiempo de resumir- es inyectar dinero público en el mercado privado; es decir, dar subvenciones a la gente para que pueda seguir pagando los precios abusivos del mercado privado. Eso para nosotros no es la manera de regular el mercado, porque lo único que conseguiremos es que siga subiendo.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, moltes gràcies, president. Bona tarda, pràcticament, senyora ministra. Primer també vull començar amb un record a totes les persones que estan secundant la vaga per denunciar el genocidi que està patint, fins ara, a Palestina i al qual el nostre grup també li dona suport. I també unes paraules d'ànim i de suport també a totes les persones, a tots els municipis de l'Ebre que han patit aquests dies els aiguats. Dit això, intentaré ser molt clara i concisa i inclús intentaré ser pedagògica per no fer un discurs buit i anar directe a l'arrel. El primer que vull fer -ja sé que no em pertoca a mi, que li pertoca a vostè, senyora ministra- però és fer una petita rèplica al representant de VOX -li faig aquest regal, avui estic generosa- que és que discrepo fortament de que hi hagi un únic responsable en matèria d'habitatge, de crisi d'habitatge. Vull recordar que als anys noranta el boom immobiliari arriba de la mà de José María Aznar, un president del Partit Popular, i és evident que esclata amb José Luis Rodríguez Zapatero i que els governs progressistes tampoc han aconseguit revertir aquesta situació. Però, home, que vinguin aquí vostès a dir que hi ha un únic responsable i que aquest únic responsable no són vostès, em sembla bastant increïble.Dit això, el que deia, faré una mica per parts. La primera part, Plan Estatal de Vivienda. És cert que vostès fan un esforç, però li he de confessar que no ens acaba d'agradar i no ens acaba d'agradar per dos motius molt clars i fàcils. Primer, tenim la sensació, ho hem d'acabar d'estudiar del tot, però és cert que la primera música és que vostès volen crear una duplicitat d'òrgans amb l'empresa estatal de vivienda y suelo que envaeixen completament les competències autonòmiques. És a dir, vostès, amb aquesta empresa estatal de vivienda y suelo que volen gestionar la protecció oficial, els habitatges de protecció oficial, els drets de tanteig i retracte, les sancions i tal en matèria d'habitatge, tot això són competències exclusives de les comunitats autònomes i a Catalunya, que, a més, vostè s'hi ha referit, tenim l'Institut Català del Sòl, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Home, que ara l'Estat vulgui fer exactament el mateix pot crear duplicitats, confusió i, com li deia, competència institucional. Aquest pla a nosaltres ens sembla que hauria de servir per coordinar i donar suport a les autonomies i no per substituir-les. Dit això, creiem que les accions que posa de manifest el pla no acabaran amb el problema, és a dir, vostès la seva gran idea, en el seu pla és, resumint -molt resumit, perquè és un pla de noranta pàgines que en deu minuts no tinc temps de resumir- és injectar diner públic al mercat privat, és a dir, donar subvencions a la gent perquè pugui seguir pagant els preus abusius del mercat privat. Això, per nosaltres, no és la manera de regular el mercat, perquè l'únic que aconseguirem és que segueixi pujant.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«Y lo mismo nos pasa cuando pensamos en el acuerdo comercial con Marruecos, un acuerdo que reconoce los productos originados en el Sáhara como marroquíes. De hecho, es un acuerdo, señorías, que ataca principios básicos del derecho internacional y que es contrario absolutamente a la jurisprudencia europea. VOX -no nos sorprende- no tiene ningún interés en proteger los derechos de los refugiados del Sáhara -ninguna novedad- ni en criticar un proceso de descolonización, tampoco es ninguna novedad, porque a los de VOX, aunque no se lo parezca, señorías, les va esto de las colonias. Y aquí lamento una vez más el viraje del PSOE respecto al Sáhara, una posición que hace seguidismo de un tal Donald Trump, el primero en reconocer la soberanía de Marruecos frente al Sáhara. Y hoy también quiero dejar claro que desde la izquierda y desde el independentismo catalán tenemos siempre un firme compromiso con el Sáhara. Y para ir acabando, presidenta, en esta moción encontramos también una vez más, para no variar, el negacionismo climático de la extrema derecha: mentiras sobre el Acuerdo de París y todas esas tonterías que van diciendo, mientras estos días incluso hemos visto episodios una vez más extremos con una regularidad -déjenme decirlo- que asusta, asusta muchísimo; lo último, las inundaciones en Terres de l'Ebre del domingo pasado. Desde aquí un abrazo fraternal a los compañeros y compañeras del sur de mi país. Es necesario, pues, que frente a tantísimas evidencias la Comisión Europea muestre la ambición necesaria. Y, por último, aprovechamos esta moción para insistir en dos temas más. Decía que era una moción sábana porque VOX la aprovecha para hablar de treinta mil temas y ninguno lo afianza, pero nosotros aprovechamos para hablar de uno que nos preocupa, que es la política agraria común. Volvemos a reivindicar el carácter clave de este elemento, la PAC europea, por infinidad de motivos. El primero, la soberanía alimentaria, clave para nuestros agricultores. Dos, la lucha contra el cambio climático; no nos va a quedar planeta y es importante luchar ahora. Y, tres, los estándares de calidad de nuestra producción y evidentemente, de rebote, la cohesión social. Desde el primer momento hemos exigido que se mantengan los dos pilares de la política agraria común y que se financien de forma digna, aún más en un momento en que el sector agroalimentario sufre la competencia desleal. También nos preocupa mucho la recentralización de los fondos europeos, hay que decirlo, sobre todo en lo que se refiere a la política de cohesión. Unos fondos que son clave -y acabo, presidenta- para modernizar nuestras economías, para reducir también las flagrantes desigualdades y para acelerar la transición ecológica. Es vital, es imprescindible que Cataluña pueda seguir gestionando estos recursos y, por tanto, les exigimos que trabajen en ello porque para nosotros esto es una línea roja. Por lo demás, señorías de VOX, esta moción es un fraude absolutamente asqueroso, debo decirlo, y es absolutamente infumable. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«El mateix ens passa quan pensem en l'acord comercial amb el Marroc. Un acord que reconeix els productes originats al Sàhara com a marroquins. De fet, un acord, senyories, que ataca principis bàsics del dret internacional i que és contrari absolutament a la jurisprudència europea. VOX, de fet, no ens sorprèn, no té cap interès, no té el mínim interès a defensar els drets dels refugiats del Sàhara. Fins aquí cap novetat. O a criticar un procés de descolonització. Tampoc cap novetat. Els de VOX, encara que no els hi sembli, senyories, els hi va això de les colònies. I aquí lamento el viratge, una vegada més, del PSOE respecte al Sàhara. Una posició que fa seguidisme d'un tal Donald Trump, el primer a reconèixer la sobirania del Marroc davant del Sàhara. I avui també vull deixar clar que des de l'esquerra i des de l'independentisme català, tot el ferm compromís amb el Sàhara. I ja per anar acabant, presidenta, en aquesta moció hi trobem també, una vegada més, per variar, el negacionisme climàtic de l'extrema dreta. Mentida sobre l'Acord de París i totes aquestes bajanades que van dient mentre veiem episodis, mentre aquests dies inclús hem vist episodis, una vegada més, extrems amb una regularitat, deixi-m'ho dir, que espanta, que espanta moltíssim. L'últim, les inundacions a les Terres de l'Ebre de diumenge passat. Des d'aquí, una abraçada fraternal als companys i companyes del sud del meu país. És necessari, doncs, que davant de tantíssimes evidències, la Comissió Europea mostri l'ambició necessària.»