Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
111 declaraciones · página 4 de 4
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies. Bon dia, senyories, ministre. Hui arriba a aquesta càmera un reial decret que pretén dignificar la vida dels i les joves del nostre país, permetent-los, a través d'aquest abonament, poder desplaçar-se per l'Estat i per Europa durant l'estiu, una ferramenta que el nostre grup parlamentari celebra i a la qual avui donarem suport com no podria ser d'una altra forma, perquè per a nosaltres la joventut ha d'avançar en drets, ha d'avançar en oportunitats i ha d'avançar en eines i ferramentes per a poder viure millor. La joventut del nostre país viu un moment difícil per les qüestions estructurals que hem debatut en aquesta càmera moltíssimes vegades: l'habitatge, la precarietat, la salut mental, entre altres. Desafiaments que hem marcat aquesta legislatura i que des d'aquest hemicicle i també des dels ministeris que gestionem des del govern, treballem amb valentia la gent de SUMAR. Però, a part d'aquests desafiaments, l'oci i poder gaudir del temps lliure per al nostre grup parlamentari és essencial. No sols la joventut, sinó tota la societat mereix el dret a més temps i millores per a disfrutar, en aquest cas, d'un dret com són les vacances. Per això defensem i donem suport a mesures com la reducció de la jornada laboral que milloren la qualitat de vida de la societat, perquè una societat amb temps, una societat amb oci és una societat feliç i és una societat millor. I per això considerem que aquest abonament de viatges d'estiu és una mesura que cal consolidar i que avui celebrem.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«I això és una cosa que no podem permetre que passi. I, mentrestant, la bancada de la dreta i de l'extrema dreta, que diuen que són els protectors dels agricultors, o VOX, que diuen que són el partido del campo, van a Europa i voten a favor dels tractats de lliure comerç que van en contra dels interessos dels agricultors i les agricultores, i s'agenollen davant dels interessos de les grans multinacionals del sector agroalimentari. Però que no patisquen, que no patisquen, perquè nosaltres continuarem ací, treballant per protegir l'economia local, per protegir els productors de proximitat, els nostres agricultors i ramaders, i per a procurar que totes les famílies puguin menjar fruites i verdures de qualitat produïdes en els nostres camps. Gràcies. Gracias, presidenta. Este debate que iniciamos hoy, que figura en el orden del día de hoy, realmente va más allá de la propia cadena alimentaria. Es una iniciativa que busca reforzar los intereses y el bienestar de la mayoría social frente a los abusos que cometen los grandes, abusos que tienen impacto en la vida y salud de las personas, pero también en la economía de proximidad. Acabar con la insostenible situación que tienen los productores, nuestros agricultores y ganaderos, que están al principio de la cadena alimentaria y que son la esencia de la economía local es una magnífica oportunidad que se nos abre con esta propuesta de ley que ha presentado el Grupo Republicano y a la que nosotros, con gusto, vamos a brindar nuestro apoyo.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«I és també un bon dia hui -perquè estem obrint tots els debats- per parlar, a banda del debat de que pague la banca, de que no té massa trellat que els valencians i les valencianes continuem sent el territori més castigat pel sistema de finançament que, a més a més, hagen de compensar altres territoris i que no tingam ni la capacitat de poder crear els nostres propis impostos a la banca. Volem la redistribució dels recursos també entre territoris, també entre comunitats autònomes, i volem que s'acabe l'infrafinançament de les valencianes i els valencians, perquè estem cansades de ser els que més paguem. Penseu que estem a la cua dels recursos i que n'hi ha un desequilibri entre l'any 2009 i 2019, en què la comunitat millor finançada està un 31,4 % millor finançada que la pitjor. A que no sabeu quina és la pitjor finançada? Doncs sí, és el País Valencià. I és una xifra intolerable en un Estat social i democràtic de dret. Quan parlem d'equitat volem que paguen els bancs, però també volem la igualtat de recursos i de serveis públics per a tota la gent, i els valencians i les valencianes no volem ser menys que els demés. Un Estat democràtic necessita basar-se en el principi d'equitat social i també d'equitat territorial.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Per rescatar bancs, alguns no perden el temps, però per rescatar persones miren cap a un altre costat, i no els culpem. Al final, sabem el que fan: defensar els interessos de la seua classe, que són els interessos del capital. I sabeu on ens porta tot açò? I este és el quid de la qüestió que expliquem sempre en este faristol. A més context dincertesa econòmica, a més sensació dinseguretat material de la nostra població, el que guanya és el discurs de la dreta i de lextrema dreta. Un context que saben aprofitar per alimentar i estendre el seu discurs de lodi, per generar conflictes innecessaris i reals i per a que, al final, la gent estiga enfadada i acaben guanyant els de sempre, per als que ells i elles treballen, perquè estan al servei del capital. I la justícia social hauria de ser imprescindible per neutralitzar els discursos de l'odi, per fer front a la ultradreta i per obtindre la pau positiva. I, per això, sí, clar que sí, estem a favor de que es facen impostos per elevar la pressió fiscal a qui més tenen; impostos que ha de pagar la gran banca i que ja paguem, per damunt de les nostres possibilitats, les famílies o les empreses que vivim a este estat. Perquè els bancs corren molt per desnonar les famílies que estan passant-ho mal, però no corren tant per posar davant de les famílies que més ho necessiten tots els pisos que tenen buits. Tampoc corren per posar en aquelles zones rurals, on tenen una situació més complicada per viure, un bon servei, per exemple, de caixers de proximitat.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministerio de Política...
«És defensar una societat feminista contra la violència masclista i contra el discurs negacionista de l'extrema dreta. I en 48 hores hem vist com la violència masclista ha matat quatre persones a l'Estat espanyol; això és el que ha passat. I la llibertat és treballar per una vida digna per a la majoria social, com està fent la ministra, la vicepresidenta de Treball: apujant el salari mínim interprofessional, incrementant les pensions i procurant un treball per a viure i no una vida per a treballar. Una societat tolerant i diversa que siga garant dels drets de les minories i un espai d'acollida per a totes, parlen la llengua que parlen, vinguen d'on vinguen, i estimen a qui estimen. I per acabar, el que voldria dir és que hui el Govern de la Generalitat Valenciana està vetant la celebració de l'Any Estellés en el nostre país, i que gràcies a Compromís i al Ministeri de Cultura, hui el ministre Urtasun està explicant com el Ministeri de Cultura durà a terme l'Any Estellés, la seua programació, i comprarà la Casa Estellés a Burjassot per a poder fer el Museu Estellés. I companys i companyes, com deia el mateix Estellés...»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministerio de Política...
«Però, i això tingueu-ho clar, uns i altres ens tindreu sempre enfront quan intenteu posar els interessos individuals per damunt dels interessos col·lectius. I esta és la recepta de la dreta i de l'extrema dreta, que intenten apel·lar a la llibertat, mentre que permeten que els seus amics s'embutxaquen els diners de tots i totes. I això ho sabem i coneixem exemples al respecte, perquè per a ells i per a elles, per a la dreta i per a l'extrema dreta, la llibertat és deixar la sanitat pública en mans de la gestió privada per afavorir els seus 'amiguitos del alma'. Per a ells, la llibertat és tindre l'alumnat en barracons dècades i dècades mentre s'omplin les butxaques dels diners que estaven destinats a l'educació pública. I això va passar en la Generalitat Valenciana quan governava el Partit Popular. Però és que ara, en estos moments, per a ells, la llibertat és fer créixer la llista d'espera en la dependència, més del 15 % en els pocs mesos que el PP i VOX estan governant la Generalitat Valenciana. Eixe és el seu concepte de llibertat. Però, enfront d'eixe concepte de llibertat, tenim un altre concepte de llibertat, el nostre, el que inclou la majoria social. I només per posar-ne alguns exemples, per a nosaltres, la llibertat implica defensar el sector primari i l'agricultura, i anteposar-los als interessos de les macroempreses alimentàries. Per a nosaltres, la llibertat és defensar el territori i la vida, i plantejar mesures reals contra la sequera i contra el canvi climàtic, i no proposar macroprojectes en moments de crisi climàtica, senyories del Partit Socialista. La llibertat és parlar dels drets humans i intentar parar el genocidi que s'està produint a Palestina i de què ningú parla, i estem veient morts, morts televisades de gent i de xiquets i xiquetes.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Ministerio de Política...
«Gràcies, president. Corrupció, clientelisme i amiguisme, esta és la percepció que té la gent de nosaltres, dels seus representants públics, i això és culpa del Partit Popular i també del Partit Socialista. La gent normal ha deixat de creure que som útils per a resoldre els seus problemes. Les institucions cada vegada estan més allunyades de la ciutadania, i els culpables sou aquells que us dediqueu a passar-vos la pilota per veure qui ha fet l'ús més irresponsable de les institucions, com si açò fora una partida de ping-pong. Senyories del PP, però sobretot senyories del Partit Socialista, entrant en este joc, l'únic que aconseguim és fer créixer l'antipolítica, esta paraula que ha eixit tant hui en este hemicicle, i l'únic beneficiari és la dreta extrema i l'extrema dreta. La falta d'ètica de molts representants públics en la pandèmia, efectivament, va ser gravíssima. Tots i totes recordem els protocols de la vergonya de la senyora Ayuso que van condemnar a mort les persones en residències madrilenyes, o quan alguns alcaldes i alcaldesses es botaven les cues per a vacunar-se abans d'aquelles persones que realment ho necessitaven. Això van ser actes, realment, d'una falta d'ètica molt gran. I la combinació d'eixa falta d'ètica i d'escrúpols és clara, i és que, mentre que les presents generacions estàvem vivint la pandèmia més gran de la nostra història, amb incertesa, amb pèrdua d'éssers estimats i allunyats de les nostres famílies, alguns es dedicaven a enriquir-se.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 23 de juliol vam votar perquè volíem seguir avançant cap a un país més just i democràtic, però també per la por que la dreta tornés a governar amb un context internacional de guerres, populisme i creixement de l'extrema dreta. Aquest context no ha canviat, ha empitjorat, i d'això n'hem de ser conscients. Per això és tan important que tot el bloc democràtic, malgrat les eleccions que passin, malgrat les que siguin, actuem en conseqüència i amb respecte entre nosaltres. Avui no perd Espanya ni es trenca res. Avui qui perd és la dreta i els jutges que porten anys utilitzant els tribunals per guanyar jurídicament allò que vau perdre a les urnes. Guanyem les que volem parlar de salaris dignes, les que volem parlar d'habitatge, les que volem parlar de drets lingüístics, de serveis públics de qualitat o també de ciència o investigació. Perquè, entre els qui van enganyar tothom i aquells que només practiquen la política de la repressió, hem demostrat que una altra manera de fer política era la solució, una d'honesta, valenta i no dogmàtica.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Senyors ultres, de lliçons de defensa del dret a la vida cap ni una, perquè vostès, quan han arribat als governs municipals, el que han fet ha sigut dedicar-se, per ideologia, a desmantellar les polítiques valentes de mobilitat verda. Però malauradament, aquesta resposta reaccionària no només és dels governs ultres, ho hem vist a Barcelona, on el senyor Collboni ha decidit posar el fre i tirar enrere carrils importants com el de la Via Augusta, i així com trencar amb el consens de les superilles. Per això és important que hui incloguem la nostra esmena, una esmena que busca impulsar l'estratègia estatal de la bici, que busca finançar més i millor els carrils bicis i també els aparcaments per a bicicleta, especialment en estacions d'autobús i tren. Senyories, traure així les vergonyes dels governs ultres és fàcil, però cal ser coherents i ser coherents vol dir que no podem amb una mà pegar zasques als ultres mentre amb l'altra anunciem 660 milions d'euros per a duplicar la capacitat del sèptim port més contaminant d'Europa com és el port de València. No és coherent que vulguem destinar 2400 milions d'euros a ampliar Barajas, fet que dispararà un 35 % la contaminació de l'aire. No és coherent que continuem perdonant 4600 milions d'euros en impostos al sector de l'aviació mentre ens pareix massa poder finançar correctament la bicicleta.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. A Espanya moren anualment 30 000 persones de forma prematura, és a dir, evitable, a causa de la contaminació i la baixa qualitat de l'aire. Menysprear les polítiques públiques de mobilitat sostenible, particularment de peatonalització i recuperació de l'espai públic, de foment de la bici, d'electrificació del transport públic, és menysprear el dret a la vida. I no ho dic només jo, ho diu l'Oficina de Ciència del Congrés. En política és important ser també agraït i, per tant, m'agradaria en esta primera intervenció recordar-me de gent valenta que el 2015, amb pors internes, amb nul.la complicitat dels socis i amb un menyspreu absolut en gran part dels mitjans de comunicació, van fer una xicoteta gran revolució. Estic parlant de Giuseppe Grezzi a València, de Janet Sanz a Barcelona, d'Inés Sabanés a Madrid, de Martín Vila a Cadis o d'Esther Díez a Elx. Persones valentes que, malgrat que no ho tenien fàcil, van decidir que era important apostar per la política valenta i van transformar les nostres ciutats en ciutats amables, en ciutats sostenibles que pensen en la infància, que són més accessibles i que són millors per al comerç local. Senyories, estem parlant d'una fantàstica gestió que ha suposat 2 milions de metres quadrats recuperats per a la vida que estaven utilitzats exclusivament pel cotxe. Estem parlant de centenars de carrils bici. Estem parlant de desenes d'aparcaments. Estem parlant d'haver electrificat el parc d'autobusos públics. Quin gust dona ara passejar per la Corredera d'Elx, anar en bici a València, capital verda europea, i en tantes altres ciutats que hui són menys hostils per a la majoria.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoDenuncia del Tratado de la Carta de la Energía, hecho en Lisboa el 17 de diciembre de 1994.
«Europa ha corregit aquest despropòsit també gràcies a la mobilització i a la pressió de moltes entitats socials d'arreu del món. I especial menció es mereix la campanya contra el TTIP. Aquest tribunal privat permet als inversors i multinacionals energètiques demandar els estats i reclamar compensacions milionàries per qualsevol mesura empresa pel Govern que perjudiqui els seus interessos econòmics. O dit d'una altra manera, és un mecanisme que posa els interessos privats per sobre dels interessos de la ciutadania. Anteposa continuar cremant combustibles fòssils a les polítiques públiques acordades dins del joc de la democràcia. Aquest tractat, negociat als anys 90 per millorar les inversions occidentals a l'antic bloc soviètic, ha provocat que des del 1998, any en què Espanya el va ratificar, hagi condemnat al pagament de més de 1000 milions d'euros, tot i que se li reclamen més de 10 000 milions, fruit de 51 arbitratges interposats. Hem de triar: o les arques de l'Estat al servei de les multinacionals o les arques de l'Estat al servei de polítiques de transició energètica, rehabilitació climàtica, electrificació de la mobilitat, refugis climàtics. Em sembla, senyories, molt obvi que formar part d'aquest tractat és insostenible, com tampoc se sostenen els arguments del Grup Popular per a posposar la sortida del tractat. Quan abans en sortim, abans acabarà la clàusula d'extinció de 20 anys. Mentre Espanya sigui membre del tractat, fons de litigis especialitzats poden comprar accions de qualsevol empresa que es vegi mínimament afectada per un canvi legislatiu i obtenir el dret a presentar un nou arbitratge. Com més tardem, més ho patirem. Avançar-nos a sortir ara del tractat no tanca la porta a unir-nos a la sortida coordinada de la Unió Europea i beneficiar-nos de la neutralització de la clàusula d'extinció en un futur. De fet, són molts els estats que ja s'han retirat del tractat o han iniciat el procés: Itàlia, França, Polònia, Alemanya, Luxemburg, Països Baixos, Eslovènia, Portugal.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Des que aquest Govern hi és, les inversions en el Delta sempre han estat una prioritat. Guanyarem la batalla del delta de l'Ebre fent baixar més sediments i més aigua. El 2023 es van iniciar les primeres proves pilot per a mobilització de sediments retinguts a l'embassament de Riba-roja. El segon trimestre del 2024 es complementarà la mobilització de sediments que realitzen les crescudes naturals. No convé oblidar que les elèctriques tenen segrestats els sediments del riu. Els embassaments els ha pagat la ciutadania, però qui fa negoci són les hidroelèctriques. Per això, la dreta i l'extrema dreta desconnecten. Qui domina els plans hidrològics i fa les normes és la gran agroindústria, no pas el pagès. L'embassament de Riba-roja, propietat d'Endesa, gràcies a l'acció del Govern d'Espanya, fa l'aportació d'aquests sediments de qualitat. Per cert, la Campanya pels Sediments va presentar una denúncia a la Fiscalia contra Endesa pel risc de catàstrofe que es deriva del mal estat de les aigües al fons del pantà, ple de sediments. En política d'aigua, Junts són absolutament transparents, sempre al costat dels grans regants i la indústria agroalimentària. Tampoc podem oblidar la inacció del Govern de la Generalitat, especialment durant la dècada perduda. En temps de sequera, la Generalitat té un discurs ambientalista, defensant el cabal ecològic al matí, i al vespre volen obrir el casino més gran d'Europa, que consumirà vuit milions de litres diaris, vuit milions de litres diaris. Un govern a Catalunya que es diu 'Generalitat republicana' i que vol substituir el toro d'Osborne per la guitarra gegant del HardRock.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I la Mesa ens ha vetat, i ens ha vetat i em dol perquè s'ha extralimitat, ha superat les seves funcions, no ha permès el debat, que és el que venim a fer aquí, debatre. A més a més, ha trepitjat el dret d'aquest diputat a expressar-se, a poder debatre la seva posició política i, a més a més, ha romput un consens, un consens importantíssim, un consens que teníem a les Illes Balears. Ho hem demanat i s'ha aprovat unànimement per l'Ajuntament de Formentera, pel Consell de Formentera, el 2009 unànimement pel Ple del Senat, el Parlament de les Illes Balears no ho ha aprovat un pic, sinó dos, una iniciativa legislativa perquè arribés al Congrés, que el Congrés no ha tramitat en dues legislatures. Per tant, vostès, els senyors del Partit Popular i els senyors del Partit Socialista, avui estan vetant la veu pròpia dels ciutadans i ciutadanes de Formentera. Un doble discurs que ens cansa, un doble discurs, senyor president, que no podem admetre i que volem que ja es canviï i s'acabi. Per això proposàvem aquesta reforma, perquè era una reforma concreta, una reforma de consens, una reforma que donava veu al poble de Formentera. Si jo com a persona amb discapacitat, he hagut d'esperar més de vint anys perquè la Constitució em deixés d'ofendre, senyor president, quant haurà d'esperar el poble de Formentera per tenir la seva veu pròpia?»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, president. Com a persona amb discapacitat visual greu, avui estic content que la Constitució em deixi d'insultar, em deixi d'ofendre, deixi de dir-me que soc menys vàlid que la resta de persones i, per tant, per jo avui és un pas endavant. La Constitució avui és un poc més propera a la meva realitat. La reforma és una reforma concreta, que no petita. Una reforma que ve amb molt de consens i per això ens alegra. Una reforma que és en positiu. Modificar la Constitució és positiu, això s'ha sentit aquests dies aquí, i evidentment que volem que es reformi més la Constitució, i més amb els temes territorials, però no han presentat esmenes en aquest sentit. Varen presentar esmenes de consens, esmenes, senyor president, a les quals tothom podia donar suport, esmenes a les quals tothom ha donat el seu suport. La presidenta Armengol i la Mesa han vetat esmenes que permetien al Consell de Formentera, a la ciutadania de Formentera, tenir una veu pròpia a la cambra territorial, al Senat. Presentàvem una modificació concreta de l'article 69.3 perquè Formentera és l'única illa amb un consell insular o cabildo que no té un senador propi elegit directament. Per què Formentera l'única illa de tot l'Estat que no té aquest dret? Tenen menys dret els ciutadans de Formentera que els ciutadans del Hierro? Com els podem explicar això? Des de 2007 el Consell de Formentera existeix, per què l'Estat espanyol no ho reconeix donant-los la circumscripció única i pròpia de la seva terra? Això és una vergonya i s'hauria d'haver canviat.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Esta esmena que nosaltres hui presentàvem i que no es podrà votar ací, és una esmena a la qual han donat suport 541 municipis del País Valencià. El 99,9 % de la població valenciana està d'acord que açò passara. Els sindicats, la patronal, les universitats valencianes, els col·legis professionals, totes les associacions culturals i de consumidors, fins i tot les associacions de discapacitats també del nostre territori han donat suport i donen suport que el dret civil valencià hui poguera ser una realitat. També ho han fet les nostres institucions pròpies, les Corts Valencianes, on estan el Partit Popular i el Partit Socialista representats. Però clar, com sempre el Partit Popular i el Partit Socialista es posen d'acord per anar en contra dels interessos valencians. Ens estem acostumant massa que això siga una realitat, i només les persones realment valencianistes som les que tirem endavant estes propostes. Estan negant-nos la nostra capacitat d'en l'àmbit familiar, matrimonial i contractual poder recuperar el nostre dret. I en una proposta aprovada per ells i per elles també en les Corts Valencianes dien que: 'Se sol·licitava als grups parlamentaris en el Congrés, representants de la Comissió Constitucional, que per economia processal es procedisca a la tramitació conjunta i de manera urgent de la reforma plantejada per recuperar el dret civil valencià de manera efectiva i la proposició de reforma de l'article 49 que hui estem ací fent, justa reclamació de les persones amb discapacitat i de les seues famílies. En definitiva, instem que s'aprove l'esmena al projecte de reforma constitucional de l'article 49 per recuperar efectivament el dret civil valencià.' Açò ho han signat el Partit Popular i el Partit Socialista en les Corts Valencianes però quan arriben ací, al Congrés dels Diputats, se'ls oblida, ens neguen el dret als valencians i les valencianes, i hauran de respondre davant de la societat valenciana de la seua actitud. Gràcies.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Dit açò, els valencians i les valencianes tenim una dita, una dita que diu que: 'Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.' I esta dita fa referència a les nefastes conseqüències que va tindre la batalla d'Almansa en l'any 1707 i que va suposar la destrucció del nostre Regne de València, del nostre dret foral i també del dret civil foral que teníem en aquell moment. Els valencians i valencianes hem tingut més de 500 anys el nostre dret civil foral propi, però des de fa un temps cap ací no és possible. I hui tampoc serà possible perquè el Partit Popular i el Partit Socialista no han permès que una esmena que presentem, i que no és una esmena ni de Compromís ni d'Esquerra Unida del País Valencià ni de Sumar, és una esmena de l'Associació de Juristes Valencians i de la societat civil valenciana, hui no es podrà debatre perquè el Partit Popular i el Partit Socialista no volen que així siga. De fet, el refrany que sempre diguem que: 'Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança' jo crec que ara el podríem refer i podríem dir que quan el mal ve del PSOE i el PP, als valencians no ens va bé. Quan el mal ve del PSOE i del PP, als valencians no ens va bé.»
-
Gerardo Pisarello Prados · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Moltes gràcies, presidenta. Doncs nosaltres tornarem a donar suport a aquesta comissió d'investigació sobre les actuacions polítiques i policials dutes a terme a Catalunya en aquesta darrera dècada. Ho farem per raons jurídiques, per denunciar actuacions desproporcionades, venjatives, moltes d'elles brutals, contra moltíssima gent que només volia poder votar a les urnes. Ho farem perquè en aquests anys a Catalunya s'ha espiat, s'ha vulnerat l'estat de dret i, com diuen els companys de MÉS per Mallorca, fins i tot s'ha aprofitat la bona connexió entre illencs i catalans per infiltrar policies d'origen marroquí i menorquí amb moviments socials i amb moviments d'esquerra de Catalunya. I ho farem també perquè sabem que Catalunya ha estat un banc de proves de polítiques de guerra judicial, política i mediàtica, que s'han estès a la resta de l'Estat. Perquè moltes de les polítiques de lawfare, de guerra jurídica que s'han vist a Catalunya en aquesta dècada, són les mateixes que després s'han aplicat contra activistes socials i sindicals, contra artistes, contra militants republicans, feministes de la resta de l'Estat. També contra companys i companyes nostres com Vicky Rosell, Mónica Oltra, Isa Serra, Ada Colau, Irene Montero i tantes altres.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El 2020 vam entrar al govern i vam treballar moltíssim. Vam treballar moltíssim per fer un camí diferent, un camí de diàleg i de recuperació de la política amb allò que sempre havíem defensat. Els comuns ens vam presentar a les eleccions amb un lema molt senzill: Llibertat, diàleg i solucions. I això és exactament el que vam aconseguir: indults, taula de diàleg i reforma també del codi penal. I ara, amnistia. És evident que no ho hem fet soles i això ho fa molt millor. I ho hem de dir. Que no ho haguem fet soles ho fa molt millor. Així que gairebé pràcticament tots els que estem en aquesta sala hem anat modulant la nostra posició i canviant probablement d'opinió. I també això és bo, diu molt a favor de qui. Alguns des de la convicció i, d'altres, reconec que probablement des de l'oportunisme, o potser simplement des de la necessitat. Però el que és més important a totes, per frenar l'extrema dreta, això sí que ens ha unit a totes.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados por la que se modifica el artículo 46.1.
«Des de Compromís, a més, veiem que la constitució d'este Govern és una oportunitat per incidir i posar en el centre la nostra agenda, l'agenda valenciana, implementant mesures que corregisquen les mancances i els greuges històrics al País Valencià, que ha patit i que pateix al llarg dels anys, però també que engeguen totes les polítiques necessàries per millorar les condicions de vida de la majoria de la gent. Podia semblar que açò és lògic, veritat? Tenint en compte que una de les principals responsabilitats polítiques que tenim totes i tots com a representants públics és generar benestar social. Malauradament, este manament que m'acompanya com a diputada no és tan lògic com sembla. Mentre estàvem investint un nou Govern, ací fora del Congrés i també a les seus del Partit Socialista una part de la dreta i de l'extrema dreta es manifestava contra un legítim Govern format a l'empara de les urnes, amb soflames més característiques del 1940 que del 2023. I el pitjor de tot açò és que ha quedat palès que alguns representants públics no sols no tenen el propòsit de millorar la vida de les persones, sinó que estan encabotats en fer que la política siga sols crispació, fal·làcies i polarització.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados por la que se modifica el artículo 46.1.
«Gràcies, presidenta. Hui estem ací per posar en marxa les comissions parlamentàries i per donar inici a una legislatura que ha de ser la legislatura en què avancem en drets i en llibertats per a la majoria social, i que apostem per la diversitat territorial i plurinacional de l'Estat. No es tracta de ser conservadores en la nostra opció parlamentària i política, sinó de ser valentes per anar més enllà. I ho em de fer des del punt de vista social però, evidentment, també des del punt de vista territorial. Per això estic segura, senyora ministra Montero, que esta serà la legislatura del sistema de finançament. Un sistema de finançament que de segur millorarà la vida i els dretes fonamentals de tota la ciutadana. Fa uns dies, catorze partits polítics diferents vam investir un nou Govern com a gest de confiança que es treballarà per millorar la vida de la ciutadania, amb uns serveis públics de qualitat i que arribaran a totes les persones en igualtat de condicions, i amb la tranquil·litat de poder arribar a final de mes, amb la cobertura de serveis bàsics garantits, però també amb la contribució a l'erradicació de les violències masclistes en totes les seues expressions. Un Govern que ha de servir per a la vida, per tenir un futur i per fer que la gent siga un poc més feliç.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Només hi ha una manera de defensar les llengües -només hi ha una manera de defensar les llengües- i és parlar-les, parlar les diferents llengües que tenim al nostre Estat. I això és el que fa Compromís, això és el que fa el Grup Parlamentari Plurinacional de Sumar, i això és el que farem totes i tots els diputats que exercim a partir de hui el nostre dret, el dret a representar els ciutadans i les ciutadanes en la nostra llengua. Ni més ni menys. I vaig acabant. Com deia abans, tinc molt clar d'on venim, de totes les lluites que ens han portat fins ací. Però el valencià, el gallec, l'euskera, l'asturià i l'aragonès no són passat, son futur. Són les llengües que hem heretat de les nostres famílies i són les llengües que utilitzem a la universitat, al treball i al carrer. Són llengües que produïxen ciència i són llengües que incrementen el PIB dels nostres països. I hui, en la meua primera intervenció al Congrés, també pense en les generacions que venen, i crec que com a dona valenciana de família treballadora poder intervindre hui ací, al Congrés, en valencià també és una forma de defensar els drets de les persones que venen i que poden vore que els nostres drets estan garantits. No només els dels diputats i les diputades, sinó els dels nostres fills i filles, de tota la gent que vol un futur millor i amb pluralitat, i amb la força de tots els pobles d'este Estat, que és plural, que és divers i que mereix tot el respecte.»