Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
670 declaraciones · página 4 de 23
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I saben què els diem? Que ja n'hi ha prou d'aquesta barra lliure on l'Estat imposa i les comunitats autònomes paguen i callen. A Catalunya estem cansats de pagar i no decidir. Per això, tenim l'obligació de plantar cara a una tendència que malauradament es va imposant amb el temps, amb la voluntat de les majories i el silenci d'uns i la posada de perfil d'altres que avui haurien d'estar al nostre costat. Cada reforma educativa estatal ha anat ampliant una mica més el concepte de legislació bàsica. Cada nova llei ha anat concretant més i més els detalls, convertint una competència que constitucionalment és compartida en una competència, com els deia, que a la pràctica és exclusiva o s'atribueixen com a exclusiva de l'Estat. Les comunitats autònomes deixem de decidir per convertirnos en simples aplicadors de les seves decisions, com els deia el ponent que m'ha precedit. I això, per nosaltres, és incompatible amb la naturalesa política de l'autonomia i és, evidentment, incompatible amb la vocació que Junts per Catalunya tenim d'un autogovern ambiciós al que no posem mai límits.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Per tant, quan aquest projecte pretén regular amb detall aspectes organitzatius i laborals del personal docent, no està establint unes bases comunes. El que està fent és esgotar l'espai normatiu autonòmic, convertint una competència constitucionalment compartida en una competència materialment exclusiva de l'Estat. I això, des del nostre punt de vista, desnaturalitzar el mateix concepte constitucional de legislació bàsica i al mateix temps altera l'equilibri territorial que la seva Constitució, com els deia, i el nostre Estatut garanteixen o haurien de garantir. Saben que Junts l'autogovern de Catalunya no el defensem només quan convé o quan és políticament rendible. Junts el defensem sempre. I aquest projecte de llei no és res més que un nou exemple d'una manera de legislar que s'ha convertit en habitual en aquesta cambra, governin els de la bancada de la dreta o governin els de la bancada de l'esquerra. Aquest projecte de llei no fa res més que aprofundir en la tendència recentralitzadora que fa anys que denunciem. Un cop més ho fa sota conceptes com bases, igualtat o condicions bàsiques. El Govern de l'Estat, així acaba regulant de manera exhaustiva aspectes que no li corresponen, que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«I, finalment, s'aprovarà una cotització d'autònoms específica per a músics, reduïda i ajustada al context del sector; una alternativa justa i realista per als milers de professionals que, per desenvolupar la seva activitat, ara es veuen atrapats per empreses que sovint tenen una facturació fraudulenta. D'aquesta manera, aquesta solució dotarà de seguretat jurídica tant als músics com als contractants. Per tant, amb aquest acord Junts per Catalunya fem possible l'impuls i la protecció del català en el cinema, l'enfortiment del sector audiovisual amb els millors incentius fiscals i capitalització de les ajudes econòmiques, el reforç i protecció dels espectacles en viu com en el teatre o els concerts, l'aprovació d'una cotització reduïda per als músics autònoms, l'equiparació de les galeries d'art al mercat europeu eliminant la taxa d'exportació i l'ajut a múltiples activitats culturals a Catalunya, tot un seguit de mesures molt rellevants que permetran fer un salt qualitatiu en tot el sector audiovisual i de la cultura. Ara bé, això vol dir que la feina està acabada? Ni de bon tros1 Queda molta feina per fer. Queden moltes necessitats per estudiar, treballar i buscar els suports necessaris entre tots per resoldreles. Aquesta és una llei molt potent, molt transversal, molt necessària i que requerirà d'un esforç de totes les parts per arribar als consensos necessaris per fer realitat el que el sector del cinema i la cultura audiovisual necessiten. Com deia, queda molta feina per fer i cal ferla molt de pressa, perquè les eleccions, encara que alguns diguin que no, són aquí a tocar i com deia, queda molta feina per fer.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Pel que fa a la millora del sector del cinema i l'audiovisual, hem tancat dues accions absolutament determinants pel sector. La primera és l'acord d'implantar un augment significatiu dels incentius fiscals a les productores. Això es tradueix en un augment important de recursos econòmics que farà molt més competitiu el sector audiovisual, situantse en la part alta dels estàndards europeus. I la segona acció és tan rellevant com la primera, ja que resol els problemes de tresoreria actual, en especial el que tenen les petites productores. Així doncs, es permetrà que les productores puguin monetitzar els ajuts, obtenint els recursos econòmics de les desgravacions fiscals durant el rodatge sense haver d'esperar que s'acabi la producció. A la vegada, però, també s'han aportat recursos i solucions a altres sectors culturals, resolent reivindicacions que es reclamaven des de feia molt de temps. Les productores d'espectacles en viu es podran deduir un 25 % dels costos de producció, ja siguin espectacles en teatres, auditoris, espais a l'aire lliure o qualsevol altre que es destini temporalment a espectacles en viu. S'elimina també la taxa per l'expedició del permís d'exportació de les galeries d'art, una taxa abusiva imposada per la Llei de patrimoni històric més antiquada de la Unió Europea. Una taxa que, a més a més, perjudica no només les galeries d'art, sinó també els artistes, que veuen com les seves obres tenen dificultats per arribar al mercat internacional.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Per tant, és evident que si avui som aquí posicionantnos en contra de les esmenes a la totalitat presentades no és pas perquè hagi canviat res, ni que signifiqui que el Govern té uns suports que és evident que en realitat no té. Si avui som aquí és perquè l'acord per la llei del cinema s'ha tancat i s'ha materialitzat i porta una empremta molt potent de Junts per Catalunya. I s'ha tancat perquè hem aconseguit un abast molt potent en tres eixos. Primer, la defensa i protecció del català en el cinema i el sector audiovisual. Segon, més incentius fiscals i més recursos per aquest mateix sector i, tercer, major força i capacitat econòmica per diferents actors culturals de Catalunya. Si entrem més en detall, podem veure que el català comptarà amb una especial protecció gràcies a la reserva d'un percentatge dels recursos del Fons de Foment del Cinema i l'Audiovisual. Es garantirà una major quota de pantalla del català mitjançant un incentiu extra a l'hora de programar l'exhibició de pel·lícules en els cinemes. A més a més, atribuirà la capacitat reguladora inspectora i sancionadora a la Generalitat de Catalunya a l'hora de garantir l'exhibició de pel·lícules en català i el compliment de la normativa vigent. Per altra banda, les ajudes al cinema s'adreçaran, com a mínim, s'adreçaran a aquells que programin com a mínim un 15 % de les sessions de les pel·lícules en català i finalment, s'augmentarà el límit de les ajudes fins al 80 % del cost de producció per a aquelles produccions que siguin rodades en català.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies, president. Ministre. La llei del cinema i la cultura audiovisual ja va intentar fer camí en la passada legislatura, però va ser engolida, devorada pel final de mandat amb la precipitada convocatòria d'eleccions pel president Sánchez. Per tant, aquesta és una llei en la que múltiples actors hi han dipositat des de fa molt de temps l'esperança de veure resoltes les seves necessitats i, a la vegada, esdevenir més competitius. Per tant, una llei que pensem que s'ha de tramitar i que ha de superar la fase d'esmenes a la totalitat on estem avui en ple debat. Femhi, però també, una mirada de context, sobretot perquè pensem en el context d'aquesta llei i, sobretot, perquè ningú es confongui en el resultat de la nostra votació. Tal com vam anunciar el novembre passat, els reiterats incompliments dels acords per part del Govern de l'Estat i l'alt nivell de trilerisme que ens trobàvem en les negociacions amb ells ha deixat a la pràctica sense capacitat d'impulsar res el Govern de l'Estat. Però en aquell mateix moment vam explicar que hi hauria cinc lleis que no quedaven afectades per aquest bloqueig. D'aquestes cinc lleis, a hores d'ara, quatre ja estan publicades en el BOE i plenament efectives. I la cinquena és precisament aquesta llei, la llei del cinema i la cultura audiovisual. Per què quedaven aquelles cinc lleis exemptes i al marge del bloqueig? Doncs perquè aquelles cinc lleis tenien un acord signat o a punt de signar i, per tant, nosaltres no volíem renunciar i no renunciàvem a materialitzar la nostra part de l'acord.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La consigna pel que queda de legislatura la va donar aquesta setmana el senyor Patxi López quan va dir: 'Esto no se vota'. Prohibir, vetar, inadmetre. Vostès han aplicat la llei mordassa al Parlament. Això està mort. Només queda el decorat i la sortida ja la saben: tot el que no sigui convocar eleccions és enganyar la gent. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, buenos días. Hoy, no se debate una reforma de la Ley Orgánica del Régimen Electoral para que Formentera pueda escoger a su propio senador. Hoy se debate cómo la Mesa de esta Cámara pisa la democracia y el parlamentarismo para mantener la ficción de que todavía hay una mayoría detrás del Gobierno del señor Sánchez. Nosotros, como la mayoría de los grupos de esta Cámara, votamos a favor de la tramitación de la reforma de la LOREG por lectura única, pero no votamos que en esta tramitación legislativa por lectura única se prohibiera la presentación de enmiendas. Y el Reglamento de esta Cámara tampoco prohíbe en ningún lugar que en las tramitaciones legislativas por lectura única se puedan presentar enmiendas. Por eso, nosotros hemos presentado cuatro enmiendas propias y diez más con el PNV.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Ara, que s'està jugant el Mundial, vostès, senyories del PSOE, el que volen és que el partit continuï fins al minut noranta, però quan han vist que els han començat a marcar gols, li han dit a l'àrbitre que agafi la pilota i no deixi jugar. I aquí estem. Aquí estem els jugadors, perdent el temps sobre la gespa i la pilota sense rodar. I així ens ha quedat aquesta legislatura, constatant a diari que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària, amb un govern sense majoria, amb una legislatura morta que només s'aguanta a base de filibusterisme parlamentari i amb un segrest del Parlament que pren totes les formes imaginables. L'incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del Reial decret llei i ara també, amb especial intensitat, la vulneració flagrant d'un dels drets més bàsics dels diputats en aquesta, i en qualsevol cambra del món mundial, el dret d'esmena, amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies o intruses.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària. De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l'esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l'Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l'Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial -una reforma important- en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res. El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«En segon lloc, hem presentat una esmena per suprimir el requisit de jurament o promesa dels eurodiputats. S'hauria de suprimir per a tots els electes, però per als eurodiputats que representen el conjunt dels ciutadans de la Unió i no els ciutadans espanyols o no a Espanya, és un requisit inacceptable ferlos jurar o prometre la Constitució espanyola. En tercer lloc, hem presentat una esmena per suprimir la inelegibilitat sobrevinguda. Què és això de que un diputat elegit perdi l'acta sense una sentència ferma? S'hauria de suprimir en tots els casos, però proposem que almenys se suprimeixi la inelegibilitat sobrevinguda quan no hi ha sentència ferma. En quart lloc, proposem garantir el dret al vot lliure i secret de les persones invidents, garantir la seva accessibilitat, que puguin participar en condicions d'igualtat també en les votacions municipals i europees. Una proposta que, per cert, ja va ser aprovada en comissió constitucional. Aquestes esmenes i les altres que hem presentat, de caràcter més tècnic, totes elles, totes elles, són esmenes de modificació, addició o supressió d'articles de la llei orgànica de règim electoral, la llei que ens ocupa. I, en canvi, ens hem trobat amb una resolució de la Mesa que les ha inadmès. Tot el què diu aquesta resolució és fals, del principi al final. No hi ha cap jurisprudència constitucional que prohibeixi presentar esmenes referents a la pròpia llei que s'està reformant. Tampoc en els procediments de lectura única. El que exigeix aquesta jurisprudència constitucional és homogeneïtat i congruència amb l'objecte de la iniciativa legislativa, que hi hagi un lligam, que hi hagi un vincle material entre les esmenes i el text que s'està tramitant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d'aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d'aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d'esmenes i el reglament d'aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB. En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l'estructura territorial de l'Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Catalunya és el que és perquè també s'ha construït des de les seves entitats: fundacions, ateneus, clubs esportius, universitats, centres de recerca, creadors, empreses compromeses i ciutadania que, al llarg de generacions, han entès que el país també es fa aportant temps, recursos, talent i compromís al bé comú. Des de Junts per Catalunya pensem, per tant, que més enllà de quatre declaracions d'esdeveniments d'excepcional interès públic, el que fa falta és una eina catalana de mecenatge, tal com fa temps que hem presentat en forma de llei al Parlament de Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Podría hacer una intervención explicando que los acontecimientos declarados de excepcional interés público son recogidos a partir de propuestas que había hecho Junts per Catalunya en su día, pero más allá de decir eso, el contenido del real decreto-ley no tiene demasiado valor añadido, adicional. Quería aprovechar esta ocasión para poner en valor la acción legislativa del Grupo Parlamentario de Junts per Catalunya en el Parlament de Catalunya defendiendo durante años la necesidad de aprobar una ley de mecenazgo catalana. Básicamente porque eso sí que representa un impacto potente en el impulso de las actividades de especial interés público. Una ley, la que propone Junts, que reconoce, facilita e incentiva la implicación privada en proyectos de interés general. Una ley del todo necesaria porque hace demasiados años que el sector cultural, social, científico, deportivo y asociativo reclama una ley de estas características. Una ley, sin embargo, que a día de hoy no es una realidad, no ha sido posible aprobarla. Una ley que no es realidad porque fue parada por Esquerra Republicana con el inestimable apoyo de socialistas y Comuns. Una ley que es una necesidad de país y una ley que cada día que pasa sin su aprobación dificulta el normal desarrollo de los proyectos de interés general.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Qualsevol altre grup polític de qualsevol altre lloc, encara que hagués estat només per pur interès mercantilista, hauria intentat corregir aquella situació i guanyarse la confiança de qui té els vots necessaris per poder continuar endavant. I què han fet vostès? Tot el contrari. Absolutament tot el contrari. Fixemnos només en els darrers dies. Ens han vetat tota la llei de Junts a favor dels autònoms, vetada directament, sense ni tan sols deixar que vingui en aquest hemicicle i puguem escoltar la posició i el pensament de cadascun dels grups polítics. Ens han vetat bona part de les esmenes a la llei de dependència, una llei que molta gent està esperant, però que necessita els set vots de Junts per Catalunya i vostès s'han dedicat a vetar les nostres esmenes perquè ni tan sols puguin ser considerades i debatudes pels grups polítics. Ens han vetat les nostres esmenes per millorar la situació dels mutualistes. Ens han vetat vuit vegades, vuit vegades que es pugui saber i investigar què va passar en els casos d'abusos i morts durant la mili. I ahir mateix van vetarnos que, en aquesta moció, puguem parlar de si cal convocar eleccions o no.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Dit tot això, vull acabar fent referència a la nostra esmena, una esmena que insta el Govern a modificar l'article 190.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, per eliminar l'obligació que ambdós progenitors estiguin treballant, estiguin donats d'alta a la Seguretat Social per accedir a les prestació CUME. Per què la necessitat de cura d'un menor amb una malaltia greu no disminueix perquè un dels progenitors estigui a l'atur, sigui pensionista o estigui incapacitat per treballar. El centre de la norma ha de ser el menor i les seves necessitats de cura, no la situació administrativa dels seus pares. I malgrat avui vostè no accepti la nostra esmena i els pares de la Iris i la mateixa Iris, com tants altres, quedin a la intempèrie, des de Junts, continuarem treballant i impulsant totes aquelles reformes que permetin millorar la vida de les famílies que conviuen amb aquestes situacions tan complexes. Perquè darrere de cada expedient hi ha una família, hi ha un menor i hi ha una realitat humana que mereix tota la nostra atenció.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Però senyors del PP, sí, incompleixen. I no pateixin, si no compleixen la llei, tampoc no compliran una proposició no de llei que té un rang inferior. Sí, el PSOE tampoc no té legitimitat en criticar el PP perquè quan governaven no complien les inversions ferroviàries ni els terminis del corredor mediterrani, ells tampoc no ho fan. En aquest moment, és un govern que no està gens preocupat pels seus incompliments. Quan incompleix els seus pressupostos, pel que fa a les inversions en infraestructures ferroviàries, demostra que no està gaire preocupat pels ciutadans que pateixen el desastrós servei de Rodalies cada dia. Quan continuen amb un esquema d'inversió totalment centralitzat, beneficiant sistemàticament a Madrid i perjudicant a Catalunya i a altres perifèries, no demostren cap voluntat de corregir la injustícia que això representa. No els preocupa. Quan continuen invertint al corredor central, per on passen la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani, i aquest continua inacabat, demostren no estar preocupats per la competitivitat de les empreses, l'eficiència logística i les emissions del transport. Es conformen en dir que ho fan una mica menys malament que el Partit Popular. Per exemple, jo ho vaig dir no fa massa setmanes. El Govern diu: 'Estem desenvolupant el pla de Rodalies i invertim més del que s'invertia en altres èpoques', doncs el pla de Rodalies inclou actuacions de fa més de vint anys, com el desdoblament de la R3. I els deia fa poques setmanes que aquest mateix obra necessitarà encara deu o dotze anys més. Doncs bé, avui hem sabut que ja es compleixen uns altres terminis, s'incompleixen i obres que havien d'acabar el mes de maig acabaran a final d'any.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però l'ús partidista dels tribunals i de la fiscalia no és patrimoni del Partit Popular, ni molt menys. El PSOE fa exactament: el mateix utilitzar els tribunals i els fiscals i els fiscals per protegir els amics i familiars i perseguir els enemics, siguin independentistes o siguin de la ideologia que siguin. I, per això, cal ocupar els llocs clau. Alguns exemples, Ignacio de Lucas a la Fiscalia Europea; el jutge d'enllaç José de la Mata, a Eurojust; el fiscal Ángel Bodoque, també a Eurojust. Aquests i molts altres impulsats a càrrecs internacionals per la Fundació FIAP, també també, per cert, sota la lupa del jutge Pedraz. Una autèntica màquina, aquesta Fundació FIAP, de comprar lleialtats per la via de completar sous i impulsar carreres professionals. Acabo fent una referència a un tribunal que queda una mica més a la vora, el Tribunal Constitucional. Algú es pensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionat els tempos en interès polític del PSOE? Que els retards en l'aplicació de l'amnistia no són part d'una estratègia política? Algú realment és capaç de pensar això? El Tribunal Constitucional no ha aplicat l'amnistia i no ha aixecat ja l'ordre de detenció del president Puigdemont, perquè al senyor Pedro Sánchez no li ha interessat. Per què es pensen que el fiscal davant d'aquest òrgan, el senyor Pedro Crespo, ha acabat d'ascendir, per cert, a fiscal de Sala per la senyora Peremato, s'ha oposat en contra de tota garantia constitucional a aixecar cautelarment les ordres de detenció al president Puigdemont i als consellers a l'exili, haventhi una llei d'amnistia aprovada i vigent? Per què es pensen que el Tribunal Constitucional, en lloc de donar l'empara immediata al president Puigdemont, que és el que hauria d'haver fet fa mesos, està forçant primer a esperar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon, a que passi l'estiu per dictar sentència i per, finalment, passar el mort al Tribunal Suprem? Per què ho està fent això al Tribunal Constitucional?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d'Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d'Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica. En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d'amnistia i si es confirmen les conclusions de l'advocat general i declara que l'amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicarla al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l'expresident Aznar, 'el que puede hacer, que haga'. Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Tot el que no sigui actuar des de la responsabilitat no comptarà amb el vistiplau de Junts. Tot el què no sigui aportarnos la informació econòmica que reclamem per saber si es pot tirar endavant en aquests moments tal i com està la Llei de dependència, tot i que no sigui això, no aconseguirà els nostres vots. Com dic, fer la política d'aquesta manera és irresponsable. Buenas tardes. Antes que nada, quisiera dar la bienvenida a los diputados del Parlament que representa a mi país, Cataluña, especialmente a Jordi Fàbrega, que ha expuesto, como siempre, con su exquisita sensibilidad la necesidad de tirar adelante la iniciativa de hoy. Señorías, la política tiene que servir para mejorar la vida de los ciudadanos, pero también tiene que servir para garantizar la dignidad de su muerte. Desde la compasión y desde la empatía, que nos ponen en el sitio del otro, hacen que nos preguntemos cómo nos sentiríamos si nos encontráramos en esa misma situación, tener que plantearse la eutanasia como puerta de salida porque el sufrimiento ya no es soportable ni física ni mentalmente. ¿Cómo nos sentiríamos? Es una decisión personal como ninguna, de cada persona, de Carina o de Xavier o de Joan. Hay una persona como nosotros detrás de esa decisión que quiere conjugar por última vez en presente el verbo vivir. Es una decisión que afecta a la familia. De nuevo, ¿cómo nos sentiríamos? Porque a quien le toca hacer de observador, pero está emocionalmente totalmente implicado, también siente lo que pasa por dentro el padre o la madre que tienen que despedirse de su hijo que ya no puede más. Por lo tanto, toda la comprensión, toda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Prou de pagar amb la mà dreta unes prestacions i de treure'ls amb la mà esquerra unes altres. Amb la llei de dependència, Junts ha presentat una esmena perquè també, des de la legislació estatal, es garanteixi que cap persona amb dependència extrema li treguin cap de les prestacions que li corresponen per llei. No els estan regalant res, és el que els correspon per dret. El Govern espanyol ha vetat la nostra esmena, com ha vetat també la que reclama un copagament EstatComunitats autònomes del 50 % de totes les prestacions de la llei de dependència. Van tenir les penques -?perquè d'això es tracta- de presentarse a ponència sense aportar informació del cost que tindran les noves prestacions que volen aprovar. Una llei sense memòria econòmica no pot tenir recorregut perquè sense saber quins recursos són necessaris, com es poden planificar noves prestacions? Com es poden assumir nous compromisos? Voler fer política així és una irresponsabilitat. Tenen pressa, però no fan els deures. Per tant, facin els deures, si volen aprovar lleis. I això ho han de saber les associacions a les que sí que els preocupen els més vulnerables.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Els estan portant a una situació de dependència extrema també en l'econòmic. Durant la tramitació de la llei ELA, les persones amb aquesta malaltia -?representades aleshores per Juan Carlos Unzué- ens van recordar que molts malalts es plantegen l'eutanàsia a contracor per raons econòmiques. Persones que volen seguir vivint però no volen arruïnar les seves famílies per culpa dels sobrecostos de la malaltia. Si no corregim la situació actual, els tornem a portar a la desesperació, a plantejarse -?i això és molt greu- l'eutanàsia, com dic, per raons econòmiques. Demanaran morir, volem viure quan hi ha una llei que els cobreix l'assistència vintiquatre hores. Això, el Govern Illa ho pot evitar. Catalunya té les competències per evitarho. A través de la intervenció, es pot evitar. Pot no aplicar aquestes aquests ajustaments, aquestes reduccions, i té també la competència d'eliminar el copagament. En aquests moments és d'un 5 % per a persones que reben ingressos de més de 57 000 euros a l'any. Per tant, a Catalunya, insistim, poden evitar aquest ajustament, aquesta reducció d'altres complements i poden evitar el copagament. I ho diem perquè ho estan fent en altres comunitats autònomes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Però avui, avui tornem a fer un vot en contra dels governs Illa i Sánchez, perquè lluny de posarse en el lloc de les persones que es troben en una situació de patiment tan gran que han de plantejarse una eutanàsia, els donen l'esquena en algunes ocasions. I m'explico el perquè dic això. A hores d'ara hi ha centenars de malalts d'ELA a tot l'Estat, a tot l'Estat, en situació de dependència extrema. A Catalunya n'hi ha cent. A la meva estimada Barcelona, hi ha vintiset persones amb dependència extrema, patint la ELA. Però és que també hi ha altres persones en aquesta situació amb Parkinson o Alzheimer o amb altres malalties. Els malalts d'ELA han estat dos anys esperant i dos anys, en una malaltia que té un pronòstic de tres a cinc anys, és una eternitat, com podeu entendre. Doncs com dic, han estat dos anys esperant a tenir els diners de les prestacions que els corresponen per l'aplicació de la llei ELA. Ara poden demanar aquestes prestacions, però atenció! Alguns no ho faran. No ho poden fer perquè si reben uns diners per pagar cuidadors -?diners per cures que no van a la butxaca dels malalts- els treuen els complements de gran invalidesa -?altres complements econòmics, per tant- i aleshores els passa que no arriben a final de mes. Un malalt amb traqueotomia o amb un respirador té un risc evident de mort evitable. Necessita cuidadors. Igual que un malalt amb càncer pot necessitar quimioteràpia, doncs un malalt amb ELA necessita cuidadors. I això, com deia, no s'aplica només a les persones amb ELA, sinó amb altres malalties.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Però saben quina era la diferència? Que són aquestes que podrem votar de Podemos i dels grups del bloc del govern, ja ho ha dit una diputada abans. I a nosaltres ja ens sembla bé que, davant la incapacitat d'aquest desgovern per legislar i en el context actual que viu la gent, s'aprofiti qualsevol forat, qualsevol oportunitat per donar respostes a la població. I avui tindrem l'oportunitat de ferho amb aquelles persones que hagin cotitzat més de quaranta anys i que es jubilin anticipadament i també amb el torn d'ofici, però no amb els autònoms i la microempresa, perquè les transaccionals per no haver de pagar l'IVA quan encara no l'has cobrat, per no haver de passar per caixa quan vols apel·lar i per no penalitzar l'I+D+i, les havíem presentat Junts per Catalunya. I la resposta a abaixar la pressió que s'exerceix des de la hisenda espanyola i donar aire a la gent és vetar el debat i impedir la votació. La Mesa va fer el mateix que ha fet el Govern amb la proposició de llei de reforma integral del treball autònom, registrada per Junts l'abril passat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta! Bon dia, senyories! Bon dia als que ens acompanyeu des de la tribuna i als que ens seguiu per les xarxes. Finalment, i després de tretze mesos de la seva presa en consideració, aquesta proposició arriba al Ple. Des del primer dia, hem dit que no enteníem com, per un tema tan transcendent com el que ens ocupa, tan reivindicat i que afecta tantes persones, la tècnica legislativa escollida pel PSOE, pel grup majoritari del Govern, hagi estat una proposició de llei que, certament, és molt més que una esmena a la Llei d'eficiència del servei públic de Justícia, que fou la primera opció que varen escollir, però molt menys del que hagués estat més adient, que era ferho via projecte de llei, amb tots els passos que la seva tramitació comporta i que ens hauria permès la participació prèvia dels afectats, que tots tinguéssim accés a tota la informació, que la reforma estigués informada i ben ajustada tècnica i legislativament i que passés pel Consell de Ministres, estalviantnos els moments esperpèntics que ens han regalat les desavinences entre PSOE i SUMAR durant aquest temps. Així que el primer que vull ressaltar és com de malament han fet les coses els socialistes des del primer dia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Continuem, no oblidem ni perdonem que la Junta Electoral Central fes servir l'invent de la inel·ligibilitat sobrevinguda, l'article 6.2 de la LOREG per apartar del càrrec un president de la Generalitat, el president Quim Torra, sense sentència ferma per una simple desobediència, per una pancarta a favor de la llibertat d'expressió i la llibertat dels presos. I acabo. No oblidem ni perdonem que la prevaricació d'alguns jutges a l'hora d'aplicar la llei d'amnistia estigui impedint ara mateix al president Puigdemont torna a casa i exercir, d'acord amb la llei, com a cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Potser els hi semblarà que tot això ens queda molt lluny, però la realitat és que vosaltres, senyories del PP, vosaltres senyories del PSOE, sí que us quedeu massa a la vora. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, muy buenas tardes. En esta Cámara, todas las semanas podemos constatar que vivimos en un estado de excepción democrática y parlamentaria. La falta de legitimidad democrática de un Gobierno que ya no cuenta con mayoría parlamentaria trae como consecuencia un filibusterismo parlamentario que toma todas las formas imaginables: incumplimiento del deber constitucional de presentar presupuestos anualmente; prórroga infinita de las leyes en trámite, siempre que no sean las del Grupo Socialista; abuso sistemático del real decretoley, ya sea ómnibus o no, como recurso; uso a la carta del recurso a las enmiendas heterogéneas o intrusas; uso indiscriminado e injustificado del veto presupuestario del Gobierno, especialmente con las enmiendas que proceden del Senado. Ante este panorama de secuestro de la actividad parlamentaria y de menosprecio a los derechos de los diputados y de los ciudadanos a los que representamos, la pregunta es qué carajo hacemos aquí, qué hemos venido a hacer aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En aquesta cambra cada setmana podem constatar que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària. La manca de legitimitat democràtica d'un govern que ja no té la majoria parlamentària porta com a conseqüència un filibusterisme parlamentari que pren totes les formes imaginables: incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos anualment, pròrroga infinita de les lleis en tràmit, -?sempre que no siguin les del PSOE-, abús sistemàtic del Reial decret llei òmnibus o no ho siguin, ús a la carta del recurs a les esmenes heterogènies o intruses, ús indiscriminat i injustificat del veto pressupostari del Govern, especialment amb les esmenes que provenen del Senat. Davant d'aquest panorama de segrest de l'activitat parlamentària i de menyspreu pels drets dels diputats i dels ciutadans que representem, la pregunta és què coi hi fem aquí? La pregunta és què hem vingut a fer aquí? Dit això, dit això, senyories del PP, vostès volen que donem suport a la seva iniciativa i que el Congrés dels Diputats manifesti el seu compromís amb la defensa del dret constitucional dels ciutadans, de participar en els assumptes públics directament o mitjançant els seus representants lliurement escollits en eleccions democràtiques. És això el que volen que votem? Mirin, el primer que els he de dir és que nosaltres som aquí precisament per defensar el dret dels ciutadans de Catalunya de participar en els assumptes públics, per defensarlo en contra del seu estat, senyories del PP i del PSOE. Què va ser el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre? No va ser res més que això, un exercici democràtic de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Per això van participarhi més de dos milions de persones que van votar a favor i també en contra de la independència de Catalunya. I què van fer vostès? Doncs per si no ho recordaven, van desfermar una repressió violenta i il·legal contra un moviment pacífic i democràtic que només pretenia el que ara diuen defensar, participar en els assumptes públics, per reprimir el dret a decidir el futur del nostre país. No es van estar de res, amb total menyspreu per l'Estat de dret i per les seves garanties, juntament amb la judicatura i una policia, que encara no han sortit del franquisme, i amb l'aval d'un cap d'estat, Felip VI, que amb el seu infame discurs del 3 d'octubre va demostrar que mai serà el rei dels catalans, perquè ell considera que és més important ser el successor de Franco que no un monarca democràtic, van trencar i van vulnerar totes les línies vermelles de l'estat democràtic i de dret.»