Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
289 declaraciones · página 4 de 10
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Països Catalans, escoltant les seves demandes i intentant donar-los curs per defensar millor la nostra terra, la nostra llengua i la nostra nació -hi insisteixo- sempre ens tindreu al vostre costat. Dit això, encara que avui aprovem una reforma de la Constitució, cal dir que això és el de menys. Tot queda tapat per l'ús polític, partidista i instrumental que s'ha fet d'aquesta reforma. Ho tenim molt clar. L'últim que importa al PSOE és Formentera. L'únic que interessa aquí és posar un xec més a la llista de coses aprovades, sumar un assoliment més sense que importi gaire de què es tracta. I això ofèn, ofèn els principis democràtics i molt especialment el principi parlamentari. I això queda demostrat per l'ús partidista, la instrumentalització política de l'òrgan de govern d'aquesta cambra, de la Mesa; de la Mesa, evidentment, dominada pels partits majoritaris, Partit Popular i PSOE. i el paper de la Mesa, que hauria de ser, com bé, com en tot Parlament, hauria de ser defensar que es parli, defensar que es debati, el paper de la mesa ha estat que enlloc de facilitar que les esmenes presentades puguin ser discutides i confrontades, doncs impedir el debat. Decideix la majoria, sí, en parlamentarisme, però, les minories tenen el dret de plantejar debats, i això és el que ha passat en aquesta ocasió, el debat s'ha impedit. S'han presentat esmenes, com assenyalava el diputat Legarda, exactament igual com passa a cada tramitació parlamentària. Esmenes, per cert, a la mateixa norma que el debat i la Mesa del Partit Popular i del PSOE, en una exhibició d'hipocresia parlamentària, ha decidit no admetre-les a tràmit. Per què? Doncs precisament per no obrir un debat diferent del teledirigit pel PSOE i pel PP.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Què faríem nosaltres? 1. Han de reduir la burocràcia. No pot ser que hi hagi tràmits administratius que s'allarguin 5 i 6 anys. 2. Cal invertir en habitatge públic. Cal facilitar també la construcció d'habitatge públic i també d'habitatge privat, perquè Espanya és dels països que menys inverteix en això: 34 euros per habitant l'any, mentre hi ha països que estan invertint 300 i 400 euros per habitant l'any. En el mateix període que vostès han destrossat el mercat de lloguer, 5 anys, hi ha països com Canadà que han aplicat aquestes polítiques de les quals estem parlant i s'han construït 1 300 000 habitatges nous i han disminuït els preus un 21 %. 3. Cal posar els pisos de la Sareb ja a disposició de la Generalitat de Catalunya. He perdut el compte de quantes vegades ho hem demanat. La Marta Madrenas se n'ha fet un fart. A què coi esperen? Perquè són 13 000 habitatges i depèn exclusivament de vostès. 4. Cal que vostès, perquè vostès estan governant, es facin càrrec dels impagaments, de les okupacions de les famílies i de les persones vulnerables. I els caradures, els okupes de patada i les màfies fora perquè els recordo a tots vostès que gairebé el 50 % de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol estan a Catalunya, encara que alguns de vostès diguin que no existeixen les okupacions. És per això, potser, que no mouen fitxa? A vostè ja els va bé anar seguint fent propaganda? El cost de la vulnerabilitat, senyora Díaz, l'han de pagar vostès, que per això estan cosint a impostos als ciutadans. 5. Cal restablir la seguretat jurídica que necessiten els petits propietaris a Catalunya, perquè representen el 95,5 %. Molts d'ells estan venent la seva propietat perquè vostès han convertit llogar en un risc, en un problema, per a uns i per a altres. 6. Cal eliminar l'impost de transmissions patrimonials, especialment per als joves. Aquest impost és la barrera que separa molts joves de seguir vivint amb els seus pares a passar a emancipar-se. Aquí tenen la primera recepta i depèn de vostès que comencin a aplicar-la. Perquè les polítiques d'habitatge, com les polítiques en general, s'han d'avaluar pels resultats, i ja ha passat molt temps per saber que les seves polítiques, les polítiques actuals, són un absolut fracàs.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Per exemple, vostès afirmen contínuament que no han apujat els impostos, i jo els proposo agafar, per exemple, l'IVA. L'any 2018, quan els socialistes arriben al Govern, van recaptar 70 000 milions d'euros d'IVA. Aquest any 2025, passaran dels 100 000 milions d'euros d'IVA recaptat, un 40 % més el 2025 que l'any 2018, 30 000 milions d'euros més aquest any, 30 000 milions d'euros més l'any, només pel que han recaptat d'IVA. Vostès ens diran que una part d'aquesta major recaptació és del creixement global de l'economia, i no els hi negaré, una petita part prové d'això, però la major part, una part molt important, prové, per exemple, de l'increment de l'IPC en aquest mateix període, un increment que ha estat del 25,5 % en els anys que vostès han governat. Per tant, vostès diuen una cosa i en fan una altra absolutament diferent. Mirem què passa, per tant, en el dia a dia de la gent. Quan compres qualsevol cosa, una part important del que pagues serà IVA per l'Estat i, si pugen els preus de les coses, més ingressarà l'Estat. I quan l'empresa et pagui la nòmina, a part de la nòmina, l'empresa pagarà a l'Estat uns 35 euros per cada 100 euros que tu cobris. I quan tu facis la declaració de renda amb el que has cobrat la nòmina, pagaràs un 15,4 % més d'IRPF perquè no l'han ajustat a la inflació. I si fas la declaració no com a treballador, sinó com a jubilat, en aquest cas serà un 30 % més del que pagaràs d'IRPF. I si compres un habitatge, pagaràs 10 000 euros d'IVA per cada 100 000 euros de compra. I si ets autònom i factures menys de 85 000 euros a l'any, l'Estat t'obligarà a facturar amb IVA, tot i que Europa et permet fer-ho sense. I si se't moren els pares, doncs pagaràs un 21 % d'IVA dels serveis funeraris. I quan obris el testament pagaràs impostos de successions, per allò que els pares ja van pagar els seus impostos. I si t'has de vendre el que t'han deixat els pares perquè no pots pagar el que et toca d'impost de successions, llavors pagaràs IRPF pel guany patrimonial que hauràs tingut. Facis el que facis i quan ho facis, l'Estat sempre et cobrarà.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Segona qüestió: per què poso l'accent aquí? Perquè el sector està en una situació crítica. És que què està fent el Govern en l'àmbit de polítiques agràries? Guanyar temps? Pegar patada endavant a la pilota? Que és qui dia passa, any empeny, que diem en català, que diem a Catalunya. És que clar, un sector que està envellit. Ningú no ho qüestiona, no? Un sector envellit, mitjana d'edat alta, un sector on tanquen contínuament les petites explotacions, les petites i mitjanes, que són aquelles que estan a les zones menys poblades, a les zones que es despoblen, que, per tant, són els territoris on aquesta activitat agrària i ramadera aporta un valor de gestió del territori, d'evitar incendis. Poc relleu per a joves, hi ha pocs joves que s'incorporen a l'activitat. Manca de rendibilitat i de preus justos, i aquí anem a la cosa que crema, que és on va també la iniciativa que vostès presenten. Avui dia, els cereals, venim d'una de les millors campanyes de cereals d'aquests últims anys, i els cereals s'estan venent a pèrdua, s'estan venent sense beneficis. L'altre dia vaig estar a la Fira de Sant Josep de Mollerussa i una vegada més vaig poder parlar amb molts pagesos. Al que li està anant millor està guanyant 50 euros per hectàrea. 50 euros per hectàrea vol dir que, si s'espatlla l'empacador o se t'espatlla el tractor, ja has perdut tot el benefici que tenia previst. És a dir, al que li va millor guanya 50 euros per hectàrea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Vaig a l'arrel del problema. L'Estat espanyol té els típics vicis d'un ric vingut a menys. Per això d'aquella necessitat de créixer, créixer, créixer i fer veure que és el més important de tot. Més vies dalta velocitat sense plantejar-nos com les mantindrem, més població sense pensar on viuran, més despesa pública sense pensar si això és sostenible en el temps, més producte interior brut sense pensar a quin preu saconsegueix aquest producte interior brut. Agafem, per exemple, el producte interior brut. Espanya lidera el avance del PIB entre las economías desarrolladas, deien vostès. Sí, però com han fet aquest creixement? En els tres últims anys, vostès han incorporat al seu país 2 200 000 persones. El país de la Unió Europea que més ha crescut en població. Però és que, a més a més, multiplica per tres el creixement de població de l'Estat espanyol el segon país de la Unió Europea que més ha crescut. I és evident que, si hi ha molta més gent, l'economia global també és més gran. Més gent, més PIB. Però, escoltim, dividim aquesta riquesa global entre tota la gent que viu a Espanya i mirem quant toca a cada persona. I aquí és on canvia la cosa. Quan mirem la riquesa per persona, a Espanya ja no està al capdavant de res i passa al grup de la cua de la Unió Europea. Perquè l'important no és créixer, créixer i créixer globalment. L'important és generar oportunitats i millores per al ciutadà a la curta distància, perquè el seu dia a dia pugui millorar. Posin vostès el focus en la gent i entendran el que plantegem des de Junts per Catalunya. Perquè, com diu el doctor en Economia, Modest Guinjoan, l'important no és créixer, és progressar, que és significativament diferent de créixer. Progrés i no creixement. Aquesta és la clau.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Parlem de l'economia familiar, doncs. Ets una de les famílies del país? Notes a la teva cartera que a Espanya sigui la millor economia del món, com afirma el Govern? Els teus estalvis també van com un coet, com afirma el president Sánchez, que va l'economia espanyola? La teva família cada vegada té més diners per poder fer front a les despeses del dia a dia o la teva realitat és molt diferent? Les dades ho deixen molt clar. Espanya es troba al grup de la cua d'Europa en creixement de renda familiar. Tenim menys diners cada vegada i, per tant, podem gastar menys diners que el que gasten els ciutadans d'altres països, fet que a més a més, s'accentua amb els preus i com pugen. Els aliments costen avui un 35 % més del que costaven quan els socialistes van arribar al Govern. I quines conseqüències té tot això? Espanya és el segon país de la Unió Europea amb major percentatge de nens en risc d'exclusió social o pobresa. De fet, a Espanya, un de quatre ciutadans es troba en aquesta situació. I, a Espanya, un de cada cinc ciutadans no pot escalfar la seva casa a l'hivern. La millor economia del món deixant els seus ciutadans cada vegada amb més dificultats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«I parlant de treballadors, ets un treballador? Tu que ets dels que t'aixeques cada dia per tirar endavant la teva família amb el teu esforç. Tu que ets dels que mires de prosperar i donar unes millors oportunitats als teus fills. Tu que fins i tot fas un sacrifici en el present mirant d'estalviar per tal de tindre un millor futur. Tu també ets un dels grans perjudicats per aquest Govern. Per molt que sovint el Govern i els seus socis s'omplin la boca que en la seva activitat miren de protegir-te i defensar-te, en realitat passa tot el contrari. Tu, com a treballador, també ets un dels grans perjudicats de les seves polítiques. Fixa't en les dades. En 15 anys el sou mitjà a Espanya no s'ha incrementat. De fet, el sou mitjà d'Espanya és el segon de tota la Unió Europea que més s'ha reduït en aquest període de temps. Un 19 % dels treballadors de l'Estat espanyol cobren menys de 15 000 euros bruts a l'any. I tot això sent Espanya, segons el Govern, la mejor economía del mundo. Mentrestant, però, aquest Govern a tu, com a treballador, no t'ha corregit l'IRPF amb l'augment de la inflació, i això fa que cada dia paguis pel teu sou més impostos. Actualment, un 15 % més d'IRPF que fa uns anys endarrere és el que pagues com a treballador amb els teus impostos. Sous que no creixen, impostos que pugen i, per tant, tu com a treballador i la teva família cada dia més pobre.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Ets de la classe mitjana? Si cobres aproximadament entre 18 i 36 000 euros l'any en formes part. Per a aquest Govern i els seus socis, tu com a classe mitjana ets el que li toca pagar-ho tot i no rebre res a canvi. Has d'assumir els increments dels preus del dia a dia. Has de pagar cada vegada més impostos, i no tens dret a cap ajuda. I, a més, no et pots queixar de res com a membre de la classe mitjana, perquè amb el que guanyes, malgrat que cada dia et costa més arribar a final de mes, malgrat el que guanyes, el Govern pensa que ets un privilegiat. I parlant de privilegiats, a ulls del Govern, ets un petit empresari o emprenedor? Si ho ets, veuràs també reflectida aquí a la teva realitat. Tu que per la teva empresa decideixes posar en risc el que tens. Que decideixes apostar per crear teixit productiu. Tu que mires de poder donar feina cada vegada a més persones. Tu, a canvi, ets un dels grans perseguits d'aquest Govern. Pels socialistes i els seus socis, a tu et toca aguantar l'infern de la burocràcia. A tu et toca aguantar l'absentisme laboral. A tu et toca patir la baixa productivitat. I a tu et toca suportar la major pressió fiscal que han patit en els últims temps. Resultat com a autònom o com a empresari? Les empreses condemnades a ser menys competitives, i els treballadors a tenir uns salaris més baixos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Ets metge? També et veuràs obligat a anar a la vaga, si ets metge, per evidenciar que, malgrat l'enorme recaptació de l'Estat espanyol, la més gran de la història, el sistema sanitari cada vegada està més col·lapsat, que les llistes d'espera creixen, que la qualitat assistencial no es pot garantir amb guàrdies de 24 hores seguides per part dels metges i que et fa falta l'estatut mèdic propi dels metges que el Govern et nega. Ets autònom? Tu que no pots parar ni un sol dia, que cada final de mes has de patir per si et sortiran els números, que cada trimestre t'angoixa perquè arriba el moment de pagar l'IVA. Tu que pràcticament no tens cap protecció per l'atur o per si et poses malalt. Tu hauràs d'escoltar el Govern que et diu que t'estàs forrant. El mateix Govern que ha decidit que Espanya sigui l'únic país de la Unió Europea en què els autònoms que facturin menys de 80 000 euros no puguin operar sense IVA. L'únic país. El mateix Govern que ha intentat apujar-te les quotes indiscriminadament i que no ho ha aconseguit perquè Junts per Catalunya es va plantar i va impedir-ho. El mateix Govern que no et permet desgravar-te les despeses del teu cotxe, que fas servir per treballar, o del mòbil que utilitzes per a la feina. Aquest Govern et diu que 'España es la mejor economía del mundo'. Això sí, mentre tu no et pots permetre ni unes vacances com a autònom, la mateixa vicepresidenta que t'ha acusat que t'estàs forrant es permet anar a la gala dels Oscars pagant les despeses entre tots.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«Ets pagès o ets pescador? Si ho ets, cada vegada et costa més viure dignament de la terra o del mar. Cada vegada més, els Governs de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya, per un costat, et diuen que t'ajuden i, per l'altre costat, et deixen completament abandonat. Burocràcia incomprensible, lleis sense cap mena de lògica, ajudes cada vegada més petites, distribució de dies de pesca que et perjudiquen perquè ets un pescador català, o bé indefensió davant d'Europa i l'aplicació del Mercosur perquè ets pagès. Com a pagès o pescador, els socialistes i els seus socis et perjudiquen. Ets mestre? Si ets mestre, el bonisme del Govern t'ha deixat sense autoritat a l'aula. Et tenen ofegat amb tasques administratives. Han desprestigiat la cultura de l'esforç. Si ets mestre, et veuràs obligat a manifestar-te al carrer perquè les condicions a les aules s'han tornat absolutament insostenibles. Cada vegada unes ràtios més altes, cada vegada una major diversitat dintre de l'aula i cada vegada menys recursos per fer-hi front. Això sí, els socialistes intentaran vendre't un suposat acord amb els sindicats minoritaris, per fer veure a ulls de la gent que tu només et queixes perquè vols guanyar més diners com a mestre, quan en realitat t'estàs manifestant perquè vols unes millors condicions a les aules i per als teus alumnes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que su Ministerio ayuda a los autónomos?
«Resposta reiterativa i insuficient, ministra. Ja parla vostè amb el seu perruquer, amb la botiguera de la cantonada o amb el mecànic que li arregla el cotxe? En parlen amb el presidente i els seus companys ministres del que diuen pel carrer els autònoms? Perquè els escolten, no? Nosaltres sí. I sap què ens diuen? Que cada dia més escanyats i més empobrits per les seves polítiques. Ens diuen que cada cop més atrapats per la seva burocràcia. Ah, i també ens diuen que des d'aquell irresponsable 'que se forran' de la seva vicepresidenta segona, més estigmatitzats que mai. I vostès callats i aprofitant l'estirabot de l'amortitzada vicepresidenta i candidata per fer passar als autònoms per rics i collar-los més a impostos. Ministra, què han fet des del darrer cop que li vaig preguntar? Han reduït la pressió fiscal als autònoms? No. Els han simplificat els tràmits? No. Han millorat la seva protecció social? No. Han fet res perquè es puguin descomptar totes les despeses? No. Han fet que no tinguin IVA els autònoms que facturen menys de 85 000 euros, com permet Europa? No.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«Els serveis públics no donen l'abast, no hi ha capacitat per garantir l'acollida, ni la integració, ni els serveis, molt menys atendre la singularitat catalana. I això tensiona la societat i és un risc per a la cohesió. I davant aquest panorama, a nosaltres no ens fa por posar límits a les polítiques migratòries. No tot s'hi val. Cal ordenar l'arribada, dimensionar-la a la capacitat i a les necessitats del nostre país. I, a partir d'aquí, garantir drets, els fonamentals sense condicions, però la resta, vinculats als deures, els deures amb la llengua i la cultura, però també amb la convivència i la cultura de l'esforç. Deures per anar més enllà del dret al subsidi a canvi de res. Drets per progressar individual i col·lectivament amb feina digna. En definitiva, deures i drets per poder oferir un projecte de futur esperançador a tots els ciutadans de Catalunya. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. En esta moción consecuencia de interpelación el Grupo Popular hoy insta, a grandes rasgos, a renunciar con carácter inmediato al proyecto normativo de regularización masiva, y, segundo, a ejecutar de manera efectiva las órdenes de expulsión de extranjeros con delitos graves o reincidentes. Junts per Catalunya ha presentado dos enmiendas a esta moción. La primera comparte el objetivo de los populares para poner fin a esta regularización extraordinaria, esta que el Gobierno nos quiere imponer por la puerta de atrás a través de un real decreto del Consejo de Ministros, sin debate y sin apoyos parlamentarios. Nosotros -ya lo saben- condicionamos cualquier regularización extraordinaria a una evaluación exhaustiva de su magnitud y de las consecuencias para nuestro país, Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Dit això, la proposta que avui debatem no és res més que una ampliació de la reforma penal del 2015, que va introduir la presó permanent revisable a l'ordenament jurídic espanyol. És una ampliació del que ja existeix. I nosaltres pensem que les decisions polítiques d'especial transcendència, com ho és aquesta, no s'haurien de plantejar des de l'emotivitat, i menys en l'àmbit penal. I no diguem ja que no s'haurien de plantejar des del periodisme d'escombraries o des de les xarxes socials, que viuen precisament de furgar en el dolor de les víctimes. La iniciativa que avui se'ns presenta fa exactament això: aprofitar-se del dolor de les víctimes i de la legítima indignació popular per uns crims repugnants, per afegir dos casos més als supòsits de la presó permanent revisable, l'ocultació de cadàver i la reincidència en el delicte d'assassinat, que, més enllà de més retribució, penalment no aporten res. L'argumentari, de fet, de la iniciativa és ben pobre. L'únic que hem pogut trobar en aquesta proposició és l'afirmació d'una 'Honda preocupación para la Sociedad', segons uns estudis demoscòpics que, per cert, són els mateixos de fa quatre anys i que confirmarien el suport de la societat espanyola a la proposta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Mirin, tothom sap què és terrorisme. Terrorisme és matar civils per terroritzar una població. Terrorisme són les greus violacions dels drets humans descrites a l'article 3 de la Directiva europea 2017/541. Terrorisme era ETA. Terrorisme va ser l'11M. Terrorisme van ser els atemptats del 17A, uns atemptats que no van ser investigats en seu parlamentària fins que Junts no va forçar la comissió d'investigació del 17A. I tothom sap també què no és terrorisme. No és terrorisme el legítim exercici dels drets de protesta i de manifestació. I tampoc ho són accions de protesta més radicals, com tallar una carretera o cremar contenidors o conductes que fins i tot puguin arribar a constituir altres delictes, com els desordres públics. No és terrorisme Urquinaona. No són terroristes els CDR del 23S, l'Operació Judes. No és terrorisme Tsunami Democràtic, que, per cert, és un exemple de no-violència activa. I, tot i això, desenes de persones han estat acusades falsament i perseguides pel terrorisme. En definitiva, no és terrorisme tot el que porta aquesta etiqueta al Codi Penal espanyol. I encara ho és menys tot al qual alguns jutges i fiscals espanyols han considerat que se li podia penjar aquesta etiqueta, sempre, sempre de forma instrumental, per immediatament activar protocols antiterroristes i aplicar un règim repressiu sense controls que va de la presó preventiva i els escorcolls i espionatge fins a la pèrdua de drets polítics.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Sense cap mena de dubte, per tant, estem davant d'un nou cas de populisme d'esquerres. Vostès aprofiten de la gent i el seu patiment per intentar treure'n un bon titular -òbviament, això mai falla- i, a més a més, controlar de més a prop allò que els ciutadans poden o no poden fer segons el seu lliure criteri en el dia a dia. Ja diuen que no hi ha res que s'assembli més a l'extrema esquerra, ai, a l'extrema dreta, com deia abans, que l'extrema esquerra. I prova d'això és que Donald Trump va aprovar també la possibilitat d'intervenir preus per la mateixa via que vostès volen utilitzar ara. La resposta judicial va ser contundent i el Tribunal Suprem americà va resoldre que Trump no tenia autoritat per fer aquesta intervenció de preus, perquè aquesta només era del Congrés americà. Com deia, els extrems es toquen uns i altres. I acabo. En definitiva, estem d'acord en que hi hagi mecanismes per actuar en cas d'emergència? Sí, hi estem d'acord, però aquests s'han d'aprovar per la via del Congrés, amb la consulta pública corresponent i establint els mecanismes de control, de seguiment i de protecció de drets dels ciutadans, drets que aquest reial decret d'avui no només no contempla sinó que hi va en contra en voler donar poder il·limitat i sense control al Govern de l'Estat. Senyors del Govern, menys titulars i més treball parlamentari. I vagin en compte que de tant escorar-se a l'extrema esquerra i limitant els drets dels ciutadans, aviat costarà distingir-los de l'extrema dreta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Miri, senyor Sánchez, veig que li costa d'entendre. Li explico. A Catalunya cada dia costa més viure i aixecar la persiana. A vostè li preocupa la gent? Doncs comenci per deixar de gastar-se els diners dels catalans espanyolitzant les autopistes de Catalunya amb la complicitat del govern Illa i canviant els cartells al castellà, i destini els diners dels catalans a habitatge públic com fan els països més desenvolupats d'Europa i com reclamen i necessiten els ciutadans de Catalunya. I continuï per separar l'escut social de les okupacions. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar al carrer, perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana o al costat dels qui rebenten portes. Gràcies. Señor Sánchez, veo que le cuesta entenderlo. Se lo voy a explicar. En Cataluña cada día cuesta más vivir y levantar la persiana. ¿A usted le preocupa la gente? Pues empiece por dejar de gastarse el dinero de los catalanes españolizando las autopistas de Cataluña con la complicidad del Gobierno de Illa y cambiando los carteles al castellano y destine el dinero de los catalanes a vivienda pública, como hacen los países más desarrollados de Europa y como reclaman y necesitan los ciudadanos de Cataluña. Y siga separando el escudo social de las okupaciones. Menos encuestas, señor Sánchez, y más pisar calle. Porque usted lo que tiene que decidir es si está del lado de las personas que levantan la persiana cada día o al lado de los que revientan las puertas. Gracias. (Rumores).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Moltes gràcies, presidenta. És legítim que vostès, senyors del Partit Popular, portin la campanya electoral de Castilla i León en aquesta cambra? Suposo que sí, em semblarà més o menys malament, però al final legítim deu ser-ho. Ara bé, per tal de poder plantejar tot un llistat enorme de reivindicacions polítiques per aquesta comunitat autònoma, vostès necessiten utilitzar Catalunya i els catalans? Que ja mexplicaran què hi tenim a veure nosaltres en el festival polític que tenen vostès muntat a Castilla y León. Però és evident que vostès sempre que volen guanyar vots, necessiten atacar-nos als catalans. De fet, atacar Catalunya per guanyar vots és leterna estratègia del Partit Popular. Com és leterna estratègia del PSOE, fer enormes promeses als catalans per després incomplir-les. I això és així perquè uns i altres tenen un denominador en comú: actuar pensant que Catalunya i els catalans només som l'instrument a utilitzar en cada moment segons convingui als seus interessos electorals. Ras i curt: vostès són cada dia la millor expressió de la clàssica actitud colonial espanyola, utilitzant qualsevol territori a canvi de treure'n un benefici per a la capital. Però fixi's, en aquesta ocasió, malauradament per als catalans ni tan sols cal que utilitzin cap dels falsos greuges que diuen en la moció, perquè com dic, son falsos i son falsos per inexistents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Diuen que protegeixen els vulnerables, però en un mercat amb oferta escassa, qui acaba quedant fora són precisament els qui tenen menys ingressos. Aquesta és la realitat. Això és així. Han de retornar el sentit comú. Prou d'insistir en mesures traumàtiques i contraproduents. Prou de convertir l'habitatge en un camp d'experimentació ideològica. No cal inventar res, de fet, només cal mirar el que funciona. Canadà ha eliminat l'IVA en l'obra nova destinada al lloguer, ha millorat els incentius fiscals a la compra i al lloguer, ha reduït burocràcia i terminis per als permisos, no ha criminalitzat el sector privat. Resultat: més d1 300 000 nous habitatges en cinc anys i caigudes dels preus en un 21 %. Mirin, si no haurien canviat les coses, si haguéssim agafat aquesta línia i no la que s'ha agafat. Menys impostos i menys burocràcia generen més oferta i s'alleugereixen els preus. En canvi, pujar i crear nous impostos, imposar topalls generalitzats, saturar de burocràcia, tolerar l'ocupació, blindar els llogaters impagadors no augmenta l'oferta. L'està reduint a marxes forçades.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya. 70 000 persones en llista d'espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d'afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt. Darrerament vostès han fet un gran anunci -insisteixo: anunci-, de prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s'hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d'un adult. Per tant, estem davant d'un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa. Miri, prova de que han perdut els papers d'alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l'accés dels menors a les plataformes de continguts d'adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l'abast de la legislació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Estableixen una beca d'estudis igual a tot l'Estat, de nou perjudicant els joves que viuen en territoris amb cost de vida superior. I malgrat tot, formem joves amb molt de talent. Un 30 % dels joves de més de 30 anys estan sobre qualificats, 8 punts més que la mitjana de la Unió Europea. Però resulta que a l'Estat espanyol cobren un 17 % menys de salari. Per tant, acabem formant un talent amb fuga. I si analitzem la formació professional, les dades no són millors. Estan desajustades oferta i demanda. D'un costat, hi ha 31 000 joves que no troben plaça en la formació professional i, de l'altra, 20 000 places que queden vacants i 9000 que s'abandonen després de l'assignació. Des de Junts insistim en que cal prestigiar la formació professional, fer-la més dual enfocada a les pimes, que suposen, recordem-ho, el 98 % del teixit empresarial català i que contractarien joves si trobessin els perfils professionals que necessiten. I això li diem al govern Sánchez i li diem al govern Illa perquè són corresponsables d'aquesta situació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Mirin, no sabem si vostès van analitzar prèviament quins resultats podien tenir les seves polítiques públiques per als joves. El que sí que sabem és que l'anàlisi ex post és clara. Han fracassat amb la joventut. La taxa d'atur juvenil de l'Estat espanyol ha arribat a ser del 28 % i és de les més altes dins de la Unió Europea, doblant la taxa mitjana i multiplicant per quatre o per cinc les taxes d'Alemanya o dels Països Baixos. Una reforma laboral per eliminar la temporalitat que manté la precarietat perquè els salaris segueixen sent baixos. Si parlem d'habitatge, l'edat mitjana d'emancipació supera els trenta anys, quatre anys més que la mitjana de la Unió Europea. Els joves de l'Estat espanyol han de destinar entre el 40 % i el 60 % del seu sou per cobrir les despeses d'habitatge. El govern Sánchez es va treure del barret el Bo jove: 250 euros al mes com a ajuda al lloguer. Però resulta que el lloguer no podia ser de més de 600 euros o 900 euros. Si és a ciutats amb preus més alts, com ara Barcelona, digui'm vostè quin jove pot aconseguir llogar per menys de 900 euros a Barcelona, on la mitjana dels lloguers està molt per sobre?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«En quart lloc, s'incorporen les petites estafes digitals. Cada 6 minuts hi ha una ciberestafa a Catalunya. Sovint són estafes que afecten, sobretot, a gent gran i persones amb menys competències digitals que autoritzen transferències. Faciliten dades bancàries pensant que estan parlant amb el seu banc o amb alguna empresa subministradora. Ara tindran una resposta penal clara. Cinquè. S'introdueixen mesures útils per evitar la reiteració delictiva. Es podran acordar ordres d'allunyament a multireincidents en determinades zones per protegir les víctimes, que era una eina realment molt reclamada durant anys pels ajuntaments i que ha estat sistemàticament ignorada. I parlant d'ajuntaments, es reforça el paper dels ajuntaments. Els municipis, que són els primers a patir els efectes de la multireincidència, acumulen el coneixement directe del carrer. Saben qui és qui. Aquesta llei els dona finalment legitimació per exercir l'acció penal en casos de multireincidència. Perquè si són a primera línia davant del problema, han de ser també la primera línia de la solució. En setè lloc, s'incorporen més mitjans al sistema judicial, l'obligació de disposar d'un jutge o jutgessa d'adscripció territorial cada 100 000 habitants. Això ajudarà a reduir col·lapses, evitarà que jutjats quedin paralitzats quan falti el titular. Especialment en territoris com Catalunya, on el col·lapse judicial és estructural. Aquesta llei és una llei ponderada que aconsegueix equilibrar tres elements fonamentals: una millor regulació penal ajustada a la realitat social actual i a la dels nostres barris, més mitjans amb lampliació de jutges i noves eines cautelars i més capacitat dactuació dels municipis, que són qui millor coneixen els que generen els problemes recurrents a la seva ciutat o al seu poble.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Des de Junts per Catalunya hem denunciat reiteradament que el marc actual i les polítiques portades a terme pel govern de l'Estat espanyol, no responen a les necessitats dels autònoms. No faciliten el seu dia a dia, ans al contrari, el compliquen. I aquesta és una tendència que des de Junts per Catalunya estem decidits a revertir. Estem decidits a canviar i com que sabem que això no ho farem ni interpel·lant els ministres espanyols ni amb mocions que instin a fer-ho el govern del PSOE i SUMAR, grans experts en deixar al calaix mocions i proposicions de llei. Doncs com que ho sabem molt bé, avui hem entrat a valorar una per una les propostes de la moció. Tampoc la de les esmenes, no perquè no ens interessen, ens interessen i molt, sinó perquè unes i altres -ho sé jo i ho saben vostès-, avui només serviran per fer un titular i nosaltres en volem defugir dels titulars. Volem anar per feina. Per això fa setmanes que treballem amb l'ajuda del sector, en una proposta integral per al treball autònom amb la que pretenem abordar amb tota amplitud i amb la màxima transversalitat els problemes que arrosseguen des de fa dècades els autònoms. Una proposta que sí prioritzi la millora de les prestacions, però que vagi molt més enllà, que vetlli per la subsistència de la persona, però també per la subsistència del negoci. Treballem per acompanyar l'impuls emprenedor dels autònoms, per reconsiderar i millorar la fiscalitat, per acabar amb els bloquejos estructurals, apostant per models flexibles, amb menys burocràcia que simplifiquin processos i que inverteixin la càrrega de prova a favor de l'autònom. En definitiva, una proposta que, més enllà d'apel·lar voluntats, doni resposta a les necessitats reals i a l'ambició dels nostres autònoms. Que doni resposta als autònoms d'un país que es diu Catalunya, que s'ha forjat en la cultura de l'esforç, del mèrit, del treball i de la constància de cada un d'ells i d'elles. D'uns autònoms que no es forren, contràriament al que cridava desbocada des d'aquí mateix, fa només uns mesos, la vicepresidenta segona. Que no es forren però que generen riquesa, riquesa per redistribuir-la, per fomentar l'ascensor social i per garantir el nostre estat del benestar. L'ascensor social i l'estat del benestar que avui el Govern d'Espanya i el govern Illa s'estan carregant. A Junts treballem per una Catalunya plena. Una Catalunya plena, impossible de concebre sense l'aportació dels autònoms. Per això mateix, a Junts per Catalunya treballem per garantir el seu futur. Perquè garantir el futur dels autònoms és sinònim de garantir el futur del país que ens mereixem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per molts discursos, propaganda i promeses que facin vostès la realitat i les dades, el que ens diuen és que tots els governs espanyols, tots els partits espanyols, sempre han tractat els catalans com a ciutadans de tercera. Raspallen molt bé, això si, són els millors en això, però els diners mai arriben a Catalunya. I acabo. El senyor Rufián no hi és. El senyor Rufián abans ha dit que Renfe és una merda i hi estem d'acord i per això encara entenem menys que vostès, ERC hagin renunciat al traspàs integral i hagin negociat una empresa mixta en la què Renfe continuï sent l'operador i el Govern espanyol continua tenint el poder. Potser ningú li ha explicat al senyor Rufián, i ja li diré jo de manera que entengui, que la meitat d'una merda segueix sent una merda. I exactament el mateix passa amb el finançament. Un mal finançament maquillat segueix sent un mal finançament. I els ciutadans de Catalunya no es mereixen tot aquest femer. Nosaltres seguirem anant a totes. Venen amb nosaltres o es queden amb Espanya?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I amb un model, el seu, que castiga a qui treballa, no es crea riquesa i el seu model no protegeix i crea dependència. I quan cada vegada hi ha més gent que depèn del sistema perquè no pot avançar, el resultat és més pobresa, és menys oportunitats i uns serveis públics cada dia pitjor. I aquest és el mateix model de caos aplicat a tot el que toquen vostès: habitatge, energia, economia productiva, serveis socials i trens. No és el que volem. No els volem a vostès perquè no saben gestionar. No els volem a vostès perquè no volem caos, perquè no volem insolvència, perquè no volem incompetència. No els volem a vostès, perquè estan convertint un país ric i pròsper com Catalunya, en un país on un de cada quatre catalans està en risc de pobresa. Nosaltres volem un país on la gent pugui treballar, pugui avançar, pugui prosperar, pugui emprendre, on l'objectiu no sigui viure dels subsidis. Volem un país on tothom sàpiga que si cau hi haurà una xarxa pública forta que l'ajudarà a aixecar-se. L'ajudarà a aixecar-se per poder tornar a treballar, per poder tornar a emprendre. L'ajudarà per poder prosperar un país on la classe mitjana sigui forta, com ho era. Un país amb serveis socials de primera que funcionin. Aquest és el veritable escut social. No ho són els seus eslògans, les seves imposicions i el seu caos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»