Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 43 de 61
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Què els fa suposar, doncs, ara que, si fins ara no han donat compliment a la llei, a partir d'avui ho faran, quan, a més a més, els canvis que es proposen en aquesta proposició són canvis mínims, irrisoris, que no impacten directament en allò que es podria canviar? Com és possible que no aprofitin aquesta oportunitat per regular els procediments de resolució alternativa de litigis que sí que serien d'utilitat per als usuaris? Doncs la resposta és ben fàcil: com és habitual, en lloc de treballar, en lloc de fer la feina, en lloc d'impulsar solucions a la problemàtica dels ciutadans, tornen a venir aquí amb una operació de maquillatge de la realitat, amb més burocràcia, això sí -i que tots, a més a més, sabem que no funcionarà-, amb més burocràcia i sense cap mena de garantia que aquesta proposta funcionarà. Així que facin els deures que hagin de fer per donar compliment a les directives europees i per garantir els drets dels usuaris i consumidors i deixin-se d'operacions de maquillatge. Deixin en pau les competències que són exclusives de Catalunya i deixin que siguem els catalans els que establim en base al nostre Estatut com protegir els consumidors i fer valer els seus drets. Perquè, com passa sempre, també en matèria de consum i segurament de manera més exagerada encara en matèria de consum, és més fàcil i més eficaç donar respostes a la necessitat de la gent des de la curta distància en lloc de des de més de cinc-cents quilòmetres. En resum, o respecte a les competències o esmena a la totalitat. Així de fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Volvemos a la ley que nos ocupa. Creemos que puede llevar a una indeseable administrativización de la justicia, es decir a una justicia formalista y alejada de los ciudadanos y de sus necesidades. No queremos una eficiencia en el sentido de justicia, no queremos eficiencia en la justicia de manera corporativista y en interés solo de los jueces, los LAJ y los funcionarios. En lugar de eso, queremos una mejora para los ciudadanos, y por ello hemos intentado devolver la ley a los ciudadanos, a la realidad social, territorial y lingüística. Por ello, nosotros creemos que no es menor haber conseguido que la ley, en primer lugar, como resaltaba el diputado Mikel Legarda, reconozca las competencias autonómicas que, incomprensiblemente, no aparecían en el escrito original; o haber conseguido un primer paso en la desconcentración de parte de las funciones de la actividad judicial en los procuradores, que pasan a ser cooperadores de la Administración de Justicia y a realizar diversas actuaciones materiales para impulsar y agilizar el proceso judicial. Tampoco es menor, ni mucho menos, haber conseguido lo que hemos conseguido en materia de justicia, paz y proximidad, porque nuestra línea roja siempre ha sido mantener la Justicia de Paz como órganos jurisdiccionales plenamente integrados en el Poder Judicial. Lo hemos conseguido; la Justicia de Paz se mantiene. La competencia de Cataluña en Justicia de Paz no se toca; y los 898 jueces de Paz catalanes no se tocan. Para nosotros no era objeto de transacción la eliminación de los jueces de Paz como órganos jurisdiccionales. Por ello, en esta y en la pasada legislatura Junts per Catalunya ha sido el único grupo parlamentario que nunca ha firmado una transaccional para suprimir la Justicia de Paz en Cataluña. A cambio, se nos ofrecía una figura de conciliador externo al Poder Judicial, nombrado por el Pleno del municipio y que mantenía el nombre de juez de Paz. Nos daban gato por liebre y en ningún momento lo aceptamos. En primer lugar, porque esto vaciaba de competencias o de contenido, mejor dicho, el artículo 108 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que establece la competencia de la Generalitat en cuánto a Justicia de Paz y proximidad, en los términos que establece la Ley Orgánica del Poder Judicial. Si estos términos eran eliminar como órgano jurisdiccional al juez de Paz, pues quedaba sin contenido la competencia catalana en esta materia, y esto no lo podíamos aceptar. Y, en segundo lugar, en Cataluña hay 898 jueces y juezas de Paz que hacen efectiva la justicia de proximidad a millones de catalanes; una justicia conectada con el territorio y su gente; una justicia que se hace principalmente en catalán y que es imprescindible que se mantenga, especialmente en los municipios con riesgo de despoblación y con una población envejecida. Esta Justicia de Paz es esencial para superar la barrera digital.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Crec que el tema és d'interès de tot l'arc parlamentari. En concret, recordo que la històrica diputada Elisenda Malaret va ser molt ferma a defensar la justícia de proximitat a Barcelona l'any 2006, quan es va aprovar la llei. I volem veure què diuen els diputats del PSC no el 2006, sinó ara, any 2024. Si tenen aquest criteri i defensen les demandes de Catalunya i en aquest cas de la ciutat de Barcelona, o no. Mirin, ara sí que acabo, senyora presidenta. Mirin, el senyor Hereu va dir ahir que els diputats socialistes són la majoria catalana. Que ens ho demostrin. Que ens ho demostrin, perquè l'únic que sabem és que una vegada i una altra, els diputats del PSC es limiten a obeir les ordres que els hi donen aquí, aquí a Madrid. Obeir Madrid, senyories, no crec que sigui ser..., que sigui ser que... Obeir Madrid, senyories, no crec que se'n pugui dir..., no crec que se'n pugui dir ser la majoria catalana. Obeir Madrid és ser una simple terminal del PSOE, sense criteri, ni voluntat ni consideració per al país que representen. Obeir Madrid no és en cap cas ser la majoria. Jo crec que el senyor Hereu hauria de fer-se'n càrrec i també se n'hauria de fer càrrec els senyors i senyores del PSC.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital. L'acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d'altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l'espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l'eficiència en l'àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D'entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s'encamina aquesta llei. Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d'una cúpula que es posa on no s'ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se'ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s'esmena que és el que hem fet amb la llei d'amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Así que, tal y como le decía, hoy usted puede contarnos lo que quiera, pero quien se encuentra haciendo política de país y pensando en los ciudadanos y priorizando su bienestar por delante de los intereses partidistas es Junts per Catalunya y, por suerte, señor ministro, siempre el tiempo y la gente acaban colocando a todo el mundo en su lugar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Silencis que, còmplices amb Sumar, Esquerra i Bildu, els mateixos que l'any 2022 van fer possibles ajudes per les energètiques, per les empreses energètiques, superiors als 3000 milions d'euros i que ara volen penalitzar amb un nou impost als més de 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una assegurança mèdica. Ara volen ofegar el sector turístic, les famílies que hi treballen i els que fan vacances a quilòmetre zero i volen avortar les iniciatives de Junts, entre d'altres, la de rebaixar l'impost de societats que paguen les cooperatives i les petites i mitjanes empreses. Així que, com li deia, vostè avui ens pot explicar el que vulgui, però qui es troba fent política de país, pensant en els ciutadans i prioritzant el seu benestar per davant dels interessos partidistes és Junts per Catalunya. Per sort, senyor ministre, sempre el temps i la gent acaben posant tothom al seu lloc. Señor ministro, usted hoy aquí puede contarnos el discurso que quiera, pero la realidad es muy tozuda. Ustedes han propuesto un impuesto energético absolutamente letal para el futuro del país y de sus familias; ustedes han propuesto un impuesto que, si no fuera por Junts, hubiera expulsado de Cataluña inversiones superiores a los 1200 millones de euros; si no hubiera sido por Junts, hubiera implicado la pérdida de muchos puestos de trabajo; si no fuera por Junts, hubiera paralizado la transformación del proyecto de descarbonización de la industria energética; y si no fuera por Junts, hubiera aumentado el coste de la vida de los ciudadanos con aumentos significativos de las facturas de la electricidad, gas natural, gasolina y gasoil. Su impuesto energético era una operación de maquillaje disfrazada de medida de izquierda progre, pero que en realidad acababan pagando los de siempre, todos los catalanes y catalanas, poniendo en riesgo el futuro de nuestro país. Y por si eso no fuera suficiente, mientras su Gobierno proponía este nuevo impuesto, sus diputados, los del PSC, los de aquí y los del Parlamento de Cataluña, mantenían el silencio. Usted, como ministro de Industria, mantenía el silencio, y lo que es peor, el presidente de la Generalitat de Cataluña y el conseller de Empresa también mantenían el silencio. Silencios cómplices con SUMAR, Esquerra y Bildu, los mismos que en 2022 hicieron posible ayudas para las energéticas, para las empresas energéticas superiores a los 3000 millones de euros y que ahora quieren penalizar con un nuevo impuesto a los más de 2 700 000 catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse un seguro médico. Y ahora quieren ahogar al sector turístico y a las familias que en él trabajan y a los que hacen vacaciones a kilómetro cero, y quieren abortar las iniciativas de Junts, entre otras la de rebajar el impuesto sobre sociedades que pagan las cooperativas y las pequeñas y medianas empresas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Senyor ministre, vostè avui aquí ens pot fer el discurs que vulgui, però la realitat és molt, és molt tossuda. Vostès han proposat un impost energètic absolutament letal per al futur del país i de les seves famílies. Vostès han proposat un impost que, si no fos per Junts, hauria expulsat de Catalunya inversions superiors als 1200 milions d'euros; que, si no fos per Junts, hauria implicat la pèrdua de molts llocs de treball; que, si no fos per Junts, hauria paralitzat la transformació del projecte de descarbonització de la indústria energètica; que, si no fos per Junts, hauria augmentat el cost de la vida dels ciutadans amb increments significatius de les factures d'electricitat, de gas natural, de la gasolina i del gasoil. El seu impost energètic era una operació de maquillatge disfressada de mesura d'esquerra progre, però que en realitat acabaven pagant els de sempre, tots els catalans i catalanes, posant en risc el futur del nostre país. Com... Per si això no fos prou, mentre el seu govern proposava aquest nou impost, els seus diputats, els del PSC, els d'aquí i els del Parlament de Catalunya, feien silenci. Vostè, com a ministre d'Indústria, feia silenci. I el que és pitjor, el president de la Generalitat de Catalunya i el conseller d'Empresa feien silenci.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, què opina respecte a la voluntat del Govern de l'Estat de posar en risc les inversions industrials a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opina respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de poner en riesgo las inversiones industriales en Cataluña?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gracias, presidenta. Vicepresidenta, preguntamos por el absentismo laboral y lo hacemos en el marco del debate iniciado hace quince días a propuesta de Junts per Catalunya en el Parlamento catalán ante la preocupación generada por su evolución en nuestro país, Cataluña. En los últimos diez años ha ido al alza. Por ejemplo, se ha duplicado el absentismo por incapacidad temporal y se ha llegado a un promedio de 7,5 cuotas mensuales por trabajador, algo que representa un coste directo, según PIMEC, estimado en un equivalente al 5,08 de nuestro PIB. Es evidente que la magnitud de estos datos impacta en la sociedad porque afecta a la salud y al bienestar de muchas personas trabajadoras, impacta en las empresas porque pone en riesgo su viabilidad, sobre todo de las más pequeñas, y, por último, impacta en el conjunto de la economía porque es menos competitiva. Saben bien ustedes que nosotros querríamos dar respuesta a esta situación desde el Parlamento de Cataluña con toda la capacidad legislativa y desde una Generalitat que priorice Cataluña, pero hoy no se da ni una cosa ni la otra y, a pesar del muy buen trabajo que seguro harán nuestros compañeros en la Cámara catalana, necesitamos que el Gobierno del Estado no rehúya su responsabilidad. Por eso le pregunto qué medidas va a tomar su Gobierno para revertir esta situación.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Y esperamos que no tengan la tentación de, ante la tragedia, aplicarnos una solución que conlleve más centralización y más militarización, porque volverán a equivocarse. En Junts per Catalunya defendemos unos servicios de emergencia públicos civiles, implantados en el territorio, veinticuatro horas al día, 365 días al año; implantados en un territorio que conocen, lo que les permite actuar a diario con mucha más rapidez y flexibilidad que los militares. Eso, sin duda, los convierte en más eficaces y eficientes, también económicamente como les decía. Este es el modelo de gestión de emergencias que tenemos en Cataluña. Es un modelo contrastado, evidentemente mejorable, pero nunca mediante el Ejército. Así que, una vez más, mostrando nuestra máxima solidaridad con los afectados por el agua pero también y tristemente por la incapacidad y en más de una ocasión por la falta de humanidad de algunos de los responsables políticos de los dos grandes bloques españoles, nosotros, Junts per Catalunya, seguiremos trabajando y velando con visión y sentido de Estado para que nuestro país disponga y ponga a disposición de su gente las mejores estructuras y mecanismos para hacer frente a cualquier emergencia. Sí, señorías, estructuras más sólidas en Cataluña, estructuras más sólidas para todos sus ciudadanos pero también estructuras igual de solidarias, que han hecho posible que cientos de bomberos, de agentes rurales, de mossos d'esquadra, de policías locales y de voluntarios de Protección Civil y otras áreas catalanas se hayan desplazado al país valencià donde todavía hoy siguen colaborando con los afectados. Muchas gracias. Estamos a su disposición.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Miren ustedes, en Junts per Catalunya no estamos dispuestos a fiar la seguridad de la ciudadanía de nuestro país ni la gestión de las emergencias a las voluntades electoralistas de los grandes partidos del Estado español y mucho menos a confiarlas a la respuesta militarizada de la UME, el comodín que todo el mundo se saca del bolsillo, el comodín del Estado hermano mayor, que siempre hemos pensado que es un engaño, porque si los recursos destinados a la UME se destinaran a estructuras civiles de profesionales y voluntarios de las emergencias, que día tras día cuidan del territorio, todos sacaríamos mucho más provecho y seguramente a mejor precio. Y lo que hubiera pasado en el país valencià es que ni el martes ni el miércoles habrían tenido que esperar permiso de nadie para actuar porque lo habrían estado haciendo desde el primer momento. Así que, pasada de la emergencia, estaría bien que ustedes también reflexionarán sobre eso. En Junts per Catalunya consideramos que no hay necesidad de tener una Unidad Militar de Emergencias de las características de la española, una unidad militar que lleva a cabo funciones propias de las estructuras y los cuerpos de emergencia civil, lo que necesitamos es reforzar estos. Y que conste, a pesar de esta opinión, hoy valoramos y agradecemos el trabajo que están realizando todos y cada uno de los soldados, así como valoramos el de los cuerpos de seguridad y emergencias y de los miles de voluntarios. Pero, como les decía, observamos con gran preocupación las distintas iniciativas recentralizadoras de emergencias, preocupación que se acentúa cuando conllevan su militarización. Deseamos que, una vez atendidas las necesidades de todos los afectados y asumidas todas las responsabilidades, unos y otros sean capaces de hacer una lectura correcta de lo sucedido. Como les decía, es la manera de que esto no se repita.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Pero otra cosa es la gestión que los responsables realizan de una situación de lluvias extraordinaria y el impacto que su toma o no toma de decisiones en tiempo y forma tiene. En este sentido, en Junts per Catalunya queremos poner en valor la importancia de disponer de un sistema de emergencias y de prevención de riesgos eficaz y eficiente, como el que se ha ido tejiendo en Cataluña a lo largo de las últimas décadas por parte de gobiernos con distinto signo político. El Servicio Meteorológico de Cataluña, la Agencia Catalana del Agua, Protección Civil y el Cuerpo de Bomberos de la Generalitat son referentes en este ámbito. Todos los Gobiernos los han ido reforzando. Es verdad que algunos lo hemos hecho por más vocación de Estado que otros, pero nunca nadie ha tenido la tentación de suprimirlos. Gracias a esta estructura en materia de emergencias, Cataluña ha podido hacer frente por sí misma a crisis como las del temporal Gloria, la pandemia de la COVID o los atentados del día 17 de agosto en las Ramblas y en Cambrils. Pero, lejos del triunfalismo, queremos seguir actualizando y mejorando el modelo catalán de emergencias para que sea todavía más robusto. Porque la grave situación desencadenada en el país valencià ha puesto en evidencia la falla de un Estado y de un Gobierno autonómico que no han sabido responder adecuadamente, que han sido capaces incluso de parar o rechazar la ayuda de otros Gobiernos cuando estaban con el agua al cuello. Hemos sido testigos de cómo los dos grandes partidos españoles, uno al frente del Estado y otro representando un autonomismo sin alma política y social, llegaron tarde. Y hoy -lo hemos visto hace un rato- parecen más preocupados por librarse de las culpas que por atender a la ciudadanía y entender la magnitud de la emergencia. Entender lo sucedido es una necesidad para sacar los aprendizajes necesarios para que nunca más se repita una gestión tan nefasta como esta, una gestión que, lejos de minimizar los riesgos para la población, los acentuó y, lejos de agilizar la respuesta, la ralentizó. En este contexto, Junts per Catalunya pidió la semana pasada la celebración de un pleno monográfico en el Parlament sobre prevención y gestión de emergencias en Cataluña. Lo hizo para abrir un debate que nos permita actualizar y reforzar todavía más las estructuras de país en este contexto de cambio climático, pero también en este contexto de colapso del modelo del Estado español, un Estado español que, como Junts per Catalunya hemos denunciado reiteradamente en los últimos años, ha promovido la armonización a base de la fulminación de competencias y no en pro de la eficacia y la eficiencia sino del intervencionismo y de una tutela mal entendida. Lo hemos visto estos días, igual que lo vimos con el Real Decreto Ley 15/2022 en materia de incendios forestales. Podría recordar con los votos de quién se aprobó, pero hoy no corresponde. Ese real decreto, una vez más, impuso la unificación y la supeditación al Estado español de un modelo -el catalán- que funcionaba, un modelo de lucha integral contra los incendios forestales estructurado a partir de un cuerpo de bomberos integral que trabaja en red, capaz de convertirse en un referente mundial en el conocimiento de incendios forestales con la creación -ahora se cumplen veinticinco años- del Grupo de Apoyo de Actuaciones Forestales, el GRAF, que le ha ofrecido una gran capacidad de análisis y de anticipación así como de respuesta ante cada situación. Una capacidad que tristemente hoy es menor porque directivos del Estado español subestiman los servicios catalanes, como el de meteorología.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Desde todos los ámbitos donde tenemos representación, asumimos como nuestros todas las llamadas a la población para extremar prudencia y minimizar riesgos. Dos semanas después del devastador aguacero que nos ocupa, queremos reconocer también la respuesta catalana, que ha convertido la autopista del mediterráneo en un verdadero corredor de solidaridad con el país valencià, un corredor por donde transitan la ayuda institucional y la cívica, una ayuda y una solidaridad que, estamos convencidos, continuará hasta la recuperación de la normalidad o lo más parecido a esta posible. Debo decirle, señor ministro, que personalmente me cuesta hablar de las medidas que usted ha venido hoy a presentarnos y mucho más opinar sobre ellas, porque todo me parece poco. Quizás me lo parece porque he sido parte del contingente de más de cuatrocientos voluntarios de las agrupaciones de defensa forestal catalanas que desde el largo fin de semana de Todos los Santos hemos ayudado al municipio de Picanya. Precisamente por esto sé muy bien que nada es suficiente ante tanta destrucción y ante la pérdida de tantas vidas y de tantos bienes, de tantos esfuerzos, de tantos proyectos y de tantos recuerdos. Ahora bien, lo que pensamos que carece de sentido es aprovechar la tragedia para chantajear a los grupos de esta Cámara. Es un error lo que el presidente Sánchez ha intentado: vincular la aprobación de los presupuestos generales a las ayudas necesarias que van a recibir los damnificados. Por eso, Junts per Catalunya la semana pasada ya presentamos una iniciativa para modificar el actual presupuesto y dotarlo de un fondo extraordinario de hasta 15 000 millones de euros que debería estar a disposición de todos los afectados en el plazo máximo de un mes. Porque ante hechos excepcionales, necesitamos respuestas excepcionales. Nosotros, sin hacer el ridículo como la ministra Robles y retroceder cinco mil años, podemos reconocer que esta DANA ha generado un episodio de lluvias excepcionales, con acumulaciones superiores a los 600 milímetros de agua en veinticuatro horas e intensidades en algunos casos superiores a los 200 milímetros por hora. Esta es una situación que generaría problemas en cualquier parte; ocasionaría problemas porque muchas veces se menosprecia la fuerza de la naturaleza y porque durante muchos años no se ha sido lo suficientemente cauteloso en el desarrollo urbanístico de muchos pueblos y ciudades. Este es, a nuestro parecer, un aspecto clave que debemos tratar. Corregir esto no es fácil, y no solamente necesitamos muchos recursos, también hay que ser muy valientes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Sí, senyories, estructures més sòlides a Catalunya, estructures més sòlides per a tota la seva ciutadania, però estructures igual de solidàries que les que han fet i fan possible que centenars de bombers, d'agents rurals, de Mossos d'Esquadra, de policies locals i de voluntaris de Protecció Civil i de les ADFs catalanes s'hagin desplaçat al País Valencià, on encara avui continuen col·laborant amb els afectats. Moltes gràcies i a disposar. Gracias, presidente. Buenos días, ministro. Buenos días, señorías. Quiero empezar reiterando en nombre de Junts per Catalunya nuestras condolencias a los familiares de las víctimas de las inundaciones en el país valencià, CastillaLa Mancha y Andalucía. También queremos expresar nuestra solidaridad con las familias de los desaparecidos y los afectados, estén donde estén. Desde la noche del martes 29 de octubre, Junts per Catalunya ha realizado un seguimiento exhaustivo de la crisis desencadenada a raíz de la DANA con instituciones, partidos y entidades valencianas para ponernos a disposición y articular mecanismos de colaboración, tal y como requería, y requiere, una situación de estas características. En estos momentos seguimos con preocupación la evolución del nuevo temporal que amenaza el Levante de la Península, por eso Junts per Catalunya ya nos hemos puesto a disposición del Gobierno de la Generalitat, tal y como hicimos para canalizar las ayudas en el país valencià.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Però, com els deia, observem amb gran preocupació les diferents iniciatives recentralitzadores de les emergències, preocupació que se'ns accentua quan comporten la seva militarització. Desitgem que, un cop ateses les necessitats de tots els afectats i assumides totes les responsabilitats, uns i altres siguin capaços de fer una lectura correcta del que ha passat. Com els deia, és la manera que no es torni a repetir. I esperem que no tinguin la temptació de, davant la tragèdia, aplicar-nos una solució que comporti més centralització i més militarització, perquè tornaran a equivocar-se. Junts per Catalunya advoquem per uns serveis públics d'emergències civils, uns serveis públics implantats en el territori 24 hores al dia, 365 dies a l'any, en un territori que coneixen i que els permet actuar diàriament amb molta més rapidesa i flexibilitat que els militars. Això, sens dubte, els fa més eficaços i més eficients, també, com els deia, econòmicament. Aquest és el model de gestió d'emergències que tenim a Catalunya, que és un model contrastat, evidentment millorable, però mai mitjançant l'exèrcit. Així que, mostrant un cop més tota la nostra solidaritat amb els afectats per l'aigua, però també, i tristament per la incapacitat i, en més d'una ocasió, per la manca d'humanitat d'alguns dels responsables polítics dels dos grans blocs espanyols, nosaltres, des de Junts per Catalunya, continuarem vetllant i treballant amb visió i sentit d'estat perquè el nostre país disposi i posi a disposició de la seva gent les millors estructures i mecanismes per fer front a qualsevol emergència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, Junts per Catalunya no estem disposats a fiar la seguretat de la ciutadania del nostre país ni la gestió de les emergències a les voluntats electoralistes dels grans partits de l'Estat espanyol. Molt menys a fiar-ho a la resposta militaritzada de l'UME, el comodí que tothom es treu de la butxaca, el comodí de l'estat germà gran, que sempre hem pensat que és un engany. Un engany, perquè si els recursos destinats a l'UME es destinessin a les estructures civils de professionals i voluntaris de les emergències que vetllen cada dia arreu del territori, tots en trauríem molt més profit i probablement a millor preu. I el que hagués passat al País Valencià és que ni dimarts ni dimecres haurien d'esperar cap permís de ningú per actuar, perquè ho haurien estat fent des del primer moment. Així que, passada l'emergència, seria bo que vostès també hi reflexionessin. Junts per Catalunya considerem que no hi ha cap necessitat de tenir una unitat militar d'emergències de les característiques de l'espanyola, una unitat militar que duu a terme les funcions pròpies de les estructures i els cossos d'emergència civil. El que ens cal és reforçar aquests darrers. I consti que, malgrat aquesta opinió, valorem avui i agraïm la feina que estan fent aquests dies tots i cada un dels soldats, com valorem la de tots els cossos de seguretat i d'emergències, així com la dels milers de voluntaris.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«En aquest sentit, des de Junts per Catalunya volem posar en valor la importància de disposar d'un sistema d'emergències i de prevenció de riscos eficaç i eficient, com el que s'ha anat teixint a Catalunya al llarg de dècades a través de governs de diferent signe polític: el Servei Meteorològic de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua, Protecció Civil, el cos de Bombers de la Generalitat són referents en aquest àmbit i tots els governs han anat a reforçar-los. És cert que alguns ho hem fet amb vocació o amb més vocació d'estat que altres, però mai, mai, ningú ha tingut la temptació de suprimir-los. Gràcies a aquesta estructura en matèria d'emergències, Catalunya ha pogut afrontar per ella mateixa crisis com la del temporal Glòria, la pandèmia de la covid o els atemptats del 17 d'agost a les Rambles i a Cambrils. Però lluny de cap triomfalisme, volem continuar actualitzant i millorant el model català d'emergències per fer-lo encara més robust. Perquè la greu situació desencadenada al País Valencià ha posat en evidència la fallida d'un estat i d'un govern autonòmic que no ha sabut respondre adequadament, capaços inclús d'aturar o rebutjar la l'ajuda d'altres governs quan estaven amb l'aigua al coll. Hem estat i som testimonis com els dos grans partits espanyols, un al capdavant de l'Estat i l'altre representant un autonomisme mancat d'ànima política i social, van fer tard. I encara avui -ho hem vist fa una estona- semblen més preocupats per espolsar-se les culpes que no pas per atendre la ciutadania i entendre l'abast de l'emergència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Ara bé, el que pensem que no té cap sentit és aprofitar la tragèdia per fer xantatge als grups d'aquesta cambra. És un error el que ha pretès el president Sánchez, de vincular l'aprovació dels pressupostos generals a les ajudes necessàries que han de rebre els damnificats. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, la setmana passada ja vàrem presentar una iniciativa per fer una modificació a l'actual pressupost, per dotar-lo d'un fons extraordinari de fins a 15 000 milions d'euros que hauria d'estar a disposició de tots els afectats en el termini màxim d'un mes. Perquè, a fets excepcionals, calen respostes excepcionals. I nosaltres, sense fer el ridícul, com la ministra Robles i recular 5000 anys, podem reconèixer que aquesta DANA ha generat un episodi de pluja excepcional, amb acumulacions superiors als 600 mil·límetres d'aigua en 24 hores i intensitats, en alguns casos, superior als 200 mil·límetres/hora. I aquesta és una situació que generaria problemes a qualsevol indret. Els generaria perquè sovint es menysté la força de la naturalesa i perquè al llarg dels anys no s'ha estat prou curós amb el desenvolupament urbanístic de molts pobles i ciutats. Aquest és, al nostre entendre, un aspecte clau que cal abordar. Corregir això no és fàcil i no només calen molts recursos, també cal molta valentia. Però una altra cosa és la gestió que els responsables fan d'una situació de pluja extraordinària i l'impacte que la seva presa o no presa de decisions en temps i forma té.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Gràcies, president. Bon dia, ministre! Bon dia, senyories! Vull començar reiterant, en nom de Junts per Catalunya, el condol als familiars de les víctimes de les inundacions al País Valencià, Castella-La Manxa i Andalusia, així com expressar la nostra solidaritat a les famílies dels desapareguts i els afectats d'arreu. Des del mateix vespre del dimarts 29 d'octubre, Junts per Catalunya ha estat fent un seguiment exhaustiu de la crisi desencadenada per la DANA, contactant amb institucions, partits i entitats valencianes per posar-nos a disposició i articular mecanismes de col·laboració, tal com requeria i requereix una situació d'aquestes característiques. I, en aquest moment, seguim amb preocupació també l'evolució d'aquest nou temporal que amenaça el llevant de la Península i per això mateix Junts per Catalunya ja ens hem posat a disposició del Govern de la Generalitat, tal i com vam fer per canalitzar l'ajuda al País Valencià. I des de tots els àmbits on tenim representació, fem nostres totes les crides a la població per extremar la prudència i minimitzar el risc.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En cuanto al contenido, quiero hacer algún comentario que ya realizamos en la justificación de la enmienda presentada en 2023. Hay que repetir muchos de los argumentos que hemos oído y que se expresaron en parte de la tramitación realizada en el Parlament de Catalunya. En primer lugar, es evidente que la eliminación de la prescripción en delitos sexuales contra menores es necesaria por la lenta asimilación psicológica de los hechos por parte de las víctimas, que muchas veces no se atreven a enfrentarse a un proceso judicial muy doloroso hasta que han pasado muchos años. De hecho, la evidencia científica que tenemos en la actualidad demuestra que las víctimas no denuncian hasta pasados los cincuenta años de edad de media y, por otro lado, se trata de una obligación que el Estado español mismo asumió en tratados internacionales como el Convenio de Estambul, y una medida que está recogida, por ejemplo, por la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa y por la mayoría de Estados democráticamente adelantados. Asimismo -y voy acabando, señora presidenta-, anunciamos que presentaremos una serie de enmiendas en el mismo sentido que expresamos en la enmienda presentada en el año 2023; enmiendas complementarias a la eliminación de la prescripción de los delitos sexuales contra menores. Estas enmiendas tienen que ver, por ejemplo, con mejoras técnicas adicionales que se refieren a los delitos de coacciones a menores en caso de matrimonio, enmiendas que suponen mejoras en delitos de detención ilegal y secuestro de menores y enmiendas que suponen también mejoras en delitos de torturas a menores y delitos de agresores menores reincidentes. En definitiva, votaremos sí a la toma en consideración de esta propuesta. Es una propuesta justa y necesaria, una propuesta que se debería haber aprobado y que tendría que haber entrado en vigor hace un año y medio. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Todas estas iniciativas que se enfrentaban a problemas que no pueden esperar podrían estar ahora mismo en vigor, podrían estar en vigor concretamente desde hace un año y medio, pero ustedes, señores del PSOE, y ustedes, señores del PP, unos votaron en contra y otros se abstuvieron. Con lo que hace un año y medio que se podía haber acabado con el espacio de impunidad a menores que hoy intentamos revertir y no se hizo; y de este hecho, de esta circunstancia, no podemos sentirnos orgullosos. Y tampoco nos podemos sentir orgullosos ni mucho menos de cómo ha ido la tramitación en el Parlamento de Cataluña, la representación que nos llega hoy aquí es el resultado del veto a Junts per Catalunya, y no a un grupo cualquiera en el Parlament de Catalunya, sino el grupo que: en primer lugar, es el segundo grupo en número de diputados en el Parlamento y el principal grupo de la oposición; dos, es el grupo que ha liderado desde el primer momento la iniciativa en el Parlament de Catalunya, del mismo modo que la lideró en este Congreso de los Diputados; y tres, el grupo cuya presencia en este hemiciclo debería haber hecho patente que la iniciativa que defendemos es una iniciativa transversal del Parlament de Catalunya. Hay que decir que no es la primera que ocurre, no es la primera vez que Junts lidera una iniciativa socialmente necesaria, ampliamente reclamada y en la que desgraciadamente tenemos que ver cómo algunos expertos con relatos ideológicos bastante simplistas intentan hacerla suya. En cualquier caso, nos felicitamos por esta iniciativa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«No obstante, antes de entrar a fondo en la propuesta, lo primero que tengo que decir es que no podemos felicitarnos de ningún modo en cuanto a cómo ha ido la tramitación legislativa; por respeto a las víctimas, no podemos estar satisfechos de cómo los representantes políticos hemos respondido a esta demanda justa que afecta a tantas y tantas personas. Lo realmente importante es que la iniciativa finalmente tire adelante, pero hay que reconocer que algunos partidos han preferido, por encima del servicio a la ciudadanía, priorizar sus intereses partidistas y hacer populismo con retóricas ideológicas que desgraciadamente demasiadas veces demuestran carcasas vacías, y esto tanto en Cataluña como aquí, en el Estado español, tanto en el Parlament como en el Congreso de los Diputados. Recuerdo que en febrero de 2023, en la ley penal que se tramitó para rectificar la conocida como ley del solo sí es sí, este grupo parlamentario que represento, Junts per Catalunya, ya presentó una enmienda para impedir la prescripción de los abusos a menores, una enmienda que recogía el enorme esfuerzo continuado y perseverante de muchas personas, y especialmente del señor Miguel Hurtado, víctima él mismo de abusos y un activista ejemplar a favor de una causa justa. Una iniciativa que, por cierto, se presentó en un contexto adecuado, un contexto adecuado para que pudiera prosperar y generar efectos de manera inmediata, que era la tramitación justamente de una ley penal. Y no solo esto, sino que la enmienda iba acompañada de otras enmiendas que respondían a la misma finalidad de proteger los derechos de los menores; me refiero a una batería de enmiendas trabajadas por la diputada Pilar Calvo para restringir el acceso de menores a la pornografía, para castigar el deep fake con finalidades pornográficas y para limitar la tecnología en acceso a plataformas con contenidos de adultos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«I tampoc ens podem sentir orgullosos, ni molt menys, de com ha anat la tramitació al Parlament de Catalunya. La representació que avui ens arriba aquí és el resultat del veto a Junts per Catalunya. No un grup qualsevol al Parlament de Catalunya, sinó el grup que, u, és el segon grup en nombre de diputats al Parlament i el principal grup de l'oposició. Dos, el grup que ha liderat des del primer moment la iniciativa al Parlament, de la mateixa manera que la va liderar en aquest congrés. I tres, el grup, la presència del qual aquí, en aquest hemicicle, hauria fet patent que la iniciativa que defensem és una iniciativa transversal del Parlament de Catalunya. Cal dir que no és la primera vegada que passa. No és la primera vegada que Junts lidera una iniciativa socialment necessària, àmpliament reclamada i que desgraciadament hem de veure com alguns experts en relats ideològics bastant simplistes se l'intenten apropiar. En qualsevol cas, ens felicitem per aquesta iniciativa. I quant al contingut, voldria fer algun comentari que ja vàrem fer en la justificació de l'esmena presentada el 2023 i que ve a repetir molts dels arguments que ja hem sentit i que també es van expressar en la part de la tramitació realitzada al Congrés, perdó, al Parlament de Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Recordo, recordo que el febrer de 2023, en la llei penal que es va tramitar per rectificar la coneguda com a llei del 'només sí és sí', aquest grup parlamentari que represento, Junts per Catalunya, ja va presentar una esmena per impedir la prescripció dels abusos a menors. Una esmena que recollia l'enorme esforç, el continuat i perseverant esforç de moltes persones i molt especialment, molt especialment del senyor Miquel Hurtado, víctima ell mateix d'abusos i un activista exemplar en favor d'una causa justa. Una iniciativa que, per cert, vàrem presentar en un context adequat, un context adequat perquè pogués prosperar i generar efectes de forma immediata, que era la tramitació precisament d'una llei penal. I no només això, sinó que l'esmena anava acompanyada d'altres esmenes que responien a la mateixa finalitat de protegir els drets dels menors. Em refereixo a una bateria d'esmenes treballades per la diputada Pilar Calvo per restringir l'accés dels menors a la pornografia, per castigar el deep fake amb finalitats pornogràfiques i per limitar la tecnologia en l'accés a plataformes amb continguts d'adults. Totes aquestes iniciatives, que feien front a uns problemes que no poden esperar, podrien estar ara mateix en vigor concretament des de fa un any i mig. Però vostès, senyors del PP..., del PSOE, i vostès, senyors del PP, ens van votar en contra i els altres es van abstenir. Per tant, fa un any i mig que s'hauria pogut acabar amb l'espai d'impunitat a menors que avui intentem revertir i no es va fer. I d'aquest fet, d'aquesta circumstància no ens en podem sentir orgullosos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Hi ha moltes altres actuacions que s'han de dur a terme per a resoldre l'arrel del problema. Mesures com polítiques per a fer patent aquesta pràctica repugnant i el seu enorme abast en tots els àmbits, i per a conscienciar la societat de la necessitat d'actuar-hi en contra. Mesures com la creació de comissions d'investigació, una o dues i les que calgui. Mesures com una bateria de reformes legislatives complementàries en l'àmbit civil, penal, d'enjudiciament criminal. Mesures legals que afrontin el problema des de diferents perspectives, per exemple, establint la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil de les institucions públiques i privades, on molts d'aquests delictes han estat comesos. Totes aquestes mesures són necessàries tant per a fer justícia com per a reparar els abusos comesos, però la mesura que és peremptòria és precisament la reforma del Codi Penal per impedir que els abusadors sexuals de menors puguin sortir-ne impunes per la prescripció del delicte. No obstant, abans d'entrar al fons de la proposta, el primer que he de dir és que no podem felicitar-nos de cap manera de com ha anat la tramitació legislativa. Per respecte a les víctimes, no podem estar satisfets de com els representants polítics hem respost a aquesta demanda justa que afecta tantes i tantes persones. El realment important és que la iniciativa finalment tiri endavant, però hem de reconèixer que alguns partits han preferit, per sobre del servei a la ciutadania, prioritzar els seus interessos partidistes i fer populisme amb retòriques ideològiques que desgraciadament massa vegades demostren carcasses buides. I això tant a Catalunya com aquí, a l'Estat espanyol, com aquí a l'Estat espanyol, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.»