Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.346 declaraciones · página 45 de 45
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de diversas Comisiones Mixtas.
«Gràcies, presidenta. Per jo avui és un orgull pujar a aquesta tribuna. Ser primer diputat de les Illes Balears que es dirigeix en aquesta cambra amb el català, en la llengua pròpia de la nostra terra. Aquesta legislatura serà una legislatura especial, i tant que ho serà. La farem possible entre tots, i serà la legislatura territorial, la legislatura plurinacional, la legislatura, pesi a qui pesi, en què hi haurà avanços en democràcia. I aquí estem per això, per fer que aquells que som diferents tinguem les mateixes oportunitats, pesi a qui pesi. Els que som diferents volem també tenir oportunitats. I parlar del que mai es parla, parlar d'allò que no s'ha volgut parlar durant tants anys en aquest cambra. I quan dic això, des de les Illes Balears vull dir insularitat. Sí, ministres i ministres, em sentiran parlar tot el dia d'insularitat, es cansaran, em diran el diputat de la insularitat, i per jo serà ben rebut. La insularitat és un fet físic incanviable que marca cada dia la nostra vida. La insularitat fa que estiguem rodejats de mar, pot parèixer molt romàntic però, evidentment, genera uns efectes. Tenim com un aranzel, com una frontera d'un 13 % de l'entrada de productes. S'imaginen vostès una frontera aquí, a la M30, on no es pogués passar res si no es pagués el 13 % d'aranzels? Faria temps que s'haurien pres mesures.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados por la que se modifica el artículo 46.1.
«Señora Ayuso, me parece superbien que le guste la fruta. Ojalá se hubiera acordado de sus preferencias alimentarias cuando en cuarentena decidió repartir comida basura a los niños y niñas que tenían beca en el comedor. I tornant als reptes d'estos quatre anys. Esta volem que siga una legislatura on el Govern llance tones d'asfalt al mar de València per acontentar una gran empresa multinacional, o volem que siga la legislatura en què es transforme i es modernitze la xarxa de Rodalies i vertebre el conjunt de l'Estat? Una legislatura on no s'accepten els resultats democràtics de les urnes i contínuament es parle de cops d'Estat, o la legislatura en què compensem les barbaritats contra les polítiques socials i de la diversitat que està fent el PP i Vox en les nostres comunitats autònomes? La legislatura de se rompe España o la legislatura d'aprovar un sistema de finançament autonòmic que atenga els criteris poblacionals i la prestació de serveis públics? Esta serà la legislatura on Madrid tornarà a ser l'aspiradora cultural de l'Estat espanyol, o la legislatura on es farà una llei de finançament d'infraestructures culturals estatals i d'equitat territorial que garantisca els recursos necessaris per a una oferta diversa i de qualitat?»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados por la que se modifica el artículo 46.1.
«Des de Compromís, a més, veiem que la constitució d'este Govern és una oportunitat per incidir i posar en el centre la nostra agenda, l'agenda valenciana, implementant mesures que corregisquen les mancances i els greuges històrics al País Valencià, que ha patit i que pateix al llarg dels anys, però també que engeguen totes les polítiques necessàries per millorar les condicions de vida de la majoria de la gent. Podia semblar que açò és lògic, veritat? Tenint en compte que una de les principals responsabilitats polítiques que tenim totes i tots com a representants públics és generar benestar social. Malauradament, este manament que m'acompanya com a diputada no és tan lògic com sembla. Mentre estàvem investint un nou Govern, ací fora del Congrés i també a les seus del Partit Socialista una part de la dreta i de l'extrema dreta es manifestava contra un legítim Govern format a l'empara de les urnes, amb soflames més característiques del 1940 que del 2023. I el pitjor de tot açò és que ha quedat palès que alguns representants públics no sols no tenen el propòsit de millorar la vida de les persones, sinó que estan encabotats en fer que la política siga sols crispació, fal·làcies i polarització.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d'anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d'assegurar l'estabilitat de la legislatura d'entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l'origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d'estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d'una relació de subordinació a una relació d'igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys. Hi havia una sèrie d'elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l'independentisme a la directiva d'intel·ligència. Retirar la vinculació de l'independentisme català amb el terrorisme dels informes de l'Europol. I la llei d'amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l'1 d'octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans. Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s'han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d'aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El que és veritablement disruptiu és també que se'ls reconegui com el que és, un conflicte històric i polític entre dues nacions; que per primer cop es plantegi en un acord polític una llei d'amnistia que acabi amb la repressió judicial i que es pugui plantejar un referèndum d'autodeterminació com una de les propostes per resoldre el problema de fons que, com molt bé hem convingut a escriure en l'acord polític, continua sense resoldre. I la funció de la política és justament resoldre els problemes pendents. El resultat democràtic expressat a les urnes ha recordat que el conflicte històric no resolt continua a l'epicentre del debat polític espanyol. Sé que molts de vostès han tingut la temptació en aquests darrers anys de fer creure que ens n'havíem d'oblidar i que, de fet, ja l'havíem deixat enrere. S'enganyaven, enganyaven i ho sabien. Ara toca actuar en conseqüència i deixar d'amagar el problema. Està disposat a fer-ho, senyor Sánchez? El debat viu i intens que s'ha viscut a Catalunya sempre, no només en els darrers deu anys, és el propi d'una societat madura democràticament, no pas amb problemes de convivència, que s'expressa de manera diversa i de manera plural, fins i tot amb contradiccions, però que és capaç també d'articular grans acords. I sempre, sempre, sempre s'ha expressat de manera democràtica i de manera pacífica. Ens sentim molt orgullosos de defensar Catalunya, reconeixent els nostres defectes i les nostres mancances que ens fan, afortunadament, una nació. Imperfecte, però sí una nació. Ens sentim orgullosos de posar de manifest tota la seva potencialitat, tota la seva diversitat, i cal destacar-ho, tots els seus grans consensos. Sí, grans consensos com els que hi ha sobre la llengua, sobre l'ensenyament, sobre les infraestructures. També sobre la denúncia del dèficit fiscal i també la denúncia del deute històric. També sobre la cultura, la ciència, la internacionalització i, no cal dir, el dret a l'autodeterminació. Si som aquí avui és per fer que aquests grans consensos que el Parlament de Catalunya ha recollit al llarg de la seva història siguin atesos. Per això hem definit al nostre acord polític que l'únic límit és el Parlament, que és, com molt bé posa al text, el representant legítim del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Senyories, jo he parlat de mentides a l'Estat espanyol. Ho dic clarament, a Catalunya també es diuen mentides. També. Però la única veritat és que Esquerra Republicana fa quatre anys va posar una música a sonar i que tothom ara l'està ballant. Senyories de Junts, què tal? Vostès diuen que han aconseguit un acord històric. Vostès han aconseguit una amnistia anunciada fa dues setmanes. Vostès han aconseguit arribar a un acord amb el PSOE on diu que no estan d'acord amb el PSOE. Vostès han aconseguit una comissió d'investigació sobre la guerra judicial -a mi això m'agrada perquè ja porto quatre comissions d'investigació. Vostès han aconseguit que el PSOE reconegui l'existència d'un conflicte polític amb Catalunya, com ja va reconèixer el PSOE a Pedralbes l'any 2019 i l'any 2020 i 2023 amb els pactes amb nosaltres. Bé; enhorabona. Benvinguts, benvingudes. Els prometo una cosa, el meu compromís, el nostre compromís. Quan el PSOE els intenti enganyar -ho farà, ho intentarà-, el nostre compromís és que no direm mai que la culpa és de vostès. Mai. Sempre direm que la culpa és de qui és. Del PSOE. I els ajudarem que no passi, perquè el compliment dels acords els puc assegurar que serà molt més complicat que fer un tuit.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y, señor Sánchez, una última cosa, mire a este hemiciclo. Mírelo, por favor, un segundo. ¿Ve aquí alguna alternativa a nosotros y a nosotras? ¿Ve aquí a Albert Rivera? ¿Ve aquí a Inés Arrimadas? ¿Los ve? ¿No, verdad? No se la juegue, no se la juegue, créame. (Rumores.-Aplausos). Senyories, jo vinc d'un país on durant quatre anys segons qui ha dit que aconseguir 2000 milions d'euros per Catalunya, 14 lleis socials, uns indults i eliminar el delicte de sedició era a canvi de res. Durant quatre anys hem estat el sac de boxa de molta gent. Però vam continuar treballant i van arribar a les eleccions, i vam dir que els nostres vots valien una amnistia, que valien reforçar la negociació, que valien la transferència total de Rodalies, i que valien corregir el dèficit fiscal. Aquest era el preu. I quatre mesos després presentem aquí un acord per una amnistia per reforçar la negociació, per la transferència total de Rodalies -que això es trens, vies i recursos-, i per la condonació de 15 000 milions d'euros de deute fiscal.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Veig que amb dades i amb números va vostè una mica perdut. Voldria donar-n'hi algunes. Acabem de conèixer la xifra del deute històric acumulat d'Espanya amb Catalunya: 456 000 milions d'euros. La dada surt d'una comissió d'experts impulsada al Parlament de Catalunya a petició de Junts el 2021. És un deute que s'ha anat acumulant al llarg de trenta anys de governs socialistes i del Partit Popular. Perquè als catalans, independentistes o no, ens han deixat de pagar 51 000 milions en infraestructures, 375 000 milions en partides socials, i 30 000 milions en pensions. I això, señor Feijóo, va en contra de Catalunya. De fet, en el temps que vostè ens ha contestat 1 250 000 euros pagats amb els impostos de tots els catalans, independentistes i no independentistes, han volat a Madrid i ja no tornaran. No és dumping, señor Feijóo, és espoli fiscal. Més de 20 000 milions d'euros l'any. Nosaltres estem molt lluny del seu projecte de país. Catalunya, señor Feijóo, malgrat tots vostès, és líder en exportacions a l'estranger, bat rècords d'inversió estrangera. És de les regions d'Europa amb més projectes vinculats al sector de l'automoció, malgrat no s'ha acabat el Corredor Mediterrani després de 26 anys. Catalunya és el major hub químic del sud d'Europa. És també líder en assaigs químics. El nostre model, en definitiva, señor Feijóo, no és ni s'assembla al seu. De fet, l'Espanya que defensa vostè queda molt ben reflectida en algun dels titulars que van sortir a la premsa internacional l'1 d'octubre del 2017. Li recordaré algun d'ells. A França llegíem: 'Catalunya, el cop de força'. A Alemanya: 'La policia ataca brutament Catalunya'. A Itàlia: 'La policia contra els votants'. A Estats Units: 'Els catalans voten sí, Espanya diu no'. I a Escòcia: 'El dia de la vergonya d'Espanya'.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Señor Feijóo, vostès van recollir firmes en contra de Catalunya i encara no han demanat perdó. Si això no és ser anticatalà, ja m'explicarà. Vostès van pressionar empreses i empresaris amb l'ajuda del rei perquè canviessin les seus. Antes alemana que catalana. I si això no és ser anticatalà, ja m'explicarà. Señor Feijóo, miri, l'hi explicaré de manera molt senzilla. Jo vull que Nacho Martín Blanco pugui votar que no. I Nacho Martín Blanco no vol que jo voti. Aquesta és la diferència entre vosts i nosaltres. No ens doni lliçons de democràcia. I tampoc ens doni lliçons de dades. Constitució de Portugal, article 7, punt 3: Portugal reconeix el dret a l'autodeterminació dels pobles i a la independència. I a l'Assemblea corsa hi ha també partits independentistes. I per cert, on ha estat vostè tots aquests anys? Ja sap que CiU s'ha dissolt? Miri, els observem avui i constatem que no ens sentim part. Els escoltem i tenim clar que nosaltres no som d'aquest país. El president Puigdemont és el 130 president de la Generalitat de Catalunya, i Catalunya no neix amb la Constitució del règim del 78. El president no és el primer que ha patit exili. I no van ser les urnes, per tant, no van ser els ciutadans que els van apartar. Perquè vostès sempre tenen el comodí de la cúpula judicial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Per tant, que ningú s'enganyi. Amb això, tampoc amb l'amnistia, no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, del seu dret a l'autodeterminació. El poble català té dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 d'esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l'1 d'octubre, tal com hem recalcat des de fa anys. No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum, només cal recordar l'article 92 de la Constitució. El que hi ha és manca de voluntat política. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència, com és aquesta. És la combinació d'aquestes dues grans carpetes i el progrés simultani en totes dues que determinarà la viabilitat i l'èxit d'una negociació. Una negociació que avui mateix no hi és, però se l'espera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I com recorda el president Puigdemont, i cito literal: 'Que ningú no conclogui que ens inspira l'ànim de revenja personal o partidista. Si fos per això no hauríem pactat ni la Mesa del Congrés. Ho dic per explicar, perquè tots entenguin la distància profunda que ens separa, perquè la distància entre els nostres projectes nacionals respectius també ho és, i perquè es prengui consciència de l'enorme dificultat d'intentar encarrilar, partint d'aquesta distància i només en unes setmanes, una negociació que s'ha negligit o que s'ha considerat innecessària durant sis anys. Perquè no estem parlant, o almenys nosaltres no en parlem, d'un pedaç per tirar endavant la legislatura i barrar el pas a la dreta. Estem parlant que si hi ha acord aquest ha de ser un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes i va iniciar la persecució de la llengua catalana. Per això no sorprendrà ningú que digui que avui no existeixen les condicions per arribar a aquest gran acord. Si hi ha interès a arribar-hi, si hi ha voluntat real d'encarar un acord d'aquesta naturalesa, aquestes condicions s'haurien de crear, encara que d'entrada siguin forçades per la necessitat i no per la convicció.'»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, i també vull ser molt clar, si s'ha passat en aquest país de voler detenir independentistes a l'exili a voler negociar amb independentistes a l'exili ha estat, un, perquè el PSOE no té pla B, Ciutadans no existeix -ha passat durant quatre anys, si no ho diem nosaltres, no ho diu ningú. I dos, perquè hi ha un partit independentista que és el meu, Esquerra Republicana, que s'ha trencat la cara perquè així sigui. Benvinguts siguin, doncs, aquells que ara s'apropien de lluites passades que mai van defensar. Senyories, el problema no era negociar, el problema era que no negociaven tots. I vull recordar una cosa que no es recorda gaire al meu país, i jo me n'alegro molt i dono la benvinguda que molta gent avui negociï conceptes, termes, drets que nosaltres vam defensar fa quatre anys. Són aquests. Nosaltres ens vam presentar a unes eleccions amb aquests cartells. Benvinguts siguin aquells que ara ens ajuden. Acabo. La democràcia en un país, senyories, es mesura pel grau de tolerància de les seves dretes i pel grau de valentia de les seves esquerres. I el primer ho coneixem i ho patim, i el segon també. L'acció de les esquerres, senyories del PSOE, senyories de Sumar, senyories del Govern en funcions, l'acció del govern de les esquerres no pot ser de transició. I vostès massa vegades s'han comportat com un govern de transició. L'acció de govern de les esquerres ha de ser transformació. Ni pot ser que els problemes de Feijóo sempre siguin la seva salvació, ni pot ser que tot costi tant, ni pot ser que només frenem, que només frenin retrocessos i costi tant impulsar avenços. Saben per què tanta gent sense res, de fet, saben per què tanta gent sense drets vota a Feijóo, a Ayuso, a Abascal o a Mirei(?)? Perquè quan no tens res, perquè quan no tens drets has de tenir molta consciència de classe, és molt difícil que t'importi que algú digui que ningú tindrà res, que ningú tindrà drets. I aquesta gent que per a molts de nosaltres sonen com una amenaça, simplement sonen com gent sincera. Aquest és el drama. I si no, fixin-se en què ha passat a Grècia, 13 hores diàries, sis dies a la setmana, jubilació als 74 i sis mesos de presó per qui convoqui una vaga. Señorías del PSOE y de Sumar, cuando vean las barbas de Grecia arder, pongan las suyas a remojar.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, hi hauria d'haver una màxima en política, un lema: negociamos, luego existimos. I ara que vostès, senyories del PSOE i de Sumar, necessiten negociar més que mai, i ara que a Catalunya no reparteixen carnets de puresa per negociar, fins i tot la dreta catalana independentista diu obertament que negocia o que pot arribar a negociar amb la dreta espanyola, i la dreta espanyola diu obertament que pot negociar amb la dreta independentista catalana -està molt bé, nosaltres no ho farem-, però ara que no reparteixen carnets de puresa per negociar a Catalunya i que vostès necessiten negociar més que mai, tenim una oportunitat històrica per fer-ho. Històrica. Una oportunitat enorme per fer-ho. Enorme, històrica, no per solucionar, molt respectable, però no per solucionar conflictes dinàstics o monàrquics de fa 300 anys, per solucionar conflictes civils de fa sis. Perquè es puguin millorar les condicions de vida de molta gent, visquin on visquin; perquè es puguin apujar els salaris; perquè es puguin dignificar les pensions; perquè es puguin topar les hipoteques; perquè es puguin gravar els beneficis empresarials abusius; perquè es puguin millorar polítiques laborals, ecologistes i feministes; i perquè es pugui acabar amb un règim fiscal autonòmic absolutament desfasat. Aquesta és la veritable oportunitat històrica que tenim.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señor Feijóo, i tot això li passa, la resposta a tot això que li passa és molt simple, és perquè vostè representa una dreta, les dretes volen governar aquest país odiant la meitat d'aquest país. I això és simplement impossible. Els diputats i diputades de partits que estan aquí i que no li agraden són tan legítims i tan legítimes i representen tanta gent pràcticament com vostè, i mereixen exactament el mateix respecte que vostè. La pregunta que s'ha de fer, señor Feijóo, és com és possible que vostè representi un espai polític que li molesti avui molt més que entrin pinganillos en aquest Congreso que guardias civiles. Això sí, señor Feijóo, estic d'acord amb vostè en una cosa, en això que diu que no vol una élite política que no se someta a la ley. Estic d'acord. A mi també em fa molta vergonya Juan Carlos I. I el tercer i últim comentari que li vull fer, señor Feijóo. Amnistia. Sospito que no li agrada, pel que sigui. De fet, ha dit literalment que és un fraude electoral continuado, una mentira a los españoles y una aberración moral. Aberración moral. I ho diu perquè vostè sosté que no es pot fer res que no es digués abans que es faria. És més, que en política no es pot fer res que abans es digués que no es faria. És així, señor Feijóo? Molt bé. señor Feijóo, vostès van dir: 'No tocaremos las pensiones', i les van retallar en 33 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No tocaremos la sanidad y la educación', i les van retallar en 10 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No al copago sanitario', i van deixar sense targeta sanitària 900 000 persones. Vostès van dir: 'Lucharemos contra la corrupción', i van muntar una caixa B al seu partit. Vostès van dir: 'Independencia judicial sí', i van canviar el jutge de la Gürtel. Vostès van dir: 'No abarataremos el despido', i el va rebaixar en 20 dies. Vostès van dir: 'No tocaremos el sueldo de los funcionarios', i els van deixar sense paga extra. Vostès van dir: 'Bajaremos los impuestos', i van apujar l'IVA. Vostès van dir: 'Hay armas, créanme, hay armas de destrucción masiva', i no n'hi havia. Vostès van dir: 'Ha sido ETA', i no va ser ETA. Vostè mateix, señor Feijóo, ha passat de dir que vol derogar el sanchismo a rogar al sanchismo, i que vol presó per a l'independentisme a demanar cita per parlar al menys amb la dreta independentista. I de fet, señor Feijóo, vostè mateix ha dit avui que vol apujar el salari mínim i va votar en contra; que vol mantenir l'impost a la banca, i van votar en contra; que vol una escola gratuïta de 0 a 3 anys, i Ayuso se la va carregar a Madrid; que vostè respecta les llengües oficials, i una mica més i foten fora a Borja Sémper per parlar euskera aquí l'altre dia; que vostè no vol comprar a ningú, i porta dos mesos intentant comprar a un diputat del PSOE; i que vostè és de fiar, que se lo digan a Marcial Dorado. señor Feijóo, qui és aquí el fraude electoral continuado? Qui és aquí la mentira a los españoles? I qui és aquí la aberración moral? señor Feijóo, té sort que no estigui avui aquí la señora Silvia Intxaurrondo. Però no pateixi, no pateixi perquè jo tot això ja m'ho sé. Si ho fa la dreta, si la dreta parla, si la dreta negocia, si la dreta, tingui la bandera que tingui, faci el que faci, és negociació i és d'estadista -vostè és un estadista quan va intentar parlar amb Junts. Però si ho fa l'esquerra és traïció de mil homes. Ja m'ho sé. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l'esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials. I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l'Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d'Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català. Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l'euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l'assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d'aquell primer discurs del cap d'Estat d'Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: 'Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La darrera vegada que vaig parlar en català en aquesta cambra em van cridar a l'ordre, em van retirar la paraula i em van expulsar. No va servir de res recordar-li a la presidenta Meritxell Batet que cap article del reglament prohibia l'ús del català, i em va entendre perfectament perquè ella també és catalanoparlant. Però en aquell moment no hi havia voluntat política de respectar els nostres drets lingüístics, ans al contrari, em va repetir fins a tres vegades que fes servir la seva llengua comú. Els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s'han erigit ara en defensors de les llengües cooficials aquí i a la Unió Europea. Han trigat cinc anys a fer-ho. Com han assenyalat alguns, és més que evident que faltava Junts a l'equació. Hi insistim, es podia i es pot fer servir el català en aquesta cambra sense reformar el reglament. I ho diem des de la nostra posició independent externa als blocs que promouen o ataquen la reforma, però clau, determinant, a l'hora de garantir la no discriminació del català.»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Senyories de Vox, són dos quarts tocats de deu. Parlaré una bona estona en català, així que si volen, és un bon moment perquè puguin anar al seu lloc preferit d'aquest edifici, que és el bar de l'hemicicle. I señor Sémper, hem trobat a faltar el seu euskera, al cel sigui el seu plurilingüisme. Li va durar una sola sessió, a veure si torna alguna vegada. Després de la darrera legislatura, aquesta modificació que aprovarem és més necessària que mai, perquè al llarg dels darrers anys hi ha qui ha convertit les nostres llengües en eines per a la confrontació. Acabem així, avui, el seu mal ús. Ja no es podrà aprofitar el fet que no estiguin previstes explícitament al reglament per utilitzar-les, per confrontar i dividir aquest hemicicle. Perquè uns per intolerància i altres per victimitzar-se han fet de les nostres llengües massa temps una eina de confrontació. Això avui s'acaba. Perquè a la casa de la paraula, totes les paraules han de ser benvingudes. Totes les paraules de totes les nostres llengües han de tenir-hi cabuda. Hem de ser exemple de com l'estima i respecte a totes les llengües espanyoles han de ser una de les principals fortaleses de la nostra unió. Hem de ser avaladors de les institucions democràtiques que avui fan que els nostres infants puguin estudiar-les, conèixer-les i emprar-les totes. Aquelles institucions que han creat eines com la immersió lingüística, sorgida de l'alba de la nostra democràcia, i que ha defensat sempre el socialisme a Catalunya, i que ha permès que tots els nostres infants parlin i dominin el català i el castellà i les puguin emprar indiferentment totes dues amb harmonia, amb respecte a ambdues, amb amor per totes dues.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Pau Casals, de qui commemorem el 50è aniversari de la seva mort, deia: 'Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia'. Avui, 19 de setembre del 2023, en aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l'estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vosaltres teniu aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat. De fet, avui ens sentim molt lluny d'aquest debat espanyol. Nosaltres estem a una altra fase. Com explica molt bé l'enyorat Ferrer Gironés, la guerra lingüística no ha estat una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L'excusa és la lluita contra la llengua, però l'objectiu real d'aquesta lluita contra la llengua és l'intent d'extingir la nació catalana. Durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat catalana s'ha reflectit en prohibicions, en lleis, en sentències. De fet, en aquesta cambra ha passat molt sovint que ha estat l'origen d'aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de gran part dels mitjans de Madrid. Encara ressonen aquí, per exemple, les paraules d'un ministre que deia que calia españolizar a los niños catalanes. I aquesta forma d'actuar seva ha inserit conceptes erronis sobre la realitat catalana. S'ha format en el pensament espanyol, sigui de dretes o sigui d'esquerres, una estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana, per democràtica i legítima que sigui. Però aquesta persecució no prové del procés, cal mirar molt més enrere.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I vostè parla de xantatge. Això ho fa molt la dreta, independentment de la bandera, quan les dretes negocien sempre és pel bé de la seva pàtria i perquè ho saben fer. Quan ho fan les esquerres, sempre és a canvi de res, o un xantatge, o coses d'aquestes. Però només li diré una cosa, jo estic convençut que si per exemple el PNB o qualsevol altre partit nacionalista independentista es posés bé perquè el senyor Feijóo fos president, negociés amb vosaltres, amb vostès, perquè el senyor Feijóo fos president, estic convençut que Aznar, Rajoyo o el senyor Feijóo sortirien amb una barretina i fent castells. N'estic absolutament convençut. Dos, vostè ha dit que a Catalunya el castellà està perseguit. Jo ara intentaré fer un esforç, que tothom sap que és brutal, perquè el castellà està perseguit. Jo tinc quaranta-un anys, fa quaranta-un anys que la immersió lingüística va començar a Santa Coloma de Gramenet, a la meva població. Intentaré parlar en aquell idioma parlat per 500 milions de persones a tot el planeta.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I la cinquena idea, es parla molt del cost d'aquests plens, d'aquests plens amb traducció simultània. 56 000 euros, diuen. Es publica molt. De fet, s'obren telenotícies amb això. Molt bé. Ja que interessen tant ara segons quins costos de l'Estat, jo parlaré d'alguns, a veure si interessen, a veure si obren telenotícies. La bandera de Colon va costar 400 000 euros, el nou veler amb què el rei farà fragates costa quasi 2 milions d'euros, l'hipòdrom de la Zarzuela costa 6 milions d'euros. I en tres mesos, en només tres mesos, els alcaldes del PP i de Vox s'han apujat el sou públic a Cadis, a Torrelodones, a Náquera, a Marbella, a Yebes, a Guadalajara, al Ferrol, a Motril i a Màlaga, i em deixo ciutats. Ja que parlem de costos de l'Estat, també podem parlar d'aquests perquè em sembla molt més decent fer el que estem fent avui aquí. (Aplaudiments). I acabo amb tres reflexions. La primera, aquí avui, senyories, no s'estan, repeteixo, no s'estan violentant els drets d'alguns, aquí avui, per fi, després de més de 40 anys, s'estan reconeixent els drets de tots. Una llengua no només serveix per comunicar-se, una llengua no només serveix per comunicar el que vols, una llengua també serveix per representar el que ets. A molts de vostès que no els molesta que avui aquí es parlin altres llengües, els molesta el que representen i principalment la identitat que representen.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»