Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 47 de 61
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Volen que fem una prova? Agafem, per exemple, la proposta d'aquest acord d'avui, en què parlen dels fons europeus Next Generation i de com s'haurien de transferir a les comunitats autònomes. El dia d'avui, l'Estat espanyol ha gestionat 43 000 milions d'euros d'aquests fons. A Catalunya, l'Estat ens ha assignat 6500 milions d'euros, un 13,5 % del total, quan resulta que som el 16 % de la població i generem un 20 % del producte interior brut. Per tant, ens pertocarien entre 1400 i 3100 milions d'euros més dels que ens han assignat. I ara venen vostès i demanen en aquest acord que es posi a disposició de les comunitats autònomes 18 000 milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Molt bé. Volen els nostres vots? Reconeguin, primer, la injusta assignació de fons que s'ha fet fins ara i modifiquin la proposta que fan, incorporant que aquests 18 000 milions d'euros es repartiran segons el producte interior brut o segons el pes poblacional de cada comunitat autònoma, no de Catalunya, no; proporcionalment per a cada comunitat autònoma, i, per tant, a Catalunya s'assignaran entre 3000 i 3600 milions d'euros. Així de fàcil. Perquè els nostres set vots van a favor de les propostes que es fan en benefici de Catalunya i van en contra d'aquelles que perjudiquen els catalans, no els catalans independentistes, no; tots els catalans, siguin independentistes o no ho siguin.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, representantes de las asociaciones de víctimas del amianto, y muchas gracias por vuestro trabajo y vuestra perseverancia. Tuve la posibilidad, en la anterior legislatura, de participar en el Senado en el debate de la tramitación de la Ley 21/2022 para la Creación de un Fondo de Compensación para las Víctimas del Amianto. Ciertamente, una respuesta a una demanda justa, que ha tenido un recorrido de más de una década desde que se creó la Ponencia en el Parlamento vasco. Un recorrido trazado en buena parte por la fuerza de las víctimas y de sus familiares organizados en estas asociaciones -como las que saludaba hace un momento-. Hace dos años, en la tramitación de la ley, Junts per Catalunya retiró sus enmiendas con la finalidad de favorecer un acuerdo lo más amplio posible, un acuerdo amplio para dar respuesta a una falta histórica de prevención por parte de la Administración y a la consiguiente falta de amparo sufrida por las víctimas del amianto. Parecía en aquel momento que habíamos hecho ya la parte más difícil y que, ante el amplísimo respaldo a la ley, el desarrollo del reglamento sería inmediato y se establecerían las bases dentro de los plazos establecidos en la propia ley; unas bases ágiles y justas, como exigía esta iniciativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Però resulta evident que, un cop més, s'ha imposat l'incompliment i avui som aquí perquè les coses no han funcionat com hagués estat desitjable. Un cop més, no s'ha fet bé i es confirma que no n'hi ha prou amb aprovar lleis, sinó que cal implementar-les i assegurar-ne el compliment perquè tinguin l'efecte desitjat pel Legislatiu. I això tant val per la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, com per l'amnistia. Però centrem-nos en el cas d'avui, perquè no haver-ho fet comporta que milers de víctimes de l'exposició a l'amiant -ja sigui en l'àmbit laboral, en el domèstic o en l'ambiental, com, per exemple, les 43 víctimes de Cerdanyola- continuïn orfes de reparació i de compensació. Ho deia, fa un moment el diputat de Bildu, l'amiant continua entre nosaltres i, en aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha promogut diverses iniciatives per promoure la seva retirada de forma segura, perquè no n'hi ha prou amb compensar el dany produït, sinó que cal evitar-ne de nou; no es poden generar més víctimes. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa sigui el detonant per donar la resposta correcta, efectiva, suficient i definitiva al patiment de les persones afectades i a les seves famílies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les associacions de víctimes de l'amiant, i moltes gràcies per la vostra feina i per la vostra perseverança. Vaig tenir la possibilitat, a l'anterior legislatura, de participar des del Senat en el debat de la tramitació de la Llei 21/2022 per a la Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant. Certament, una resposta a una demanda justa, que ha tingut un recorregut de més d'una dècada des que es va crear la Ponència en el Parlament basc. Un recorregut traçat, en bona part, per la força de les víctimes i els seus familiars organitzats en aquestes associacions, com les que saludava fa un moment. Fa dos anys, en la tramitació de la llei, Junts per Catalunya vàrem retirar les nostres esmenes amb la finalitat d'afavorir un acord el més ampli possible, un acord ampli per donar resposta a una manca històrica de prevenció per part de l'administració i a la consegüent falta d'empara patida per les víctimes de l'amiant. Semblava, en aquell moment, que havíem fet la part més difícil i que, davant el suport unànime a la llei, el desenvolupament del reglament seria immediat i s'establirien les bases dins dels terminis previstos en la mateixa llei; unes bases àgils i justes, com demanava aquesta iniciativa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«¿Y de qué sirvieron estas actuaciones del CNI y el espionaje, de lo que tanto hablaba la ministra Robles en aquellos días? De nada. El mismo sujeto, señor Pablo Lucas, como juez adscrito al CNI, que por la mañana permitía el espionaje con Pegasus al señor Boye, por la tarde, como magistrado del Supremo -repito, el mismo magistrado-, pronunciaba resoluciones y procedimientos en los que el señor Boye era representante legal. Por ejemplo, los procedimientos de adquisición de eurodiputados del presidente Puigdemont y del consejero Comín. Por la mañana espiaba, por la tarde dictaba sentencias. Esas son las garantías que tenemos ahora mismo en materia de servicios de inteligencia en el Estado español. Y acabo. Desde Junts per Catalunya no aceptamos lecciones de democracia de nadie que represente el Estado español, ni de un gobierno que ahora nos viene con un plan de regeneración democrática cuando justificó, amparo y promovió el espionaje a los políticos independentistas catalanes; tampoco de un presidente que lo es porque esta Cámara lo invistió y que ahora dice que gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales. Y todavía menos, todavía menos aceptamos lecciones de jueces prevaricadores, que se niegan a cumplir la ley de amnistía, y golpistas, porque quieren usurpar el lugar del legislador. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Insisto, ministra, queremos todas las competencias, las de fronteras también. Ya sé que no son de su negociado, pero lo recuerdo para que haga memoria al ministro Marlaska cuando hable con él; que le diga que quien conoce y controla el territorio en Cataluña es la policía catalana, ni la Guardia Civil ni su Policía Nacional lo son, porque cuando nosotros decimos que queremos todas las competencias somos los únicos que no huimos de asumir ninguna responsabilidad vinculada a la inmigración y a su gestión, tampoco las más espinosas, que todos sabemos que están ahí. Para nosotros, para Junts per Catalunya, la gestión integral de la migración es un pilar del autogobierno, y por eso, ministra, no renunciaremos a ello. No lo haremos porque de ello depende nuestro futuro, el futuro de la nación y de toda la gente, de todas las personas; y cuando en Junts decimos toda la gente, todas las personas, hablamos de todos, quienes ya están en Cataluña y aquellos que van a llegar. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per nosaltres, per Junts per Catalunya, la gestió integral de la migració és un pilar de l'autogovern. I per això, ministra, no hi renunciarem, no hi renunciarem perquè ens hi va el futur. Ens hi va el futur de la nació i de tota la gent. I quan a Junts diem tota la gent estem parlant de tota la seva gent, de la que ja és a Catalunya, però també de la que hi ha d'arribar. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, de nuevo, señorías. Ministra, ¿de verdad usted se cree que avanzamos? ¿Cree que si se avanzase con la discreción que decía, y que es con la que nosotros también partimos esta mañana, nuestro portavoz adjunto habría hecho la intervención que hizo? Mire, yo le agradezco el tono de la respuesta, de la réplica, porque es cierto, ministra, usted no ha querido decir nada demasiado distinto de lo que yo dije. Pero ¿sabe qué pasa? Que quien dice cosas distintas es su compañero, el ministro Marlaska. Y le tengo que decir que avanzar en la negociación no es cumplir, es negociar; y en la materia que nos ocupa eso ya está negociado, porque sacan adelante en el mes de enero los reales decretos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Nosaltres creiem que els límits en el debat de les polítiques migratòries s'han de posar en la vulneració i l'alteració dels valors democràtics de la nostra societat, de manera que integrar sigui integrar i no sigui una altra cosa. Cal garantir drets i assegurar l'accés als serveis públics, però cal fer-ho des de la igualtat efectiva, amb unes regles clares per tothom, per les persones que arriben, però també per les que són d'aquí. I, sobretot, cal que tothom compleixi amb els deures. Per això hem de superar al·lèrgies. Hem de superar al·lèrgies a les polítiques de discriminació positiva i d'incentius a la integració. De la mateixa manera que hi ha d'haver estímuls positius per la integració, cal que també hi hagi estímuls negatius per qui no s'integri. Torno a insistir, ministra, volem totes les competències, les de fronteres també. Ja sé que no són del seu negociat. Però li ho recordo perquè li faci memòria al ministre Marlaska quan parlin, i li digui que qui coneix i controla el territori de Catalunya és la policia catalana, ni la Guàrdia Civil ni la seva Policia Nacional. Perquè quan nosaltres diem que volem totes les competències, som els únics que no defugim d'assumir cap responsabilitat vinculada a la gestió de la immigració. Tampoc aquelles més espinoses que tots sabem que hi són.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ministra, de veritat vostè es creu que avancem? Vostè creu que si s'avancés amb la discreció que deia, i que és aquella que nosaltres també compartim, aquest matí el nostre portaveu adjunt hagués fet la intervenció que ha fet? Li agraeixo el to de la resposta, de la rèplica, perquè és cert, ministra, vostè no ha volgut dir res massa diferent del que he dit jo. Però sap què passa? Que el que diu coses diferents és el seu company, el ministre Marlaska. I jo li he de dir que avançar en la negociació no és complir, és negociar. I amb la matèria que ens ocupa, això ja està negociat. Perquè van tirar endavant els reals decrets al mes de gener. I li pregunto, vostè sap qui és el president de l'Estat espanyol? Ho sap. Doncs ja té la resposta. Nosaltres complim en temps i forma. Vostès podran dir que han complert quan Catalunya tingui delegades totes les competències en immigració. I si, com diuen, volen avançar, sàpiga que ens hem d'aplicar força més. Perquè per Junts la immigració és un tema de país i la volem tractar amb el rigor i la sensibilitat que es mereix, defugint dels extrems, dels populismes i de les solucions senzilles; reconeixent que el bonisme ha fracassat estrepitosament perquè ens ha portat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Ho sabem tots: els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració. I això, per experiència, sabem que acaba fragmentant la cohesió social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Es evidente que se le han acumulado las comparecencias. Es lo que pasa cuando no se comparece con tiempo, que se acaba perjudicando, y hoy tenemos que tratar conjuntamente dos temas que, aunque es cierto que se pueden relacionar muy bien, hubiera sido mucho mejor considerar por separado. Pero, qué lo vamos a hacer, ya sabemos que la celeridad tampoco es una virtud de este Gobierno. El presidente Puigdemont nos decía este fin de semana que el reto demográfico es crítico para todos los países, también para el nuestro, para Cataluña, y que esta es una de las cuestiones que debería estar en el centro del debate político porque lo condiciona todo, y añadía que para hacer eso es necesario superar el cortoplacismo y ser capaces, sin dejar de atender a lo inmediato, de prepararnos para el futuro. En Junts per Catalunya sabemos que para poder hablar de lengua, de cultura, de enseñanza, de salud, de energía, de infraestructuras, de economía, de comercio, de servicios sociales y también de migraciones tenemos que pensar a lo largo y a lo grande. Nosotros sabemos el país que queremos, sabemos la Cataluña que necesitamos. Es una Cataluña Estado, que disponga de todas las herramientas y recursos suficientes para hacer las mejores políticas en todos los ámbitos. Queremos herramientas y recursos, o, como dice nuestra portavoz, Míriam Nogueras, queremos poder, queremos ser soberanos; poder y soberanía para decidir nuestro futuro, poder y soberanía para gestionar según los intereses de Cataluña y de la gente que vive allí. Para que lo entiendan bien, queremos ferrocarriles de la Generalitat, respecto del que decidamos nosotros y el servicio responda al interés de los catalanes, y no queremos unas cercanías de Renfe, donde dependemos de otros, que responden a sus intereses, que, aunque algunos no lo vean, no son los intereses de los catalanes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«I és en aquest marc, ministra, que s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori. Per això cal fer efectiva la delegació de competències acordada amb el seu Govern. De totes les competències, del control de fronteres i de la gestió de fluxos, també. Tot i que el ministre Marlaska encara no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Perquè miri, nosaltres sabem que el 150.2 ens dona un marge ampli d'interpretació i d'aplicació. A la pràctica, el legislador orgànic de l'article 150 ha realitzat transferències que han afectat diverses matèries de competència estatal. I quan nosaltres parlem de competències, també vull recordar que parlem de recursos. Per cert, recursos que Catalunya genera, però que es dilueixen en la mala entesa solidaritat espanyola, que és un espoli en tota regla. Ministra, vostè té clar el que volem els de Junts per Catalunya? Vostè està disposada a fer efectiva la delegació en els termes de l'acord signat amb nosaltres? O també ens farà un Marlaska? Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per últim -i dic per últim, no perquè no hi hagi més dades, sinó perquè no hi ha temps de tractar-les totes i el cert és que el resultat sempre acabaria portant-nos allà mateix-, si parlem de menors no acompanyats, l'any passat, el 2023, van incorporar-se al sistema més de 2300 menors a Catalunya, que representen gairebé un 20 % del total. I en aquesta primera meitat d'any, del 2024, gairebé 1400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7000 joves, entre ells més de 3000 joves de més de divuit anys, als quals s'intenta garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Si ho mirem amb perspectiva dels darrers vuit anys, del 2015 al 2023, segons l'Estat, Catalunya hauria acollit més de 10 000 menors no acompanyats. Si agafem les dades de la DGAIA, algun miler més. En definitiva, l'anàlisi de totes aquestes dades vinculades a la immigració ens mostren sempre un decalatge entre quatre i gairebé vint punts per sobre del que ens correspondria a Catalunya amb relació al pes de la seva població referida a la de l'Estat. Aquestes dades el que confirmen és que Catalunya és un país d'acollida, sense cap mena de dubte, però també confirmen l'important impacte demogràfic que aquests darrers anys el fenomen de la migració ha generat en tots els àmbits de la nostra societat. I és des de la nostra mentalitat d'Estat i des de la vocació de partit de Govern que Junts volem dotar al nostre país de totes les eines necessàries per poder fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però també per preparar la Catalunya del futur.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Pel que fa a la crisi migratòria del 2023 i el que portem d'aquest 2024, més enllà del drama humanitari que certament representa, volem parlar de dades, de dades ampliades, per fer una millor fotografia de quina és la situació a Catalunya, on un 18,3 % de la població és estrangera. A l'Estat espanyol, només ho és, de mitjana, un 13,5 %. De la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, un 17,1 %; a València, un 15 % i a Andalusia, un 13 %. Durant la crisi migratòria de les Canàries de l'octubre del 2023, Catalunya va acollir 1988 emigrants, un 17,3 % del total, Andalusia un 6,2 %, Madrid un 3,9 % i Euskadi un 0,3 %. Del total transferit a la península, Catalunya en va acollir un 36,17 %, més del doble del que representa la població catalana amb relació a la de l'Estat. Si parlem dels interns en CIE, dels 1085 interns que el 2023 van entrar en algun centre CIE, 589 ho van fer en el de Barcelona. O sigui, un de cada quatre interns de tot l'Estat, a Barcelona. Dit d'altra forma, un 25 % dels interns del CIE són a Catalunya, gairebé deu punts per sobre del que correspondria pel pes de la població catalana, un altre cop amb relació al conjunt de l'Estat. Si ho fem amb relació a les nacionalitzacions, ens tornem a trobar que Catalunya és on més nacionalitzacions es produeixen. Entre 2013 i 2023, a l'Estat espanyol es nacionalitzen 1 645 261 persones. D'aquestes, 420 590, a Catalunya. O sigui, un 25,5 % de les adquisicions de nacionalitat espanyola de residents entre el 2013 i el 2023 s'han produït a Catalunya, nou punts més del que ens tocaria pel pes de la població. L'any 2023 es van nacionalitzar a l'Estat espanyol 240 208 persones, segons l'Institut Nacional d'Estadística, de les quals 60 846 a Catalunya. O sigui, es repeteix: un 25,3 % mantenint aquests nou punts de diferència que els dèiem amb el que representa la població catalana amb relació a l'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«El que vostè pensa de veritat, senyor ministre, ja ho vam conèixer el passat 12 de setembre, quan deia: Lo que usted piensa en realidad, señor ministro, ya lo supimos el pasado 12 de septiembre, cuando dijo que... ... las competencias de control de fronteras y de inmigración son una competencia exclusiva del Estado y del Gobierno. Ara, però, presti atenció al que li explico. A Catalunya hem acreditat que som solvents en el desplegament del nostre autogovern. A Catalunya, Junts defensem que l'impuls de l'autogovern ens acosta a la independència. I si volem la independència de Catalunya, és evident que volem exercir les nostres polítiques d'immigració i no volem que les decideixin vostès des de Madrid. Per tant, a Catalunya, els catalans volem i podem exercir totalment les competències en immigració. En aquest sentit, a començament d'any, vostès van salvar dos decrets a canvi de signar un acord precisament amb això, amb la delegació integral a Catalunya de les competències d'immigració. Així de clar i així de fàcil, senyor ministre. Per tant, quin temor té vostè? Té por que exercim les competències de manera excel·lent? Té por que evidenciem la nefasta gestió de la immigració que fa el seu ministeri? Té por que es vegi que nosaltres prioritzem el país i les demandes dels ciutadans? O potser té por que els catalans puguem ser ciutadans de primera?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, quina opinió li mereix que Catalunya tingui competències en temes d'immigració, especialment en aquelles que tenen a veure amb el control de fronteres? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opinión le merece que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración, en particular en eso que tenga que ver con el control de fronteras?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Junts ja ha denunciat en altres ocasions en el passat l'obertura de comportes a les centrals hidroelèctriques per aprofitar el preu disparat de la llum, encara que fos a costa de buidar els pantans. Tenir el control de les centrals hidroelèctriques, per tant, acabaria amb aquests usos injustificables, però hi ha un pas previ -ja ho hem dit- modificar la llei d'aigües escoltant el territori, la gent de les terres que es van afectar fa dècades amb la construcció de les centrals hidroelèctriques. Els veïns d'algunes poblacions afectades recorden encara que per construir aquestes centrals els van prometre una sèrie de condicions que, passats 50, 60 anys, algú ha oblidat. S'han trencat els contractes, s'han trencat els compromisos i han fet pagar la gent del territori el quilowatt hora per sobre del pactat en els acords inicials. Les males decisions, per tant, està clar que acaben perjudicant aigües avall. Fem bé les coses, i fem-les pensant en i amb la gent. Gràcies. Gracias, presidenta. Bien, como decimos en Cataluña, a ver si sacamos algo en claro de esto. Junts está a favor de la creación de una energética pública, con autonomía de gestión, para producir electricidad a través del uso privativo de las aguas y asumiendo la gestión de las concesiones hidroeléctricas finalizadas del dominio público hidráulico. Sí, pero esta empresa pública debe ser catalana y no del Estado. De hecho, tanto la ACA -la Agencia Catalana del Agua- como la energética pública que ya tenemos podrían hacer estas funciones. No queremos, por lo tanto, un organismo estatal que gestione activos catalanes. Ya lo dejamos claro diciéndoselo al PP. La energética pública que se proponía antes por Unidas Podemos y PP, que significa producción energética española de producción empresarial. Rechazamos la proposición de ley del PP y también rechazamos la PNL de SUMAR que presentan hoy, porque no sirve para que Cataluña tenga la gestión pública de las hidroeléctricas catalanas que acaben en concesión. Más bien lo contrario, sirve para que una empresa pública española recentralice la gestión de nuestros recursos hídricos. No decimos nada que no esté en nuestro programa. La Generalitat de Catalunya debe ser el gestor de las principales infraestructuras de titularidad estatal de transporte y comunicaciones en Cataluña. Por ello, queremos el cambio de titularidad de aeropuertos, puertos, ferrocarriles, carreteras y, por supuesto, de las infraestructuras hidráulicas y de abastecimiento de agua.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Volem que el Govern espanyol delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, inclòs el tram català de l'Ebre. Per això necessitem una nova llei d'aigües que serveixi també per determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. Perquè aquí no només està en joc l'energia, sinó el bé, cada cop més escàs, de l'aigua. A la seva proposició no de llei proposen que les comunitats autònomes puguin accedir a l'ús de l'aigua prèvia autorització de l'Estat. Nosaltres anem molt més enllà. En volem la gestió integral. La titularitat. Anem també més enllà de l'esmena que ha proposat el BNG. Denuncien -i aquí sí que hi estaríem d'acord- la lentitud de les tramitacions per la reversió al domini públic de les concessions o la falta de transparència en les extensions d'algunes d'elles. Som conscients que forma part de la situació de domini d'un oligopoli que té el 90 % del mercat elèctric espanyol, tres empreses que són pràcticament intocables, entre d'altres coses, perquè quan hi ha males praxis, acostumen a fer-les al límit del que permet la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Gràcies, presidenta. Com diem a Catalunya, anem a treure'n l'aigua clara. Junts està a favor de la creació d'una energètica pública amb autonomia de gestió per produir electricitat a través de l'ús privatiu de les aigües i assumint la gestió de les concessions hidroelèctriques finalitzades del domini públic hidràulic. Sí, però aquesta empresa pública ha de ser catalana, no de l'Estat. De fet, tant l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, com l'energètica -nosaltres ja en tenim una d'energètica pública- podrien fer aquestes funcions. No volem, per tant, un organisme estatal que gestioni actius catalans. Ja ho vàrem deixar clar dient no a E.P.E., l'energètica pública que a la legislatura anterior proposava Unidas Podemos, E.P.E., que ve de Producción Energética Española Entidad Pública Empresarial. Així es deia. Vàrem rebutjar la proposició de llei de E.P.E. i també rebutgem la PNL de SUMAR, la que presenten avui, perquè no serveix perquè Catalunya tingui la gestió pública de les hidroelèctriques catalanes, que acabin en concessió, ans al contrari, serveix perquè una empresa pública espanyola recentralitzi la gestió dels nostres recursos hídrics. No diem res que no portem en programa. La Generalitat de Catalunya ha de ser el gestor de les principals infraestructures de titularitat estatals de transport i comunicacions a Catalunya. I per això volem el canvi de titularitat d'aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres i per descomptat de les infraestructures hidràuliques i d'abastament d'aigua.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Y, finalmente, dotar de recursos humanos suficientes para hacer efectiva esta modificación en Cataluña. Y ¿por qué decimos en Cataluña? Es necesario que les dé otro dato: de todos los hurtos cometidos en España, que antes hemos dicho que eran 666 000, en Cataluña se han cometido 170 000; es decir, un 26 % del total. Es más, de los 665 000 robos con violencia que se cometen en España, 25 000 son en Cataluña, que es casi un 40 %. Todos sabemos que en un juzgado, cuando no es posible acreditar todos los hechos constitutivos para condenar por robo con violencia, se pasa a hurto; y cuando no puede ser del tipo agravado, se pasa a un hurto leve y, por lo tanto, acaban sin ningún tipo de condena y solo con una multa. Esto es lo que pretendemos evitar. Junts per Catalunya quiere ayudar a poner fin al fenómeno de la multirreincidencia. Estamos convencidos de que la aprobación de esta iniciativa legislativa es un primer paso, pero es un paso gigantesco para evitar la impunidad de los multirreincidentes. Obviamente, estaremos encantados de escuchar todas sus propuestas cuando esta ley empiece a tramitarse, para que se pueda mejorar, que seguro que se podrá mejorar, y, por lo tanto, estaremos encantados de hablar con todos ustedes. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Situaciones parecidas se producen en muchas ciudades, grandes y medianas, de Cataluña. La Policía refiere cómo ciertos individuos y determinados grupos organizados de delincuentes que viven de la práctica sistémica del hurto -y que, en ocasiones, obviamente, deriva en robos con violencia e intimidación o en riñas multitudinarias- se saben impunes. Esta percepción tan inquietante de impunidad provoca miedos y sensación de encontrarse en riesgo por parte de la ciudadanía, sobre todo la gente mayor o mujeres cuando andan solas al atardecer, o adultos con niños cuando están en las plazas públicas o cuando recorren las calles. Que la multirreincidencia hoy es percibida como uno de los problemas más importantes en materia de seguridad pública es un hecho. Desde Junts per Catalunya queremos reivindicar y recordar que el derecho a la seguridad se erige como uno de los principales derechos fundamentales de las personas y que está íntimamente ligado a los conceptos de dignidad y de libertad. Por todo ello, es perentorio que sin demagogias, con mucho rigor y con datos abordemos este fenómeno para reducir sus efectos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Gràcies. Molt bona tarda de nou. Passem d'un problema que preocupa moltíssim la ciutadania a un altre que també preocupa moltíssim el conjunt de la ciutadania. De fet, el que Junts per Catalunya pretenem amb aquesta iniciativa legislativa és reduir la multireincidència. Volem que tothom sàpiga que delinquir aquí no surt gratis. Hem d'acabar amb la percepció generalitzada que els delinqüents entren per una porta i surten per l'altra. És necessari que els delinqüents i el conjunt de la ciutadania també sàpiga que qui la fa, la paga. Buenas tardes de nuevo. Pasamos de un problema que preocupa muchísimo a la ciudadanía a otro que también preocupa muchísimo al conjunto de la ciudadanía. De hecho, lo que Junts per Catalunya pretende con esta iniciativa legislativa es reducir la multirreincidencia. Queremos que todo el mundo sepa que delinquir aquí no sale gratis. Tenemos que terminar con la percepción generalizada de que los delincuentes entran por una puerta y salen por otra. Es necesario que los delincuentes y el conjunto de la ciudadanía también sepan que quien la hace la paga. (Rumores).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«No tengo tiempo para ir tocando todos los puntos en los que estamos en desacuerdo con la propuesta, solo unos cuantos. Primero, Cataluña tiene competencias plenas en vivienda y también en derecho civil, en el Código Civil. Así pues, en materia de contratación civil y con los derechos reales, hace tiempo que se está trabajando en Cataluña con una modificación del Código Civil de Cataluña, y, por lo tanto, nosotros, Junts per Catalunya, nunca validaremos ninguna ley española que rebaje competencias en Cataluña. Pero, además, esta propuesta entra en conflicto con el reciente reglamento europeo que contempla los contratos de alquiler temporales normalmente inferiores a doces meses, aunque no excluye tampoco duraciones más largas; ustedes se inventan seis, no sabemos muy bien por qué. ¿Creen, de verdad, como proponen, que es una buena idea equiparar el alquiler de una habitación al de una vivienda? Pues, desde Junts queremos combatir la precarización, no institucionalizarla. ¿A ustedes les parece normal, como proponen, que el inquilino pueda ceder y subarrendar el piso que ha alquilado a otra persona sin el permiso del propietario, es decir, que el inquilino pueda acordar el alquiler de un inmueble que no es suyo y que ya no necesita para vivir a quien a él le dé la gana, y el propietario tiene que mirar y callar y que no haga nada con ello? ¡Venga! ¿No ven que esto es un abuso?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Gracia, señora presidenta. Muy buenas tardes, compañeros y compañeras diputadas. Están empezando a verse los efectos de la ley de vivienda; los datos, por decirlo de un modo delicado, no son nada optimistas y están empezando a aparecer los nervios. Queremos recordar que Junts per Catalunya no apoyó la ley de la vivienda, y les advertimos aquí y en el Parlament de Catalunya una y otra vez que no era una buena ley y que no mejorarían las tremendas dificultades que tienen nuestros jóvenes y nuestras familias para acceder a una vivienda. Advertimos que provocaría una enorme inseguridad jurídica, que se trasladaba la responsabilidad de las políticas públicas a los arrendadores, que se reduciría la oferta y que se acabarían aumentando los precios del alquiler haciéndolos todavía más inaccesibles, y hace poco acabamos de conocer que en el último año en Cataluña se ha reducido un 31 % la oferta de pisos de alquiler; repito, un 31 % se ha reducido la oferta de pisos de alquiler en Cataluña. Junts per Catalunya está muy preocupado por dar solución a la emergencia habitacional que estamos viviendo. En Cataluña es un drama encontrar vivienda asequible. Los jóvenes están viviendo una tortura para poder emanciparse. Tenemos que abandonar estas políticas erráticas que lo único que provocan es demonizar lo privado y que van de mal en peor -no lo decimos nosotros, no lo dice Junts-, y es que cualquier persona que se ponga a buscar un piso lo verá. La liaron con la ley de la vivienda y ahora quieren esconderlo con la ley de alquileres autónomos. Tienen que dejar de dar esperanza con propuestas de reformas y más reformas, todas muy mal articuladas, incluso dudamos de que propuestas como las de hoy, que solo empeoran la situación de los que están intentando encontrar un piso de alquiler, hayan sido redactadas por los miembros de cualquiera de los grupos proponentes. Están provocando una enorme frustración entre la ciudadanía, con propuestas populistas que les da esperanza, pero que, al final, acaban provocando que cada vez haya menos pisos de alquiler y que sean más caros.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«No tinc temps per anar tocant tots els punts amb els quals estem en desacord amb aquesta proposta, només alguns. Primer, Catalunya té competències plenes en habitatge i també en dret civil, en el Codi Civil. Per tant, en matèria de contractació civil i amb els drets reals, fa temps que s'està treballant a Catalunya en una modificació del Codi Civil de Catalunya i, per tant, Junts per Catalunya mai validarem cap llei espanyola que rebaixi competències a Catalunya. Però, és més, aquesta proposta entra en conflicte també amb el recent reglament europeu, que contempla els contractes de lloguers temporals generalment inferiors a dotze mesos, tot i que no exclou tampoc durades més llargues. Vostès se n'inventen sis, no sabem ben bé per què. Creuen de veritat, com proposen, que és una bona idea equiparar el lloguer d'una habitació al d'un habitatge? Junts volem combatre la precarització, no institucionalitzar-la. Vostès troben normal, com proposen, que el llogater pugui cedir i sotsarrendar el pis que ha llogat a una altra persona sense el permís del propietari? És a dir, que el llogater podrà acordar un lloguer d'un immoble que no és seu, i que ja no necessita per viure-hi, a qui ell li doni la gana i el propietari ha de mirar i callar? I que s'hi posi fulles, faltaria dir. Home, per favor, no veuen que això és un abús?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. S'estan començant a aterrar els efectes de la llei d'habitatge. Les dades, per dir-ho d'una manera delicada, no són gens optimistes i estan començant a aparèixer els nervis. Volem recordar que Junts per Catalunya no vam donar suport a la ley de la vivienda, i els vam advertir, aquí i en el Parlament de Catalunya, un cop i un altre que no era una bona llei, que no millorarien les tremendes dificultats que tenen els nostres joves ni les nostres famílies per accedir a un habitatge, vam advertir-los que provocaria una enorme inseguretat jurídica, que es traslladava la responsabilitat de les polítiques públiques als arrendadors, que es reduiria l'oferta i acabarien augmentant els preus del lloguer, fent-los encara més inaccessibles. I ara, fa poc, acabem de conèixer que el darrer any a Catalunya s'ha reduït un 31 % l'oferta de pisos de lloguer. Repeteixo, un 31 % s'ha reduït l'oferta de pisos de lloguer a Catalunya. Junts per Catalunya estem molt preocupats per donar solució a l'emergència de l'habitatge que estem vivint. A Catalunya és un drama trobar habitatge assequible, els joves estan vivint una tortura per poder emancipar-se. Hem d'abandonar aquestes polítiques erràtiques que l'únic que provoquen és demonitzar el privat, i el fet que anem de mal en pitjor no és que ho diguem nosaltres, no és que ho digui Junts, és que qualsevol persona que es posi a buscar un pis ho veu. La van liar amb la llei de l'habitatge i ara ho volen emmascarar amb la llei d'arrendaments urbans. Han de deixar de donar esperança amb propostes de reformes i més reformes, totes molt mal articulades. Fins i tot dubtem que hagin estat redactades pels membres d'aquí, de qualsevol grup dels proposants, les propostes, com la d'avui, que només empitjoren la situació dels que estan intentant trobar un pis de lloguer, s'està provocant una enorme frustració. Estan provocant una enorme frustració entre la ciutadania amb propostes populistes que els dona esperança, però que, a la fi, acaben provocant que cada cop hi hagi menys pisos de lloguer i que siguin més cars.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Avui és 11 de setembre, diada nacional. Portem 310 anys resistint i encara som aquí. Visca Catalunya lliure. Ni el acuerdo inconcreto publicado ni usted aclaran en qué consiste exactamente dicho acuerdo, y tampoco nos ha dicho la cifra, que debería saber si realmente hubiera cerrado un acuerdo de financiación para Cataluña. Queda claro entonces que no hay concierto ni nada que se le parezca, y esto también lo sabe el Partido Popular. Ayer usted aprobó otra vez más el techo de gasto en el Consejo de Ministros. Hablemos claro, Europa les dice a ustedes que se pueden gastar 40 000 millones de euros el año que viene como déficit, y el modo en cómo ustedes van a repartir estos 40 000 millones de euros va a ser lo que vamos a tener que votar aquí. Y cómo se repartirá esto es lo que ustedes no cuentan. Pues de estos 40 000 millones de euros han decidido que se quedan para ustedes casi el 90 %, más de 35 000 millones de euros, sin contar en qué se los van a gastar. Porque no se los van a gastar ni en pensiones, ni en paro, ni en servicios sociales, ni en enseñanza, ni en salud; 35 000 millones de euros se los quedan ustedes. ¿Y a Cataluña qué le toca? Dice usted que su propuesta beneficia a todas las comunidades autónomas. Miente. Ustedes se quedan 35 000 millones de euros y lo que le toca a Cataluña no llega ni siquiera a 100 millones. Si se creen que luchamos por la independencia para acabar conformados con un poco de gasto, es que todavía no han entendido cómo actuar en el partido que representamos, el partido del presidente Puigdemont. Queremos el control, queremos que Cataluña -ni Madrid, ni ustedes- mande sobre todos los ingresos, sobre todos los gastos y todas las políticas de Cataluña. Este es el debate real. El poder o lo tiene Madrid o lo tiene Cataluña, y recaudar y enviar el dinero de los catalanes o devolver el dinero de los catalanes a la caja española ni es concierto ni es poder ni es tener la llave de la caja. Señora ministra, si quiere resultados distintos, haga cosas distintas. Hoy es el 11 de septiembre, el Día Nacional de Cataluña, trescientos diez años resistiendo y aquí estamos todavía. Visca Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Ni l'acord inconcret publicat ni vostè aclareixen en què consisteix exactament aquest acord. I no ens ha dit tampoc la xifra que hauria de saber si realment hagués tancat un acord de finançament per Catalunya. Queda clar que no hi ha concert ni res que se li assembli, i això també ho sap el Partit Popular. I ahir vostè va aprovar un altre cop el sostre de despesa al Consell de Ministres. Parlem clar, senyora Montero, Europa els diu a vostès que es poden gastar 40 000 milions d'euros de més l'any que ve com a dèficit i la manera com vostès repartiran aquests 40 000 milions d'euros és el que haurem de votar aquí. I com els repartiran? Això és el que vostès no expliquen. D'aquests 40 000 milions d'euros han decidit que se'n queden per vostès gairebé el 90 %, més de 35 000 milions d'euros sense explicar amb què se'ls gastaran. Perquè no se'ls gastaran ni en pensions, ni en atur, ni en serveis socials, ni en ensenyament, ni en salut. 35 000 milions d'euros se'ls queden vostès. I per Catalunya? Què toca a Catalunya? Diu vostè que la seva proposta beneficia totes les comunitats autònomes. Menteix. Vostès es queden 35 000 milions d'euros i el que toca a Catalunya no arriba ni a 100 milions. Si es pensen que lluitem per la independència per acabar conformats amb una mica de morralla és que vostès encara no han entès com actua el partit que representem, el partit del president Puigdemont. Volem el control. Que Catalunya -ni Madrid ni vostès- que Catalunya mani sobre tots els ingressos, totes les despeses i totes les polítiques de Catalunya. Aquest és el debat real. El poder o el té Madrid o el té Catalunya. I recaptar i enviar els diners dels catalans o tornar els diners dels catalans a la caixa espanyola, ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. Senyora ministra, si vol resultats diferents, faci coses diferents.»