Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 47 de 49
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, escolti, escolti la gent de Catalunya, escolti els seus alcaldes, escolti els ciutadans de peu. Vostè potser no ho ha notat, i ho puc entendre, però des de Junts li podem assegurar que en molts pobles i ciutats de Catalunya hi ha una sensació d'enorme inseguretat. Fixi's: l'any passat, a Barcelona 284 multireincidents van acumular 5600 fets delictius, i aquest any, només amb els sis primers mesos, 269 ja n'acumulen 4065. La gent n'estan absolutament farts, i n'estan farts perquè veuen que els delinqüents gaudeixen de total impunitat, De fet, el baròmetre de la ciutat de Barcelona, però també els de L'Hospitalet de Llobregat, el del Prat de Llobregat, el de Manresa i el de moltes altres ciutats del país, situen amb molta diferència la inseguretat com a principal preocupació dels ciutadans. Però, a més a més, la inacció del seu govern, fa que els cossos policials es desmotivin, i que els ajuntaments, com deia abans, se sentin absolutament desemparats, i això encara és més greu quan tots sabem que aquesta Cambra, com feia referència vostè, ja va introduir els canvis en el Codi penal per resoldre aquesta problemàtica. Però la manca de recursos que el Govern de l'Estat hi ha destinat i l'escandalosa situació de saturació del sistema judicial ha fet que no només no s'hagi produït cap millora, sinó que la situació hagi empitjorat significativament.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Y hoy en Junts, desde las amenazas y también desde las querellas y acosos que hemos recibido, teníamos dos opciones: la primera, callar. Callar y poner fin a esta película y que hoy estos que se ofenden tanto pudieran dormir tranquilos pensando que habían vuelto a ganar. La segunda, no callar y aguantar, porque no somos terroristas, porque no somos delincuentes, porque no somos nazis, porque no somos tumultuarios. Y no vamos a permitir que ustedes nos sigan tratando como terroristas, que nos sigan tratando como terroristas, y no vamos a tolerar que sigan pisando los derechos de los catalanes, de todos, porque tenemos todo el derecho a defender lo que queramos, la independencia de Cataluña; y tenemos todo el derecho a defender la potencialidad de nuestro país, y hacerlo como lo hemos hecho siempre, de forma pacífica y democrática, sin tener que ser víctimas de las amenazas, del asedio y de las acciones de la cúpula judicial española. No es casualidad que incluso el Consejo de Europa haya decidido incluir a España por primera vez en la lista de los países que deben ser analizados para evaluar si cumplen los estándares democráticos europeos y de derechos humanos. La semana pasada, registramos una proposición de ley -y quisiera agradecer aquí la labor realizada durante mucho tiempo a Josep Pagès y ahora al diputado Cervera- donde proponemos que una vez caducado el mandato de los miembros del Consejo General del Poder Judicial, sean cesados de inmediato. Los actuales llevan cinco años con el mandato caducado y, en lugar de bloquear, lo que ustedes deberían hacer es explicar que lo que hace el Poder Judicial es justicia y no política. Porque, como escribía este fin de semana Joan Vall Clara en El Punt Avui: no son intocables, son jueces; no son intocables, aunque muchos hayan vivido como si lo fueran desde hace más de cuarenta años.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«El segundo tema, el segundo asunto, un asunto que ya no tiene marcha atrás y que, además, está muy vinculado con las recomendaciones que le vienen dadas de Europa. Una de las peticiones que le ha hecho la Comisión Europea es la renovación del Consejo General del Poder Judicial, y hacerlo antes de la reforma que pide el Partido Popular. En este país algunos han asumido como propias atribuciones que no les corresponden. Un presidente interino del Consejo General del Poder Judicial no puede llamar al orden a una diputada de esta Cámara; ninguna ley le atribuye el control o la vigilancia de la legítima actividad que realizamos. La estrategia de la cúpula judicial de injerencia en la política no tiene precedentes en nuestro entorno europeo, pero esto no es algo nuevo, lo llevamos aguantando y batallando desde hace muchos muchos años. De hecho, estos últimos días hemos conocido que se sigue espiando y que se ha espiado a mucha más gente catalana. Desde Quim Arrufat o David Fernàndez a una exdiputada de esta Cámara, Marta Sibina y a su familia; al exdiputado del Parlament Albano Dante; también a Jordi Millà y Jordi Roset, miembros de la Cámara de Comercio, como al diputado de Junts, Joan Canadell. Hemos conocido incluso que la Guardia Civil incluye el concierto de Sant Esteve del Palacio de la Música en el sumario de Tsunami, un concierto que este año cumple ciento diez años, que se ha celebrado cada 26 de diciembre y que solo se ha detenido en cuatro ocasiones en situaciones excepcionales e históricas como la Guerra Civil o la gran nevada de 1962; un concierto centenario que reivindica, por ejemplo, la tradición de las nadales. Hasta este punto absurdo y hasta este ridículo llega la guerra judicial, una guerra judicial que algunos siguen negando, pero que ya es imposible de justificar. Entendemos que poco a poco, usted, señor Sánchez, y su Gobierno vayan corrigiendo el análisis. El PP lleva años bloqueando la renovación del Consejo General del Poder Judicial con un objetivo muy claro que todo el mundo conoce: proteger a sus afines y asegurarse al mismo tiempo que los jueces amigos les den protección. Y digo jueces amigos, porque ustedes a nosotros nos pueden llamar terroristas, golpistas y nazis, nos pueden llamar mutiladores y ningún juez les va a acosar. La libertad de expresión, y la libertad de pensamiento también, no están por debajo del criterio de ninguna cúpula judicial, y aún menos de una cúpula judicial que hace demasiado tiempo que está cuestionada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«La llibertat d'expressió, i també la llibertat de pensament, no estan per sota del criteri de cap cúpula judicial, i menys d'una cúpula judicial que fa massa temps que està qüestionada. I avui, des de Junts, des de les amenaces, i també des de les querelles i l'assetjament que hem rebut, teníem dues opcions: la primera, callar. Callar i posar fi a aquesta pel·lícula, i que avui aquells que s'han ofès tant poguessin dormir tranquils i es pensessin que han tornat a guanyar. I la segona, no callar i aguantar, perquè no som terroristes, perquè no som delinqüents, perquè no som nazis, perquè no som tumultuarios, i no permetrem que vostès ens continuïn tractant com a terroristes, o que ens continuïn tractant com a delinqüents, i no deixarem que continuïn trepitjant els drets dels ciutadans de Catalunya, de tots. Perquè tenim tot el dret a defensar el que vulguem, tenim tot el dret a defensar la independència de Catalunya i tenim tot el dret a defensar la potencialitat del nostre país, i fer-ho com hem fet sempre, de manera pacífica i de manera democràtica, sense haver de ser víctimes de les amenaces, i de l'assetjament, i de les accions de la cúpula judicial espanyola.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Vostè va dir que Espanya es fa escoltar a Europa, faci que es noti, senyor Sánchez. I vostè ha dit avui que Europa és sinònim de democràcia i és sinònim de normalitat institucional. Faci que es noti, senyor Sánchez, començant per complir les recomanacions que li fan. I el segon tema, un tema que ja no té marxa enrere i que, a més, està molt vinculat amb les recomanacions que li venen d'Europa. Una de les peticions que li fa la Unió Europea és la renovació del Consejo General del Poder Judicial, i fer-ho abans de la reforma que demana el Partit Popular. En aquest país, alguns han assumit com a pròpies atribucions que no els pertoquen. Un president, un president interí, del Consejo General del Poder Judicial no pot cridar a l'ordre a una diputada d'aquesta Cambra, cap llei li atribueix el control o la vigilància de la legítima activitat que fem. L'estratègia de la cúpula judicial d'ingerència en la política no té precedents en el nostre entorn europeu. Però això no és nou, nosaltres ho portem aguantant i batallant des de fa molts i molts anys. De fet, hem conegut, aquests darrers dies, que se segueix espiant, i que s'ha espiat molta més gent catalana. Des del Quim Arrufat o el David Fernández, a una exdiputada d'aquesta Cambra, Marta Sibina, i també la seva família; l'exdiputat al Parlament Albano Dante; també els estimats Jordi Millà i Jordi Roset; també membres de la Cambra de Comerç, com el diputat de Junts, Joan Canadell. Hem conegut fins i tot que la Guàrdia Civil inclou el concert de Sant Esteve del Palau de la Música en el sumari de Tsunami, un concert que enguany compleix cent deu anys, que s'ha celebrat cada 26 de desembre i que només s'ha aturat quatre vegades, i ho ha fet per situacions excepcionals històriques, com la Guerra Civil, o com la gran nevada de 1962, un concert centenari que reivindica, per exemple, la tradició de les nadales. Fins a aquest absurd i fins a aquest ridícul arriba la guerra judicial, una guerra judicial que alguns segueixen negant, però que ja és impossible de justificar. Entenem que a poc a poc, vostès, senyor Sánchez i el seu Govern, vagin corregint l'anàlisi. El PP porta anys bloquejant la renovació del Consejo General del Poder Judicial amb un objectiu molt clar que tothom coneix: protegir els seus afins i alhora assegurar-se que els jutges amics els donin protecció. I dic 'jutges amics' perquè vostès a nosaltres ens poden dir 'terroristes', ens poden dir 'colpistes', ens poden dir 'nazis', ens poden dir 'mutiladors', i cap jutge els assetjarà.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Hoy estamos a las puertas de una amnistía precisamente para eso, para reparar una injusticia. Hace un rato escuchaba que se llenaban la boca con los derechos y las libertades de la ciudadanía, estos derechos y libertades que se han pasado -y se pasan- por la entrepierna cuando se trata del independentismo. Pues yo quisiera aprovechar, con toda la humildad del mundo, para recomendarles que aprovechen la ocasión que les da la amnistía e intenten empezar de cero. Escuchen bien a nuestra portavoz, Míriam Nogueras, y conviertan sus acusaciones y sus grandes e incómodas verdades -que a todas luces son una amenaza para los que se creen en una democracia plena- en una oportunidad. Intenten cambiar de rumbo y, a lo mejor, así frenarán, de verdad, el deterioro de sus instituciones. Como somos conscientes de que ni su actitud ni su moción van en ese sentido, sino precisamente todo lo contrario, Junts no va a apoyar esta moción y firmes seguiremos nuestro camino hacia la libertad. Y termino mostrando el apoyo a nuestra portavoz como ha hecho ella desde hace años en esta Cámara, gritando fuerte ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«I avui som a les portes d'una amnistia, precisament per això, per reparar una injustícia. I ara que fa una estona els sentia com s'omplien la boca amb els drets i les llibertats de la ciutadania, aquells drets i llibertats que s'han passat i es passen per l'engonal quan es tracta de l'independentisme, jo voldria aprofitar per, amb tota la humilitat del món, recomanar-los que aprofitin l'ocasió que els dona l'amnistia i intentin fer net. Escoltin bé la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, i converteixin les seves acusacions, les seves grans i incòmodes veritats, que certament són una amenaça per als que es volen democràcia plena, i converteixin-les en una oportunitat. Provin de canviar el seu rumb, potser així sí que aturaran el deteriorament de les seves institucions. Com que som conscients que ni la seva actitud ni la seva moció va en aquest sentit, sinó just tot el contrari, des de Junts no donarem suport a aquesta moció i ferms continuarem el nostre camí cap a la llibertat. I acabo mostrant el suport a la nostra portaveu, com ho ha fet ella des de fa anys en aquesta cambra, cridant ben fort un: Visca Catalunya lliure.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, jo li he dit que empatitzava amb vostè amb aquest treball de diputat de territori i, a més, jo m'hi sento identificat. També vostè ha parlat de la il·lusió i d'un projecte històric. Miri, el mateix any que es va aprovar el primer projecte del corredor que vostè defensa, es va aprovar el túnel de Salau. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, voy a intentar ser breve en mi exposición. El grupo de Junts, una vez leída la propuesta y también las enmiendas, va a votar en contra por distintos motivos que a continuación voy a razonarles. El primer punto de la propuesta, de la proposición, de entrada, si ustedes se lo leen bien, se puede interpretar perfectamente como una enmienda a la totalidad al corredor mediterráneo. Sí, sí, ustedes lo pueden leer perfectamente, es la construcción de un corredor alternativo, y esto, viniendo de Sumar, me ha sorprendido. De otras formaciones políticas no me hubiera sorprendido tanto. Hemos visto muchas veces distintos intentos de dejar a Cataluña desconectada de la red europea y de muchas otras cosas, pero es un territorio que genera prácticamente el 27 % de las exportaciones. Me ha sorprendido.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu en la meva exposició, però el Grup de Junts, una vegada llegida la proposta i també les esmenes, votarà en contra per diferents motius que ara raonaré. El primer punt de la proposta, el primer punt de la proposició, ja d'entrada, si vostès ho llegeixen bé es pot interpretar perfectament com una esmena a la totalitat al corredor mediterrani. Sí, sí, vostè ho pot llegir perfectament, és la construcció d'un corredor alternatiu. Això, venint de Sumar a mi m'ha sorprès, venint d'altres formacions polítiques no em sorprendria tant. Hem vist moltes vegades diferents intents de deixar Catalunya desconnectada de la xarxa europea i de moltes altres coses, quan resulta que és un territori que genera prop del 27 % de les exportacions. Però m'ha sorprès. També em sorprèn que després de tantes proclames que fan vostès des de Sumar sobre l'impacte que tenen les infraestructures sobre el paisatge, sobre el medi ambient, sobre les emissions, i que s'oposen tantes vegades a infraestructures de tot tipus a diferents llocs del territori, facin una defensa abrandada d'una nova connexió ferroviària amb Europa pel centre del Pirineu, quan els dos corredors de la xarxa bàsica europea estan encara inacabats, en obres, amb dècades i dècades d'obres i d'endarreriment, i tenen capacitat disponible i sobrada per fer la connexió amb la xarxa europea. Té sentit impulsar un nou corredor sense una demanda acreditada? O dit d'una altra manera, no creu que el que té més sentit és acabar els corredors de la xarxa bàsica, que aquest que vostè proposa no és de la xarxa bàsica europea, no té més sentit acabar que els que té previst la xarxa bàsica, que encara estan inacabats, que passen per la costa, que connecten els ports i els grans centres industrials, també els centres de consum, i que són territoris exportadors? No té sentit fer això?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gracias, presidenta. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordaré unas cifras para tener un cierto contexto. El año pasado, 4097 personas se quitaron la vida; once suicidios cada día, siete menores de veinte años cada mes, y son cifras que se han triplicado desde el año 2019. La vida, lo sabemos todos, tiene luces y sombras. Vivir duele, y cada vez hay más personas para las que el sufrimiento resulta insoportable y sienten que no hay más salida que irse o caen en el pozo de la depresión o la ansiedad. El miedo y el confinamiento por la COVID lo único que han hecho ha sido empeorar la situación, y por eso la Organización Mundial de la Salud ha instado a buscar estrategias que mejoren la salud emocional y mental. En el Estado la estrategia por la salud mental ya se trabaja desde hace mucho tiempo con las comunidades autónomas, que, recordémoslo, son quienes tienen competencias en materia de salud. Hoy, sin embargo, el Grupo Socialista propone también un pacto de Estado por la salud mental. A través de una proposición no de ley para la que necesitaban todos los votos necesarios, porque no nos han contactado hace un momento, este pacto, que ya hemos dicho que tiene un gran consenso, prosperará y podría ser una forma encubierta de volver a invadir nuestras competencias. La transaccional que han pactado con Esquerra Republicana de Catalunya no concreta cómo solucionar, como mínimo, hasta ahora, la falta de profesionales que sufre Cataluña. No han aceptado ceder a Cataluña las competencias para que sea Cataluña quien tenga la posibilidad de ampliar las ratios y, lógicamente, todo esto nos genera desconfianza. Es el mismo PSOE que en la legislatura anterior proponía una ley para la equidad del sistema sanitario que pretendía cargarse la colaboración sociopública del sistema catalán de salud, que es tanto como decir cargarse el sistema de la sanidad catalana; un proyecto de ley que frenó Junts, pero que vuelven a llevar en su programa de Gobierno y que quién sabe si lo volverán a impulsar con SUMAR.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Víctor Francos, que no sabemos todavía si ha dimitido o lo han cesado, nos dijo en una reunión celebrada el octubre pasado que cambiarían la Ley del Deporte para corregir los errores que se habían cometido y que así se les había trasladado a las deportistas, pero, sorprendentemente, lo que tiene preparado el PSOE es una proposición no de ley que solo sirve para hacerse una foto, un capítulo más del engaño que se está haciendo muy especialmente a las jugadoras de fútbol. Fue un error reconocido no incorporar la enmienda de Junts que establecía que -atención- cualquier discriminación, abuso o acoso sexual o acoso por razón de sexo o autoridad fuera sancionada como falta muy grave con inhabilitación inmediata. Ni el PSOE ni el PP la apoyaron. Se validaron muchas otras enmiendas, es cierto, para mejorar las condiciones de trabajo de las deportistas, promocionar el deporte femenino o en favor de la paridad, pero se dio la espalda a las deportistas en uno de los puntos más importantes, la defensa de su dignidad y de su libertad sexual.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Ha arribat el moment de canviar les coses de veritat. La sororitat no és suficient, necessitem els homes. Escolteu-nos. No tindrem una societat més justa mentre les dones hagin d'arribar tremolant de por a una concentració de la selecció, aparcar la maternitat o renunciar a la lactància per no perdre la feina, acceptar tractes vexatoris que mai us farien a vosaltres, o abaixar el cap quan les acusen de ser unes histèriques quan en realitat han estat històriques. I no em refereixo a guanyar el Mundial, que és evidentment una gran fita esportiva, sinó a guanyar per golejada el favor de l'opinió pública. D'això se'n diu canviar la societat i construir un món millor. I és mèrit d'elles. Gracias, presidenta. Los que defendemos aquí nuestras naciones creo que lo hemos dejado muy claro. Todos tenemos muy claro que jugar con la selección española por imperativo legal atenta contra el derecho individual de los deportistas. Junts defendió ya en la tramitación de la Ley del Deporte española sacar esta obligación. En lugar de hacerlo, España ha endurecido las sanciones, como se ha recordado hacía un instante. Antes, no acudir a la selección suponía una retirada de licencia de entre dos y cinco años, ahora de entre dos y quince y, como se ha recordado, hasta 30 000 euros de multa, sanciones con las que se ha amenazado a las deportistas -con ellos no se atreven-. La misma Aitana Bonmatí, jugadora del Barça y último balón de oro, lo ha dicho muy claro: No entiendo que haya una ley que te obligue a acudir a la selección si una no se siente bien para acudir a ella. Víctor Francos, expresidente del CSD, recordó con insistencia a las jugadoras el castigo de la ley y, por mucho que te digan que al final nunca se sanciona a nadie, se mire como se mire esto es una amenaza. Las jugadoras, que son muy jóvenes y que no tienen fuerza para poder defender sus derechos, han sufrido ansiedad. Algunas de las seleccionadas para la primera convocatoria después del Mundial, que se hizo sin haber resuelto el asunto con ellas, llegaron temblando de miedo, literalmente temblando de miedo, al hotel de concentración de Oliva antes de viajar a Suecia para disputar un partido. Estaban psicológicamente muy afectadas por la presión que estaban soportando. Y todo esto a pesar de que el código de la FIFA dice que cualquier jugador inscrito en un club se obliga a responder afirmativamente a la convocatoria de la selección, pero -importante el matiz- por regla general. Tal vez hay que recordar que se las convocó habiendo un procedimiento abierto por vulneración del protocolo contra la violencia sexual; tal vez hay que recordar que habían advertido que la salida de Vilda o la inhabilitación de Rubiales sin cambios profundos eran maquillaje, pero no, las pusieron contra las cuerdas, y aquí el CSD no estuvo a la altura. Después, es cierto, medió para buscar soluciones, pero las amenazas ya se habían pronunciado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Víctor Francos, que no sabem encara si ha dimitit o l'han cessat, ens va dir en una reunió celebrada l'octubre passat que canviarien la Llei de l'esport per corregir les errades que s'havien comès i que així se li havia traslladat a les jugadores. Però sorprenentment el que té preparat el PSOE és una proposició no de llei que només serveix per fer-se una foto, un capítol més de l'engany que s'està fent molt especialment a les jugadores de futbol. Va ser una errada reconeguda no incorporar l'esmena de Junts que establia que, atenció, qualsevol discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat fos sancionada com a falta molt greu amb inhabilitació immediata. Ni el PSOE ni el PP hi van donar suport. Ens van validar, és cert, moltes altres esmenes per millorar les condicions de treball de les esportistes, promocionar l'esport femení, o en pro de la paritat. Però es va donar l'esquena a les esportistes en un dels punts més importants: la defensa de la seva dignitat i de la seva llibertat sexual.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Gràcies, presidenta. Bé; els que defensem aquí les nostres nacions em sembla que ho hem deixat molt clar. Tots tenim molt clar que jugar a la selecció espanyola per imperatiu legal atempta contra el dret individual dels esportistes. Junts ja va defensar a la tramitació de la Llei de l'esport espanyola treure aquesta obligació. En lloc de fer-ho, Espanya ha endurit les sancions -s'ha recordat fa un moment. Abans no anar a la selecció suposava retirada de llicència entre dos i cinc anys, ara entre dos i quinze, i també s'ha recordat fins a 30 000 euros de multa. Sancions amb les quals s'ha amenaçat les esportistes, perquè amb ells no s'atreveixen. La mateixa Aitana Bonmatí, jugadora del Barça i darrera Pilota d'Or, ho ha dit molt clar: 'No entenc que hi hagi una llei que t'obligui a anar a la selecció si una no se sent bé per anar-hi.' Víctor Francos, ja expresident del CSD, va recordar insistentment a les jugadores el càstig de la llei, i per molt que diguin que mai s'acaba sancionant ningú, això, t'ho miris com t'ho miris, és una amenaça.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies. Voy terminando. Por cierto, también las izquierdas, Sumar, Podemos, ¿dónde estaban ustedes, los pensadores y los artistas cuando en Cataluña no se podía hablar de todo porque el Estado y los gobiernos así lo decidieron? ¿Dónde estaban ustedes? Y no hablamos del siglo XVIII ni del XIX, hablamos de hace cuatro días. Hemos estado solos; los independentistas hemos estado demasiadas veces solos. Salgan del búnker, hagan que el Congreso sea un espejo, como ahora, como hoy, aquí, defendiendo la libertad de expresión y defendiendo cuando toque, cuando sea el momento, cosas tan elementales en democracia como el derecho de las naciones a poder decidir. Hoy, la propuesta de repensar los límites de la libertad de expresión para derribar todas las censuras, sutiles o poderosas, va a encontrar el voto favorable de Junts per Cataluña. Muchísimas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«¿Y en la escena política qué? Ahora sí, ahora no. Lo ha dicho el portavoz del PNV: ahora sí, ahora no. Señores del PSOE, ¿ahora sí? ¿Ahora toca? ¿Ahora no toca? ¿Lo tenemos claro? ¿Todavía no? Veremos cómo va a ir. Por cierto, cómo explican que en este Congreso la diputada Míriam Nogueras hable aferrada a la verdad y, por haber sido descriptiva y crítica, los jueces la amenacen. ¿Cómo lo ven? Pregunto. ¿Aunque durante años hayan convertido el Estado de derecho en una bola de plastilina, la justicia es la otra intocable? La opción de Junts es acabar con estas censuras. Los límites de la libertad de expresión no pueden ser ni el miedo a un código penal duro que frene ciertos debates antes de que lleguen. Joaquín Urías, profesor de Derecho Constitucional lo explica muy bien: La ofensa por discrepancia no es derecho. El problema es que tenemos intolerancia a las opiniones diferentes -afirma Urías-, y esto es cierto. Qué verdad la intolerancia, la intolerancia a las opiniones distintas, y en política todavía más, porque de esta intolerancia -alerta- se deriva la represión.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Por eso, desde Junts alertamos de que en el Estado español la democracia está en regresión. Nosotros no nos pondremos la capa de superhéroe para salvar a España; no lo vamos a hacer, no lo vamos a hacer. Junts, simplemente, defiende y defenderá nuestra libertad y el derecho de Cataluña a ser aquello que colectivamente quiera ser. Es la hora de sacudir la zona de confort de un Estado español que quisiera tener a los catalanes quietos y tranquilos, como corderillos en el marco de las autonomías del 78. Nosotros no somos corderos ni estamos mudos, pero, eso sí, siempre siempre siempre vamos a defender la democracia. Y aquí es cuando entramos de lleno en el debate de la libertad de expresión. ¿Conocen ustedes a Pere Calers? El escritor catalán más genial del siglo XX a la hora de escribir cuentos irónicos. Él decía: De teves a meves. Una reflexión muy bonita, una reflexión por la empatía. La libertad de expresión, señoras y señores diputados, debería ser eso: empatía, verdad y respeto. Pero ¿qué sucede? Sucede que a menudo el juego político se sustenta en los relatos fake y en la mentira, y en la otra cara, insisto, en la cara de la verdad -y en este punto, en el Estado español, topamos con una grave contradicción-, hay una censura digamos que legal, aceptada, la que dice que no se puede tocar, por ejemplo, la monarquía. Esta democracia de cimientos muy frágiles se indigna poco con la mentira y puede enloquecer con la verdad. Qué contradicción. Por ejemplo, no se puede decir que la monarquía española sea corrupta y que la tropa de los Borbones siempre ha tenido que huir por piernas, por ladrones o por desleales.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Els anys 2018, 2019 i 2020 l'Espanya política va portar als tribunals -sí, als tribunals- el debat polític del Parlament de Catalunya. Quina vergonya. Ho recorden? La Mesa del Parlament va rebre 21 requeriments per coartar la llibertat d'expressió. Per què? Doncs perquè el Parlament de Catalunya volia parlar de la monarquia -ai, sempre la monarquia- i el dret a decidir. Això és tot. En el lloc on s'ha de parlar es volia parlar, quin drama. És molt poc exemplar, i això va per a tots, omplir-nos la boca parlant de democràcia a totes hores, a totes hores democràcia, democràcia, democràcia, i que a 600 quilòmetres hi hagi diputats que no puguin debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat. I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I a l'Espanya política què? actuem. Ara sí, ara no. El portaveu del PNB ho ha dit, ara sí, ara no. Senyors del PSOE, ara sí? Ara toca, ara no toca. Ho tenim clar, no encara. Com anirà això? Per cert, com expliquen que en aquest Congrés la diputada Míriam Nogueras parli aferrada a la veritat i per haver estat descriptiva i crítica els jutges l'amenacin. Com ho veuen? Pregunto, encara que durant anys hagin convertit l'estat de dret en una bola de plastilina, la justícia és l'altre intocable? L'opció de Junts és acabar amb aquestes censures. Els límits de la llibertat d'expressió no poden ser ni la por ni un codi penal dur que freni segons quins debats abans que arribin. Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional, ho explica molt bé: 'L'ofensa per discrepància no és delicte. El problema és que tenim intolerància a les opinions diferents', afirma Uría, Hauria, i això és diferent. Quina veritat, la intolerància a les opinions diferents. I en política, més encara, perquè d'aquesta intolerància, alerta, se'n deriva la repressió. José Luis Sampedro també adverteix: 'Sense la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no serveix per a res.'»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Y, como hablamos de políticas migratorias, usted ya ha hecho referencia a ello en un momento, pero tengo que abrir un paréntesis para comentar lo siguiente: que es necesario evidenciar, como conclusión de su primera media hora de intervención, que el Gobierno ha sido incapaz de conseguir adoptar el Pacto Europeo sobre Migración y Asilo bajo la Presidencia del Consejo. Quedan unos días, vamos a ver si estas esperanzas, que no sé de dónde surgen, al final se consolidan. Porque, es cierto, el mismo presidente insistió una y otra vez en que este era el pacto más importante, la labor más importante que tenían ante sí mientras fueran presidentes del Consejo, y usted lo ha repetido hoy mismo. Con las expectativas que crearon durante meses y meses con esta Presidencia -que sustenta cada catorce años, si no me equivoco, cada Estado-, ya que durante meses y meses hablaron de ello, al final ha pasado sin pena ni gloria. Hablando de la Unión Europea, vuelvo al hilo que estaba siguiendo, porque su Gobierno solicita con constancia -y eso me parece bien- un planteamiento equilibrado en términos de solidaridad entre países, teniendo en cuenta la cantidad de personas que llegan a España. Porque, claro, ustedes son perfectamente conscientes del impacto económico, social y cultural tan sustancial que siempre supone para la comunidad de acogida cuando se produce la recepción de un gran número de personas migradas. Sin embargo, en términos de distribución territorial peninsular ustedes practican lo contrario a lo que predican, es decir, distribuyen sin aplicar criterios de solidaridad interterritorial, lo que acaba repercutiendo, evidentemente, en los sistemas o en los servicios asistenciales más básicos de la comunidad de acogida, y esto es lo que está pasando exactamente en Cataluña. No es la primera vez -hoy lo volvemos a hacer- que en Junts denunciamos la insostenibilidad del actual modelo económico, tanto en términos de déficit de financiación como de déficit competencial que sufrimos en Cataluña. Hemos reiterado en muchas ocasiones el empobrecimiento que estos dos déficits provocan a todos los catalanes y hasta qué punto es indispensable, para poder gozar de los servicios públicos básicos y de calidad que los catalanes requerimos, que en Cataluña recuperemos nuestros recursos, que se van a Madrid y no vuelven. Es dinero que nosotros mismos generamos, no pedimos el de nadie, sino el que nosotros generamos con nuestro esfuerzo, con el de nuestras empresas y el trabajo de los ocho millones de personas trabajadoras catalanas. También recobrar las competencias y las herramientas de gestión que sean necesarias, que nos fueron quitadas y que son indispensables para abordar todos los desafíos que como nación se nos plantean. Y también con retos como el del tema que nos ocupa hoy y que se ha erigido en una de las principales preocupaciones de ciudadanos de Cataluña: las políticas de migración. Porque cuando eres una sociedad como la catalana, comprometida con la convivencia y, sobre todo, con los derechos humanos, afrontar este desafío con vocación de apertura y al mismo tiempo con orden y reglamentación, para nosotros es una prioridad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Buenos días. Gracias, señor presidente. Señor ministro, compañeras y compañeros diputados, en esta comparecencia se han abordado y se quieren abordar dos crisis muy distintas una de otra y ambas gestionadas, por lo que hemos podido escuchar hasta ahora, de forma muy insatisfactoria por parte del propio ministro, el señor Grande-Marlaska; ministro que, por cierto, como ha recordado la compañera de Esquerra, ya fue reprobado. Este mismo año yo no formaba parte de la legislatura, pero es cierto que tiene un currículum como para ser un ministro de Interior un tanto conflictivo. Pero bueno, aquí está. El señor Sánchez, el presidente señor Sánchez, de forma sorprendente, ha considerado que usted merecía ser ratificado y formar parte de la composición del nuevo Gobierno; muy bien. En primer lugar, quisiera hacer referencia a la preocupación que se ha expresado ya en esta tribuna, de forma continua, provocada por la nueva crisis migratoria, en este caso la originada recientemente en las islas Canarias. Efectivamente, en Junts per Catalunya coincidimos con algunas de las expresiones que se han pronunciado en esta tribuna, relativas a que la Administración del Estado está abdicando de su responsabilidad, está haciendo dejadez de funciones en este ámbito, trasladando sus obligaciones -y ya se ha dicho antes-, o bien a otras administraciones de distintos ámbitos territoriales, como, por ejemplo, en Cataluña a la Generalitat de Catalunya, a los municipios, a los ayuntamientos, o bien a manos de entidades u ONG. En general, centrífuga el sistema de acogida a otras administraciones o entidades y -esto sí- sin acompañarlas de los recursos indispensables, suficientes, ni de las potestades regulatorias necesarias. En consecuencia, se abstiene de asumir ciertas decisiones políticas en materia de inmigración que en el estado actual de las cosas necesitan ser abordadas de forma urgente, porque no podemos huir en este hemiciclo de temas que preocupan e interpelan al conjunto de la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Senyor Hereu, a Catalunya no hi ha cap problema de convivència, el que hi ha és una majoria independentista i, per tant, no erri el focus: cal que posi a treballar immediatament els seus funcionaris i alts càrrecs en la concreció de les accions i els tempos per materialitzar el retorn de les empreses que l'Estat va forçar a marxar fora de Catalunya el 2017. Per a això cal elaborar i executar a curt termini un pla de retorn d'aquestes empreses, i per tant, quan començarem a veure els primers resultats tangibles? L'acord de Brussel·les del 9 de novembre entre Junts i vostès inclou el retorn d'aquestes empreses i, per tant, nosaltres serem exigents, perquè no formem part de cap bloc de l'Estat espanyol i només ens devem a Catalunya i a la seva gent. Señor Hereu, en Cataluña no hay ningún problema de convivencia, lo que hay es una mayoría independentista y, por tanto, no se equivoque en el foco; hace falta que ponga a trabajar inmediatamente a sus funcionarios y altos cargos en la concreción de las acciones y los tempos para materializar el regreso de las empresas que el Estado obligó a irse de Cataluña en 2017. Por eso hay que elaborar y ejecutar a corto plazo un plan de retorno de estas empresas. Por tanto, ¿cuándo empezaremos a ver los primeros resultados tangibles? El acuerdo de Bruselas del 9 de noviembre entre Junts y ustedes incluye el regreso de estas empresas, y por eso nosotros vamos a ser exigentes, porque no formamos parte de ningún bloque del Estado español y solo nos debemos a Cataluña y a su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Així doncs, senyor Hereu, pensa garantir el Govern espanyol el retorn de la seu de les empreses que van forçar a abandonar Catalunya l'octubre del 2017? Muchas gracias, señora presidenta. El 1 de octubre de 2017, más de dos millones de catalanes votamos en el referéndum sobre la independencia de Cataluña, aunque los cuerpos policiales intentaron impedirlo de forma violenta. Dos días después, con la declaración de Felipe de Borbón, el rey tomaba parte y daba luz verde a aquel a por ellos judicial y económico. Desde entonces, y junto con la participación del Partido Popular, se iniciaba una operación de Estado y el 6 de octubre aprobaba un real decreto para forzar el cambio de la sede de miles de nuestras empresas fuera de Cataluña, una actuación que quería castigar económicamente a nuestro país y pretendía desgastar el prestigio del tejido económico catalán e impactar negativamente en sus principales indicadores. Porque, cuando se trata de Cataluña, el Reino de España siempre perjudica a los catalanes, sean independentistas o no. A pesar de ello, la economía catalana ha demostrado una enorme capacidad de resiliencia, batiendo récords como el de inversión extranjera o del nivel de ocupación de empleo. Pero es evidente que hay que revertir los efectos de aquella operación de Estado y, ahora que Junts es clave en este hemiciclo, aquello imposible en los últimos cuatro años ahora se hace realidad. Así pues, señor Hereu: ¿piensa garantizar el Gobierno español el retorno de las empresas que forzaron a abandonar Cataluña en octubre de 2017?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Y termino. Desde Junts insistimos en que lo importante es la cultura política que conforma un Estado. Si esta cultura política que conforma un Estado es radicalmente democrática, se podrá hablar de todo. Señores socialistas, se podrá seguir negociando y ustedes podrán cumplir. Ahora bien, ahora debemos saber qué obscenidades se diseñaron cuando España entendió que Cataluña tenía la independencia muy cerca. Parlamentar es acordar, es política. Pactar una amnistía necesaria es política. Y hoy es un día histórico, se ha acabado el juego, se ha acabado el juego. Señoras y señores diputados, la partida de la ilegalidad se ha terminado. Una parte de este Estado, que jugó a espiarnos, hoy votará a favor de todo lo que se ha pasado años negando, y esto es histórico. Desde que Junts está en la ecuación, las cosas que no pasaban de repente pasan. Y es por todos estos motivos que Junts per Cataluña votará sí a la creación de la comisión de investigación sobre Pegasus. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Hoy el Gobierno de España negocia con los independentistas. Negociar de repente es una palabra que cobra vida y sentido. Se ha terminado el diálogo eterno entendido como la canción que se repite y que no lleva a ninguna parte. Hemos pasado a la negociación -la negociación-, que es una relación madura entre dos partes que se reconocen de igual a igual. ¿Qué ha cambiado? ¿El PSOE ha caído del caballo? ¿Estamos ante un milagro? ¿O simplemente es que Junts ha entrado en la ecuación y, fieles al país, fieles a Cataluña, hacemos valer, ahora sí, la aritmética parlamentaria como hasta ahora no se había utilizado? Con los siete votos de Junts la aritmética se ha vuelto pedagogía y el PSOE dice que sí a lo que hasta ahora decía no. Está bien negociar seriamente. Ni chantajes, señor Feijóo, ni chantaje ni puñetas, se llama política. Pero no negociar con Junts para salir en el periódico para parecer importantes -no queremos golpes en la espalda, no-, negociamos para resolver un conflicto que sufrimos, que Cataluña sufre, un conflicto desde hace siglos entre Cataluña y España, y negociamos, por supuesto, negociamos, porque hay que ser limpios y hay que limpiar con todo.»