Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 48 de 49
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«No oblidin mai -i vaig acabant- que fora de la democràcia, sense blindar els drets més elementals, no hi ha progrés possible. Posin-s'ho al cap. I acabo. Des de Junts insistim que l'important és la cultura política que conforma un estat. Si aquesta cultura política que conforma un estat és radicalment democràtica, es podrà parlar de tot, senyors socialistes, es podrà continuar negociant i vostès podran complir. Ara, però, hem de saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar. Parlamentar, acordar és política. Pactar una amnistia necessària és política. I avui és un dia històric. S'ha acabat el joc. S'ha acabat el joc. Senyores i senyors diputats, la partida de la il·legalitat s'ha acabat. Una part d'aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s'ha passat anys negant. I això és històric. Des que Junts és a l'equació les coses que no passaven, de cop passen. És per totes aquestes raons que Junts per Catalunya votarà sí a la creació de la comissió d'investigació sobre Pegasus.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d'aquesta nit, crear una comissió sobre l'espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l'Operació Catalunya. L'Estat -sí, l'Estat- es va graduar cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l'Estat. Una indecència, que aquesta nit se n'ha parlat molt d'indecències, això sí que era una indecència. A l'Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se'ns va espiar, com i a qui es va controlar. Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d'Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació -la negociació-, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d'igual a igual. Què ha canviat? El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d'un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l'equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l'aritmètica parlamentària, com fins ara no s'havia fet servir. Amb els set vots de Junts l'aritmètica s'ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se'n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l'esquena, no volem copets a l'esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s'ha de fer net. Senyores i senyors, s'ha de fer net, s'ha de fer net. Durant massa anys els governs de l'Estat -tots els governs de l'Estat-, i l'Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L'Estat espanyol s'han empastifat. L'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar -ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L'Estat va normalitzar saltar-se impunement l'estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«¿Y cómo se explica, además, el error de ciberseguridad que supone que se estuvieran haciendo muchas búsquedas en Internet para hacer bombas, para alquilar furgonetas, para comprar armas o localizar posibles objetivos? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordemos que en aquel objetivo estábamos en el nivel 4 sobre 5 -4 sobre 5- de alerta terrorista. Hay muchos más interrogantes, muchos. El excomisario Villarejo dijo en el caso Tándem a la Audiencia Nacional que ayudó al CNI -cito- a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. ¿Qué información tenía el director del CNI? ¿Qué pasó con las comunicaciones entre los diferentes cuerpos de seguridad? ¿Por qué fallaron? Las comisiones de investigación en el Congreso sirven para investigar asuntos de interés público y esclarecer las sombras que hay en torno a los atentados del 17-A es de interés público. En los países democráticos siempre se inicia una investigación parlamentaria para saber qué ha fallado y pedir responsabilidades políticas, y en paralelo se lleva adelante la causa judicial a la que se aportan las conclusiones parlamentarias para complementar. Como hizo Francia, donde no se cerraron las causas judiciales hasta tener las conclusiones de las respectivas comisiones parlamentarias de investigación por los atentados de Charlie Hebdo o del Bataclan. En otros países no tienen miedo a saber la verdad ni miedo a reconocer errores ni a repasar estos errores que pueden haber existido para corregirlos, porque eso salva vidas. Por lo tanto, debería haberse abierto la comisión de investigación inmediatamente después de los atentados, y no seis años más tarde y gracias -ya lo hemos dicho en muchas ocasiones últimamente- a que Junts haya entrado en la ecuación. Las víctimas tienen derecho a saber la verdad, también como derecho reconocido por las Naciones Unidas en diversas resoluciones, y buscar la verdad no es responsabilidad ni debe ir a cargo de las víctimas, sino del Estado español.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Les comissions d'investigació al Congrés serveixen per investigar assumptes d'interès públic, esclarir les ombres que hi ha a l'entorn dels atemptats del 17-A és d'interès públic. Als països democràtics sempre s'inicia una investigació parlamentària per saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques, i en paral·lel es tira endavant la causa judicial a la qual s'aporten les conclusions parlamentàries per complementar. Com va fer França, on no es van tancar les causes judicials fins tenir les conclusions de les respectives comissions parlamentàries d'investigació pels atemptats de Charlie Hebdo o de Bataclan. A altres països no hi ha por a saber la veritat, ni por a reconèixer errors, ni corregir-los, o sigui, ni por a repassar aquestes errades que hi poden haver existit per corregir-les, perquè això salva vides. Per tant, s'hauria d'haver obert la comissió d'investigació immediatament després dels atemptats i no sis anys més tard i gràcies -i ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament- al fet que Junts ha entrat a l'equació. Les víctimes tenen dret a saber la veritat, també com a dret reconegut per Nacions Unides en diverses resolucions. I buscar la veritat no és responsabilitat ni ha d'anar a càrrec de les víctimes, sinó de l'Estat espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Y termino. La conocida como Operación Cataluña, precedida por la Operación Barcelona, ha tenido como finalidad neutralizar y desactivar el proceso independentista de Cataluña, y esto queda reflejado con la Directiva de Inteligencia del 2012 que hizo el Gobierno de Rajoy, y a la que dio continuidad el Gobierno de Pedro Sánchez, hasta que Junts entró en la ecuación. El objetivo para conseguir desactivar, neutralizar el independentismo era muy claro: disparar a tres de los grandes pilares del catalanismo: la Presidencia de la Generalitat de Catalunya, con el presidente Artur Mas y, posteriormente, el presidente Puigdemont, la Alcaldía de la capital de nuestro país, el alcalde Trías, y también la Presidencia del Fútbol Club Barcelona, con Sandro Rosell. Y no hace falta decir que estos tres grandes pilares del catalanismo siguen siendo hoy objeto del alcantarillado del Estado español. Termino. La independencia de Cataluña es una opción que aquí no gusta, pero es la nuestra, es la opción que nos alejaría de toda esta porquería y es la que nos daría las herramientas que creemos que son necesarias para los ciudadanos de Cataluña, y solo por eso vale la pena seguir manteniendo la posición. ¡Viva Cataluña libre! Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I acabo. La coneguda Operació Catalunya, precedida per Operació Barcelona, ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista català, tothom ho sap. I això queda reflectit en la Directiva d'intel·ligència del 2012 que va fer el Govern Rajoy i que va donar continuïtat el Govern de Pedro Sánchez fins que Junts va entrar a l'equació. L'objectiu per aconseguir-ho, per aconseguir desactivar i neutralitzar l'independentisme, era molt clar, disparar a tres dels grans pilars del catalanisme: la presidència de la Generalitat de Catalunya, amb el president Artur Mas i posteriorment el president Puigdemont, l'alcaldia de la capital del nostre país, l'alcalde Trias, i també la presidència del Futbol Club Barcelona amb Sandro Rosell. I no cal que digui que aquests tres grans pilars del catalanisme segueixen avui sent objecte de les clavegueres de l'Estat espanyol. I acabo. La independència de Catalunya és una opció que aquí no agrada, però és la nostra opció. I és l'opció que ens allunyaria de tota aquesta porqueria. I és l'opció que ens donaria les eines necessàries per poder servir com creiem que s'han de servir els ciutadans de Catalunya. I només per això val la pena que seguim mantenint la posició. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Voy acabando, presidenta. Como le decía, en Junts per Catalunya estamos aquí para trabajar por la independencia de nuestro país, como es sabido por todos, y también para recuperar los años perdidos en las infraestructuras estratégicas de Cataluña, que aún ahora son competencia del Estado: los puertos de Barcelona y Tarragona, el corredor del Mediterráneo, los aeropuertos de titularidad del Estado. Nosotros vamos a votar favorablemente las propuestas que estén alineadas con esos objetivos. No estamos aquí para hacer seguidismo de ningún grupo parlamentario, de ninguno, y menos de ustedes que defienden lo que defienden y representan lo que representan. En todo caso, ¿por qué deberíamos dar nuestro voto favorable a una propuesta que no es solvente técnicamente, que no se ha justificado adecuadamente y que viene de un grupo político que, cuando ha gobernado el Estado, se ha dedicado sistemáticamente a mantener en el ostracismo las infraestructuras estratégicas del Estado en Cataluña, como los puertos de Barcelona y Tarragona? ¿Por qué deberíamos hacerlo? Por ningún motivo. Si algún día quieren aprobar una iniciativa como esta, ya saben dónde estamos. Pueden traernos datos, razones; hablaremos de sus proyectos, hablaremos de los nuestros, y quién sabe. Gracias. (Aplausos).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Vaig acabant, presidenta. Com li deia, Junts per Catalunya som aquí per treballar per la independència del nostre país, és sabut per tothom, i també per recuperar els anys perduts en les infraestructures estratègiques de Catalunya que encara ara són competència de l'Estat. Els ports de Barcelona i de Tarragona, el corredor mediterrani, els aeroports de titularitat de l'Estat. Nosaltres votarem favorablement les propostes que estiguin alineades amb aquests objectius. No estem aquí per fer seguidisme de cap grup parlamentari, de cap, i menys de vostès que defensen el que defensen i representen el que representen. Però en tot cas, per què hauríem de donar el nostre vot favorable a una proposta que no és solvent tècnicament, que no s'ha justificat adequadament, i que ve d'un grup polític que quan ha governat l'Estat s'ha dedicat sistemàticament a mantenir en l'ostracisme les infraestructures estratègiques de l'Estat a Catalunya, com els ports de Barcelona i Tarragona? Per què ho hauríem de fer? Per cap motiu. Si algun dia volen aprovar alguna iniciativa com aquesta, ja saben on som. Ens poden portar dades, raons, parlarem dels seus projectes i parlarem dels nostres. I qui sap. Gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Nosotros también votaremos a favor de esta toma en consideración. Lo haremos convencidos de que la amnistía ayudará a abrir una vía muy difícil, la de la negociación entre dos naciones: la española y la catalana, una negociación de tú a tú para decidir nuestro futuro, que para Junts, para nosotros, solo puede ser uno: el de una Cataluña libre. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Sabemos que nada será fácil, porque antes de ver la luz la amnistía ya tenía un reguero considerable de detractores que eran, son y serán beligerantes. La mayoría sabemos que son los que han estado siempre con Cataluña y que ahora hacen mucho ruido y nos ofrecen un esperpento de maniobras para torpedear la tramitación e incluso su aplicación. También nos amenazan con llevar la ley a Europa. Allí les esperamos, en Europa. Europa es el terreno de juego de Junts y en todo caso, para evitarles nuevos ridículos, quiero que sepan que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, en su sentencia de 29 de abril de 2021, dictada en el Asunto C-665/20, procedimiento prejudicial de urgencia, no solo reconoce la posibilidad de la existencia de la amnistía, sino que además establece que esta tiene por finalidad despojar de su carácter delictivo a los hechos a los cuales se aplica. De esta manera, la compatibilidad de una ley de amnistía con el derecho europeo es un acto que el TJUE ha dejado claro, y por eso podemos intuir cuál será la respuesta. Esta ley no amnistiará a personas, sino hechos atribuidos a estas personas, y todos saben que pretende acoger a todas las víctimas de la judicialización política. Lo que no se sabe, porque no se ha dicho lo suficiente, es que algunos de los que más gritan y gesticulan hoy serán los principales beneficiados de esta amnistía. Hablo de aquellos que han politizado la justicia, alejándose de los estándares del derecho europeo -lo decía el diputado Iñarritu-, utilizando indiscriminadamente, por ejemplo, técnicas de lawfare o el concepto de terrorismo. Y es que, en caso de prosperar la ley, evitarán someterse al escrutinio de los tribunales europeos. ¡Qué favor, señor Feijóo! ¡Qué favor, señor Catalán! ¡Qué favor para el Estado español! Y sí, señor Feijóo, en Junts somos conscientes de todo. Somos tan conscientes, que hoy sabemos que vivimos un hecho excepcional, porque los mismos que votaron el 155, que nos han espiado, que nos han puesto en las listas de terroristas, votarán a favor de lo que nos han negado en los últimos años. Esta es la virtud de Junts, y es que cuando Junts entra en la ecuación pasan cosas. Pasan cosas que nos decían que eran imposibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Pero volvamos a la amnistía, esta amnistía que algunos, con interés partidista, hace meses dijeron que estaba hecha. En este punto quisiera reconocer el trabajo ingente hecho por referentes como el abogado Gonzalo Boye o el exdiputado de esta Cámara, Josep Pagès. El suyo, el nuestro, el de Junts, ha sido un trabajo de país y no un hito más en el camino que algunos iniciaron por su cuenta con los indultos y la reforma penal, buscando el perdón y aceptando la injusticia de reconocer que el 1 de octubre era delito, dejando el relativismo político de la política y ninguna oportunidad para los acusados por terrorismo, ni a la secretaria general de Esquerra ni al presidente en el exilio ni a muchos y muchos otros. Lo que estamos haciendo no va de perdón ni de convivencia. Dicho de otro modo, va de reparar una injusticia, de hacer justicia, aquella que no han hecho los jueces y tribunales, que han primado la unidad de la patria, abusando del derecho penal para castigar la disidencia durante todo el procés. Y si se aprueba la amnistía en el sentido que la hemos trabajado, en ningún caso significará que nuestro pueblo olvida y perdona; en ningún caso será una renuncia a la independencia de Cataluña.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Esto enlaza también con lo que puso de manifiesto el president Puigdemont en su conferencia de Bruselas, dos meses antes, donde apuntaba que la amnistía es una herramienta para que se den las condiciones de abandono de la represión; un abandono de la represión que debe permitirnos volver a hacer política dedicando las energías del independentismo a nuestra legítima causa y a trabajar para todos los catalanes, y no tener que defendernos de unos delitos que sabemos -y también lo saben ustedes- que no lo son. La tramitación de esta proposición es, de entrada, un reconocimiento al error de haber judicializado el conflicto político. Y digan lo que digan algunos, lo cierto es que el segundo párrafo de la exposición de motivos ya dice que la amnistía sirve para superar conflictos políticos; pero el único antecedente que la ley cita para este conflicto político es la sentencia del Tribunal Constitucional de 2010 contra el Estatuto de Cataluña. Este sí que fue un verdadero golpe de Estado y para nosotros es un capítulo más en el conflicto crónico entre Cataluña y España, un conflicto que se remonta tres siglos atrás, cuando Cataluña fue derrotada militarmente y se abolieron sus instituciones y constituciones bajo el absolutismo centralista y uniformista de Felipe V. Unas actitudes que, con más o menos intensidad, se han perpetuado hasta la monarquía constitucional de Felipe VI, pasando por dictadores, republicanos, conservadores, progresistas, pero siempre sin solución, porque, estuviese quien estuviese al frente de España, nunca ha reconocido la raíz del conflicto. El resultado del pasado 23 de julio y la entrada en escena de Junts ha abierto una ventana de oportunidad trescientos años después para poder centrar el conflicto desde el origen y generar el escenario necesario para iniciar una negociación política que contribuya a la resolución de este conflicto histórico.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Nosaltres també votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Ho farem convençuts que l'amnistia ajudarà a obrir una via molt difícil, la de la negociació entre dues nacions, l'espanyola i la catalana. Una negociació de tu a tu per decidir el nostre futur, que per Junts, que per nosaltres, només pot ser una, el d'una Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías, hoy -y en catalán- encaramos la toma en consideración de la Ley Orgánica de amnistía, presentada por el Grupo Socialista, como condición previa para que los siete votos de Junts facilitasen la investidura de Pedro Sánchez. Nos decía el president Carles Puigdemont, en la rueda de prensa del 9 de noviembre, que el acuerdo con el Partido Socialista incluía la ley de amnistía; la incluía con la voluntad compartida de no dejar fuera a ningún perseguido por contribuir al proceso de independencia de Cataluña. Nos decía también el presidente que la amnistía era una manera de devolver a la política lo que era de la política, lo que es de la política. Y es que esta ley, señorías, no es ninguna medida de gracia, sino una medida necesaria que surge del acuerdo entre demócratas para acabar con la judicialización de la política, que ha comportado el sufrimiento de muchas personas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Aquesta llei no amnistiarà persones, sinó fets atribuïts a aquestes persones. I tothom sap que pretén acollir totes les víctimes de la judicialització política. El que no se sap, perquè no s'ha dit prou, és que alguns dels que més criden i gesticulen avui seran els principals beneficiats d'aquesta amnistia. Parlo d'aquells que han polititzat la justícia allunyant-se dels estàndards del dret europeu -ho deia el diputat Iñarritu-, per exemple, utilitzant indiscriminadament tècniques de lawfare o el concepte de terrorisme. I és que en cas de prosperar la llei, evitaran, aquests, sotmetre's a l'escrutini dels tribunals europeus. Quin favor, senyor Feijoó, quin favor, senyor Catalán, quin favor per l'Estat espanyol. I sí, senyor Feijóo, a Junts som conscients de tot. En som tan conscients que avui sabem que viurem un fet excepcional, perquè els mateixos que van votar el 155, que ens han espiat, que ens han posat a les llistes de terroristes, votaran a favor del que ens han negat els darrers anys. Però aquesta és la virtut de Junts, i és que quan Junts entrem a l'equació, passen coses, passen coses que ens deien que eren impossibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Sabem que res serà fàcil, perquè abans de veure la llum, l'amnistia ja tenia un reguitzell considerable de detractors, que eren i són i seran bel·ligerants. La majoria sabem que són els que ho han estat sempre amb Catalunya i que ara fan molt soroll i ens ofereixen un esperpent de maniobres per torpedinar la tramitació i fins i tot la seva aplicació. També ens amenacen a portar la llei a Europa. Allà els esperem, Europa és el terreny de joc de Junts i, en tot cas, per evitar-los nous ridículs, sàpiguen que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril de 2021, dictada en l'assumpte C-665/20, procediment prejudicial d'urgència, no només reconeix la possibilitat de l'existència d'amnisties, sinó que a més estableix que aquestes tenen per finalitat desposseir del seu caràcter delictiu els fets als quals s'apliquen. D'aquesta manera, la compatibilitat d'una llei d'amnistia amb el dret europeu és un acte que el té TJUE, ha deixat clar, i per això nosaltres en podem intuir la resposta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però tornem a l'amnistia, aquesta amnistia que alguns, amb interessos partidistes, fa mesos van dir que estava feta. I en aquest punt voldria reconèixer la feina ingent feta per referents, com l'advocat Gonzalo Boye o l'exdiputat d'aquesta cambra, en Josep Pagès. La seva, la nostra, la de Junts, ha estat una feina de país i no una fita més en el camí que alguns van iniciar pel seu compte, amb els indults i la reforma penal, buscant perdó i acceptant la injustícia de reconèixer que l'1 d'octubre era delicte, deixant camp per córrer a l'activisme polític de la judicatura i cap oportunitat per als acusats de terrorisme, ni per a la secretària general d'Esquerra, ni per al president a l'exili, ni per a molts i molts altres. El que estem fent no va de perdó ni de convivència. O dit d'una altra manera, va de reparar una injustícia, de fer justícia, aquella que no han fet els jutges i tribunals que han prioritzat la unidad de la patria, abusant del dret penal, per castigar la dissidència durant tot el procés. I si s'aprova l'amnistia en el sentit que l'hem treballat, en cap cas significarà que el nostre poble oblida i perdona, en cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui, i en català, encarem la presa en consideració de la Llei Orgànica d'amnistia presentada pel Grup Socialista com a condició prèvia perquè els set vots de Junts facilitessin la investidura de Pedro Sánchez. Ens deia el president Carles Puigdemont a la roda de premsa del 9 de novembre que l'acord amb el Partit Socialista incloïa la llei d'amnistia. La incloïa amb la voluntat compartida de no deixar fora cap perseguit per contribuir al procés d'independència de Catalunya. Ens deia també el president que l'amnistia era una manera de retornar a la política allò que era de la política, allò que és de la política. I és que aquesta llei, senyories, no és cap mesura de gràcia, sinó una mesura necessària que sorgeix de l'acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política, que ha comportat el patiment de moltes persones. I això lliga també amb el que va posar de manifest el president Puigdemont a la seva conferència de Brussel·les dos mesos abans, on apuntava que l'amnistia és una eina perquè es donin les condicions d'abandonament de la repressió, un abandonament de la repressió que ens ha de permetre tornar a fer política, dedicant les energies de l'independentisme a la nostra legítima causa i a treballar per tots els catalans, i no haver-nos de defensar d'uns delictes que sabem, i també ho saben vostès, que no ho són.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Pero, en efecto, el impacto humanitario es dramático y cada día que pasa es más desgarrador. Se cuentan por miles las víctimas civiles, tanto palestinas como israelíes. El dolor y sufrimiento de los familiares de las víctimas de las dos poblaciones en su conjunto se ven todavía más aumentados por el miedo a nuevos ataques, bombardeos o por la imposibilidad de poder escapar de la zona de guerra y por las extremas dificultades de recibir una ayuda humanitaria tan necesaria. Un uso de la fuerza contra la población civil jamás es aceptable y en Junts condenamos todos los ataques violentos contra la población civil inocente o que esta sea utilizada también como escudo humano e instamos a que sus responsables sean obligados a rendir cuentas de acuerdo con las normas del derecho internacional humanitario. ¿Y cuál ha sido la gestión del Gobierno español ante esta grave crisis? El impacto de este conflicto ha vuelto a desestabilizar intensamente, como sabemos todos, Oriente Medio. De hecho, también en nuestro entorno geopolítico muchos coincidiríamos con algunos analistas que están apuntando que no sería prudente descartar la posibilidad de una guerra extendida a toda la región. En esta situación, en este contexto, señor ministro, ¿usted puede realmente defender que el presidente Sánchez en Israel trabajó con las herramientas clásicas de la diplomacia? ¿Sus palabras favorecieron el diálogo o la negociación entre las partes? ¿Ayudó a minimizar las repercusiones humanitarias para con la población civil? ¿Ayudó a avanzar en la consecución de un alto al fuego definitivo? O todavía más importante que todo esto, si es posible, ¿colaboró, acaso, a establecer las bases para que toda la comunidad internacional encuentre las respuestas sobre cómo afrontar el día siguiente, el mañana de un imprescindible e inmediato alto el fuego definitivo? Señor ministro, usted conoce perfectamente la importancia de la diplomacia como pilar de toda la política exterior, y sabemos que la diplomacia es un pilar para fomentar relaciones internacionales, gestionar la política exterior, tejer confianzas, es decir, lo contrario que hizo el señor Sánchez en la visita a Israel. Conocemos su dilatada experiencia profesional y que es consciente del conflicto diplomático que provocó el señor Sánchez en Israel. Estoy más o menos de acuerdo con sus declaraciones. Se ha esforzado en coincidir con las declaraciones del presidente Sánchez ante el primer ministro en Israel. El incendio estaba servido, y no es un caso aislado en la política exterior. El Partido Popular tampoco puede dar lecciones. Recordemos Perejil, entre otras cosas. Nadie podría interpretar que el Estado español apuesta por el diálogo ni con una solución negociada. Consiguió lo contrario y, evidentemente, no se hicieron esperar las reacciones de Israel llamando a consultas, renunciando a formar parte de ese foro de la Unión por el Mediterráneo y a participar en la cumbre por la paz en Oriente Medio, que era tan importante, que usted mismo ha destacado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Muchas gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, señor ministro, señorías. El 7 de octubre de 2023 la organización terrorista Hamás llevó a cabo un ataque masivo contra objetivos civiles y militares en Israel que provocó un gran número, enorme, de víctimas mortales y heridos. Desde entonces hasta ahora la Comunidad Internacional ha enfilado la mirada hacia Oriente Medio y la diplomacia global ha reaccionado ante esta nueva involución del conflicto palestino-israelí. También lo ha hecho el Gobierno español. Todos sabemos que el mando de la política exterior en circunstancias no bélicas es siempre muy complejo -usted se ha referido a ello, señor ministro-, pero cuando se trata de abordar una situación de guerra se convierte en un asunto extremadamente crítico que requiere de altas dosis de rigor, inteligencia, actitud propositiva y, en general, de respeto, discreción y mucha mucha prudencia. El Gobierno no ha estado a la altura de estas circunstancias y ello explica el porqué de esta comparecencia. En primer lugar y para ahorrarnos cualquier tipo de equívoco, permítame especificar cuál es el posicionamiento de Junts per Catalunya respecto al actual episodio del conflicto. Lo expresamos recientemente en la declaración de la Junta de Portavoces del Parlamento de Cataluña que adoptamos y que hoy reiteramos y mantenemos inmutable. Junts condena -y hoy lo volvemos a hacer- ese ataque terrorista y nos solidarizamos con todas las víctimas que provocó también con todos los rehenes y sus familias. Es preciso que Hamás libere de inmediato todos los rehenes que siguen secuestrados sin condiciones. Segundo, en Junts reconocemos el derecho de Israel a defenderse de estos ataques indiscriminados, siempre y cuando actúe dentro de los límites que marcan el derecho humanitario y los tratados internacionales. Finalmente, somos favorables a la solución de los dos Estados para resolver pacíficamente el conflicto geopolítico entre Israel y Palestina. Defendemos que es preciso un acompañamiento para alcanzar un acuerdo de paz sostenible en el tiempo; un acuerdo que sea fruto de la negociación, que pasa por que los Estados, conviviendo en paz y en seguridad; una solución que cuenta con el apoyo de las Naciones Unidas y de la mayoría de la comunidad internacional.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Però efectivament, l'impacte humanitari és dramàtic i cada dia que passa més i més colpidor. Comptem per milers les víctimes civils, tant palestines com israelianes. El dolor i patiment dels familiars de les víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen més incrementats per les pors a nous atacs, nous bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra, per les extremes dificultats per rebre l'ajuda humanitària tan necessària. L'ús de la força contra la població civil mai és acceptable, i Junts condemnem tots els atacs violents contra la població civil innocent, o que aquesta sigui usada també com a escut humà. I instem que els seus responsables siguin obligats a retre'n comptes d'acord amb les normes del dret internacional humanitari. I quina ha estat la gestió del Govern espanyol davant d'aquesta greu crisi? L'impacte d'aquest conflicte ha tornat a desestabilitzar -tots ho sabem- intensament l'Orient Mitjà. De fet, també el nostre entorn geopolític. Molts coincidiríem amb alguns analistes que estan apuntant que no seria prudent descartar la possibilitat d'una guerra estesa a tota la regió. I en aquest estat de les coses, senyor ministre, vostè realment pot defensar que el president Sánchez a Israel va treballar amb les eines clàssiques de la diplomàcia? Les seves paraules van afavorir el diàleg o la negociació entre les parts? Va ajudar a minimitzar les repercussions humanitàries cap a la població civil? Va ajudar a avançar en la consecució d'un alto al foc definitiu? O encara més important que tot això, si pot ser: va col·laborar a bastir les bases per tal que tota la comunitat internacional trobi la resposta sobre com afrontar l'endemà d'un imprescindible alto foc definitiu?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d'octubre de 2023 l'organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D'aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l'Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d'aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s'hi ha referit, senyor ministre. Però quan es tracta d'abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d'altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l'alçada d'aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d'aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d'equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l'actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable. Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d'immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat. Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. Aprofitaré la rèplica per recordar alguns dels punts de l'acord que hem signat i que vostè ara mateix també ha subscrit. Al primer paràgraf de l'acord que hem signat, i ho llegeixo perquè val la pena que tots l'escolteu, al primer paràgraf de l'acord signat entre vostès i nosaltres hi diu: 'El Partit Socialista Obrero Español i Junts per Catalunya consideren que la situació política actual permet assolir un acord per obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, i desenvolupar una dinàmica per resoldre'l en termes diferents dels de la darrera legislatura.' Per fer i dir el mateix que han fet i dit fins ara, ja li hem dit que no li fem falta nosaltres. A l'acord signat també, com he dit abans, no hi apareix la paraula diàleg i sí que hi apareix la paraula negociació, com en la seva darrera intervenció. I en aquest acord parlem també d'amnistia, la desjudicialització de la política també, com acaba de confirmar vostè. Ni oblit ni perdó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Era necesario lograr un cambio de paradigma, pasar de una relación de subordinación a una relación de igual a igual, que es lo que el presidente Puigdemont reclama desde hace más de siete años. Había una serie de elementos que era imprescindible que se cumplieran si el Gobierno español deseaba emprender un proceso de negociación con Junts, y el presidente Puigdemont las apuntó en su conferencia del 5 de septiembre: eliminar cualquier referencia del independentismo a nivel de inteligencia, retirar también la vinculación del independentismo catalán con el terrorismo de los informes de la Europol y la ley de amnistía. Hacía falta -y por eso lo hacemos constar- un acuerdo sin renuncias, en el que explicitamos que para nosotros el mandato del 1 de octubre está vigente y el compromiso con la independencia es irrenunciable, sin renuncias y sin engañar a nadie. Porque si alguien dice que este acuerdo sirve para pasar página, engaña a los ciudadanos. No lo hemos hecho y no lo haremos nunca, porque esto no es tan solo un anhelo que sea nuestro, sino que pertenece a las generaciones y generaciones de catalanes que se han sacrificado en circunstancias mucho más adversas que las actuales para conseguir que lleguemos hasta aquí. Y hoy, porque formamos parte de esa cadena de generaciones, escribimos una página más que nos aproxima a nuestro objetivo. En resumen, era necesario identificar bien el problema, dotarse de las condiciones y elementos necesarios para abordar su resolución y acordar una metodología de trabajo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«A la luz del rechazo de todos los intentos que hemos expuesto, el Gobierno y el Parlamento de Cataluña deciden organizar un referéndum de independencia, de autodeterminación el 1 de octubre de 2017. La participación fue masiva y el apoyo a la independencia superó el 90 %. El presidente Puigdemont en aquel entonces priorizó la vía negociada, tal y como reclamaban el Gobierno español y las instituciones internacionales. El presidente proponía iniciar un proceso de negociación; no obstante, el Gobierno español decidió reprimir el referéndum de forma violenta, movilizó a miles de policías de toda España, intervino las instituciones catalanas y se inició un largo periodo de represión, que ha comportado persecución, prisión y exilio para muchas personas, dirigentes políticos, activistas y ciudadanos catalanes. La represión del Estado eliminó toda posibilidad de resolución política. Es necesario, pues, que cualquier nuevo intento de resolver el conflicto político de forma negociada conlleve el retorno a la vía política, revierta los efectos de la represión y se busque un acuerdo en el que se vean satisfechas las aspiraciones nacionales de la sociedad catalana. Nos hacía falta, y siempre lo hemos repetido en Junts, salir de la espiral de retroceso y renuncia de los últimos cuatro años, una espiral que tan solo exigía a la parte catalana y nunca a la española.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Hemos pasado muchas horas trabajando el marco del acuerdo, sobre todo los antecedentes y el relato. Un acuerdo en el que no aparece ni una sola vez la palabra diálogo, y sí la palabra negociación. Un acuerdo firmado por ustedes donde no se habla de 'reencuentro', de perdón ni de medidas de gracia; eso fueron los indultos, y entendemos que en ningún caso se refería a la amnistía porque la amnistía es otra cosa: una ley y una desjudicialización de la política. Hoy tomaba la palabra en nombre de Junts, a quien formalmente represento, pero el sentido de nuestra intervención se explicaba por la voluntad de servir y representar mucho más allá de lo que son las posturas y los legítimos intereses de los partidos políticos. Este debate de investidura viene precedido de un enfrentamiento entre españoles y también de una división entre los dos grandes partidos respecto a Cataluña que no se había producido nunca en investiduras previas. Existe un hecho incontrovertible que lo explica, un hecho que usted sabe -porque lo ha firmado, porque forma parte de nuestro acuerdo-. Ustedes saben que la cuestión no es tanto si España tiene un gobierno más o menos progresista, más o menos de izquierdas, o más o menos reformista; de hecho, esto ha pasado otras veces y el ruido no ha sido ni mucho menos comparable al de ahora. Lo que explica la tensión y la histeria de ciertos sectores es exclusivamente aquello que históricamente la política española ha denominado el problema catalán. Ni Gobiernos de izquierdas ni Gobiernos progresistas. Lo que no se digiere, lo que se combate por tierra, mar y aire. En definitiva, lo que es verdaderamente disruptivo es atreverse a abordar el tema catalán de forma directa.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Ahora que estoy en la parte inicial de mi intervención, querría darle un consejo, que, naturalmente, usted no tiene ninguna obligación de seguir. Con nosotros no intente tentar a la suerte porque no le va a funcionar. Su discurso no ha sido un discurso valiente. Ahora tiene la oportunidad de responderme y decirme exactamente qué va a hacer usted. Su responsabilidad era encontrar la manera de respetar el marco que ustedes y nosotros hemos acordado, de hacer honor a aquello que hemos escrito. De hecho, en el acuerdo firmado, en el primer párrafo dice que las cosas se tienen que hacer en términos diferentes de cómo se han hecho en la última legislatura, y esto lo han firmado ustedes y lo hemos firmado nosotros. Cuando escribimos en términos diferentes, nos referimos a una definición muy fácil de entender. Por lo tanto, le reitero lo que hemos dicho en anteriores ocasiones no solo a usted, sino también a los miembros de su Gobierno: para decir y hacer lo mismo que se ha hecho durante los últimos cuatro años, Junts no le hace ninguna falta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Nosaltres no volem trencar res, no volem que ens trenquin. I ens defensarem sempre que algú ho intenti fer, sigui des dels tribunals, sigui des de l'enginyeria fiscal, sigui des de l'incompliment dels compromisos. Nosaltres el que volem és el millor per a la nostra nació i, per tant, el millor futur per als nostres fills i filles. No els hauria de sorprendre, doncs, que posem tot això al centre del debat polític que tenim avui. Ens devem a ells, i per ells lluitarem fins i tot pactant amb qui tan mal ens ha volgut. Perquè el nostre compromís és amb Catalunya. El nostre compromís és amb el poble de Catalunya, amb ningú més. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Presidente en funciones y candidato, en Junts le hemos escuchado estos últimos cuatro años con mucha atención, sobre todo cuando ha hablado de nosotros y cuando ha hablado de Cataluña. Usted ya sabe por qué razón hoy le hemos escuchado de una forma todavía más especial. Hoy usted debía empezar a desmentirnos a quienes decimos que usted no cumple los acuerdos, que su palabra no vale, que a usted solo le interesa el poder, y que es capaz de aliarse con quien sea para conservarlo. Algo de esto habrá cuando su partido tiene el estómago de arrebatar a Junts la alcaldía de Barcelona, con el apoyo y gracias al Partido Popular, y ahora pretende arrebatar la Presidencia del Gobierno español al Partido Popular gracias a los votos de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d'anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d'assegurar l'estabilitat de la legislatura d'entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l'origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d'estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d'una relació de subordinació a una relació d'igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys. Hi havia una sèrie d'elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l'independentisme a la directiva d'intel·ligència. Retirar la vinculació de l'independentisme català amb el terrorisme dels informes de l'Europol. I la llei d'amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l'1 d'octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans. Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s'han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d'aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»