Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 49 de 49
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Perquè la legislatura avanci el nostre país, Catalunya, necessita que passin coses, que passin coses diferents i que es culmini un acord que canviï la història. Vàrem dir en campanya electoral que res seria igual si depenia de Junts, i només cal mirar el que està passant avui per tenir-ne la primera constatació. Certament estem emprenent una investidura on res serà igual. L'hi hem transmès, senyor Sánchez, ho sap, n'és conscient, i l'hi ho dic ara perquè encara és a temps de desistir. És a temps a desistir, però si tira endavant sap, i que també ho sàpiga tothom, que nosaltres no enganyem ningú, que som fidels als nostres compromisos adquirits, i que si som aquí avui és per fer que les coses canviïn de veritat. I si aquests canvis no són possibles, si no s'avança, no donarem suport a cap iniciativa que es presenti des del seu govern i des de la seva majoria, a cap. L'acord que hem subscrit, senyor Sánchez, ho diu ben clar: l'estabilitat de la legislatura queda subjecta als avenços i compliments dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats en el punt segon. Els recordo els dos àmbits perquè quedi constància al Diari de Sessions: l'àmbit del reconeixement nacional, on nosaltres plantegem el referèndum d'autodeterminació, i l'àmbit dels dèficits i limitacions de l'autogovern, on plantejarem, entre d'altres coses, la cessió del cent per cent dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya. Em pot confirmar, perquè al matí no ens ha quedat gens clar, si vostè està disposat a complir tots i cada un dels punts de l'acord signat i ratificar les 1486 paraules de l'acord? 1486 paraules de les quals ni una és casual o sobrera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Y ahora sí, termino. La tesis que dice que votar divide y que un referéndum rompería la convivencia nace de la extrema derecha. En el año 2017 algunos la compran; hoy, algunos todavía la sostienen, a pesar de que más del 70 % de los ciudadanos de Cataluña están a favor de resolver el conflicto político votando. Votar no es dividir. En Cataluña, votar es consenso y en Junts per Catalunya no hemos aguantado la oposición durante tanto tiempo para acabar haciendo lo mismo que se ha hecho hasta ahora, que es evidente que no ha dado resultados positivos. Ahora, a Cataluña le toca ser Cataluña, y en Junts mantenemos la oposición. Nuestro voto será un no, señor Feijóo. ¡Viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Vostès han conspirat per carregar-se el sistema sanitari de Catalunya, un sistema que és reconegut a nivell internacional. Vostès han aplicat el 155, una mesura que ha tingut conseqüències gravíssimes al nostre país. Vostès tampoc paguen a Catalunya. Vostès són els de Operación Judas, els de Operación Cataluña, també els de Pegasus. Vostès, senyor Feijóo, menteixen quan parlen del català al pati de les escoles o quan parlen dels cognoms a Catalunya, i l'hi diu una que es diu Camero. I això és de tot menys igualdad y libertad. En definitiva, sap quines són les aportacions que finalment seran recordades del PP a Catalunya? 'Eche una firmita aquí en contra de Cataluña', 'Puigdemont a prisión' y 'antes alemana que catalana'. I ara sí, acabo. La tesi que diu que votar divideix, que un referèndum trencaria la convivència, aquesta tesi neix de l'extrema dreta. El 2017 alguns la compren, avui encara alguns la sostenen, malgrat que més del 70 % dels ciutadans de Catalunya estan a favor de resoldre el conflicte polític votant. Votar no és divisió a Catalunya, votar és consens. I des de Junts per Catalunya no hem aguantat la posició durant tant de temps per acabar fent el mateix que s'ha fet fins ara, que és evident que no ha donat resultats positius. Ara a Catalunya li toca ser Catalunya i des de Junts mantenim la posició. El nostre vot serà un no, senyor Feijóo. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Veig que amb dades i amb números va vostè una mica perdut. Voldria donar-n'hi algunes. Acabem de conèixer la xifra del deute històric acumulat d'Espanya amb Catalunya: 456 000 milions d'euros. La dada surt d'una comissió d'experts impulsada al Parlament de Catalunya a petició de Junts el 2021. És un deute que s'ha anat acumulant al llarg de trenta anys de governs socialistes i del Partit Popular. Perquè als catalans, independentistes o no, ens han deixat de pagar 51 000 milions en infraestructures, 375 000 milions en partides socials, i 30 000 milions en pensions. I això, señor Feijóo, va en contra de Catalunya. De fet, en el temps que vostè ens ha contestat 1 250 000 euros pagats amb els impostos de tots els catalans, independentistes i no independentistes, han volat a Madrid i ja no tornaran. No és dumping, señor Feijóo, és espoli fiscal. Més de 20 000 milions d'euros l'any. Nosaltres estem molt lluny del seu projecte de país. Catalunya, señor Feijóo, malgrat tots vostès, és líder en exportacions a l'estranger, bat rècords d'inversió estrangera. És de les regions d'Europa amb més projectes vinculats al sector de l'automoció, malgrat no s'ha acabat el Corredor Mediterrani després de 26 anys. Catalunya és el major hub químic del sud d'Europa. És també líder en assaigs químics. El nostre model, en definitiva, señor Feijóo, no és ni s'assembla al seu. De fet, l'Espanya que defensa vostè queda molt ben reflectida en algun dels titulars que van sortir a la premsa internacional l'1 d'octubre del 2017. Li recordaré algun d'ells. A França llegíem: 'Catalunya, el cop de força'. A Alemanya: 'La policia ataca brutament Catalunya'. A Itàlia: 'La policia contra els votants'. A Estats Units: 'Els catalans voten sí, Espanya diu no'. I a Escòcia: 'El dia de la vergonya d'Espanya'.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Por tanto, que nadie se lleve a engaño, ni con esto ni tampoco con la amnistía se va a resolver el problema de fondo. No hay una receta autonómica para resolver los problemas de Cataluña. Lo determinante es el reconocimiento nacional de Cataluña y, por tanto, de su derecho a la autodeterminación. El pueblo catalán tiene derecho a hacer realidad de manera democrática la decisión que tomó en el referéndum del 1 de octubre de 2017 de convertirse en un Estado independiente en forma de república, y solo un referéndum acordado con el Estado español podría sustituir el mandato político del 1 de octubre, tal como hemos recalcado desde hace años. No existen impedimentos constitucionales para organizar y celebrar ese referéndum. Basta con recordar el artículo 92 de la Constitución. Lo que hay es una falta de voluntad política y en democracia no hay otro mecanismo mejor que el de poner en manos de los ciudadanos las decisiones de gran transcendencia, como son estas. Es la combinación de esas dos grandes carpetas y el progreso simultáneo en ambas lo que determinará la viabilidad y el éxito de una negociación; una negociación que hoy mismo no está, pero se espera. Las condiciones de Junts no han cambiado, son públicas y son las mismas para todos. Veremos si alguien está dispuesto a aceptarlas y a cumplirlas. No estamos aquí para recordarle la historia, señor Feijóo, estamos aquí para cambiarla. Viva Cataluña libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Durante la campaña repetimos que nuestro objetivo no era investir a presidentes españoles, que no era reformar España, y que nosotros no formábamos parte de ningún bloque español. Nuestro bloque era y es Cataluña. De hecho, dijimos que nada volvería a ser igual aquí sí dependía de Junts per Catalunya, y todo el mundo es consciente de que desde Junts está en la ecuación nada aquí ha vuelto a ser igual. Ahora puede parecer una obviedad, pero hay muchas razones para votar que no al Partido Popular. No es nuestra prioridad recordarlas cada día, pero hoy la ocasión lo exige. Un primer motivo es que el PP es un partido anticatalán. El PP se caracteriza por combatir todas las propuestas que en Cataluña generan un consenso amplio, político y social: la lengua catalana, la inmersión lingüística, la cultura catalana, la voluntad de autogobierno y un larguísimo etcétera. Queremos la independencia porque no queremos seguir retrocediendo con España, lo que queremos es avanzar con Cataluña. Otro motivo es porque el PP es un partido que ha querido como socio a la extrema derecha de VOX y esa es una línea roja aquí y en toda Europa. Otro motivo es porque el PP es un partido contrario a mejorar los derechos de las personas. De forma sistemática y continuada han estado en contra de cualquier mejora relacionada con el reconocimiento de derechos efectivos a favor de los ciudadanos en una infinidad de ámbitos y supuestos. Pueden ustedes recuperar todos los recursos que han presentado en contra de las leyes sociales que se han aprobado en el Parlamento de Cataluña. Otro motivo es porque el PP es un partido contrario a la economía productiva. La visión económica y social del PP no es la de un partido liberal europeo, señor Feijóo; al contrario, es la visión de un partido estatalista que, pese a su discurso de hoy, se posiciona siempre al lado del Estado y del poder funcionarial antes que apostar por la pequeña y mediana empresa que configura en Cataluña -y también en toda Europa- el tejido de la economía productiva. Para el PP la palabra empresa es solo sinónimo de palco del Bernabéu. Por tanto, en Cataluña el PP no es capaz de conectar con normalidad con el mundo empresarial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«La anomalía democrática, señor Feijóo, es que usted haga alusión permanente a una persona que hoy no está en el hemiciclo y que no se le respete la inmunidad que todos los países de la Unión Europea, excepto el Reino de España, le respetan. En cualquier caso, la singularidad del debate de investidura de hoy obliga a recordar, desde la perspectiva de Junts, algunas cosas. España se ve confrontada ahora mismo a uno de sus dilemas, que no siempre resuelve bien: o bien vive en el bloqueo, cosa que podría cronificar la confrontación entre los dos bloques ideológicos españoles, o bien pacta. Hay que recordar también que la aritmética actual, que no es un capricho de los dioses ni del azar, sino que es fruto de lo más sagrado en la democracia, que son los votos directos de los ciudadanos, esa aritmética se convierte en su peor pesadilla, que Junts sea una fuerza decisiva e imprescindible en una hipotética investidura. Junts, como saben, no forma parte de ningún bloque político; ni formaba parte, ni forma parte, ni va a formar parte de ningún bloque político español, haya o no haya investidura, y el hecho de no formar parte de ningún bloque español nos sitúa como fuerza acostumbrada a recibir reproches y desprecios de un lado y del otro, y sabemos que va a seguir siendo así. Sabemos que el marco político español es binario: o eres rojo o eres azul, o eres de un bloque o eres del otro, un marco en que el disidente es tratado con menosprecio y acritud.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Les condicions de Junts no han canviat, són públiques i són les mateixes per a tothom. Veurem si algú està disposat a acceptar-les i a complir-les. No som aquí per recordar-li la història, señor Feijóo, som aquí per canviar-la. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, presidente en funciones, candidato, hoy asistimos al primer discurso del debate de investidura del señor Feijóo. El primero lo oímos el domingo, pero quiero hacer un apunte: no era ni una cuarta parte de la manifestación más concurrida del independentismo, pero su mensaje, eso sí, fue y ha sido hoy nítido. Básicamente: una y no cincuenta y una, y Puigdemont a prisión. Lo pueden decir con más o menos convicción, señor Feijóo, eso dependerá de si tiene cerca a Aznar o a Ayuso, pero no se puede decir que ustedes no hablen claro. Nosotros también hablamos claro: no va a recibir ningún voto nuestro. Pero no son solo los votos lo que le falta a usted, señor Feijóo; lo que sobre todo le falta a usted y a su partido, y, aún más a los socios que se ha buscado, que son de lo más impresentable, lo que sobre todo le falta es entender que la realidad es bastante más compleja y distinta de lo que ustedes escuchan en sus radios de cabecera o leen en sus periódicos de referencia.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Durant la campanya vam repetir que el nostre objectiu no era investir presidents espanyols, no era reformar Espanya, i vam repetir que nosaltres no formàvem part de cap bloc espanyol. El nostre bloc era i és Catalunya. De fet, vam dir que res tornaria a ser igual aquí si depenia de Junts per Catalunya, i tothom és conscient que des que Junts és a l'equació res aquí ha tornat a ser igual. I ara pot semblar una obvietat, però hi ha moltes raons per votar que no al Partir Popular. No és la nostra prioritat recordar-les cada dia, però avui l'ocasió ho exigeix. Un primer motiu és que el PP és un partit anticatalà. El PP es caracteritza per combatre totes les propostes que a Catalunya generen un consens ampli, polític i social: la llengua catalana, la immersió lingüística, la cultura catalana, la voluntat d'autogovern i un llarguíssim etcètera. Volem la independència perquè no volem seguir retrocedint amb Espanya, el que volem és avançar amb Catalunya. Un altre motiu és perquè el PP és un partit que ha volgut com a soci l'extrema dreta de Vox, i aquesta és una ratlla vermella aquí i arreu d'Europa. Un altre motiu és perquè el PP és un partit contrari a millorar els drets de les persones. De manera sistemàtica i continuada han estat en contra de qualsevol millora amb relació al reconeixement de drets efectius a favor de ciutadans en infinitat d'àmbits i supòsits. Poden vostès recuperar tots els recursos que vostès han presentat en contra de les lleis socials que s'han aprovat al Parlament de Catalunya. Un altre motiu, perquè el PP és un partit contrari a l'economia productiva. La visió econòmica i social del PP no és la d'un partit liberal europeu, señor Feijóo, al contrari, és la visió d'un partit estatalista que, malgrat el discurs que ha fet avui, es posiciona sempre al costat de l'estat i del poder funcionarial abans d'apostar per la petita i la mitjana empresa, el que configura a Catalunya i també arreu d'Europa el teixit de l'economia productiva. Per al PP la paraula empresa és només sinònim de llotja del Bernabéu. Per tant, a Catalunya el PP no és capaç de connectar amb normalitat amb el món empresarial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Avui -ja els ho he dit- el nostre vot a aquesta investidura és no. Set nos que faran impossible -a no ser que hi hagi un tamayazo- que vostè avui sigui president del Govern del Reino. Mentre depengui de nosaltres els nostàlgics que tornen a ocupar les portades com Aznar, com Ayuso, com Felipe González o com Guerra, no decidiran el futur de Catalunya. Per tant, no és només un no a vostè, señor Feijóo, és un no rotund a Aznar, a Rajoy, als Felipes -González i VI-, a Guerra i a tots els zombis de la transició que surten de cacera cada cop que es pensen que la seva pàtria està en perill. I l'anomalia democràtica, señor Feijóo, és que vostè faci al·lusió permanent a una persona que avui no està a l'hemicicle i no se li respecti la immunitat que tots els països de la Unió Europea, excepte el Reino de España, li respecta. En tot cas, la singularitat del debat d'investidura d'avui obliga a recordar, des de la perspectiva de Junts, algunes coses. Espanya es veu confrontada ara mateix a un dels seus dilemes, que no sempre resol bé: o viu en el bloqueig, cosa que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics espanyols, o pacte. Cal recordar també que l'aritmètica actual, que no és un caprici dels déus ni de l'atzar, sinó que és fruit d'allò més sagrat en democràcia, que és el vot directe dels ciutadans, aquesta aritmètica esdevé el seu pitjor malson: que Junts sigui una força decisiva i imprescindible en una hipotètica investidura. Junts, com saben, no forma part de cap bloc polític, ni en formava, ni en forma, ni en formarà, hi hagi o no hi hagi investidura. I el fet de no formar part de cap bloc espanyol ens situa com una força acostumada a rebre retrets i menysteniments d'una banda i de l'altra. I sabem que seguirà sent així. Sabem que el marc polític espanyol és binari: o ets dels vermells o ets dels blaus, o ets d'un bloc o ets d'un altre. Un marc on el dissident és tractat amb menyspreu i amb agror. Per això els diem a uns i altres que estem endurits davant dels seus retrets i davant del seu menysteniment. Tenim ben present aquell refrán espanyol que diu: Menea la cola el can, no por ti sino por el pan. No els pretenem canviar, però sí que els volem deixar clar que tampoc ens canviaran a nosaltres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Votaremos a favor de la enmienda del PNV para garantizar el valor jurídico de las versiones que se publiquen en lenguas cooficiales. Y votaremos a favor de la reforma porque, después de casi cuarenta y cinco años de negación del derecho a expresarnos libremente en catalán, ya era el momento de poner negro sobre blanco este derecho preexistente: que las lenguas propias de los ciudadanos que representamos deben estar presentes en pie de igualdad en la casa de la palabra, de las palabras. Porque cuando desde Junts defendemos el catalán lo hacemos pensando en los más de 10 millones de hablantes que tiene la lengua, amando a todos y cada uno de sus acentos y sus variantes, desde Salses a Guardamar, desde Cataluña hasta el Alghero, pasando por Valencia, Baleares y Pitiusas, la Franja, Andorra o la Cataluña norte. Aprovechamos para mostrar todo nuestro apoyo a los alcaldes catalanes de Elna, Portvendres, Tarerac y Sant Andreu, por su defensa del derecho a llevar a cabo sus plenos en catalán. Mientras vemos que aquí hay quien pierde el euskera en veinticuatro horas, reivindicamos la normalidad, como la que existe en las Naciones Unidas, donde mañana, en la Asamblea, se hablará en catalán, donde hace treinta años que se habla en catalán desde aquel primer discurso del jefe de Estado de Andorra, Òscar Ribas Reig, en 1993. Decía Ribas: Tenemos muy claro que para hacer cosas y comunicarlas hay que ser cosmopolitas y políglotas, pero también que para ser, uno debe profundizar en sus propias raíces, y las nuestras son las de la cultura catalana. No somos ingenuos ni vamos a caer en la complacencia de lo que ya se ha logrado. Es un hito histórico, pero los catalanes mejor que nadie sabemos cómo las gasta el Reino de España. El mismo PSC que hoy se enfrenta al PP no tuvo ningún escrúpulo a la hora de pactar precisamente con el PP para expulsar a Junts del Ayuntamiento de Barcelona, cuando fue Xavier Trias quien ganó la Alcaldía de Barcelona. Así que tengamos claro que lo que sucede hoy no es por convicción, sino por necesidad, y porque muchos no pueden resistir esa atracción fatal que sienten por los tiempos del blanco y negro, los tiempos en los que en Cataluña no podíamos escuchar la radio ni ver la televisión en catalán. Mi generación no tuvo inmersión lingüística en catalán en la escuela, y si, como en mi caso, eras hija de inmigrantes, estabas obligada a vivir casi al cien por cien en castellano. Muchas personas sienten vergüenza de no saber escribirlo o de cometer errores cuando lo hablan. Aquí y ahora les decimos que lo hagan, que lo escriban, que lo hablen, porque los que tendrían que sentir vergüenza son aquellos que nos robaron el catalán durante décadas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com deia al principi, la darrera vegada que vaig intentar fer tot el discurs en català en aquesta cambra vaig acabar expulsada. Gràcies, presidenta. Passi el que passi en un futur, avui fem història. La última vez que hablé en catalán en esta Cámara me llamaron al orden, me retiraron la palabra y me expulsaron. De nada sirvió recordarle a la presidenta Meritxell Batet que ningún artículo del Reglamento prohibía el uso del catalán, y me entendió perfectamente, porque ella también es catalanohablante. Pero en aquel momento no había voluntad política de respetar nuestros derechos lingüísticos. Todo lo contrario, me repitió hasta tres veces que utilizara su lengua común. Los mismos que nos discriminaban y ninguneaban lingüísticamente se han erigido ahora en defensores de las lenguas cooficiales, aquí y en la Unión Europea; han tardado cinco años en hacerlo. Como han señalado algunos, es más que evidente que faltaba Junts en la ecuación. Insistimos, se podía y se puede utilizar el catalán en esta Cámara sin reformar el Reglamento, y lo decimos desde nuestra posición independiente, externa a los bloques que promueven o atacan la reforma, pero clave, determinante a la hora de garantizar la no discriminación del catalán. Como saben ustedes, Junts forzó una modificación de la proposición inicial justamente para que desde el primer momento se tratara el catalán en igualdad de condiciones.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«No som ingenus ni caurem en la complaença del que s'ha aconseguit. És una fita històrica, però els catalans millor que ningú sabem el pa que s'hi dona, al Regne d'Espanya. El mateix PSC que avui s'enfronta al PP no va tenir cap escrúpol a l'hora de pactar justament amb el PP per fer fora Junts de l'Ajuntament de Barcelona, quan va ser Xavier Trias qui va guanyar l'alcaldia de Barcelona. Així que tinguem clar que el que passa avui no és per convicció, sinó per necessitat i perquè molts no poden resistir aquesta atracció fatal que senten pels temps del blanc i negre, els temps en què a Catalunya no podíem escoltar la ràdio o veure tele en català. La meva generació no va tenir immersió lingüística en català a l'escola i si, com en el meu cas, eres filla d'immigrants, estaves obligat a viure gairebé al cent per cent en castellà. Moltes persones senten vergonya de no saber-lo escriure o de fer errades quan el parlen. Aquí i ara els diem que ho facin, que l'escriguin, que el parlin, perquè els que haurien de sentir vergonya són els que ens van robar el català durant dècades. Jo vaig tenir la sort de poder-lo aprendre a Viladrau, un petit poble del Montseny, quan anava a casa del tiet Santiago. Allà també vaig aprendre que la llengua és el pilar de la nació catalana. Això, els nostàlgics de la uniformitat colonialista ho saben prou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l'esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials. I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l'Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d'Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català. Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l'euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l'assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d'aquell primer discurs del cap d'Estat d'Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: 'Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La darrera vegada que vaig parlar en català en aquesta cambra em van cridar a l'ordre, em van retirar la paraula i em van expulsar. No va servir de res recordar-li a la presidenta Meritxell Batet que cap article del reglament prohibia l'ús del català, i em va entendre perfectament perquè ella també és catalanoparlant. Però en aquell moment no hi havia voluntat política de respectar els nostres drets lingüístics, ans al contrari, em va repetir fins a tres vegades que fes servir la seva llengua comú. Els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s'han erigit ara en defensors de les llengües cooficials aquí i a la Unió Europea. Han trigat cinc anys a fer-ho. Com han assenyalat alguns, és més que evident que faltava Junts a l'equació. Hi insistim, es podia i es pot fer servir el català en aquesta cambra sense reformar el reglament. I ho diem des de la nostra posició independent externa als blocs que promouen o ataquen la reforma, però clau, determinant, a l'hora de garantir la no discriminació del català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Esta nueva generación tenemos una agenda que ustedes no se esperaban. Han tenido a Junts en un rincón durante mucho tiempo, mientras esperaban seguramente que resucitara la fórmula de toda la vida, aquella fórmula que les ha procurado gobiernos y estabilidad durante décadas a cambio de muy poco. Hoy ustedes saben que esa fórmula ya no volverá, sobre todo si depende de Junts. Sería injusto que no subrayara hoy que no solo podemos hablar catalán, sino que tenemos el derecho de hablar catalán, un derecho que hemos tenido siempre pero que no se había respetado, como el derecho a la autodeterminación, pero de esto hablaremos en unas semanas. Y quisiera agradecer la labor y la valentía de la presidenta Armengol, una valentía que no había tenido ninguno de sus predecesores. Termino. Esto no va de encaje, esto no va de partidos, esto no va de reencuentro, esto va de país, esto va de nación, esto va de mentalidad de Estado y va de una relación de igual a igual, va de hacerla respetar y va de la libertad de nuestro país y de no renunciar a ninguno de los caminos para alcanzarla. Muchos de ustedes no se pueden imaginar lo que representa que el Estado les considere hablantes de segunda, hablantes que tienen menos derechos sencillamente porque tu lengua materna, aquella con la que hablas a tus hijos, aquella con la que sueñas y aquella con la que pronunciarás las últimas palabras de tu vida, no es una lengua ganadora. Y desde aquí un profundo recuerdo a Carme Junyent, y un agradecimiento inmenso a Plataforma per la Llengua y a todos los que se han comprometido con el catalán. El catalán ha sido y es lengua nacional, es lengua popular, la hablan más de 10 millones de personas, y tanto derecho tienen ustedes a vivir plenamente y libremente en castellano, como yo a vivir plenamente y libremente en catalán o en aranés, porque el catalán es nuestra lengua y la lengua nos define. Cada palabra en catalán que pronunciamos es una afirmación de nuestra identidad, también es una celebración de nuestra historia y una reivindicación de nuestros derechos como nación. Hoy, en este momento histórico, nuestra lengua catalana pronunciada en esta Cámara es la evidencia de este camino imparable hacia la libertad. Hoy aquí, con orgullo, con determinación, con esperanza, y también con recuerdo, hacemos resonar el catalán, la lengua de Cataluña. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«En 1923, Primo de Rivera hizo un real decreto para prohibir el catalán, entre otras locuras, y cien años después estamos aquí hablando catalán en el Congreso y situando el debate en el más alto nivel de las instituciones europeas, y esto ha sido posible porque la nación catalana ha resistido, porque generaciones y generaciones de ciudadanos de Cataluña han persistido y han mantenido viva nuestra nación y nuestra lengua, han mantenido la posición. Y recogemos el testigo de todos ellos y seguimos nosotros, sí, en la posición, también para todos ellos. A Cataluña le toca ser Cataluña. Y si hoy estamos aquí protagonizando un minúsculo contrapunto a la oposición a nuestra lengua es porque hay una nueva generación de catalanes que os han perdido la confianza, les han perdido la confianza, han dicho basta. Las palabras ya no sirven de nada, lo que queremos son hechos. ¿Y saben ustedes por qué queremos hechos y por qué hemos perdido la confianza? Porque ustedes no irán a la cárcel por ser socialistas, nadie de VOX irá a la cárcel por ser de extrema derecha, seguramente se encontrarán con un juez que estará más a la derecha que él. Sin embargo, a nosotros nos condenan a la cárcel y estamos en el exilio por ser independentistas. No matamos, no ponemos bombas, ni tan solo toleramos la violencia, pero estamos catalogados como terroristas, y hoy la desconfianza de Junts para con los partidos españoles, una desconfianza que ustedes se han merecido, nos ha llevado a desbloquear en pocas semanas aquello que parecía imposible. Y este es el camino.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Aquesta nova generació tenim una agenda que vostès no s'esperaven. Han tingut a Junts en un racó durant molt de temps mentre esperaven, segurament, que ressuscités la fórmula de tota la vida, aquella fórmula que els ha procurat governs i estabilitat durant dècades a canvi de molt poquet. Avui vostès saben que aquella fórmula ja no tornarà, sobretot mentre depengui de Junts. Seria injust que no destaqués avui que no només podem parlar català, sinó que tenim el dret a parlar català, un dret que hem tingut sempre però que no s'havia respectat, com el dret a l'autodeterminació. Però d'això en parlarem d'aquí unes setmanes. I voldria agrair la feina i la valentia de la presidenta Armengol. Una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors. I vaig acabant. Això no va d'encaix. Això no va de partits. Això no va de reencuentro. Això va de país. Això va de nació. Això va de mentalitat d'Estat i va d'una relació d'igual a igual. Va de fer-nos respectar. I va de la llibertat del nostre país i també de no renunciar a cap dels camins per assolir-la. Molts de vostès no es poden ni imaginar què representa que l'Estat els consideri parlants de segona, parlants que tenen menys drets senzillament perquè la teva llengua materna, aquella amb la qual parles als teus fills, aquella amb la qual somies i aquella amb la qual diràs els darrers mots de la teva vida no és una llengua guanyadora. I des d'aquí un profund record a Carme Junyent, i un agraïment immens a la Plataforma per la Llengua i a tots els qui s'han compromès amb el català. El català ha estat i és llengua nacional, és llengua popular. La parlen més de 10 milions de persones. I tant dret teniu vosaltres a viure plenament i lliurement en castellà com el tinc jo a viure plenament i lliurement en català o en aranès. Perquè el català és la nostra llengua i la llengua ens defineix. Cada paraula en català que pronunciem és una afirmació de la nostra identitat. També és una celebració de la nostra història i una reivindicació dels nostres drets com a nació. Avui, en aquest moment històric, la nostra llengua catalana pronunciada en aquesta cambra és l'evidència d'aquest camí imparable cap a la llibertat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»