Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
674 declaraciones · página 5 de 23
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Precisamente en Ceuta ustedes hicieron todo lo contrario de lo que es gobernar. Primero intentaron instalar la idea de que la crisis estaba superada. El ministro Puente decía solo dos días después del inicio del conflicto: 'Otra crisis más que resuelve Pedro Sánchez'. Pues hoy aquí estamos, cuarenta y ocho días después, con una crisis enquistada y cronificada. Después, durante semanas, intentaron instalar la idea de que aquello que había pasado era imprevisible y que nadie lo conocía. Hoy sabemos que el CNI y la Guardia Civil les habían avisado perfectamente. Ahora, hoy, ustedes se excusan diciendo que no se podía prever la magnitud final de la crisis, un argumento que es extraordinariamente preocupante en sí mismo, porque un Gobierno no necesita saber exactamente cuántas personas intentan traspasar su frontera para tener la obligación de actuar; no hace falta saber si serán mil, cinco mil o los que sean porque, si sus servicios de inteligencia les advierten de un riesgo verdadero en una frontera exterior de la Unión Europea, su responsabilidad es prepararse y actuar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, hoy el Gobierno viene aquí a pedir centenares de millones de euros para tapar su incapacidad. Esta es la realidad de este Gobierno. No estamos ante una política preventiva de un Gobierno de éxito, estamos ante la factura de un fracaso político. Primero, no llegaron a tiempo con las decisiones y, ahora, quieren tapar con dinero que vuelven a ir tarde. Esta es una manera de gobernar que es demasiado habitual entre los socialistas: cuando falla la política -pasa frecuentemente-, aplican el BOE; cuando falla la previsión -también pasa frecuentemente-, aparece la lluvia de millones; y, cuando tienen que asumir responsabilidades, no aparece nadie. Toda esta millonada no la pagará el ministro del Interior, toda esta millonada no la pagará el presidente Sánchez, toda esta millonada no la pagará ninguno de los responsables políticos de esta crisis. Su mala gestión la pagaremos entre todos los ciudadanos. Por ende, la pregunta es muy sencilla: ¿cómo hemos llegado hasta aquí? ¿Cómo nos han llevado ustedes hasta este real decreto? La respuesta también es muy sencilla y, a la vez, muy incómoda para ustedes: nos encontramos aquí porque ustedes no hicieron el trabajo cuando se tenía que hacer. Gobernar no es llegar con el BOE y la cartera abierta después de una crisis. Gobernar es prevenir la crisis y anticiparse a una crisis, gobernar es coordinar la respuesta ante una crisis, liderar, y gobernar es tomar decisiones antes de que el problema explote.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Però, a més a més, hi ha una qüestió de fons que des de Catalunya tenim molt clara. No acceptarem ara que els errors de la política migratòria de l'Estat acabin traslladantse a Catalunya. No acceptarem que a Madrid prenguin les decisions gestionant malament les seves fronteres i després vulguin que les conseqüències les assumeixin i paguin, com sempre, els catalans. Catalunya ja suporta una pressió enorme sobre l'habitatge, la sanitat, l'educació i els serveis socials. I, per tant, ja n'hi ha prou. I per això cal el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració, com hem proposat en la llei. Per Junts per Catalunya cal que Catalunya tingui capacitat real de decisió sobre els fluxos migratoris, la seguretat, les fronteres, la integració i els recursos econòmics que fan falta per fer tot això. I acabo tornant al Reial Decret. Senyor ministre, no intentin presentar com una resposta exemplar el que en realitat és una reparació d'emergència després d'un fracàs polític. Com més diners han de posar avui vostès en aquesta crisi, més evident resulta la magnitud del problema que no van saber gestionar ahir. Aquest reial decret demostra el cost de la seva incapacitat, demostra el cost de la descoordinació i demostra sobretot, que quan la seva política falla, que falla, molt sovint la factura sempre l'acabem pagant els ciutadans. En aquest cas, una factura que supera els centenars de milions d'euros. Els diners els posarem entre tots. La responsabilitat política és de vostès. Continua sense assumirla al Govern.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«I arribats aquí, si no van actuar, només hi ha dues possibilitats o la informació va arribar als responsables polítics, a vostès i no van actuar i no van prendre decisions per protegir el Marroc o la informació no va arribar. I vostès, per tant, són absolutament incapaços de gestionar correctament la informació crítica per a la seguretat de les seves fronteres. Triïn vostès quina de les dues opcions de les dues explicacions prefereixen, per què cap de les dues els deixen en bon lloc? De fet, totes dues inhabiliten el president Sánchez per seguir governant. Junts, els vam advertir des del primer moment. El 3 d'agost vam exigir explicacions sobre la falta de previsió i control del Govern espanyol i sobre la relació del Govern amb les autoritats marroquines. El 28 d'agost, la meva companya Marta Madrenas ja pronosticava que aquest seria un dels fracassos més greus d'aquesta legislatura, com efectivament està sent. I el 3 de setembre Míriam Nogueras plantejava les preguntes que vostè avui ni ningú del govern encara no ha resolt, que seria el president Sánchez quan ho sabia que va fer amb aquella informació i que no va fer amb aquella informació. I el que és més important, per què, tot i saber o no va actuar i a què es deu la seva inactivitat i protecció del Marroc. I aquestes preguntes? Vostès no les volen respondre? I el per què no les volen respondre? És evident. De fet, en el propi silenci davant de les preguntes hi ha la seva resposta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«I a Ceuta, vostès precisament, van fer tot el contrari del que és governar. Primer van intentar instal·lar la idea de que la crisi estava superada. 'Otra crisis más que resuelve Pedro Sánchez', deia el ministre Puente. Només dos dies després de l'inici del conflicte. Otra crisis más que resuelve Pedro Sánchez. Doncs avui, aquí estem. 48 dies després, en una crisi enquistada i cronificada, després, durant setmanes, van intentar instal·lar la idea que allò que havia passat era imprevisible i que ningú ho coneixia. Però avui sabem que el CNI, la Guàrdia Civil els havien avisat perfectament. I ara, avui vostès s'excusen dient que no es podia preveure la magnitud final de la crisi. Un argument que és extraordinari, extraordinàriament preocupant en si mateix, perquè un govern no necessita saber exactament quantes persones intentaran traspassar una frontera seva per tenir l'obligació d'actuar. No cal sapiguer si seran 1000, si seran 5000 o seràn 10 000. No cal. Si els seus serveis d'intel·ligència els adverteixen d'un risc seriós a una frontera exterior de la Unió Europea, la seva responsabilitat és preparar, ser i actuar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, avui el Govern ve aquí a demanar centenars de milions d'euros per tapar la seva incapacitat. Aquesta és la realitat d'aquest govern. No estem davant d'un pla d'èxit. No estem davant d'una política preventiva, estem davant de la factura d'un fracàs polític. Primer no van arribar a temps amb les decisions i ara volen tapar amb diners que tornen a anar tard. I aquesta és una manera de governar que és massa habitual entre els socialistes. Quan falla la política que passa, sovint apliquen el PSOE. Quan falla la previsió que passa, sovint apareixen les lluvia de millones i quan cal assumir responsabilitats no apareix ningú, perquè tota aquesta milionada no la pagarà el ministre d'Interior. Tota aquesta millora ara no la pagarà el president Sánchez. Tota aquesta milionada no la pagarà cap dels responsables polítics d'aquesta crisi. La seva mala gestió la pagarem entre tots els ciutadans i, per tant, la pregunta és molt senzilla: com hem arribat fins aquí? Com ens han portat vostès fins aquí? Davant d'aquest Reial decret i la resposta també és molt senzilla i a la vegada és molt incòmode per vostès. Ens trobem aquí perquè vostès no van fer la feina quan tocava, perquè governar no és arribar amb el BOE i la cartera oberta després d'una crisi. Governar és prevenir la crisi. Governar és anticiparse a una crisi. Governar és coordinar la resposta davant d'una crisi. Governar és liderar i governar és prendre decisions abans que el problema esclati.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En definitiva, ustedes pretenden enfrentar a los ciudadanos para que se peleen por la miseria; nosotros pretendemos que se genere riqueza, que se genere prosperidad para todo el mundo. Ustedes, miseria y subsidios; nosotros, progreso y oportunidades, porque los ciudadanos tienen derecho a prosperar, claro que sí, tienen derecho a tener patrimonio, fruto de su esfuerzo, y tanto, dejar de necesitar a la Administración para llegar a fin de mes, claro que sí, y que una vida de trabajo sirva para construir un futuro digno para ellos y para sus hijos, claro que sí. Esta es la ambición de Junts, una Cataluña en la que trabajar para vivir mejor, ahorrar sea posible y prosperar esté al alcance de todo el mundo, porque para nosotros dar estabilidad a la clase media y trabajadora del país es una cuestión de Estado. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En julio de 2022, con ustedes en el Gobierno, la inflación interanual llegó al 10,8 %, la más alta de las últimas décadas. Siete meses después, en febrero de 2023, con ustedes en el Gobierno también, los alimentos eran un 16,5 % más caros que el año precedente. ¿Y qué nos proponen ahora? ¿Cambiar todo eso que ustedes han provocado? Pues no, nos proponen todo lo contrario: más políticas ineficientes, más intervencionismo, más imposiciones, más regulaciones y más de todo eso que ha quedado claro que no funciona. Ustedes proponen intervenir los mercados, expropiar propiedades, fijar precios, nacionalizar supermercados y regular sectores económicos, vaya, convertirnos en las siempre exitosas, soñadas y deseadas Venezuela, Cuba y Corea del Norte, deseadas por todos, porque el resultado de lo que ustedes pretenden ya lo conocemos. La intervención de los mercados, las expropiaciones o las nacionalizaciones ya sabemos a dónde nos llevan, a escasez, miseria y crisis económica sin límites, como decíamos, Cuba, Venezuela y Corea del Norte. Ustedes proponen confrontación entre personas en lugar de soluciones. Señores de Podemos, a una familia que no llega a final de mes no le resuelve nada ofrecerle algo, y querer convertir frustración en combustible electoral, como hacen ustedes, es una temeridad. Por eso nos encontrarán enfrente en sus propuestas. Ustedes, señores de Podemos, quieren que la gente se enfrente entre sí por cuatro migajas; nosotros queremos que todo el mundo pueda prosperar para vivir dignamente. Ustedes quieren enfrentar a trabajadores con pequeños empresarios, llevándonos a una mala vida a todos; nosotros queremos que los autónomos y los pequeños empresarios vean cómo les salen las cuentas y que, sí, sus trabajadores mantengan sus puestos de trabajo y tengan salarios y condiciones dignas. Ustedes quieren enfrentar a pequeños propietarios con los inquilinos; nosotros queremos que todo el mundo pueda vivir dignamente en una vivienda sin criminalizar a ninguno. Ustedes quieren crear tiendas públicas, y entre todos tendremos que asumir después las pérdidas que estas generarán; nosotros queremos una economía familiar fuerte para que comprar deje de ser una angustia y subir la persiana del comercio deje de ser una carrera de obstáculos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hace tiempo que desde Junts per Catalunya se lo advertimos, que la clase media y trabajadora de nuestro país cada vez se encuentra más ahogada. Paga más impuestos que nunca, soporta un coste de la vida inasumible, recibe unos servicios públicos precarios y ve cómo se le cierran las puertas para progresar. Hemos llegado a un punto en el que las familias sufren por todo, incluso por cosas tan básicas como tener un techo, comer o poder llevar en condiciones a la escuela a sus hijos. Pero no hemos llegado aquí por casualidad, las políticas de los últimos años tienen consecuencias y quienes las han impulsado son responsables. Unas políticas basadas en grandes titulares en lugar de la realidad, unas políticas que tienen unos claros responsables, los diferentes gobiernos socialistas y los socios que los han apoyado. Y hoy ustedes, señores de Podemos, vienen aquí como si acabaran de llegar, como si eso no fuera con ustedes, como si su paso por el Consejo de Ministros hubiera de borrarse de la memoria de todo el mundo. Pues no. Jugar con la angustia de la gente cuando ustedes son parte de los culpables de esta angustia es una forma miserable de hacer política. Ustedes formaron parte del Gobierno del Estado durante cuatro años. Tenían ministros, ministras, tenían responsabilidades y capacidades de decisión en aquellos gobiernos y gestionaban presupuestos con muchos recursos, muchísimos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Vostès, senyors de Podemos, volen que la gent s'enfronti entre si per quatre molles. Nosaltres volem que tothom pugui prosperar per viure dignament. Vostès volen enfrontar treballadors amb petits empresaris, portantlos a malviure. A tots nosaltres volem que els autònoms i els petits empresaris els surtin els comptes i que així els seus treballadors mantinguin els llocs de treball i tinguin salaris i condicions dignes. Vostès volen enfrontar petits propietaris amb els llogaters. Nosaltres volem que tothom pugui viure dignament en un habitatge sense criminalitzar ningú. Vostès volen crear botigues públiques on entre tots haguem d'assumir després les pèrdues que aquestes generaran. Nosaltres volem una economia familiar forta perquè comprar deixi de ser una angoixa i aixecar la persiana del comerç deixi de ser una cursa d'obstacles. En definitiva, vostès pretenen enfrontar els ciutadans perquè es barallin per la misèria. Nosaltres pretenem que es generi riquesa i prosperitat per a tothom. Vostès misèria i subsidis, nosaltres progrés i oportunitats. Perquè els ciutadans tenen dret a prosperar. I tant. Tenen dret a tenir patrimoni fruit del seu esforç, i tant a deixar de necessitar de l'Administració per arribar a final de mes. I tant! I que una vida de treball serveixi per construir un futur digne per a ells i per als seus fills? I tant. I aquesta és l'ambició de Junts. Una Catalunya on treballar permeti viure millor, on estalviar sigui possible i on prosperar torni a estar a l'abast de tothom. Perquè per nosaltres donar estabilitat a la classe mitjana i treballadora del país és una qüestió d'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«El juliol del 2022, amb vostès al Govern, la inflació interanual va arribar al 10,8 %, la més alta de les últimes dècades. Set mesos després, el febrer del 2023, també amb vostès al Govern, els aliments eren un 16,6 % més cars que l'any anterior. I què ens proposen ara? Canviar tot això que vostès han provocat? Doncs no. Ens proposen tot el contrari. Més polítiques ineficients, més intervencionisme, més imposicions, més regulacions i més de tot allò que ha quedat clar que no funciona. Vostès proposen intervenir als mercats, expropiar propietats, fixar preus per llei, nacionalitzar supermercats i regular sectors econòmics. Vaja, convertirnos en les sempre exitoses, brillants i somniades i desitjades per tothom Veneçuela, Cuba i Corea del Nord. Perquè el resultat del que vostès pretenen ja el coneixem. La intervenció dels mercats, les expropiacions i les nacionalitzacions. Ja sabem a on ens porten. Escassetat, misèria i crisis econòmiques sense límits, com dèiem. Cuba, Veneçuela i Corea del Nord. Vostès proposen confrontació entre persones enlloc de solucions. Doncs senyors de Podemos, a una família que no arriba a final de mes no li resol res oferir algú a qui odiar i voler convertir la frustració en combustible electoral. Com fan vostès, és una temeritat. Per això ens trobaran de cara amb les seves propostes.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies, presidenta. Fa temps que des de Junts per Catalunya els advertim que la classe mitjana i treballadora del nostre país es troba cada vegada més ofegada. Paga més impostos que mai, suporta un cost de vida inassolible, rep uns serveis públics precaris i veu com se li tanquen les portes per progressar. Hem arribat a un punt en què les famílies pateixen per tot, fins i tot per coses tan bàsiques com tenir un sostre, menjar o poder portar en condicions els seus fills a l'escola. Però no hem arribat aquí per casualitat. Les polítiques dels darrers anys tenen conseqüències i els qui les han impulsat són responsables. Unes polítiques basades en grans titulars en lloc de la realitat. Unes polítiques que tenen uns clars responsables els diferents governs socialistes i els socis que els han donat suport. I avui vostès, senyors de Podemos, venen aquí com si acabessin d'arribar, com si això no anés amb vostès. Com si el seu pas pel Consell de Ministres s'hagués d'esborrar de la memòria de tothom. Doncs no. Jugar amb l'angoixa de la gent quan vostès són part dels culpables d'aquesta angoixa és una forma miserable de fer política. Vostès van formar part del govern de l'Estat durant 4 anys. Tenien ministres, tenien responsabilitats i capacitat de decisió en aquells governs i gestionaven pressupostos amb moltíssims recursos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Esta forma de actuar suya no ha funcionado en muchos otros lugares: no ha funcionado en Francia y no ha funcionado en Alemania, como hemos visto últimamente; por ello, nosotros hacemos política de otra forma, de una forma distinta, fijándonos, por ejemplo, en lo que se hace en Dinamarca, y, evidentemente, los señalamos a ustedes por su incapacidad. Claro que sí, faltaría más, pero nosotros no estamos aquí solo para denunciar problemas. Estamos aquí, sobre todo, para poner soluciones sobre la mesa. ¿Quieren frenar a los extremos? Fíjense en la ley de Junts contra las okupaciones. Tramiten nuestra ley a favor de los autónomos. Tramiten nuestras propuestas sobre vivienda. ¿Quieren parar a los extremos? Tramiten nuestras medidas para rebajar la presión fiscal sobre la clase media y trabajadora. Tramiten la ley de Junts para transferir a Cataluña las competencias en inmigración. Tramiten la ley de Junts para dotar a Cataluña del concierto económico que merece. Nosotros proponemos políticas concretas, leyes concretas y soluciones concretas; no titulares bonitos, como hacen ustedes. Negar la realidad, como hacen ustedes también, no les va a servir. Y repetir constantemente que son ustedes la única alternativa a los extremos, tampoco les va a servir, como no ha servido ni en Francia ni en Alemania. No les va a servir ni ahora ni cuando lleguen las elecciones, porque si están en el Gobierno, como están en todas las instituciones del país, y no han sido capaces de parar el crecimiento de la extrema derecha, ¿qué podrán ofrecer a los ciudadanos en las elecciones para hacerles creer que entonces sí que podrán pararlos? No, no les podrán ofrecer nada, solo intentar engañarlos de nuevo, y eso no les va a servir.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Pero hay que decir algo con toda claridad: los extremos no crecen en el vacío. Crecen cuando sus instituciones, las que ustedes gobiernan, dejan de dar respuesta a los problemas de la gente; crecen cuando sus Gobiernos niegan la realidad que sufre la ciudadanía; crecen cuando algunos actores políticos dejan de ser útiles. Eso es exactamente lo que ustedes, socialistas, republicanos y comunes, no quieren entender. Ustedes no pueden presentarse como el muro de contención de los extremos cuando sus políticas diarias son precisamente el combustible que hace que avancen y que crezcan los extremos. Ustedes, señores del Gobierno y socios, son los responsables de todo lo que está ocurriendo. Su buenismo hace crecer a los extremos. Sus políticas sectarias hacen crecer a los extremos. Su obsesión por buscar titulares bonitos, en lugar de resolver los problemas de la gente, hace crecer a los extremos. Su necesidad permanente de negar la realidad también hace crecer a los extremos. Su incapacidad de atender a los miedos, los problemas y los sufrimientos legítimos de la gente hace crecer a los extremos. Y también su corrupción imparable hace crecer a los extremos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Muchas gracias, presidenta. ¿Cuál es el ciclo normal de un presupuesto? El Gobierno elabora el proyecto, el Congreso lo debate, lo enmienda y lo vota, el Gobierno lo ejecuta durante el año, el 31 de diciembre se cierra el ejercicio, la Intervención General elabora la cuenta general, el Tribunal de Cuentas la fiscaliza y finalmente las Cortes la votan para cerrar el ciclo presupuestario. Eso es lo que debería pasar en cualquier democracia parlamentaria normal. ¿Y está ocurriendo aquí? Pues no, no, lo cierto es que no. Los últimos presupuestos se aprobaron en noviembre de 2022, hace casi cuatro años. Una legislatura entera sin nuevos presupuestos. Cuatro años gobernando con unas cuentas pensadas para una realidad política, social y económica que ya no existe a día de hoy. Y no es solo que el Gobierno no haya conseguido aprobar unos presupuestos en toda la legislatura, es que hace casi cuatro años que ni siquiera presenta ante esta Cámara un proyecto de presupuestos para que los podamos debatir. Pero es que todavía hay más. Cuando ha llegado el informe del Tribunal de Cuentas, nos hemos encontrado con que ustedes, para cuadrar los números, imputaron las pensiones del mes de diciembre de ese año al presupuesto siguiente, o que sobrevaloraron los resultados en 4000 millones de euros, o que dejaron de reconocer las obligaciones por más de... (se produce un fallo técnico)..., porque la economía real no es la economía de sus ruedas de prensa, la economía real es lo que queda en la cuenta corriente de una familia tras pagar la hipoteca o pagar el alquiler, y lo que le queda a un autónomo tras pagar las facturas, las cuotas y los impuestos. Es la capacidad de una pareja joven para emanciparse o la capacidad de unos padres para poder ayudar a sus hijos. Es la tranquilidad de una persona mayor que necesita que el sistema sanitario la atienda. Esta es la economía que importa y no la de los grandes titulares de la que ustedes presumen. Todo ello, todo en conjunto, viene a acreditar con total contundencia la incapacidad del Gobierno y de sus socios. Eso sí, luego todo van a ser lamentaciones entre sus filas. De hecho, ayer ya oímos algunas por parte de sus socios, porque ahora todo es escandalizarse por el crecimiento de la extrema derecha. Hacen bien en preocuparse. De hecho, nosotros hace tiempo que luchamos contra ello y estamos preocupados, porque el crecimiento de los extremos debe ser una preocupación para cualquiera que tenga claro que fuera de los valores democráticos solo hay autoritarismo y barbarie.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Tota aquesta manera d'actuar és la que no ha funcionat en molts altres llocs, no ha funcionat a França, no funcionat a Alemanya, com hem vist darrerament, i per això nosaltres fem política d'una manera diferent, mirant, per exemple, el que fan a Dinamarca. I, evidentment, els assenyalem a vostès per la seva incapacitat. I tant, faltaria més. Però nosaltres no som només aquí per denunciar els problemes. Som aquí, sobretot per posar solucions damunt de la taula. Volen frenar els extrems? Tramitin la llei de Junts contra les okupacions, tramitin la llei de Junts a favor dels autònoms, tramitin les nostres propostes sobre habitatge. Volen aturar els extrems? Tramitin les nostres mesures per rebaixar la pressió fiscal sobre la classe mitjana i treballadora, tramitin la llei de Junts per transferir a Catalunya les competències en immigració, tramitin la llei de Junts per dotar Catalunya del concert econòmic que es mateix que es mereix. Nosaltres proposem polítiques concretes, lleis concretes, solucions concretes, no titulars bonics com fan vostès. Negar la realitat, com també fan vostès, no els servirà. I repetir constantment que vostès són l'única alternativa als extrems tampoc els servirà, com no els han servit a França o Alemanya. No els servirà ni ara ni els servirà quan arribin les eleccions, perquè si estan al Govern, com estan de totes les institucions del país, no han estat capaços d'aturar el creixement de l'extrema dreta que podran oferir els ciutadans durant les eleccions per ferlos creure que llavors sí que podran aturarlos. Doncs res, no els podran oferir res, només intentar enganyar de nou la gent i això no els hi servirà.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Però cal dir una cosa amb tota claredat: els extrems no creixen en el buit, creixen quan les seves institucions, les que vostès governen, deixen de donar resposta als problemes de la gent. Creixen quan els seus governs neguen la realitat que pateixen. Els ciutadans creixen quan alguns actors públics polítics deixen de ser útils. I això és exactament el que vostès, socialistes, republicans i comuns no volen entendre. Vostès no poden presentarse com el mur de contenció dels extrems quan les seves polítiques diàries són el combustible que fa precisament créixer i avançar els extrems. Perquè vostès, senyors del Govern i socis, són els responsables de tot això que està passant. El seu bonisme fa créixer els extrems, les seves polítiques sectàries, fa créixer els extrems. La seva obsessió per buscar titulars bonics en lloc de resoldre els problemes de la gent, fa créixer els extrems. La seva necessitat permanent de negar la realitat, fa créixer als extrems; la seva incapacitat per atendre les pors, els problemes i els patiments legítims de la gent fa créixer els extrems i la seva corrupció imparable. També la corrupció fa créixer els extrems.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Y con todo esto, ahora nos vienen aquí con una propuesta para reforzar esta situación; con una propuesta que perpetúa esta situación de agravio contra Cataluña; con una propuesta que no cambia absolutamente nada del drama que hemos conocido por las cifras de estos últimos días. ¿Y qué pretende, señor ministro, que votemos en contra de los catalanes, como otros harán, que permitamos al Gobierno del Estado que nos deje cada año a la cola de los recursos que se nos asignan cuando nosotros confiamos en ustedes? Pues no, con nosotros no cuenten. No vamos a participar en esta vergüenza. Y los que lo hagan, los diputados -los diecinueve- del PSC, de los Comuns y de Esquerra Republicana, ya explicarán a sus vecinos catalanes por qué creen que nos merecemos mucho menos de lo que nos toca. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Y ya que hablamos de cifras, vamos a ver las cifras por habitante. Los catalanes recibimos 162 euros por habitante; los madrileños, 452; los aragoneses, 525; los murcianos, 590. Y esto, señores -diecinueve diputados del PSC-, ¿también les parece normal? ¿O creen, como el presidente Illa, que el trabajo para defender Cataluña lo tenemos que hacer nosotros porque ustedes solo vienen aquí a sentarse y a no crear ningún problema a los que les gobiernan? Los catalanes, en solo tres años, hemos recibido 7500 millones de euros menos que los madrileños. ¡7500 millones de euros menos en solo tres años! Con este dinero se pueden construir 60 000 viviendas de alquiler asequible. Señora diputada, con 350 millones de euros -que usted se queja- no se construyen 30 000; haga números. Se pueden contratar 10 000 médicos durante diez años. Se pueden contratar 20 000 enfermeras en diez años. Se pueden construir doscientas residencias de gente mayor; doscientos cincuenta centros de asistencia primaria; o ciento cincuenta institutos. Con una parte pequeña de esta cifra se podrían climatizar todas las escuelas e institutos de Cataluña. Con estos 7500 millones de euros que en solo tres años se han dado de más a Madrid que a Cataluña se podría haber renovado toda la red de Rodalies de Cataluña. Y eso solo con la diferencia de tres años. Imagínese desde 2018 lo que eso representaría, lo que ustedes han perpetrado contra Cataluña. ¿Se imagina la magnitud de la tragedia después de años y años de ese expolio?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Vamos a ver los datos. De cada 100 euros presupuestados en Cataluña para 2025, solo han llegado 58, la mitad. Usted, señor ministro, me va a decir que esto es casualidad, que un mal año lo puede tener absolutamente todo el mundo. ¿Seguro? Ustedes, los socialistas y sus socios, gobiernan desde 2018. Veamos qué parte de los presupuestos de Cataluña han ejecutado estos años. En 2018, el 57 %. En 2019, el 62 %. En 2020, el 72 %. En 2021, el 36 %. En 2022, el 43 %. En 2023, el 45 %. En 2024, el 62 %. Y en 2025, el 58 %. Siempre, absolutamente siempre, la ejecución en Cataluña arroja cifras vergonzantes. Y siempre, absolutamente siempre, la ejecución en Madrid presenta cifras sobredimensionadas. De media, un 54 % de ejecución en Cataluña desde que ustedes gobiernan, la mitad de lo previsto. Y de promedio, un 170 % de ejecución en Madrid, el triple que en Cataluña. Pero esto no acaba aquí. Entremos más en el detalle. Vamos a ver más a fondo la magnitud de su tragedia. Cataluña representa el 19 % de la población, pero solo recibe el 8,6 % de los presupuestos del Estado. ¿Le parece normal esta proporción, señor ministro? ¿A los diputados, a los diecinueve diputados del PSC también les parece normal? Porque no les hemos oído decir nada estos últimos días de esta manifiesta injusticia. Los catalanes somos los segundos en pagar impuestos, pero los penúltimos a la hora de recibir el dinero: de la segunda posición al pagar, a la decimoctava posición al recibir el dinero a través de los presupuestos generales del Estado. ¿También le parece normal esta relación? ¿A los diputados del PSC también les parece correcto y normal que a su país solo le toque esta cifra?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Ustedes han estado un año y medio negándose a publicar los datos de sus presupuestos territorializados, incluso en contra de lo que les ordenaba su Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, incumpliendo la ley que les obligaba a publicar estos datos cada seis meses. Por tanto, era inevitable preguntarse qué debían contener esos datos para preferir saltarse la ley y los requerimientos de organismos oficiales en lugar de publicarlos. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragedia de la ejecución territorial del presupuesto tenía que ser suficientemente grande como para escoger no publicar los datos y quedar como un Gobierno opaco y, además, contrario a la ley. Pero ahora sí. Ahora, de repente, lo han publicado. Después entraremos en los datos, pero primero voy a seguir con este razonamiento, porque ahora es inevitable preguntarse el porqué, por qué ahora sí lo han publicado. ¿Por qué precisamente en este momento ustedes hacen públicos los datos de ejecución presupuestaria, que durante más de un año y medio se han negado a publicar? La respuesta es fácil: lo único que ha cambiado es que ahora, en estos momentos, ustedes ya tienen aprobados los presupuestos en la Generalitat de Catalunya. Lo que necesitaban, que eran los votos de Esquerra Republicana, para aprobar los presupuestos ya los tienen. Y, por lo tanto, ya se pueden hacer públicos los datos de su estafa, la de su Gobierno en Cataluña. Esta vez, los votos de Esquerra Republicana no han sido a cambio de nada. Esta vez no; han sido a cambio de aumentar la cifra de lo que no paga el Gobierno a Cataluña hasta límites que nunca habíamos visto hasta ahora. ¿Estoy exagerando?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I, amb tot això, ara ens venen aquí amb una proposta per reforçar aquesta situació amb una proposta que perpetua aquesta situació de greuge contra Catalunya, amb una proposta que no canvia absolutament res del drama que hem conegut en les xifres d'aquests últims dies. I que pretén, senyor ministre? Que votem en contra dels catalans com d'altres faran? Que permetem que el govern de l'Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se'ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin. No participarem d'aquesta vergonya i els que ho facin els diputats 19 del PSC, els dels Comuns, els d'Esquerra Republicana ja explicaran als seus veïns catalans per què creuen que ens mereixem molt menys del que ens toca. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, vuelve usted a estar aquí con la misma propuesta que perdieron hace una semana, que ya era igual a la que el Gobierno perdió hace un año y que era igual a la que el Gobierno perdió hace dos años. Proponer lo mismo para obtener exactamente lo mismo. Lo que pasa en realidad es que ustedes no quieren tener presupuestos; si no, no se explica lo que están haciendo y no se explica lo que pasa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, vostè ja torna a ser avui aquí amb la mateixa proposta que va perdre fa una setmana, que ja era igual que la que el Govern va perdre fa un any i que ja era igual que la que el Govern va perdre fa dos anys. Proposar el mateix per obtenir el mateix. Vostès en realitat el que passa és que no volen tindre pressupostos. Si no, no s'explica el que fan i no s'explica el que passa. Vostès han estat un any i mig negantse a publicar les dades d'execució territorialitzades dels seus pressupostos. Fins i tot en contra d'allò que els hi ordenava el seu Consejo de Transparencia y Buen Gobierno. Incomplint la llei que els obligava a publicar aquestes dades cada sis mesos. Per tant, era inevitable preguntarse què devien contenir aquelles dades per preferir saltarse la llei i els requeriments d'organismes oficials en lloc de publicarles. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragèdia de l'execució territorial del pressupost havia de ser prou gran per a escollir, no publicar les dades i quedar com un govern opac i, a més a més, contrari a la llei. Però ara sí, ara sobtadament, les han publicat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Por lo tanto, eliminar el Fondo de Liquidez Autonómico es un paso necesario. Por eso, Junts per Catalunya facilitaremos la tramitación de este proyecto de ley, pero ¡atención!: en la tramitación habrá que poner solución a muchos de los déficits de la propuesta actual. Por ejemplo, si el FLA ha sido una manera más de ahogar a Cataluña, ¿por qué Esquerra Republicana de Catalunya y el PSC no proponen cancelar la totalidad de la deuda del FLA tal como se aprobó en el Parlamento de Cataluña y proponemos Junts per Catalunya? Voy más allá aún ¿Por qué proponen que se rebaje solo un 19 % la deuda de Cataluña y, en cambio, que se rebaje un 50 % la deuda de Andalucía? ¿Tienen que ser ustedes, diputados catalanes de Esquerra y del PSC, los que impulsen un nuevo agravio contra Cataluña? Junts pensamos que este mecanismo tiene que cancelarse en su totalidad. No solo una parte como se propone ahora, no. Se tiene que condonar toda la deuda. Obviamente, pensamos que no se puede menospreciar de nuevo a los catalanes y perjudicarles reduciendo la deuda menos de la mitad de lo que se va a reducir a Andalucía. Si eso se lleva a cabo, ustedes tendrán que explicarlo. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Estamos ante una propuesta de dos enmiendas a la totalidad con el único propósito de impulsar la acción recentralizadora del Estado fruto, sobre todo, de la visión anticatalana de los promotores de estas dos enmiendas. El FLA es un artefacto que, tal como fue diseñado, no hubiera tenido que existir nunca. El FLA es un invento del Gobierno del Partido Popular en su momento para someter la voluntad política de las comunidades autónomas y especialmente la de la Generalitat de Catalunya. El FLA es una muestra más de cómo los Gobiernos españoles -mande quien mande, sea el color político que sea el que gobierne- aprovechan cualquier ocasión para ahogar a los catalanes. En este caso, para ahogar al Gobierno de la Generalitat con una mano, mientras que con la otra le obligaban a mendigar las ayudas de los recursos del FLA. Eso es así porque, en la práctica, el FLA no corregía la falta estructural de recursos de las comunidades autónomas ni aportaba transferencias a fondo perdido. El FLA convertía las necesidades de dinero en un momento de crisis económica y financiera global en la oportunidad de imponer la tutela del Ministerio de Hacienda: más intereses, condiciones fiscales extremas, planes de ajuste, controles adicionales, etcétera. Cataluña fue quien más tuvo que acogerse a este mecanismo, necesitando más de 70 000 millones de euros. Llegados aquí, la pregunta del millón es ¿por qué fue así? ¿Cómo puede ser que Cataluña, representando un 20 % del producto interior bruto del Estado español, fuera la que más necesitara la colaboración del mecanismo del FLA? A la pregunta de ¿por qué fue así? la respuesta es evidente: porque el expolio fiscal continuado y la infraejecución constante de los presupuestos del Estado nos asfixia económicamente hasta el punto de no tener capacidad de respuesta ante una crisis económica, de tener todos los recursos comprometidos para poder garantizar la mínima calidad de los servicios en el día a día. Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia. ¿Dónde está la perversión de esta situación? ¿Dónde estaba la perversión del FLA? Bueno, en que el Estado cogía el dinero que pagábamos los catalanes en forma de impuestos, nos los dejaba de nuevo en forma de financiación excepcional y, después, nos los hacía devolver con intereses que también pagábamos los catalanes. Miles de millones de euros en forma de intereses que tuvimos que pagar por nuestro propio dinero. Más perverso, imposible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Per tant, eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica és un pas necessari, i per això Junts per Catalunya facilitarem la tramitació d'aquest projecte de llei. Però atenció, en la tramitació caldrà posar solució a moltes de les mancances de la proposta actual. Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d'escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya? O, encara vaig més enllà, per què proposen que es rebaixi només un 19 % el deute de Catalunya i, en canvi, que es rebaixi un 50 % el deute d'Andalusia? Cal que siguin vostès, diputats catalans, diputats d'Esquerra i del PSC, qui impulsi un nou greuge contra Catalunya? Des de Junts pensem que aquest mecanisme s'ha de cancel·lar en la seva totalitat. No només una part com es proposa ara, no, s'ha de condemnar tot el deute. I òbviament, pensem que no es pot menystenir de nou els catalans i perjudicarlos reduint el deute menys de la meitat que el que es reduirà Andalusia. I vostès, si no, si això es porta a terme així, ho hauran d'explicar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, estem davant d'una proposta de dues esmenes a la totalitat amb l'únic propòsit d'impulsar l'acció recentralitzadora de l'Estat, fruit sobretot de la visió anticatalana dels promotors d'aquestes dues esmenes. El FLA és un artefacte que, tal com va ser dissenyat, no hauria hagut d'existir mai. El FLA és un invent del Govern del Partit Popular del seu moment per sotmetre a la voluntat política de les comunitats autònomes i en especial la de la Generalitat de Catalunya. El FLA és una mostra més de com els governs espanyols, mani qui mani, sigui el color polític que el governi, aprofiten qualsevol ocasió per escanyar els catalans. En aquest cas per ofegar el Govern de la Generalitat amb una mà mentre l'obligaven amb l'altra a pidolar les ajudes dels recursos del FLA. I això és així perquè, a la pràctica, el FLA no corregia la manca estructural de recursos de les comunitats autònomes ni aportava transferències a fons Perdut. El FLA convertia les necessitats de diners en un moment de crisi econòmica i financera global, amb l'oportunitat d'imposar la tutela del Ministeri d'Hisenda. Més interessos i condicions fiscals extremes, plans dajust, controls addicionals, etcètera. Catalunya va ser qui més va haver dacollirse a aquest mecanisme, necessitant més de 70 000 milions deuros. I arribats aquí, la pregunta del milió és: per què va ser així? Com pot ser que a Catalunya, representant un 20 % del producte interior brut de l'Estat espanyol, fos la que més necessités la col·laboració del mecanisme del FLA? I, a la pregunta per què va ser així, la resposta és evident, perquè l'espoli fiscal continuat i la persecució constant dels pressupostos de l'Estat ens asfixia econòmicament, fins al punt de no tenir capacitat de resposta davant d'una crisi econòmica, d'haver de tenir tots els recursos compromesos per poder garantir la mínima qualitat dels serveis en el dia a dia. Perquè resulta que sent dels que més paguem en forma d'impostos a l'Estat espanyol, després som els que ens trobem a la cua a l'hora de rebre recursos i, en conseqüència, per tant, amb menys capacitat per atendre les necessitats dels nostres ciutadans en el dia a dia. I, òbviament, encara més en els moments d'emergència. I on és la perversió d'aquesta situació? On era la perversió del FLA? Doncs que l'Estat agafava els diners que pagàvem els catalans en forma d'impostos, ens els deixava de nou a nosaltres en forma de finançament excepcional i després ens els feia tornar amb interessos que també pagàvem els catalans. Milers de milions d'euros en forma d'interessos que vam haver de pagar pels nostres propis diners. Més pervers, impossible.»