Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
221 declaraciones · página 5 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Y la advertencia, y acabo: presten mucha atención a meter las manos del Estado en nuestros ríos, en nuestras competencias. Cualquier propuesta normativa debe tener muy presente todo el trabajo que se ha hecho desde las distintas comunidades autónomas, en este caso, de la Generalitat de Catalunya. Esquerra Republicana quiere que las concesiones hidroeléctricas se puedan gestionar con participación de la energética pública catalana. Esta es la pieza clave para poder avanzar de verdad hacia la democratización de un bien tan preciado y tan necesario como el agua. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Así pues, bajo el principio de la transparencia y la voluntad de erradicar la pobreza energética, Esquerra Republicana impulsó el nacimiento de la energética pública de la Generalitat de Catalunya, porque queremos contribuir, en mayúsculas, a la sostenibilidad y a la protección del medio ambiente, y queremos, también, generar y suministrar energía limpia que provenga de la energía solar, de la eólica o de la hidráulica para toda la ciudadanía. La buena noticia es que, nosotros, en Cataluña, ya lo estamos haciendo y estamos andando en esta dirección, porque, también, una de las misiones que tiene encomendada nuestra energética es la de recuperar la explotación de las centrales hidráulicas a medida que vayan venciendo sus concesiones. A día de hoy, la energética ya dispone de una instalación hidroeléctrica de casi 2 megavatios de potencia, que abastece infraestructuras de Aguas Ter-Llobregat. De hecho, desde el pasado 24 de julio, gestiona la central de Can Trinxet en Sant Quirze de Besora. Además, tiene un proyecto, que es gestionar, dentro de poco, la colonia Llaudet, en Sant Joan de les Abadesses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«L'advertència i acabo. Tinguin molta atenció a ficar les grapes de l'Estat als nostres rius, a les nostres competències. Tota proposta normativa ha de tenir molt present tota la feina que s'ha fet des de les diferents comunitats autònomes, en aquest cas, des de la Generalitat de Catalunya. Esquerra Republicana vol que les concessions hidroelèctriques es puguin gestionar amb participació de l'energètica pública catalana. Aquesta és la peça clau per poder avançar de veritat cap a la democratització d'un bé tan preuat i tan necessari com l'aigua. Res més i moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos y a todas. Debo decir que celebro que estemos contentas y contentos de que esta iniciativa sea debatida hoy, aquí, en el Congreso de los Diputados. De hecho, también quiero manifestar que estamos contentas de que se pongan luz y transparencia a una cuestión tan oscura, tan oscura, como las concesiones hidroeléctricas. Dicho esto, compartimos el objetivo principal, que no es otro que la democratización de los recursos naturales y de las fuentes de energía renovables.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Estem, com poden comprovar, fermament compromesos amb les formes més respectuoses d'aprofitar la força de l'aigua per produir electricitat. I també, com a formació política, considerem imprescindible exercir des de l'Administració pública l'explotació de les centrals hidroelèctriques, que són molt sensibles pel funcionament del mercat elèctric. Hem de mirar molt més enllà de l'enriquiment, òbviament, d'uns pocs. Per descomptat, també reivindiquem la necessitat de fer estudis. Són necessaris estudis per implantar centrals hidroelèctriques reversibles, per exemple, que, a diferència de les fluents, no necessiten abocar aigua per funcionar. També, si ens permeten, i molt important, instal·lar turbines d'hidrocargol que no necessiten desviar cabal dels rius per produir energia elèctrica. Per tant, avui arriba en aquesta Cambra una proposició no de llei del grup parlamentari plurinacional SUMAR per crear una empresa pública per la gestió pública de les concessions administratives i centrals hidroelèctriques. Nosaltres celebrem que es debati això en aquesta Cambra, però abans volem remanifestar per acabar una realitat i alhora fer una advertència. La realitat és que això que busca crear aquesta iniciativa -com els he explicat- a Catalunya, malgrat moltes reticències de fora, però també de dins de l'arc parlamentari, que també trobaran aquí, ja ho tenim.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Així doncs, sota el principi de la transparència i la voluntat d'erradicar la pobresa energètica, Esquerra Republicana va impulsar el naixement de l'energètica pública de la Generalitat de Catalunya perquè volem contribuir, amb majúscules, a la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. Volem també, alhora, generar i subministrar energia neta provinent de l'energia solar, de l'energia eòlica o de la hidràulica per tota la ciutadania. La bona notícia és que nosaltres a Catalunya ja ho estem fent i estem caminant en aquesta direcció perquè també una de les missions que té encomanades l'energètica és la de recuperar l'explotació de les centrals hidràuliques a mesura que vagin vencent les seves concessions. De fet, a dia d'avui, l'energètica ja disposa d'una instal·lació hidroelèctrica de gairebé dos megawatts de potència que vesteix infraestructures d'aigües Ter-Llobregat. De fet, des del passat 24 de juliol gestiona la central de Can Trinxet a Sant Quirze de Besora i, a més a més, té un projecte: gestionar d'aquí poc la colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Bé, moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. He de dir que celebro que estem contentes i contents que aquesta iniciativa sigui debatuda avui aquí al Congrés dels Diputats. De fet, també vull manifestar que estem felices que es posi llum i transparència a una qüestió tan fosca com les concessions hidroelèctriques. Dit això, compartim l'objectiu principal, que no és altre que la democratització dels recursos naturals i de les fonts d'energia renovables. Però ara els parlaré, si em permeten, de Catalunya, i concretament de l'energètica. L'energètica pública de Catalunya és una empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La va crear el Govern republicà de Pere Aragonès i la seva acció se centra bàsicament en quatre vectors que a nosaltres ens semblen fonamentals. El primer, promoure la producció d'energia neta. El segon, avançar cap a la sobirania energètica, vetllar per l'equilibri territorial del país -molt important- i per últim, contribuir a la justícia social energètica. Avui, és una evidència afirmar que els recursos fòssils són finits i que també són contaminants i que en cap cas són una opció de futur en l'actual context d'emergència climàtica. També és una veritat, en aquest cas, una veritat com un temple, que la gestió actual de la majoria dels recursos naturals només busca maximitzar els beneficis econòmics que aquests puguin aportar a unes poques grans empreses. Entitats que com a conseqüència de l'especulació i el tracte de l'aigua o de l'electricitat com a mers béns de mercat tenen la capacitat d'imposar sempre uns preus que empitjoren la qualitat de vida de moltíssimes famílies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«I acabo fent un recordatori, president. Ningú a Catalunya entendria que cap força política catalana torni a deixar escapar -tal com ja hem vist fer tres vegades en el passat- l'oportunitat d'aconseguir la sobirania fiscal. Per això, des d'aquest faristol faig una crida a la unitat de totes les forces polítiques, les forces civils i econòmiques de Catalunya, per treballar conjuntament, per fer complir l'Estat amb els seus compromisos. A Esquerra Republicana sens dubte ho farem i serem, com sempre, el soci més lleial i més fidel del poble de Catalunya. I, ara sí, bona Diada nacional de Catalunya a totes i a tots. I sempre, sempre, sempre: visca la terra lliure. Moltes gràcies. Buenas tardes a todas. Nos encontramos otra vez ante una moción del Partido Popular tan incendiaria como infumable, señor Bravo, y sorprende que ahora estén en contra de este acuerdo de financiación que ha conseguido Esquerra Republicana, porque fueron ustedes en su programa electoral de 2012, con una tal Alicia Sánchez Camacho, los que pedían exactamente lo mismo que se ha acordado. Nos han presentado un texto con una toxicidad extrema y con doce puntos que quieren cargarse dos elementos claves en política: el primero, servir a la ciudadanía a la que se representa; el segundo, utilizar la fuerza de las urnas para negociar y llegar a acuerdos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«La segona consideració: la sobirania fiscal no és un privilegi. La sobirania fiscal és una necessitat pel nostre país i també pels nostres serveis públics. I que els quedi ben clar: la sobirania fiscal no és un privilegi, igual que el dèficit fiscal de Catalunya no és en cap cas un accident, sinó el resultat d'un sistema de finançament opac, arbitrari i molt poc redistributiu que ha permès que territoris com Madrid on governen vostès, senyories del PP, practiquin el dumping fiscal amb rebaixes impositives als més rics, mentre que la ciutadania més vulnerable dels Països Catalans, evidentment, pringuin. Aquesta injustícia ha esdevingut també espoli social. I la tercera i última consideració: estem cansades, extremadament cansats i cansades del seu anticatalanisme com a motor electoral, senyor Bravo. Sí, una suposada bandera per guanyar vots, una pràctica que han utilitzat perjudicant inclús la ciutadania de les Illes o del País Valencià, avui que també vull parlar dels Països Catalans. Així de clar, a les illes i al País Valencià, on vostès governen i on són incapaços de reclamar la sobirania fiscal que nosaltres no només reclamem, sinó que, a més a més, acordem.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Partit Popular, de fet, el que reclama no és el compliment de la llei; el que reclama el Partit Popular és la seva violació, la violació directa de la llei. I, a més, es permeten el luxe de demanar per què no es va detenir el president Carles Puigdemont quan va entrar a Catalunya, el seu país, el meu país, el país d'uns quants dels que estem aquí. Senyors del Partit Popular, no se senten realment ridículs reclamant eficiència policial per trobar i detenir una persona després que, quan vostès governaven, i malgrat els milers i milers de piolins, milers i centenars d'agents secrets i d'escoltes telefòniques absolutament il·legals que van desplegar a Catalunya, van ser incapaços de trobar ni una sola urna ni una sola papereta de les que van córrer i es van desplegar l'1 d'Octubre a Catalunya? Realment no se senten ridículs? I ara venen a exigir segons què quan tenim una llei aprovada constitucionalment pel Congrés espanyol, que és la llei d'amnistia. Miri, recordin aquesta humiliació i aquest ridícul del seu Govern i de la seva policia abans de donar lliçons de res i a ningú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Aun con temor de decepcionar a alguien, no voy a hablar de cifras ni voy a hablar del déficit fiscal flagrante que hace décadas que sufrimos en Cataluña, porque lo hemos hecho ya muchas veces, ni voy a hablar tampoco de lo que significa recaudar el cien por cien de los impuestos, porque lo hemos hecho muchas veces y es algo evidente, es lo que es. Tampoco de si la financiación singular o justa es una cosa u otra, es simplemente recaudar todos los impuestos, como múltiples veces ha explicado la exconsejera de Economía de Esquerra Republicana en el Gobierno de Pere Aragonès, como he hecho en sede parlamentaria yo misma en más de una ocasión y como han hecho tantos miembros de Esquerra Republicana también. Pero permítanme hablar de los republicanos, de Esquerra, independentistas, permítanme hablar de Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosotros estamos en política, es precisamente para servir a nuestro pueblo, nada más, este es el único motivo, y hacerlo desde la valentía y desde la ambición. ¿Por qué? Pues bien, para poner la vida de los catalanes y las catalanas en el centro siempre de nuestras decisiones, aprovechando cualquier oportunidad que se nos brinde. Y eso requiere, permítanme decirlo, estar por encima de nuestras circunstancias personales y colectivas muchas veces, incluso por encima de nuestros miedos y por encima de nuestro sufrimiento. Esquerra Republicana lo hemos hecho siempre a lo largo de la historia; lo hemos hecho sufriendo cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años, apostando -como recordaba al señor Juan Bravo- por la resolución del conflicto político hasta conseguir, sí, la ley de amnistía que hemos conseguido. Y es con este espíritu que abrimos negociaciones también después de las elecciones catalanas. Y el resultado obtenido es el que nos lleva a este punto, que Cataluña tenga la llave de la caja y tenga la llave de la nación que, si alguien no lo sabe, esto significa nuestra lengua, el catalán, seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad al primer Gobierno republicano después de los años treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Així, senyories del Partit Popular, deixin-m'ho dir clar i català, si durant dècades, o durant més d'una dècada, a Madrid no els ha importat gens, de fet, no els ha importat en absolut, l'abandonament de les catalanes i catalans usuaris de Renfe, no esperin que ara a nosaltres ens importi molt -que ens importa, perquè no som com vostès-, però no pretenguin que ens importi molt, o gaire, la situació ferroviària que tenen a Madrid, perquè la culpa, a més a més, està a Madrid. És que la culpa està aquí, no només per la nefasta gestió que han demostrat, sinó també perquè la manca dinversió a Rodalies és per la seva reiterada obsessió centralista de construir AVE deficitaris de Madrid a arreu. I això és així. Acabo. Senyors del Partit Socialista, des d'Esquerra Republicana, no sé si pensem que el ministre Puente hagi de comparèixer o no. De fet, potser que no, perquè no hauria de deixar de comparèixer, perquè hauria de donar explicacions cada dia de la seva vida del que passa a Catalunya. És a dir, no ens cal una compareixença. El que nosaltres pensem és que el ministre Puente ha de dimitir. Ha de dimitir després de les seves paraules d'ignorància, ho dic així de clar, i alhora també de menyspreu, a totes les persones que a Catalunya pateixen la marca Espanya de Renfe cada dia de les seves vides quan van o es desplacen a casa seva o al seu lloc de feina.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bien, ya termino. El cumplimiento de los acuerdos. Yo quería decir que tienen que mejorar; el Partido Socialista tiene que mejorar. No podemos ir arrastrándoles. Ayer, con la Generalitat de Catalunya se acordó y se materializó una serie de acuerdos en la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales, pero son asuntos que se pactaron hace ocho meses. Y, bien, solo quería añadir, señora ministra, por lo que le concierne, que, por favor, cumplan, porque hoy ya van arrastrando cosas pendientes...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Ai, vice... Malament. Això no hauria de passar, mentre un ponent parla i té la presidenta Armengol, que després aparegui el vicepresident. Acabo molt ràpid, és que em guardava un minut. Això és aplaudit perquè és compartit per la majoria de diputats d'aquesta cambra. Vicepresident, acabo. El compliment dels acords. Només vull dir que el Partit Socialista ho hauria de fer millor, perquè no podem anar-los arrossegant. Justament hem acordat, ahir, amb la Generalitat de Catalunya. Al final, s'ha materialitzat un seguit d'acords. S'han materialitzat a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals, però són assumptes pactats fa vuit mesos. I només vull dir que, ministra, per la part que li toca, facin el favor de complir, perquè avui ja tenen una llufa penjada. (Risas.-La señora Jordà i Roura mira hacia la Presidencia). Esto no debería pasar mientras alguien habla, porque antes estaba la presidenta y, de pronto, acabo de ver al presidente. Se me cambió aquí la persona que tenía detrás. (Aplausos). Esto se aplaude porque, bueno, entiendo que todos nos hemos visto en esta situación en algún momento.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un último apunte y una reflexión -y ya iré terminando- por lo que se refiere a la distribución de los objetivos del déficit. Señora ministra, por mucho que expliquen que una décima del déficit es una gran concesión a las comunidades autónomas, la realidad es que la Administración central se apropia del 96 % del margen global del déficit y la realidad es que también las comunidades autónomas, que asumen el 33 % del gasto público, solo disponen de un 4 % de margen conjunto de déficit para el 2025. Esta es la realidad. Esta distribución de los objetivos de déficit, profundamente desproporcionada, se revela -lo diré- como especialmente injusta -injusta en mayúsculas- sobre todo cuando observamos qué competencias desarrolla cada Administración. Yo hablaré de Cataluña, que es la que yo conozco. A día de hoy, la Generalitat de Catalunya es responsable de educación, salud, interior, vivienda, derechos sociales, etcétera, y a fecha de hoy Cataluña se ve obligada a dar respuestas a la ciudadanía, respuestas a toda la ciudadanía, con un déficit fiscal que es asfixiante, que es insoportable, y con un margen de gasto que -valga la redundancia- no le permite ningún margen de actuación. De acuerdo, sí, hemos ganado una décima, y volvamos a dar valor a esta décima. ¿Esto es mejor que nada? Pues, bueno, sí. De décima en décima pues vamos sumando. Pero yo me pregunto: ¿Qué ámbito sectorial requiere más margen de gasto que aquellos que impactan directamente en la vida y el bienestar de las personas? ¿Solo se merecen una décima más?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Dicho esto, en este debate que hoy tenemos en este caluroso mes de julio hay dos diferencias respecto al de hace cinco meses. En primer lugar, se ha iniciado una reforma de la ley de estabilidad presupuestaria que suprimirá la capacidad de veto del Senado en la fijación de los objetivos que acuerde el Congreso. La segunda diferencia es que la Administración del Estado opera con presupuestos prorrogados de 2023; es decir, la aprobación de los objetivos de déficit y del techo de gasto en el Congreso de los Diputados resulta más imprescindible todavía, ya que supone el paso previo -previo, pero necesario- para poder presentar y negociar unos nuevos presupuestos para el año 2025. Más novedades de este debate: este debate llega una semana después de que se celebrara el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Fue un debate en el que la posición del Gobierno de la Generalitat de Catalunya -vamos a decirlo claramente- fue clara y diáfana; clara, porque expuso todo lo que no funciona del actual sistema de financiación. Lo hizo la consejera Mas con argumentos que seguro comparten otros territorios y que hemos denunciando un montón de veces -permítanme la licencia-: el desmedido desequilibrio vertical ocasionado en los últimos años, que provoca que el Estado acumule más recursos en detrimento de las comunidades autónomas, y también el sistema de anticipos, un sistema que nos impide disponer en tiempo y forma de los recursos que nos tocan como territorio y que, además, permanece condicionado a la aprobación de presupuestos del Estado o condicionado a una norma jurídica que lo habilite. Esto lo que hace es llevar todo esto al terreno de la negociación política cuando se trata de un elemento que debería ser un simple automatismo. Esta es la situación. Una posición que también fue muy clara en la propuesta de lo que entendemos que debería ser un cambio de paradigma en materia de financiación. Lo saben, lo saben, no nos escondemos, somos transparentes: Cataluña quiere gestionar y recaudar todos los tributos que se generan en nuestro país y Cataluña quiere disponer de unos recursos suficientes para financiar con garantías sus servicios públicos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En resumen, queremos una financiación justa; una propuesta que no va en contra de nadie, una propuesta que va a favor de todos y todas, una propuesta que va a favor de la gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit. Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l'Administració central s'apropia del 96 % de marge global del dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d'un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m'ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d'educació, és responsable de salut, d'interior, d'habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d'actuació. D'acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m'ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, senyores ministres. Ho debatíem, de fet, el mes de febrer, i ho tornem a fer. Ho tornem a fer al cap de res, el mes de juliol. Avui tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I de fet, el que persegueix Esquerra Republicana de Catalunya continua sent exactament el mateix. Ho dèiem el febrer, que feia més fred; ho diem avui, el mes de juliol, amb aquesta xafogor horrorosa. El que volem des d'Esquerra Republicana és que Catalunya disposi de les màximes eines i recursos possibles, bàsicament, per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Nosaltres sabem, i deixi'm dir que vostès, una mica tots, ens hi ajuden, val a dir, cada dia, que la millor manera d'aconseguir això que els acabo d'exposar, això que perseguim, bàsicament, és la independència de Catalunya. I justament per això necessitem conquerir nous espais de sobirania. Dit això, en aquest debat que avui ens porten, en aquest calorós mes de juliol, hi ha, bàsicament, dues diferències respecte al de fa cinc mesos. La primera: s'ha iniciat una reforma de la Llei d'estabilitat pressupostària que suprimirà la capacitat de veto del Senat en la fixació dels objectius que acordi el Congrés. La segona diferència: l'Administració de l'Estat opera amb pressupostos prorrogats del 2023. És a dir, l'aprovació dels objectius de dèficit i del sostre de despesa al Congrés de Diputats resulta més imprescindible encara, ja que suposa el pas previ -previ, també, però necessari- per poder presentar i negociar uns nous pressupostos per l'any 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«En esta ley de los agentes rurales y medioambientales mantenemos viva nuestra enmienda 71 para que se pueda garantizar la aplicación de la tasa de reposición de efectivos que determina el Estado para las policías, porque acostumbra a ser mayor. Pedimos el apoyo del resto de grupos parlamentarios para que esta propuesta sea aprobada y maximizamos así la conquista de nuevos derechos profesionales sujetos a la ley. Quiero agradecer a todos los ponentes de las dos leyes y, en especial, que no se lo crea mucho, pero hay que reconocer al compañero José Luis Aceves porque ha aguantado bien la presión, que ha sido mucha. La compañera que me ha precedido lo ha reconocido, pero que no se lo crea mucho, porque este es el trabajo de cualquier diputado, aunque a veces no es así, pero el compañero Aceves lo ha hecho bien, ha aguantado la presión y la ha ejercido allí donde tocaba, y esto es siempre de agradecer. Y termino. Hace quince años y un día fue un día monstruoso, un incendio en Horta de Sant Joan terminó con la vida de cinco bomberos del GRAF, del cuerpo de bomberos de la Generalitat de Catalunya. Hoy, desde esta tribuna y a punto de aprobar estas dos leyes, aunque nos queden un poco lejos de Cataluña, también pienso en Xavier y en David, dos agentes rurales compañeros que fueron asesinados en Aspa, fueron asesinados en acto de servicio. Todos estos pasos que damos son por ellos también. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Todo el mundo entiende que en Cataluña tenemos bien definidas las funciones de los bomberos de la Generalitat y del Cuerpo de Agentes Rurales. La misión de los primeros es velar por la seguridad de las personas, de los bienes y también de la naturaleza mediante la prevención, extinción de incendios y salvamento; y la misión del Cuerpo de Agentes Rurales y sus funciones tienen que ver con la protección del entorno, de las personas, de los animales, de las plantas, del patrimonio natural, de la investigación de las causas de un incendio forestal; por ejemplo, la detección de una plaga forestal, la denuncia de un vertido en el río y un largo etcétera. Ambos cuerpos se rigen por sus respectivas leyes, aprobadas obviamente por el Parlamento de Cataluña. Por ese motivo, el primer escollo con el que podríamos topar aquí son temas competenciales, y este escollo obviamente era una línea roja; línea roja superada. El otro gran objetivo de Esquerra Republicana en esta ley era conseguir el reconocimiento del derecho a jubilarse anticipadamente a los agentes rurales. Esta no es una reivindicación nueva, es histórica del Cuerpo de Agentes Rurales, que la Generalitat de Catalunya ya se hizo suya en 2021 mediante el acuerdo del 13 de abril que los representantes sindicales del sector en aquel momento rubricaron con el Gobierno de la Generalitat. En ese momento, el Gobierno de la Generalitat se comprometió a asumir los costes de los coeficientes reductores y a estabilizar la plantilla para garantizar que, por motivos de peligrosidad -y entiendo que son muy fáciles de entender por parte de todo el mundo-, los agentes rurales tuvieran el derecho a jubilarse anticipadamente. A pesar de la voluntad coincidente de la Generalitat y del cuerpo, esto era jurídicamente imposible por la negativa reiterada del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Acabo agraint a tots els ponents de les dues lleis i, en especial, val a dir, també, que no s'ho cregui molt, però val a dir, també, al company José Luis Aceves. Bàsicament, perquè ha aguantat. Ha aguantat bé la pressió, que ha estat molta. La companya que m'ha precedit també li agraïa, però tampoc s'ho cregui molt, perquè això és la feina de qualsevol ponent que porta una llei, de qualsevol diputat, que, també és veritat, no acostuma a ser així. Però el company Aceves ho ha fet bé, ha aguantat la pressió i l'ha exercida, sobretot, allà on corresponia, així que això sempre és d'agrair. I ara sí que acabo. Avui fa 15 anys i un dia d'un dia monstruós, d'aquell incendi d'Horta de Sant Joan que va acabar amb la vida de cinc bombers del GRAF, del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. I avui, també, des d'aquest faristol i a punt d'aprovar aquestes dues lleis, encara que ens quedin, certament, un pèl lluny de Catalunya, també penso en el Xavier i el David, dos agents rurals, dos companys que van ser assassinats, l'assassinat que totes i tots recordareu a Aspa, que van ser assassinats en acte de servei. Avui, tots aquests passos que fem endavant també van per tots ells. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Tanmateix, tot i la voluntat coincident del cos i de la Generalitat, això era jurídicament impossible per la negativa reiterada de l'Estat. Doncs bé, mitjançant aquesta llei, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet valer la seva força aquí, al Congrés de Diputats, per convertir en llei el que és un consens social a Catalunya. Val a dir que vàrem transmetre de forma meridianament clara que, si no es feia possible la jubilació anticipada dels agents rurals, per part nostra, no hi hauria llei. I avui ens enorgulleix enormement poder dir que, després de tres anys picant pedra, aquesta negociació per fi ha fructificat: en un termini màxim de tres mesos a partir de la publicació al BOE d'aquesta llei, els agents rurals s'han de poder jubilar amb les noves condicions, igual que tants altres col·lectius. Això no passarà pel procediment ordinari de petició, estudi i reconeixement etern dels coeficients reductors, perquè sabem totes i tots que, desgraciadament, aquest procediment ordinari és inoperatiu. I, com que és inoperatiu, ens abocaria directament al fracàs.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«No se li escapa a ningú que a Catalunya tenim ben definides les funcions dels Bombers de la Generalitat i del Cos dels Agents Rurals. La missió dels primers, òbviament, és vetllar per la seguretat de les persones, dels béns i també de la natura, mitjançant la prevenció, l'extinció d'incendis i els salvaments. I la missió del Cos dels Agents Rurals i les seves funcions tenen a veure amb la protecció, òbviament, de l'entorn, és a dir, amb les persones, amb els animals, amb les plantes, amb el patrimoni natural, amb la investigació de les causes, per exemple, d'un incendi forestal, amb la detecció d'una plaga forestal, amb la denúncia d'un abocament al riu i un llarg etcètera. Ambdós cossos es regeixen per les seves respectives lleis, aprovades, òbviament, pel Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, el primer possible escull que ens podíem trobar aquí era justament temes competencials. I aquest escull, òbviament, per nosaltres era una línia vermella. Línia vermella també superada. L'altre gran objectiu d'Esquerra Republicana en aquesta llei era aconseguir el reconeixement del dret a jubilar-se anticipadament dels agents rurals. Aquesta no és una reivindicació nova, és una reivindicació històrica del Cos d'Agents Rurals que la Generalitat de Catalunya ja va fer-se seva l'any 2021 mitjançant l'acord del 13 d'abril que els representants sindicals del sector, en aquell moment, també van rubricar amb el Govern de la Generalitat. En aquell moment, val a dir, també, que el Govern de la Generalitat ens vàrem comprometre a assumir el cost dels coeficients reductors i estructurar la plantilla per garantir que, per raons de perillositat, que entenc que són molt fàcils de comprendre per tothom, els agents rurals tinguessin el dret de jubilar-se, també, anticipadament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«PSOE és amb el Gobierno de España que ha elaborat normativa i que, posteriorment, ha desenvolupat el Govern de la Generalitat mitjançant el pla de qualitat de l'aire? És aquest? O el compromís és amb els alcaldes i alcaldesses del PSC de l'àrea metropolitana que, ai!, s'oposen el pla? En què estem? Amb una cosa o amb l'altra? Ens la mirem diferent quan estem aquí o quan estem allà? I parlant de canvi climàtic i qualitat de l'aire. A Catalunya hi ha noranta-vuit instal·lacions que paguen drets d'emissions, però la transferència a Catalunya dels recursos procedents de la subhasta de drets d'emissió del règim de Comerç, dels drets d'emissió de la Unió Europea, per destinar-los a la lluita contra el canvi climàtic no els percebem directament. Estem parlant d'uns 320 milions d'euros anuals que podrien dedicar-se a projectes, evidentment, de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic del Fons climàtic. Què ens en podria dir, senyora ministra? I també parlant de subhastes i d'eòlica marina, li demanem -i ho fem per enèsima vegada- que la subhasta es faci a Catalunya i es prioritzin els criteris que estableix la Generalitat, que són criteris amb un component social important. I que no només això, sinó que són criteris també que estan consensuats amb el territori, això vol dir amb els alcaldes i alcaldesses del territori afectat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I també parlant del seu Govern i de la seva sucursal a Catalunya, en aquest cas ara un incís pel PSC. Nosaltres necessitaríem aclarir -i crec no només el Grup Republicà, també la ciutadania de Catalunya- quin és el seu grau de compromís amb les directives ambientals i amb la preservació del medi natural. M'explico. Avui dia no sabem a qui hem de creure, o no sabem a quin criteri li fa més cas vostè, és a dir, aquell que deriva d'Atocha o aquell que deriva de l'estació de Sants. M'explico. Ho dic per saber si segueixen apostant, com afirma Salvador Illa, per un model de ciment i asfalt, i segueixen capficats en voler ampliar l'aeroport de Barcelona, passant per sobre de la Ricarda o, per al contrari, vostès són els qui volen donar compliment a les cartes d'emplaçament de la Comissió Europea i vetllar pels espais naturals i el medi ambient, perquè les dues coses alhora són impossibles. Ens agradaria que això també ens ho contestés. I, en el mateix sentit, també li demanaríem posicionament del Govern d'Espanya respecte a les zones de baixes emissions, i també m'explico. Nosaltres necessitem concretar quin és el grau de compromís del PSOE amb la qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís del»