Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.357 declaraciones · página 52 de 146
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Me centraré ahora en el caos de rodalies, y la mejor manera de hacerlo es con huelgas. Este lunes, a las 8 de la mañana, de los servicios mínimos circulaban 66 trenes en Madrid y solo 7 en toda Cataluña. En una sola variante, la variante de Pajares, ustedes se han gastado 4000 millones de euros. En cercanías, en Cataluña, en 28 años, 3679 millones. Si todos los ciudadanos de Cataluña conocieran esta cifra que acabo de presentar, estoy segura de que les pedirían a todos que hicieran las maletas, se fueran de Cataluña y, antes de cerrar la puerta, se llevaran Renfe. Estos últimos años en cercanías se han perdido más de 10 millones de usuarios. Las cercanías de Madrid, en el mismo periodo de tiempo -allí sí que llegan los recursos y el dinero- han aumentado en 15 millones de usuarios. En los últimos veinte años, en Madrid se han construido 84 kilómetros de vías nuevas, cero kilómetros de vías nuevas en Cataluña; y en Cataluña necesitamos 171 kilómetros de vías. Han hecho el túnel de Recoletos, pero no el del Paseo de Gracia, que es el que está más saturado. Hubo lluvia de millones de Mariano Rajoy, que prometió 4000 millones para Cataluña y acabó pagando 260 millones. Hubo lluvia de millones del señor Zapatero, que prometió 4000 millones de euros y solo pagó 560 millones. Y abro aquí un paréntesis: todos ustedes, cuando están en campaña, nos prometen lluvia de millones en Cataluña, lluvia de millones en vivienda, lluvia de millones en trenes. Pero, a la hora de la verdad, no llega ni un euro a Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Con un modelo, el suyo, que castiga a quien paga, no se crea riqueza. Su modelo no protege: crea dependencia. Y cuando cada vez hay más gente que depende del sistema porque no puede avanzar, el resultado es más pobreza. Este es el mismo modelo de caos aplicado a todo lo que tocan ustedes: vivienda, energía, economía productiva, servicios sociales y trenes. No es lo que nosotros queremos. Y no los queremos a ustedes porque no saben gestionar; no los queremos porque no queremos caos e insolvencia, porque no queremos incompetencia. No los queremos porque están convirtiendo un país rico y próspero como Cataluña en un país donde uno de cada cuatro catalanes está en riesgo de pobreza. Nosotros queremos un país donde la gente pueda trabajar, pueda avanzar, pueda prosperar, pueda emprender; donde el objetivo no sea vivir de los subsidios. Queremos un país donde todo el mundo sepa que, si cae, habrá una red pública fuerte que le ayudará a levantarse para poder volver a trabajar, para poder volver a emprender, le ayudará para poder prosperar. Queremos un país donde la clase media sea fuerte, como lo era; un país con servicios sociales de primera, que funcionen. Este es el verdadero escudo social. No sus eslóganes ni sus imposiciones ni su caos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ahora todos ustedes hablan mucho del escudo social, pero seamos claros. Un escudo social no es que un inquilino no pague el alquiler. Un escudo social no es que se puedan okupar pisos que no son tuyos. Un escudo social no es trasladar el coste de los errores que están cometiendo ustedes a familias que siempre han trabajado y han pagado los impuestos. Y, por supuesto, un escudo social no es que el Gobierno presuma de la miseria, que es lo mismo que han hecho ustedes esta semana, sacando pecho para que cada día haya más gente que necesite el ingreso mínimo vital para vivir. Que saquen pecho porque cada día hay más pobreza. Un escudo social de verdad es una red pública fuerte, y esto depende de ustedes que están gobernando. Un escudo social de verdad son unos servicios sociales de proximidad y que funcionen. Son ayudas bien gestionadas, que es exactamente lo contrario de lo que está haciendo la señora Yolanda Díaz. Un escudo social de verdad es vivienda pública, no es dar por buenas las okupaciones y los impagos. En definitiva, políticas que eviten que la gente caiga en la pobreza. En Cataluña, esta red siempre ha existido. Es parte de nuestro modelo social. El problema es que ustedes, este tripartito, lo han ido ahogando porque no pagan lo que deben desde hace muchos años. Porque no cumplen con los presupuestos desde hace muchos años. Y porque no transfieren los recursos que nos corresponden a los ciudadanos de Cataluña y en Cataluña desde hace muchos años. Ustedes ahogan a los municipios, a las familias, a los autónomos, a las pymes, y lo hacen con regulaciones absurdas. Cuando la red se tensiona, pero no tiene los recursos necesarios, la red colapsa. Y, si colapsa, los más débiles son los primeros en caer. Esto no es justicia social, esto es desorden, es mal Gobierno, es incompetencia y es empobrecimiento.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, vicepresidente. Permítame, señor Sánchez, que empiece haciéndole un resumen de la situación en la que se encuentra estos días la Cataluña de la que usted no ha querido hablar en esta primera intervención. De hecho, hasta ahora solo se ha hablado de España. Estos días, en Cataluña, bajo el Gobierno de los socialistas y sus socios, los profesores están en huelga. Hoy, desde aquí, les muestro todo el apoyo. Los médicos están en huelga; los payeses, en huelga; los pescadores, en huelga; los autónomos, en huelga; los taxistas, están en huelga y, los maquinistas, en huelga. Intentaré ser tan clara como sea posible, señor Sánchez. La situación en la que ustedes, los partidos españoles, han dejado nuestro país en los últimos cincuenta años es lamentable, y ningún Gobierno en Cataluña que siga dependiendo de Madrid podrá poner al día todos los destrozos que ustedes han hecho. Ustedes nunca soltarán la gallina de los huevos de oro, pero las gallinas, si no se cuidan, si se las asfixia, si no se las alimenta y se las maltrata dejan de poner huevos o se van. La situación es muy grave y los perjudicados son todos los catalanes: los que somos independentistas y los que no. Lo que están destrozando ustedes va mucho más allá de los trenes, del bloqueo del sistema ferroviario de Cataluña, de las vías. Lo que están destrozando todos ustedes es el futuro de todos los ciudadanos de Cataluña. Por tanto, lo que estamos viendo, no es un problema solo de trenes: es caos. El mismo caos que estamos viendo en la vivienda, en la energía, en las políticas sociales, en la economía productiva, en los sueldos, en el trabajo. Es el mismo caos que siempre ha generado el tripartito de socialistas, Comunes y Esquerra: el caos del mal Gobierno. Y siempre es el mismo patrón: la mala gestión, la improvisación y la propaganda. Mucha propaganda. Y, al final, quienes lo pagan todo son los ciudadanos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Però les esquerres espanyoles també són un drama. Comparteixen, això sí, amb el bloc de dretes que s'ha de carregar Junts per Catalunya. Però les esquerres espanyoles han pagat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no han sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de tot l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies Catalunya? No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No. Han respectat la immersió lingüística? No. Han traspassat les competències en matèria d'immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. I davant d'aquest panorama. L'escut que necessita Catalunya és un escut per protegir-se de tots vostès. Perquè per Catalunya no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Catalunya ha estat sempre un dels motors econòmics d'Europa. Hem creat riquesa, feina, ocupació i oportunitats per a tothom, però la seva incompetència, el seu maltracte, l'infrafinançament per part de tots, ha fet que Catalunya vagi perdent posicions i cada any costa més tirar endavant. Cada any li costa més tirar endavant a les famílies i a les empreses. I si no ens ocupem nosaltres de Catalunya, no se n'ocupa ningú. De fet, està comprovat que vostès no s'han ocupat mai de Catalunya. Però quin és avui el panorama polític en el qual ens trobem? La gran proposta de l'extrema dreta és il·legalitzar Junts, però les dretes espanyoles, han pegat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no ha sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies. No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No, més aviat tot el contrari. Han respectat la immersió lingüística? No, més aviat tot el contrari. Han traspassat les competències en immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. De fet, demà s'aprova una llei que presenta Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per tant, senyor Sánchez, la pregunta és directa, clara i senzilla: si a Catalunya existeix un operador que funciona, que excel·leix, que ofereix el millor servei i que els usuaris valoren positivament i hi confien, per què ens hem d'empassar un operador que no funciona, que no compleix, que està polititzat i que posa en perill no només la mobilitat al nostre país, sinó també la integritat de les persones que l'utilitzen? Si a vostès realment els importen una mica els ciutadans de Catalunya, u, el senyor Puente ja hagués dimitit i dos, rescindirien el contracte amb Renfe i iniciarien el traspàs integrals a l'operador fiable, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Paguem impostos per tenir uns serveis de primera i volem uns serveis de primera i s'ha demostrat que només tenim serveis de primera quan gestionem nosaltres, perquè vostès ens estan portant a la misèria. I els catalans, tots es mereixen el país de primera pel que els nostres avis van treballar perquè els nostres pares van treballar i pel que nosaltres treballem pels nostres fills. Perquè Catalunya no és un país decrèpit. Catalunya és un país potent i és un país que val molt la pena. El país va malament perquè vostès gestionen malament. I els Comuns i Esquerra hauran de triar si estan al costat dels milers d'usuaris que queden penjats cada dia a les andanes o es posaran al costat d'aquells que fan que cada dia milers d'usuaris es quedin tirats a l'andana, aprovant uns pressupostos del govern Illa quan ningú ha dimitit i quan no s'ha fet el traspàs integral. I aquí es veurà també qui té un projecte de país o un projecte de partit o personal.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Tots els ministres de la història han promès que acabarien el corredor Mediterrani. I no només cap d'ells no ha acabat el corredor Mediterrani, sinó que tots ells s'han gastat els diners que Europa posa per al corredor Mediterrani fent passar el corredor Mediterrani per Madrid. I no es salva cap govern ni cap ministre d'això. Tots han format part d'aquesta salvatjada. S'estimen pèrdues de més de deu milions d'euros diaris per la suspensió de Rodalies i pel tall de l'AP-7. Hi ha empreses a les quals no arriba la primera matèria i, per tant, no poden produir. Amb vostès el caos creix i els danys cada dia són més difícils de revertir. Sap, senyor Sánchez, quins trens sí que han funcionat a Catalunya cada dia en l'horari previst, plogui, nevi i amb reforços? Els que gestionem nosaltres, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Sap quins trens no han funcionat? Sap quins trens no han funcionat? Els que gestionen vostès: Renfe. Fa dues setmanes els ho vam dir i els ho tornem a repetir. La solució és clara i ja la tenim. El model català, el model Ferrocarrils, cent per cent de gestió catalana. No volem més invents. No volem empreses mixtes, volem el traspàs integral. Cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Perquè quan no depenem d'Espanya funcionem i quan depenem d'Espanya col·lapsem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I em centraré ara en el caos de Rodalies. I la millor manera per fer-ho és amb dades. Aquest dilluns a les vuit del matí els serveis mínims circulaven 66 trens a Madrid i només 7 trens a tot Catalunya. En una sola variant, la variant de Pajares, vostès s'han gastat 4000 milions d'euros. A Rodalies Catalunya en 28 anys, 3679. Si tots els ciutadans de Catalunya coneguessin aquesta xifra que acabo de donar, estic convençuda que els demanarien a tots que féssim maletes, marxin de Catalunya i abans de tancar la porta s'emportin Renfe. Els dos últims anys a Rodalies s'han perdut 10 000 milions d'usuaris. A Cercanías Madrid en el mateix període de temps, però allà sí que arriben els recursos i els diners, han crescut 15 milions d'usuaris. En els darrers 20 anys a Madrid s'han construït 84 quilòmetres de vies noves. Zero quilòmetres de vies noves a Catalunya. I a Catalunya fan falta 171 quilòmetres de vies. Han fet el túnel de Recoletos, però no el de Passeig de Gràcia, que és el que està més saturat. Lluvia de millones de Mariano Rajoy: promet 4200 milions d'euros i només en paga 260 milions d'euros. Lluvia de millones del senyor Zapatero: promet 4000 milions d'euros i només en paga 560 milions d'euros. I obro un parèntesi: tots vostès, quan estan en campanya, ens prometen lluvia de millones a Catalunya, lluvia de millones en habitatge, lluvia de millones en trens, però a l'hora de la veritat no arriba ni un duro a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I amb un model, el seu, que castiga a qui treballa, no es crea riquesa i el seu model no protegeix i crea dependència. I quan cada vegada hi ha més gent que depèn del sistema perquè no pot avançar, el resultat és més pobresa, és menys oportunitats i uns serveis públics cada dia pitjor. I aquest és el mateix model de caos aplicat a tot el que toquen vostès: habitatge, energia, economia productiva, serveis socials i trens. No és el que volem. No els volem a vostès perquè no saben gestionar. No els volem a vostès perquè no volem caos, perquè no volem insolvència, perquè no volem incompetència. No els volem a vostès, perquè estan convertint un país ric i pròsper com Catalunya, en un país on un de cada quatre catalans està en risc de pobresa. Nosaltres volem un país on la gent pugui treballar, pugui avançar, pugui prosperar, pugui emprendre, on l'objectiu no sigui viure dels subsidis. Volem un país on tothom sàpiga que si cau hi haurà una xarxa pública forta que l'ajudarà a aixecar-se. L'ajudarà a aixecar-se per poder tornar a treballar, per poder tornar a emprendre. L'ajudarà per poder prosperar un país on la classe mitjana sigui forta, com ho era. Un país amb serveis socials de primera que funcionin. Aquest és el veritable escut social. No ho són els seus eslògans, les seves imposicions i el seu caos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tots vostès parlen molt de l'escut social, però siguem clars. L'escut social no és que un llogater no pagui el lloguer. L'escut social no és que es puguin ocupar pisos que no són teus. L'escut social no és traslladar el cost dels errors que estan cometent vostès a famílies que sempre han treballat i pagat els seus impostos. I, per descomptat, l'escut social no és que un govern presumeixi de la misèria, que és exactament el que han fet vostès aquesta setmana, traient pit que cada dia hi hagi més gent que necessita l'ingrés mínim vital per viure. Que treguin pit que cada dia hi hagi més pobresa. Un escut social de veritat és una xarxa pública forta i això depèn de vostès que estan governant. Un escut social de veritat són uns serveis socials de proximitat i que funcionin. Són ajudes ben gestionades, que és exactament el contrari del que està fent la senyora Yolanda Díaz. Un escut social de veritat és habitatge públic. No és donar per bones les ocupacions i donar per bons els impagaments. En definitiva, polítiques que evitin que la gent caigui en la pobresa. I a Catalunya aquesta xarxa sempre ha existit. És part del nostre model social. El problema és que vostès, el tripartit, l'han anat ofegant perquè no paguen el que deuen des de fa molts anys, perquè no compleixen amb els pressupostos des de fa molts anys i perquè no transfereixen els recursos que ens corresponen als ciutadans de Catalunya i a Catalunya des de fa molts anys. Vostès ofeguen als municipis, ofeguen les families, ofeguen a les pimes, ofeguen als autònoms, ofeguen amb regulacions absurdes. I quan les xarxes es tensiona i no té els recursos necessaris, la xarxa col·lapsa i si col·lapsa. Els més febles són els primers a caure. I això no és justícia social. Això és desordre, això és mal govern, això és incompetència i això és empobriment.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, vicepresident. Permeti'm, senyor Sànchez, que comenci fent-li un resum de la situació en la que es troba aquests dies la Catalunya de la que vostè no ha volgut parlar en aquesta primera intervenció. De fet, fins ara només s'ha parlat d'Espanya. Aquests dies a Catalunya, sota el govern dels socialistes i els seus socis, els mestres i professors en vaga. Ells avui i des d'aquí, tot el suport. Els metges en vaga, els pagesos en vaga, els pescadors en vaga, els autònoms en vaga, els taxistes en vaga i els maquinistes en vaga. Miraré de ser el màxim de clara possible, senyor Sánchez. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país, els darrers cinquanta anys, és lamentable i cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet. I, per descomptat, vostès no volen deixar anar la gallina dels ous d'or, però a les gallines, si no se les cuida, sí se les asfixia i se les maltracta, i si no se les alimenta, deixen de pondre ous o marxen. La situació és molt greu i els perjudicats són tots els ciutadans de Catalunya els que som independentistes i els que no són independentistes. I el que estan destrossant vostès va molt més enllà dels trens, del bloqueig del sistema ferroviari de Catalunya, de les vies, de les catenàries. El que estan destrossant tots vostès és el futur de tots els ciutadans de Catalunya. El que estem veient, per tant, no és només un problema de trens: és caos. El mateix caos que estem veient a l'habitatge, a l'energia, a les polítiques socials, a l'economia productiva, als sous, al treball, el mateix caos que sempre ha generat el tripartit: socialistes, comuns i esquerra. El caos del mal govern i sempre és el mateix patró: la mala gestió, la improvisació i propaganda, molta propaganda. I al final qui ho paga tot això son els ciutadans.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Moltes gràcies. ¿Quién sale ganando con esta sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea? Europa, la democracia europea, Cataluña, el presidente Puigdemont, la lucha del exilio. ¿Quién sale perdiendo? Para empezar, el Reino de España y su estrategia de exportar fuera de sus fronteras la politización y la degradación de las instituciones. Europa ha dicho basta a instrumentalizar las instituciones europeas para hacer una cacería contra los independentistas catalanes. Y sale perdiendo también, evidentemente, el señor Adrián Vázquez, el ignorante que desde la Comisión trajo al Parlamento Europeo el ridículo más grande de la historia. Sale perdiendo, naturalmente, el ente jurídico español en Europa y todos aquellos que le han alimentado con gasolina -Garicano, González Pons y Montserrat, del PP-, pero también, y muy especialmente, salen perdiendo los comisarios políticos del PSOE, como la ministra González Laya o la eurodiputada Iratxe García o los eurodiputados del PSC, como Jaume Duch, ahora consejero de Exteriores bajo la Presidencia de la presidenta Metsola, pieza clave para que el Parlamento Europeo se embruteciera en nombre de España, vulnerando los derechos de los europarlamentarios que debería haber protegido. Sale perdiendo el Poder Judicial español y las insensatas aventuras europeas del Supremo y del señor Llarena en sus euroórdenes. También sale perdiendo un Tribunal Constitucional que la semana pasada, con la honorable excepción de un solo magistrado, se negó a levantar las órdenes de detención contra el presidente Puigdemont y los exiliados. Un Tribunal Constitucional que, una vez más, dimitió de su función de garante de los derechos y defensor de los intereses penales para encubrir las vergüenzas del Poder Judicial. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l'exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d'Espanya i la seva estratègia d'exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l'ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història. Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l'eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch..., com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d'Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s'embrutís en nom d'Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres. Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l'honorable excepció d'un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l'interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«La sentencia, además de un hasta aquí jurídico, es un hasta aquí político. Marca un límite en la autorización que han estado haciendo los partidos políticos españoles en las instituciones europeas para fines ilegítimos y partidistas. Los magistrados europeos ponen negro sobre blanco que la causa contra los independistas catalanes y contra el presidente Puigdemont es una causa política, y que no quieren permitir que España capture a las instituciones europeas como hacen los partidos que ustedes representan y como han hecho en las instituciones españolas. (Rumores).»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Presidenta, señorías, muy buenas tardes de nuevo. Enésima iniciativa del Partido Popular sobre el deterioro democrático y la corrupción de las instituciones. Si el tema es este, el debate de la interpelación de diciembre fue buen ejemplo: la señora Muñoz lanzando a la cabeza de Díaz a Ábalos, Koldo y Cerdán y la señora Díaz hablando de la dana, los cribados de Andalucía, los negocios de Montoro y la sanidad madrileña. Bien, parecía imposible, pero la moción de hoy todavía lo empeora. Es un tipo de grandes éxitos del Partido Popular que va desde el acoso sexual del PSOE hasta el fiscal general, pasando por los alertadores, la UCO y el GRECO, para amenizarlo con una inflamada denuncia, literalmente, de la politización de las instituciones, la utilización partidista de los órganos del Estado y la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España. Me quedo con esto de la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España. Mientras leía todo este discurso, los medios de comunicación se hacían eco en toda Europa de que el máximo tribunal de la Unión Europea acababa de clavar una bofetada de campeonato al Parlamento Europeo por haber actuado con total parcialidad cuando levantó injustamente las inmunidades de los tres diputados independentistas en 2021, incluyendo al presidente en el exilio, Carles Puigdemont. Una sentencia que es un hasta aquí, un hasta aquí jurídico, que no solo anula una decisión del Parlamento Europeo, un suplicatorio, sino que también fija -y atención, porque lo hace con el tema de la represión en el exilio catalán- un nuevo paradigma de imparcialidad europeo, un estándar de imparcialidad que deja a todas las instituciones españolas, si me lo permiten, con el culo al aire: al Poder Judicial, a la Administración electoral, al mismo Gobierno, a los servicios de inteligencia, a la Policía y a Hacienda. También retrata a este Parlamento, al anterior presidente y su notoria imparcialidad, y también deja en evidencia debates como los de hoy.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l'exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un 'fins aquí', un 'fins aquí' jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa -?i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l'exili català- un nou paradigma d'imparcialitat europeu. Un estàndard d'imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m'ho permeten, amb el cul a l'aire. El poder judicial, l'administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d'intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l'anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d'avui. La sentència, a més a més d'un 'fins aquí' jurídic, és un 'fins aquí' polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Presidenta. Senyories, molt bona tarda, una altra vegada. Enèsima iniciativa del Partit Popular sobre el deteriorament democràtic i la corrupció de les institucions. Si el tema és aquest, el debat de la interpel·lació que vam tenir el mes de desembre va ser un bon exemple. La senyora Muñoz llençant al cap de la senyora Díaz Ábalos, Koldo i Cerdán i la senyora Díaz, tornant-s'hi amb la dana els cribratges a Andalusia, els negocis de Montoro i la sanitat madrilenya. I bé, semblava impossible, però la moció d'avui encara ho empitjora. Una mena de grandes éxitos del Partit Popular que va des dels assetjaments sexuals del PSOE fins al fiscal general, passant pels alertadors, l'UCO i el Greco, ben amanit amb una inflamada denúncia literalment de la 'politización de las instituciones, la utilización partidista de los órganos del Estado y la quiebra de los principios de imparcialidad que impactan en la reputación de España'. Em quedo amb això de 'la quiebra de los principios de imparcialidad que impacta en la reputación de España'.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Miren, no se puede defender la legalidad internacional de manera selectiva. No se puede exigir a los demás aquello que uno no quiere cumplir. Hoy es muy pertinente que Junts per Catalunya reafirme que la cuestión catalana no es un problema de orden público ni un asunto penal. No es una anomalía. Es la reivindicación legítima de una nación que quiere vivir en dignidad, con respeto y la capacidad de decidir su futuro. Y cada día que España persiste en negarlo, cada día que desatiende lo que dice la comunidad internacional, cada día que pone obstáculos a nuestro progreso, su credibilidad democrática se va viendo afectada. Junts seguirá defendiendo Cataluña: su dignidad, sus derechos y su futuro. Y un Estado que se quiere presentar como democrático solo tiene una opción: escucharla. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Ahora le hablaré de normas y legalidad. El Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas dictaminó en el referéndum del 1 de octubre que España vulneraba los derechos fundamentales de libertad de expresión, reunión y participación política, y el mundo entero vio las imágenes de personas golpeadas, arrastradas por el suelo, de colegios electorales asaltados y más de mil heridos en los hospitales. El reino de España se ha ganado a pulso ser durísimamente cuestionado por este comportamiento. Pero aquí todavía hay quien no quiere aceptar esto, que esa represión no fue normal. Aquel día los catalanes sufrieron abuso de poder, indignidad democrática. Les recuerdo que la ONU también denunció que las detenciones de dirigentes sociales y políticos catalanes fueron arbitrarias y exigió corregir la situación. ¿Y cuál fue la respuesta? Ignorarlo. Y cuando el Comité de Derechos Humanos afirmó que España había vulnerado los derechos políticos de los políticos Junqueras, Rull, Turull y Romeva, la reacción, su reacción también, fue el silencio de la prepotencia. Y llega la ley de amnistía, que tenía que reparar el daño causado durante años de persecución penal del movimiento independentista. Los mismos poderes que impulsaron aquella persecución han hecho lo imposible para impedir que la ley tenga efectos reales. La prensa internacional se ha hecho eco de esto, señalando las resistencias internas de la judicatura española para ello, especialmente cuando afecta al presidente en el exilio, Carles Puigdemont. ¡Y luego hablan de una paradoja jurídica! Literalmente, una ley vigente que no se quiere aplicar. Todo muestra un problema estructural. Cuando se habla de Cataluña, el Estado español actúa y sigue actuando con un sesgo profundamente antidemocrático. No solo ha reprimido el independentismo, no solo ha ignorado a las Naciones Unidas, también ha negado la posibilidad de decidir libremente a los catalanes y respetarla como merece cualquier nación del mundo. Cataluña quiere ser respetada como nación, quiere dirigirse, gobernarse, sin estar subordinada a un Estado que suele actuar como si no quisiera entender su identidad lingüística, cultural, política y social. Y, además, Cataluña quiere dejar de ser arrastrada hacia un empobrecimiento estructural, porque todas estas vulneraciones de derechos políticos y democráticos no son un accidente aislado: forman parte de un sistema que condena a Cataluña a un futuro de oportunidades truncadas. Es un Estado que critica a otros, pero mantiene a Cataluña infrafinanciada, con falta de infraestructuras, con saturación de servicios públicos, con promesas no ejecutadas; un Estado que condena a una de las naciones más dinámicas de Europa a empobrecerse día tras día, con trenes que tienen retrasos, con infrafinanciación en los colegios. Si respetaran a los catalanes, si les importaran los derechos humanos y de verdad quisieran proteger la legalidad internacional, harían una sola cosa: reconocer a Cataluña como la nación que es y la permitirían gobernarse a sí misma. No hay otra fórmula para evitar que España continúe limitando nuestro progreso y nuestra prosperidad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Mirin, no es pot defensar la legalitat internacional de manera selectiva. No es pot exigir als altres allò que un no vol complir. Avui és molt pertinent que Junts per Catalunya reafirmem que la qüestió catalana no és un problema d'ordre públic ni un afer penal. No és una anomalia. És la reivindicació legítima d'una nació que vol viure amb dignitat, amb respecte i amb la capacitat per decidir el seu futur. I cada dia que Espanya persisteix en negar-ho, cada dia que desatén el que diu la comunitat internacional, cada dia que posa obstacles al nostre progrés, la seva credibilitat democràtica es va esmicolant. Junts continuarem defensant Catalunya, la seva dignitat, els seus drets i el seu futur. I un Estat que es vol presentar com a democràtic només té una opció: escoltar-la. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes a todo el mundo. Venezuela, Groenlandia, Irán: hoy volvemos a oír discursos que apelan con vehemencia a la defensa de la legalidad internacional. Eso sí, siempre que hablen de los demás, siempre para criticar a Gobiernos extranjeros o siempre que señalen abusos cometidos a muchos kilómetros de aquí. Pero, curiosamente, cuando la legalidad internacional habla de España, cuando organismos independientes de la ONU señalan vulneraciones claras de derechos fundamentales, entonces hay silencio. Y se calla porque la verdad les delata, porque saben que, cuando se trata de Cataluña, el Estado acumula una lista de agravios que ninguna democracia madura toleraría. Este es el punto clave. No se puede utilizar la legalidad internacional como un arma política hacia fuera, mientras que se ignora de forma sistemática cuando se ponen en evidencia las carencias internas. No se mide por lo que se denuncia fuera la capacidad de un Estado, sino por lo que puede corregir y reparar en su seno.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«Y ahora me pregunto, ¿quién asume las responsabilidades políticas? ¿Alguien puede contestar, por favor? ¿Quién está asumiendo las responsabilidades políticas? El ministro, máximo responsable, dice: No, no, yo lo estoy haciendo muy bien. La señora Paneque -que salió a decir que habría trenes y luego no había, y luego que no habría y sí hubo- dice que no, que asumir responsabilidades políticas significa quedarse en el cargo. El presidente de ADIF, el presidente de Renfe, directamente responsables... ¿Quién está asumiendo responsabilidades políticas? ¿Alguien puede contestar? ¿Cómo quieren que la ciudadanía crea en la política si después de un caos como este en la movilidad nadie asume responsabilidades políticas? Nosotros lo tenemos muy claro: hay medidas de la propuesta del PP que se podrían aplicar y que tienen sentido para intentar corregir la situación. Ustedes también son corresponsables. Pero es verdad, hay algunas medidas que podrían ser interesantes; harían falta muchas más. El déficit de inversión es algo totalmente aceptado. Tenemos los datos de manera sobrada para entender que son las principales causas, y también la mala gestión. Pero para nosotros, una de las soluciones es un traspaso como Dios manda. Miren, según el diccionario, traspasar es hacer pasar de un lado a otro, o hacer pasar una cosa de un lugar a otro. Parece cómico, ¿eh? Se quiere hacer un traspaso de algo que no es: pasar de Renfe a Renfe para que opere Renfe con una empresa mixta con mayoría de Renfe. Eso no es traspasar a la Generalitat, es otra tomadura de pelo. El único futuro posible que tiene el ferrocarril en Cataluña es que pase a ser operado por Ferrocarrils de la Generalitat, para que haya puntualidad, con una empresa y unos trabajadores orientados al cliente, un tren que también funcione incluso cuando llueve. Esto es lo que el Gobierno no está dispuesto a hacer, aunque sea socialista; socialista y sus socios, señores del PP, que quieren mantener un modelo centralizado. Les han hecho el trabajo, ni ustedes lo harían tan bien a la hora de perpetuar un modelo centralizado como este, como han hecho en este traspaso imponiendo a la operadora Renfe.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«Presidente, señoras y señores diputados, se nos presenta una propuesta no de ley para hablar del caos ferroviario. No es la primera vez por parte del PP ni de otros grupos. Cuando esto pasa por parte del PP, como con la iniciativa de hoy, en lo primero que pienso y veo -como Mikel- es qué hacía el PP cuando tenía que gobernar. Hemos dado muchos datos sobre que hay muchos responsables y el PP también es uno. Es verdad que se habla de esta iniciativa y del trágico accidente de Córdoba, con muchas víctimas, que está bajo investigación. Esperemos que acabe lo antes posible y que se esclarezcan los hechos. Quisiera manifestar la solidaridad con las víctimas, las de Córdoba y las de Gelida, por supuesto. Pero el caos ferroviario es lo que se vive en Cataluña, el ferroviario y el de la movilidad, más de quince días con un caos intensivo y diario. Desde hace años es la crónica de una muerte anunciada. Antes de ayer incluso había huelga, con servicios mínimos, pero el lugar donde no había servicios mínimos era Cataluña. Con el visor en tiempo real, a las 8:53 y las 9:31, en Madrid circulaban cincuenta o sesenta trenes; en Asturias, veinte o veinticinco, y en Cataluña, entre tres y cinco. Estos son datos oficiales. Hoy hay incidencias en todas las líneas. En teoría, los sindicatos mayoritarios han desconvocado la huelga. La consejera Paneque ha salido a decir que se recuperará la normalidad del servicio a finales de esta semana o a principios de la que viene; eso sí, con limitaciones temporales de velocidad a 70. Claro, esta es la normalidad: limitaciones temporales de 70, 80 o 100; Llegar tarde y mal con cercanías, esta es la normalidad. Qué bonita está quedando la gestión española de infraestructuras ferroviarias, ¿verdad?: accidentes que equivalen a víctimas y heridos -un tema muy grave-, afectaciones del servicio de alta velocidad durante todo el año, trenes anulados, retrasos, falta de inversión crónica, falta de mantenimiento predictivo y preventivo, vías cortadas en varias direcciones, pérdidas multimillonarias, mercancías bloqueadas en los puertos, empresas públicas centralizadas e ineficientes...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I jo em pregunto: Qui assumeix responsabilitats polítiques? Algú pot contestar, si us plau qui està assumint responsabilitats polítiques? El ministre, que és el màxim responsable, diu: 'No, no, jo ho faig molt bé'. La senyora Paneque -?que va sortir a dir que l'endemà hi hauria trens i no n'hi havia, l'endemà no n'hi haurà i n'hi havia- diu que no, que assumir responsabilitats polítiques vol dir quedar-se al càrrec. El president d'Adif, el president de Renfe, directament responsables. Qui està assumint responsabilitats polítiques? Algú pot contestar? Com volen que els ciutadans creguin en la política si, després d'un caos com aquest en la mobilitat, ningú no assumeix responsabilitats polítiques? Per nosaltres, ho tenim claríssim. Hi ha mesures de la proposta del PP que es podrien aplicar i que tenen sentit per intentar corregir la situació del mal servei. Vostès també en són corresponsables d'això, però és veritat, hi ha algunes d'aquestes mesures que podrien ser interessants d'aplicar i n'hi caldrien moltes més altres. El dèficit d'inversió ja tothom l'accepta i tothom té les dades sobrades com per entendre que és una de les causes principals i també la mala gestió. Però per nosaltres, una de les solucions és un traspàs com Déu mana. Miri, el diccionari diu que traspassar vol dir 'passar d'una banda a l'altra d'un lloc o fer passar una cosa d'un lloc a un altre'. Sembla còmic, oi? Volen fer passar un traspàs, una cosa que no ho és. Passar de Renfe a Renfe, perquè operi Renfe amb una empresa mixta amb majoria de Renfe. Això no és traspassar a la Generalitat. Això és una altra presa de pèl. L'únic futur possible que té el ferrocarril a Catalunya és que passi a ser operat sota Ferrocarrils de la Generalitat, que és el tren que funciona, que funciona amb puntualitat, amb una empresa i uns treballadors orientats al client, orientats al client. Un tren que també funciona, fins i tot quan plou! I això és el que ni el govern tampoc no està disposat a fer, encara que sigui socialista. Socialista i els seus socis, senyors del PP, que volen mantenir un model centralitzat, els han fet la feina. Ni vostès ho farien tan bé de perpetuar un model centralitzat com aquest, com han fet amb aquest traspàs, imposant l'operador Renfe.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«President. Senyores i senyors diputats, se'ns presenta una proposició no de llei parlant del caos ferroviari. No és la primera vegada que ho fa el PP ni d'altres grups. Quan això passa per part del PP, que és la iniciativa d'avui, el primer que a mi em fa pensar, com deia el company Mikel, és què va fer el PP quan li tocava governar. I d'això, he donat moltíssimes dades. Tots n'hem donat que hi ha molts responsables de tot el que passa i el PP també n'és un. És veritat que es parla al voltant d'aquesta iniciativa, lògicament, del tràgic accident de Còrdova, on hi ha hagut moltíssimes víctimes, un accident sota investigació que esperem que acabi el més aviat possible i que s'esclareixin els fets i amb el qual hem manifestat solidaritat amb totes les víctimes, les de Còrdova i les de Gelida, òbviament. Però el caos, el caos ferroviari, és el que es viu a Catalunya, del ferroviari i de la mobilitat. Més de 15 dies en un intensiu i diàriament des de fa anys, en una crònica d'una mort anunciada. Abans d'ahir, fins i tot, que amb la vaga hi havia uns serveis mínims, al lloc on es van mantenir els serveis mínims és a Catalunya, amb els visors a temps real, a les 8:53, a les 9:31 a Madrid circulaven entre 50 i 60 trens, a Astúries entre 20 i 25 i a Catalunya entre 3 i 5. I això són dades oficials. Avui, avui incidències a totes les línies. En teoria, els sindicats majoritaris han desconvocat la vaga. La consellera Paneque ha sortit a dir que es recuperarà la normalitat del servei, diu, a finals de la setmana, d'aquesta setmana, o a principis de l'any que ve, això sí, amb 70 limitacions temporals de velocitat. I jo dic: Clar! És que és aquesta la normalitat, 70, 80, 100 limitacions temporals de velocitat i arribar tard i malament. Amb rodalies, és aquesta la normalitat. Que bonic que els queda la gestió espanyola d'infraestructures ferroviàries! Accidents, accidents vol dir víctimes, vol dir ferits, efectivament, un tema molt seriós; afectacions al servei d'alta velocitat per a tot l'any, trens anul·lats, endarreriments, manca d'inversió crònica, manca de manteniment predictiu i preventiu; l'AP-7 tallada en sentit sud durant un munt de dies; pèrdues econòmiques multimilionàries per al sector públic i pel sector privat; mercaderies dels ports bloquejades; empreses públiques ineficients, centralitzades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Alguien podría decir que, como independentistas, a nosotros ya nos va bien y nos importa poco lo que hagan ustedes con España. Y sería cierto si no fuera porque todo esto también afecta directamente y mucho a los catalanes. Y déjenme decirlo: a todos los catalanes, sean o no independentistas. Sus políticas y toda su incompetencia están ahogando a la clase media y trabajadora de Cataluña, sus políticas están ahogando al país. Ustedes, que gobiernan en el Estado, en la Generalitat, prácticamente en todas las diputaciones catalanas, en todas las grandes ciudades catalanas y en la capital de Cataluña, ustedes y sus socios han convertido una tierra rica y próspera en un país donde uno de cada cuatro catalanes vive en riesgo de pobreza. Pueden fingir que todo va bien y gastarse cantidades ingentes de dinero público en propaganda institucional, pero a estas alturas está más que demostrado que los socialistas y sus socios son sinónimo de miseria. Y en Cataluña aún más, porque tenemos un Gobierno al frente de la Generalitat que en lugar de confrontar este daño del Estado se ha convertido en una mera y dócil gestoría. En Cataluña aún más, porque sufrimos un déficit fiscal crónico y creciente. En Cataluña aún más, porque sufrimos unos acuerdos de conveniencia entre los socialistas, Esquerra y los Comuns absolutamente letales para el presente y futuro del país. Pues ahora, con todo esto, pregúntenos por qué nosotros no nos plegamos ante sus pretensiones y presiones para que aprobemos sus políticas, pregúntenos por qué mantenemos siempre la posición y no nos sentimos parte de ningún bloque, ni siquiera con la obligación de sustentar al Gobierno. A nosotros en todo esto no nos van a encontrar: ni frentes de izquierdas para salvar a España ni España. Nosotros solo tenemos un objetivo, que es Cataluña y su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Muchas gracias, presidente. No les negaré que uno tiene la sensación, por no decir la certeza, que esta propuesta del Grupo Popular no la tendríamos a debate si en lugar de gobernar el PSOE gobernasen ustedes. De hecho, es habitual que, ahora que están en la oposición, se dediquen a reclamar y exigir cuestiones que cuando han estado en el Gobierno no han querido aplicar. Porque es evidente que bajo esta piel de oveja que últimamente muestran se esconde el mismo lobo de siempre y que tanto conocemos los catalanes; ustedes, que hoy han tenido la cara de citar a Montesquieu para referirse a la separación de poderes. ¡El Partido Popular hablando de la separación de poderes!; Montesquieu hoy debe haberse revuelto en su tumba. 1 de septiembre, el presidente Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de septiembre, el ministro de Economía: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos de 2026; 24 de octubre, la vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de enero, la vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. Y así podríamos ir alargando la lista de declaraciones, pero en la práctica es evidente que nada de nada, solo palabras. Ni techo de gasto ni presupuestos, nada de nada. De hecho, tal como es habitual en ustedes, muchos titulares, pero en realidad, de los ocho años de Gobierno, cinco años sin presupuestos; ocho años en el Gobierno y cinco años sin poder aprobar unos presupuestos. Ahora bien, esto, que avergonzaría incluso al más valiente de los políticos, no evita que el presidente Sánchez vaya de peregrinaje por todas partes afirmando, literalmente, que España va viento en popa y a toda vela. Viento en popa y a toda vela con cinco años sin aprobar los presupuestos, con una presión fiscal más alta que nunca, unos servicios peores que nunca, los sueldos cada vez más bajos en comparación con la Unión Europea, la economía familiar cada vez más al límite, el mercado de la vivienda destrozado por sus políticas nefastas y el sistema de pensiones cada vez más tensionado; pero, eso sí, España va viento en popa y a toda vela. Y me pregunto, ¿cuánto tiempo hace que el presidente del Gobierno no va por la calle sin un séquito de aduladores a su lado que evita que pueda hablar de la realidad con la gente? ¿Cuánto hace que los ministros no hablan de tú a tú con la gente de la calle sin nadie interpuesto? ¿Cuánto tiempo hace que este Gobierno no pisa la calle y se impregna de verdad de lo que piensa y dice la gente? Escuchar más y hablar menos, escuchar en lugar de hablar. Porque si saliesen a la calle a escuchar a la gente se darían cuenta de que hables con quien hables, y más allá de la militancia ideológica de cada uno, hay una constante que se repite: la gente vive peor ahora que tiempo atrás y cuesta cada vez más llegar a final de mes, cuesta cada vez más progresar. La gente dice que cada vez cuesta más sentirse esperanzado con el futuro, hablen con quien hablen: los autónomos, ahogados por el Gobierno y sus decisiones; los empresarios, perseguidos por sus políticas; los trabajadores, ahogados por sus impuestos; los propietarios de cualquier vivienda, criminalizados por ustedes; los profesionales de la educación, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en condiciones complicadísimas; los profesionales de la sanidad, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en un sistema saturado; los campesinos, al límite de la subsistencia; los pescadores, al límite de la supervivencia, y todos pagando cada vez más impuestos para tener unos servicios más precarios. Pero, eso sí, según ustedes, España va viento en popa y a toda vela. Pues miren, no, ni viento en popa ni a toda vela. España va a la deriva, sin rumbo y con un horizonte cada vez más negro. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»