Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.357 declaraciones · página 53 de 146
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Algú podria dir que, com a independentistes, a nosaltres ja ens va bé i ens importa poc el que vostès facin amb Espanya. I seria cert si no fos que tot això també impacta directament, i molt, en els catalans. I deixi'm dir-ho, en tots els catalans, siguin o no independentistes. Les seves polítiques, tota la seva incompetència en els governs, estan ofegant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Les seves polítiques estan ofegant el país. Vostès, que governen l'Estat, la Generalitat, pràcticament totes les diputacions catalanes, pràcticament totes les grans ciutats catalanes i la capital de Catalunya, vostès i els seus socis han convertit una terra rica i pròspera en un país on un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa. Poden fer veure que tot va bé, gastar-se una quantitat ingent de diners públics en propaganda institucional. Però a aquestes alçades està més que demostrat que els socialistes i els seus socis són sinònims de misèria. I a Catalunya encara més, perquè tenim un govern al capdavant de la Generalitat que, en lloc de confrontar aquest dany de l'Estat, s'ha convertit en una mera i dòcil gestoria. I a Catalunya encara més, perquè patim un dèficit fiscal crònic i creixent. I a Catalunya encara més, perquè patim uns acords de conveniència entre els socialistes, Esquerra i els comuns, absolutament letals per al present i per al futur del país. Doncs ara, amb tot això, pregunti'ns per què nosaltres no ens dobleguem davant les seves pretensions i pressions perquè aprovem les seves polítiques. Pregunti'ns per què mantenim sempre la posició i no ens sentim part de cap bloc, ni tan sols amb l'obligació de sustentar el govern. Per tot això, a nosaltres en tot això, no ens hi trobaran ni fronts d'esquerres per salvar Espanya ni Espanya. Nosaltres només tenim un objectiu: Catalunya i la seva gent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«La Constitución de 1978 es un texto caduco, obsoleto, superado por la realidad política y social, un texto que, además, algunos utilizan como excusa -se han especializado en ello- para reprimir y negar reivindicaciones políticas legítimas. Un buen ejemplo es precisamente el Senado: se configuró en la propia Constitución como una Cámara de representación territorial -no nos cansaremos nunca de repetirlo- y, en cambio, la única acción del Senado que pasará a la historia sirvió exactamente para lo contrario, para ir en contra de su naturaleza territorial, de aquello para lo que se creó y que justifica su existencia, que es representar la pluralidad y la diversidad territorial del Estado. Me refiero, naturalmente, al fraude de ley constitucional que supuso la aplicación del artículo 155, en el que participaron alegremente, por cierto, tanto los senadores del PP como los senadores del PSOE. Acabo. Lo que nosotros queremos no son Cámaras territoriales en un Estado que no es el nuestro, sino que luchamos por un parlamento soberano en una Cataluña independiente Naturalmente vamos a apoyar la iniciativa que nos llega desde Formentera, pero, puesto que nosotros no somos como ustedes, no podemos dejar de decir que es una vergüenza que, siendo Senado una Cámara que, entre unos y otros, ha sido desnaturalizada y que, como todos comprobamos a diario, sirve para todo menos para cumplir la misión de representación de los territorios, que Cataluña esté claramente infrarrepresentada si se compara con cualquier otro territorio del Estado. No me refiero a las islas, que legítimamente deben tener una representación individualizada, sino que hablo de muchos territorios del Estado que tienen una representación artificial y desproporcionada. Como decía, Cataluña está infrarrepresentada y es inaceptable que esta institución, la institución del Senado, no cumpla con la función de representación del territorio que le corresponde. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Más allá de esos argumentos, poner a Formentera en pie de igualdad con el resto de los territorios insulares es un paso necesario que los formenteranos y las formenteranas quieren para defender mejor su tierra y su condición de isleños e isleñas, así como su lengua y su nación. Para defender la lengua, la nación, la gente y el territorio, Junts per Catalunya siempre estará a vuestro lado, porque Junts per Catalunya está aquí para defender la tierra y a la gente del principado de Cataluña, pero también a la gente y la tierra de la franja del país valenciano y, evidentemente, de las Islas Baleares, incluida Formentera, de todos los países catalanes. Junts per Catalunya -insisto- siempre va a estar del lado de todas las iniciativas que quieran trasladar la diversidad nacional a las instituciones. Forma parte de nuestro ADN hacer frente a los conflictos territoriales y no cronificarlos. Los territorios y su gente no pueden silenciarse ni subordinarse, y eso es lo que estamos haciendo hoy, escuchar y dar curso a las demandas de los formenteranos, de la gente de Formentera.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hay muchos argumentos a favor de la modificación de la Constitución en este punto. Unanimidad: todas las instituciones de Formentera, el consejo insular, el ayuntamiento y también el Parlamento balear, lo reclaman. Territorialidad: se refuerza la representación territorial en el Senado, de acuerdo con el innegable hecho insular. Historia: se da respuesta a una demanda histórica del pueblo de Formentera. Finalmente, se pone fin a la anomalía constitucional de agrupar dos islas -Formentera con Ibiza-, ya que no solo es artificial, sino que ha sido superada por la realidad sociológica y demográfica, dado que Formentera ya no es la isla menos poblada del Estado: desde hace años supera en población a otras islas que sí tienen circunscripción propia. También, y no menos relevante, se resuelve una anomalía normativa, dado que la Constitución ha quedado obsoleta, porque el estatuto de las Islas Baleares ya ha superado la agrupación de Formentera con Ibiza y configura a Formentera como una isla más al lado de Mallorca, Menorca e Ibiza, con sus propias instituciones y autonomía diferenciadas.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. Ante todo quería dar la bienvenida a los amigos y a los hermanos de las Islas Baleares que hoy nos acompañan, muy especialmente a los de Formentera, a los formenteranos. Lo que hoy nos venís a presentar es ante todo una demanda justa: Formentera es la única isla del Estado sin representación en el Senado. La Constitución agrupa a Formentera con Ibiza y eso es precisamente lo que hoy se propone modificar. La isla de Formentera debe poder elegir a un senador propio, separadamente de Ibiza, como expresión de su singularidad territorial e institucional, porque si algún sentido tiene la existencia del Senado es que sirva, cuando menos, para la función de representación de los territorios de las islas; eso es lo que debería caracterizarle. Por eso, que Formentera pueda elegir a su propio senador y trasladar a nivel institucional un hecho tan indiscutible como la singularidad de Formentera, su idiosincrasia y su insularidad es una cuestión democrática muy básica, y que no lo pueda tener supone un agravio que debe enmendarse.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«La Constitució de 1978 és un text caduc, obsolet, superat per la realitat política i social. Un text que, a més, alguns s'han especialitzat a utilitzar com a excusa per reprimir i negar reivindicacions polítiques legítimes. I un bon exemple és precisament el Senat. El Senat va ser configurat a la pròpia Constitució com una cambra -?no ens cansarem mai de dir-ho- de representació territorial. I en canvi, l'única acció del Senat que passarà a la història va servir exactament per al contrari. Va servir per anar en contra de la seva naturalesa territorial, d'ADOSPLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE Año 2026 XV LEGISLATURA Núm. 163PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 157celebrada el martes, 10 de febrero de 2026 PáginaORDEN DEL DÍA:Minuto de silencio ... (Página5Toma en consi) Acabo. El que nosaltres volem no són cambres territorials en un estat que no és el nostre. Allò pel que lluitem és un Parlament sobirà en una Catalunya independent. Però com que nosaltres no som com vostès, naturalment, donarem suport a la iniciativa que ens arriba de Formentera, però no podem deixar de dir que és una vergonya que, sent el Senat una cambra que entre uns i altres ha estat desnaturalitzada i que, com tots comprovem a diari, serveix per a tot menys per complir la missió de representació dels territoris, és una vergonya, dèiem, que Catalunya estigui clarament infrarepresentades si es compara amb qualsevol altre territori de l'Estat. No em refereixo a les Illes, que legítimament han de tenir una representació individualitzada. Parlo de molts territoris de l'Estat que tenen una representació artificial i desproporcionada que, com diem infrarepresenta a Catalunya i és inacceptable si aquesta institució, la institució del Senat, no compleix amb la funció de representació del territori que li pertoca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Senyora presidenta. Senyories, molt bona tarda. Primer de tot, voldria donar la benvinguda als amics, als germans de les Illes Balears que avui ens acompanyen, molt especialment els formenterers, la gent de Formentera. El que avui ens veniu a presentar és, per damunt de tot, una demanda justa. Formentera és l'única illa de l'Estat sense representació al Senat. La Constitució agrupa Formentera amb Eivissa i això és precisament el que avui es proposa canviar. L'illa de Formentera ha de poder elegir un senador propi, separadament d'Eivissa, com a expressió de la seva singularitat territorial i institucional. Perquè si algun sentit té l'existència del Senat és que serveixi, com a mínim, per a la funció de representació dels territoris, de les Illes, allò que és el que l'hauria de caracteritzar. Per això, que Formentera pugui elegir el seu propi senador, traslladar a nivell institucional un fet tan indiscutible com la singularitat de Formentera, la seva idiosincràsia i la seva insularitat és una qüestió democràtica molt bàsica i que no el pugui tenir suposa un greuge que s'ha d'esmenar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Este modelo catalán de gestión ustedes y sus socios, con este acuerdo de traspaso, no quieren que se generalice en Cataluña porque perderían poder sobre las infraestructuras. Nos han llamado miserables por decir eso, pero el traspaso que ustedes han acordado perpetúa el modelo centralista. Basta con ver en esta crisis cómo la Generalitat de Catalunya no pinta nada. No manda Renfe, no manda ADIF y tiene que ir el secretario de Estado corriendo a poner orden y a echar una mano. Por cierto, el valor del modelo no viene de que el ministro de turno o el consejero de turno digan que tenemos un modelo de éxito. El modelo de éxito lo es cuando los usuarios no paran de crecer, como en Ferrocarrils de la Generalitat, y cuando hay un reconocimiento externo. ¿Saben ustedes quién es el presidente de la UITP, la Unión Internacional de Transportes Público? ¿Lo saben? El presidente honorífico, el que durante doce años fue el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Es ese, el presidente honorífico, un profesional de prestigio reconocido, independiente, sin afiliación política, que fue durante doce años director de Ferrocarrils, hasta que Esquerra Republicana consideró que tenía que prescindir de sus servicios. Un modelo de profesionalización, de talento y de eficiencia, pero ustedes y sus socios quieren mantener un modelo centralizado, a costa de la calidad de vida de la gente de Cataluña. El mal servicio de Rodalies no se va a resolver en manos de los que han perpetuado el mal servicio. Exigimos un traspaso total. Y, por cierto, hay un tren que no se para nunca. Ese sí que funciona perfectamente. Un tren que cada día va de Cataluña a Madrid con 63 millones de euros y que no vuelve. Este sí que no se estropea nunca. Ya basta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segundo motivo es el fiasco de la gestión. Mientras ustedes afirman que el Estado español vive la edad de oro del sector ferroviario, la edad de oro real es que el tren llegue a la hora. ¿Saben qué trenes han llegado en Cataluña puntualmente cada día? Y también llovía, ¿eh? De acuerdo con los servicios planificados y con refuerzo de oferta, los de la Generalitat de Catalunya, no Renfe. El modelo de gestión ferroviario catalán no soporta ninguna comparación con el modelo español. Y venimos de un traspaso en 2010, donde no se traspasó ningún activo, a un traspaso, el que se ha impuesto ahora, donde Renfe se impone como operador y en la empresa mixta se impone la mayoría de Renfe. El modelo catalán es un modelo donde, por ejemplo, cercanías de la Generalitat hace quince años que monitoriza sus túneles y sus taludes, Ferrocarrils de la Generalitat. Se dice: es que ha llovido, es que ha caído mucha lluvia en los taludes. Es una vergüenza que eso se pueda decir. Los taludes caen cuando no funcionan sus drenajes. Los taludes y los muros tienen drenajes para drenar el agua. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tiene drones, tiene sondas, tiene sistemas para prevenir eso y actuaciones preventivas. El accidente de Gelida era evitable, porque es exactamente el mismo accidente de Vacarisses del año 2018 en la R-4, con un maquinista muerto y cuatro heridos. Exactamente lo mismo, el mal mantenimiento de muros y taludes. Y ustedes no han corregido nada desde entonces desde el Gobierno. Renfe no tiene sus planes de mantenimiento. Además, Ferrocarrils es una empresa profesionalizada -Renfe es una empresa politizada-, con unas inversiones fuertes en mantenimiento de vehículos y talleres -Renfe no- y en maquinistas. ¿Por qué Ferrocarrils de la Generalitat no tiene problemas con los maquinistas de conflictividad? Porque ustedes tienen empresas, como he dicho, politizadas. Quizás porque no les escuchan, porque no les tienen en consideración. Por eso probablemente se han plantado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Y resulta cínico que el real decreto se titule de medidas de promoción del uso del transporte público. Es increíble. El transporte público no se promociona con políticas de escaparate o de quedar bien, regalar viajes gratis a los jóvenes para que viajen en verano o hacer grandes descuentos en los precios de los billetes, como es el caso de este real decreto. El transporte público se promociona si funciona y da un buen servicio. El fiasco monumental que vive Cataluña se debe, sobre todo, a dos grandes causas. La primera, la desinversión crónica. Tenemos un trato colonial, lo hemos dicho muchas veces. Las cifras de AIReF lo dicen. Durante veintiocho años se invirtió el 6,5 % en rodalies, la mitad en Madrid y el 16 % en Barcelona. La ejecución presupuestaria en Cataluña siempre es de un tercio aproximadamente de lo que se presupuesta y en Madrid siempre es del 100 %. En rodalies se han perdido más de 10 millones de usuarios. En Madrid, en cercanías, se han aumentado 15,3 millones los usuarios. Lógico, se invierte mucho más, se hacen más kilómetros de vías nuevas -ochenta y cuatro y cero en Cataluña-, se hace el túnel de Recoletos y el de Paseo de Gracia, que es el más saturado, no llega nunca. Es un trato colonial y también es el fracaso de la marca España de gestión de infraestructuras. Un país que invierte el 93,5 % en alta velocidad radial demuestra que su modelo es centralista, pero también es un menosprecio a la movilidad obligada. También lo es de delirios de grandeza. Tener la segunda red de alta velocidad del mundo, en dimensión, es incompatible con tener una red de cercanías de calidad porque el Estado español no tiene suficientes recursos ni capacidad para hacerlo, y las cifras y la realidad lo demuestran.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I, per cert, hi ha un tren que no s'atura mai. Aquest sí que funciona perfectament. Un tren que cada dia va de Catalunya a Madrid amb 63 milions d'euros i que no torna. Aquest sí que no s'espatlla mai. Ja n'hi ha prou. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, nos presentan un real decreto muy similar al del año pasado. Se mantienen los descuentos que se aprobaron durante la pandemia y la gente lo espera, evidentemente; es una propuesta cerrada que no nos permite introducir modificaciones; se introducen unos nuevos abonos para el servicio Avant, como, por ejemplo, el Pase Vía, que es un abono que puede resultar igualmente interesante para las personas que utilizan el servicio a diario, no para las que hacen teletrabajo, están penalizadas o las que tienen bajas o tienen que hacer una recuperación. Por tanto, hay motivos por los cuales el contenido de este decreto ley no nos satisface. Pero la médula ósea de la política de transporte en Cataluña no son los abonos, es el servicio nefasto al que está sometida la ciudadanía. Cataluña vive un nuevo episodio de caos, con centenares de miles de usuarios sin movilidad, con graves retrasos diarios desde hace casi una semana, sin trenes de rodalies, sin servicios alternativos, sin información, sin asumir responsabilidades políticas y con la AP-7 cortada en sentido sur, la vía más importante de todo el Estado. Nunca Cataluña había sufrido un colapso tan grande como este y los perjudicados son los catalanes, en vidas humanas o heridos en accidentes, por lo que aprovecho para transmitir mis condolencias y solidaridad a las familias de los accidentes de Gelida y Córdoba, con pérdida de horas de trabajo, de clase y con costes económicos para los que han tenido que pagar mucho más dinero para moverse o también para las empresas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segon motiu és del fiasco de gestió. Mentre vostès afirmen que l'Estat espanyol viu l'edat d'or del sector ferroviari, la realment l'edat d'or és que el tren arribi a l'hora. Saben quins trens a Catalunya han arribat a l'hora cada dia i també plovia d'acord amb els serveis planificats i amb reforç d'oferta? Els de la Generalitat de Catalunya, no pas els de Renfe. El model de gestió ferroviària catalana no suporta cap comparació amb el model espanyol i venim d'un traspàs de l'any 2010, on no es va traspassar cap actiu, a un traspàs en el que s'ha imposat ara a Renfe com a operador i a l'empresa mixta s'imposa la majoria de Renfe. El model català és un model on, per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat fa 15 anys que monitoritza els seus talussos i els seus túnels. Els talussos i els murs, com es va dir que és la pluja, 'és que ha plogut, Ha caigut per la pluja'. Això és una vergonya que es pugui dir això. Els talussos cauen quan els seus drenatges no funcionen. Els talussos i els murs tenen drenatges per drenar l'aigua. Generalitat de Catalunya. Ferrocarrils té sondatges, té drons, té sistemes per preveure això i actuacions preventives. L'accident de Gelida era evitable perquè és exactament el mateix accident de Vacarisses de l'any 2018 a l'R4. Un maquinista mort i quatre ferits, exactament el mateix. El mal manteniment dels talussos i dels murs i vostès no han corregit res des del Govern. Renfe no té aquests plans de manteniment i, a més a més, Ferrocarrils és una empresa professionalitzada. Renfe és una empresa polititzada, té unes inversions fortes en manteniment de vehicles i amb tallers -Renfe, no- i amb maquinistes. Per què Ferrocarrils de la Generalitat no té tants problemes amb els maquinistes? Perquè vostès tenen empreses, com he dit, polititzades, potser perquè no els escolten, potser perquè no els tenen en consideració. Per això segurament s'hauran plantat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I resulta cínic que el Reial decret es digui de 'Medidas de promoción del uso del transporte público'. Es increïble. El transport públic no es promociona amb polítiques d'aparador o de quedar bé. Regalar viatges gratis als joves perquè viatgin per l'estiu, fer grans descomptes als preus dels bitllets, com és el cas d'aquest Reial decret. El transport públic que es promociona si funciona i dona un bon servei. El fiasco monumental que viu Catalunya es deu sobretot a dues grans causes. La primera, la desinversió crònica. Tenim un tracte colonial, ho hem dit moltes vegades. Les xifres d'AIReF, durant 28 anys es va invertir el 6,5 % en Rodalies i la meitat a Madrid i el 16 % a Barcelona. L'execució pressupostària a Catalunya sempre és un terç aproximadament del que es pressuposta, i a Madrid, per sobre del cent per cent. A Rodalies s'ha perdut uns 10 milions d'usuaris. L'únic transport públic que perd usuaris. A Madrid, Cercanías ha augmentat 15,3 milions d'usuaris. Lògic, s'inverteix molt més, es fan més quilòmetres de vies noves -84, 0 a Catalunya- es fa el túnel de Recoletos, el del passeig de Gràcia, que és el més saturat, no arriba mai. És un tracte colonial i és també el fracàs de la marca Espanya de gestió d'infraestructures. Un país que inverteix el 93,5 % en alta velocitat radial demostra que el seu model és centralista, però també menysprea la mobilitat obligada. I també és un model de deliris de grandesa. Tenir la segona xarxa d'alta velocitat del món en dimensió és incompatible amb tenir una xarxa de rodalies de qualitat, perquè l'Estat espanyol no té prou recursos ni capacitat per fer-ho, i les xifres i la realitat ho demostren.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Bé, se'ns presenta un reial decret molt semblant al de l'any anterior. Es mantenen els descomptes que es van implantar per la pandèmia. La gent ho espera, evidentment. És una proposta tancada que no ens permet introduir modificacions i s'introdueixen uns nous abonaments, per exemple, per al servei Avant, el Passi Via, que és un abonament que pot resultar igualment interessant per a la gent que utilitzi el servei a diari, no pas per la gent que fa teletreball. Estan penalitzats. O la gent que pot tenir baixes o ha de fer una recuperació. Per tant, hi ha motius pels quals el contingut d'aquest decret no ens satisfà. Però el moll de l'os de la política del transport públic a Catalunya no són els abonaments, és el nefast servei al que està sotmès la ciutadania. Catalunya viu un nou episodi de caos. Centenars de milers d'usuaris sense mobilitat, amb greus endarreriments diàriament des de fa gairebé una setmana, sense trens de Rodalies, sense serveis alternatius, sense informació, sense assumir responsabilitats polítiques i amb l'AP-7 tallada en sentit sud, la via més important de tot l'Estat. Mai Catalunya havia patit un col·lapse tan gran com aquest. I els perjudicats són els catalans en vides humanes o en ferits en accidents, pel que aprofito per donar el condol i la solidaritat a les famílies de l'accident, tant de Gelida com de Còrdova. I també perdent hores de feina de classe, qualitat de vida, costos econòmics per la gent que ha hagut de gastar molts més diners per moure's o també per les empreses.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«La gente tiene que saber también que no todos los trenes han fallado. ¿Qué trenes funcionan? Los que gestionamos nosotros, los que gestionamos desde Cataluña, los ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya. ¿Qué trenes no funcionan? Los que gestionan ustedes, Renfe y ADIF. No hace falta inventar nada, queremos a Renfe fuera de Cataluña. La solución es clara y ya la tenemos: modelo catalán, el modelo de ferrocarril de la Generalitat de Catalunya, un 100 % de gestión catalana. Ningún invento de un 49 % Cataluña y un 51 % España, que parece lo que no es; un 100 % de competencia catalana, un 100 % de soberanía en los recursos. Cuando no dependemos de España, funcionamos. Cuando dependemos de España, colapsamos. Y si no despertamos, el riesgo de la decadencia cada día será mayor. ¿Qué se vota hoy? Un real decreto que incluye dos temas que no tienen nada que ver. Si votas sí, se aprueba todo. Si votas no, cae todo. ¿Y qué decimos nosotros? ¿Pensiones? Sí. ¿Okupaciones? No. No pueden obligarnos a votar que sí a que no puedas hacer nada si te okupan el piso y no te pagan el alquiler. ¿Ayudar a las personas vulnerables? Claro que sí, pero eso es responsabilidad de la Administración, no del pequeño propietario. ¿Dejar tiradas a las personas que sufren las okupaciones y sus impagos? Nunca. ¿Dar por buenas las okupaciones y los impagos? Nunca. La mitad de las okupaciones que hay en el Estado español las sufrimos en Cataluña, así que hagan el favor de aprobar la ley contra las okupaciones que Junts presentó y que ustedes tienen bloqueada desde hace casi dos años. Ya sé que les molesta mucho, pero, sí, nosotros trabajamos para Cataluña y no dejaremos de hacerlo para caerles bien a ustedes o para gustarles a los políticos españoles de los medios de comunicación españoles. Nosotros no lo haremos. Votaremos que sí a la revalorización de las pensiones cuando las presenten sin el chantaje de mantener y permitir las okupaciones y los impagos que sufren miles de familias de Cataluña. Acabo. Lidera más el presidente Puigdemont desde el exilio que algunos desde el Palau (risas), y es evidente que en Cataluña hace falta el liderazgo para remontarla. Tenemos la responsabilidad de remontar este país. Los ocho millones de catalanes se lo merecen. Cataluña se lo merece. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«I acabo. Lidera més el president Puigdemont des de l'exili que alguns des del Palau. I és evident que Catalunya necessita lideratge per remuntar-la. Tenim la responsabilitat de remuntar el nostre país. Els 8 milions de catalans s'ho mereixen. Catalunya s'ho mereix. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. No pensaba que esto era una sesión de control a Junts. En cualquier caso, nosotros estamos aquí, como siempre, para hablar de Cataluña y de los catalanes. El colapso en Cataluña es absoluto, y eso es perverso porque los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, pero ustedes nos dan unos servicios de tercera. Todos esos impuestos que pagamos los ciudadanos de Cataluña no llegan a la sanidad y a la educación catalanas, a vivienda, a investigación y, por descontado, no llegan a los trenes de Cataluña. Sin embargo, nunca como hasta ahora el Gobierno español y el Gobierno de Cataluña, ambos en manos de los socialistas, habían invertido tanto dinero público, tanto dinero de los ciudadanos de Cataluña en propaganda, en anuncios, en condicionar la opinión de los ciudadanos y en intentar hacer creer que los socialistas saben gobernar. Pero hoy ya no hay suficiente propaganda para tapar tanta incompetencia. Quizás, a mucha gente, a nuestros jóvenes, a nuestros hijos, a mucha gente joven de Cataluña no les llega la información que deberían tener. Quizás muchos de ellos no sepan que en los últimos años se han construido 84 kilómetros de vías nuevas en Madrid y 0 kilómetros de vías nuevas en Cataluña. Quizás tampoco saben que casi la mitad de los trenes más viejos del Estado español los tenemos en Cataluña. Quizás tampoco saben que la mitad del dinero que tiene que pagar el Gobierno español para trenes, vías y para mantenimiento del sistema ferroviario de Cataluña no ha llegado nunca. Ellos no pagan nunca y a ti cada vez te cobran más. Quizás tampoco sepan que de los 310 000 millones de euros que ha recaudado el Gobierno español en 2025, casi 60 000 millones los hemos aportado los ciudadanos de Cataluña, y no hace falta que les diga que también se han quedado en Madrid. Quizás tampoco sepan que los últimos números publicados en el Ministerio de Hacienda sobre la ejecución presupuestaria del 2024 nos dicen que de cada 100 euros que tendrían que invertirse en Cataluña, solo se han invertido 20. Quizás tampoco sepan que la normalidad que algunos defienden es que España invierta 128 euros por habitante en Cataluña y 365 euros por habitante en Madrid, casi el triple. Pero lo que sí que estoy segura que saben casi todos los jóvenes de Cataluña es que Cataluña, en manos de los socialistas, de Podemos, de SUMAR, de Comunes y de sus socios, no funciona, y que cada vez que los socialistas y sus socios del tripartito gobiernan en Cataluña, Cataluña cae en decadencia. Cuando llevas treinta años sin cuidar de tu casa, la casa se cae, y los diferentes Gobiernos españoles nunca han cuidado ni a Cataluña ni a los catalanes. El tiempo, lamentablemente, ha demostrado que nosotros teníamos razón y que, aunque muchas veces han intentado pervertir, unos y otros, las decisiones que hemos tomado y que tomamos desde aquí en Madrid, estábamos y estamos en el camino correcto. No nos conformamos; nos plantamos y batallamos cada derecho y cada céntimo que es de los ciudadanos de Cataluña. Nos han criticado aquellos que se conforman con la primera migaja que les ponen sobre la mesa y que blanquean las incompetencias de los socialistas. Nos han criticado los que solo braman y nos han criticado aquellos que nunca en la vida pondrán ni han puesto en riesgo su silla, su escaño, para que Cataluña y a los ciudadanos de Cataluña se nos respete. Ahora, ustedes anuncian 8000 millones de euros para Cataluña. ¿Ustedes se creen que los catalanes nos chupamos el dedo? Nadie se lo cree. Es que no lo han cumplido nunca, y seguramente hará falta que hagamos memoria. Les hace mucha falta que hagamos memoria. En números redondos: En 2020 anuncian una inversión de 700 millones de euros; pagan 300. En 2021 anuncian 1000 millones de euros; pagan 260. En 2022 anuncian 1000 millones de euros; pagan 300. Los datos son claros: ustedes no han pagado; ustedes engañan. Ustedes solo saben prometer, y lo que no han hecho nunca es cumplir. Ustedes han perdido el control del mando y han conseguido que los ciudadanos de Cataluña pierdan la confianza en los servicios públicos, y eso es muy grave y debe tener consecuencias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Però la gent ha de saber també que no tots els trens han fallat. Quins trens funcionen? Els que gestionem nosaltres, els que gestionem des de Catalunya, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quins trens no funcionen? Els que gestionen vostès: Renfe i Adif. No cal inventar res. Volem a Renfe fora de Catalunya. La solució és clara i ja la tenim. Model català, model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Cent per cent gestió catalana. Cap invent de 49 % Catalunya, 51 % a Espanya i que sembli allò que no és cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Quan no depenem d'Espanya, funcionem; quan depenem d'Espanya col·lapsem. I si no ens despertem, el risc a la decadència és cada dia més gran. Què es vota avui? Un Reial decret que inclou dos temes que no tenen res a veure. Si votes sí, s'aprova tot. Si votes no, cau tot. I què diem nosaltres? Pensions sí, okupacions no. No poden obligar-nos a votar que sí, a que no puguis fer res si t'ocupen el pis i no et paguen el lloguer. Ajudar a les persones vulnerables i tant que sí. I això és responsabilitat de l'Administració, no del petit propietari. Deixar tirades a les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments, mai. Donar per bones les ocupacions i els impagaments, mai. La meitat de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol les patim a Catalunya. Així que facin el favor d'aprovar la llei contra les okupacions que Junts va presentar i que vostès tenen bloquejada des de fa gairebé dos anys. Ja sé que els molesta molt, però sí, nosaltres treballem per Catalunya i no deixarem de fer-ho per caure'ls bé a vostès, o per agradar als polítics espanyols o als mitjans espanyols. Nosaltres no ho farem. Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«En Junts siempre hemos defendido que los derechos colectivos no son una concesión de gracia del poder, sino una expresión legítima de la voluntad democrática. Lo defendemos en todas partes. Lo hemos hecho aquí muchas veces y también cuando esa voluntad incomoda, igual que incomoda aquí. Cataluña sabe qué quiere decir que la fuerza del Estado se imponga sobre la palabra, que la legalidad se utilice como instrumento de castigo y que los conflictos políticos se gestionen desde la coacción y no desde el diálogo. Lo sabemos muy bien y precisamente por eso no podemos aceptar un relato internacional que normalice los problemas políticos de los pueblos ni de las naciones. Que no se resuelva nada a base de fuerza, ya sea de forma interna o externa. Defender los derechos de los pueblos significa defender a todos y siempre, porque si se entiende que se puede ignorar la voluntad del pueblo, nadie puede estar seguro: ni hoy Venezuela ni ayer Cataluña ni nadie más mañana. Por eso -insistimos- el reto no es escoger entre fuerza o silencio, sino construir un marco en el que los conflictos políticos se resuelvan con derechos, garantías y democracia real. Esta es una posición exigente. No da titulares fáciles, lo sabemos, pero es la única posición que no traiciona ni a las víctimas de hoy ni a las libertades de mañana. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Otro paréntesis, señor ministro. No ha concretado usted qué hará mañana con respecto a la posible reforma de este derecho internacional que usted mismo ha juzgado insuficiente, lento. Díganos, ¿qué va a hacer mañana exactamente? Porque renunciar al derecho internacional, de hecho, es aceptar un mundo en el que las reglas solo existen para los más poderosos y ese mundo no es más seguro ni más justo, es un mundo en el que Cataluña no tiene mucho que ganar. Y voy a retomar una cuestión que quizás se ha dejado un poco de lado en el debate, a saber. ¿Ahora qué? Porque derrocar a un régimen autoritario no es por sí solo construir una democracia, lo sabemos todos. Confundir ambas cosas es un error que hemos conocido muchas veces en el mundo. El futuro de Venezuela no puede ser el paso de una dictadura a una tutela exterior ni la sustitución de un poder arbitrario por otro que se rija por los intereses geopolíticos propios. Una democracia nunca se exporta con bombas ni se impone desde fuera, solo es real cuando es el resultado de la voluntad del pueblo que vive allí. Hay que garantizar procesos políticos libres, instituciones legítimas, derechos efectivos y soberanía popular, por supuesto, y eso requiere tiempo. Garantía y respeto; no sumisión, dependencia; no convertir un país en un espacio de influencia, señor ministro. Concretamente, ¿qué hará su Gobierno para garantizar ese paso? Lo decimos con claridad. Venezuela no puede pasar de ser víctima de un régimen autoritario a ser objeto de un proyecto neocolonial. Y aquí es donde el derecho internacional, con todas sus fallas, no obstante, es imprescindible no para proteger a regímenes, sino para proteger a pueblos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un primer paréntesis. He hablado antes del apartheid de género y usted ha dicho que estaba totalmente de acuerdo. Les proponemos algo. ¿Pueden iniciar todos los trámites para instar mañana mismo a que se incluya como un delito perseguible por la Corte Penal Internacional? Concreciones. Hoy hemos escuchado a algunos que celebran cualquier golpe contra un régimen autoritario sin plantearse el cuerpo jurídico que está establecido. Y hemos escuchado a otros que condenan sistemáticamente a Estados Unidos, pero guardan un silencio selectivo y vergonzante ante otros atropellos, como lo que ocurre en China. Eso no es internacionalismo, eso es populismo. Lo he dicho en la primera intervención. El autoritarismo no tiene una única bandera y los derechos humanos no se pueden defender solo cuando encajan en el relato propio. En Junts no proponemos una posición cómoda, no lo hacemos demasiado; lo que proponemos es una posición coherente. Maduro dirigía una dictadura. Trump ha vulnerado el derecho internacional y ambas cosas son ciertas a la vez. Cuando el derecho internacional falla -hoy lo está haciendo; si no, no nos encontraríamos en la situación actual-, la tentación es abandonarlo, pero las normas no desaparecen porque sean inútiles, sino porque incomodan a aquellos que tienen el poder y la fuerza. Sin este marco, la política exterior se convierte en arbitrariedad y la arbitrariedad puede parecer muy eficaz a corto plazo, pero genera mucha más inestabilidad, violencia y menos derechos para el pueblo. El derecho internacional no es un dogma, es una herramienta imperfecta que hay que reformar. Lo hemos dicho.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ha formulado principios grandilocuentes, pero faltan concreciones. Señora Álvarez de Toledo, ¿ustedes pretenden dar lecciones de naciones y democracia con lo que han hecho con la nación catalana, con lo que han hecho ustedes? Es un ejemplo de manual de lo que significa la doble moral. Estamos apañados con ustedes. Acabamos de escuchar opiniones muy divergentes, pero que comparten -creo- en muchos casos un punto débil: reducir un debate complejo a una consigna simple. Pero la política exterior, como les decía antes, la seria, no es un concurso de lealtades emocionales, es un ejercicio de responsabilidad. ¿Es cierto que las herramientas del derecho internacional pueden ser lentas, insuficientes? La respuesta es sí. En consecuencia, ¿es mejor validar la fuerza unilateral del más fuerte? Para Junts per Catalunya la respuesta siempre es no, porque cuando el derecho deja de ser un marco y lo que entra en juego es la fuerza y no la justicia, nunca se ha protegido a quienes no tienen la fuerza.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Des de Junts, sempre hem defensat que els drets col·lectius no són una concessió graciosa del poder, sinó una expressió legítima de la voluntat democràtica. Ho defensem arreu, ho hem defensat aquí moltes vegades. I ho defensem també quan aquesta voluntat incomoda, com incomoda aquí. Catalunya sap què vol dir que la força de l'Estat s'imposi sobre la paraula, que la legalitat s'utilitzi com a instrument de càstig i que els conflictes polítics es gestionin des de la coerció i no des del diàleg. Ho sabem bé. I precisament per això, no podem acceptar un relat internacional que normalitzi els problemes polítics dels pobles ni de les nacions, que es resolgui res a cop de força, sigui externa o interna. Defensar els drets dels pobles vol dir defensar-los tots i sempre. Perquè si acceptem que la voluntat d'un poble pot ser ignorada, quan el poder decideix que molesta, aleshores cap poble està segur, ni avui Veneçuela, ni ahir Catalunya, ni demà cap altra. Per això, insistim, el repte no és escollir entre força o silenci, sinó construir un marc on els conflictes polítics es resolguin amb drets, amb garanties i amb democràcia real. Aquesta és una posició exigent. No dona titulars fàcils, ho sabem, però és l'única que no traeix ni les víctimes d'avui ni les llibertats de demà.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d'aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient. Digui'ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti'm afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d'una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d'un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s'exporta mai amb bombes ni s'imposa des de fora. La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l'ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d'influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d'un règim autoritari a ser objecte d'un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un primer parèntesi. He parlat abans, m'he referit a l'apartheid de gènere. Vostè ha dit que hi estava absolutament d'acord. Els proposem: Poden instar demà mateix iniciar tots els tràmits per instar demà mateix a que sigui inclòs com un delicte perseguible per la Cort Penal Internacional? Concrecions. Avui hem escoltat alguns que celebren qualsevol cop contra un règim autoritari, sense preguntar-se pel cost jurídic i polític del precedent que òbviament està establint. I n'hem sentit d'altres que condemnen sistemàticament els Estats Units, però guarden un silenci selectiu i vergonyós davant d'altres potències com Rússia o la Xina. I això no és internacionalisme, això és populisme, també de manual. Ja ho he dit a la primera intervenció: l'autoritarisme no té una sola bandera i els drets humans no poden defensar-se només quan encaixen amb el relat propi. Des de Junts no proposem una posició còmoda. De fet, no fem massa aquí, per no dir gens. Proposem una posició coherent, això sí. Dir que Maduro dirigia una dictadura, dir que Trump ha vulnerat el dret internacional i dir que totes dues coses són certes alhora. Quan el dret internacional falla -i avui està fallant, si no, no ens trobaríem en la situació que ens trobem- la temptació és abandonar-lo, però les normes no desapareixen perquè siguin inútils, sinó perquè incomoden a aquells que tenen el poder i la força. Sense aquest marc, la política exterior es converteix en arbitrarietat i l'arbitrarietat pot semblar molt eficaç a curt termini, però sempre genera, òbviament, molta més inestabilitat, més violència i menys drets per al poble. El dret internacional no és un dogma -ho hem dit- és una eina imperfecta -ho hem dit- que cal reformar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordando que, cuando el marco del derecho internacional se debilita, Rusia, China y todas las dictaduras del mundo sonríen satisfechas, porque su objetivo siempre ha sido el mismo, que la fuerza, y no la justicia, sea la medida de todo, y eso no es un debate académico, sino una amenaza real para todos los pueblos que aspiran a decidir libremente su futuro. Ante eso, nuestra obligación no es decidir qué poder incomoda menos, sino defender los principios, aunque no sean cómodos, aunque no sean populares, aunque no encajen en ningún relato simplista. Junts per Catalunya no está aquí para justificar la fuerza, está para defender la democracia, los derechos humanos y la libertad de los pueblos, de todos los pueblos, sin excepciones y sin silencios cómplices. Muchas gracias.»