Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.357 declaraciones · página 62 de 146
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Per acabar, em permeto recomanar al Govern espanyol dues qüestions. En primer lloc, que superi el temor reverencial que té pel Tribunal Suprem. L'ordenament europeu és dret intern a tots els efectes. Admetre la primacia del dret europeu no és desafiar el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem. No és una qüestió de sobirania la que ens afecta. No és una qüestió d'autoritat. És una qüestió de dret. I ara mateix l'Estat espanyol està subjecte, està supeditat a l'estat de dret europeu. No s'acovardeixin, deixin de ser provincians i surtin del marc mental del Tribunal Suprem. La segona qüestió que els volia recomanar és que la justícia europea no entén la sacralització de la funció pública a Espanya. Els principis constitucionals de mèrit i capacitat no poden ser un obstacle per resoldre el problema real de l'abús de temporalitat en el sector públic. Si els treballadors del sector privat tenen dret a l'estabilitat laboral, també el tenen els funcionaris públics. Obrin la ment. Moltes gràcies. Señora Santana, en Junts per Catalunya compartimos al 100 % la descripción de antecedentes, la misma que hacen los colectivos de interinos, que responde a la realidad de centenares de miles de trabajadores públicos temporales que ven sus derechos vulnerados por unas Administraciones que hacen fraude de ley en contra del derecho europeo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«El Regne d'Espanya continua incomplint amb el dret europeu, i centenars de milers de persones amb noms i cognoms continuen en situació d'abús de temporalitat. I davant d'això, la setmana passada vam veure com el ministre senyor López es va limitar a donar arguments infantils de vergonya aliena, del tipus l'Administració socialista de l'Estat sí que compleix i, en canvi, les comunitats autònomes i els municipis en mans d'altres partits polítics no compleixen. Un argument inconsistent, un argument poc responsable, un argument fins i tot ridícul, que oblida el pes de les administracions territorials en els serveis públics. Però el que no va fer el senyor López és assumir la responsabilitat que li pertoca com a ministre d'Administracions Públiques. I assumint aquesta responsabilitat, el que havia de fer el senyor López era proposar una sortida legal. Nosaltres proposem transformar la relació laboral abusiva en fixa. Més enllà dapel·lar al consens o donar la culpa als altres, quina és lalternativa que proposa el senyor López i el seu Govern? Estem oberts a parlar, que ens digui com pensa complir el dret europeu. El que no acceptarem és que una vegada més ens donin gat per llebre, amb l'excusa de la Constitució i de la jurisprudència europea. Perdó, de la Constitució i de la jurisprudència del Tribunal Suprem.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Davant d'això, Junts per Catalunya va presentar el febrer passat quatre esmenes a la Llei de funció pública de lAdministració General de lEstat, que ja recollien el que proposa la moció que ens ocupa. És a dir, la consolidació dels treballadors públics abusats i cessats, passant-los a treballadors públics fixos. I, en el mateix sentit, són les esmenes que hem presentat a la Llei d'accés a la judicatura, per als funcionaris interins de l'Administració de Justícia i els jutges i fiscals substituts. Nosaltres assumim aquesta demanda d'estabilització perquè és justa i perquè és un mandat del dret europeu. I si la nostra lluita és estendre els estàndards europeus en tots els àmbits, com no l'hem d'estendre en aquest? Aquesta és també la nostra lluita. Això és precisament el que el president Puigdemont va traslladar als representants dels treballadors abusats quan es van reunir amb ell fa uns mesos a l'exili a Bèlgica. Nosaltres no busquem protagonisme ni avantposar als nostres interessos als del col·lectiu afectat, i esperem, esperem que els promotors de la moció facin el mateix, que no siguin més papistes que el Papa i que amb la seva gesticulació, amb els seus eslògans de fixesa o res, no posin en risc una solució al problema de centenars de milers de treballadors públics abusats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Senyora Santana. Des de Junts per Catalunya compartim al 100 % la seva descripció dels antecedents, la mateixa que fan els col·lectius d'interins i que respon a la realitat de centenars de milers de treballadors públics temporals que veuen els seus drets vulnerats per unes administracions públiques que s'aprofiten d'ells, en frau de llei i en contra del dret europeu. L'Estat espanyol porta vint i cinc anys sense transposar la Directiva 1999/70, incomplint el dret europeu que l'obliga a prevenir i sancionar els abusos en la contractació temporal. La llei 20/2021 només pretenia evitar les sancions a Espanya sense abordar les causes del problema, i el resultat és que a data d'avui no només la taxa de temporalitat no ha baixat, sinó que, com a conseqüència d'aquella llei 20/2021, s'ha cessat milers de treballadors a cost zero, sense indemnitzacions i, paradoxalment, també sense tenir en compte les necessitats del propi servei públic. I, si no, vegin el caos generat pel senyor Dalmau a la Generalitat de Catalunya. La Unió Europea ha deixat clar que Espanya està en fora de joc. A banda dels milionaris procediments sancionadors, el TJUE ja ha dit que els processos d'estabilització de la llei 20/2021 no són la sanció a l'abús dels treballadors interins que exigeix el dret europeu, i l'advocat de la Unió Europea ha fet un pas més, i encara que les seves conclusions no determinen el que acabi decidint el TJUE, tot indica que les institucions europees han dit prou i volen acabar amb la bombolla de l'abús en la temporalitat del treball de les administracions públiques espanyoles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Nos hemos preguntado también y hemos preguntado al Gobierno español si Vodafone-Securitas Seguridad es quien determina qué dispositivos se han de comprar para garantizar el mejor servicio y qué modelo han comprado y a qué precio, algo que también se preguntan desde el PP. Como la delegada del Gobierno español contra la Violencia de Género dijo en su comparecencia que son dispositivos que se han modificado y adaptado para poder cumplir con la función de control de los maltratadores, porque tal como vienen de serie no sirven, nosotros también hemos preguntado quién ha hecho estas modificaciones y adaptaciones a los dispositivos, y si son modificaciones físicas o tan solo del software. Son muchas preguntas. Preguntas que pensamos que son pertinentes y que, evidentemente, están alineadas con la petición de auditoría y con muchas de las cuestiones que plantea hoy el PP. Pero también, como decía antes, hay que hacer una reflexión, como decía al principio, acerca de cuáles son las consecuencias de presentar estas iniciativas. Sabemos, todos lo sabemos, que la tecnología no es infalible, pero basta de utilizar la violencia de género como arma entre derechas e izquierdas, porque acaban perjudicadas todas las mujeres víctimas; sea cual sea su ideología política, de derechas, de izquierdas, todas acaban perjudicadas. Es importante recordar cuál debe ser el objetivo de la política, que no es otro que mejorar la vida de todas las personas, especialmente, por supuesto, la vida de las mujeres que sufren agresiones machistas. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Evidentemente, si hablamos de transparencia, tienen desde el Ministerio de Igualdad deberes pendientes. Por ejemplo, aclarar si ha habido o no sobreseimiento definitivo en casos de que se rompa la orden de alejamiento. El PP dice que sí y el PSOE dice que no, que cuando se recuperaron los datos de geolocalización se pudieron localizar las denuncias y acreditar por qué se habían roto las órdenes de alejamiento. ¿Quién dice la verdad, el PP o el PSOE? Esto solamente lo sabe la Fiscalía. El Ministerio de Igualdad ha pedido los informes y, por lo tanto, entendemos que sería prematuro pronunciarnos, sacar conclusiones sin tener más información. Otra cuestión que podemos preguntarnos: ¿ha quedado sin castigo algún maltratador? Si la respuesta es que sí, que el sistema Cometa ha fallado y la víctima no ha podido demostrar que su maltratador ha roto la orden de alejamiento, eso sería muy grave. Pero, insistimos, necesitamos más información. Nosotros también hemos preguntado por qué el Ministerio de Igualdad ha decidido comprar los dispositivos en lugar de mantener el sistema de continuar pagando por su alquiler, que quizás sería más eficiente teniendo en cuenta la evolución de la tecnología y la certeza de que la tecnología se vuelve obsoleta muy rápidamente. Nos preguntamos, por lo tanto, si no será mejor utilizar el mejor modelo posible del mercado tecnológicamente hablando en lugar de comprar unos dispositivos que se tendrán que amortizar en un periodo de quizás dos o tres años. Estamos hablando de evitar agresiones, de evitar muertes y, por lo tanto, ahorrar no es evidentemente la prioridad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Gràcies. Señorías, el PP trae hoy su cuarta -cuarta- iniciativa sobre los problemas que ha habido alrededor de las pulseras para geolocalizar a los maltratadores. Podríamos decir que hay un empate a dos entre las iniciativas presentadas en el Senado y las iniciativas presentadas aquí, en el Congreso. Es una cuestión que es muy evidente. El PP sabe perfectamente que este es un tema que desgasta al Gobierno español y le quieren sustraer todo el rédito político. Pero esto tiene consecuencias, porque buscan la confrontación en un tema muy sensible que requiere autorresponsabilidad para no generar alarma social, porque existe el riesgo de que acaben generando desconfianza en el sistema de protección de las víctimas. Tanta desconfianza acaba haciendo que se rechace este sistema de protección precisamente cuando, a pesar de todo, sigue siendo la mejor medida que existe hoy en día para protegerlas, para dar a las víctimas de violencia machista una cierta seguridad. Estamos de acuerdo, que quede claro, en el fondo de la cuestión. El Gobierno español debe actuar con transparencia siempre, especialmente si hablamos de seguridad. Esta transparencia, ya lo dijimos el otro día y lo repetimos, no ha existido. Por este motivo, Junts registró preguntas sobre un servicio que afecta a 4730 mujeres de todo el Estado, 127 de las cuales en Cataluña. Mujeres que necesitan saber si sus maltratadores rompen la orden de alejamiento. Mujeres que en muchos casos viven en un desasosiego constante, a veces por culpa de las mismas pulseras, porque los dispositivos nuevos, según nos explicaban el otro día, son mucho más sensibles y han generado muchas más activaciones y también muchas más falsas alarmas, con lo que eso inquieta mucho a las víctimas. Podemos imaginar el estrés y el miedo que esto les representa. La propia ministra Redondo nos explicó que se habían ajustado las pulseras para evitar esos sustos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«També ens hem preguntat i hem preguntat al Govern espanyol si Vodafone-Securitas Seguridad és la que determina quin dispositiu s'ha de comprar per garantir el millor servei, i quin model han comprat i a quin preu. Una cosa que també es pregunten des del PP. I donat que la delegada del Govern espanyol contra la violència de gènere va dir en la seva compareixença que són dispositius que s'han modificat i adaptat per poder fer la funció de control dels maltractadors, perquè quan venen tal com venen de sèrie no serveixen, nosaltres també hem preguntat qui ha fet aquestes modificacions i adaptacions en els dispositius, i si són modificacions físiques o només de software. Són moltes preguntes. Són totes preguntes que entenem pertinents i que evidentment estan alineades amb la petició d'auditoria i amb moltes de les qüestions que planteja el PP avui. Però també, com els deia abans, cal fer una reflexió, com els deia al principi, sobre quines són les conseqüències de presentar aquestes iniciatives. Sabem, tots ho sabem, la tecnologia no és infal·lible, però els diríem que prou ja de fer servir la violència de gènere com a arma llancívola entre les dretes i les esquerres, perquè acaben perjudicades totes les dones que són víctimes, pensin com pensin políticament. És igual si són de dretes o són d'esquerres. Totes acaben perjudicades. És important fer memòria de quin ha de ser l'objectiu de la política, i no és un altre que millorar la vida de totes les persones, especialment, per descomptat, la vida de les dones que pateixen agressions masclistes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Però evidentment, si parlem de transparència, tenen, tenen des del Ministeri d'Igualtat deures pendents. Per exemple, aclarir si hi ha hagut o no sobreseguiments definitius en casos de trencament de l'ordre d'allunyament. El PP diu que sí i el PSOE diu que no, que quan es van recuperar les dades de geolocalització es van poder revisar les denúncies i acreditar els trencaments de les ordres d'allunyament. Qui diu la veritat? El PP o el PSOE? Doncs això només ho sap la Fiscalia. El Ministeri d'Igualtat ha demanat els informes i, per tant, entenem que seria prematur pronunciar-nos, treure conclusions, sense tenir més informació. L'altra qüestió que ens podem fer: ha quedat sense càstig algun maltractador? Si la resposta és que sí, que el sistema Cometa ha fallat i la víctima no ha pogut demostrar que el maltractador ha trencat l'ordre d'allunyament, això seria molt greu. Però insistim, necessitem més informació. Nosaltres també hem preguntat per què el Ministeri d'Igualtat ha decidit comprar els dispositius, en lloc de mantenir el sistema de seguir pagant pel lloguer, que potser seria més eficient tenint en compte l'evolució de la tecnologia i la certesa que la tecnologia queda obsoleta de manera ràpida. Ens preguntem si no és millor, per tant, aconseguir fer ús del millor model tecnològicament parlant possible que posi a disposició al mercat, en lloc de comprar uns dispositius que s'hauran d'amortitzar en un temps de potser dos o tres anys. Estem parlant d'evitar agressions, d'evitar morts i, per tant, estalviar diners no és, evidentment, l'objectiu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Senyories. Bé, el PP porta avui la seva quarta, quarta, iniciativa sobre els problemes que hi ha hagut al voltant de les polseres per geolocalitzar els maltractadors. Podríem dir que hi ha un empat a dos entre les iniciatives presentades al Senat i les iniciatives presentades aquí al Congrés. I és una qüestió que vull dir que és molt evident. El PP sap perfectament que aquest tema és un tema que desgasta el Govern espanyol i li volen treure tot el rèdit polític. Però això té conseqüències. Perquè busquen la confrontació en un tema molt sensible que requereix autoresponsabilitat per no generar alarma social. Perquè hi ha el risc que el que acabin generant sigui desconfiança en el sistema de protecció de les víctimes, que tanta desconfiança acabi fent que rebutgi aquest sistema de protecció justament, quan, malgrat tot, segueix sent la millor mesura que hi ha a hores d'ara per protegir-les, per donar les víctimes de violència masclista una certa seguretat. Estem d'acord, que quedi clar, estem d'acord en el fons de la qüestió. El Govern espanyol ha d'actuar amb transparència sempre, especialment si parlem de seguretat. I aquesta transparència, ja ho vam dir l'altre dia i ho tornem a dir, no ha existit. Per això Junts va registrar preguntes sobre un servei que afecta, recordem-ho, 4730 dones a tot l'Estat, 127 a Catalunya. Dones que necessiten saber si els seus maltractadors trenquen l'ordre d'allunyament. Dones que en molts casos viuen en neguit constant, a vegades per culpa, a vegades per culpa de les mateixes polseres, perquè els dispositius nous, segons ens explicaven l'altre dia, són molt més sensibles, i han estat generant moltes més activacions i també moltes més falses alarmes, amb la qual cosa això neguiteja molt les víctimes. Ens podem imaginar l'estrès i la por que això els suposa. La mateixa ministra Redondo ens va explicar que s'havien ajustat les polseres per evitar tants ensurts.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Por tanto, más allá de la posibilidad del voto telemático, debemos todos hacer frente a los cambios legislativos necesarios para dar a los municipios más libertad y más confianza, porque cuando damos fuerza a los ayuntamientos, acercamos la democracia al pueblo y hacemos que las decisiones se tomen desde donde mejor se conoce la realidad y las necesidades de las personas. Nada más y muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Señorías, señora Canelo, si de verdad lo que ustedes quieren es ayudar a las entidades locales y dignificar la tarea de los electos municipales, no pueden quedarse en hacer propuestas para hacer posible el voto telemático. En opinión de Junts per Catalunya -y lo hemos dicho reiteradamente tanto aquí como en el Senado- hay que sacar el corsé de los entes locales, y esto solo se puede hacer potenciando su autonomía y su financiación, dos cuestiones que tienen un impacto directo en el día a día de la ciudadanía, porque como Administración más cercana a la ciudadanía, los ayuntamientos cada día asumen más competencias; y las asumen haciendo mucho con muy poco, no solamente porque no reciben suficientes recursos, sino porque a menudo ni siquiera pueden gastar los recursos que tienen. Por eso, Junts hace tiempo que reclama revisar o, directamente, derogar leyes como la de la estabilidad presupuestaria, leyes que limitan la autonomía municipal e impiden una gestión eficaz. Señorías, es imprescindible hacer cambios profundos para garantizar la financiación local, una financiación que responda a las necesidades de nuestros pueblos y ciudades, a las necesidades de nuestro país, Cataluña, y a las necesidades del siglo XXI. En este sentido, resulta urgente permitir a los municipios utilizar sus restos de financiación, porque si los ayuntamientos gestionan bien y tienen ahorros, deben poder invertirlos en mejores servicios, remanentes para impulsar proyectos necesarios a nivel local, y no solamente usar ese remanente para pagar una deuda, una deuda que no les ahogue y que lo único que hace es servir para que sea el Estado el que pueda endeudarse más. Igualmente urgente es reducir los obstáculos burocráticos y desvincular la gestión municipal de leyes anacrónicas que están basadas en la tutela y el control y no en la confianza, como debería ser. Si en esta proposición de ley reconocemos que durante la pandemia las entidades locales demostraron estar preparadas para introducir nuevos medios tecnológicos, debemos reconocer también el papel que tuvimos como Administraciones de proximidad, Administraciones que demostraron responsabilidad y capacidad de decisión para servir y responder del mejor modo a la ciudadanía en una situación de crisis.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Hay que destacar que, en nuestra opinión, esta propuesta no está exenta de mejoras para evitar posibles problemáticas que ya hemos detectado y que, en el caso de prosperar esta toma en consideración, procuraremos enmendar. En cualquier caso, la más evidente es la asignación de nuevas funciones de los secretarios, hecho que podría ampliar las desigualdades entre municipios grandes y pequeños, con el riesgo de que algunos órganos colegiados no puedan hacer uso del voto telemático con la misma seguridad y agilidad que los demás. Si esto sucede es porque en Cataluña hay un déficit más que considerable de secretarios, por lo tanto, no está garantizada su presencia efectiva en todos los municipios. En caso de ser así, sabemos que será una sobrecarga que dificultará la implantación efectiva de la medida. Esto se relaciona con la materialización de lo que Junts y el Grupo Socialista hemos acordado para que la Generalitat recupere la gestión integral de secretarios e interventores, desde la oferta a la provisión, pasando por la selección y la formación.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Així que, més enllà d'habilitar la possibilitat del vot telemàtic, tots plegats hem d'entomar els canvis legislatius necessaris per donar als municipis més llibertat i més confiança. Perquè, quan donem força als ajuntaments, acostem la democràcia a la gent, fent que les decisions es prenguin des d'on millor es coneix la realitat i les necessitats de les persones. Res més i moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos la proposición de ley del Grupo Socialista para regular el voto telemático en las sesiones de los órganos de Gobierno de las Administraciones locales. Con esta finalidad, se pretende modificar el artículo 46 de la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, para permitir el voto telemático de los miembros de las corporaciones locales, también en los casos personales. En este sentido, es oportuno recordar -como hacía hace un momento el diputado Legarda- que en la actualidad en el caso del mundo local solo se permiten sesiones y votaciones telemáticas en situaciones de fuerza mayor, de riesgo colectivo, como fue, por ejemplo, el caso de la pandemia. Así que, inspirándonos en la disposición segunda del Real Decreto 11/2020 y en la reciente reforma del Reglamento de esta Cámara y con el argumento de que el voto telemático individual mejora la garantía de los derechos fundamentales, fundamenta la modernización y la eficiencia institucional, así como incorpora la perspectiva de género y de conciliación, se modifica, como decíamos, la ley reguladora de las bases, añadiendo un nuevo apartado cuarto al artículo 36 para permitir el voto telemático temporal. Se hace en los mismos supuestos que en esta Cámara, estableciendo el procedimiento de solicitud y verificación de voto, y se introduce también una disposición transitoria única que fija un plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta reforma para adaptar la normativa interna e implementar los medios técnicos necesarios a cada ente para su cumplimiento.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Però mirin, senyories. Miri, senyora Canelo, si de veritat el que volen és ajudar les entitats locals i dignificar la tasca dels electes municipals, no es poden quedar en fer proposicions per fer possible el vot telemàtic. Des de Junts per Catalunya, diem, hem dit de forma reiterada, tant aquí com en el Senat, que cal treure la cotilla als ens locals, i això només es pot fer potenciant la seva autonomia i el seu finançament. Dues qüestions que tenen un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania, perquè com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments cada dia assumeixen més competències, i les assumeixen fent molt amb molt poc. No tan sols perquè no reben prou recursos, sinó perquè sovint no poden ni gastar els que tenen. Per això mateix, Junts fa temps que reclamem revisar, o directament derogar lleis com la LRSAL o la d'estabilitat pressupostària, lleis que limiten l'autonomia municipal i impedeixen una gestió eficaç. Senyories, ens calen canvis profunds per garantir el finançament local, un finançament que respongui a les necessitats dels nostres pobles i ciutats, a les necessitats del nostre país, Catalunya, i a les necessitats del segle XXI. I, en aquest sentit, és urgent permetre als municipis utilitzar els seus romanents. Perquè, si els ajuntaments gestionen bé i tenen estalvis, han de poder invertir-los per a millors serveis, per a impulsar projectes necessaris a nivell local, i no només utilitzar-los per pagar un deute, un deute que no els escanya i que lúnic que fa és servir perquè sigui lEstat qui pugui endeutar-se més. Igualment d'urgent és reduir les traves burocràtiques i deslligar la gestió municipal de lleis anacròniques basades en la tutela i el control, i no en la confiança, com hauria de ser. Perquè, si en aquesta proposició de llei reconeixem que durant la pandèmia les entitats locals van demostrar estar preparades per introduir l'ús dels nous mitjans tecnològics, també hem de reconèixer el paper que van tenir com a administracions de proximitat, administracions que van demostrar responsabilitat i capacitat de decidir per servir i respondre de la millor manera a la ciutadania en una situació de crisi.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Val a dir que, al nostre entendre, aquesta proposta no està exempta de millores per evitar possibles problemàtiques que ja hem detectat i que, en cas de prosperar aquesta presa en consideració, procurarem esmenar. En tot cas, la més evident és l'assignació de noves funcions dels secretaris, fet que podria ampliar les desigualtats entre municipis grans i petits, amb el risc que alguns òrgans col·legiats no puguin fer ús del vot telemàtic amb la mateixa seguretat i agilitat que els altres. I si això passa és perquè a Catalunya hi ha un dèficit més que considerable de secretaris, amb la qual cosa no hi ha garantida la seva presència efectiva en tots els municipis. I, en cas de ser-hi, sabem que això serà una sobrecàrrega que dificultarà la implantació efectiva de la mesura. I això lliga amb la materialització del que Junts i el Grup Socialista tenim acordat perquè la Generalitat recuperi la gestió integral dels secretaris i els interventors des de l'oferta a la provisió, passant per la selecció i la formació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem la proposició de llei del Grup Socialista per regular el vot telemàtic a les sessions dels òrgans de govern de les administracions locals, i amb aquesta finalitat es pretén modificar l'article 46 de la Llei reguladora de les bases del règim local, per permetre el vot telemàtic dels membres de les corporacions locals, també en els casos personals. En aquest sentit, és oportú recordar, com feia ara mateix el diputat Legarda, que en l'actualitat, en el cas del món local, només es permeten sessions i votacions telemàtiques en situacions de força major o de risc col·lectiu, com per exemple fou la pandèmia. Així que inspirant-se en la disposició segona del Reial decret 11/2020 i en la recent reforma del reglament d'aquesta cambra, i amb l'argument que el vot telemàtic individual millora la garantia dels drets fonamentals, fonamenta la modernització i l'eficiència institucional, així com incorpora la perspectiva de gènere i de conciliació, es modifica, com dèiem, la Llei reguladora de bases, afegint un nou apartat quart a l'article 36 per permetre el vot telemàtic temporal. Es fa en els mateixos supòsits que en aquesta cambra, establint el procediment de sol·licitud i verificació de vot. I s'introdueix també una disposició transitòria única que fixa un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta reforma per adaptar la normativa interna i implementar els mitjans tècnics necessaris a cada ens per al seu compliment.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Volviendo a la iniciativa de hoy, vamos a votar a favor de la toma en consideración de esta propuesta, que tiene por objetivo compensar -tal vez la solución es corregir o evitar- el sobrecoste de los alimentos sin gluten que necesitan las personas celíacas. Prácticamente 1000 euros al año, según la Asociación de Celíacos de Cataluña, que han denunciado durante años un incremento de entre el 20 y el 300 % en productos básicos como el pan o la pasta. Además, el 20 % de los diagnósticos se dan entre personas de más de 65 años, aumentando su vulnerabilidad. Socialmente es una enfermedad que genera exclusión e impacto psicológico, y hay estudios que señalan incluso un mayor riesgo de depresión. Su iniciativa, señorías del Partido Popular, contiene puntos que invaden competencias, como la creación de un registro de pacientes centralizado, que debe ser de cada comunidad autónoma. Esto no debe impedir la cooperación entre comunidades autónomas y Gobierno central para encontrarle una utilidad epidemiológica a los datos. La planificación sanitaria -tenemos que recordarlo- es autonómica. Estamos de acuerdo en que tal vez deberíamos estudiar mejor si a través del IRPF hay que devolver a los celíacos buena parte del extracoste anual que tienen para poder comprar alimentos sin gluten; pero, sea como fuere, esto lo podremos discutir en el periodo de enmiendas, siempre que el Gobierno español no dé orden de dejar esta propuesta de ley en el cajón. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Desde el principio, Junts ha pedido que los recursos lleguen vía comunidades autónomas a través de las consejerías sociales. Ustedes vendieron a las asociaciones de ELA la mentira de que eso iba a provocar retrasos. Un año después, no ha habido ni un euro para los enfermos de ELA, ni vía comunidades autónomas ni vía los millones de subvenciones; una subvención envenenada que ConELA se vio obligada a aceptar, porque ¿quién se puede negar a recibir dinero para los enfermos?, pero asumiendo riesgos legales demasiado grandes. Vamos a ver ahora si esta vía, la de la subvención, se va a mantener. Lo que seguro que no se va a mantener es la confianza en este estado del bienestar disfuncional y demasiado a menudo cero empático, donde las filias y las fobias son las que deciden y no la buena política la que se ocupa de la gente. Vamos a revisar con mucho detalle la letra pequeña de este real decreto ley, porque hasta ahora no sabemos ni cuánto dinero va a llegar ni cuándo. Aprovecho para decir que fue una aportación de la Fundación Catalana contra la ELA y de Junts la creación de este grado III+ de dependencia, y esta debe ser la base para ampliar las prestaciones de la ley ELA a otros procesos de gran dependencia. Lo decimos porque en el reglamento que están haciendo, un real decreto, quieren poner un anexo de enfermedades. Pensamos que no debe estar ahí ese anexo porque se puede discriminar a enfermos no recogidos en el listado, incluso a personas que lleguen al grado III+ de dependencia, por ejemplo, por un accidente. Esto tiene que aclararse muy bien y queremos saber, como decíamos, qué dice la letra pequeña de este otro reglamento.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Miren ustedes, el dinero llega y se va, pero en política, cuando se pierde la confianza, es prácticamente imposible recuperarla. Pedro Sánchez se llena la boca continuamente diciendo que en España se vive uno de los mejores momentos económicos de la historia o de los últimos años. Lo cierto es que este Estado es pobre, muy pobre; pobre en empatía, pobre en solidaridad y pobre en gestión, porque en un año no han sabido encontrar la forma de cubrir las necesidades de las personas con ELA. Personas que están categorizadas en este nivel grado III+ de dependencia, una denominación que surgió precisamente durante la negociación de la ley. Un Gobierno español que sí ha sabido aumentar hasta los 10 700 y pico millones de euros el gasto en defensa. Bien, si esta es su manera de hacer frente al compromiso, ¿por qué no se ha hecho antes?, ¿por qué no se ha pedido crédito después de aprobar la ley ELA? Han puesto ante las cuerdas a muchos hogares, que se han comido los ahorros de una vida para hacer frente a esta cruel enfermedad. Han puesto contra las cuerdas a familiares, a cuidadores, que han tenido que dejar su carrera profesional para ocuparse de sus seres queridos. Han utilizado las falsas promesas como zanahoria, un engaño que ha causado dolor y desesperación.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Gràcies. Buenas tardes, señorías. Hoy se toma en consideración una iniciativa destinada a compensar económicamente a las personas celíacas. Personas que, además de sufrir esta enfermedad autoinmune, crónica y que afecta al intestino delgado, también son víctimas de un Estado del bienestar fallido que, en lugar de corregir la discriminación que sufren por el sobreprecio de los alimentos sin gluten, mira a otro lado. Y esto no es nuevo, lo hemos visto con personas afectadas por la ELA. Voy a hacer un paréntesis. El Consejo de Ministros ha aprobado un real decreto ley para abrir una línea de crédito para tener recursos, entre otros, para aplicar la ley ELA prácticamente un año después de aprobarse la ley. Lo hemos dicho y lo repetimos: son mil muertos de ELA en Cataluña después también. El Gobierno español pide crédito para poder cumplir con sus obligaciones y lo hace cuando ya se ha agotado todo el crédito, el crédito de la confianza de los enfermos y de sus familias respecto a la política.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Mirin, des de bon principi, Junts ha reclamat que arribessin els recursos via comunitats autònomes, a través de les respectives conselleries de Drets Socials. Vostès li van vendre a l'associació ConELA la mentida que això comportaria molts endarreriments. Un any després, no hi ha hagut ni un euro per als malalts d'ELA, ni via comunitats autònomes, ni via la subvenció directa de deu milions promesa a ConELA. Una subvenció, recordem-ho, enverinada que ConELA es va veure obligada a acceptar, perquè qui pot negar-se a rebre diners per als malalts? Qui pot negar-se? Però evidentment, assumint uns riscos legals massa grans. I ja veurem ara si aquesta via, la de la subvenció, es mantindrà. El que segur que no es mantindrà és la confiança en aquest estat del benestar disfuncional i massa sovint zero empàtic, on les fílies i les fòbies són les que decideixen, i no la bona política, la que té cura de la gent. Revisarem amb molta cura la lletra petita d'aquest Reial decret llei que han aprovat avui, perquè no sabem, a hores d'ara no sabem ni quants diners arribaran ni quan arribaran. Aprofito també per dir que va ser una aportació de la Fundació Catalana contra l'ELA i de Junts la creació d'aquest grau III+ de dependència. I aquesta ha de ser, ha de ser la base per ampliar les prestacions de la llei ELA a altres processos de gran dependència. Ho diem perquè en el reglament que estan fent hi volen posar ?un altre reglament, un reial decret- hi volen posar un annex de malalties, i pensem que no hi ha de ser aquest annex, ja que es poden discriminar malalts no recollits en el llistat o fins i tot persones que arribin al grau III+ de dependència, per exemple, per un accident. Tot això s'ha d'aclarir molt bé. Voldríem saber, com dèiem, què diu la lletra petita d'aquest altre reglament.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Mirin, els diners arriben i se'n van. Però en política, quan es perd la confiança, és gairebé impossible recuperar-la. Pedro Sánchez s'omple contínuament la boca dient que a Espanya es viu un dels millors moments econòmics de la història dels últims anys. El cert és que aquest estat és pobre, molt pobre; pobre en empatia, pobre en solidaritat i pobre en gestió, perquè en un any no han sabut trobar la manera de cobrir les necessitats de les persones amb ELA que estan categoritzades dintre d'aquest nou nivell, o grau III+ de dependència. Una denominació que va sortir justament durant les negociacions de la llei. Un Govern espanyol que sí que ha sabut augmentar fins als 10 745 milions d'euros la despesa en defensa, sense pressupostos. Doncs bé, si demanar crèdit és la seva manera de fer front al compromís, per què, per què no s'ha fet abans? Per què no es va fer l'endemà d'aprovar-se la llei ELA? Per què no es va fer fa mil morts d'ELA? Han posat contra les cordes moltes llars que s'han menjat els estalvis de tota una vida per poder fer front a aquesta cruel malaltia. Han posat contra les cordes familiars cuidadors que han hagut de deixar la seva carrera professional per tenir cura dels seus estimats. Han fet servir les falses promeses com a pastanaga, una enganyifa que ha causat molt dolor i desesperació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Bona tarda. Bona tarda, senyories. Bé, avui es pren en consideració una iniciativa destinada a compensar econòmicament les persones celíaques. Persones que, a més de patir aquesta malaltia autoimmune crònica i que afecta el budell prim, també són víctimes d'un estat del benestar fallit que, en lloc de corregir la discriminació que pateixen pel sobrepreu dels aliments sense gluten, mira cap a un altre costat. I això, això no és nou. Ho hem vist en persones afectades per l'esclerosi lateral amiotròfica. Vaig a fer un parèntesi. El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per obrir una línia de crèdit per tenir recursos, entre d'altres, per aplicar la llei ELA. Gairebé un any després d'aprovar-se la llei, i ho hem dit i ho repetim, mil morts, mil morts d'ELA. 116 morts d'ELA a Catalunya després. El Govern espanyol demana crèdit per poder complir amb les seves obligacions. I ho fa quan ja s'ha esgotat tot el crèdit, el crèdit de la confiança dels malalts i les seves famílies respecte de la política.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Por tanto, subimos aquí para solidarizarnos con el planteamiento que usted hace en la moción, para votar a favor de algunos de los puntos y para lanzarle un mensaje al Gobierno: ya basta, un ministro no puede volver año tras año con una mala negociación que mate al sector de la pesca de Cataluña. No, ya basta. El ministro, si la negociación es mala, tiene que romper las cartas y plantarle cara a Europa. Ya basta de volver con un mal acuerdo. Que se reforme, que se haga un modelo de gestión más territorializado, más adaptado a los diferentes territorios, que sea más ágil y pensando más en la supervivencia del mar y también en la supervivencia de los pescadores y de las cofradías. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«No me voy a entretener en los puntos, porque, como ha dicho también el portavoz del Partido Nacionalista Vasco ahora mismo, en algunos puntos estamos a favor, estamos totalmente a favor de lo que usted dice, y los votaremos, como la falta de personal del Instituto Social de la Marina, por ejemplo, que provoca muchos problemas, incluso para la tramitación de bajas y para dar de alta a un capitán o un patrón si ha habido una baja de otro trabajador de la empresa. Y hay muchos otros puntos con los que también estamos de acuerdo, como que las medidas se tienen que adoptar de acuerdo con criterios científicos solventes, actualizados y contrastados. En otros no coincidiríamos tanto, como, por ejemplo, en el hecho de la moratoria general de la eólica marina, porque cada caso aquí requiere sus estudios, obviamente, pero creemos que la eólica marina también es una oportunidad de país y es necesario que haya una buena compatibilidad. Pero lo que nos interpela sobre todo es el primer punto, revisar la política pesquera común. La pesca en Cataluña se está muriendo y desde Junts per Catalunya decimos: ya basta, hace falta una reforma de la política pesquera común de arriba abajo, para Galicia, sí, y para Cataluña. No se puede trabajar con una planificación con días limitados de pesca y cuotas limitadas de pesca de un año para otro, que el mes de octubre te dicen que te dan cuatro boyas más para que puedas aguantar hasta final de año, para trabajar un poquito más. No se puede trabajar así. El sector de la pesca en Cataluña se está muriendo y no estamos dispuestos a seguir con esta dinámica. Hace falta una reforma en profundidad. ¿Sabe cuál es el problema? Que este Gobierno todavía no se ha enterado de esto y que estamos hartos y no pensamos tolerar más que el ministro vuelva de las negociaciones de Europa diciendo que la negociación está bien porque podría ser peor. Ahora ya es la peor negociación, la peor de las posibles, de un sector muerto, que no tiene continuidad, que no tiene relevo, que está desanimado, que no puede planificar el futuro y que tiene que trabajar día tras día. No se puede trabajar con una planificación de limitación de días o de cuotas de un año; tiene que haber una planificación de dos o tres años. No puede ser que los caladeros se hayan recuperado y te den las horas, las cuotas y los días para trabajar de acuerdo con lo que has pescado en los años anteriores, cuando resulta que los estudios científicos, como dice usted aquí, demuestran que los caladeros en el Mediterráneo se han recuperado. No puede ser, no puede ser que estos instrumentos de gestión y de regulación europeos internacionales sean tan lentos que el atún, que una especie protegida pero que es un depredador, aumente exponencialmente de un año a otro la cantidad de atún que hay en el mar, que se coma toda la sardina, y resulta que '¡ah!, sí, sí es verdad, pues haremos un estudio el año que viene y lo debatiremos en el organismo internacional que corresponda'. No puede ser, así no se puede trabajar, hace falta una reforma en profundidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«I, per tant, pugem aquí per solidaritzar-nos amb el plantejament global que vostè fa en la interpel·lació i en la moció, per votar a favor d'algun d'aquests punts i per llançar un missatge al Govern: Ja n'hi ha prou. Un ministre no pot tornar any rere any amb una mala negociació que mata el sector de la pesca de Catalunya. No. Ja prou! El ministre, si la negociació és dolenta, que trenqui les cartes i que planti cara a Europa. Ja prou de que torni amb un mal acord, que planti cara, que es reformi, que es faci un model de gestió més territorialitzat, més adaptat als diferents territoris, més àgil i més pensant amb la supervivència del mar i també amb la supervivència dels pescadors i de les confraries. Gràcies. Gracias, señor presidente. En iniciativas como es el caso de esta, que tienen un enfoque muy territorial, como es obvio, con una visión nacional de Galicia, que es la que le corresponde al Bloque Nacionalista Galego, y territorial de la problemática, en este caso de la pesca en Galicia, que tiene muchas diferencias, como sabe, con la pesca en Cataluña, muchas veces en estas mociones nosotros no intervenimos o nuestro grupo se abstiene, también por desconocimiento de algunas de las claves territoriales. Pero la verdad es que nos hemos sentido llamados a intervenir en esta propuesta -aunque, como he dicho y usted conoce, la pesca gallega es muy distinta de la catalana: las barcas son más grandes, el volumen económico es mucho mayor, también lo es el tamaño de las empresas, y en el caso de Cataluña son pequeñas empresas, las barcas son pequeñas, familiares- porque hay algunos elementos que nos han interpelado de una forma importante.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En altres no coincidiríem tant com, per exemple, amb el fet d'una moratòria general de l'eòlica marina, perquè també cada cas requereix dels seus estudis, òbviament que sí, però pensem que l'eòlica marina també és una oportunitat de país, que cal veure que hi hagi una bona compatibilitat. Però sobretot el que ens interpel·la és el punt primer, revisar la política pesquera comuna. La pesca a Catalunya està morint. I des de Junts per Catalunya diem: Ja n'hi ha prou. Cal una reforma de la política pesquera comuna de dalt a baix. Per Galícia, sí, i per Catalunya. No es pot treballar amb una planificació amb dies limitats de pesca i quotes limitades de pesca d'un any per un altre, que el mes d'octubre diuen que et donen quatre molles més per aguantar com puguis fins a final d'any, per pescar uns dies més o tenir una mica més de gamba. No es pot treballar així. El sector de la pesca a Catalunya està morint i no estem disposats a continuar amb aquesta dinàmica. Cal una reforma en profunditat. I el problema, sap quin? Que aquest govern encara no s'ha enterat d'això i que estem tips i no pensem tolerar més que el ministre torni de les negociacions d'Europa explicant que la negociació està bé, perquè podria ser pitjor. Ja és ara la negociació pitjor, la pitjor de les possibles, la d'un sector que es mor, que no té continuïtat, que no té relleu, que està desanimat, que no pot planificar el futur, que ha de treballar dia a dia. No es pot treballar amb una planificació de limitació de dies o de quotes d'un any. Ha d'haver una planificació de dos o tres anys. No pot ser que els caladors s'hagin recuperat i et donin les hores i les quotes i els dies per treballar d'acord amb el que has pescat els anys anteriors, quan resulta que els estudis científics, com vostè diu aquí, demostren que els caladors, en el cas de la Mediterrània, s'han recuperat. No pot ser. No pot ser que aquests instruments de gestió i de regulació europeus i internacionals siguin tan lents. Que la tonyina, que és una espècie protegida, però que és un depredador, d'un any per l'altre augmenta exponencialment la quantitat de tonyina que hi ha a la mar que es menja tota la sardina. I resulta que: 'Ah, sí, sí, és veritat. Doncs farem un estudi i l'any que ve ho discutirem a l'organisme internacional que toca'. No pot ser. Així no es pot treballar. Cal una reforma en profunditat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Gràcies, senyor president. Senyor Néstor Rego, de vegades, en iniciatives, com és el cas d'aquesta, que tenen un enfocament molt territorial, com és obvi, una visió nacional de Galícia, que és el que pertoca al Bloc Nacionalista Gallec i territorial de la problemàtica, en aquest cas, de la pesca a Galícia, que, com sap, té moltes diferències amb la pesca a Catalunya, doncs sovint amb algunes d'aquestes intervencions el nostre grup, fins i tot, ni intervé o s'absté també per desconeixement estricte d'algunes claus territorials o locals. Però la veritat és que nosaltres ens hem sentit cridats a intervenir en aquesta proposta, tot i que, com he explicat i vostè coneix, la pesca gallega és molt diferent de la catalana. Les barques són més grans, el volum econòmic és molt més gran, el tamany de les empreses també és molt més gran que en el cas de Catalunya, són empreses petites i familiars, barques més petites, etcètera, perquè hi ha alguns elements que ens han interpel·lat d'una forma important. No m'entretindré en els punts perquè, com ha dit també el portaveu del Partit Nacionalista Basc ara mateix, en alguns punts nosaltres estem a favor, hi estem a favor. Estem d'acord totalment amb el que vostè diu i els votarem. Per exemple, la falta de personal de l'Institut Social de la Marina provoca molts problemes, inclús per tramitar baixes i per posar d'alta un capità o un patró si hi ha hagut una baixa d'un altre treballador de l'empresa, no? I molts altres, doncs també estem d'acord, per exemple, que les mesures s'adoptin d'acord amb estudis científics contrastats i solvents i actualitzats.»