Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.363 declaraciones · página 68 de 146
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Esperem que aquesta humil reforma en defensa de l'autogovern que ara debatem no sigui supremacista o directament racista, pel fet de proporcionar una eina als governs autonòmics en benefici de les seves competències i del seu autogovern, i que superi aquest tràmit de presa en consideració i que s'acabi aprovant. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Partido Nacionalista Vasco presenta una iniciativa de reforma de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional que evidentemente no debería ser necesaria, pero seguramente lo es; es necesaria y oportuna para resolver como mínimo, mientras tanto -como decía Jon Iñarritu- los problemas en la resolución de cuestiones competenciales que impiden la actividad normal de la Administración autonómica. Una propuesta aparentemente técnica, pero que en realidad delata los déficits democráticos del Poder Judicial español y que hace como si el Estado siguiera siendo el Estado centralizado del régimen franquista y no un Estado plurinacional y descentralizado, y que interfiere sistemáticamente en las competencias y el autogobierno de las naciones históricas, como la catalana o la vasca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Ja ho va dir el senyor Lesmes l'any 2017: 'La indisoluble unidad de la nación española del artículo 2 de la Constitución es el mandato jurídico directo que corresponde a garantizar al poder judicial junto al resto de los poderes del Estado, un deber para todos nosotros de inexcusable cumplimiento'. Queda clar, no? El mandato jurídico directo no és la dignitat de la persona, article 10. No són els drets fonamentals de la secció primera del capítol segon del títol primer, articles 15 a 29. No és, evidentment, tampoc la segona part de l'article 2 de la Constitució, que reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions, sinó el mandat 'de inexcusable cumplimiento' és només la indissoluble unitat de la nació espanyola, un encàrrec que dona impunitat total per impedir qualsevol avenç democràtic, fins i tot com estem veient ara mateix, quan es tracta d'una norma amb rang de llei com és la llei d'Amnistia. I aquest encàrrec superior també té una traducció més menuda i és la que precisament aquesta proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que estem tractant ara, doncs, pretén fer front: un abús rutinari de poder i de dret contra les competències autonòmiques.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant -com deia el diputat Jon Iñarritu- els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l'activitat normal de l'administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l'Estat continués sent l'estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l'autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca. La proposta es concreta, com explicava el diputat que l'ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d'un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s'han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L'objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l'adopti un tribunal ordinari, sinó que l'òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l'encarregat d'adoptar aquesta darrera decisió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Termino. El país, Cataluña, no necesita más ruido, necesita soluciones y necesita capacidad de gestión. El Estado español no ha querido o no ha podido controlar este fenómeno, y lo queremos hacer nosotros. Si el argumento es que no pueden traspasar las competencias porque los catalanes somos unos delincuentes o unos racistas, esa será la prueba del algodón de que es tan anticatalana y centralista la extrema derecha como lo es la extrema izquierda; siempre escogen a la extrema en España. Hay motivos de sobra para que esta ley siga adelante, pero es posible que la ley no sea el problema. El problema real es que quien está pidiendo esta ley es Cataluña. Muchísimas gracias ¡Visca Catalunya lliure!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Voy terminando. Lo que han hecho algunos hasta ahora, el no intervenir o dar la espalda al problema o llamar racistas a Junts por presentar una ley para la delegación de competencias, eso es dejar la puerta abierta al colapso, a los populismos extremos, es radicalizar a la sociedad y es destruir el Estado del bienestar de Cataluña que tanto costó construir a nuestros abuelos y a nuestros padres. Si somos conscientes de ello, es un debate complejo, y es mucho más cómodo lanzar eslóganes electorales y descalificar que hacer propuestas realistas y arriesgadas, que para explicarlas hace falta un poco más que una pancarta o un vídeo de Tik Tok. Lo que puede pasar hoy es que el populismo de los dos extremos coincida en un punto: negar que Cataluña tenga las competencias para hacer lo que no ha sabido o no ha querido hacer el Gobierno español, que es solucionar problemas, y entonces quedaría claro que ninguno de los populistas extremos quiere que ejerzamos las competencias, porque ejercer competencias significa solucionar los problemas. Si no hay problemas, no tienen relato y, si no hay relato, no tienen votos. Quiero pensar, sin embargo, que Podemos no va a preferir que las competencias en inmigración puedan quedar en manos de VOX y no en manos de los catalanes. El verdadero progreso es dar a Cataluña las herramientas para gestionar la inmigración y asegurar la integración. Esta es la forma de frenar los extremos. El verdadero conservadurismo es negarle estas herramientas a Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivencia de nuestra identidad no se garantiza, sobre todo por el enorme impacto que este fenómeno tiene en la lengua catalana que, como todos ustedes saben, es un factor de cohesión y de integración social absolutamente extraordinario. Hace veinte años, el 46 % de los ciudadanos de Cataluña tenía la lengua catalana como lengua habitual; hoy solo un 32,6 % la tiene. En Barcelona ciudad tenemos distritos en los que en los últimos años el uso del catalán ha caído por debajo del 20 % de la población. Hay mucha demagogia, mucho ruido, muchas mentiras, muchos intereses electorales, pero no hay ni una sola propuesta encima de la mesa. La única, esta ley que se vota hoy. Así que, si les importa un poquito Cataluña, si les importa un poco la gente y se les importa un poco el bienestar de los ciudadanos, no la malgasten. La ley que se debate hoy es clara, y lo explico de nuevo porque parece que para algunos no ha quedado suficientemente claro cuál es el debate de hoy. Este no es un debate sobre las políticas concretas que hay que aplicar en materia de inmigración: si los CIE se cierran o no, si las políticas son más o menos duras... Todo eso lo van a decidir los catalanes, ni ustedes ni hoy ni aquí. El debate de hoy, estimadas señorías de VOX, de Podemos y del Grupo Popular, es si Cataluña debe disponer de las competencias en materia de inmigración. Sí. Lo que estamos proponiendo es más autogobierno, más poder político para Cataluña, que es exactamente lo que prevé el artículo 150.2 de su Constitución, la posibilidad de delegar competencias. Hablamos de que Cataluña tenga competencias para gestionar todos los permisos de residencia y de trabajo, estancias académicas, residencia temporal y de larga duración, renovaciones y extinciones, otorgar residencia temporal si se cumplen los requisitos, iniciar y finalizar procedimientos de expulsión, gestionar permisos de trabajo, contratar en origen, tener el control desde la llegada hasta la inserción en el trabajo. En materia de seguridad, la Generalitat va a asumir competencias en régimen sancionador y de expulsiones, y la Generalitat resolverá casos ordinarios y la Junta de Seguridad de Cataluña los casos de delitos graves. Hablamos también de un aumento de 1800 efectivos de los Mossos d'Esquadra para asumir funciones que hoy realizan la Policía Nacional española y la Guardia Civil. También control de fronteras en inmigración, tráfico de personas, competencias en los CIE, entrega de documentos NIE y TIE. Se incluye un traspaso de servicios, funcionarios y recursos y la posibilidad de que los ayuntamientos tengan un papel clave en el proceso de acogida y de integración. Es decir, que las competencias que ahora tiene España las pase a tener a Cataluña. Los deberes y los valores serán los catalanes, y el estatut y el catalán como referencia. Me gustaría preguntar al señor Iglesias si cree que la gente de Esquerra Republicana de Catalunya es racista por querer que Cataluña tenga las competencias, si lo es también la gente del PNV, si lo es la gente de SUMAR que va a votar a favor o si lo es el Partido Socialista por haber negociado, cerrado, registrado y defendido hoy esta delegación de competencias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«El problema, como han querido hacer creer algunos, no es que los que acaban de llegar de una familia sin recursos reciban ayudas, las han recibido siempre y las reciben. El problema es que una gran parte de la población de la clase media y trabajadora de Cataluña, si lo necesita, hoy queda excluida de esas ayudas, y aún hay algunos insensatos e irresponsables que hablan de la Cataluña de los diez millones, y son los mismos que callan cuando en Madrid se paga el doble de lo que toca y en Cataluña no nos llega ni la mitad. Tienen que ser conscientes todos ustedes de que el sentimiento de agravio existe y sigue creciendo, de que la sensación de que el trabajo y los impuestos no se transforman en mejores servicios. Ese sentimiento también existe y crece. Tenemos unos trenes gestionados por el Gobierno español que no funcionan, con una política de vivienda del Gobierno que no funciona, unas listas de espera en dependencia y en sanidad que son inasumibles, y además un crecimiento de la presión fiscal que asumen los pequeños empresarios, los autónomos y los trabajadores que no es proporcional a los servicios que reciben. Si además le sumamos el déficit fiscal de más de 20 000 millones de euros que cada año pagan los ciudadanos de Cataluña, que son fruto del esfuerzo de nuestros trabajadores y empresarios, que se van a Madrid y que no vuelven, como comprenderán, de todo esto los ciudadanos de Cataluña están hartos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Esta ley que hoy se vota nos permitiría en Cataluña aumentar nuestro autogobierno y poder hacer una gestión eficiente y de proximidad y también controlar el actual desbordamiento porque los datos son muy claros: en los últimos quince años, uno de cada cuatro inmigrantes llegados a España se ha instalado en Cataluña. Hemos pasado de la Cataluña de los seis millones a la de los ocho millones. En las últimas décadas hemos asumido más de dos millones de personas, y el país y los servicios han quedado saturados. A principios de los años noventa, la población extranjera representaba el 2 %; hoy representa casi el 19 %, muy por encima de la media de la Unión Europea, que es del 9,6 %, y cinco puntos por encima de la media española, que es del 14 %. El año pasado la regularización más amplia de la población extranjera que hizo el Gobierno español se hizo en Cataluña. Según los datos que ustedes publican, el Gobierno español, más del 40 % de los inmigrantes en Cataluña no trabajan y muchos de ellos tienen que recibir ayudas sociales para poder vivir. Hay escuelas en las que el alumnado llegado de nuevo de padres inmigrantes representa casi la mitad de los alumnos. Por ejemplo, en los últimos años y cada año en Vic se incorporan entre doscientos y trescientos nuevos alumnos migrados una vez iniciado ya el curso. No hay sistema educativo que pueda digerir estas cifras si no existen los recursos para hacerlo. No hay aulas de acogida que permitan nivelar los conocimientos de los alumnos, también en conocimientos lingüísticos, y el conjunto del sistema educativo se resiente de ello. En la comarca del Vallès Occidental, una de las más pobladas de Cataluña, el 50 % de los beneficiarios de ayudas de comedor son llegados de nuevo, y en Rubí, Sabadell, Terrassa o Badia del Vallès están entre el 55 y el 70 %; en la ciudad de Barcelona entre el 45 y el 60 %. Las clases populares y medianas, que han trabajado toda su vida, que han pagado impuestos toda su vida, hoy no reciben los servicios públicos que necesitan. El sistema se ha gripado, y está claro que necesitamos un modelo económico que revierta la economía actual de los sueldos baratos de la mano de obra poco cualificada y que pare el empobrecimiento en el que se está expandiendo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I acabo. El país, Catalunya, no necessita més soroll, necessita solucions i necessita capacitat de gestió. L'Estat espanyol no ha volgut o no ha pogut controlar aquest fenomen. Ho volem fer nosaltres. Si l'argument és que no poden traspassar les competències perquè els catalans som uns delinqüents o perquè els catalans som uns racistes, aquesta serà la prova del cotó que és tan anticatalana i centralista l'extrema dreta com ho és l'extrema esquerra. Sempre escullen l'extrema Espanya. Hi ha motius de sobres perquè aquesta llei tiri endavant. Però és possible que la llei no sigui el problema i el problema real és que qui demana i qui està demanant aquesta llei és Catalunya. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Cataluña ha sido, es y será un país de inmigración. Las olas migratorias forman parte de la historia de Cataluña desde sus orígenes, y quien niegue esa realidad no tiene ni idea de lo que es Cataluña. Quien niegue esa realidad también está negando a Cataluña. Y somos muchos los hijos de este fenómeno migratorio. Pero hoy el país sufre las consecuencias de una mala gestión por parte de los que han tenido y tienen hoy las competencias, los diferentes gobiernos españoles, y una mala gestión y la negación del problema han llevado al colapso.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I vaig acabant. Això que han fet alguns fins ara, el no intervenir o el donar l'esquena al problema o dir racistes a Junts per presentar una llei per la delegació de competències, això és deixar la porta oberta al col·lapse, els populismes extrems. És radicalitzar la societat i és destruir l'estat del benestar de Catalunya que tant ha costat construir als nostres avis i als nostres pares. És, i en som conscients, un debat complex i és molt més còmode tirar eslògans electorals i desqualificar que no pas fer propostes realistes i arriscades que, per explicar-les, fa falta una mica més que una pancarta o un vídeo de Tik Tok. El que pot passar avui és que el populisme dels dos extrems coincideixin en un punt: negar que Catalunya tingui les competències per fer allò que no ha sabut o no ha volgut fer el Govern espanyol, que és solucionar problemes. I aleshores quedaria clar que cap dels populistes extrems vol que exercim les competències, perquè exercir competències vol dir solucionar els problemes. Si no hi ha problemes, no tenen relat i, si no hi ha relat, no tenen vots. Vull pensar, però, que Podemos no preferirà que les competències en immigració puguin quedar en mans de VOX i no en mans dels catalans. El veritable progrés és donar a Catalunya les eines per gestionar la immigració i assegurar-ne la integració. Aquesta és la manera de frenar els extrems. El veritable conservadorisme és negar-li aquestes eines a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I el problema, com han volgut fer creure alguns, no és que un nouvingut de famílies sense recursos rebi ajudes. Les ha rebut sempre i les rep. El problema és que molta població de classe mitjana i treballadora de Catalunya, si ho necessita, avui en queda exclòs i encara hi ha alguns insensats irresponsables que estan parlant de la Catalunya dels deu milions. Són els mateixos que callen quan a Madrid es paga el doble del que els toca i a Catalunya no ens arriba ni la meitat. Han de ser conscients tots vostès que el sentiment de greuge existeix i creix, i que la sensació que l'esforç del treball i dels impostos no es transforma amb millors serveis també existeix i també creix. Tenim uns trens gestionats pel Govern espanyol que no funcionen. Una política d'habitatge de l'Estat espanyol que no funciona, unes llistes d'espera en sanitat i dependència que són inassumibles i, a més, un creixement de la pressió fiscal que assumeix un treballador o un autònom, un petit empresari que no és proporcional als serveis que rep. I, si a més a més, hi sumem el dèficit fiscal de més de 20 000 milions d'euros que cada any paguen els ciutadans de Catalunya, que són fruit de l'esforç dels nostres treballadors i empresaris, que marxen a Madrid i que no tornen, com comprendran, de tot això, els ciutadans de Catalunya n'estan tips.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«L'any passat, la regularització més àmplia de la població estrangera que va fer el Govern espanyol la van fer a Catalunya. Segons les dades que vostès publiquen, el Govern espanyol, més del 40 % dels immigrants a Catalunya no treballen i molts d'ells han de rebre ajudes socials per poder viure. Hi ha escoles on l'alumnat nouvingut o de pares immigrants representa gairebé la meitat dels alumnes. Per exemple, en els últims anys i cada any a Vic s'incorporen entre 200 i 300 nous alumnes migrats un cop el curs ja està iniciat. No hi ha sistema educatiu que pugui digerir aquestes xifres, i menys si no hi ha els recursos per fer-ho. No hi ha aules d'acollida que permetin l'anivellament dels alumnes i el coneixement suficient de la llengua catalana i el conjunt del sistema educatiu se n'està ressentint. A la comarca del Vallès Occidental, una de les més poblades de Catalunya, el 50 % dels beneficiaris d'ajuts de menjador són nouvinguts. A ciutats com Rubí, Sabadell, Terrassa o Badia va entre el 55 i el 70 %. A la ciutat de Barcelona, entre el 45 i el 60. Però les classes populars i mitjanes que han tancat tota la vida, que han pagat impostos tota la vida, avui no reben els serveis públics que necessiten. El sistema ha gripat i és evident que cal també un model econòmic que reverteixi l'actual economia dels sous barats de la mà d'obra poc qualificada i que aturi l'empobriment en el que s'està expandint.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Benvinguts a les dades, benvinguts al món del rigor i de veritat que, amb esperança i de forma positiva, esperem que aquestes siguin les noves línies que s'afrontin a partir d'ara des del Ministeri i, en aquest cas, Junts per Catalunya hi podrien estar al seu costat. Moltes gràcies. Bienvenidos al sentido común, bienvenidos a los datos, bienvenidos al mundo del rigor y, de verdad, con esperanza y de forma positiva, esperemos que estas sean las nuevas líneas que se planteen desde ahora en el ministerio. En este caso, al menos en el caso de Cataluña, podrían encontrarnos a su lado. Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Acabo, senyora presidenta. Perquè sí que vull dir que ahir vaig poder escoltar atentament a la senyora ministra i he de dir -i vull dir-ho -que, almenys discursivament, em sembla que ha començat a virar una mica l'enfocament. I això és positiu perquè va repetir, va dir i repetir en diverses ocasions que la causa primera -que és el que fa anys que estem dient Junts per Catalunya i, per tant, que és la que s'ha de revertir- va dir i repetir que la causa primera del problema d'accés a l'habitatge és la manca d'oferta tant pública, òbviament habitatge públic, com també privada per primera vegada. Diuen que aquesta és la causa principal. Benvinguts al sentit comú... Ya acabo, señora presidenta. Sí que querría decir que ayer pude escuchar atentamente a la señora ministra y debo decir -y quiero decirlo- que, al menos a nivel de discurso, me parece que ha empezado a cambiar un poco el enfoque, y eso es positivo, porque dijo y repitió en diversas ocasiones que la causa primera del problema de acceso a la vivienda, que es lo que hace años estamos diciendo Junts per Catalunya y es lo que se tiene que revertir, es la falta de oferta, tanto de vivienda pública, obviamente, como de privada. Por primera vez dicen que esta es la causa principal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Otro problema es que se ha trasladado la responsabilidad de las políticas públicas de vivienda a los privados, con los desahucios; por ejemplo, estableciendo un 30 % de reserva. Muy bien. Se podría haber dicho un 30, igual que se podría haber dicho un 50, porque ¿cuántas promociones se han hecho con un 30 % de reserva? Cero. Por lo tanto, la vivienda protegida es cero también, ¿no? Y blanqueando las okupaciones, que saben que nosotros ahí no estamos en absoluto de acuerdo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«¿Pero esta moción es pertinente, hablar de vivienda en este hemiciclo? Pues sí, es muy pertinente, porque, en materia de acceso a la vivienda, no sé qué creen, ¿qué vamos a mejor o a peor? ¿Qué creen que opina la ciudadanía que nos está viendo? ¿Vamos a mejor o a peor? Ahora ocupa el primer lugar del ranking de los principales problemas que considera que tiene la ciudadanía. ¿Consideran que vamos a mejor? Yo creo que la ciudadanía ha respondido con estas encuestas que ustedes mismos han recogido. Hace tres años, la vivienda era una preocupación que estaba mucho más atrás; hoy, ley de vivienda mediante, está en primer lugar. No es la primera vez que lo digo desde aquí y es una lástima, porque además se está perdiendo mucho tiempo -el Gobierno socialista y sus socios- en temas de vivienda. Demasiadas veces, para evitarse algún griterío de alguna asociación, entidad u organización, que saben hacer mucho ruido, se han dejado arrastrar por el quedar bien y no por el ir bien. Por ejemplo, actualmente, hay una inseguridad jurídica flagrante, es enorme. Hoy, es un vía crucis legal, normativo, jurisprudencial, saber cómo hay que aplicar la normativa en el ámbito del arrendamiento. Por ejemplo, en mi país, en Cataluña, es que es imposible; si no nos ponemos de acuerdo ni los expertos. Es más, como ahora los colegios profesionales de administradores y de agentes de la propiedad inmobiliaria, Cámara de la Propiedad Urbana, se han puesto de acuerdo en que no sabían ni cómo interpretar ni cómo aplicar todo este conjunto enorme de normativas que se contraponen unas a otras, han pedido al Govern de Illa que conteste unas preguntas porque no sabían cómo había que aplicar todo este conjunto de normas. La respuesta del presidente Illa también es antológica. Escuchen: eso es un tema jurídico y nosotros no estamos para responder eso, no sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Luego, tenemos otros dos puntos que nos plantean aquí muchos más problemas. El tercero, porque es una invasión clara, flagrante, de las competencias de la Generalitat de Catalunya y por ello no le vamos a dar nunca apoyo. Ya saben ustedes que siempre lo hacemos así. Y el cuarto se ha redactado con muy poca gracia, porque hablan de que se desaloje a las personas que okupan en menos de cuarenta y ocho horas y saben que nosotros hemos presentado nuestra propia ley antiokupaciones, en la que también se habla de reducir los plazos para desocupar las viviendas okupadas. También habla de las inquiokupaciones y que sean desalojados en cuarenta y ocho horas y eso, claro, no es factible ni honesto ni justo. A las personas que están pagando un alquiler y que no lo pueden pagar hay que buscarles otras fórmulas para darles salida a fin de no perjudicar a los propietarios, pero el desalojo en cuarenta y ocho horas pues tampoco es, así que no podemos darles apoyo aquí de ninguna manera.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Un altre problema, que s'ha traslladat la responsabilitat de les polítiques públiques d'habitatge als privats, per exemple, amb la prohibició de desnonar. Una altra, demonitzant el promotor privat, per exemple, establint un 30 % de reserva. Molt bé. Es podia haver dit el 30, com es podia haver dit el 50, perquè quantes promocions s'han fet amb un 30 % de reserva? Zero. Per tant, la vivenda protegida és zero també, no? Blanquejant les ocupacions, que ja saben que nosaltres no hi estem en absolut d'acord... Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes a todos de nuevo. Hoy, el PP nos presenta una moción que, en definitiva, no tiene mucha ejecutiva jurídica, pero en el fondo viene a marcar el posicionamiento de cada uno de los grupos que estamos en este hemiciclo. El primer punto que plantean es una crítica a la ley estatal de la vivienda, una crítica que nosotros compartimos y por eso no dimos apoyo en su día, y claramente se ve que los efectos que está teniendo no son los deseados seguramente, porque la ciudadanía considera que no se está haciendo el trabajo que se iba a hacer. Por otra parte, nos parece adecuado, porque nosotros también lo hemos estado reclamando, lo hemos presentado en diversas ocasiones, que se establezcan determinadas medidas fiscales que puedan ayudar al fomento y a la promoción de más vivienda pública -nosotros estamos de acuerdo- y también a la adquisición o al acceso a la vivienda por parte de jóvenes y que puedan emanciparse a una edad razonable y no como ahora, que es con más de 30 años. Por eso, obviamente, en este sentido lo compartimos, porque también lo estamos pidiendo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Però, en tot cas, és pertinent en aquesta moció parlar d'habitatge en aquest hemicicle? Doncs és molt, molt pertinent, perquè en matèria d'accés a l'habitatge no sé que pensen: Que estem anant millor o estem anant a pitjor? Què pensen que opina la ciutadania que ens està veient? Estem anant a millor? O estem anant a pitjor? Ara ocupa el primer lloc del rànquing dels principals problemes que la ciutadania considera que té. Considera que anem a millor? Jo crec que la ciutadania ha respost amb aquestes enquestes que vostès mateixos han recollit. Fa tres anys, l'habitatge era una preocupació que estava molt més enrere. Avui, Ley de Vivienda mediante, doncs, ara està al primer lloc. No és el primer cop que ho dic des d'aquest faristol i és una llàstima, perquè sobretot s'està perdent molt de temps que el govern socialista i els seus socis, en temes d'habitatge, massa sovint, per evitar ser alguna escridassada d'alguna associació o entitat o organització que saben fer molt de soroll, doncs s'han deixat arrossegar pel quedar bé i no per anar bé. Per exemple, hi ha actualment una inseguretat jurídica flagrant. És enorme. Avui és un viacrucis legal, normatiu, jurisprudencial, saber com s'ha d'aplicar la normativa en l'àmbit de l'arrendament, per exemple, en el meu país, a Catalunya. És que és impossible. Si els experts, no ens posem d'acord ni els experts. És més, ara, com que els col·legis professionals d'administradors, d'agents de la propietat immobiliària, Cambra de la propietat urbana, es van posar d'acord que no sabien ni com interpretar ni com aplicar tot aquest conjunt enorme de normativa que es contraposa l'una amb l'altra, van demanar al Govern Illa, per exemple, que els contestessin vint preguntes perquè no sabien com havien d'aplicar tot aquest conjunt de normes. La resposta del president Illa també és antològica: 'Escolti, això és tema jurídic. Nosaltres no estem per respondre a això'. No ho sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Como les decía al principio, cuando se cierra una subcomisión cabe preguntarse si el trabajo que se ha hecho servirá para cambiar la realidad, aunque sea un poco. Estoy convencida de que sí. Por lo tanto, gracias al presidente, Agustín Santos Maraver, a todos los compañeros diputados y, sobre todo, a expertos y pacientes que han hecho sus aportaciones y que han hecho posible este informe. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Pero hoy venimos a presentar el trabajo que ha hecho la subcomisión, que esperamos sirva para cambiar, aunque solo sea un poco, la realidad. Les decía en comisión que, a pesar de que el informe no cuenta con palabras como soledad, desamor, pobreza o estrés, todos sabemos que están detrás de las vulnerabilidades, de las adicciones, del sufrimiento psicológico o del suicidio, que sí aparecen, y mucho, a lo largo del documento. En el informe hay una serie de recomendaciones orientadas a ser más efectivos en la atención y el tratamiento de los problemas de salud mental, como, por ejemplo, cuando se recomienda revisar la calidad de los procesos de notificación y registro de causas de muerte por suicidio para clasificar correctamente -y esto es relevante- estos episodios. Eso es importante. Pongámonos en el lugar de un padre o de una madre que acaba de perder a su hijo que sufría brotes psicóticos. El informe médico de defunción habla de suicidio o habla también de cualquier otro informe de lesión autoinfligida, pero ellos -los padres, los hermanos, la hermana- saben que no, que su hijo les había dicho que cuando le daban los brotes no se podía controlar. Hace poco conocí un caso. Fue la madre la que me contó lo que le había pasado a su familia. La madre me decía que había perdido a su hijo, joven y brillante estudiante de educación física, muy querido por su pandilla de amigos. El joven salió a caminar por su montaña del Pirineo días después de ser diagnosticado de brotes psicóticos y, poco antes de caer en el precipicio, llamó a su hermana con miedo y le dijo: no sé qué me pasa, no puedo controlar mi cuerpo. Causa de la muerte: suicidio. Eso no puede volver a pasar. Puede haber acciones involuntarias o accidentales derivadas de una falta de control de la propia voluntad y las familias que se enfrentan a este tipo de situaciones sufren por partida doble: por la pérdida de la persona querida y por el estigma que supone el suicidio. Pero, además, si se registra el evento como lo que realmente ha sido, entre todas y todos vamos a mejorar la calidad epidemiológica de los datos y podremos ajustar mejor las políticas que hay que desarrollar para prevenir una muerte involuntaria, una muerte que se podría haber evitado si además cambiamos los protocolos de atención en este tipo de trastornos mentales, si sensibilizamos a todo el personal implicado en la atención y en la prevención para adaptar los protocolos, si orientamos, por lo tanto, correctamente a la familia o al entorno más cercano del enfermo para que todo el mundo sea consciente del riesgo que hay.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Hoy votaremos el informe de la Subcomisión para la protección de la salud mental, un documento con muchas, muchísimas aportaciones expertas de profesionales y de pacientes, y de los compañeros, por qué no decirlo; un documento que busca concretar formas de paliar esta lacra que sufrimos en las sociedades avanzadas. Pues bien, mientras el entorno global no ayude a generar confianza, especialmente entre nuestros jóvenes, vamos a seguir sufriendo esta plaga. Debemos ser capaces, por lo tanto, de convertir su mundo más cercano en un entorno capaz de cuidar, de sanar sus heridas, capaz de protegerlos, a ellos y a todas las personas que en un momento dado puedan sufrir un problema de salud mental, que podemos ser cualquiera de nosotros. Pero, para poder atender a las necesidades de las personas con problemas de salud mental, hacen falta recursos económicos y humanos. En Cataluña, la sanidad tiene cada año un agujero de más de 5000 millones de euros. Hace diez días se supo que una paciente con un trastorno psiquiátrico grave se suicidó después de pasar dos días en un box de urgencia, esperando una cama en planta, esperando poder recibir las atenciones necesarias ante su condición mental. No es culpa del personal sanitario. Estamos seguros de que hicieron, sin duda, todo lo que pudieron, es culpa de la falta de medios. Cuando en Junts señalamos el expolio fiscal del Estado de más de 22 000 millones de euros al año, es también para poner el foco en las consecuencias de la falta de estos recursos en la sanidad. El sistema sanitario está muy tensionado y, por lo tanto, pagamos las consecuencias de ello.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Com els deia al principi, quan es tanca una subcomissió, un s'ha de preguntar si la feina que s'hi ha fet servirà per canviar la realitat, ni que sigui una mica. N'estic convençuda que sí. Per tant, gràcies al president Agustín Santos Maraver i també gràcies a tots els companys diputats i, sobretot, als experts i als pacients per les seves aportacions i per haver fet possible aquest informe. Gràcies. Señorías, presidente, gracias. Hoy toca hablar de salud mental, pero antes de entrar en lo que hace referencia al individuo, permítanme que reflexione sobre esta locura colectiva global que nos ha tocado vivir, en la que hemos convertido el mundo y que contamina nuestros espacios de convivencia, físicos o virtuales. No pretendo ser alarmista, pero, si no sabemos hallar la forma de corregir el rumbo, vamos hacia nuestra propia destrucción. Quizás la ciencia puede salvar la especie, pero, si la despojamos de los valores que durante décadas han construido el concepto humanidad, lo que ya no seremos es la especie humana. Sin empatía, condenamos a muerte la confianza del ser humano. No es extraño, por lo tanto, que en medio de este mundo difícil, descarnado, cada vez más tecnológico pero más deshumanizado, las enfermedades mentales se conviertan en una plaga, porque, además de las necesidades básicas de supervivencia, de seguridad, de alimento y de trabajo, para tener una mente sana las personas necesitamos sentirnos queridas, aceptadas y autorrealizadas, porque, además de las patologías mentales de origen biológico, cada vez hay más personas, especialmente nuestros jóvenes, que sufren trastornos de comportamiento, depresiones o ansiedad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»