Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
265 declaraciones · página 7 de 9
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Moltes gràcies. Buenas tardes a todas y todos, diputadas y diputados. Hoy, en el seno de esta moción, no muy divertida, pero sí extremadamente interesante, voy a darles una noticia, y es que los electrones no vuelan. Lo siento, pero los electrones no tienen alas, y esto significa que, si en estos momentos vamos hacia una economía descarbonizada, para desprendernos de los combustibles fósiles necesitamos indiscutiblemente electrificarnos, por tanto, caminamos hacia una economía electrificable para hacer viable la transición energética. Así pues, es evidente que si, como decía, los electrones no vuelan, necesitamos redes, porque sin redes no hay electricidad y, sin electricidad, no podemos avanzar hacia la descarbonización. Hecha esta humilde, pero vital lección estilo Barrio Sésamo, es extremadamente obvio que la expansión de las energías renovables, que el crecimiento del autoconsumo, que el aumento del número de vehículos eléctricos, los puntos de recarga, las bombas de calor, los procesos de descarbonización y reindustrialización vitales, importantísimos, las nuevas industrias, los centros de datos, etcétera, etcétera, requieren mucha más energía, y es imprescindible poder dar respuesta a estas demandas. Y, por este motivo necesitamos, como decía Idoia en este caso, mucha más red, y que esta red tenga muchísima más capacidad para asumir todas las demandas de potencia que se le requieren. En definitiva, necesitamos más red, más capacidad y, si me lo permiten, también necesitamos mucha más transparencia para electrificar la economía.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«I encara avui, si parlem d'energia, crec que continua sent obligatori parlar, a més a més de transparència, parlar també de democratització. I, en aquest sentit, hem presentat tres esmenes en aquesta moció. La primera, per a reclamar més ampliació en el radi d'autoconsums compartits. El nostre objectiu, ho hem dit manta de vegades, són arribar als 20 quilòmetres. És fàcil d'entendre: quanta més distància, més consumidors poden aprofitar-se d'aquesta tecnologia. Estendre aquest autoconsum col·lectiu a més polígons industrials o a més urbanitzacions, especialment, val a dir, al món rural, on les distàncies òbviament són més llargues és, per a nosaltres, vital. És permetre que qui no gaudeix de poder tenir una infraestructura per a instal·lar, per exemple, plaques solars pròpies -que és la majoria de la població- pugui accedir també a l'autoconsum. Per tant, és una mesura que avança cap a la sostenibilitat i també cap a la democratització de l'energia. Una segona esmena que plantegem en aquesta moció és per impulsar totes aquelles modificacions normatives necessàries per a garantir que en el moment que l'Estat tramiti una autorització administrativa relacionada amb les esteses elèctriques, ja siguin aèries o ja siguin soterrades, s'exigeixi com a condició vinculant l'informe favorable de biodiversitat de les comunitats autònomes que, en aquest cas, siguin afectades. Amb aquesta esmena, evidentment, no ho amaguem, el que busquem, i serveix òbviament per a tots els territoris de l'Estat, el que perseguim, el que busquem és evitar situacions com les que vam viure o hem viscut o vivim encara a Catalunya en relació amb les línies de molt alta tensió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Bona tarda a totes i tots, diputades, diputats. Avui, en el si d'aquesta moció, no molt divertida, però sí extremadament interessant, els porto una notícia, i és que els electrons no volen. Sap greu, però els electrons no tenen ales. I això vol dir que, si en aquests moments anem cap a una economia evidentment descarbonizada, i per a desprendre'ns dels combustibles fòssils necessitem indiscutiblement electrificar-nos. Caminem, doncs, cap a una economia electrificable per a fer viable la transició energètica. Així doncs, és evident que si, com deia, els electrons no volen, necessitem xarxes, perquè sense xarxes no hi ha electricitat i, sense electricitat, no podem avançar cap a la descarbonització. Feta doncs aquesta humil -deixi'm dir-ho així-, però vital lliçó estil Barrio Sésamo, és extremadament obvi que l'expansió de les energies renovables, que el creixement, per exemple, en l'autoconsum, que l'augment del número de vehicles elèctrics, els punts, per exemple, de recàrrega, les bombes de calor, els processos de descarbonització i de reindustrialització -vitals i importantíssims-, les activitats emergents, les noves indústries, els centres de dades, etcètera, etcètera, requereixen molta més energia, i és imprescindible poder donar resposta a aquesta demanda. I, per aquest motiu necessitem, com deia Idoia en aquest cas, molta més xarxa, i que aquesta xarxa tingui sobretot molta més capacitat per a assumir totes les demandes de potència que li són requerides. En definitiva, necessitem més xarxa, necessitem més capacitat i, si m'ho permeten, també necessitem molta més transparència per a electrificar l'economia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Hechas estas consideraciones, que nos llevarán a votar en contra, señorías del Grupo Popular, de esta propuesta, es cierto que en algunos casos la aplicación de esta ley en el 2025 comportará un aumento notable de la presión fiscal en determinados municipios, y en este sentido, desde Esquerra Republicana, estamos abiertos y hemos propuesto soluciones para mejorar la justicia, en este caso, fiscal allí donde corresponda. Me explico: una de las propuestas que hemos puesto sobre la mesa consiste en sufragar una parte de los costes relativos a la recogida y gestión de residuos con la recaudación del recargo del impuesto turístico. Hablamos de municipios en los que hay mucho turismo. Como saben, en ciudades como Barcelona una parte de la generación de residuos está directamente vinculada a la presencia -en el caso de Barcelona- de más de 15 000 millones de turistas que visitaron, por ejemplo, la ciudad en el año 2023. Según este principio, el principio de quien genera residuos paga, esta propuesta pretende aligerar la presión fiscal sobre la ciudadanía residente en Barcelona, es decir, los contribuyentes de la tasa, los ciudadanos y ciudadanas de Barcelona. Por lo tanto, con esto se conseguiría mantener la ambición en materia de economía circular siendo a la vez justos con la ciudadanía que convive con los grandes flujos turísticos de ciudades como Barcelona, pero también aplicable, evidentemente, a otras ciudades turísticas: por ejemplo, Sitges, Palamós o tantos otros municipios catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dicho esto, entro en la proposición no de ley del Grupo Popular. De hecho, desde Esquerra Republicana de Cataluña creemos que es evidente que hay que respetar los principios de autonomía municipal, y siendo nosotros un partido que lo creemos, un partido profundamente municipalista, compartimos que no se han de establecer cargas fiscales inasumibles por la ciudadanía, eso sí, también hay que ser prudentes en el cumplimiento de los objetivos medioambientales marcados, en este caso, por la Comisión Europea en un contexto, señorías del Grupo Popular, de emergencia climática al cual debemos responder de manera urgente. Y no me hagan hablar, porque no tengo tiempo, de lo que ha sucedido en el país valenciano. Hay que destacar también que si ahora estamos debatiendo la entrada en vigor de la obligatoriedad de aplicar la tasa de residuos al cien por cien de los municipios es porque no se han hecho los deberes hasta el día de hoy; de hecho, falta mucho para acabar los deberes. Es evidente que una tasa municipal, por definición, debe cubrir el coste del servicio y, por lo tanto, también hay que cumplir con el principio de quien genera residuos paga, y, por un motivo u otro, los deberes que sí se han hecho, repito, que sí se han hecho en mi país, que sí se han hecho en Cataluña, que sí han hecho y pagado los catalanes y catalanas, parece que no se han hecho; no es que lo parezca, es que no se han hecho en el resto del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Fetes aquestes consideracions que ens duran a votar en contra, senyories del Partit Popular, d'aquesta proposta, és cert que en alguns casos l'aplicació d'aquesta llei el 2025 comportarà un augment notable de la pressió fiscal en determinats municipis. En aquest sentit, des d'Esquerra Republicana estem oberts i hem proposat solucions per millorar la justícia, en aquest cas fiscal, allà on pertoqui. I m'explico. Una de les propostes que hem posat damunt la taula consisteix en sufragar una part de la dels costos relatius a la recollida i gestió de residus amb la recaptació del recàrrec de l'impost turístic. Parlem de municipis on hi ha molt turisme. I és que, com saben, ciutats com Barcelona, una part de la generació de residus està directament lligada a la presència, en el cas de Barcelona, de més de 15 000 milions de turistes que van visitar, per exemple, la ciutat l'any 2023. Segons aquest principi, el principi de qui genera rebuig paga, aquesta proposta pretén alleugerir la pressió fiscal sobre la ciutadania resident a Barcelona, és a dir, els contribuents de la taxa, els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, els barcelonins i barcelonines. Amb això s'aconseguiria mantenir l'ambició en matèria d'economia circular, sent a la vegada justos amb la ciutadania que conviu amb els grans fluxos turístics de ciutats com Barcelona, però també aplicable òbviament, a altres ciutats turístiques, per exemple, a Sitges, a Palamós o a tants d'altres municipis catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dit això, entro a la proposició no de llei del Partit Popular. De fet, des d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem que és evident que cal respectar els principis d'autonomia municipal. I sent nosaltres un partit que ens ho creiem, un partit profundament municipalista, compartim que no s'ha d'establir, que no s'han d'establir càrregues fiscals inassumibles per a la ciutadania, això sí, però també cal ser curosos amb el compliment dels objectius mediambientals marcats, en aquest cas, per la Comissió Europea, en un context, senyories del Partit Popular, d'emergència climàtica, al qual hem de respondre urgentment. I no em facin parlar, perquè no tinc temps, del que ha passat al País Valencià. També cal remarcar que si ara estem debatent l'entrada en vigor de l'obligatorietat d'aplicar la taxa de residus al cent per cent dels municipis és perquè no s'han fet els deures fins a dia d'avui. De fet, falta molt per a complir els deures. És evident que una taxa municipal, per definició, ha de cobrir el cost del servei i, per tant, també que cal complir amb el principi de que qui genera residus paga. I per una raó o per una altra, els deures que sí, repeteixo, que s'han fet al meu país, que sí que s'han fet a Catalunya, que sí han fet i han pagat els catalans i catalanes, sembla que no s'han fet -de fet, no sembla- no s'han fet a la resta de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Pero ya han pasado cuatro semanas, veintinueve días terribles, y lo que hace falta son propuestas concretas, con calendario, con presupuestos. Y, siguiendo con esta premisa, hemos desplegado una batería de propuestas con mucha más profundidad, alguna de ellas ya recogida en el decreto del Gobierno, y otras que seguimos exigiendo y reivindicando la semana pasada; mi compañero Jordi Salvado, lo hacía desde este mismo atril. Ayudas a autónomos por encima de los 5000 euros previstos en el primer real decreto ley, [...] dotación para la reparación de viviendas por encima de los 60 000 euros anunciados; regularizar personas migrantes en situación irregular, víctimas, obviamente, de la DANA; o suspender la ejecución inmediata de los desahucios por precario o por impago de alquiler o de préstamo hipotecario en zonas obviamente afectadas por esta catástrofe. Y, por último, si me lo permiten, aprovechando los dos últimos minutos que me quedan, volvemos a pedir la necesidad, desde nuestro punto de vista imperiosa, de mejorar la financiación local en dos ámbitos para nosotros claves. Hay que permitir que los ayuntamientos lleven a cabo las inversiones necesarias de adaptación al cambio climático -esto es algo clave-, que pueden ofrecer una respuesta que esté a la altura de las necesidades en casos tan graves como los que nos ocupan. Hay que poder hacerlo con dos medidas muy sencillas. Primera, dar oxígeno a los entes locales para distribuir el techo de déficit entre las Administraciones. No puede ser, no es posible que el Gobierno central genere todo el déficit estatal y exija constantemente superávit a las corporaciones locales. Eso no puede ser. Segunda, hay que modificar la Ley de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, aquella ley, que no sé si recuerdan, de ese lejano 2012; una ley que limita muchísimo el uso que los ayuntamientos pueden hacer de los restos de tesorería que, en el fondo, sirven para hacer inversiones, también contra el cambio climático, también para salvar vidas; una ley, quiero recordar, aprobada por el PP, por el PSOE, por Convergència i Unió y por otros socios en ese el lejano 2012, después de que el PP y el PSOE reformasen la Constitución.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«En definitiva, i acabo president, ja manca d'un marc d'adaptació sòlid que continuarà limitant la capacitat de les administracions, de totes, per protegir la ciutadania. Aquest marc és imprescindible. Necessitem, doncs, respostes legals per anar molt més enllà de la immediatesa. I necessitem també molta més concreció davant d'aquesta catàstrofe sense precedents a la terra dels nostres germans valencians. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y a todas. De aquí a tres días hará justo un mes de la catástrofe de la DANA -señorías de VOX-, sí, del país valencià; un terrible impacto que sigue vivo y que desafortunadamente seguirá vivo durante mucho tiempo. Los equipos de emergencias aún hoy siguen buscando personas desaparecidas, y es precisamente aquí donde deberíamos centrar todos los esfuerzos; aquí y en reconstruir todo aquello devastado y también en trabajar incansablemente para ejecutar políticas valientes, políticas contundentes y también resilientes, políticas que posiblemente enfaden a mucha gente, pero que también posiblemente salven la vida a muchas otras más. Debatimos, pues, una proposición no de ley que busca activar mecanismos para ayudar a los afectados: un paquete cifrado en 15 000 millones de euros adicionales de los aprobados hace una semana. Pero, si me lo permiten, es una proposición no de ley sin demasiada concreción. Ante esta inconcreción y buena voluntad de la misma iniciativa, también, si me permiten, ante tanta posverdad y de ver día tras día cómo los dos partidos del régimen no hacen otra cosa que jugar con esto de 'y tú más', como si todo fuera un caso más de corrupción, nosotros sí queremos concretar. Nosotros queremos decir que estamos completamente de acuerdo, a favor de cualquier propuesta de implicación de los servicios públicos en la reconstrucción del país valencià. Nosotros somos aquellos que creemos en un estado del bienestar bien financiado, un Estado capaz de invertir de verdad para adaptarnos a los efectos del cambio climático. Somos aquellos que defendemos abiertamente una fiscalidad verde; por ejemplo, desplegando en Cataluña la ley catalana del cambio climático, estableciendo impuestos a los grandes barcos o impuestos, entre otros, al queroseno. También somos aquellos que queremos establecer un impuesto a las grandes energéticas que bonifiquen inversiones en descarbonización sobre la base de esta misma ley del cambio climático de Cataluña, como hemos defendido siempre.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«I, per últim, si m'ho permeten, aprofitant els dos últims minuts, tornem a demanar la necessitat, des del nostre punt de vista imperiosa, per millorar el finançament local en dos àmbits; en dos àmbits per nosaltres claus. Cal permetre que els ajuntaments duguin a terme les inversions necessàries d'adaptació al canvi climàtic -això és clau- i que puguin oferir una resposta, una resposta que estigui a l'alçada de les necessitats en casos tan greus com els que ens ocupen. I ho han de poder fer amb dues mesures molt simples. La primera, donar oxigen als ens locals a l'hora de distribuir el sostre de dèficit entre les administracions. No pot ser que el govern central generi tot el dèficit estatal i exigeixi constantment superàvits a les corporacions locals. No pot ser. I dos, cal modificar la Llei d'Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Aquella llei no sé si ho recorden d'aquell llunyà 2012. Una llei que limita moltíssim l'ús que els ajuntaments poden fer dels romanents de tresoreria que en el fons serveixen per fer inversions, també contra el canvi climàtic, també per salvar vides. Una llei, vull recordar, aprovada per PP, per PSOE, per Convergència i Unió i per altres socis, en aquell 2012, després que el PP i el PSOE reformessin la Constitució.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Molt bon migdia a totes i a tots. De fet, exactament d'aquí tres dies farà just un mes de la catàstrofe de la DANA -senyories de Vox-, sí, del País Valencià. Un esgarrifós impacte que segueix viu i que malauradament seguirà viu molt de temps. De fet, els equips d'emergències encara avui segueixen buscant persones desaparegudes. I és aquí on hauríem de centrar tots els esforços, aquí i en reconstruir tot allò devastat i també en treballar incansablement per executar polítiques valentes, polítiques contundents i també resilients. Polítiques que possiblement enfadin a moltes persones, però també possiblement salvin la vida de moltes més persones. Debatem, doncs, una proposició no de llei que buscava, que busca activar mecanismes per ajudar els municipis afectats. Un paquet xifrat en 15 000 milions d'euros addicionals als aprovats fa una setmana, però si em permeten una proposició no de llei sense massa concreció. Davant d'aquesta inconcreció i bona voluntat de la pròpia iniciativa, també, si m'ho permeten, davant de tanta postveritat i de veure dia rere dia com els dos partits del règim no fan altra cosa que jugar amb això d''y tú más', com si tot plegat fos un cas més de corrupció, nosaltres sí volem concretar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Lo que revela la DANA del pasado 29 de octubre es que las respuestas legales deben ir más allá de la inmediatez. La política debe plantear cambios estructurales, cambios que respondan de verdad a los retos que plantean los efectos del cambio climático. Las ciudades y las poblaciones construidas en las inclinaciones hacia el mar, como es el caso de los setenta y ocho municipios afectados en Valencia por la DANA, necesitan con urgencia que sus infraestructuras, con puentes, carreteras o vías de tren, se reubiquen, se relocalicen. Es urgente, y hay que hacerlo para evitar que vuelvan a suceder colapsos como en uno de los puentes en la rambla del Poyo, en el municipio de Picanya. Necesitamos renovaciones en obras hidrográficas que protejan a los polígonos industriales y las áreas residenciales construidas en zonas de evacuación natural, zonas que es lógico que se evacúen, en las que hay construcciones, como, por ejemplo, en las tierras de Utiel, porque estamos hablando de construcciones de los años setenta, vicepresidenta, que casi cincuenta años después están aguantando el desbordamiento de los ríos y las nuevas amenazas climatológicas, zonas en las que es evidente que a partir de ahora hay que prohibir la urbanización. Estamos hablando de que lo que necesitamos -y escuchen bien esta palabra, que no cae del cielo- es deconstruir, porque estas obras e infraestructuras mal ideadas están peor construidas. En el barranco de la Horteta, en Torrent, por ejemplo, hay ocupaciones en el lecho del río, hay huerta, industria e incluso viviendas. Esta es la realidad, y estas ocupaciones lo que hacen es cortar la salida natural del agua, y las consecuencias me parece que son evidentes, para que no se repitan. Estamos diciendo que, en la rambla del Poyo, el río, que pasa por múltiples poblaciones, cuyo máximo aforo fue de 1200 metros cúbicos en septiembre de 1989, sufrió una subida de casi 2300 metros cúbicos, lo que multiplicó cuatro veces el caudal del río Ebro. Por tanto, vicepresidenta, es de lo más urgente una revisión de las canalizaciones no dimensionadas, porque, como hemos podido ver, las obras hidráulicas que no son dimensionadas aceleran la velocidad de las inundaciones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Déjenme decir que nosotros siempre siempre defendemos la democracia y la justicia y les comunicamos ya que no dejaremos de exigir la rendición de cuentas de todo el mundo que haya incurrido en una negligencia -déjenme decirlo así- criminal y la de todos aquellos que hayan propugnado las fake news. Como decía mi compañero Francesc-Marc Álvaro, vivimos una realidad en la que a diario tenemos que enfrentar la posverdad, y, en los días posteriores a la DANA, hemos oído que se escondían víctimas mortales en túneles y parkings, que se tiraban a vertederos las donaciones que se habían dado para los afectados y afectadas, que no se avisó de la apertura de las compuertas del Forata, por ejemplo, o que en Valencia se habían derruido presas franquistas y que los migrantes estaban saqueando comercios, okupando casas y revendiendo productos de primera necesidad. Señorías, todas estas mentiras juegan con el dolor, con el dolor de aquellos que han perdido a alguien querido y con los sentimientos de toda la ciudadanía con el objetivo de alejar al pueblo de las instituciones y de la política. Pero lo más grave es que responden únicamente a los intereses de la extrema derecha y que sus autores en muchas ocasiones campan impunemente en los medios de comunicación y -también hay que decirlo- aquí, en el Congreso de los Diputados. Por tanto, sepan que trabajaremos de forma incansable para encontrar un espacio para tener una discusión serena y justa, lo más alejada posible de los intereses partidistas, con los responsables directos para esclarecer todos los hechos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El que revela la DANA del passat 29 d'octubre és que les respostes legals han d'anar més enllà de la immediatesa. Cal que la política plantegi canvis estructurals, canvis que responguin de veritat als reptes que els plantegen els efectes del canvi climàtic. Les ciutats i les poblacions construïdes a les planes inclinades cap al mar, com és el cas dels 78 municipis afectats a València per la DANA, necessiten urgentment que les seves infraestructures, com ponts, carreteres o vies de tren, es relocalitzin. És urgent. I que es faci per evitar, evidentment, que torni a passar esfondraments com el d'un dels ponts, com s'ha dit aquí de la Rambla del Poio, al municipi de Picanya. Necessitem renovacions i obres hidrogràfiques que protegeixin els polígons industrials, que protegeixin les àrees residencials construïdes en zones d'evacuació natural, zones on és natural que s'evacuï i allà hi ha construccions com, per exemple, la Serra d'Utiel. Perquè estem parlant de construccions dels anys 70, vicepresidenta, que quasi 50 anys després estan aguantant el desbordament dels rius i les noves amenaces climatològiques. Zones on és evident que a partir d'ara s'ha de prohibir urbanitzar. Estem parlant que el que es necessita, escoltin bé aquesta paraula que no caurà el sostre, és deconstruir, perquè abunden les obres, infraestructures mal ideades i val a dir, pitjor construïdes. En el barranc de l'Horteta del Torrent, per exemple, hi ha ocupacions, ocupacions al llit del riu i, en el seu lloc, hi ha horts, indústries i fins i tot hi ha habitatges. Aquesta és la realitat. I aquestes ocupacions el que fan és tallar la sortida natural de l'aigua i les conseqüències em sembla que són evidents que no les repeteixi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Nosaltres, deixi'm dir que sempre, sempre, sempre, defensem la democràcia i defensem la justícia i ja els hi fem saber que no deixarem d'exigir la rendició de comptes a tothom que hagi incorregut en una negligència, deixi'm-ho dir així, criminal, però també a tothom qui hagi alimentat les fake news. Vivim, i avui em parlava del meu company Francesc-Marc Álvaro, una realitat on cada dia hem de fer front a la postveritat. I durant els dies posteriors a la DANA hem sentit com s'amagaven víctimes mortals en túnels i en pàrquings. Com es llençaven a abocadors les donacions que s'havien portat pels afectats i les afectades, que no es va avisar l'obertura de les comportes de l'embassament de Forata, per exemple, o que a València s'havien demolit preses franquistes o que els migrants estaven saquejant comerços, ocupant cases i revenent productes de primera necessitat. Senyories, totes aquestes mentides juguen amb el dolor. Juguen amb el dolor d'aquells que han perdut algú estimat i també amb aquells sentiments de tota la ciutadania, amb l'objectiu d'allunyar el poble de les institucions i d'allunyar-lo també de la política. Però el més greu és que responen únicament als interessos de l'extrema dreta i que els seus autors, en moltes ocasions, campen impunement en els mitjans de comunicació i val a dir, també aquí, al Congrés dels diputats. I així doncs, sàpiguen que treballarem. Treballarem incansablement per trobar un espai per tenir una discussió serena i justa, al més allunyada possible d'interessos partidistes i amb els responsables evidentment directes per tal d'aclarir tots els fets.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender al campo español.
«En definitiva, senyories de VOX, no serveix de res repetir textos que ja presenten en una comissió d'agricultura per fer veure que els importa molt el campo español. Es soluciona deixant de fer proclames i fent polítiques, sobretot fent polítiques valentes. Moltes gràcies. Así, con esta afirmación rotunda, empieza esta proposición no de ley; una afirmación que nosotros no solo compartimos -que no sirva de precedente- con la gente de VOX, sino que, además, lo reafirmamos. Además, estoy convencida de que absolutamente todos los grupos políticos de este arco parlamentario suscribimos también esa afirmación con todas sus letras. Pero, a pesar de ser un sector estratégico, hoy el sector primario sufre, y sufre mucho: precios de venta sobre precios de producción; encarecimiento del precio de las materias primas; competencia desleal; afectaciones desiguales según la medida de las explotaciones; falta de relevo generacional; burocracia desproporcionada; poca, por no decir nula empatía a la hora de aplicar las políticas ambientales y de articular periodos de transición para que el sector se pueda adaptar bien; se menosprecia al colectivo durante décadas y décadas; un sistema de seguros agrícolas estatal caduco, perverso y que en ningún caso se adapta a la realidad del mercado ni al sistema en sí mismo, pero que tampoco se adapta a las tarifas; una política agraria común uniforme, en definitiva, una PAC que, justo ahora que hace un año de su aplicación, desde el Grupo Republicano constatamos una vez más lo que ya dijimos en su día, que se ha perdido una oportunidad, la oportunidad de acercarse al sector, y eso, entre otras cosas, solo se podía hacer racionalizando esa misma política agraria, adaptándola a cada territorio.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender al campo español.
«Molt bona tarda a totes i a tots. Muy buenas tardes a todas y a todos. 'El sector primario es un sector estratégico para España, dada su importancia económica y social'. Així, amb aquesta rotunda afirmació comença aquesta proposició no de llei. Una afirmació que nosaltres no només compartim -que no serveixi de precedent- amb la gent de VOX, sinó que a més reafirmem. De fet, estic convençuda que absolutament totes i tots, tots els grups polítics en aquest arc parlamentari, subscrivim també aquesta afirmació amb totes les seves lletres. Però malgrat ser un sector estratègic, avui, avui el sector primari pateix i pateix molt: preu de venda sota preus de producció, encariment del preu de les matèries primes, competència deslleial, afectacions desiguals segons la mida de les explotacions, manca de relleu generacional, burocràcia desproporcionada, poca -poca, per no dir nul·la- empatia a l'hora d'aplicar les polítiques ambientals i també a l'hora d'articular períodes de transició perquè el sector s'hi pugui adaptar bé, menysteniment del col·lectiu durant dècades i dècades, un sistema d'assegurances agràries estatal, caduc, pervers i que en cap cas s'adapta a la realitat del mercat ni al sistema en sí mateix, però tampoc s'adapta a les tarifes. Una política agrària comuna uniforme.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Y la advertencia, y acabo: presten mucha atención a meter las manos del Estado en nuestros ríos, en nuestras competencias. Cualquier propuesta normativa debe tener muy presente todo el trabajo que se ha hecho desde las distintas comunidades autónomas, en este caso, de la Generalitat de Catalunya. Esquerra Republicana quiere que las concesiones hidroeléctricas se puedan gestionar con participación de la energética pública catalana. Esta es la pieza clave para poder avanzar de verdad hacia la democratización de un bien tan preciado y tan necesario como el agua. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Pero, ahora, les voy a hablar, si me lo permiten, de Cataluña, concretamente, de la energética. La energética pública de Cataluña es una empresa pública que se dedica a producir y suministrar energía de origen renovable. La creó el Gobierno republicano de Pere Aragonès, y su acción se centra básicamente en cuatro vectores que, a nosotros, nos parecen fundamentales. El primero, promover la producción de energía limpia. El segundo, avanzar hacia la soberanía energética. El tercero, velar por el equilibrio territorial del país, muy importante. Y, por último, contribuir a la justicia social energética. Hoy es una evidencia afirmar que los recursos fósiles son finitos y que también son contaminantes. En cualquier caso, no son una opción de futuro al actual contexto de emergencia climática. También es una verdad, en este caso, una verdad como un templo, que la gestión actual de la mayoría de los recursos naturales solo busca maximizar los beneficios económicos que estos puedan aportar a unas pocas grandes empresas, entidades que, como consecuencia de la especulación y el trato del agua o de la electricidad como meros bienes de mercado, tienen la capacidad de imponer siempre unos precios que empeoran la calidad de vida de muchísimas familias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«L'advertència i acabo. Tinguin molta atenció a ficar les grapes de l'Estat als nostres rius, a les nostres competències. Tota proposta normativa ha de tenir molt present tota la feina que s'ha fet des de les diferents comunitats autònomes, en aquest cas, des de la Generalitat de Catalunya. Esquerra Republicana vol que les concessions hidroelèctriques es puguin gestionar amb participació de l'energètica pública catalana. Aquesta és la peça clau per poder avançar de veritat cap a la democratització d'un bé tan preuat i tan necessari com l'aigua. Res més i moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos y a todas. Debo decir que celebro que estemos contentas y contentos de que esta iniciativa sea debatida hoy, aquí, en el Congreso de los Diputados. De hecho, también quiero manifestar que estamos contentas de que se pongan luz y transparencia a una cuestión tan oscura, tan oscura, como las concesiones hidroeléctricas. Dicho esto, compartimos el objetivo principal, que no es otro que la democratización de los recursos naturales y de las fuentes de energía renovables.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Bé, moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. He de dir que celebro que estem contentes i contents que aquesta iniciativa sigui debatuda avui aquí al Congrés dels Diputats. De fet, també vull manifestar que estem felices que es posi llum i transparència a una qüestió tan fosca com les concessions hidroelèctriques. Dit això, compartim l'objectiu principal, que no és altre que la democratització dels recursos naturals i de les fonts d'energia renovables. Però ara els parlaré, si em permeten, de Catalunya, i concretament de l'energètica. L'energètica pública de Catalunya és una empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La va crear el Govern republicà de Pere Aragonès i la seva acció se centra bàsicament en quatre vectors que a nosaltres ens semblen fonamentals. El primer, promoure la producció d'energia neta. El segon, avançar cap a la sobirania energètica, vetllar per l'equilibri territorial del país -molt important- i per últim, contribuir a la justícia social energètica. Avui, és una evidència afirmar que els recursos fòssils són finits i que també són contaminants i que en cap cas són una opció de futur en l'actual context d'emergència climàtica. També és una veritat, en aquest cas, una veritat com un temple, que la gestió actual de la majoria dels recursos naturals només busca maximitzar els beneficis econòmics que aquests puguin aportar a unes poques grans empreses. Entitats que com a conseqüència de l'especulació i el tracte de l'aigua o de l'electricitat com a mers béns de mercat tenen la capacitat d'imposar sempre uns preus que empitjoren la qualitat de vida de moltíssimes famílies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«La segona consideració: la sobirania fiscal no és un privilegi. La sobirania fiscal és una necessitat pel nostre país i també pels nostres serveis públics. I que els quedi ben clar: la sobirania fiscal no és un privilegi, igual que el dèficit fiscal de Catalunya no és en cap cas un accident, sinó el resultat d'un sistema de finançament opac, arbitrari i molt poc redistributiu que ha permès que territoris com Madrid on governen vostès, senyories del PP, practiquin el dumping fiscal amb rebaixes impositives als més rics, mentre que la ciutadania més vulnerable dels Països Catalans, evidentment, pringuin. Aquesta injustícia ha esdevingut també espoli social. I la tercera i última consideració: estem cansades, extremadament cansats i cansades del seu anticatalanisme com a motor electoral, senyor Bravo. Sí, una suposada bandera per guanyar vots, una pràctica que han utilitzat perjudicant inclús la ciutadania de les Illes o del País Valencià, avui que també vull parlar dels Països Catalans. Així de clar, a les illes i al País Valencià, on vostès governen i on són incapaços de reclamar la sobirania fiscal que nosaltres no només reclamem, sinó que, a més a més, acordem.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Así que, señorías del Grupo Popular, déjenme decir claramente que durante décadas y durante más de una década en Madrid no les ha importado nada el abandono de los catalanes y catalanas usuarios de Renfe y ahora nos piden que a nosotros nos importe mucho -que nos importa, ¡eh!, porque no somos como ustedes, a nosotros nos importa-, pero no pretendan que nos importe mucho o demasiado la situación ferroviaria que tienen en Madrid, porque la culpa además está en Madrid. La culpa está aquí no solo por la nefasta gestión que han demostrado, que también, sino porque la falta de inversión en cercanías es debida a su reiterada obsesión centralista de construir AVE deficitarios desde Madrid a todas partes. Esto es así. Voy terminando. Señores del Grupo Socialista, en Esquerra Republicana no sé si pensamos que el ministro Puente tenga que comparecer o no. De hecho, quizá es mejor que no porque entonces no debería dejar de comparecer, porque debería dar explicaciones cada día de su vida de lo que ocurre en Cataluña. No nos hace falta una comparecencia; nosotros pensamos que debe dimitir después de sus palabras de ignorancia, lo digo así de claro, y también de menosprecio a todas las personas que en Cataluña sufren la marca España de Renfe a diario, cada día de sus vidas cuando se desplazan de su casa a su lugar de trabajo. Nada más. Muchas gracias, presidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Així, senyories del Partit Popular, deixin-m'ho dir clar i català, si durant dècades, o durant més d'una dècada, a Madrid no els ha importat gens, de fet, no els ha importat en absolut, l'abandonament de les catalanes i catalans usuaris de Renfe, no esperin que ara a nosaltres ens importi molt -que ens importa, perquè no som com vostès-, però no pretenguin que ens importi molt, o gaire, la situació ferroviària que tenen a Madrid, perquè la culpa, a més a més, està a Madrid. És que la culpa està aquí, no només per la nefasta gestió que han demostrat, sinó també perquè la manca dinversió a Rodalies és per la seva reiterada obsessió centralista de construir AVE deficitaris de Madrid a arreu. I això és així. Acabo. Senyors del Partit Socialista, des d'Esquerra Republicana, no sé si pensem que el ministre Puente hagi de comparèixer o no. De fet, potser que no, perquè no hauria de deixar de comparèixer, perquè hauria de donar explicacions cada dia de la seva vida del que passa a Catalunya. És a dir, no ens cal una compareixença. El que nosaltres pensem és que el ministre Puente ha de dimitir. Ha de dimitir després de les seves paraules d'ignorància, ho dic així de clar, i alhora també de menyspreu, a totes les persones que a Catalunya pateixen la marca Espanya de Renfe cada dia de les seves vides quan van o es desplacen a casa seva o al seu lloc de feina.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Molt bon dia a totes i a tots. Una salutació, evidentment, molt especial als companys i les companyes que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Benvinguts, Comissions Obreres, CSIF, també, Associació Espanyola d'Agents Forestals i, òbviament, també la plataforma sindical de bombers forestals. Avui és un bon dia. Ho és pels agents forestals i també ho és pels bombers forestals de tot l'estat, i també els de casa. Avui donarem llum verda a dues lleis tan esperades com, si em permeten, també necessàries. Avui fem un pas determinant, també, per la protecció, com s'ha dit, del nostre entorn, però també per donar més drets als servidors públics. Aprofitaré aquesta intervenció per parlar de les dues lleis, si em permeten, però també permetin-me focalitzar-me molt més en la Llei bàsica dels agents forestals i mediambientals. Per això, el primer que toca fer avui és un agraïment. Un agraïment a tots els sindicats, a tots els sindicats del sector, per la feina i també per la pressió constant que han exercit, de fet, sempre, però, durant aquests mesos, de manera especial, per poder arribar fins aquí i també posar de relleu, avui, una vegada més, que és imprescindible sempre el diàleg social.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Otro tema clave, el agua. En este apartado podríamos hablar largo y tendido, pero el tiempo no me lo permite. Podría hablar de la nefasta gestión, y como ya se lo he explicado y he tenido la oportunidad de compartirlo con usted, no lo voy a hacer. Decía nefasta gestión de la CHE, de la sequía que estamos sufriendo en Cataluña, el canal de Urgel en Las Garrigas; ahora hace un año, sin previo aviso, por la falta de planificación. Podría hablar de las infinitas derivadas que eso tuvo para el conjunto de agricultores, también las cuencas extracomunitarias, pero como ya la situación fue suficientemente ridícula, no quiero perder más tiempo con ello. Seguimos sufriendo, sobre todo, un embalse que depende de la CHE y que tiene una sequía imparable, Els Guiamets. La situación es de extrema urgencia para los regantes, pero también para el municipio de Falset, capital del Priorat. La situación es tan extrema que en dicho municipio tienen que plantearse alternativas para garantizar ya el agua de boca, no para regar, sino el agua de boca, y la diversificación de las fuentes de aprovisionamiento cuando estas fuentes no lleven agua suficiente. La alternativa más lógica es la conexión de Falset con el embalse de Guiamets, que está en línea recta, a tan solo siete kilómetros. Ahora que se está hablando seriamente de traer agua del Ebro para el regadío es imprescindible, vicepresidenta, que encontremos soluciones para las dos problemáticas y que se ejecuten ya estas obras por el procedimiento de urgencia. Es extremadamente imprescindible. Seguimos hablando de agua y de incumplimientos, alguno flagrante. El incumplimiento de los plazos para la ampliación de la planta de desalinizadora de la Tordera. Justo el lunes pasado, 17 de junio, se envió una propuesta de acuerdo para las desaladoras de la Tordera y Foix. Este es un retraso inadmisible, ya que el 5 de febrero de 2024 usted y el conseller Mascort anunciaron el acuerdo para la ampliación de ambas plantas de desalinización. A nadie se le escapa que los principales damnificados de este retraso son siempre los mismos, la ciudadanía, en este caso la población de Cataluña que ve cómo unas obras que son estratégicas para la resiliencia hídrica del país van con retraso.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Otro tema que nos preocupa sumamente es la cogeneración. Su ministerio tiene pendiente al menos dos solicitudes respecto al sector de la cogeneración, que tiene un amplio apoyo por parte de los grupos que dijimos sí a la investidura del señor Sánchez. La primera es la aprobación de la enmienda de cogeneración que nuestro grupo -y también otros- presentaron al real decreto del proyecto de ley derivado del Real Decreto 8/2023 y que daba, en este caso, dos años de prórroga a las industrias que han terminado su concesión para poder seguir operando hasta que se promueva el marco de inversión, incluyendo también las plantas de purines, porque las plantas de purines -como usted sabe- son de vital importancia para el medio ambiente, para la ganadería y también para mantener la cohesión territorial. Luego, que se promueva el marco de inversión 2024 anunciado y tramitado en 2021 por la convocatoria de subastas de 1200 megavatios de cogeneración. Han anunciado la necesidad de un nuevo borrador, pues bien, si hay esta necesidad, se tendría que publicar antes del 31 de julio añadiendo megavatios adicionales a las plantas de purines.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Luego, residuos. Hace algunas semanas su ministerio publicó el informe de residuos municipales del año 2021. Las conclusiones de dicho informe son muy claras. Se sigue con una tendencia de crecimiento. Las medidas aprobadas en la ley de residuos y suelos contaminantes y el real decreto de envases no se están aplicando suficientemente bien, aunque pronto se cumplirán dos años de su aprobación. Y no solo no se aplican, sino que, en ningún caso, de momento, suponen una reducción efectiva en la producción de plásticos ni en su dispersión. Hoy, los plásticos -?y sobre todo los envases de un solo uso- siguen creciendo y contaminando los ecosistemas naturales y también la salud de las personas. Ese mismo informe nos dice la cantidad de residuos recogidos en el Estado español, 22 millones de toneladas concretamente; residuos gestionados por los municipios, donde también encontramos la principal producción de plásticos y de envases. Estas cifras, si me lo permiten, demuestran que la tendencia es de crecimiento. De hecho, de estos 22 millones de toneladas de residuos, en el 2021, en el Estado español solo se recogen selectivamente un 22 %. Hablo de residuos municipales. El resto, el 78 % -?estamos hablando de casi el 80 %-, se vierten o se incineran. A este ritmo es evidente que no vamos a cumplir con los objetivos fijados por la Unión Europea. Estamos, pues, ante incumplimientos graves, tasas de reciclaje muy bajas y muy mala calidad y cantidad de políticas de prevención, lentas y, si me lo permite, también insuficientes.»