Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
229 declaraciones · página 8 de 8
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, a Catalunya hi ha més de la meitat de municipis que estan en exclusió financera. I, per tant, queda clar, no hi ha discussió que això és un tema en què cal actuar amb tota urgència. Nosaltres ho tenim claríssim i aquest és el motiu, i per això donarem suport a aquesta iniciativa, lògicament, però aquest també ha sigut el motiu que la primera proposició de llei que Junts per Catalunya ha presentat en aquest mandat al Congrés i està registrada- és precisament una proposició de llei molt semblant a la qual s'ha defensat aquí, i que ja es va presentar l'any 22 per part del nostre grup al Senat, que per cert, va tenir el suport de tots els grups, excepte un, i va prosperar. Perquè considerem que és una prioritat absoluta, vam creure que era necessari presentar aquesta com la primera iniciativa d'aquest mandat. Bé, i per què creiem que realment és tan important? Perquè és de justícia; és de justícia. S'ha dit, i no em vull estendre, que estem discriminant gent de pobles molt petits, però també estem discriminant població que té un índex d'envelliment més elevat, i també estem discriminant població que té una bretxa digital més gran que la població urbana. És més, molta d'aquesta població ha de fer desplaçaments obligats, innecessaris tant que parlem de les emissions i de l'emergència climàtica-, precisament per buscar aquests serveis bàsics que no té en la seva proximitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Intentaré ser breu en la meva exposició, però el Grup de Junts, una vegada llegida la proposta i també les esmenes, votarà en contra per diferents motius que ara raonaré. El primer punt de la proposta, el primer punt de la proposició, ja d'entrada, si vostès ho llegeixen bé es pot interpretar perfectament com una esmena a la totalitat al corredor mediterrani. Sí, sí, vostè ho pot llegir perfectament, és la construcció d'un corredor alternatiu. Això, venint de Sumar a mi m'ha sorprès, venint d'altres formacions polítiques no em sorprendria tant. Hem vist moltes vegades diferents intents de deixar Catalunya desconnectada de la xarxa europea i de moltes altres coses, quan resulta que és un territori que genera prop del 27 % de les exportacions. Però m'ha sorprès. També em sorprèn que després de tantes proclames que fan vostès des de Sumar sobre l'impacte que tenen les infraestructures sobre el paisatge, sobre el medi ambient, sobre les emissions, i que s'oposen tantes vegades a infraestructures de tot tipus a diferents llocs del territori, facin una defensa abrandada d'una nova connexió ferroviària amb Europa pel centre del Pirineu, quan els dos corredors de la xarxa bàsica europea estan encara inacabats, en obres, amb dècades i dècades d'obres i d'endarreriment, i tenen capacitat disponible i sobrada per fer la connexió amb la xarxa europea. Té sentit impulsar un nou corredor sense una demanda acreditada? O dit d'una altra manera, no creu que el que té més sentit és acabar els corredors de la xarxa bàsica, que aquest que vostè proposa no és de la xarxa bàsica europea, no té més sentit acabar que els que té previst la xarxa bàsica, que encara estan inacabats, que passen per la costa, que connecten els ports i els grans centres industrials, també els centres de consum, i que són territoris exportadors? No té sentit fer això?»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Els anys 2018, 2019 i 2020 l'Espanya política va portar als tribunals -sí, als tribunals- el debat polític del Parlament de Catalunya. Quina vergonya. Ho recorden? La Mesa del Parlament va rebre 21 requeriments per coartar la llibertat d'expressió. Per què? Doncs perquè el Parlament de Catalunya volia parlar de la monarquia -ai, sempre la monarquia- i el dret a decidir. Això és tot. En el lloc on s'ha de parlar es volia parlar, quin drama. És molt poc exemplar, i això va per a tots, omplir-nos la boca parlant de democràcia a totes hores, a totes hores democràcia, democràcia, democràcia, i que a 600 quilòmetres hi hagi diputats que no puguin debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat. I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I aquí és quan entrem de ple en el debat de la llibertat d'expressió. Coneixen Pere Calders? L'escriptor català més genial del segle XX a l'hora d'escriure contes. Irònic i punyent. Calders escrivia: 'Ai de teves a meves'. De teves a meves, quina reflexió més bonica, quina aposta per l'empatia. La llibertat d'expressió, senyores i senyors diputats, també hauria de ser això, empatia, veritat i respecte. Però què passa? Passa que sovint el joc polític se sustenta en els relats fake i en la mentida. En l'altra cara, insisteixo, en la cara de la veritat, i en aquest punt a l'Estat espanyol topem amb una greu contradicció. Hi ha una censura diguem-ne que legal, que acceptada, la que diu que no es pot tocar, per exemple, la monarquia. Aquesta democràcia de fonaments molt fràgils s'indigna poc amb la mentida i pot embogir amb la veritat. Quina contradicció. Per exemple, no es pot dir que la monarquia espanyola és una SA corrupta i que la tropa dels Borbons sempre ha hagut de fugir cames ajudeu-me per lladres o per deslleials. La Fiscalia, recordem-ho, va trobar fins a tretze delictes al rei emèrit, els uns estaven prescrits, és cert, els altres emparats per la resta, la seva condició reial, i en la resta Hisenda -ai, Hisenda- va posar la catifa perquè es regularitzés la corrupció. L'emèrit de les comissions de l'AVE a la Meca evita processos judicials per qüestions de forma, no pas de fons, i si no que ho preguntin a una tal Corinna. Però si ho dius, si ho dius, si expliques que la monarquia és un despatx de comissionista, que la nit del 24 de desembre cada any fa discursos a la tele on parla d'exemplaritat i de decència, si dius tot això, ets pell, pots anar a la presó. Que no ho veuen que no anem bé, que això és el món al revés? Això és el món al revés. Ets raper, fas una cançó dient que el rei roba -i el rei roba- i et jugues la presó. Per això aquest debat és tan important. I per això és important fixar-nos en el cas d'en Josep Miquel Arenas, en Valtònyc. Espanya el va condemnar -sí, sí, el va condemnar- a tres anys i sis mesos de presó per cantar una veritat. En canvi, a Bèlgica van despenalitzar les injúries a la corona arran del seu cas. Que un raper pogués acabar a la presó els va obrir els ulls. Nosaltres també hem d'obrir els ulls.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«L'altra crisi que ha hagut de gestionar, senyor ministre, ha estat la crisi nerviosa que van experimentar alguns manifestants de Ferraz que idolatraven els agents de la policia des de la seva violenta actuació a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. La percepció dels antidisturbis com una heroica primera línia de defensa de la sacrosanta unitat espanyola va quedar fulminada, aquell dia. Aquells qui idolatraven la violència contar els catalans la van experimentar i es van autoesmenar. Els antidisturbis han passat de ser herois a ser tot el contrari, uns covards. Segurament deixarem de veure diputats, senyor Ortega Smith, amb la samarreta negra i el logo de l'operació Copérnico. Els he de confessar que a hores d'ara alguns encara estem esperant el tradicional discurs reial, això sí que és veritat, el discurs reial especial per a aquestes ocasions, el famós discurs reial del 'a por ellos'. Però sembla ser que aquest tipus de discurs es reserva per als ciutadans que es manifesten pacíficament, sempre que siguin independentistes... catalans; o per als ciutadans de totes les edats, condició, llengua i origen que defensen als carrers els drets fonamentals com l'autodeterminació, si són independentistes catalans; o els que defensem els drets humans i la sobirania del poble per sobre de qualsevol norma, ja sigui el codi penal, ja sigui la Constitució. Però és imprescindible...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«No oblidin mai -i vaig acabant- que fora de la democràcia, sense blindar els drets més elementals, no hi ha progrés possible. Posin-s'ho al cap. I acabo. Des de Junts insistim que l'important és la cultura política que conforma un estat. Si aquesta cultura política que conforma un estat és radicalment democràtica, es podrà parlar de tot, senyors socialistes, es podrà continuar negociant i vostès podran complir. Ara, però, hem de saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar. Parlamentar, acordar és política. Pactar una amnistia necessària és política. I avui és un dia històric. S'ha acabat el joc. S'ha acabat el joc. Senyores i senyors diputats, la partida de la il·legalitat s'ha acabat. Una part d'aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s'ha passat anys negant. I això és històric. Des que Junts és a l'equació les coses que no passaven, de cop passen. És per totes aquestes raons que Junts per Catalunya votarà sí a la creació de la comissió d'investigació sobre Pegasus.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Aquesta comissió Pegasus no s'ha de fer per saber si hi va haver o no hi va haver espionatge il·legal contra Catalunya. No, no. És clar que ens van espiar. És clar que es van malgastar milions d'euros, una barbaritat, per assaltar l'esfera privada de centenars i centenars de catalans i catalanes. És clar que ho van fer. No ho hem somiat. És clar que ho van fer. Van violar la nostra intimitat perquè van violar les nostres comunicacions. Això ja ho sabem. El pànic al procés va convertir Espanya en la gran fira, en el gran saló de l'espionatge mundial. Ens espiaven per frenar el que no podien aturar a les urnes. A Europa ho sap tothom. Espanya va perdre la vergonya i el control sobre el seu propi sistema. A veure, si de nit, amb alevosía i amb cara d'emprenyat el cap de l'Estat amenaçava Catalunya, si els jutges actuen de part contra Catalunya, si els policies pegaven, peguen catalans i catalanes quan decideixen anar a votar, si els governs ho impulsen i aplaudeixen, aleshores la corrupció ètica, el volcà d'il·legalitats és imparable. Se'n diu, senyores i senyors diputats, cercle viciós de la repressió. En aquest punt ja no hi ha clavegueres podrides, sinó que la claveguera és el sistema.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d'aquesta nit, crear una comissió sobre l'espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l'Operació Catalunya. L'Estat -sí, l'Estat- es va graduar cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l'Estat. Una indecència, que aquesta nit se n'ha parlat molt d'indecències, això sí que era una indecència. A l'Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se'ns va espiar, com i a qui es va controlar. Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d'Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació -la negociació-, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d'igual a igual. Què ha canviat? El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d'un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l'equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l'aritmètica parlamentària, com fins ara no s'havia fet servir. Amb els set vots de Junts l'aritmètica s'ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se'n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l'esquena, no volem copets a l'esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s'ha de fer net. Senyores i senyors, s'ha de fer net, s'ha de fer net. Durant massa anys els governs de l'Estat -tots els governs de l'Estat-, i l'Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L'Estat espanyol s'han empastifat. L'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar -ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L'Estat va normalitzar saltar-se impunement l'estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I deixeu-me que faci un parèntesi sobre la llei d'amnistia. El senyor Patxi López li preguntava abans al senyor Feijóo si el debat de les idees és dolent per a la democràcia o si que hi hagi majories als parlaments és dolent per a la democràcia i que es respectin aquestes majories. I ell mateix ha contestat que no, que no és dolent per a la democràcia, de fet, és la democràcia. I la democràcia, senyor Patxi López, és i s'ha de respectar aquí, al Congrés dels Diputats, però també al Parlament de Catalunya. Perquè si respectem les idees i les majories parlamentàries aquí, també les hem de respectar al Parlament de Catalunya. La llei d'amnistia és plenament legal. Ho és també a Europa, però ells, la dreta, s'excita perquè la torre de control des de la qual operen des de fa molts anys està caient. I d'això també va a Operación Cataluña. I un últim apunt sobre l'amnistia a aquells que amenacen amb portar la llei d'amnistia davant de la justícia europea haurien de saber, i ens ho ha recordat avui a la seva intervenció el diputat Cervera, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril del 2021, reconeix la possibilitat de l'existència de l'amnistia. Per tant, el tema de la compatibilitat entre la llei d'amnistia i el dret europeu està resolt pel mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Gràcies, presidenta. Personatges obscurs com el coronel Baena, més conegut a les xarxes socials com Tácito, o com Pérez de los Cobos, els dos germans, el que és jutge i el que és policia, en col·laboració amb altres personatges com Marchena, còmplices de la politització de la policia i també de la justícia espanyola, juntament amb personatges indecents com Espejel, Lesmes, Llarena, Lamela i tants altres en un país normal serien cessats i jutjats d'immediat. En comptes d'això, al Reino de España, tota aquesta gent té via lliure per seguir retorçant la llei i també retorçant els drets. Via lliure també per acusar molts independentistes catalans, només per ser independentistes, de terroristes. Tot el que ha anat passant, però, ha passat davant del silenci còmplice de molts dels que avui sou aquí. Com deia en Peyu, els hem trobat a faltar, però no pateixin gaire perquè ens espavilem. Feia menció al principi als germans Pérez de los Cobos. Un d'ells, el jutge, fa una setmana, en una d'aquestes conferències que es fan per deslegitimar la llei d'amnistia, va verbalitzar que la judicialització de la política és sinònim que la justícia funciona. A pocs països els jutges poden fer política de manera pública i no passi res. A pocs països poden dir els jutges que el que vota la gent, o inclús el que es decideix aquí, al Congrés dels Diputats, no val de res. O que els representants polítics no podem prendre decisions que no agradin als togats franquistes, perquè si ho fem, el pes de la justícia polititzada espanyola caurà sobre nosaltres. El Reino d'Espanya ha assetjat també tercers països com Andorra i també va d'això Operación Cataluña. I ho han fet actuant o fent actuar la policia patriòtica dirigida des de la Moncloa. Ho han fet amb fons reservats. Ho han fet amenaçant a CEOs de bancs. Inclús enviant informació manipulada al Tresor americà. I no tothom sap que tots els organitzadors d'aquesta trama estan imputats a Andorra, des de Fernández Díaz fins a Cosidó. Recentment, a més a més, s'han ampliat les imputacions al delicte d'organització criminal. Aquesta trama neix com en neixen moltes aquí al Reino de España, per acabar i atacar Catalunya. I si no ho expliquem nosaltres, aquí no ho explica ningú, ni tan sols aquells que estan tot el dia bramant en contra del Partit Popular. I per què? Perquè va de Catalunya, sempre és Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades. Es debat, com s'ha dit aquí, per segona vegada en poc temps, una proposta sobre l'ampliació del Port de València, concretament sobre la terminal nord del Port de València. Com ja hem vist, és un debat substancialment polític. Era previsible que fos així. Una de les grans demostracions d'ineficiència dels diferents governs espanyols -no l'única, hi ha una llarga tradició en això-, però que ha estat una constant de la governança de diferents governs, és definir i desenvolupar la política d'infraestructures en funció de criteris polítics. L'estat europeu, on els estudis cost-benefici han brillat per la seva absència durant molts anys i on la proposta estratègica normalment és: a veure qui té la infraestructura més grossa, però evidentment no la més eficient, o la més rendible, o la que genera més oportunitats als sectors econòmics als quals serveix. Només això justifica que l'Estat espanyol es vanti de tenir la segona xarxa d'alta velocitat de passatgers en dimensions al món, la segona després de la Xina i la darrera, l'última, en usuaris per quilòmetre. Això no és un monument a la modernitat o al lideratge estratègic, com potser alguns pensaven. És un gran monument a la ineficiència i a la mala gestió. Perquè, a més a més, això ha passat al mateix temps que s'ha abandonat la inversió tant en Rodalies com en la xarxa ferroviària de mercaderies generant, aquí sí, greus afectacions i greus inconveniències i endarreriments. Un endarreriment que costarà molts anys de recuperar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidats. Vostè, senyor Feijóo, en el transcurs d'aquesta setmana, d'aquest debat d'investidura, no ha aportat ni una sola proposta per poder resoldre el conflicte polític que existeix -perquè existeix- entre Catalunya i Espanya. Cap proposta, cap aportació, cap autocrítica, tampoc. De fet, el que hem escoltat, i també avui, és la cançó de sempre, aquella cançó que manté el Reino de España en aquest permanent bloqueig. De moment, cap partit espanyol ha estat capaç d'afrontar el conflicte que hi ha entre el projecte nacional espanyol, que és legítim, i el projecte nacional català, que també ho és. De fet, la pregunta, senyor Feijóo, és quina és exactament l'aportació del Partido Popular a Catalunya? Perquè vostès van votar en contra de l'increment de les inversions a Catalunya, van votar en contra de la promoció de la llengua catalana, van votar en contra també del model d'escola catalana, van votar en contra de les iniciatives pel compliment de l'execució dels Pressupostos Generals de l'Estat espanyol a Catalunya, van votar en contra també de la transferència de competències i gestió de les infraestructures de Catalunya, van votar en contra del reconeixement de la identitat i llengua catalana. Vostès, senyor Feijóo, van recórrer 114 dels 223 articles de l'Estatut. El Defensor del Pueblo en va recórrer 110. 410 pàgines tenia el seu recurs, que, a més, anava avalat per més de cent signatures de diputats. Alguns dels articles eren calcats, articles que hi ha, per exemple, a l'Estatut d'Andalusia, i vostès allà no es van mobilitzar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Existeix la idea que són les institucions polítiques i també les institucions econòmiques d'un territori, i més concretament la qualitat i la proximitat d'aquestes institucions, el que determina la prosperitat i també el benestar d'un país. Les societats fracassen quan no tenen institucions que proporcionen les eines, la inversió i la innovació que generin un marc en el qual la majoria dels seus ciutadans i territoris puguin desenvolupar les seves capacitats i també el seu talent, que puguin ser el resultat del seu propi esforç i de la seva pròpia voluntat. Si aquestes societats tenen elits extractives que, aliades amb el poder institucional, s'apropien de forma injusta dels recursos i de les riqueses que generen, el país acaba fracassant. I a Espanya ja fa molts segles que es va imposar un sistema institucional de tipus extractiu en què unes elits econòmiques, polítiques, aristocràtiques, judicials i funcionarials espremen els territoris perifèrics, molt particularment Catalunya, per mantenir els seus privilegis. Tocar aquest sistema, diputats i diputades, promoure'n el canvi, és l'autèntic tabú de la política espanyola, que sota el concepte trampós de la unidad de España acaba fent que l'esquerra espanyola sigui l'ostatge i la col·laboradora de la dreta. Per a nosaltres la independència és una qüestió de supervivència de la nostra nació. Supervivència cultural, lingüística, econòmica, també de benestar i de justícia social, de model de societat forjat a través de generacions, malgrat les incomprensions i les hostilitats de tots els règims polítics espanyols des de 1714.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidat. Avui assistim al segon discurs del debat d'investidura del señor Feijóo, el primer el vam escoltar el diumenge davant de força gent. Però sí que deixi'm fer un apunt: no era ni la quarta part de la manifestació menys concorreguda de l'independentisme. Però el seu missatge, això sí, va ser, i ha estat avui, nítid, bàsicament una y no cincuenta y una i Puigdemont a prisión. Ho poden dir amb més o menys convicció, señor Feijóo, i això dependrà de si té gaire a prop Aznar o Ayuso, però no es pot dir que vostès no parlin clar. Nosaltres també parlem clar: no rebrà cap vot nostre. Però no són només els vots que li falten a vostè, señor Feijóo, el que sobretot li falta a vostè i al seu partit -i encara més als socis que s'ha buscat que són d'allò més impresentable-, el que sobretot li falta és entendre que la realitat és força més complexa i diferent de la que vostès escolten a les seves ràdios de capçalera o llegeixen en els seus diaris de referència.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Pau Casals, de qui commemorem el 50è aniversari de la seva mort, deia: 'Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia'. Avui, 19 de setembre del 2023, en aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l'estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vosaltres teniu aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat. De fet, avui ens sentim molt lluny d'aquest debat espanyol. Nosaltres estem a una altra fase. Com explica molt bé l'enyorat Ferrer Gironés, la guerra lingüística no ha estat una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L'excusa és la lluita contra la llengua, però l'objectiu real d'aquesta lluita contra la llengua és l'intent d'extingir la nació catalana. Durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat catalana s'ha reflectit en prohibicions, en lleis, en sentències. De fet, en aquesta cambra ha passat molt sovint que ha estat l'origen d'aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de gran part dels mitjans de Madrid. Encara ressonen aquí, per exemple, les paraules d'un ministre que deia que calia españolizar a los niños catalanes. I aquesta forma d'actuar seva ha inserit conceptes erronis sobre la realitat catalana. S'ha format en el pensament espanyol, sigui de dretes o sigui d'esquerres, una estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana, per democràtica i legítima que sigui. Però aquesta persecució no prové del procés, cal mirar molt més enrere.»