Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 8 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Avui els plàstics, i molt especialment els envasos d'un sol ús, continuen creixent, continuen creixent i continuen contaminant tant els ecosistemes naturals com, senyores i senyors diputats, la salut de les persones. Aquest informe també ens diu que la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol concretament va ser de 22 milions de tones, residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra demostra, una vegada més, que la tendència és una tendència creixent. De fet, d'aquests 22 milions de tones de residus del 21, l'Estat espanyol només en recull selectivament un 22 %, dels residus municipals. La resta, un 78 % atenció-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas ni es compleix ni es complirà amb els objectius de la Unió Europea. Estem davant, doncs, d'incompliments molt greus, de taxes de reciclatge molt baixes i de molt mala qualitat, de molt mala quantitat i d'ínfimes polítiques de prevenció i reutilització, que són totes elles si és que n'hi ha- lentes i insuficients.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Piensa su Gobierno atender las demandas de los productores y productoras de alimentos?
«Senyor Sánchez, és imprescindible entendre els problemes reals del sector i establir terminis realistes. Les polítiques ambientals s'han de fer al costat del sector i no d'esquenes al sector. Són molts els temes que ens han portat fins aquí, però n'hi ha almenys tres que s'han de resoldre de manera urgent i de manera immediata. En dos, l'Estat, vostès, han de contribuir a un canvi de direcció a escala europea. És urgent que s'estableixin les clàusules mirall en el comerç amb tercers països i també és urgent que es flexibilitzin les exigències comunitàries des d'un punt de vista burocràtic. Excepcional la petita pagesia, que és justament aquella que preserva el territori i que garanteix la sobirania alimentària. I un tercer element que només està a la seva taula, i que ara n'ha parlat, reformin d'una vegada la llei de la cadena alimentària per corregir les fuites que presenta. La primera baula de la cadena, la pagesia, és la que ha de ser més forta. Que els observatoris oficials publiquin el cost de producció dels productes agroalimentaris. Siguin valents, perquè no hi ha sostenibilitat econòmica si el pagès no es guanya la vida. I si no hi ha sostenibilitat econòmica, no n'hi haurà ni de social ni d'ambiental. I només hi haurà un guanyador, aquí els tenen, el populisme de la dreta negacionista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«I senyories de les dues bancades, una última dada referent a la inexecució reiterada d'inversions per part de l'Estat. L'any 2021 l'Estat només va invertir a Catalunya un 36 % del que hi havia pressupostat. Una prova més que el paper ho aguanta absolutament tot, ho aguanta tot, sense desintegrar-se, igual que tampoc es desintegra quan vostès, senyors del Partit Popular, tenen la barra d'escriure mots com respecte, com igualtat o com transparència. I aquí m'aturo un moment abans d'acabar per parlar justament de transparència. M'ha semblat escoltar que el pacte que Pedro Sánchez ha signat amb els independentistes, amb Esquerra Republicana, en el cas que m'ocupa, els preocupa molt. Mirin, estiguin tranquils, jo els ho explico, és molt senzill. Se'n diu finançament singular, i això vol dir que l'acord recull aspectes clau en matèria justament de finançament i execució d'inversions, i que aquest acord requerirà el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar justament aquesta singularitat, així com altres actuacions estratègiques que siguin de caràcter financer i de caràcter també patrimonial. D'això se'n diu transparència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Mirin, l'actual finançament de Catalunya, l'actual finançament, segueix penalitzant, evidentment, Catalunya. I sí, els ciutadans paguen, però paguen uns més que altres. El 2021 Catalunya va tornar a rebre menys recursos que la mitjana de les comunitats autònomes. De fet, va ser el tercer territori de l'Estat que més va aportar, però el desè en recursos rebuts. I els ho diré d'una altra manera, cada català va pagar 305 euros més del que després va rebre. És a dir, cada català, independentista o no, va perdre 305 euros a l'any. És més, si tenim en compte el cost de la vida, que al meu país és més elevat que als altres territoris, la dada s'eixampla fins als 595 euros per persona. Catalunya, doncs, passa a ser la penúltima comunitat en recursos, amb 2558 euros per càpita. I si mirem les dades de liquidació, Catalunya, val a dir, va aportar gairebé un 17,7 % més d'ingressos que la mitjana de les comunitats autònomes, mentre que la redistribució posterior que si em permeten, és la que compta-, va quedar un 2,1 % per sota de la mitjana. Sona esperpèntic, oi? Doncs aquesta situació es repeteix cada estiu. Ja en portem dotze de consecutius.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«De totes maneres, senyores i senyors del Partit Popular, malgrat la visceral agressivitat del seu nacionalisme espanyol -i vaig acabant, presidenta-, els he de reconèixer que s'ha produït amb el Partit Popular i Feijóo un fet significatiu. Vostès també han parlat amb un partit independentista. I no passa res. Oi que no passa res? Perquè també ho han fet, cas inèdit. Acceptin públicament d'una vegada que el moviment independentista català és un moviment cívic i és un moviment pacífic, com sap tothom a Catalunya. I deixin ja les mentides sobre la violència a Catalunya i els grollers, i no només grollers, sinó -si em permeten, també- patètics intents de vincular independentisme i terrorisme. Fan el ridícul. Assenyalar les idees que no els agraden com a terrorisme o, pitjor, intentar fabricar proves falses en una Operació Catalunya per acusar uns innocents de terrorisme no només, com ja s'ha dit, és una banalització del concepte de terrorisme, sinó que, a més a més, és una ofensa en majúscules de la memòria de les veritables víctimes del terrorisme. Se n'haurien de donar vergonya, i els hauria de caure la cara de vergonya. Malauradament, la societat espanyola, igual que la catalana, té una clara idea del que és terrorisme. I és molt trist que en un Estat espanyol que sap perfectament el que és el terrorisme, hagi de delimitar el concepte de llei d'amnistia perquè hi ha jutges que pretenen inventar-se un nou concepte de terrorisme només per castigar la dissidència, només per castigar aquells que no pensem igual, només per castigar l'independentisme. De veritat no els fa vergonya? No els fa vergonya davant les víctimes del terrorisme?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I ara sí que vaig acabant. Els republicans independentistes treballem sempre, sempre, sempre, per la defensa de Catalunya, per la defensa dels interessos dels i les catalanes. I aquest fet ens aporta sempre coherència i ens aporta sempre molta força. Dos elements clau a l'hora d'aconseguir els nostres objectius polítics. Per això avui els tornem a repetir -ja ho vàrem fer fa setmanes en el Consell de Política Fiscal i Financera- que no ens agrada el que avui ens presenten, perquè una vegada més vostès concentren el 90 % del marge de dèficit per a aquest any 2024. Però nosaltres també som molt conscients que només la consecució d'un estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera per revertir-los a la ciutadania. Però també som els qui aprofitem, vicepresidenta, totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país, perquè això vol dir millorar també la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. Per això vull recordar -acabo, presidenta-, perquè és important aquest punt, que els acords assolits en el marc de les negociacions per a la formació de Govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau, aspectes clau sobretot en matèria de finançament i d'execució d'inversions i requereixen també el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar, òbviament, un finançament singular per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i també patrimonial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però nosaltres també defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser proporcional a la despesa que fan els estats i les seves administracions. És que no és tan complicat. Un altre greuge abans d'acabar, aquest molt flagrant: el dèficit en inversions. El dèficit que patim a Catalunya és, a banda de crònic, també sistemàtic i, val a dir, injustificable. Temps tindrem, espero, a parlar-ne i, òbviament, a posar-hi remei. Dit això, l'acord que avui el Gobierno sotmet a debat i a votació recull, doncs, aquests objectius d'estabilitat pressupostària, de deute públic, així com el límit de despesa no financera de l'Estat, el sostre de despesa, encara que com de manera reiterada ens ha dit la vicepresidenta avui no s'aprova com a tal. I també un altre punt acumulat en aquest, que és el pla de reequilibri. És cert que els objectius s'han flexibilitzat lleugerament respecte al programa d'estabilitat enviat el passat mes d'abril a Brussel·les. Però també és cert que vostès presenten un pla de reequilibri extremadament exigent, una vegada més, amb la resta d'administracions i absolutament laxa amb l'administració estatal. És que, és clar, governar així, dirigir així és com no només fàcil, sinó extremadament descarat. Si parlen de comunitats autònomes i ajuntaments els hem de recordar que són precisament aquests, aquests territoris, els pobles, les ciutats, els micropobles, les autèntiques víctimes de la seva llei d'estabilitat, les autèntiques víctimes. Una llei que algú devia pensar, no sé si molt hàbilment o no, en el seu dia per sanejar les administracions que tenien problemes, en aquest cas financers, però també una llei que alhora ha suposat un llast i val a dir també un fre absolut a les grans transformacions, totes elles dignes i necessàries a ple segle XXI. És vital, doncs, que l'administració estatal reflexioni, al nostre entendre, És vital que repensi també el marc d'estabilitat pressupostària. L'han de simplificar. Han d'eliminar, sens dubte, la càrrega burocràtica. És imprescindible desburocratitzar els nostres ajuntaments. I sobretot, és cabdal poder facilitar la inversió pública tant a les comunitats autònomes com a les corporacions locals, sobretot en àmbits estratègics com el de la reindustrialització.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I atenció, perquè tot plegat no acaba aquí. El que es va acabant és el temps, però no acaba aquí. Més greuges, greuges extremadament flagrants. El primer, el repartiment extremadament injust dels objectius de dèficit. Les comunitats autònomes assumim -ho he dit- un terç de la despesa, però l'Estat ens assigna un 0 % del marge de dèficit. Les comunitats autònomes gestionem més d'un terç de la despesa que es fa al conjunt de l'Estat i en matèries tan importants i rellevants com salut, com educació o com atenció social. No comptem amb un marge de dèficit proporcional, òbviament, a aquesta despesa. I tenint present que aquesta despesa és en inversió social, no només és un problema de lleialtat institucional, que també -i val a dir, també, si em permeten, de violació del principi de subsidiarietat establert per la Unió Europea-, sinó que a més a més genera un greu problema de benestar i un greu problema de cohesió social. I també els he de dir que tot plegat el que fa és abonar el brou de cultiu del creixent -estan tots dinant- feixisme. I pitjor encara, perquè mentre retallen en la inversió social que fan les comunitats autònomes, els marges de dèficit, en aquest cas de l'Estat, són destinats únicament i exclusivament, per exemple, o en una gran part, a l'increment de la despesa militar i armamentista, com ha demostrat any rere any el Govern espanyol, també en aquest cas, governi qui governi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Deixi'm que posi un exemple d'aquest desequilibri i ho faci en el temps. Entre l'any 2012 i l'any 2022 els ingressos de l'Estat i els ingressos de les comunitats autònomes, òbviament, no han crescut en la mateixa proporció, de fet, en absolut. Els de l'Estat han crescut un 90 % i els de les comunitats autònomes només un 40 %. I ara deixi'm també que contextualitzi aquesta xifra, perquè hem de tenir present que el període al qual m'he referit ha estat una època difícil, una època de crisi social i de crisi sanitària, i que qui concentra les competències de benestar i serveis socials, però no només de benestar i serveis socials sinó també d'inversió social i d'atenció sanitària, són les comunitats autònomes, per si algú no ho sabia, i en cap cas és l'Estat. Com s'explica, doncs, aquesta deslleialtat de l'Estat respecte a les comunitats? Doncs jo entenc que només d'una manera. S'explica perquè Espanya no creu en l'estat descentralitzat, ni més ni menys. Espanya només es pot concebre des d'una òptica centralista, i això, evidentment, ho fa tot molt difícil. De fet, això ho fa insostenible tot econòmicament i socialment. A més a més, a això hem de sumar-hi que Catalunya, també la resta dels Països Catalans, suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps que no ve d'avui. De fet, un dèficit que ha arribat a duplicar-se. De fet, és més, en alguns moments fins i tot s'ha triplicat, fins i tot ha triplicat els àmbits que en l'experiència comparada -val a dir-ho- constitueixen la norma de solidaritat entre els territoris que formen part d'un mateix estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, afortunats i afortunades les que heu pogut dinar. Molt bon any a totes i a tots. D'entrada deixi'm dir que aquest any que acabem d'encetar val a dir que segueix com els anys que deixem enrere, amb deslleialtats, certs desequilibris també, amb més d'un greuge, i també amb abusos. De fet, aquests són només alguns dels mots que defineixen -i, al meu entendre, ho defineixen bastant acuradament, bastant a la perfecció- la relació de l'Estat amb Catalunya, també amb el País Valencià i, òbviament, amb les Illes Balears, sobretot quan parlem del repartiment de recursos. I alerto, perquè abans he escoltat alguna temptació i allò que uns i els altres es van assenyalant. Cap de les dues bancades hauria de mirar de reüll a l'altra. El bipartidisme espanyol sempre, absolutament sempre, hagi tingut les claus de la caixa qui les hagi tingut, ja sigui el PSOE o ja sigui el PP, ha compartit un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri vertical entre l'Estat i els Països Catalans. De fet, des de l'any 2009, quan es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment. -i és així, vicepresidenta- de les comunitats autònomes que any rere any han anat perdent pes justament en el repartiment d'aquests recursos que avui ens ocupen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«I ara sí que acabo. Vostès, senyors de Vox, han volat textualment per tenir les conselleries d'Agricultura arreu on governen. I això, senyors del Partit Popular, ha estat i és una gravíssima irresponsabilitat i un greu error per part seva. A Castella i Lleó, Aragó, el País Valencià, Extremadura, a tot arreu. I en aquests mesos sap què han demostrat a la pagesia? Només demagògia i covardia. Siguin valents d'una vegada. Ser valent no és defensar un herbicida altament contaminant com el glifosat, ser valent és reivindicar alternatives a aquest producte. Però sobretot, ser valent és treballar per aportar transparència al llarg de la cadena alimentària. Siguin valents i publiquin els costos de producció del que costa produir un quilo de raïm a Extremadura o un quilo de taronges a l'Horta de València. Presidente, diputados, diputadas, la payesía y el mundo rural sufren, y eso es tan cierto como que el neofranquismo de VOX utiliza precisamente esta situación para echar más leña al fuego y convertir un sector estratégico que produce alimentos sanos, seguros y de calidad en su particular reserva de votos. Pero lo peor del partido de Abascal no es esto, no solo es que atiza a este elemento, sino que se presenta directamente, y hoy lo hemos visto, como abanderado de las reivindicaciones agrarias, contraponiéndolas siempre, absolutamente siempre a la protección del medio ambiente. Esto, señoras y señores diputados, además de ser peligroso, es una inmensa irresponsabilidad.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«President, diputades, diputats. De fet, és tan cert que la pagesia i el món rural pateix com que el neofranquisme de Vox utilitza justament aquesta situació per posar més llenya al foc i convertir un sector estratègic que produeix aliments sans, segurs i de qualitat en la seva particular reserva de vots. Però el pitjor del partit d'Abascal no és això. No és només que, a banda d'atiar aquest polvorí es presenta directament -i avui n'hem tingut una mostra- com l'abanderat de les reivindicacions agràries, contraposant-les sempre, absolutament sempre, a la protecció del medi ambient. I això, senyores i senyors diputats, a banda de ser perillós, és una immensa irresponsabilitat. Mirin, una servidora ha tingut l'honor d'haver estat durant cinc anys la consellera, la titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern català. Un departament, però, que fa dos anys i mig el president Aragonès va ampliar amb les competències de medi ambient, de qualitat de l'aire, de residus, d'aigua i d'energia. D'això se'n diu fer polítiques transversals i alhora polítiques transformadores.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I no ens vinguin, si us plau, amb la cantarella de la solidaritat interterritorial, perquè aquests milers de milions d'euros i el que representen també aquest volum d'empreses no es destinen a cap solidaritat, es destinen aquests recursos a la seva indústria militar, es destinen a pagar la monarquia, a pagar els piolins, els espies i els infiltrats, els projectes fallits de Florentino Pérez o el Castor, o els destinen als AVE deficitaris. Facin vostès aquesta Espanya, si volen, ho respectarem, però no ens obliguin a nosaltres a formar-ne part, perquè no volem, perquè n'estem fartes i perquè definitivament no és normal que la institució més alta de l'Estat encara estigui ocupada per una família de lladres i corruptes. O vostès, un partit que tenen tres diputats al Parlament de Catalunya, ens vingui aquí a fer perdre el temps. I per tot això, des d'aquest faristol i amb la meva llengua i amb la de molts companys en aquest hemicicle, els diem, i acabo, que els i les catalanes tenim un país que, malgrat la majoria de vostès, funciona. Un país que amb les eines que li són pròpies funcionaria encara millor. Volem i treballem per un país sense límits, perquè volem que la nostra gent visqui millor i perquè som demòcrates. I la democràcia no és silenci. La democràcia és claredat, claredat per exposar els dèficits, claredat per exposar els problemes. I democràcia és també l'existència de mitjans per resoldre aquests dèficits, aquests problemes, i escoltin bé, també el conflicte polític existent i avui ja reconegut. Així doncs, una vegada assolida l'amnistia, és el moment d'obrir la nova fase de negociació i definitivament fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar. I a fe de Déu que un dia, més d'hora que tard, ho farà i guanyarà. Gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Però malgrat tot això, aprofitarem, ja que vostè ha decidit venir aquí per encàrrec del seu rei a una investidura que tothom, absolutament tothom, sabia que seria fallida, per parlar del que a nosaltres sí que ens interessa. I a nosaltres ens interessa parlar de la independència de Catalunya. Però atenció, senyor Feijóo, perquè potser li sorprendrà, però penso sincerament que vostès també haurien d'estar interessats, molt interessats, en la independència de Catalunya. I li explico per què. Perquè si fóssim independents, vostès podrien ser tranquil·lament l'Espanya que volen ser. De fet, podrien fer un Espanya només en espanyol. Podrien recentralitzar encara més les competències i governar tot Espanya des de Madrid sense cap problema. A més a més, podrien fer totes les inversions que volguessin a Madrid, totes, sense que ningú es queixés, sense que ningú protestés, sense que ningú es manifestés. I sobretot, senyories del PP i de Vox, podrien governar Espanya amb majoria absoluta. Podrien fer això. És més, si Catalunya s'independitza, vostè podria ser president d'Espanya. Bé, és clar, sempre amb permís d'Ayuso, és clar. Pensin-s'ho perquè potser els surt a compte. Però jo personalment em veig amb l'obligació moral també d'alertar-lo d'una cosa, perquè el que potser no els surt tant a compte, si Catalunya s'independitza, és perdre els 22 000 milions d'euros que surten de Catalunya cap a la capital del Reino cada any, o perdre el teixit empresarial català que representa a dia d'avui el 18,5 % del total de les empreses de l'Estat. Val a dir, versus als 16 % que representa a Madrid.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Moltes gràcies, presidenta. Govern en funcions, diputades i diputats, senyor Núñez Feijóo, candidat a la presidència del Govern espanyol per gràcia reial. D'entrada, dir-li que ens sembla una nova vergonya democràtica, en la seva democràcia plena, que el seu rei l'hagi designat candidat a la presidència del Govern quan vostè no té els vots necessaris per governar. De fet, el rei torna a prendre partit, com va fer el 3 d'octubre, i com acostuma malauradament a fer sempre. En segon lloc, i l'hi diré clar i català, els vots d'Esquerra Republicana han estat, estan i estaran sempre al servei de la defensa de Catalunya i al servei també dels interessos dels catalans i les catalanes, i a disposició, com no pot ser d'altra manera, de les classes populars del nostre poble, parlin la llengua que parlin, processin la ideologia que els sembli. Això que ho tinguin clar tots els que requereixen els vots de l'Esquerra Republicana. Avui tornarem a dir que no en aquest vodevil. Vostès, no ho sé, però nosaltres tenim memòria. Recordem a la perfecció els pals que per les ordres del seu partit vam rebre l'1 d'octubre. Li tornarem a dir que no perquè no volem que des del Govern espanyol ens apliquin les polítiques d'extermini lingüístic que vostès i el neofranquisme estan aplicant de manera exprés al País Valencià i a les Illes. Li direm que no perquè no volem, no volem que dinamitin el Delta de l'Ebre com ho van fer amb Doñana. Tampoc volem que no respectin la nostra pagesia, perquè no volem que es carreguin les llibertats més fonamentals ni el tresor cultural, lingüístic, institucional, social, empresarial o ambiental que tenim. I perquè estem cansats, realment molt cansats, que se'ns continuï -senyor Sánchez, això també va per vostè- aplicant un sistema impositiu confiscatori i que, per tant, va en contra de la seva intocable Constitució. I òbviament, no el votarem perquè vostès i nosaltres estem a les antípodes ideològiques.»