Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
319 declaraciones · página 8 de 11
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies i enhorabona. Buenos días, diputadas y diputados. Saludos cordiales a las personas, entidades, asociaciones y organizaciones agrarias que nos acompañan aquí, en la tribuna de invitados. Por fin parece que, si nada se tuerce -pero nunca se sabe en esta casa-, dentro de un rato daremos luz verde a la ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario en este Estado. Es un texto legislativo que hay que decir que ya existe en mi país. En marzo de 2020, en el Pleno del Parlamento de Cataluña se aprobó -y se hizo por unanimidad- la primera ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario. Fue una ley pionera, una ley que prioriza la prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario en origen ante la redistribución de los excedentes a lo largo de toda la cadena alimentaria, desde la producción primaria hasta el consumidor final. Una vez más el Parlamento catalán se adelantaba, legislando sobre uno de los mayores problemas -si me permiten- éticos, y medioambientales también, del actual modelo de consumo: la ingente cantidad de alimentos que día tras día acaban en la basura. Y no es para menos, según el Informe de consumo alimentario en España del año 2022, hace justamente dos años, que elabora el propio ministerio, se dice que cada ciudadano del Estado español tiró una media de 25 kilos de alimentos a la basura -en un año, 25 kilos-, y esto es un total de 1200 millones de kilos de alimentos sin consumir que se han perdido. Y aunque en su momento hay que decir que el ministro Planas vendió como un triunfo esta cifra porque era más baja que la cifra anterior a la COVID-19, a nosotros no nos lo pareció. No nos pareció adecuado que nos alegráramos de esta cifra, básicamente porque esta cifra equivale -atención- a 200 000 elefantes africanos o a 747 aviones de comida y alimentos que se perdían y se pierden todavía, y esto, evidentemente, nunca puede ser una victoria de ninguna Administración pública, especialmente cuando esta ligera disminución del desperdicio alimentario responde también, como el propio Gobierno admite, al hecho de que los precios de los alimentos básicos sean más caros; en ningún caso responde a otra razón o a otro hecho. Creemos, en definitiva y en resumen, que es una inmoralidad.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dicho esto, entro en la proposición no de ley del Grupo Popular. De hecho, desde Esquerra Republicana de Cataluña creemos que es evidente que hay que respetar los principios de autonomía municipal, y siendo nosotros un partido que lo creemos, un partido profundamente municipalista, compartimos que no se han de establecer cargas fiscales inasumibles por la ciudadanía, eso sí, también hay que ser prudentes en el cumplimiento de los objetivos medioambientales marcados, en este caso, por la Comisión Europea en un contexto, señorías del Grupo Popular, de emergencia climática al cual debemos responder de manera urgente. Y no me hagan hablar, porque no tengo tiempo, de lo que ha sucedido en el país valenciano. Hay que destacar también que si ahora estamos debatiendo la entrada en vigor de la obligatoriedad de aplicar la tasa de residuos al cien por cien de los municipios es porque no se han hecho los deberes hasta el día de hoy; de hecho, falta mucho para acabar los deberes. Es evidente que una tasa municipal, por definición, debe cubrir el coste del servicio y, por lo tanto, también hay que cumplir con el principio de quien genera residuos paga, y, por un motivo u otro, los deberes que sí se han hecho, repito, que sí se han hecho en mi país, que sí se han hecho en Cataluña, que sí han hecho y pagado los catalanes y catalanas, parece que no se han hecho; no es que lo parezca, es que no se han hecho en el resto del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dit això, entro a la proposició no de llei del Partit Popular. De fet, des d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem que és evident que cal respectar els principis d'autonomia municipal. I sent nosaltres un partit que ens ho creiem, un partit profundament municipalista, compartim que no s'ha d'establir, que no s'han d'establir càrregues fiscals inassumibles per a la ciutadania, això sí, però també cal ser curosos amb el compliment dels objectius mediambientals marcats, en aquest cas, per la Comissió Europea, en un context, senyories del Partit Popular, d'emergència climàtica, al qual hem de respondre urgentment. I no em facin parlar, perquè no tinc temps, del que ha passat al País Valencià. També cal remarcar que si ara estem debatent l'entrada en vigor de l'obligatorietat d'aplicar la taxa de residus al cent per cent dels municipis és perquè no s'han fet els deures fins a dia d'avui. De fet, falta molt per a complir els deures. És evident que una taxa municipal, per definició, ha de cobrir el cost del servei i, per tant, també que cal complir amb el principi de que qui genera residus paga. I per una raó o per una altra, els deures que sí, repeteixo, que s'han fet al meu país, que sí que s'han fet a Catalunya, que sí han fet i han pagat els catalans i catalanes, sembla que no s'han fet -de fet, no sembla- no s'han fet a la resta de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«En definitiva, i acabo president, ja manca d'un marc d'adaptació sòlid que continuarà limitant la capacitat de les administracions, de totes, per protegir la ciutadania. Aquest marc és imprescindible. Necessitem, doncs, respostes legals per anar molt més enllà de la immediatesa. I necessitem també molta més concreció davant d'aquesta catàstrofe sense precedents a la terra dels nostres germans valencians. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y a todas. De aquí a tres días hará justo un mes de la catástrofe de la DANA -señorías de VOX-, sí, del país valencià; un terrible impacto que sigue vivo y que desafortunadamente seguirá vivo durante mucho tiempo. Los equipos de emergencias aún hoy siguen buscando personas desaparecidas, y es precisamente aquí donde deberíamos centrar todos los esfuerzos; aquí y en reconstruir todo aquello devastado y también en trabajar incansablemente para ejecutar políticas valientes, políticas contundentes y también resilientes, políticas que posiblemente enfaden a mucha gente, pero que también posiblemente salven la vida a muchas otras más. Debatimos, pues, una proposición no de ley que busca activar mecanismos para ayudar a los afectados: un paquete cifrado en 15 000 millones de euros adicionales de los aprobados hace una semana. Pero, si me lo permiten, es una proposición no de ley sin demasiada concreción. Ante esta inconcreción y buena voluntad de la misma iniciativa, también, si me permiten, ante tanta posverdad y de ver día tras día cómo los dos partidos del régimen no hacen otra cosa que jugar con esto de 'y tú más', como si todo fuera un caso más de corrupción, nosotros sí queremos concretar. Nosotros queremos decir que estamos completamente de acuerdo, a favor de cualquier propuesta de implicación de los servicios públicos en la reconstrucción del país valencià. Nosotros somos aquellos que creemos en un estado del bienestar bien financiado, un Estado capaz de invertir de verdad para adaptarnos a los efectos del cambio climático. Somos aquellos que defendemos abiertamente una fiscalidad verde; por ejemplo, desplegando en Cataluña la ley catalana del cambio climático, estableciendo impuestos a los grandes barcos o impuestos, entre otros, al queroseno. También somos aquellos que queremos establecer un impuesto a las grandes energéticas que bonifiquen inversiones en descarbonización sobre la base de esta misma ley del cambio climático de Cataluña, como hemos defendido siempre.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Nosaltres volem dir que estem completament d'acord a favor de qualsevol proposta d'implicació dels serveis públics en la reconstrucció del País Valencià. Nosaltres som els qui creiem en un estat del benestar ben finançat, un estat capaç d'invertir de veritat per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. Som els qui defensem obertament una fiscalitat verda, per exemple, desplegant a Catalunya la llei catalana del canvi climàtic, establint impostos als grans vaixells o impostos, per exemple, al querosè. També som aquells que volem establir un impost a les grans energètiques, que bonifiqui inversions en descarbonització en base a aquesta mateixa llei de canvi climàtic de Catalunya, com hem defensat sempre. Però ja han passat quatre setmanes, 29 dies terribles i el que calen són propostes concretes, amb calendari, amb pressupost. Seguint, doncs, aquesta premissa, nosaltres hem desplegat i ho hem explicat, una bateria de propostes amb molta més profunditat, alguna d'elles ja recollida en el decret del govern i d'altres que seguim exigint i reivindicant. La setmana passada el meu company Jordi Salvador ho feia des d'aquest faristol. Ampliar ajuts als autònoms per sobre dels 5000 euros previstos en el primer Reial decret llei. Incrementar la dotació per reparació d'habitatges per sobre dels 60 000 euros anunciats. Regularitzar persones migrants en situació irregular, víctimes, òbviament, de la DANA. O suspendre l'execució immediata de desnonaments per precari o per impagament de lloguer o de préstec hipotecari en zones òbviament afectades per aquesta catàstrofe.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Molt bon migdia a totes i a tots. De fet, exactament d'aquí tres dies farà just un mes de la catàstrofe de la DANA -senyories de Vox-, sí, del País Valencià. Un esgarrifós impacte que segueix viu i que malauradament seguirà viu molt de temps. De fet, els equips d'emergències encara avui segueixen buscant persones desaparegudes. I és aquí on hauríem de centrar tots els esforços, aquí i en reconstruir tot allò devastat i també en treballar incansablement per executar polítiques valentes, polítiques contundents i també resilients. Polítiques que possiblement enfadin a moltes persones, però també possiblement salvin la vida de moltes més persones. Debatem, doncs, una proposició no de llei que buscava, que busca activar mecanismes per ajudar els municipis afectats. Un paquet xifrat en 15 000 milions d'euros addicionals als aprovats fa una setmana, però si em permeten una proposició no de llei sense massa concreció. Davant d'aquesta inconcreció i bona voluntat de la pròpia iniciativa, també, si m'ho permeten, davant de tanta postveritat i de veure dia rere dia com els dos partits del règim no fan altra cosa que jugar amb això d''y tú más', com si tot plegat fos un cas més de corrupció, nosaltres sí volem concretar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«No me sirve para nada que me diga, señora vicepresidenta -se lo digo ya-, que desde el ministerio se están dirigiendo muchos recursos y que disponen de los mejores técnicos trabajando en ello. Si los mejores nos han traído hasta aquí, no me quiero imaginar dónde nos llevarían los peores. En febrero de 2023 estuvo usted en Sant Jaume d'Enveja -yo también estaba- y dijo usted que paralizaría la propuesta más conocida como deslinde. Sin embargo, seis meses después dicho deslinde se llevó hacia delante, siguió hacia delante. Esto es engañar a la población del delta, y ellos y ellas se merecen, como el resto de la ciudadanía, por parte de su Gobierno por lo menos la verdad: 681 898,65 euros es lo que ha costado realizar los estudios y trabajos técnicos relativos al deslinde del delta del Ebro, y esto significa que es dinero que se ha gastado en retroceder, lo que demuestra que jamás han tenido la intención de salvar el delta del Ebro. El delta del Ebro necesita hechos, y además es urgente aplicar un modelo de un dragado marino que movilice arena desde el kilómetro cero, como hizo el ministerio en su momento en el país valenciano; un modelo que además contemple el plan del delta de la Mesa de Consenso y la estrategia del Parlamento de Cataluña. La inacción política es la única responsable de lo que sucede, y debemos ser valientes y ejecutar medidas reales y efectivas. Es cuestión de aplicar soluciones, y no de seguir generando problemas. El delta, señora vicepresidenta, es un templo natural que tenemos la obligación de mimar, cuidar y restaurar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Señora ministra, quiero aprovechar también esta comparecencia para hablarle de las Tierras del Ebro, y, en particular, del delta del Ebro, que en estos momentos es una de las zonas más vulnerables -lo sabe usted- de todo el Estado, y lo es porque desde este Congreso -lo quiero decir aquí también- y desde hace muchos años no se ha hecho el trabajo que había que hacer, un trabajo que hubiera evitado llegar a la situación actual, y la situación actual del delta del Ebro es, sencillamente, de fragilidad y agonía. La inacción política ha sido una decisión nefasta, porque, sí, se ha decidido no hacer nada, se ha decidido no actuar, igual que en el país valenciano, como acabo de denunciar. Y esto ha condenado y está condenando al delta del Ebro -lo voy a decir así- a su desaparición en un contexto de emergencia climática como el actual, en el que se han visto las dos caras de la misma moneda: por un lado, la gota fría y, por otro lado, la sequía; la gota fría, conocida como DANA, que castiga sin ningún tipo de reservas al delta del Ebro, porque destruye su litoral y sus espacios de cultivo y naturales, espacios de los que se presume pero que no han recibido ayuda efectiva alguna para preservarlos, y, por otro lado, como decía, la sequía. El año pasado, por si alguien no lo recuerda, hablábamos de sequía; ahora hablamos de agua, y el año pasado hablábamos de sequía. Entonces se recortó el agua al 50 %; insisto, se recortó el agua al 50 % en una zona húmeda como es el delta del Ebro, dejando desamparado -y lo digo así también- y lleno de sufrimiento a un ecosistema del que los arroceros y arroceras son sus grandes cuidadores y que, por cierto, todavía están pagando las consecuencias de aquel recorte.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Des d'Esquerra Republicana, des del grup republicà, no deixarem en cap moment d'exigir rendició de comptes a tothom que hagi incorregut en una negligència. Gracias, presidente. Muy buenos días a todos y a todas. Señora Ribera, buenos días y bienvenida de nuevo del exilio europeo. Antes de nada y desde aquí, me gustaría mostrar mi más profunda solidaridad y, obviamente, la de mi grupo a todas las personas que han sufrido y hay que decir que siguen sufriendo los devastadores efectos de la DANA. Quiero trasladarles que entendemos perfectamente su frustración, porque sabemos que la magnitud de la catástrofe merecía, sin duda, otra respuesta, una respuesta diligente por parte de las administraciones implicadas antes y después del lamentable episodio, una respuesta mucho más rápida, una respuesta, en definitiva, infinitamente más efectiva, que hubiera podido salvar, obviamente, muchas más vidas. Ante esta riada natural y, si me permiten decirlo, este desbordamiento de incompetencia política, queremos constatar tres cosas: la primera, que es indiscutible que hay muchas responsabilidades políticas en esta catástrofe y que, sin duda, tendremos que depurarlas; la segunda, que es evidente también que el señor Mazón y su Gobierno han demostrado una clara incapacidad para dirigir el país valenciano, evidenciando un negligente desconocimiento de las características del territorio y exponiendo cómo la política del Partido Popular ha vuelto a costar vidas, porque, sí, señorías, por un lado y por otro, recortar servicios públicos y reducir la recaudación de impuestos deteriora, sin duda, la capacidad de dar respuesta ante las crisis, y la tercera, que también ha fallado el Gobierno de Pedro Sánchez. Unos han fallado por debilitar los servicios de emergencia y por no alertar a tiempo, y otros han fallado ante este descomunal desastre de gestión y, obviamente, de prevención, y hoy el que sufre las consecuencias es el país valenciano y su gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«No em serveix per a res que em digui, senyora vicepresidenta, ja li avanço, que des del Ministeri s'estan dirigint molts recursos i que tenen els millors tècnics treballant-hi. Miri, si els millors ens han portat fins aquí, no em vull ni imaginar on ens portarien els pitjors. El febrer del 2023 a Sant Jaume d'Enveja -vostè hi era, una servidora també- vostè va dir que paralitzaria la proposta d'atermenament, més coneguda per deslinde, però sis mesos després aquest deslinde, aquest atermenament, es va tirar endavant. Això és enganyar els deltaics i les deltaiques. I ells i elles es mereixen, igual que tota la ciutadania per part de part del seu govern, és com a mínim, la veritat: 681 898,65 euros és el que ha costat fer els estudis i treballs tècnics relatius al deslinde del Delta de l'Ebre. I això vol dir que són diners que s'han gastat per recular, per tirar enrere, per recular. És una retirada i aquesta retirada demostra que mai hem tingut intenció de salvar el Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre necessita fets i el més urgent és aplicar el model holandès. Una draga marina que mobilitzi arena de quilòmetre zero, tal com aquest mateix ministeri va fer en el seu dia al País Valencià. Un model que també contempla el Pla Delta de la Taula de Consens i l'estratègia Delta del Parlament de Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«La inacció política ha estat una decisió nefasta perquè sí, s'ha decidit no fer res, s'ha decidit no actuar. Igual que al País Valencià amb el que acabo de denunciar. I això ha condemnat i està condemnant al Delta de l'Ebre a la seva -deixi'm-ho dir així- desaparició. Dins del context d'emergència climàtica que estem vivint, el Delta de l'Ebre s'ha vist o han vist les dues cares de la mateixa moneda. Per una part, la gota freda; per l'altra part, la sequera. La gota freda, coneguda com la DANA, que castiga sense cap mirament el delta de l'Ebre, ja que destrueix el seu litoral i destrueix els seus espais, tant de conreu com a espais naturals. Uns espais dels quals es presumeix, però que no han rebut cap mena d'ajut efectiu per preservar-los. I per l'altre, com deia la sequera, l'any passat, per si algú no ho recorda, parlàvem de sequera. Ara parlem d'aigua. L'any passat parlàvem de sequera. Es va retallar l'aigua al 50 %. Es va retallar l'aigua al 50 % en una zona humida, com és el delta de l'Ebre, deixant desemparat -i deixem-ho dir així també- i ple de patiment. Un ecosistema on els arrossers i les arrosseres són els seus grans cuidadors i que, per cert, encara estan pagant les conseqüències d'aquella retallada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Molt bon dia a totes i a tots. Senyora Ribera, bon dia i sobretot ben tornada de l'exili europeu. Abans de res, i des d'aquest faristol, m'agradaria mostrar la meva més profunda solidaritat i, evidentment, la del meu grup a totes aquelles persones que han patit i que, val a dir, encara pateixen els devastadors efectes de la DANA. Traslladar-los que entenem, entenem perfectament la seva frustració, perquè sabem que la magnitud de la catàstrofe mereixia, sens dubte, una altra resposta. Una resposta diligent per part de les administracions implicades, abans i després del lamentable episodi. Una resposta molt més ràpida. Una resposta, en definitiva, infinitament molt més efectiva que hagués pogut salvar, òbviament, moltes més vides. Davant d'aquesta riuada natural, i si m'ho permeten, d'aquest desbordament d'incompetència política, avui volem constatar tres coses. La primera, és indiscutible que hi ha moltes responsabilitats polítiques en aquesta catàstrofe i que caldrà, sens dubte, depurar-les. Segona, és evident també que el senyor Mazón i el seu govern han demostrat una clara incapacitat per dirigir el País Valencià, evidenciant un negligent desconeixement de les característiques del territori i exposant com la política del Partit Popular ha tornat a costar vides. Perquè sí, senyories d'un cantó i de l'altre, retallar serveis públics i reduir la recaptació d'impostos deteriora, sens dubte, la capacitat de donar resposta davant de les crisis. I la tercera, també ha fallat el govern de Pedro Sánchez. Uns han fallat per debilitar els serveis d'emergència i per no alertar a temps, però uns altres han fallat davant d'aquest descomunal desastre de gestió i, evidentment, de prevenció. I avui qui pateix les conseqüències és el País Valencià i la seva gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender al campo español.
«Y la gran pregunta es: ¿se imaginan que el sector primario -el campo español, como lo llama VOX- no fuera un sector estratégico? Porque todo esto está pasando y constatamos en este hemiciclo que es un sector absolutamente estratégico. ¿Se imaginan todas y todos ustedes que los agricultores y los ganaderos que abastecen de materias básicas el desarrollo de su actividad económica -tal y como se vio, por ejemplo, durante la pandemia- no fueran un sector estratégico? ¿Se imaginan todas y todos ustedes un país desarrollado capaz de desatender a su sector proveedor de alimentos? Pues bien, si todo el mundo tiene clarísimo que el sector primario es un sector estratégico, ¿por qué nuestros agricultores y ganaderos y ganaderas a día de hoy no se ganan todavía la vida? Pues se lo voy a decir yo: porque no hay ninguna política a favor de ellos. Diputadas y diputados de la extrema derecha española, ¿creen de verdad que revirtiendo la situación alarmante que vive el sector primario eso se va a solucionar con una proposición no de ley de nueve puntos donde se niegan las evidencias del calentamiento global? ¿Así vamos a solucionar el problema del sector primario? Se lo voy a decir yo: Así, no. ¿Cómo se soluciona todo este problema? Se soluciona creyendo de verdad que sí, que es un sector estratégico; se soluciona poniendo sobre esta mesa que hay que reafirmar la ley de la cadena alimentaria. Y eso solo lo ha hecho hasta ahora Esquerra Republicana de Cataluña: una proposición de ley que hoy ha sido admitida a trámite y se ha tomado en consideración. ¿Qué esperamos para debatirla? No podemos estar supeditados a la gran industria, a la gran distribución. ¿Quién se atreve a plantar cara a la gran distribución y a la gran industria, de bancada a bancada? Díganmelo ustedes. Se soluciona abordando con valentía las pérdidas, los costes de producción. Hay que ser valientes, sí, y hacer frente a los de siempre. Se soluciona votando en contra, en la Unión Europea, de los acuerdos de libre comercio, que lo que hacen es crear competencia desleal, y haciendo políticas para pequeñas y medianas producciones, para aquellos que conservan el territorio, y no haciendo políticas para los terratenientes que quieren parecerse a la duquesa de Alba. Se soluciona haciendo compatibles las políticas conservacionistas con las políticas productivistas; se soluciona, en definitiva, adaptando a la realidad climática el sistema de seguros agrarios, dotándola, también, de más recursos. En definitiva, señorías de VOX, no sirve de nada repetir textos que ya se presentan en la Comisión de Agricultura para hacer ver que les importa mucho el campo español. Se soluciona dejándose de proclamas y haciendo política, sobre todo haciendo políticas valientes. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender al campo español.
«En definitiva, una PAC que just ara que fa un any de la seva aplicació, des del grup republicà, constatem una vegada més allò que ja vàrem dir en el seu moment: que s'ha perdut una oportunitat, l'oportunitat d'apropar se al sector. I això, entre altres coses, només es podia fer regionalitzant aquesta mateixa política agrària adaptant-la a cada territori. I la gran pregunta és: S'imaginen que el sector primari, que el campo español que diu VOX, no fos un sector estratègic? Perquè tot això està passant i constatem en aquest hemicicle que aquest és un sector absolutament estratègic. S'imaginen totes i tots vostès que la pagesia, que la ramaderia, que són qui abasteixen d'aliments i de matèries bàsiques per al desenvolupament de l'activitat socioeconòmica, tal i com es va evidenciar, per exemple, durant la pandèmia no fos un sector estratègic? S'imaginen totes i tots vostès un país desenvolupat, capaç de desatendre el seu sector proveïdor d'aliments? Doncs bé, si tothom té claríssim que el sector primari és un sector estratègic, per què els nostres pagesos i els nostres ramaders i ramaderes avui no es guanyen encara la vida? Doncs els hi diré jo, per què. Perquè no hi ha cap política que es faci a favor seu. De veritat, diputades i diputats de l'extrema dreta espanyola que creuen de debò que revertir la situació alarmant que viu el sector primari es soluciona amb una proposició no de llei, llençol, de nou punts i atiant foguerades arreu, negant les evidències de l'escalfament global? Així solucionarem el problema del sector primari? Doncs els hi diré jo: Així, no.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Pero, ahora, les voy a hablar, si me lo permiten, de Cataluña, concretamente, de la energética. La energética pública de Cataluña es una empresa pública que se dedica a producir y suministrar energía de origen renovable. La creó el Gobierno republicano de Pere Aragonès, y su acción se centra básicamente en cuatro vectores que, a nosotros, nos parecen fundamentales. El primero, promover la producción de energía limpia. El segundo, avanzar hacia la soberanía energética. El tercero, velar por el equilibrio territorial del país, muy importante. Y, por último, contribuir a la justicia social energética. Hoy es una evidencia afirmar que los recursos fósiles son finitos y que también son contaminantes. En cualquier caso, no son una opción de futuro al actual contexto de emergencia climática. También es una verdad, en este caso, una verdad como un templo, que la gestión actual de la mayoría de los recursos naturales solo busca maximizar los beneficios económicos que estos puedan aportar a unas pocas grandes empresas, entidades que, como consecuencia de la especulación y el trato del agua o de la electricidad como meros bienes de mercado, tienen la capacidad de imponer siempre unos precios que empeoran la calidad de vida de muchísimas familias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Bé, moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. He de dir que celebro que estem contentes i contents que aquesta iniciativa sigui debatuda avui aquí al Congrés dels Diputats. De fet, també vull manifestar que estem felices que es posi llum i transparència a una qüestió tan fosca com les concessions hidroelèctriques. Dit això, compartim l'objectiu principal, que no és altre que la democratització dels recursos naturals i de les fonts d'energia renovables. Però ara els parlaré, si em permeten, de Catalunya, i concretament de l'energètica. L'energètica pública de Catalunya és una empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La va crear el Govern republicà de Pere Aragonès i la seva acció se centra bàsicament en quatre vectors que a nosaltres ens semblen fonamentals. El primer, promoure la producció d'energia neta. El segon, avançar cap a la sobirania energètica, vetllar per l'equilibri territorial del país -molt important- i per últim, contribuir a la justícia social energètica. Avui, és una evidència afirmar que els recursos fòssils són finits i que també són contaminants i que en cap cas són una opció de futur en l'actual context d'emergència climàtica. També és una veritat, en aquest cas, una veritat com un temple, que la gestió actual de la majoria dels recursos naturals només busca maximitzar els beneficis econòmics que aquests puguin aportar a unes poques grans empreses. Entitats que com a conseqüència de l'especulació i el tracte de l'aigua o de l'electricitat com a mers béns de mercat tenen la capacitat d'imposar sempre uns preus que empitjoren la qualitat de vida de moltíssimes famílies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«En segundo lugar, la soberanía fiscal no es un privilegio, es una necesidad para nuestro país y para nuestros servicios públicos. Que quede claro que no es un privilegio, igual que el déficit fiscal de Cataluña no es un accidente, es el resultado de un sistema de financiación opaco, arbitrario y muy poco redistributivo, que ha permitido que territorios como Madrid, donde gobiernan ustedes, practiquen el dumping fiscal con rebajas impositivas a los más ricos, mientras que la ciudadanía más vulnerable lo pasa mal, y esto también se ha convertido en un expolio social. Y tercera y última consideración: estamos cansadas, muy cansadas y cansados de su anticatalanismo como motor electoral, señor Bravo, una supuesta bandera para ganar votos, una práctica que han utilizado perjudicando incluso a la ciudadanía de las islas y del país valenciano, donde ustedes gobiernan y donde son incapaces de reclamar la soberanía fiscal que nosotros no solo reclamamos, sino que también acordamos. Y hago un llamamiento: nadie en Cataluña entendería que alguna fuerza política catalana dejara escapar, como ya hemos visto en tres ocasiones en el pasado, la oportunidad de conseguir la soberanía fiscal. Por ello, desde este atril hago un llamamiento a todas las fuerzas políticas civiles y económicas de Cataluña para trabajar conjuntamente para que el Estado cumpla con sus compromisos. Esquerra Republicana lo hará, sin lugar a dudas, y seremos como siempre el socio más leal y más fiel del pueblo de Cataluña. Feliz Día de Cataluña, feliz Diada a todos y a todas y visca la tierra libre. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Ante esta premisa tan sencilla hago tres consideraciones. La primera, si la gente de ERC estamos en política es precisamente para servir a nuestro pueblo desde la valentía y desde la ambición, para poner la vida de los catalanes y de las catalanas en el centro de nuestras decisiones. Lo hemos hecho así siempre a lo largo de todos los años de historia; lo hemos hecho sufriendo la cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años apostando por la resolución del conflicto político hasta conseguir la ley de amnistía, y es justamente con este espíritu que abrimos negociaciones después de las elecciones catalanas. El resultado es que Cataluña tiene que tener la llave de la caja y la llave de la nación, que sin lugar a dudas es su lengua, el catalán, tenemos que seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad a las políticas del primer gobierno republicano desde los años treinta. Y, miren, hoy tenemos una ley de amnistía y una servidora puede estar ante este atril hablando su lengua sin que ustedes me silben y sin que la Presidencia me expulse. Y hoy tenemos un acuerdo basado en la negociación bilateral con el Estado, un acuerdo que, hay que decirlo, es público, absolutamente público, que prevé que Cataluña gestione, recaude, liquide e inspeccione todos los impuestos que se pagan en Cataluña y que se aumente sustancialmente la capacidad normativa. Por lo tanto, vamos a tener la llave de la caja, será la Agencia Tributaria de Cataluña la que recaudará todos los impuestos y, posteriormente, Cataluña hará que la parte proporcional del coste de los servicios que el Estado presta todavía hoy -hasta que consigamos la independencia- en nuestro país, también sea el componente de solidaridad, una solidaridad limitada por el principio de ordinalidad y siempre que el esfuerzo fiscal sea similar. Y una fecha clave: este acuerdo debe permitir que Cataluña recaude el IRPF del ejercicio 2025 y con todo ello poder acabar con la injusticia del déficit fiscal y realizar el salto más importante en soberanía que ha tenido Cataluña desde 1979.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«La segona consideració: la sobirania fiscal no és un privilegi. La sobirania fiscal és una necessitat pel nostre país i també pels nostres serveis públics. I que els quedi ben clar: la sobirania fiscal no és un privilegi, igual que el dèficit fiscal de Catalunya no és en cap cas un accident, sinó el resultat d'un sistema de finançament opac, arbitrari i molt poc redistributiu que ha permès que territoris com Madrid on governen vostès, senyories del PP, practiquin el dumping fiscal amb rebaixes impositives als més rics, mentre que la ciutadania més vulnerable dels Països Catalans, evidentment, pringuin. Aquesta injustícia ha esdevingut també espoli social. I la tercera i última consideració: estem cansades, extremadament cansats i cansades del seu anticatalanisme com a motor electoral, senyor Bravo. Sí, una suposada bandera per guanyar vots, una pràctica que han utilitzat perjudicant inclús la ciutadania de les Illes o del País Valencià, avui que també vull parlar dels Països Catalans. Així de clar, a les illes i al País Valencià, on vostès governen i on són incapaços de reclamar la sobirania fiscal que nosaltres no només reclamem, sinó que, a més a més, acordem.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Partido Popular lo que reclama no es el cumplimiento de la ley; lo que reclama el Partido Popular es su violación, la violación directa de la ley, y además se permiten el lujo de preguntar por qué no se detuvo al president Carles Puigdemont cuando entró en Cataluña, su país, mi país, el país de unos cuantos de los que estamos aquí. Señores del Partido Popular, ¿no se sienten realmente ridículos reclamando eficiencia policial para encontrar y detener a una persona después de que cuando ustedes gobernaban, a pesar de los miles y miles de 'piolines', de los miles y centenares de agentes secretos y de escuchas telefónicas absolutamente ilegales que se desplegaron en Cataluña, no fueron capaces de encontrar ni una sola urna, ni una sola papeleta de las que corrieron y se desplegaron el 1 de octubre en Cataluña? ¿Realmente no se sienten ridículos? Y ahora vienen aquí a exigir no sé qué cuando tenemos una ley aprobada constitucionalmente por el Congreso español, que es la ley de amnistía. Recuerden esta humillación y este ridículo de su Gobierno y de su policía antes de dar lecciones de nada y a nadie. Nada más. Muchas gracias, presidente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Partit Popular, de fet, el que reclama no és el compliment de la llei; el que reclama el Partit Popular és la seva violació, la violació directa de la llei. I, a més, es permeten el luxe de demanar per què no es va detenir el president Carles Puigdemont quan va entrar a Catalunya, el seu país, el meu país, el país d'uns quants dels que estem aquí. Senyors del Partit Popular, no se senten realment ridículs reclamant eficiència policial per trobar i detenir una persona després que, quan vostès governaven, i malgrat els milers i milers de piolins, milers i centenars d'agents secrets i d'escoltes telefòniques absolutament il·legals que van desplegar a Catalunya, van ser incapaços de trobar ni una sola urna ni una sola papereta de les que van córrer i es van desplegar l'1 d'Octubre a Catalunya? Realment no se senten ridículs? I ara venen a exigir segons què quan tenim una llei aprovada constitucionalment pel Congrés espanyol, que és la llei d'amnistia. Miri, recordin aquesta humiliació i aquest ridícul del seu Govern i de la seva policia abans de donar lliçons de res i a ningú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Señores del Partido Popular, hoy tenemos una ley de amnistía; hoy la señora Madrenas y los compañeros del PNV podemos hablar en catalán o podemos hablar en euskera; hoy hemos iniciado el traspaso de cercanías -lento, pero lo hemos iniciado- y hoy por fin podemos gestionar el ingreso mínimo vital. Tenemos un acuerdo, sí, hoy tenemos un acuerdo firmado para terminar con una de las grandes lacras para Cataluña y los catalanes y las catalanas, para finalizar con un sistema obsoleto, opaco y evidentemente injusto. La política es acordar, la política es pactar y utilizar todas las palancas de fuerza hablando, dialogando democráticamente. Y no lo digo yo, solo un 8 % de catalanas y catalanes están de acuerdo con mantener la actual financiación, que deben ser los votantes del PP, de VOX y de otros especímenes. Un amplio porcentaje de catalanes, los más, exigen que la Generalitat recaude los tributos catalanes. Por tanto, no debe sorprender a nadie que Esquerra Republicana defienda los grandes consensos de país teniendo en cuenta que solo la independencia -eso también lo tenemos claro- va a darnos todas las herramientas. Tenemos claro también que, mientras no avancemos en la independencia, tenemos que aprovechar todas las oportunidades que se nos brindan. Y tiene que quedar clara también otra cosa antes de terminar: no estamos defendiendo absolutamente ningún privilegio. Estamos hartos ya de esta cantinela. Cataluña va a seguir contribuyendo al mecanismo de solidaridad. No hablamos de privilegios, hablamos de que Cataluña pueda contar con unos servicios públicos y unas infraestructuras al nivel de los recursos que genera, del esfuerzo y del trabajo diario de sus ciudadanos y ciudadanas, nada más y nada menos. Y esto, señor Bravo, es hablar de centros de atención primaria, es hablar de más escuelas, es hablar de más hospitales, es hablar de más recursos para hacer más políticas justas y más políticas sociales. Y miren, que cada territorio se lo trabaje, nosotros no nos negamos a ello en absoluto, al contrario, y ayudaremos en todo lo que podamos, pero que cada territorio defienda su realidad. Y miren -y termino-, hace veinticuatro horas Juanma Moreno ha hecho un llamamiento a los andaluces a reaccionar, ha hecho un llamamiento a tomar conciencia del robo que supone para Andalucía el concierto fiscal para Cataluña. ¡Ole tú! Pues miren, nosotros vamos a ser solidarios con los que nos señalan de ladrones, lo seremos, pero vamos a recaudar todos los impuestos, los recaudaremos todos, porque así lo hemos acordado, y los vamos a poner al servicio de aquellos y de aquellas que los pagan cada día, levantando la persiana con su trabajo, con su labor; así se ha acordado, diga lo que diga el dúo Montero-Moreno. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Moltes gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidente. Permítame hacer un poco de memoria en este punto. La señora Madrenas hacía memoria y hablaba del año 2010. Yo iré un poco más atrás todavía. Me voy a trasladar a hace diecisiete años. El año 2007 se produjo en Cataluña una manifestación de 700 000 personas, 700 000 personas convocadas por la plataforma 'Derecho a decidir' y 200 entidades más con el lema 'Somos una nación y decimos basta ya. Tenemos derecho a decidir sobre nuestras infraestructuras'. Repito, año 2007. La manifestación no era gratuita, se produjo después de meses, semanas y muchos días de retrasos y, evidentemente, de mal servicio en la gestión española de cercanías de Cataluña. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). En Cataluña, hablar de Renfe es hablar de caos no este verano, que todo el mundo se tiene ahora que poner las manos en la cabeza, sino cada día, de manera permanente. Y detrás de este caos hay responsabilidades, y las responsabilidades son de los Gobiernos del PSOE y del Gobierno del Partido Popular. Esto es así. Como diría mi portavoz, esto no es una opinión, esto es información. Los usuarios de Renfe en Cataluña saben perfectamente cuál es el interés que tiene España en resolver el grave problema que diariamente afecta a miles de personas en nuestro país. De hecho, aquellos que utilizamos el tren, aquellos que utilizamos cercanías, sabemos perfectamente que las cifras de ejecución presupuestaria en Cataluña -lo recordaba antes la señora Madrenas- son vergonzantes, mientras que en Madrid han invertido más del cien por cien presupuestado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Dicho esto, en este debate que hoy tenemos en este caluroso mes de julio hay dos diferencias respecto al de hace cinco meses. En primer lugar, se ha iniciado una reforma de la ley de estabilidad presupuestaria que suprimirá la capacidad de veto del Senado en la fijación de los objetivos que acuerde el Congreso. La segunda diferencia es que la Administración del Estado opera con presupuestos prorrogados de 2023; es decir, la aprobación de los objetivos de déficit y del techo de gasto en el Congreso de los Diputados resulta más imprescindible todavía, ya que supone el paso previo -previo, pero necesario- para poder presentar y negociar unos nuevos presupuestos para el año 2025. Más novedades de este debate: este debate llega una semana después de que se celebrara el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Fue un debate en el que la posición del Gobierno de la Generalitat de Catalunya -vamos a decirlo claramente- fue clara y diáfana; clara, porque expuso todo lo que no funciona del actual sistema de financiación. Lo hizo la consejera Mas con argumentos que seguro comparten otros territorios y que hemos denunciando un montón de veces -permítanme la licencia-: el desmedido desequilibrio vertical ocasionado en los últimos años, que provoca que el Estado acumule más recursos en detrimento de las comunidades autónomas, y también el sistema de anticipos, un sistema que nos impide disponer en tiempo y forma de los recursos que nos tocan como territorio y que, además, permanece condicionado a la aprobación de presupuestos del Estado o condicionado a una norma jurídica que lo habilite. Esto lo que hace es llevar todo esto al terreno de la negociación política cuando se trata de un elemento que debería ser un simple automatismo. Esta es la situación. Una posición que también fue muy clara en la propuesta de lo que entendemos que debería ser un cambio de paradigma en materia de financiación. Lo saben, lo saben, no nos escondemos, somos transparentes: Cataluña quiere gestionar y recaudar todos los tributos que se generan en nuestro país y Cataluña quiere disponer de unos recursos suficientes para financiar con garantías sus servicios públicos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En resumen, queremos una financiación justa; una propuesta que no va en contra de nadie, una propuesta que va a favor de todos y todas, una propuesta que va a favor de la gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»