Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
981 declaraciones · página 9 de 33
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«S'ha de gestionar des de la proximitat, s'ha de gestionar des dels territoris i, per tant, nosaltres efectivament, recolzarem aquesta iniciativa. Però no només perquè siguem uns independentistes horribles, saquejadors de la desigualtat dels espanyols i de no sé què. No, no, senyors, si us plau, faci una reflexió mínimament tècnica i rigorosa. La mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat i ha de connectar amb els autobusos i ha de connectar amb les bicicletes, i ha de connectar amb la necessitat de la gent, amb la planificació territorial, amb l'urbanisme. I per això té tot el sentit aquesta iniciativa. És clar que sí. Aquesta ànima centralista que ens ha deixat els catalans, els valencians, també a molts altres territoris de les perifèries de l'Estat, amb una situació de servei penós, que no és de rebut, que és lamentable, vostè fa una llista llarguíssima de necessitats perquè hi ha tantes necessitats que no estan ben cobertes, que jo personalment li dic que no les puc conèixer amb tota precisió, però que estic segur que respon bé a la realitat. Aquesta mateixa visió centralista, que aprofito, ha aïllat València i Barcelona d'alta velocitat, per exemple. Bé, mira, a Madrid s'han de connectar totes les capitals de província que faci falta, encara que no hi hagi passatgers, encara que siguin línies ruïnoses i en canvi Barcelona i València, que són la segona i la tercera ciutat en importància de l'Estat espanyol, que si tingués una línia d'alta velocitat com hi ha per anar a Madrid, estaríem la meitat del temps del viatge. Ara s'està al mateix temps que en cotxe que en vehicle privat i que seria una línia rentable econòmicament. Doncs quina casualitat, això no existeix. Per això diem nosaltres: 'No. És clar que no'. És que no és una casualitat, és que això ha sigut expressament, ha sigut volgut i ha sigut premeditat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«A banda d'això, per Junts és punt central del nostre posicionament l'aspecte competencial. És Catalunya qui assumeix en proporció clarament superior l'arribada migratòria. És Catalunya qui, malgrat un dèficit fiscal indecent, sosté els serveis públics quan es tensen. És Catalunya qui gestiona barris amb densitats de població estrangera molt per sobre de la mitjana estatal. I és Catalunya qui posa els Mossos d'Esquadra, els serveis socials, els ajuntaments, totes les polítiques necessàries d'integració i, malgrat tot això, les decisions sobre expulsions, fronteres, admissions, coordinació, Frontex, tot el que diuen, continua sent competències exclusives de Madrid. Aquest és el desequilibri real d'aquesta proposició del PP que ignora i que el PSOE perpetua quan es nega a compartir dades que són essencials. Quan l'Estat dicta ordres que després no executa i alhora reté la informació necessària per entendre què passa, és fa evident un model centralitzat que impedeix aprofitar les capacitats del territori que efectivament està gestionant la realitat quotidiana. Si Catalunya disposés de les dades i de les competències, la resposta seria eficient i efectiva. En aquesta proposició, Catalunya continua assumint les conseqüències sense poder de decidir res. Per això la nostra posició és clara. Sí, a fer efectives les ordres judicials d'expulsió d'aquelles persones que han delinquit, però no a avalar un model centralista incomplet i sustentat en dades que són discutibles per culpa del Govern. I la seguretat no és un eslògan, és una responsabilitat i no hi ha responsabilitat sense capacitat de decisió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Però en tot cas els hi he de dir que segurament la culpa no és de vostès que no tinguin les dades correctes. Tenim molt clar que el culpable d'això és el Govern espanyol i Junts fa molt de temps, i ho sabem perquè ho he dit en multitud d'ocasions i des d'aquest faristol, en som molt crítics perquè el govern de PSOE de SUMAR amaga sistemàticament aquesta informació. No hi ha manera de trobar-la. Fa dos anys que estem reclamant dades completes i actualitzades sobre les ordres judicials d'expulsió. El nombre real d'execucions i la causa de les dilacions o de les no execucions. I la resposta ha estat sempre: el silenci. La manca persistent de transparència del Gobierno cap a tots nosaltres i, sobretot, cap a la ciutadania. És totalment incomprensible. Qualsevol de nosaltres podríem assenyalar causes de la manca d'execució, el col·lapse judicial, poca coordinació administrativa, dificultats consulars. Però és que aquesta cambra continuaria legislant a mitges o malament, si no disposem del quadre complet. És impossible prendre decisions estratègiques quan l'Estat reté les dades amb la mateixa força que reté les competències. Per això, aquesta PNL utilitza algunes formulacions pròpies d'un debat més emocional que no pas d'un debat rigorós. A Catalunya sabem de la necessitat de gestionar convivència i pressió demogràfica i precisament per això sabem que la seguretat es defensa amb proporcionalitat i cal informació i transparència, no amb generalitzacions que acaben alimentant algunes formulacions simplistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui aquí no parlem de depèn de què. Avui aquí parlem de persones que han comès un delicte, no d'altres persones. Persones que han comès un delicte i que un jutge estima que ha de ser expulsada i que el Govern no executa l'ordre del jutge. Si això és xenofòbia, doncs no ho sé, tenim un problema. Ordres judicials inexecutades. Estem parlant d'això. Diu la proponent que hi ha moltes ordres judicials d'expulsió a persones estrangeres que han delinquit, que no s'executen, i això és radicalment cert. És cert i preocupa la gent i preocupa Junts i hauria de preocupar a tothom que defensa un estat de dret sòlid. Perquè no fer-ho genera enormes desconfiances amb el sistema, frustració amb la justícia i una sensació d'impunitat que cap societat madura pot assumir. Fins i tot les institucions europees han expressat en diverses ocasions la necessitat de millorar l'efectivitat d'aquest sistema. Ara bé, també és cert que aquesta PNL parteix d'una base molt fràgil. Ho he de dir, utilitza dades parcials fora de context, metodològicament feble. Amb dades febles no es pot construir política migratòria seriosa, òbviament. Tampoc compartim el model competencial centralitzador que el text dona per descomptat. El relat que ens presenten converteix estimacions en certeses i barreja períodes temporals diversos, genera una fotografia inconsistent. Ara aquest tema no és un tema menor, perquè quan es parla d'expulsions de seguretat, el rigor és absolutament imprescindible. Dades febles no fan polítiques fortes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«I acabo. Si us plau. I l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies resolucions. Ara mateix acabo. Només dir que per mi, per aquest humil diputat ha estat un orgull i ha estat un honor haver estat una de les poques persones al món multades per un Tribunal Constitucional. És una vergonya per l'Estat espanyol... Acabo. Y con la autorización al Tribunal Constitucional de poderes para ejecutar sus propias resoluciones. Ahora mismo termino. Solo quiero decir que, para mí, para mí, para este humilde diputado, ha sido un orgullo, ha sido un honor haber sido una de las pocas personas en el mundo multadas por un Tribunal Constitucional. Es una vergüenza para el Estado español...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«I ara ens venen amb que la memòria no puede seguir vajo llave. Au, va! Au, va. Fins aquí. No ens fotin més el pèl i activin ja la proposició de llei del Partit Nacionalista Basc, que sí que respon als estàndards de transparència i que, per cert, ha estat presa en consideració no sé quantes vegades. L'última el febrer de 2024. Precisament la proposició de llei del PNV que ens ocupa ara també va ser presa en consideració la legislatura passada per, amb total menyspreu del parlamentarisme, acabar en un calaix fins que va decaure al final de la legislatura. I tot per la falta de voluntat política del PSOE, perquè les majories per tirar-la endavant i eren les majories per revertir la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del PP de l'any 2015 hi eren. Per aprofitar el temps que em queda, deixin-me dir quatre coses molt bàsiques. La primera, la proposició de llei del diputat Mikel Legarda, és una lliçó de parlamentarisme i de dret constitucional necessària per entendre què és l'estat de dret i la separació de poders. Si us plau, els hi demano que la llegeixin. Dos: com que el text presentat és el mateix, em remeto al diari de sessions del 23 de març de 2021. Allà hi trobaran el que aquest humil diputat va expressar en nom de Junts al respecte i, per tant, que és exactament el mateix que diem al respecte de la proposta que es presenta avui, perquè és la mateixa proposta. Per tant, aquell debat ens remetem. Tres: per afegir alguna cosa per afegir alguna cosa, nosaltres pensem que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també hauria d'incloure la previsió d'un conflicte de competències entre poder judicial i els altres òrgans constitucionals, molt especialment els parlaments, tal i com defensa un altre gran jurista basc, Iñaki Lasagabaster.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«El resultat és un estat dual, un edifici amb façana de cartró pedra, d'estat de dret i una cuina que és on es prenen les decisions. On regna l'excepció, l'oportunitat, l'opacitat. Exemple d'això i de la hipocresia i de la gestualitat per interessos partidistes és la desclassificació a la carta de documents -veurem quins- del 23-F. Com que ahir era 23-F i com que hi ha un senyor expert en blanquejar el falangisme que va fer un llibre sobre el 23-F i ara es veu que se n'ha fet una sèrie d'aquest llibre, algú va pensar: 'Eh! Desclassifiquem alguna cosa del 23-F. Diguem que som molt transparents i sobretot fem un titular amb una frase amb ganxo del tipus 'la memòria no puede seguir bajo llave''. Per favor, per favor. Mirin a hipòcrites, senyors socialistes, no els guanya ningú. Si algú s'ha esforçat per mantenir la memòria bajo llave, són vostès, el partit Socialista. Són vostès els que durant anys han bloquejat la derogació de la Llei de Secrets Franquista de 1968. Són vostès els que han presentat una proposta indigna que reprodueix la llei franquista de 1968, a la que, per cert, Junts per Catalunya ha presentat una esmena a la totalitat. Són vostès els que han impedit desclassificar la informació dels San Fermins del 1978. Els que tenen bajo llave la informació del GAL i la desaparició de Mikel Zabalza. Són vostès els que no desclassifiquen la informació del 17-A, de l'Operació Catalunya del PP, però tampoc l'operació Catalunya del PSOE, la de Pegasus i la del Ministeri de l'Interior de Marlaska.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Presidenta, senyories, bona tarda. Amb gran desplegament de mitjans i molt d'interès personal, d'alguns, s'anuncia l'arribada de l'extrema dreta com si fos una cosa nova. La realitat és que les amenaces de l'extrema dreta, sembla que alguns ja ho han oblidat, son una realitat consolidada a l'Estat espanyol des de fa anys. Una realitat que va néixer contra el procés català, com ha explicat perfectament el diputat que ha precedit, Jon Iñarritu, i que es va concretar fent de l'excepció la normalitat, com la llei de 2015 que avui la proposta del Partit Nacionalista Basc proposa revertir. I qui ho va fer, això? Qui va fer aquesta conversió de l'excepció en normalitat? No l'extrema dreta, que no existia com a tal l'any 2015, ho va fer el Partit Popular, la suposada dreta democràtica. I saben qui ho ha mantingut i portat a l'extrem? El PSOE, l'esquerra espanyola. Un estat d'excepció que va tenir un moment clau, com dèiem el 2015, amb la reforma de diverses lleis que tenien l'únic objectiu de fer front a la fermesa de Catalunya per exercir el seu dret a l'autodeterminació. Davant d'això, no es van estar de res. Reforma del Codi Penal i de la Llei Mordassa, i aprovació de la Llei Mordassa, per perseguir i fer callar els que no pensen com ells. Per cert, fa cinc anys que Pablo Hasél està empresonat, injustament, empresonat, empresonat en condició de pres polític. I des d'aquí ho tornem a dir llibertat. Pablo Hasél continua. Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i de la LOREG per privar de drets els representants electes i per laminar la sobirania dels parlaments davant l'activisme judicial. Més reforma del Tribunal de Comptes i del Tribunal Constitucional, que és la que ens ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Però deixi'm tornar a parlar del context. Ara del context general, aquest en què els presidents Sánchez i Illa s'omplen la boca parlant de normalitat. I la vicepresidenta segona ens diu que compleix els acords, quan sabem que això no passa. N o passa ni una cosa ni l'altra. No hi ha normalitat. El govern Sánchez, amb la complicitat del govern Illa, l'únic que han normalitzat a Catalunya és el caos, l'empobriment i el col·lapse. I tot en un marc de mentides i incompliments que alguns socis toleren només gesticulant, però on no ens hi trobaran a Junts per Catalunya. Els vots de Junts no són ni a canvi de res ni a canvi d'un titular. Senyora Martínez, com ja li he dit, sap perfectament que fa onze mesos que tenim signat un acord per reformar la Llei 14/1994 amb el Ministeri de Treball en mans del seu partit. Un acord que han estat incapaços de materialitzar, tot i que els donava la possibilitat de transposar d'una vegada per totes la directiva de condicions laborals transparents del Parlament i el Consell Europeus. Però vostès han triat continuar incomplint, continuar incomplint amb nosaltres i continuar incomplint amb Europa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«En definitiva, avui, però, debatem una proposició que, en termes generals, en els números de proposició concreta podem compartir, no en l'exposició, que van destinades a incrementar el parc assequible perquè és necessari; reforçar l'habitatge públic, que és imprescindible; reduir l'IVA, la compra per a l'habitatge habitual, que ens sembla peremptori, però algunes de les mesures o bé conculquen competències catalanes i Junts mai validarem recentralització encobertes o bé no són del tot encertades en la seva concreció perquè proposen algunes rigideses que nosaltres no compartim. Per exemple, que tot el sòl públic de l'Estat es destini exclusivament a habitatges de lloguer assequible. Nosaltres compartim l'objectiu d'ampliar el parc assequible, però limitar-ho tot a una sola fórmula no la veiem òptima. També hi ha d'haver habitatge de venda protegida. També cal construir edificis col·lectius per a emergències socials o habitatges dotacionals per a gent gran i així alliberin el seu habitatge al mercat, o residències d'estudiants que redueixin la pressió sobre el parc ordinari en ciutats universitàries. La política d'habitatge no és una consigna, és un sistema molt complex que exigeix flexibilitat, seguretat jurídica i cooperació amb el sector privat. El problema de fons, que és el de l'oferta insuficient, demanda davant d'una demanda creixent, no es resol amb més rigidesa, es resol amb més inversió per produir habitatge, mobilitzant sòl amb intel·ligència, reduint impostos i traves burocràtiques, garantint estabilitat normativa i confiant en la iniciativa privada.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Estableixen una beca d'estudis igual a tot l'Estat, de nou perjudicant els joves que viuen en territoris amb cost de vida superior. I malgrat tot, formem joves amb molt de talent. Un 30 % dels joves de més de 30 anys estan sobre qualificats, 8 punts més que la mitjana de la Unió Europea. Però resulta que a l'Estat espanyol cobren un 17 % menys de salari. Per tant, acabem formant un talent amb fuga. I si analitzem la formació professional, les dades no són millors. Estan desajustades oferta i demanda. D'un costat, hi ha 31 000 joves que no troben plaça en la formació professional i, de l'altra, 20 000 places que queden vacants i 9000 que s'abandonen després de l'assignació. Des de Junts insistim en que cal prestigiar la formació professional, fer-la més dual enfocada a les pimes, que suposen, recordem-ho, el 98 % del teixit empresarial català i que contractarien joves si trobessin els perfils professionals que necessiten. I això li diem al govern Sánchez i li diem al govern Illa perquè són corresponsables d'aquesta situació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Mirin, no sabem si vostès van analitzar prèviament quins resultats podien tenir les seves polítiques públiques per als joves. El que sí que sabem és que l'anàlisi ex post és clara. Han fracassat amb la joventut. La taxa d'atur juvenil de l'Estat espanyol ha arribat a ser del 28 % i és de les més altes dins de la Unió Europea, doblant la taxa mitjana i multiplicant per quatre o per cinc les taxes d'Alemanya o dels Països Baixos. Una reforma laboral per eliminar la temporalitat que manté la precarietat perquè els salaris segueixen sent baixos. Si parlem d'habitatge, l'edat mitjana d'emancipació supera els trenta anys, quatre anys més que la mitjana de la Unió Europea. Els joves de l'Estat espanyol han de destinar entre el 40 % i el 60 % del seu sou per cobrir les despeses d'habitatge. El govern Sánchez es va treure del barret el Bo jove: 250 euros al mes com a ajuda al lloguer. Però resulta que el lloguer no podia ser de més de 600 euros o 900 euros. Si és a ciutats amb preus més alts, com ara Barcelona, digui'm vostè quin jove pot aconseguir llogar per menys de 900 euros a Barcelona, on la mitjana dels lloguers està molt per sobre?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Gràcies, president. Bé, si haguéssim fet una avaluació prèvia de la necessitat d'aquesta llei, haurien arribat a la conclusió que senzillament no calia, perquè la llei que vol modificar la 27/2022 per avaluar, per exemple, les polítiques públiques de l'Administració General de l'Estat té caràcter transversal i general i permet a l'Agència Estatal d'Avaluació incorporar nous indicadors per analitzar i predir quina repercussió pot tenir una política concreta en un determinat àmbit, com ara la joventut i infància. Per tant, no ens facin perdre el temps o no li facin perdre el temps als joves per respecte, bàsicament. I fins aquí l'avaluació de la seva iniciativa d'aquesta pancarta electoralista dirigida als joves que només serveix per gesticular i que ni millora les seves condicions de vida ni la seva confiança en el futur. Els joves necessiten solucions reals. El problema d'habitatge, que no els permet emancipar-se o fer-ho en condicions dignes, a la seva precarietat laboral i de salaris baixos que no els permet arribar a final de mes. Problemes que els porten al desànim, a l'ansietat, a la depressió o altres problemes de salut mental, omplint les llistes d'espera del psicòleg.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«És una llei que diu prou a la impunitat repetida, però sense caure exclusivament en el càstig. És una llei que posa ordre i, sobretot, és una llei que millorarà la seguretat i el benestar de la gent, que al final és l'únic que ens importa realment a Junts. Vull agrair especialment l'acompanyament de la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya, liderada pel degà emèrit, el senyor Jesús Sánchez, que ha estat sempre a l'altra banda del telèfon i ha tingut una paciència infinita mentre els diferents redactats corrien amunt i avall, així com també els diputats dels grups parlamentaris que han participat més intensament en la negociació: la senyora Moro, el senyor Aranda, el senyor Legarda. Ha estat molt complex, però al final hem arribat al punt que almenys a Junts ens sembla essencial, que és el de donar resposta a una demanda ciutadana real. Per tot això, demano avui el vot favorable a aquesta proposició de llei. És una llei que no improvisa, avalada pel Consell de l'Advocacia i pels operadors jurídics més rellevants. Una llei que ofereix eines efectives a jutges, ajuntaments i policies. Una llei que protegeix la seguretat als nostres barris, al món agrari, als comerços, a les persones vulnerables i, en definitiva, al conjunt de la ciutadania. Una llei amb la que la convivència hi guanya i la impunitat retrocedeix. Avui fem un pas endavant perquè la gent pugui viure més tranquil·la i més segura.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«En quart lloc, s'incorporen les petites estafes digitals. Cada 6 minuts hi ha una ciberestafa a Catalunya. Sovint són estafes que afecten, sobretot, a gent gran i persones amb menys competències digitals que autoritzen transferències. Faciliten dades bancàries pensant que estan parlant amb el seu banc o amb alguna empresa subministradora. Ara tindran una resposta penal clara. Cinquè. S'introdueixen mesures útils per evitar la reiteració delictiva. Es podran acordar ordres d'allunyament a multireincidents en determinades zones per protegir les víctimes, que era una eina realment molt reclamada durant anys pels ajuntaments i que ha estat sistemàticament ignorada. I parlant d'ajuntaments, es reforça el paper dels ajuntaments. Els municipis, que són els primers a patir els efectes de la multireincidència, acumulen el coneixement directe del carrer. Saben qui és qui. Aquesta llei els dona finalment legitimació per exercir l'acció penal en casos de multireincidència. Perquè si són a primera línia davant del problema, han de ser també la primera línia de la solució. En setè lloc, s'incorporen més mitjans al sistema judicial, l'obligació de disposar d'un jutge o jutgessa d'adscripció territorial cada 100 000 habitants. Això ajudarà a reduir col·lapses, evitarà que jutjats quedin paralitzats quan falti el titular. Especialment en territoris com Catalunya, on el col·lapse judicial és estructural. Aquesta llei és una llei ponderada que aconsegueix equilibrar tres elements fonamentals: una millor regulació penal ajustada a la realitat social actual i a la dels nostres barris, més mitjans amb lampliació de jutges i noves eines cautelars i més capacitat dactuació dels municipis, que són qui millor coneixen els que generen els problemes recurrents a la seva ciutat o al seu poble.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Aquesta llei neix del territori i no dels despatxos. Neix dels municipis que durant anys han hagut de suportar inseguretat als seus barris sense comptar amb cap eina eficaç per combatre-la. Per això vull saludar especialment als alcaldes i caps de llista de Junts per Catalunya, que avui són aquí. Han estat a primera línia lluitant contra un sistema que no els oferia eines i donant sempre la cara davant dels seus veïns. En bona part gràcies a la seva persistència que fem un pas que els seus veïns segur que agrairan. També vull saludar els alcaldes i alcaldesses de l'Arc Metropolità i d'altres entitats municipalistes que també sé que són presents avui. Avui presentem una llei impulsada per Junts, una llei molt esperada i que arriba molt tard, massa tard, després d'una tramitació marcada per bloquejos i dilacions. Però avui som aquí i això és una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives. Aquesta és una llei necessària i equilibrada no és una llei ideològica, sinó una resposta a la realitat, perquè respon a una realitat incontestable. Els furts i les estafes, quan es repeteixen una vegada i una altra, generen una enorme inseguretat i un tremend impacte en la convivència. Fins ara, el sistema no disposava de les eines adequades per actuar i amb aquesta norma s'ataca la impunitat. Trenquem amb una dinàmica que cronifica el delicte i ho fem de manera ponderada. És una bona regulació eficaç, equilibrada i útil per a jutges, fiscals i policies, perquè els dotarà de les eines que necessiten per la seva feina.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Des de Junts per Catalunya hem denunciat reiteradament que el marc actual i les polítiques portades a terme pel govern de l'Estat espanyol, no responen a les necessitats dels autònoms. No faciliten el seu dia a dia, ans al contrari, el compliquen. I aquesta és una tendència que des de Junts per Catalunya estem decidits a revertir. Estem decidits a canviar i com que sabem que això no ho farem ni interpel·lant els ministres espanyols ni amb mocions que instin a fer-ho el govern del PSOE i SUMAR, grans experts en deixar al calaix mocions i proposicions de llei. Doncs com que ho sabem molt bé, avui hem entrat a valorar una per una les propostes de la moció. Tampoc la de les esmenes, no perquè no ens interessen, ens interessen i molt, sinó perquè unes i altres -ho sé jo i ho saben vostès-, avui només serviran per fer un titular i nosaltres en volem defugir dels titulars. Volem anar per feina. Per això fa setmanes que treballem amb l'ajuda del sector, en una proposta integral per al treball autònom amb la que pretenem abordar amb tota amplitud i amb la màxima transversalitat els problemes que arrosseguen des de fa dècades els autònoms. Una proposta que sí prioritzi la millora de les prestacions, però que vagi molt més enllà, que vetlli per la subsistència de la persona, però també per la subsistència del negoci. Treballem per acompanyar l'impuls emprenedor dels autònoms, per reconsiderar i millorar la fiscalitat, per acabar amb els bloquejos estructurals, apostant per models flexibles, amb menys burocràcia que simplifiquin processos i que inverteixin la càrrega de prova a favor de l'autònom. En definitiva, una proposta que, més enllà d'apel·lar voluntats, doni resposta a les necessitats reals i a l'ambició dels nostres autònoms. Que doni resposta als autònoms d'un país que es diu Catalunya, que s'ha forjat en la cultura de l'esforç, del mèrit, del treball i de la constància de cada un d'ells i d'elles. D'uns autònoms que no es forren, contràriament al que cridava desbocada des d'aquí mateix, fa només uns mesos, la vicepresidenta segona. Que no es forren però que generen riquesa, riquesa per redistribuir-la, per fomentar l'ascensor social i per garantir el nostre estat del benestar. L'ascensor social i l'estat del benestar que avui el Govern d'Espanya i el govern Illa s'estan carregant. A Junts treballem per una Catalunya plena. Una Catalunya plena, impossible de concebre sense l'aportació dels autònoms. Per això mateix, a Junts per Catalunya treballem per garantir el seu futur. Perquè garantir el futur dels autònoms és sinònim de garantir el futur del país que ens mereixem.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué prioridad da el Gobierno español a las inversiones en transporte ferroviario?
«Per què no van fer les inversions en Rodalies quan tocava? Han reconegut un dèficit històric. I per què no feien la revisió de la xarxa perquè fos segura abans dels accidents o de que es plantessin els maquinistes? Per què segueixen sent el país d'Europa darrer en mercaderies per ferrocarrils? Per què prioritzen el corredor central en comptes d'acabar al corredor Mediterrani, que és el que aporta més mercaderies i connecta els ports? Per què no es prenen seriosament la segregació de mercaderies i rodalies en els trams més congestionats? No tindrem ni rodalies ni mercaderies i serà la seva responsabilitat. Vostè deia l'altre dia que ara sí que inverteixen més. I culpava el PP que sí, té responsabilitats, però l'any 2021 la ministra era Raquel Sánchez, -PSC-PSOE-. Execució a Catalunya, el 35,7 %; a Madrid, el 184 %. L'any 2023 vostè era ministre i va executar el 42,6 % i el primer semestre del 2024, el 20 %. I ja no han tornat a publicar percentatges d'execució. Responsabilitat del PSOE. El pla de Rodalies que executen al ritme que van, que per cert, fan actuacions de fa 20 anys enrere, la R3 necessitarà més de 12 anys per estar acabada. Miri, ja li responc jo a aquestes preguntes. Això no és accidental ni és casualitat. Això respon a una administració centralitzada que prioritza l'alta velocitat radial i les inversions a Madrid. Per als catalans, vostès han reservat un sabotatge premeditat a la vida de la gent, perquè els governs espanyols, ni del PP ni del PSOE, que Rodalies de Catalunya funcioni no ha estat mai una prioritat. És una lògica del poder a Espanya. És estructural. 20 dies de caos a Catalunya, ni serveis mínims. Avui han anul·lat tots els AVE de Girona sense cap motiu. Diuen que és per la vaga, però quina vaga? La gent perdent la vida, les andanes, els ports bloquejats i ningú de vostès assumeix responsabilitats polítiques? És per marxar corrents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Però les esquerres espanyoles també són un drama. Comparteixen, això sí, amb el bloc de dretes que s'ha de carregar Junts per Catalunya. Però les esquerres espanyoles han pagat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no han sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de tot l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies Catalunya? No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No. Han respectat la immersió lingüística? No. Han traspassat les competències en matèria d'immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. I davant d'aquest panorama. L'escut que necessita Catalunya és un escut per protegir-se de tots vostès. Perquè per Catalunya no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Catalunya ha estat sempre un dels motors econòmics d'Europa. Hem creat riquesa, feina, ocupació i oportunitats per a tothom, però la seva incompetència, el seu maltracte, l'infrafinançament per part de tots, ha fet que Catalunya vagi perdent posicions i cada any costa més tirar endavant. Cada any li costa més tirar endavant a les famílies i a les empreses. I si no ens ocupem nosaltres de Catalunya, no se n'ocupa ningú. De fet, està comprovat que vostès no s'han ocupat mai de Catalunya. Però quin és avui el panorama polític en el qual ens trobem? La gran proposta de l'extrema dreta és il·legalitzar Junts, però les dretes espanyoles, han pegat mai a Catalunya els diners que li pertoquen? No. Han fet que Catalunya gestioni els trens que no ha sabut gestionar Renfe? No. Han renovat els trens de Catalunya, que són els més vells de l'Estat espanyol? No. Han invertit el que han promès que invertirien a Rodalies. No. Han tingut en compte el cost de la vida a Catalunya, que és més elevat? No. Han fet habitatge públic per evitar la crisi d'accés a l'habitatge? No. Han respectat el dret a l'autodeterminació de Catalunya? No. Han fet que el català sigui llengua oficial a Europa? No, més aviat tot el contrari. Han respectat la immersió lingüística? No, més aviat tot el contrari. Han traspassat les competències en immigració? No. Han solucionat el problema de les okupacions? No. Han solucionat el problema de la multireincidència? No. De fet, demà s'aprova una llei que presenta Junts.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l'exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un 'fins aquí', un 'fins aquí' jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa -?i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l'exili català- un nou paradigma d'imparcialitat europeu. Un estàndard d'imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m'ho permeten, amb el cul a l'aire. El poder judicial, l'administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d'intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l'anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d'avui. La sentència, a més a més d'un 'fins aquí' jurídic, és un 'fins aquí' polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Mirin, no es pot defensar la legalitat internacional de manera selectiva. No es pot exigir als altres allò que un no vol complir. Avui és molt pertinent que Junts per Catalunya reafirmem que la qüestió catalana no és un problema d'ordre públic ni un afer penal. No és una anomalia. És la reivindicació legítima d'una nació que vol viure amb dignitat, amb respecte i amb la capacitat per decidir el seu futur. I cada dia que Espanya persisteix en negar-ho, cada dia que desatén el que diu la comunitat internacional, cada dia que posa obstacles al nostre progrés, la seva credibilitat democràtica es va esmicolant. Junts continuarem defensant Catalunya, la seva dignitat, els seus drets i el seu futur. I un Estat que es vol presentar com a democràtic només té una opció: escoltar-la. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes a todo el mundo. Venezuela, Groenlandia, Irán: hoy volvemos a oír discursos que apelan con vehemencia a la defensa de la legalidad internacional. Eso sí, siempre que hablen de los demás, siempre para criticar a Gobiernos extranjeros o siempre que señalen abusos cometidos a muchos kilómetros de aquí. Pero, curiosamente, cuando la legalidad internacional habla de España, cuando organismos independientes de la ONU señalan vulneraciones claras de derechos fundamentales, entonces hay silencio. Y se calla porque la verdad les delata, porque saben que, cuando se trata de Cataluña, el Estado acumula una lista de agravios que ninguna democracia madura toleraría. Este es el punto clave. No se puede utilizar la legalidad internacional como un arma política hacia fuera, mientras que se ignora de forma sistemática cuando se ponen en evidencia las carencias internas. No se mide por lo que se denuncia fuera la capacidad de un Estado, sino por lo que puede corregir y reparar en su seno.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Algú podria dir que, com a independentistes, a nosaltres ja ens va bé i ens importa poc el que vostès facin amb Espanya. I seria cert si no fos que tot això també impacta directament, i molt, en els catalans. I deixi'm dir-ho, en tots els catalans, siguin o no independentistes. Les seves polítiques, tota la seva incompetència en els governs, estan ofegant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Les seves polítiques estan ofegant el país. Vostès, que governen l'Estat, la Generalitat, pràcticament totes les diputacions catalanes, pràcticament totes les grans ciutats catalanes i la capital de Catalunya, vostès i els seus socis han convertit una terra rica i pròspera en un país on un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa. Poden fer veure que tot va bé, gastar-se una quantitat ingent de diners públics en propaganda institucional. Però a aquestes alçades està més que demostrat que els socialistes i els seus socis són sinònims de misèria. I a Catalunya encara més, perquè tenim un govern al capdavant de la Generalitat que, en lloc de confrontar aquest dany de l'Estat, s'ha convertit en una mera i dòcil gestoria. I a Catalunya encara més, perquè patim un dèficit fiscal crònic i creixent. I a Catalunya encara més, perquè patim uns acords de conveniència entre els socialistes, Esquerra i els comuns, absolutament letals per al present i per al futur del país. Doncs ara, amb tot això, pregunti'ns per què nosaltres no ens dobleguem davant les seves pretensions i pressions perquè aprovem les seves polítiques. Pregunti'ns per què mantenim sempre la posició i no ens sentim part de cap bloc, ni tan sols amb l'obligació de sustentar el govern. Per tot això, a nosaltres en tot això, no ens hi trobaran ni fronts d'esquerres per salvar Espanya ni Espanya. Nosaltres només tenim un objectiu: Catalunya i la seva gent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«La Constitució de 1978 és un text caduc, obsolet, superat per la realitat política i social. Un text que, a més, alguns s'han especialitzat a utilitzar com a excusa per reprimir i negar reivindicacions polítiques legítimes. I un bon exemple és precisament el Senat. El Senat va ser configurat a la pròpia Constitució com una cambra -?no ens cansarem mai de dir-ho- de representació territorial. I en canvi, l'única acció del Senat que passarà a la història va servir exactament per al contrari. Va servir per anar en contra de la seva naturalesa territorial, d'ADOSPLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE Año 2026 XV LEGISLATURA Núm. 163PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 157celebrada el martes, 10 de febrero de 2026 PáginaORDEN DEL DÍA:Minuto de silencio ... (Página5Toma en consi) Acabo. El que nosaltres volem no són cambres territorials en un estat que no és el nostre. Allò pel que lluitem és un Parlament sobirà en una Catalunya independent. Però com que nosaltres no som com vostès, naturalment, donarem suport a la iniciativa que ens arriba de Formentera, però no podem deixar de dir que és una vergonya que, sent el Senat una cambra que entre uns i altres ha estat desnaturalitzada i que, com tots comprovem a diari, serveix per a tot menys per complir la missió de representació dels territoris, és una vergonya, dèiem, que Catalunya estigui clarament infrarepresentades si es compara amb qualsevol altre territori de l'Estat. No em refereixo a les Illes, que legítimament han de tenir una representació individualitzada. Parlo de molts territoris de l'Estat que tenen una representació artificial i desproporcionada que, com diem infrarepresenta a Catalunya i és inacceptable si aquesta institució, la institució del Senat, no compleix amb la funció de representació del territori que li pertoca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Senyora presidenta. Senyories, molt bona tarda. Primer de tot, voldria donar la benvinguda als amics, als germans de les Illes Balears que avui ens acompanyen, molt especialment els formenterers, la gent de Formentera. El que avui ens veniu a presentar és, per damunt de tot, una demanda justa. Formentera és l'única illa de l'Estat sense representació al Senat. La Constitució agrupa Formentera amb Eivissa i això és precisament el que avui es proposa canviar. L'illa de Formentera ha de poder elegir un senador propi, separadament d'Eivissa, com a expressió de la seva singularitat territorial i institucional. Perquè si algun sentit té l'existència del Senat és que serveixi, com a mínim, per a la funció de representació dels territoris, de les Illes, allò que és el que l'hauria de caracteritzar. Per això, que Formentera pugui elegir el seu propi senador, traslladar a nivell institucional un fet tan indiscutible com la singularitat de Formentera, la seva idiosincràsia i la seva insularitat és una qüestió democràtica molt bàsica i que no el pugui tenir suposa un greuge que s'ha d'esmenar.»