Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
247 declaraciones · página 9 de 9
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Com pot ser que el CNI, el principal organisme de seguretat de l'Estat, actués amb aquesta negligència al voltant de l'instigador dels atemptats que era el seu col·laborador? Com és possible que Es-Satty, un gihadista radical que havia estat vinculat a l'atemptat de l'11-M d'aquí, de Madrid, i a l'Operació Chacal, pogués preparar durant mesos un atemptat que havia de ser de gran magnitud? També hi va haver negligència de la Secretaria de Seguretat de l'Estat quan no va aplicar el Reglament 98/2013 que des del 2014 obligava a controlar i regular la venda de precursors d'explosius. No es va aplicar aquest reglament. Els terroristes van poder comprar gran quantitat de substàncies per preparar explosius sense cap tipus de control. I com s'explica, a més, l'error de ciberseguretat que suposa que estiguessin fent un munt de recerques a internet per saber com preparar una bomba, llogar furgonetes, comprar armes blanques o localitzar possibles objectius? Recordem que en aquell moment estàvem en nivell 4 sobre 5 -4 sobre 5- d'alerta terrorista. Hi ha molts més interrogants, molts. L'excomissari Villarejo va dir en el Cas Tándem a l'Audiència Nacional que va ajudar el CNI, cito, a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. Quina informació tenia el director del CNI? Què va passar amb les comunicacions entre els diferents cossos de seguretat? Per què van fallar?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«D'això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d'agost. Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d'operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d'explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l'explosió d'Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l'imam Es-Satty, el cervell de l'operació, fugir d'Alcanar just després de l'explosió, un fet que mai, mai, s'ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l'explosió? Potser el mateix imam Es-Satty? Sis dies després de l'explosió, el jutge Andreu va dir que l'imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d'avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l'imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l'havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d'expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l'advocat de l'Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d'anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d'assegurar l'estabilitat de la legislatura d'entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l'origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d'estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d'una relació de subordinació a una relació d'igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys. Hi havia una sèrie d'elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l'independentisme a la directiva d'intel·ligència. Retirar la vinculació de l'independentisme català amb el terrorisme dels informes de l'Europol. I la llei d'amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l'1 d'octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans. Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s'han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d'aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La darrera vegada que vaig parlar en català en aquesta cambra em van cridar a l'ordre, em van retirar la paraula i em van expulsar. No va servir de res recordar-li a la presidenta Meritxell Batet que cap article del reglament prohibia l'ús del català, i em va entendre perfectament perquè ella també és catalanoparlant. Però en aquell moment no hi havia voluntat política de respectar els nostres drets lingüístics, ans al contrari, em va repetir fins a tres vegades que fes servir la seva llengua comú. Els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s'han erigit ara en defensors de les llengües cooficials aquí i a la Unió Europea. Han trigat cinc anys a fer-ho. Com han assenyalat alguns, és més que evident que faltava Junts a l'equació. Hi insistim, es podia i es pot fer servir el català en aquesta cambra sense reformar el reglament. I ho diem des de la nostra posició independent externa als blocs que promouen o ataquen la reforma, però clau, determinant, a l'hora de garantir la no discriminació del català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Aquesta nova generació tenim una agenda que vostès no s'esperaven. Han tingut a Junts en un racó durant molt de temps mentre esperaven, segurament, que ressuscités la fórmula de tota la vida, aquella fórmula que els ha procurat governs i estabilitat durant dècades a canvi de molt poquet. Avui vostès saben que aquella fórmula ja no tornarà, sobretot mentre depengui de Junts. Seria injust que no destaqués avui que no només podem parlar català, sinó que tenim el dret a parlar català, un dret que hem tingut sempre però que no s'havia respectat, com el dret a l'autodeterminació. Però d'això en parlarem d'aquí unes setmanes. I voldria agrair la feina i la valentia de la presidenta Armengol. Una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors. I vaig acabant. Això no va d'encaix. Això no va de partits. Això no va de reencuentro. Això va de país. Això va de nació. Això va de mentalitat d'Estat i va d'una relació d'igual a igual. Va de fer-nos respectar. I va de la llibertat del nostre país i també de no renunciar a cap dels camins per assolir-la. Molts de vostès no es poden ni imaginar què representa que l'Estat els consideri parlants de segona, parlants que tenen menys drets senzillament perquè la teva llengua materna, aquella amb la qual parles als teus fills, aquella amb la qual somies i aquella amb la qual diràs els darrers mots de la teva vida no és una llengua guanyadora. I des d'aquí un profund record a Carme Junyent, i un agraïment immens a la Plataforma per la Llengua i a tots els qui s'han compromès amb el català. El català ha estat i és llengua nacional, és llengua popular. La parlen més de 10 milions de persones. I tant dret teniu vosaltres a viure plenament i lliurement en castellà com el tinc jo a viure plenament i lliurement en català o en aranès. Perquè el català és la nostra llengua i la llengua ens defineix. Cada paraula en català que pronunciem és una afirmació de la nostra identitat. També és una celebració de la nostra història i una reivindicació dels nostres drets com a nació. Avui, en aquest moment històric, la nostra llengua catalana pronunciada en aquesta cambra és l'evidència d'aquest camí imparable cap a la llibertat.»