Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.394 declaraciones · página 97 de 147
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Voldria fer alguns comentaris de la intervenció que va fer ahir la senyora Álvarez. Senyor Belda, en aquest cas estic responent a la senyora Álvarez que, efectivament, com deia el diputat Legarda, va tenir un to molt diferent del que ha tingut vostè aquí, lamentablement. La senyora Álvarez es va referir a la tornada del procediment del president Puigdemont el 8 d'agost passat a Barcelona com la xarlotada de verano de un Houdini jodido. Molt graciosa la senyora Álvarez. El que li hem de dir és que la xarlotada va ser l'operació Gàbia per detenir-lo una operació fracassada i els que van resultar ferits van ser el senyor Sellent, el senyor Helena i el senyor Marlaska. Vostè, senyora Álvarez, també va retreure al senyor Bolaños que la llei d'amnistia sembla escrita amb els peus. El que li hem de dir és que no s'enganyi. No s'enganyi, la redacció no l'ha d'imputar, senyor Bolaños. La redacció actual de la llei d'amnistia és la que Junts per Catalunya va forçar votant el 30 de gener de l'any passat en contra d'una versió que d'Amnistia només en tenia el títol. I sí li dono la raó, el Tribunal Suprem ha decidit usurpar el lloc del legislador. Passar-se a tots els principis de l'Estat de dret pel forro. Derogar ad hominem l'amnistia i prevaricar, no aplicant la llei al president Puigdemont inventant-se, com diu el vot particular, una entelèquia sobre la malversació. I és que aquí, aquí a l'Estat espanyol, si hi ha algun responsable del deteriorament democràtic de l'Estat, aquest responsable és la toga nostra i la seva total i absoluta impunitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«También votaremos a favor de este real decreto porque se ha incluido una enmienda en cuanto a la vivienda. Es vergonzoso el déficit crónico público en inversión para vivienda, y el PSOE, la señora Colau y todos ellos no han sabido revertir esta situación, por lo que se ha trasladado la política de vivienda a los particulares, lo que ha creado inseguridad jurídica y situaciones injustas, y esto solo ha llevado a una reducción de la oferta privada de alquiler, un aumento de los precios y una mayor dificultad para los jóvenes de acceder, así como a dificultades para personas con pocos recursos. Por eso hemos incluido esta enmienda del aval de alquiler, que permite tener vivienda, cubrir esa falta de alquiler y proteger con más seguridad jurídica y económica al alquiler, independientemente de la situación de las personas que alquilan los pisos. Debemos ponernos del lado de las familias con menos recursos específicamente. Cuando ustedes legislan, legislan a favor de las grandes empresas y de las grandes corporaciones. En reales decretos anteriores similares acordaron compensaciones a grandes hidroeléctricas y a grandes constructoras, y eso siempre lo hemos denunciado, nunca le hemos dado apoyo a eso. Ustedes toman medidas que perjudican a las pequeñas empresas, a los autónomos, a los ganaderos, a los pescadores, y estamos aquí para defenderles porque, uno, son la base económica de Cataluña; dos, llevan intrínsecamente asociado el valor del esfuerzo y del trabajo, y, tres, no cuentan con los mismos mecanismos para competir y para defenderse. Algunos ejemplos: el Ministerio de Agricultura desde el primer día dice que la agricultura va muy bien porque se exporta más que nunca, ¿pero quién exporta? Las grandes empresas agroalimentarias. Y, al mismo tiempo, los agricultores y los ganaderos se ven ahogados y tienen que dejar su trabajo sin relevo generacional. Y el ministro se paseó por Europa hablando de acuerdos con Mercosur y los de la pesca, que ahoga a nuestros pescadores. Habla de la pesca de altura y dice que son muy beneficiosos para la empresa española. ¿Cuáles? Las grandes empresas son las que se encargan de la pesca de altura. Y en cuanto a la reducción de la jornada laboral, hay muchos trabajadores que tienen 37,5 horas o menos. ¿Cuáles? Los de las grandes empresas y grandes corporaciones. ¿Quién tiene miedo a esta medida? ¿Quién no va a poder soportarla? La pequeña empresa, el pequeño comercio, la agricultura, los pequeños negocios. Ellos sí tienen miedo de tener que cerrar por no poder aguantar con estas medidas, y en un contexto en el que las bajas laborales y el absentismo laboral son escandalosos en comparación con las cifras europeas. Estuvimos de acuerdo en un impuesto a la banca, pero introdujimos rebajas fiscales para pymes y cooperativas. Señores del Gobierno, sin confianza y sin negociación no hay votos. Menos demagogia, cumplan con sus acuerdos o sus propuestas. No tendrán nuestros votos sin negociación previa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Una de las consecuencias de todo esto fue que durante unos días se dejaron de lado todas las investigaciones -o, más bien, no se habló- que tienen en marcha, pero ahora sí que se habla más. ¿Quizá usaron también este real decreto no consensuado para desviar la atención? Ustedes han demostrado que no son de fiar. Ustedes dicen que negocian y dialogan, pero solo lo hacen in extremis, cuando no les queda alternativa alguna. Han demostrado que prefieren la coacción y el chantaje al diálogo y la negociación, y con nosotros esto no sirve. Unos días después, hoy, vemos que ha habido negociación, se ha aprobado un real decreto, tendrá nuestros votos e incluye las medidas de ese y otras enmiendas, y estamos abiertos a negociar el resto del real decreto. Nosotros queremos aumentar la desgravación fiscal, que ustedes sugerían del 15 %, por la compra de vehículos eléctricos al 20 o 25 %; queremos sustituir unas medidas raquíticas e insuficientes que han hecho fracasar la descarbonización y la movilidad por unas ayudas mucho más eficientes. Por cierto, eso no es una medida de urgencia; han tenido todo el año para trabajar en un paquete de medidas para la movilidad eléctrica y la industria así se lo ha reclamado, pero no lo han hecho.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Per això, en l'acord de fiscalitat vàrem estar d'acord en l'impost a la banca, però vam introduir rebaixes fiscals a pimes i cooperatives. Senyors del govern, sense confiança no hi ha vots si no es negocia. Menys demagògia. Compleixin els seus acords o les seves propostes no tindran els nostres vots si no hi ha una negociació prèvia. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hoy está sucediendo lo que ya anunciamos: se aprobará un real decreto con medidas que Junts per Catalunya dijo desde el primer momento que apoyaría: el aumento de las pensiones, las bonificaciones al transporte público y las ayudas a la dana, y también se aprobará un documento con una enmienda sobre unas garantías a los propietarios. Recapitulemos. Un Gobierno en minoría parlamentaria presenta para su ratificación ochenta medidas y ciento cuarenta páginas para un real decreto y lo mandó un 23 de diciembre, sabiendo que con Junts no tenían ningún acuerdo de investidura y que tocaba negociar paso a paso y sabiendo que funcionar a base de reales decretos eso algo opaco y que se trata de una medida para acuerdos de urgencia. Hemos votado reales decretos parecidos a este, pero, sabiendo esto, señor Bolaños, ¿pueden explicarnos por qué presentaron un real decreto sin haber negociado el conjunto del documento con la formación política que podía darles los votos favorables? ¿Alguien podría explicar por qué no presentaron un real decreto con las medidas más sensibles y urgentes, que sí que estaban previamente acordadas y que sí contaban con el voto de Junts per Catalunya desde el primer momento? Estas medidas se hubieran aprobado el 22 de enero sin polémica alguna. Ha quedado demostrado lo que decíamos, que las medidas sociales no peligraban. Eso ha sido así. Porque, menuda casualidad, el 22 de enero desplegaron un ejército de cargos políticos del Gobierno y de los partidos que han apoyado al Gobierno en todos los medios de comunicación y redes sociales para explicar la maldad y la falta de sensibilidad de Junts per Catalunya. En pocas horas se anunciaron manifestaciones y concentraciones contra aquellos que no permitían el aumento de las pensiones y las bonificaciones al transporte público. Esta campaña no fue improvisada, y lo peor de todo es que manipularon los miedos y la indignación de la gente, usaron esto como un arma partidista para sacar rédito, sabiendo que, de un modo u otro, en pocos días se iban a resolver los acuerdos, tal como se solicitó en ese momento, y eso va a suceder hoy.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«També votarem aquest reial decret per l'esmena que hem introduït amb el tema d'habitatge. És vergonyós el dèficit crònic d'inversió pública en habitatge i la impotència dels governs diversos PSOE i la senyora Colau per no saber revertir la situació gravíssima d'accés a l'habitatge. Ha acabat això traslladant el pes de les polítiques d'habitatge als privats, generant inseguretat jurídica i sovint situacions injustes. I això l'únic que ha provocat és reduir l'oferta privada de lloguer i l'augment dels preus i una major dificultat d'accés a l'habitatge per a joves i persones amb pocs recursos. En aquest Reial decret hem introduït la nova figura de l'aval lloguer, amb l'aval lloguer es dona cobertura pública a l'impagament del lloguer i a cobrir les destrosses en l'habitatge, si és que hi són i per tant, s'incentiva la propietat amb més seguretat jurídica i econòmica a llogar, independentment de la situació dels llogaters. Senzillament, les polítiques públiques de suport a l'accés a l'habitatge han d'anar a càrrec del sector públic, especialment amb les famílies amb menys recursos. Un altre dels motius pels quals no tenen la nostra confiança és que, quan vostès legislen, ho fan a favor de les grans empreses i les grans corporacions. En anteriors reials decrets com aquest varen col·locar compensacions a grans hidroelèctriques, a grans constructores. Sempre ho hem denunciat, mai ho hem recolzat. Quan vostès legislen, qui surt perjudicat és la petita empresa, l'autònom, el petit pagès, el ramader o el pescador. I nosaltres estem aquí per defensar-los Per tres motius principals: 1 són la base de l'economia de Catalunya, 2 porten intrínsecament associat el valor del treball i de l'esforç, i 3 no tenen els mateixos mecanismes per competir i defensar-se. Exemples. El ministre d'Agricultura des del primer dia li sento dir que l'agricultura va tan bé perquè s'exporta més que mai. Qui exporta? Les grans companyies agroalimentàries i al mateix temps els pagesos i els ramaders ofegats per la burocràcia, no es guanyen la vida, pleguen i no tenen relleu generacional. I el ministre es passeja per Europa beneint acords com Mercosur o el de la pesca, que ofega als petits pescadors i alhora diu que aconsegueix grans acords per a la pesca d'altura. Diu molt beneficiosos per a les empreses espanyoles. Quines? Grans empreses industrials de la pesca són les que fan la pesca d'altura i la reducció de la jornada laboral? Hi ha molts treballadors que tenen 37 hores i mitja o menys. Quins? De grans empreses i de grans corporacions. Qui té por d'aquesta mesura? Qui no la aguantarà, doncs la petita empresa, el petit comerç, la pagesia, l'hostaleria, els petits negocis. Aquests sí que estan angoixats que potser haurien de plegar i no aguantaran aquest tipus de mesures en un context on les dades d'absentisme laboral i de baixes laborals són escandaloses en comparació amb les dades europees.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Una de les conseqüències que ha tingut tot això és que durant uns quants dies no es va parlar de la gran quantitat d'investigacions i escàndols que tenen vostès activats per la premsa cada dia. Alguns de perfil ho vau fer, alguns que veurem què passa. Però aquells dies no se'n va parlar, que era per això que van presentar un reial decret no consensuat? Vostès han demostrat que no són de fiar perquè vostès aquí diuen que són els que negocien i dialoguen, però només ho fan in extremis quan no tenen cap altra alternativa. Vostès han demostrat que prefereixen la coacció i el xantatge al diàleg i la negociació. I amb nosaltres això no val. Avui, uns dies després, hi ha hagut negociació, s'ha acordat un nou reial decret, tindrà els nostres vots, té aquelles mesures i algunes esmenes que explicaré i estem oberts a seguir negociant la resta del decret. Per exemple, nosaltres volem augmentar la desgravació fiscal que vostès proposaven del 15 per cent per a la compra de vehicles elèctrics el 20 o el 25. Volem substituir unes mesures raquítiques i insuficients que han fet fracassar la descarbonització de la mobilitat per unes ajudes molt més eficients. I per cert, això no és una mesura d'urgència. Hem tingut tot l'any per fer un paquet de mesures per a la mobilitat elèctrica i la indústria els ha reclamat i no ho han fet.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Avui està passant allò que ja vam anunciar. S'aprovarà un reial decret amb mesures que Junts per Catalunya, des del primer moment va dir que donaria suport l'augment de les pensions, les bonificacions del transport públic, els ajuts a la dana i també s'aprovarà un document amb una esmena que hem incorporat sobre els lloguers que dona garanties als propietaris. Recapitulem. Un govern en minoria parlamentària presenta per a la ratificació un Reial decret amb 80 mesures i 140 pàgines, enviat un 23 de desembre sabem que Junts per Catalunya no té amb vostès cap acord d'investidura ni d'estabilitat. I diem que s'ha de negociar. Carpeta a carpeta. Sabem que funciona a base de reials decrets, és una pràctica que perverteix la democràcia parlamentària i que és opaca. Sabem que és una mesura per a acords d'urgència i que per això hem tombat altres reials decrets com aquest. Sabent això, senyor Bolaños, algú pot explicar per quin motiu van presentar un reial decret sense haver negociat el conjunt del document amb aquella formació política que li podia donar els vots favorables? Algú pot explicar per què no van presentar un reial decret amb les mesures més sensibles i més urgents que sí que estaven parlades i que sí que tenien el vot de Junts per Catalunya des del primer moment? Aquestes mesures s'haguessin aprovat el 22 de gener sense cap polèmica. Ha quedat demostrat que el que dèiem,que les mesures socials no perillaven, era realment així. Perquè quina casualitat! El mateix 22 de gener van desplegar un exèrcit de càrrecs dels partits del govern i dels partits que donen suport al govern a tota mena de mitjans de comunicació i xarxes socials per explicar tota la maldat de Junts per Catalunya i tota la falta de sensibilitat de Junts per Catalunya. En poques hores s'anunciaven manifestacions i concentracions contra els que no permetien l'augment de les pensions i l'augment del preu del transport públic. Una campanya, per cert, que no s'improvisa. I el pitjor de tot, manipulant les pors i la indignació de la gent, utilitzant això com una arma partidista per treure'n profit, sabent que d'una manera o d'una altra, en pocs dies es resoldrien aquells acords tal com vam demanar avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Al día siguiente de nuestra visita a El Hierro, la prensa publicaba una noticia que prácticamente pasó desapercibida por la mayoría, pero que nos impresionó a los que hicimos esa visita: un cayuco acababa de llegar a las costas del Caribe con diecinueve cuerpos de migrantes muertos que seguramente se habían pasado de largo el faro de La Restinga, el de la última esperanza. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«No quiero desaprovechar la oportunidad que me ofrece esta moción para denunciar un hecho que me impactó y que me llevo a la reflexión. La isla de El Hierro, como nos explicaron, es la última oportunidad de supervivencia que tienen los migrantes que vienen de Senegal, de Mali, de Gambia o de otros países del tercer mundo. Cuando los cayucos se pasan de largo el faro de La Restinga están condenados a perderse en el océano, están sentenciados a morir, a morir todos los que viajan en esos cayucos. Por eso, en plena visita pregunté si se estaban reforzando las patrullas navales para detectar barcos en riesgo de desaparecer en el océano. La respuesta fue que no. Seguramente este es un trabajo que debería hacer Frontex: proteger la frontera sur de la Unión Europea, pero también proteger a aquellos que se juegan la vida persiguiendo el sueño europeo. Así que, cuando la semana pasada visitamos la Comisión Europea, acompañada de mi compañera la diputada Marta Madrenas y tuvimos la oportunidad de hablar con Magnus Brunner, comisario de Asuntos Internos y Migración, se lo preguntamos: ¿qué hará Europa para evitar más muertes de migrantes? ¿Qué hará para evitar en la medida de lo posible que los cayucos se pierdan en el océano más allá de El Hierro? ¿Incrementarán las patrullas navales de Frontex? La respuesta fue que el Estado español -y lo dijo literalmente el comisario Brunner- no pide toda la ayuda que podría a Frontex a la hora de hacerse cargo del control de la frontera sur de la Unión Europea. Así pues, la pregunta es obvia, inevitable y al Gobierno español: ¿por qué el Gobierno español no pide más intervención de Frontex cuando puede hacerlo? ¿Por qué no hace todo lo posible por evitar la muerte segura de tantos migrantes?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Gràcies. Señorías, diputada Valido. Gracias a la invitación del Gobierno canario, hace unos días participamos en la visita a Tenerife y a la isla de El Hierro. En concreto, al pueblo pesquero de La Restinga, el principal punto de llegada de los cayucos llenos de migrantes que huyen de África con la esperanza puesta en Europa. Conocer a los voluntarios y a los profesionales de la Cruz Roja fue una experiencia impresionante, inspiradora. Gente muy joven dando ejemplo de solidaridad, redimiendo a una humanidad demasiado embargada por los conflictos bélicos o las crisis humanitarias o climáticas. Allí donde no llegan los recursos llega la voluntad y el compromiso del personal de la Cruz Roja. Pero, evidentemente, es una situación que desgasta y que, a menudo, cuando el buen tiempo encalma el mar y la llegada de inmigrantes es masiva, pone en tensión a la sanidad pública canaria. Es una realidad que también vivimos en Cataluña. De diferente manera, pero también la vivimos en Cataluña. A los que nos acusan de insolidarios les daré un dato: en Cataluña, se han distribuido 1988 personas migradas en la crisis de Canarias declarada en octubre de 2023. Casi 2000 procedentes de Canarias. En ese momento crítico de 2023, el Gobierno español concedió una subvención de 50 millones a Canarias, que no discutimos de ninguna de las maneras, pero a Cataluña no nos dio ningún recurso, a pesar de la situación también extraordinaria que se vivió con esta llegada masiva y sostenida de inmigrantes, que no ha hecho más que agravar la infrafinanciación que sufrimos en materia de asistencia migratoria sanitaria. Esta es una de las reivindicaciones de Junts en las negociaciones para poder tener la gestión integral de las competencias en inmigración, porque sabemos perfectamente lo difícil que es poder dar respuesta sin plena capacidad de decisión y sin recursos suficientes, especialmente cuando se trata de dar una acogida digna a los menas. Un acrónimo que nos distancia del significado de las palabras que lo componen: menores no acompañados, solos, perdidos. En Cataluña, desde 2015, hemos acogido a 10 538 menores.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Així que, quan la setmana passada vàrem visitar la Comissió Europea, acompanyada de la meva companya, la diputada Marta Madrenas, i vàrem tenir l'oportunitat de parlar amb Magnus Brunner, el comissari d'Assumptes Interns i Migració, li ho vàrem preguntar: què farà Europa per evitar més morts de migrants? Què farà per evitar, en la mesura del que és possible, que els cayucos es perdin en l'oceà més enllà de El Hierro? Incrementaran les patrulles navals de Frontex? La resposta va ser que l'Estat espanyol ¿dit de manera literal pel comissari Brunner¿ no demana tota l'ajuda que podria a Frontex a l'hora de fer-se càrrec del control de la frontera sud de la Unió Europea. Així que la pregunta és òbvia, inevitable i al Govern espanyol. Per què el Govern espanyol no demana més intervenció de Frontex, quan ho pot fer? Per què no fa tot el possible per evitar la mort segura de tants migrants? L'endemà de la nostra visita a El Hierro, la premsa publicava una notícia que va passar pràcticament desapercebuda per a la majoria, però que als que estàvem de visita ens va colpejar. Un cayuco acabava d'arribar a les costes del Caribe amb 19 cossos de migrants morts que, ben segur, s'havien passat de llarg el far de La Restinga, el de l'última esperança.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Aquesta és una de les reivindicacions de Junts en les negociacions per poder tenir la gestió integral de les competències en immigració. Perquè sabem molt bé com és de difícil poder donar resposta sense plena capacitat de decisió i sense prou recursos. Especialment, quan es tracta d'intentar donar un acolliment digne als MENAS, un acrònim que ens distancia del significat de les paraules que el componen, 'menors no acompanyats', sols, perduts i que a Catalunya des del 2015 portem acollits 10 538 menors. No vull deixar passar l'oportunitat que m'ofereix aquesta moció per denunciar un fet que em va impactar i portar a la reflexió. L'Illa de El Hierro, com ens van explicar, és la darrera oportunitat de supervivència que tenen els migrants que venen del Senegal, o de Mali, o de Gàmbia o d'altres països del Tercer Món. Quan els cayucos passen de llarg el far de la Restinga, estan condemnats a perdre's en l'oceà. Sentenciats a morir tots els que hi viatgen. Per això, en plena visita, vaig preguntar si es reforçaven les patrulles navals per detectar vaixells en risc de desaparèixer a l'oceà. La resposta va ser no. Segurament, aquesta és una feina que hauria de fer Frontex, protegir la frontera sud de la Unió Europea, però també protegir aquells que es juguen la vida perseguint el somni europeu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Senyories, diputada Valido. Gràcies a la invitació del Govern canari, fa uns dies, vam participar en la visita a Tenerife i a l'illa de El Hierro, en concret, al poble pesquer de La Restinga, el principal punt d'arribada dels cayucos plens de migrants que fugen de l'Àfrica amb l'esperança posada a Europa. Conèixer els voluntaris i professionals de la Creu Roja va ser una experiència colpidora i inspiradora. Gent molt jove donant exemple de solidaritat, redimint una humanitat massa embargada pels conflictes bèl·lics o les crisis humanitàries o climàtiques. Allà on no arriben els recursos, arriba la voluntat i el compromís del personal de Creu Roja. Però evidentment és una situació que desgasta i que sovint, quan el bon temps calma el mar i l'arribada de migrants és massiva, posa en tensió la sanitat pública canària. És una realitat que també vivim a Catalunya, de diferent manera, però també vivim a Catalunya. Als què ens acusen d'insolidaris, una dada. A Catalunya han estat distribuïdes 1988 persones migrades en la crisi de Canàries, declarada l'octubre del 2023, gairebé 2000 persones provinents de Canàries. En aquell moment crític del 2023, el Govern espanyol va concedir una subvenció de 50 milions a Canàries, que no discutim de cap de les maneres, però a Catalunya no ens van assignar cap recurs, malgrat la situació també extraordinària que es va viure amb aquesta arribada massiva i sostinguda d'immigrants, que no ha fet res més que agreujar l'infrafinançament que patim, que patim, en matèria d'assistència migratòria sanitària.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Pero en este punto les preguntamos, señorías: ¿Por qué se insta a hacer desde el Congreso lo que es de su competencia y obligación? Que lo haga el Gobierno, de oficio, como, por ejemplo, trasladar información sobre la falta de efectividad del consumo generalizado de cremas, pastillas y terapias alternativas y acientíficas que exhiben, sin ningún tipo de control, la indicación para el tratamiento de síntomas asociados a la menopausia. Para hacer esta tarea de control ya tenemos a la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, y no les faltan recursos. La agencia revela tasas practicadas por la Administración General del Estado en materia de medicamentos, productos sanitarios, productos cosméticos y productos de cuidado personal. Por lo tanto, ya deberían estar haciendo esto. Respecto al resto de propuestas, de nuevo el Gobierno español vuelve a meterse en un terreno que no le corresponde, en una clara invasión competencial, como cuando hablan de estudiar la creación de unidades de menopausia con carácter multidisciplinar y de colaborar con las comunidades autónomas, porque eso es competencia de las comunidades autónomas; igual que cuando desde el Grupo Socialista instaban al Ministerio de Sanidad, de SUMAR -un punto que acaban de eliminar, quizá porque no lo habían hablado y ahora ya sí-, y hablaban de favorecer y mejorar la coordinación de los niveles asistenciales, de la atención primaria y la especializada, porque, de nuevo, ustedes estaban pisando las competencias. Han añadido un punto que dice: Dar apoyo a las comunidades autónomas en los niveles asistenciales. Bien, más allá de darnos apoyo -y está muy bien que nos apoyen- lo que necesitamos son más recursos económicos para la sanidad catalana, que sufre -y todo el mundo lo sabe- una infrafinanciación estructural muy importante para mejorar la salud de las mujeres durante la menopausia, una etapa que no es una enfermedad, sino un momento perfectamente natural, pero en el que necesitamos cuidarnos más y mejor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Esto significa que hay un porcentaje importantísimo que, debido a la desinformación, no recibe tratamiento. Y esto tiene un impacto en la salud, en la vida laboral y en la calidad de vida de las mujeres, y es un hecho que, de nuevo, contribuye a la brecha de género. Algunos países, como el Reino Unido, ya han incluido la menopausia en planes de educación y políticas laborales: tomemos nota. La desinformación debe ser corregida aprovechando todos los canales. En un mundo de superficialidad y redes sociales llenas de fotos retocadas sobre la base de filtros de eterna juventud, ya es todo un éxito que los contenidos sobre menopausia estén haciéndose un hueco. Cada vez llegan a más mujeres gracias al algoritmo que las convierte en el objetivo, pero eso no es suficiente y a veces tampoco es conveniente, porque las redes sociales también pueden servir para intoxicar, para infoxicar. Por tanto, estamos de acuerdo en que debemos promover campañas informativas realizadas con rigor sobre la eficacia y la seguridad de las terapias hormonales de sustitución, por ejemplo, o, al contrario, campañas que sirvan para analizar y desenmascarar los falsos remedios o tratamientos para la menopausia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Señorías, es prácticamente imposible hablar de salud sexual y reproductiva sin que esta se relacione con tabús, mitos, miedos, estereotipos, prejuicios, y es imposible del todo cuando de lo que estamos hablando es de salud sexual no reproductiva, cuando hablamos de la llegada de la menopausia, porque marca el final de la etapa fértil de la mujer. Y este es un cambio vital, no una enfermedad, que por sí solo puede suponer problemas de autoestima, vergüenza, pérdida de deseo sexual, pero, sobre todo, porque, a golpe de sofocos, la menopausia nos marca el inicio de una serie de patologías; algunas importantes, que no se conocen lo suficiente y pueden comprometer muy seriamente nuestra salud, la de las mujeres. Cuando ya no tenemos la protección de los estrógenos llega la osteoporosis, el aumento de niveles de colesterol, un mayor riesgo de enfermedades cardiovasculares, insomnio, ansiedad, depresión, irritabilidad; en una palabra, la aceleración de los síntomas del envejecimiento, en general; todo un cuadro, ampliamente desconocido e ignorado por el 40 % de las mujeres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Respecte de la resta de propostes, de nou, el Govern espanyol torna a posar-se en un terreny que no li correspon, amb clara invasió competencial, com quan parlen d'estudiar la creació d'unitats de menopausa amb caràcter multidisciplinari. Fan servir la frase de 'Col·laborar amb les comunitats autònomes', però resulta que això és competència de les comunitats autònomes. O quan des del grup socialista instaven el Ministeri de Sanitat de SUMAR ¿un punt què he vist que acaben de treure, potser perquè no s'ho havien acabat de parlar i ara ja ho han fet¿¿ Però deien vostès: 'Afavorir i millorar la coordinació dels nivells assistencials d'atenció primària i especialitzada'. Tornaven a trepitjar les competències. Han afegit un punt que diu: 'Donar suport a les comunitats autònomes en la millora dels nivells assistencials'. Home, nosaltres, més enllà de que ens donin suport, que està molt bé que ens donin suport, el que necessitem són més recursos econòmics per a la sanitat catalana, què pateix, ho sap tothom, un infrafinançament estructural gravíssim, per millorar la salut de les dones en la menopausa, una etapa, recordem-ho, què no és una malaltia, és una etapa perfectament natural, sí, però en la que necessitem cuidar-nos més i millor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Alguns països, com el Regne Unit, ja han inclòs la menopausa en plans d'educació i polítiques laborals. Prenem nota. La desinformació s'ha de corregir aprofitant tots els canals. En un món de superficialitat i xarxes socials plenes de fotos retocades a cop de filtre d'eterna joventut, ja és tot un èxit que els continguts sobre menopausa hi estiguin fent forat. Arriben cada cop a més dones amb l'ajuda de l'algoritme què fa la feina de convertir-les en 'target'. Però això no és suficient, i a vegades tampoc és convenient. Perquè les xarxes socials poden servir també ¿i ho veiem cada dia¿ per infoxicar. Per tant, estem d'acord en que cal promoure campanyes informatives fetes des del rigor. Sobre l'eficàcia i seguretat de les teràpies hormonals de substitució, per exemple. O, per contra, campanyes què serveixin per analitzar i desemmascarar els falsos remeis i els falsos tractaments per a la menoPausa. Però, i aquí ens preguntem, senyories, per què s'insten a fer des del Congrés el que és de la seva competència i obligació fer des del Govern d'ofici? Per exemple, traslladar informació sobre la manca d'efectivitat del consum generalitzat de cremes, pastilles i teràpies alternatives acientífiques que exhibeixen sense cap tipus de control la indicació per al tractament dels símptomes associats a la menoPausa.Per fer aquesta tasca de control ja hi ha l'Agència Espanyola del Medicament i del Producte Sanitari, i recursos no els en falten. L'Agència rep les taxes practicades per l'Administració General de l'Estat en matèria de medicaments, productes sanitaris, productes cosmètics i productes de cura personal. Per tant, ja haurien d'estar fent això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Senyories, és gairebé impossible sentir parlar de salut sexual i reproductiva sense que aquesta vingui relacionada amb tabús, mites, pors, estereotips, prejudicis¿ I impossible del tot quan del què toca parlar és de salut sexual no reproductiva, quan parlem de l'arribada de la menopausa, perquè marca el final de l'etapa fèrtil de la dona i aquest ja és un canvi vital, que no una malaltia, un canvi vital què per si sol pot suposar problemes d'autoestima, de vergonya, de pèrdua de desig sexual¿ Però, sobretot, perquè a cop de fogots, la menopausa ens marca l'inici d'una sèrie de patologies, algunes importants, què no es coneixen prou i què poden comprometre seriosament la nostra salut, la de les dones. Quan ja no tenim la protecció de l'estrogen, arriba l'osteoporosi, l'augment dels nivells de colesterol, el major risc de problemes cardíacs o de diabetis, la pèrdua de memòria, l'insomni, l'ansietat, la irritabilitat, la depressió¿ En una paraula, l'acceleració dels símptomes d'envelliment en general, tot un quadre què és àmpliament desconegut i ignorat encara pel 40 % de les dones. Això vol dir que hi ha un percentatge importantíssim què, per desinformació, no rep tractament. Impacta, per tant, en la salut, en la vida laboral i en la qualitat de vida de les dones, i això és un fet què contribueix, de nou, a la bretxa de gènere.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«La propuesta de hoy -insistimos- no es vinculante, pero la dependencia de los catalanes respecto a la energía nuclear en más del 50 % sí que nos vincula políticamente a la hora de buscar soluciones que no nos desconecten de la competitividad y la seguridad en el suministro. Hay muchas preguntas para las que queremos respuesta desde la transparencia por parte de los operadores y del Gobierno español. Solo así podremos decidir lo que es lo mejor para mi país, que es Cataluña. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Esta es la cruda realidad, una realidad que no nos gusta. Pero ¿alguien puede garantizarnos que a tan pocos años vista podamos tener garantías -valga la redundancia- al ciento por ciento para poder prescindir de la nuclear? Estas garantías debe dárnoslas el Gobierno del PSOE, pero en otras ocasiones hemos podido ver que no era de fiar, que no había cumplido con sus proyecciones. Y conste que nosotros no estamos a favor de perpetuar lo nuclear; no, de ninguna forma. Recordemos de dónde venimos. En 2019 los operadores y el Gobierno acordaron el cierre escalonado de las nucleares entre 2027 y 2035 gracias a que Red Eléctrica de España, la actual REDEIA, dijo que el cierre no pondría en riesgo la garantía de suministro, porque la propia REDEIA ya tenía previsto ir ampliando la red de líneas MAT en Cataluña para hacer llegar la electricidad desde Aragón, unas líneas que destruyen el territorio y que suponen una alternativa que no mejora nuestra situación de dependencia como país, que no nos acerca a la soberanía energética de Cataluña. Si cierran las nucleares en Cataluña, pasamos a depender o bien de Francia, de electricidad mayoritariamente nuclear -un contrasentido ¿verdad?-, o de Aragón. Y aquí viene el siguiente problema: para salir de este callejón sin salida necesitamos más renovables en Cataluña y estamos muy lejos, mucho, de cumplir los objetivos Proença, la prospectiva energética de Cataluña 2050. Nuestro diputado en el Parlamento de Cataluña, Salvador Vergés, siempre da un ejemplo muy visual: desde ahora y hasta 2050 deberíamos construir diariamente tres campos de fútbol de placas solares y una turbina eólica cada tres días para cumplir con los objetivos. Pero también necesitamos que el Gobierno español haga los deberes, porque el cierre de las nucleares está relacionado con el desarrollo de instalaciones de almacenamiento de energía, ya sea por bombeo hidráulico o por baterías, y el Gobierno todavía no se ha puesto ni las baterías ni las pilas. Y esta situación pone contra las cuerdas a los catalanes, a las industrias, a las empresas y a los consumidores. Por lo tanto, no estamos aquí para responder desde el simplismo nucleares sí o nucleares no, sino para reconocer que no podemos prescindir de la energía que nos aportan las nucleares sin caer en nuevas dependencias o asumir riesgos de falta de suministro.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«La proposta d'avui, insistim, no és vinculant, però la dependència dels catalans en la nuclear, amb més del 50 %, sí que ens vincula políticament a l'hora de buscar solucions que no ens desconnectin de la competitivitat i de la seguretat en el subministrament. Hi ha moltes preguntes per les què volem resposta, des de la transparència per part dels operadors i del Govern espanyol. Només així podrem decidir què és el millor per al meu país, què és Catalunya. Gràcies. Gracias, presidente. Suerte, Iñaki. Hoy, el PP presenta una proposición no de ley -por lo tanto, no vinculante, es importante recordarlo- con un primer punto que pide extender la vida útil de las centrales nucleares. Este es un tema que genera mucha mucha polémica, y en Cataluña mucha preocupación, porque los catalanes dependemos mucho más de lo nuclear que los ciudadanos del resto del Estado. En 2024 las centrales nucleares generaron 50 000 gigavatios hora de electricidad, representando solo el 20 % de la producción eléctrica neta del Estado. Y decimos solo porque en Cataluña los tres grupos nucleares -Ascó I, Ascó II y Vandellós II- aportan más del 50 % del total de la generación de electricidad, es decir, uno de cada dos catalanes consume electricidad de origen nuclear. Y en los últimos años este porcentaje se ha ido manteniendo porque la incorporación de las renovables no ha cubierto el aumento de la demanda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Recordem d'on venim. El 2019, els operadors i el Govern van acordar el tancament escalonat de les nuclears entre el 2027 i el 2035. Gràcies que Red Eléctrica de España, l'actual Redeia, va dir que el tancament no posaria en risc la garantia de subministrament elèctric, perquè la pròpia Redeia ja tenia previst anar ampliant la xarxa de línies MAT a Catalunya, per fer-hi arribar electricitat des de l'Aragó. Unes línies que trinxen el territori i que suposen una alternativa que no millora la nostra situació de dependència com a país, que no ens acosta a la sobirania energètica de Catalunya. Si tanquen les nuclears a Catalunya, passem a dependre o bé de França, d'electricitat majoritàriament nuclear ¿un contrasentit, oi?¿, o d'Aragó. I aquí ve el següent problema. Per sortir d'aquest atzucac necessitem més renovables a Catalunya i som molt lluny, molt, de complir els objectius PROENCAT, la Prospectiva energètica de Catalunya 2050. El nostre diputat al Parlament de Catalunya, el Salvador Vergés, posa sempre un exemple molt visual. Des d'ara i fins al 2050, hauríem de fer tres camps de futbol al dia de plaques solars i un molí eòlic cada tres dies, per complir amb els objectius. Però també necessitem que el Govern espanyol faci els deures, perquè l'aturada de les nuclears estava i està lligada al desenvolupament de les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia, ja sigui per bombeig hidràulic o per bateries. I el Govern encara no s'ha posat ni les bateries ni les piles. Aquesta situació posa contra les cordes els catalans, les indústries, les empreses, els consumidors. Per tant, no som aquí per respondre des del simplisme de nuclears sí, nuclears, no; sinó per reconèixer que no podem prescindir de l'energia que ens aporten les nuclears sense caure en noves dependències o assumir riscos de falta de subministrament.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Pero para hacer esto no necesitamos esta nueva ley, lo que necesitamos es erradicar otro flagelo, quizá menos llamativo, pero igualmente lesivo, un flagelo, un azote, que sufre Cataluña y quién vive, un azote que se ha convertido en una enfermedad crónica en nuestro país, aplicada por todos los Gobiernos españoles, sean de derechas o de izquierdas, un azote que se llama expolio fiscal y que representa cada año un déficit de 22 000 millones de euros, o sea, más del doble del presupuesto del Departamento de Salud catalán, o diciéndolo de una forma más llana, para que todo el mundo lo entienda, 2700 euros por habitante de Cataluña que vienen a Madrid y no vuelven nunca. Es evidente que, si no se revierte esta situación, si no se pone fin al expolio fiscal, será imposible que ninguna iniciativa legislativa tenga el impacto en Cataluña que necesitan la ciudadanía y el personal sanitario. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindicamos lo que se ha hecho y lo hacemos sin estar muy orgullosos, conscientes de que tenemos camino que recorrer y trabajo que realizar, pero queremos hacerlo desde Cataluña. Y es en este sentido en el que queremos recordarles que la gestión del sistema sanitario es una competencia transferida a las comunidades autónomas. En el caso de Cataluña, nuestro sistema sanitario tiene un marco propio y unas particularidades que, si quieren nuestros votos, deben ser respetadas, cosa que reiteradamente el Grupo Popular olvida y no tiene en cuenta. Estamos a favor de establecer medidas que garanticen la seguridad y la salud del personal sanitario en los centros de trabajo públicos y privados. Estamos a favor de implementar los planes y las medidas necesarias para prevenir y evitar actos de violencia en el ámbito sanitario. Estamos a favor de establecer obligaciones y garantizar derechos que protejan al personal sanitario. Pero, como les decía, también estamos a favor de que se respeten escrupulosamente los marcos competenciales y la idiosincrasia del ámbito sanitario catalán y de que no se tienda una vez más a la centralización, implementando modelos nacionales españoles sustitutivos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Y, sobre todo, desde Junts per Catalunya estamos a favor de disponer de la financiación justa y necesaria para llevar a cabo las mejores políticas para todos los ciudadanos de Cataluña, en todos los ámbitos, también en el sanitario, concretamente para terminar con la violencia que sufre el personal sanitario.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la proposición de ley del Grupo Popular sobre la violencia en el ámbito sanitario. Cabe decir que desde Junts per Catalunya reconocemos y compartimos la preocupación por la violencia que sufre el personal sanitario en el ejercicio de sus funciones, y lo hacemos sabiendo que este fenómeno no solo pone en peligro la seguridad de los profesionales, sino que también afecta a la calidad de la atención a los pacientes y, en consecuencia, afecta al buen funcionamiento del sistema sanitario en su conjunto. El compromiso de Junts per Catalunya en esta materia está bien acreditado a través de la creación en el año 2022 del Observatorio para Situaciones de Violencia en el Ámbito Sanitario de Cataluña, una iniciativa implantada por la Conselleria de Salud catalana, liderada en ese momento por el doctor Argimon. Este observatorio cuenta en la actualidad con una herramienta para la notificación de casos de violencia en los puestos de trabajo para los profesionales de los centros y servicios asistenciales del sistema de nuestro país, Cataluña.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Per fer això, no ens cal aquesta nova llei. Per fer això, el que ens cal és erradicar-ne una altra de xacra, potser menys cridanera 'a priori', però igualment lesiva, una xacra que qui la pateix és Catalunya i tots els que hi viuen. Els parlo d'una xacra que ha esdevingut una malaltia crònica per al nostre país, aplicada per tots els governs espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres. Una xacra que es diu espoli fiscal i que representa cada any un dèficit de 22 000 milions d'euros, o sigui, més del doble del pressupost del Departament de Salut català. O dit de forma senzilla, perquè tothom ho entengui, 2700 euros per cada habitant de Catalunya que venen a Madrid i no tornen mai. És evident que, si no es reverteix aquesta situació, si no es posa fi a l'espoli fiscal, és impossible que cap iniciativa legislativa tingui a Catalunya l'impacte que la seva ciutadania, i en aquest cas els professionals de la sanitat, es mereixen. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindiquem el que s'ha fet, i ho fem sense cap cofoisme, conscients que hi ha camí per córrer i molta feina per fer, però la volem fer des de Catalunya. I és en aquest sentit que els volem recordar que la gestió del sistema sanitari és una competència transferida a les comunitats autònomes. I, en el cas de Catalunya, el nostre sistema sanitari té un marc propi i unes particularitats que, si volen els nostres vots, han de ser respectades, cosa que reiteradament el grup popular oblida i obvia. Mirin, estem a favor d'establir mesures per garantir la seguretat i la salut del personal sanitari en els centres de treball públics i privats. Estem a favor també d'implementar els plans i les mesures necessàries per prevenir i evitar actes de violència en l'àmbit sanitari. I estem a favor d'establir obligacions i garantir drets que protegeixin el personal sanitari. Però, com els deia, també estem a favor que respectin escrupolosament els marcs competencials i la idiosincràsia de l'àmbit sanitari català. I no s'aboqui un cop més a la centralització, implementant models nacionals espanyols substitutius. I, sobretot, des de Junts per Catalunya, estem a favor de disposar del finançament just i necessari per fer les millors polítiques per a tots els ciutadans de Catalunya, i en tots els àmbits, també en el sanitari, i concretament en el d'acabar amb la xacra que representa la violència que pateix el seu personal i que avui ens ocupa.»