Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
551 declaraciones · página 1 de 19
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Adif i el ministre Puente han de donar la cara. Espanya destina a conservar cada km de xarxa ferroviària la meitat de la mitjana europea. Les tragèdies d’aquest any fan encara més urgent allò que fa anys que reclamem des d’@Esquerra_ERC: inversions i garanties de seguretat a Catalunya. Amb la vida de les persones no s’hi juga. ara.cat/societat/espan…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Serà per anomalies… @eliasbendodo @ppopular No deixar un poble sencer votar sobre el seu futur. Impedir una persona poder exercir la seva professió durant més de 9 anys. Mantenir un model de finançament caducat durant més de 15 anys. Continuo…?Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Oriol @junqueras al #MatíCatRàdio: “Està bé recordar la brutalitat de la repressió dels últims 9 anys per posar en valor la victòria política que aquesta amnistia representa.” 🔗 Recupera l’entrevista: 3cat.cat/3cat/junqueras…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Oriol @junqueras: “Avui és un dia de victòria després de nou anys d’una repressió que mai hauria d’haver existit” 🗞️ Recupera la notícia: esquerra.cat/junqueras-nou-…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Avui és un dia de victòria, després de 9 anys de repressió. Un agraïment immens a tota la gent que ens ha acompanyat durant tots aquests anys.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Cada causa que es tanca és un alleujament per a moltes persones i les seves famílies, que han viscut massa anys amb incertesa i patiment. Ara cal que l'amnistia arribi a totes les persones que encara esperen que es faci justícia.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Avui s'acaba definitivament el malson de les 35 persones que encara éren encausades pel Tribunal de Cuentas pel referèndum de l'1 d'octubre. Anys d'amenaça sobre el patrimoni personal de 50 famílies. Cau una causa més contra l'independentisme, que ens carrega de raons per urgir l'aplicació immediata de l'Amnistia a les causes que encara es mantenen vives.Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Això és una falta de respecte a les persones que vam defensar l’amnistia que va blocar el PSOE. Un insult als qui han estat a presó o han patit exili tots aquests anys, mentre Salvador Illa negava l’amnistia com a solució per posar fi a la repressió política.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«I amb això també vull que quedi molt clara una cosa: si avui cauen aquestes mesures i la situació és dramàtica, com és, les dretes, i especialment en aquest cas Junts per Catalunya, que votarà en contra dels interessos dels catalans i les catalanes, tindran responsabilitat. Sí, la tindran. Però senyories del Partit Socialista, vostès porten 8 anys governant. I d'aquests, només 3 han tingut un hemicicle d'esquerres. La legislatura passada, vostès tenien una majoria progressista que podia haver fet canvis estructurals en aquesta cambra i van actuar com el centredreta més ranci aturant aquestes mesures estructurals. Per tant, això va de corresponsabilitat. Vostès ho podrien haver fet i no ho han fet. I sense una esquerra forta això mai serà possible. I les dretes, evidentment, deixaran tirada a moltíssima gent aquesta tarda. Ho dic aquí, ho dic avui perquè se'n recordin quan hagin de tornar a escollir socis. Moltes gràcies. Gracias, presidente. A muchas personas, señorías, les va la vida hoy en lo que decidamos en este hemiciclo. Y digo que les va la vida porque es literalmente la vida. Olga, de L'Hospitalet, a principios de septiembre se suicidó, dejando dos hijas. ¿Les suena, diputadas y diputados de Junts? Javier, también de L'Hospitalet, se quitó la vida antes de que le sacaran de la tienda donde había hecho de zapatero toda la vida, esta misma semana. El local era su vida, decían sus amigos. ¿Les suena, diputadas y diputados de Junts? A los dos les desahució un fondo buitre, propiedad de toda la finca, para hacerse más rico. Según los datos del protocolo de registro de ideaciones de suicidio en casos de desahucio, durante 2025 se registraron 124 casos que advertían de que se iban a quitar la vida antes de que les echaran de su casa. Y eso solo en Barcelona ciudad. ¿Qué creen que va a ocurrir hoy si votan en contra del decreto que puede poner fin a esto, señorías de Junts?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Pel que fa al tema dels lloguers indefinits, la idea és bona, la compartim, però sincerament, crec que ens hem equivocat amb el nom. Em sembla que no és massa adequat. El que proposa el decret perquè s'entengui és un lloguer estable, que el propietari del pis no pugui fotre fora si no el necessita. El que proposa simplement és que la gent pugui viure en un sostre sense estar patint cada cinc anys perquè ha de fer les maletes. Si la teva iaia t'ha deixat un pis i tu l'has llogat i de cop el necessites perquè t'has separat, perquè el teu fill se'n va a viure a la ciutat o perquè el teu net torna al poble pel què sigui, el podràs recuperar sense cap contraprestació a aquest lloguer, que els hi deia jo, li diria estable, el que pretén és que les empreses que es dediquen al mercat immobiliari no et puguin fotre fora perquè els hi sortirà més car això que renovarte el contracte, que surti més rendible tenir un llogater de llarga durada que no anarlo renovant cada cinc anys per posar el preu el doble. I bàsicament que si vius de lloguer puguis tenir la tranquil·litat que no hauràs de fer les maletes cada cinc anys i et puguis plantejar, o la idea boja de tenir fills perquè tindràs un sostre on posarlos una habitació.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Gràcies, president. A molta gent, senyories, avui li va la vida en el que decidim en aquest hemicicle. I dic li va la vida perquè és, literalment, la vida. L'Olga de l'Hospitalet, a principis de setembre es va suïcidar deixant dues filles. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? En Javier i també de l'Hospitalet es va treure la vida abans que el traguessin de la botiga on havia fet de sabater tota la vida aquesta mateixa setmana. El local era la seva vida, deien els seus amics. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? A tots dos els va desnonar un fons voltor propietat de la finca sencera per ferse més ric. Segons les dades del Protocol de Registre d'ideacions de suïcidi en casos de desnonament es van registrar durant el 2 025 124 casos de persones que advertien que es volien treure la vida abans que els fessin fora de casa seva. Això només a Barcelona ciutat. Què pensen que passarà avui si voten en contra del decret que pot acabar amb això, senyories de Junts? En què pensen quan prenen la decisió de no votar aquestes mesures? Se'n recorden de l'Olga, de l'Alícia, d'en Javier? Se'n recorden? Eren tots i són tots catalans i catalanes. De vostès, de veritat, quan voten, pensen en la gent del nostre país? A partir d'ara cada desnonament i cada suïcidi portarà una mica de la responsabilitat del que avui decideixin votar en aquesta cambra. Junts insisteix que aquests drames són nivells Satanàs, perquè posen tota la pressió als petits propietaris. Però Míriam Nogueras no és capaç d'aclarir què és un petit propietari. De fet, es va escridassar amb una periodista fa pocs dies en directe perquè no li contestava la pregunta. Per què no ens contesten? El decret diferencia clarament, les persones que tenen tres o més cases. Per tant, aquells que en tenen dos o menys estan protegides, com dirien vostès, de les obligacions que imposa el decret en matèria de desnonaments. Per tant, a mi m'agradaria tornarlos a preguntar: què és un petit propietari? 5, 10, 15 habitatges? No sé, jo la majoria de gent que conec en té entre 0 i 1, hipotecat fins als 70 anys. Aquesta és la majoria de la gent de Catalunya. A veure si m'ho poden aclarir que és per una amiga.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Cert, com deia, que algunes mesures han quedat recollides al primer reial decret que debatrem divendres, que sorgeixen de l'agenda que hem anat marcant des d'Esquerra Republicana, on no ens hem cansat de fer propostes. Però li deia, els ha faltat ambició. Per exemple, no entenem perquè l'IVA als lloguers turístics ha quedat en un 10 % i no en un 21 quan era el que vostès també estaven defensant fins abans d'ahir. També falten mesures que desincentiven la compra especulativa, l'acumulació d'habitatge per fer negoci. Hem de revertir la idea generalitzada que comprar pisos per enriquirse al cap d'uns anys és normal. Hem de fer que deixi de ser rendible. Ara mateix és urgent reduir aquesta pressió externa sobre la demanda d'habitatge. L'accés a la compra del primer habitatge també és una problemàtica transversal. Per això, a Catalunya hem demanat baixar l'ITP als joves a la primera compra i a l'Estat fer el mateix amb l'IVA. Sembla que ara han començat a abraçar aquestes mesures en el reial decret llei que portaran divendres, però els ha costat tres anys. I que quedi clar que posar en marxa aquests ajuts no calia un gran acord parlamentari. De fet, ho han fet a l'executiu quan formacions com ERC ho hem posat sobre la taula repetidament aquests mesos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Fa anys que li reclamem que per ampliar aquest parc d'habitatge transfereixin els actius de la Sareb i els recursos necessaris. A la Generalitat de Catalunya no li calen tràmits legislatius per fer això. Els darrers dos anys, el govern de l'Estat espanyol ha incrementat la despesa militar en desenes de milers de milions. Li demanem que aquesta ambició la posin també en el camp de l'habitatge i vagin molt més enllà del pla estatal que amb poc més de mil milions l'any queda molt curt. Vostè parlava també de la fiscalitat. També hem demanat des de fa anys la penalització i l'alliberament dels habitatges buits de l'Estat per posarlos a disposició del parc de lloguer social. Com li deia la setmana passada, tenim un cens de l'INE desactualitzat, però diu que hi ha quasi quatre milions de pisos buits en tot l'Estat espanyol. Fa anys el govern espanyol fa anys que es va comprometre a estudiar i publicar aquestes dades i encara no ho han fet. Per això tampoc ens cal cap acord al Congrés. Ho poden fer sortint d'aquest hemicicle sense dades reals sobre l'estat actual del parc. No podem seguir parlant de quina necessitat de nova construcció tenim, sense un pla clar, clar, de localització dels pisos, del seu estat i de qui és la seva propietat. No podem seguir parlant d'ells com si no servissin per a res. Deia abans que vostè parlava de fiscalitat. Des d'Esquerra Republicana també hem impulsat una agenda fiscal clara i ambiciosa. Fa dos anys, com a mínim, que li estem exigint al govern que pugi impostos als usos especulatius de l'habitatge. Inclús hem presentat una proposició de llei. S'ha de gravar també el lloguer turístic que està omplint no només les grans ciutats, sinó també tota la línia de la costa i la resta del país. Una altra cosa molt important també és dotar de més autonomia als ajuntaments en zones tensionades per apujar l'IBI, els grans tenidors, els fons voltor i els pisos buits. Cert que aquesta mesura sí que s'incorpora al reial decret i crec que farà que molts ajuntaments tinguin més eines per lluitar contra aquestes pràctiques i més recursos per invertir en polítiques d'habitatge. Hi hagi qui hi hagi governant a la comunitat autònoma.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«I en aquest punt hi vull tornar a preguntar coses que mai ens responen per les vies parlamentàries formals. Quants habitatges de la Sareb, i per tant, controlats pel seu govern han passat al mercat especulatiu en lloc de destinarse a lloguer social? Des que vostès són al govern el 2018, quants habitatges de la Sareb han destinat a habitatge social? Per quin motiu no ens faciliten la informació a ajuntaments i comunitats autònomes per identificar aquests habitatges i altres immobles? Com justifiquen que en un estat on les competències d'habitatge són de la Generalitat de Catalunya, vostès mantinguin segrestats aquests immobles en lloc de traspassar no sols on està el conveni que fa un any van anunciar a bombo i plateret amb la Generalitat? I tot això passa en un dels pitjors escenaris possibles un estat amb un parc públic ínfim. Existeixen reiterades recomanacions de la Comissió Europea i un consens científic absolut que la manera més efectiva de les administracions públiques per contenir el mercat és tenir un parc d'habitatge prou gran com per compensar i pressionar els preus a la baixa. Però Espanya té un percentatge d'habitatge públic de només un tres i escaig per cent. I jo em pregunto què han fet vostès al respecte? Com pot justificar que això no hagi canviat en vuit anys de Govern socialista? I no em val el Plan de Vivienda de 2026, perquè això ja arriba tard. Durant el 2025, la recaptació tributària de l'Estat va superar els 325 000 milions d'euros, un 10 % més que l'any anterior i ja venia d'abans i el creixement s'està mantenint durant el primer semestre de 2026. Vostès tenen els recursos i els mitjans per fer un gran salt endavant en creixement de parc d'habitatge i no ho han fet. Dit això, i que digui el que digui Junts i els seus socis del PP i VOX, no només es conté el mercat construint descontroladament a tot arreu, com va passar llavors, que ja sabem com vam acabar. Això es fa començant per fregir impostos als que acumulen habitatges per ferne el seu negoci. Es fa exigint als bancs que diguin quants pisos buits tenen i que els posin a disposició del parc de lloguer a un preu raonable. I sobretot, es fa posant tots els esforços en ajudar a les persones que volen una llar per fer una vida, a no haver de patir perquè demà se'ls acaba el contracte i els apujaran descontroladament. O comprarsela inclou, si volen, per exemple, rebaixant l'impost de transmissions patrimonials. Si et vols comprar una casa per viure i pujantlo molt, si la vols per especular, com ha proposat Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya o aplicant un IVA del 4 % a la compra del primer habitatge. Si compres per especular, pagues mes. Si compres per viure pagues menys. Un principi ben bàsic.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Com hem arribat fins aquí? Però potser val la pena que mirem una mica enrere per seguir avançant. Durant la darrera gran crisi immobiliària, la del 2008, jo tenia 26 anys i acabava d'acabar la carrera d'Arquitectura. Imagini's quin moment, senyora ministra. No sé si vostè, que devia tenir una edat similar en aquell moment s'havia comprat un pis abans que esclatés la bombolla. Jo no perquè estava estudiant, però recordo molt bé quin era el relat social fins al 2007. Si no compraves un pis hipotecant el 90 o el 100 per cent del valor del mercat, eres un estúpid i un irresponsable. Però el 2008 això va canviar i els polítics ens van començar a dir que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que si no teníem diners i un sou havíem d'haver anat de lloguer. D'aquella crisi econòmica i immobiliària ens van quedar moltes cicatrius. La hipocresia dels discursos alliçonadors. Un drama social sense precedents. Una vergonyosa salvació de caixes i bancs a base de deute públic. Una concentració bancària de la qual encara paguem les conseqüències. I també un parc d'habitatges de la Sareb en mans d'organismes públics amb gairebé 200 000 actius.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«La realitat ens atropella. Ministra, la major part de la gent avui no pot accedir a un habitatge digne. Una persona treballadora amb un salari mitjà no pot aconseguir una hipoteca ni pagar un lloguer d'un pis normal. De fet, cal estalviar 14 anys de sou íntegre per poder pagar una entrada, per exemple. Això és la realitat que tenim i és intolerable. Qui ho negui viu en un altre planeta i qui ho permeti o justifiqui forma part del problema i està treballant en contra de la seva pròpia gent, per molt que s'emboliqui molt fort amb una bandera. Diguem, per exemple, una estelada. Nosaltres les estelades les volem als balcons de les cases dels catalans i les catalanes, i no al voltant de les espatlles de qui els dona l'esquena quan més els necessiten. Jo vull saber en tot aquest escenari què pensen fer a partir d'ara. Amb això, si és que surt, donaran la legislatura de l'habitatge per amortitzada la legislatura de la d'habitatge, ministra? La realitat és que aquesta legislatura serà recordada per la imatge de Mari Carmen sortint de casa seva amb camilla. Aquesta legislatura sencera, fins ara, la legislatura on no han aconseguit garantir l'accés a una llar ni de lloguer ni de compra. Amb aquests decrets pararan el cop, però el problema d'arrel no s'arreglarà mentre l'habitatge segueixi responent a una lògica de mercat d'actius financers, els grans inversors i les empreses immobiliàries han de treure les grapes de les llars de la gent si volen ferse rics que comprin i venguin barcos de luxe o accions d'una gran energètica.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Més de tres anys de legislatura ens ha costat arribar fins aquí, ministra. I vostès s'han posat a treballar només quan desenes de milers de persones han sortit al carrer a cridar que ja n'hi ha prou. Que ja n'hi ha prou de Mari Carmen. Que es veuen al carrer amb 87 anys. Que ja n'hi ha prou d'orgues que es treuen la vida perquè estan desesperades i que ja n'hi ha prou, que els més rics i poderosos comprin per centenars les cases de barris sencers i expulsin els veïns i veïnes dels seus pobles de casa seva. És per això, només per això, pel que vostès han premut l'accelerador i ha arribat el dia d'avui amb unes mesures d'emergència que fa mesos que haurien d'haver treballat per aprovar en un únic decret. No era tan difícil, però ens han portat dos decrets que no són nous, que inclouen mesures que fa temps que des de l'esquerra li reclamem i que arribaran aquí en dues parts perquè són incapaços de no mirar a la dreta per no fer enfadar a qui especula amb el nostre dret a l'habitatge digne. A més, hem hagut de suar molt fort perquè continguin uns mínims acceptables. Vostès han decidit i ho fan massa vegades, negociar primer amb aquells que s'han dedicat sistemàticament a tombar tots els avenços en matèria d'habitatge. Sí, d'una manera profundament deslleial. I no només amb nosaltres, amb l'esquerra, que ha demostrat sobradament que està aquí perquè la vida de la gent millori, sinó amb els moviments socials i amb les milers de persones que li estaven demanant que posés solucions sobre la taula, des del progressisme, des de l'esquerra i des de l'antifeixisme. Vostès van decidir negociar i cedir a les pressions de Junts sense fer ni cas a les advertències de grups com Esquerra Republicana i ens van presentar un text infame que no recollia ni els mínims parlats altres vegades.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Gràcies, presidenta. Ministre, els Grups d'Acció Local fa més de trenta anys que treballen sobre el terreny aplicant la metodologia LEADER. I ho han fet demostrant que quan les decisions es prenen des del territori, els recursos sempre es transformen en activitat econòmica. En ocupació o en oportunitats per als nostres pobles. Davant el nou marc pressupostari 2028 i 2034. Li demano, com garantirà el Govern en els nous plans que ha de redactar l'Estat un finançament suficient i estable pels GAL i pels projectes que escullen els territoris rurals? Gracias, presidenta. Ministro, los Grupos de Acción Local hace más de treinta años que trabajan sobre el terreno aplicando la metodología LEADER. Y lo han hecho demostrando que, cuando las decisiones se toman desde el territorio, los recursos siempre se transforman en actividad económica, empleo y oportunidades para nuestros pueblos. Ante el nuevo marco presupuestario 20282034, le pregunto: ¿cómo hará el Gobierno para que en sus planes haya un financiamiento suficiente para los GAL y los proyectos que vertebran los territorios locales?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I nosaltres volem una cosa molt senzilla: que puguem continuar celebrant trobantnos, fent un vermut, prenent una cervesa o brindant amb cava, però que quan arribi el moment de tornar a casa tots puguem tornar. I jo crec que aquí o tots ho tenim molt clar. Si beus, no condueixis. Per tant, no enganyin amb la taxa d'alcoholèmia. Siguin valents i, si volen canviar la taxa d'alcoholèmia, l'única taxa viable és el zero. Si beus, no pots conduir. És igual si beus una cervesa, si beus una copa de vi. És igual. Quan has begut, no pots conduir. Jo no voldria que el meu cirurgià es prengués només una cerveseta abans d'operarme, ho tindria claríssim. Preferiria que no m'operés. Per tant, donem opcions a tothom i després, inverteixin també en un transport públic que funcioni. Una carretera que no sembli un port o un parc d'atraccions, com per exemple PortAventura. I aquí em referiré a la carretera que tenim entre Cervera i Lleida, que sembla ben bé a un parc d'atraccions que també ens porta molts accidents que no fem treballar amb un transportista. Hores i hores sense ni tan sols es pugui acollir a una jubilació anticipada, perquè això també provoca accidents. No cal que la gent begui per tenir un accident. Hi ha molts factors i això, senyories del PSOE, depèn del seu Govern, depèn dels seus ministeris i no es poden escudar només en que les majories no són prou fortes. Ara mateix tenen a la seva mà poder jubilar els transportistes professionals. Per què no ho estan fent? Perquè això també pot fer que demà una família hagi de lamentar la mort del seu fill de 21 anys, i és molt trist lamentar aquestes morts, molt. Però és que les morts les provoquen moltes altres coses. I repeteixo, nosaltres estem a favor del 0 0. No hi hauria d'haver cap més taxa, però també tenint en compte que vostès han abocat a tothom a tenir un cotxe privat per poder simplement viure, perquè la gent no ens podem traslladar en transport públic i això també fa que hi hagi moltes més oportunitats de tenir un accident.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durant molts anys hem normalitzat aquella frase de només n'he pres una o estic bé per conduir, Però és que el problema que tenim de la percepció de nosaltres mateixos no sempre coincideix amb els efectes que l'alcohol té sobre la conducció i el missatge ha de ser molt senzill: si has de conduir zero alcohol i si volem continuar celebrant, que evidentment tothom ho vol fer, hem de posar fàcil que les persones puguin tornar a casa sense conduir també més transport públic. alternatives de mobilitat i responsabilitat col·lectiva. Perquè no es tracta d'escollir entre celebrar o tenir seguretat a les carreteres. Ho podem fer tot, però quan toca conduir crec que això està ha de ser claríssim. Quan toca conduir, toca conduir sense alcohol i aquí és on els falta la valentia, senyories del PSOE, perquè la cultura de la responsabilitat és aquesta la que hem de construir. Perquè, si parlem de seguretat viària, també hem de parlar de tota la resta. La mortalitat associada a l'alcohol es concentra sobretot en alcoholèmies molt elevades. Perquè no estem parlant de pujar molt les multes a aquestes alcoholèmies molt elevades?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Va home, que amb tres anys de legislatura ja tots teniu quasi el C1 de català. Com deia, el problema de quedarse fora de les proves PISA és quedarse sense un instrument de comparació de resultats del nostre sistema educatiu. I el més greu és que s'havia avisat que el nombre d'alumnes excloses era desproporcionadament elevat i malgrat això, aquí estem sense resultats. El govern d'Illa hauria de deixar d'anar sempre a remolc dels problemes i començar a anticipar los. El país necessita que l'escola funcioni i necessita que funcioni. Ara el Partit Socialista va arribar fent gala de ser bons gestors i no són capaços ni de gestionar les participacions d'unes proves Educatives, per no parlar dels trens, de l'habitatge, de les carreteres, del sistema sanitari. I paro perquè em quedaria sense temps, presidenta. Catalunya no necessita més anuncis ni més gestos. Necessita una política educativa estable. Recursos, planificació i capacitat de posar d'acord a tota la comunitat educativa. I Catalunya, sobretot, el què no necessita, són ni lliçons ni mesures concretes de ningú, i encara menys del Partit Popular, fixades òbviament des de Madrid sobre com organitzar el nostre sistema educatiu. El que necessita Catalunya és un govern que sigui capaç de donar resposta als problemes reals dels catalans i les catalanes, dels nostres alumnes. I el que està clar és que el Partit Socialista de Catalunya, que va venir en teoria a arreglar o no ho sap fer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«I no vull acabar sense tenir un record també per l'Olga, una veïna de 54 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar amb dues filles perquè un fons voltor la va treure de casa seva. Això va ser perquè aquí, en aquesta cambra, grups com Junts per Catalunya vam votar en contra del decret antidesnonaments. Només espero que vostès facin alguna cosa amb la responsabilitat que tenen i que els que estan permetent que l'Olga avui no hi sigui i la Maricarmen avui hagi de dormir al carrer, com a mínim no puguin dormir tranquils. Moltes gràcies. El sindicato de inquilinos de Madrid dice que no les ha recibido en todo este tiempo, así que alguien está mintiendo. La verdad es que no se puede pagar una vivienda ni de alquiler ni de compra y demasiadas veces tenemos que escuchar que la única opción es construir y construir, como ya sucedió en 2008. En cambio, el INE, con datos de 2021, dice que en el Estado hay casi 4 millones de pisos vacíos, 5 millones más que la demanda de 550 000, pero no sabemos de quiénes son y no sabemos en qué estado están. Y para poder actuar con certeza sobre la vivienda hoy es importante que tengamos datos. Tenemos que saber cuántos pisos vacíos tienen los bancos, cuántos están en manos de entidades públicas y cuántos acumulan los fondos buitre. No necesita apoyos parlamentarios para eso, señora ministra, con que salga de aquí, de la sesión, y llame usted a la Caja, llame al Santander y averigüe cuántos pisos vacíos hay a disposición...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Gràcies, presidenta. 17 d'octubre de 2025. Vostè i el senyor Illa anunciant un acord per gestionar 13 000 pisos i 300 solars de la Sareb per posar a disposició dels catalans i les catalanes. Ha passat un any i no sabem absolutament res d'aquest conveni i encara menys dels habitatges. I això que li vam preguntar de seguida. Fa 9 mesos van presentar a Casa 47. Avui, quasi un any després, tenim un portal amb 800 habitatges a Catalunya, només 93 i encara més greu, amb tres anys de legislatura. Els lloguers segueixen pels números, pels núvols perquè no s'ha regulat el lloguer de temporada i habitacions i és impossible comprar un pis. El reial decret del que parlàvem abans de l'estiu segueix encallat i vostès, la setmana passada van votar en contra de limitar la compra especulativa per fons voltor que avui estan fent fora la Maricarmen de casa seva. Per això li pregunto, ministre, què fan exactament al seu ministeri? Què pensen fer perquè hi hagi habitatge assequible?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda. Aquesta moció, tot i que els punts literals pot semblar molt tècnica i que només parla de classificacions professionals, grups, salaris, en el fons jo penso que cal posar el focus, perquè parla de reconèixer la feina que fan milers de professionals cada dia al sistema públic de salut. Parlem de tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, dels tècnics especialistes sanitaris, dels auxiliars administratius, dels zeladors i de molts altres professionals imprescindibles perquè un hospital, un CAP o qualsevol servei sanitari funcioni. Professionals que han vist com durant anys evolucionaven les seves funcions, augmentaven les seves responsabilitats i canviava la seva formació mentre la seva classificació professional no evolucionava al mateix ritme. Avui parlem d'ells. Fa uns dies parlàvem dels biòlegs i dels treballadors socials. I podríem seguir amb una llarga llista de professionals del sistema de salut que mereixen que la seua categoria s'adeqüi a la feina que realment fan, com poden ser també els psicòlegs. Des d'Esquerra Republicana creiem que hi ha una màxima que hauria de ser elemental quan canvien la formació, les funcions i les responsabilitats. També s'ha d'actualitzar el reconeixement professional i salarial. Dit això, avui vull posar especialment en valor la feina dels tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, que són un col·lectiu essencial en l'atenció quotidiana dels pacients, en les cures, en la higiene, en la mobilització i en l'acompanyament i en el suport de les persones. Un sector, a més, molt feminitzat, que crec que ens hauríem de preguntar per què massa sovint les professions vinculades a les cures exercides majoritàriament per dones, triguen tant a obtenir el reconeixement professional i econòmic que mereixen. Reclassificar no és simplement canviar d'un C2 a un C1. És reconèixer la qualificació, la responsabilitat i el valor de la feina que fan és dignificar les condicions laborals de qui sosté cada dia els nostres serveis públics.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«També és una llei imprescindible per avançar en conciliació, com bé diu amb claredat. Conciliar no pot voler dir que les dones treballin menys per cuidar més. Segons l'associació Yo No Renuncio a sis de cada deu dones renuncien a la seva carrera professional quan són mares. Aquesta dada descriu desigualtat concreta. Menys ingressos vol dir menys cotitzacions, menys opcions de promoció i a llarg termini, pensions més baixes. Els darrers anys s'han ampliat els permisos, és veritat, i reconeixem a aquest Govern que en aquest tema, concretament, sí que hi ha hagut millores dels últims anys. Drets vinculats a les cures, no el cas de la CUME, que també penjava d'aquesta Llei de Famílies que va decaure l'altra legislatura i porta no sé quantes setmanes de pròrroga d'esmenes. En fi, volem destacar també de manera especial la situació de les cuidadores principals. Moltes persones dediquen al menys anys a cuidar almenys un familiar dependent, i ho fan amb poc reconeixement, poca protecció i un cost molt alt per a la seva salut, la seva autonomia, la seva trajectòria laboral i, en definitiva, la seva vida. Celebrem, per tant, l'auto esmena presentada per Podemos d'incorporar aquesta realitat que abans no estaven. Les cuidadores principals necessiten reconeixement jurídic, econòmic i social i necessiten suport públic abans d'arribar a l'esgotament. Aprovar la Llei de Famílies és urgent. Però quant fa que ho diem? És urgent i urgent i urgent. I la gent que ens escolta ja no s'ho creu. És el que passava amb la llei abans de les llargues carreres, etcètera, etcètera. Llavors a vegades penso que avui també suposo que es tornarà a aprovar i potser tornarem a fer una altra vegada una falsa expectativa a moltíssima gent que està esperant aquesta llei amb candeletes. Bé, també cal protegir els infants amb independència de la família en què creixen, les seves oportunitats, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Bona tarda, presidenta, senyories. Un altre clàssic. Avui també fa anys que estem amb la llei de famílies i continuem igual. Ja saben les condicions d'Esquerra Republicana respecte a les competències. Ja li vam dir al Govern quan era dependència seva. Ho hem dit, si hi ha un Reial Decret Llei, si és un projecte de llei, si és una proposta de llei, si hi ha competències respectades a la negociació i si la negociació va per bon camí, passava a aprovació. En el cas d'aquesta PNL, doncs bé, què hem de fer? No estarem en contra de la PNL a favor de la Llei de Famílies i votarem a favor. Ho farem perquè reconèixer totes les famílies per protegir la infància, per avançar en corresponsabilitat és una bona llei i perquè cuidar no sigui mai una condemna laboral ni econòmica. Votarem a favor d'aquesta proposició no de llei, perquè compartim una idea molt clara: totes les famílies mereixen el mateix reconeixement i la mateixa protecció i totes les persones han de poder cuidarse sense haver de renunciar al seu projecte de vida. És la Llei de Famílies. És necessària. Som escèptics que tiri endavant, malauradament, perquè malgrat ser necessària, però el que estem veient no arriba mai i la realitat social ha canviat en aquests últims anys. Les famílies són diverses, però els drets no poden dependre de la forma que tingui cada família. El que importa és que els infants creixin protegits, que les persones adultes disposin de seguretat jurídica, que ningú quedi fora de la protecció pública, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputades i diputats. Avui parlem d'una proposta del PNB sobre el transport ferroviari de mercaderies i crec que és interessant mirar què plantegen per al seu territori, perquè el punt de partida és compartit també amb Catalunya. Si volem una economia industrial competitiva i una logística eficient i alhora reduir la congestió de les carreteres, necessitem que una part molt més important de les mercaderies es moguin per ferrocarril. La realitat és que la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies és aproximadament d'un 4 %, molt per sota de la mitjana europea, que està en un 12 %. I això no és només un problema ambiental, és un problema industrial, econòmic i també territorial. Però per solucionar el problema primer hem d'entendre d'on ve. Ve d'estacions obsoletes, massa petites en obres, infraestructures que no estan pensades per assumir el volum de trànsit que avui necessita la nostra economia i que no han crescut al mateix ritme que les necessitats de la indústria i la logística. I això té conseqüències molt concretes. Un cas real, els explicaré i, malauradament, repetitiu. Un conductor de mercaderies ferroviàries pot començar la seva jornada a les dotze de la nit i acabar a les nou del dematí i continuar exactament al mateix lloc on va començar perquè el tren no li ha pogut donar sortida. Això a algú li pot semblar exagerat, per això jo els recomano que parlin amb les persones que cada dia han de conviure i treballar en una infraestructura col·lapsada i dir obsoleta, perquè aquesta és la realitat que tenim. I quan una mercaderia no té alternativa ferroviària, doncs passa cap a la carretera. I per això també crec que hem de dir una cosa molt clara: el col·lapse de les carreteres tampoc és una casualitat. És en bona part la conseqüència d'anys en què no s'han fet inversions ferroviàries quan tocava. Quan no construeixes una alternativa, sigui per mercaderies o per passatgers, aquests no desapareixen, Van per carretera i avui això significa més camions, més autobusos, més congestió, més cotxes, més contaminació, més costos logístics i més pressió sobre unes carreteres que en molts punts ja estan prou saturades.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«La proposició de llei que es presenta elimina els coeficients reductors a les jubilacions anticipades, voluntàries quan acreditin 40 anys de cotització. Bé, també permeten recalcular les pensions ja reconegudes. Bé, compartim aquests objectius durant la tramitació. Caldrà millorar el text perquè tenim alguna cosa que crec que grinyola. El reconeixement a les persones ja jubilades hauria de ser d'ofici quan l'Administració disposi de les dades. No podem obligar a persones grans a superar tot un laberint d'obstacles. I aquí vull recordar una cosa fonamental que moltes vegades ningú ha reconegut: fins ara l'única millora que ha rebut aquest col·lectiu legal, l'única millora que ha rebut ASJUBI40 i des d'aquí ho poden corroborar, va ser per Esquerra Republicana. I faig record. Quan el 2022 va entrar en vigor els nous coeficients reductors, algunes persones ja jubilades haurien tingut una pensió inicial més alta que si els haguessin aplicat els coeficients. El complement servia per pagar aquestes diferències. Qui podia accedir? La regla general exigia 44 anys i 6 mesos cotitzats. Què hi va incorporar Esquerra a aquesta llei? A banda l'auditoria, a banda d'altres temes que són avui dia crucials i molt importants. En el cas que ens ocupa, és que si la pensió era inferior a 900 euros, l'1 de gener de 2022 n'hi havia prou amb 40 anys cotitzats. És a dir, que no és res de l'altre món. Són 900 euros, però no els tenien. I això es va aconseguir perquè era una condició igual que l'auditoria, igual que alguns punts més -que ara no convé aquí perquè no tinc temps per explicarho- sense això no s'aprovava la llei de pensions. Tot això està a l'hemeroteca. Tot això està al diari de sessions. Que quedi clar, doncs. Aquesta reivindicació és una reivindicació justa. Gràcies a aquest col·lectiu, també a COESPE i altres col·lectius de pensionistes que han estat durant aquests anys els grups més actius per lluitar contra aquesta injustícia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Bona tarda, president. Avanço el nostre vot. Esquerra Republicana votarà a favor de la presa en consideració. Ara bé, també cal dir les coses com són. Agraïm que Podemos porti aquesta qüestió al ple, però ningú ha inventat la sopa d'all avui. 24 de maig del 2018, a instàncies d'Esquerra Republicana, a instàncies d'aquest diputat que el parla, vam presentar la primera iniciativa en aquest sentit. Exactament la proposició no de llei 161/003309, ja demanàvem reduir els coeficients a partir dels 35 anys cotitzats i eliminarlos als 40 anys, tant a les jubilacions voluntàries com a les forçoses. Va ser votat i vam guanyar. 2018: la iniciativa es va aprovar el 26 de setembre, dos mesos després. El 2020, amb el diputat Iñaki Ruiz de Pinedo, a qui aprofito per saludar amb Euskadiko Ezkerra Bildu i Esquerra Republicana, el Pacte de Toledo, vam presentar 17 vots particulars. Un d'aquests vots particulars era el de les llargues carreres de cotització. I aquesta cambra va votar en contra. A la hemeroteca està. El 2021, vam presentar aquesta esmena a la llei. També vam votar en contra i la vam perdre. Era una llei, una llei. Recordin qui estava al Govern. Aquesta proposició de llei es presenta el 2024, quan Podemos surt del Govern. Bé, estem al 2026. Però, recordo: nosaltres no farem pagar aquesta contradicció. Tots en tenim. No farem pagar aquestes contradiccions a aquest col·lectiu de jubilats a qui aprofito per saludar a l'ASJUBI40. No farem pagar aquestes contradiccions. Aquesta causa parla de les persones que van començar a treballar amb 14 o 15 anys, amb jornades llargues i feines dures. I qui comença a treballar amb 14 o 15 anys i 16 anys és perquè ho necessitava. No acostumava a ser per plaer. Han cotitzat, com hem dit abans, 42 o 45 anys, i poden reduir fins al 30 % pràcticament quan es jubilen anticipadament. La reducció no desapareix en arribar a l'edat ordinària de jubilació. És un càstig per vida. És un càstig per vida a gent que ha treballat 42 i 45 anys i que han començat sent criatures de 16 i 17 anys. La jubilació, anomenada voluntària, no sempre és una decisió lliure. Hi ha acomiadaments, expedients de regulació, atur de llarga durada de salut. Segons ASJUBI40, prop de 900 000 persones pateixen aquesta situació i el sistema ens diu que malgrat haver cotitzat més de 40 anys, encara no han fet prou. Això contradiu el principi de contribuitat. Si l'esforç de cotització ha de guardar relació amb la prestació, no és raonable que qui ha cotitzat durant més anys pugui acabar cobrant menys. I això és una decisió política.»